Taula de continguts
243 les relacions: Al-Battaní, Alemanys, Almagestum Novum, Andreas Osiander, Antoni Grabowski, Aristarc de Samos, Ars magna lucis et umbrae, Art antic, Assassin's Creed: Brotherhood, Astrònom, Astrofísica, Astronomia, Astronomia islàmica medieval, Az-Zarqalí, Òrbita de Mart, Benedetto Castelli, Bernard le Bovier de Fontenelle, Biblioteca d'Alexandria, Biblioteca de la Universitat de Vílnius, Biblioteca Estatal de Rússia, Bohdan Paczyński, Bolonya, Celeritat, Christoph Rothmann, Ciència, Ciència medieval, Circumnavegació fenícia d'Àfrica, Classicisme, Climent VII, Commentariolus, Constel·lació de la Balena, Contrareforma, Copernici, Copernicia, Copernicus (cràter marcià), Copernicus (cràter), Cosmologia, Cracòvia, Crítica de la raó pura, Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Cronologia de la cosmologia, Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals, Darwinisme, De Revolutionibus Orbium Coelestium, De sphaera mundi, Definició de «planeta», Descobriment, Descobriment i exploració del sistema solar, Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, ... Ampliar l'índex (193 més) »
Al-Battaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabí, conegut simplement com al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius (Haran, actual Turquia, ≈858 - Samarra, 929), fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs.
Veure Nicolau Copèrnic і Al-Battaní
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Veure Nicolau Copèrnic і Alemanys
Almagestum Novum
Almagestum Novum és un tractat astronòmic publicat el 1651, obra de l'astrònom jesuïta italià Giovanni Riccioli (1598-1671).
Veure Nicolau Copèrnic і Almagestum Novum
Andreas Osiander
Andreas Osiander (1498 - 1552) fou un teòleg protestant alemany.
Veure Nicolau Copèrnic і Andreas Osiander
Antoni Grabowski
Antoni Grabowski (Nowe Dobre, Polònia, 15 de juny de 1857 - Varsòvia, 4 de juliol de 1921) va ser un enginyer químic, i un activista dels primers moviments de la llengua auxiliar internacional esperanto.
Veure Nicolau Copèrnic і Antoni Grabowski
Aristarc de Samos
Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc.
Veure Nicolau Copèrnic і Aristarc de Samos
Ars magna lucis et umbrae
Ars Magna Lucis et Umbrae és una obra d'Athanasius Kircher publicada a Roma a mitjan (1645-1646) i estructurada en deu llibres o capítols.
Veure Nicolau Copèrnic і Ars magna lucis et umbrae
Art antic
84-376-0194-0.
Veure Nicolau Copèrnic і Art antic
Assassin's Creed: Brotherhood
Assassin's Creed: Brotherhood és un videojoc d'acció i aventures històrica amb punts de ciència-ficció i sigil en un món obert desenvolupat per Ubisoft i va sortir a la venda per a PlayStation 3 i Xbox 360 el novembre de 2010, per a Microsoft Windows el març de 2011 i per a Mac OS X el maig de 2011.
Veure Nicolau Copèrnic і Assassin's Creed: Brotherhood
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Nicolau Copèrnic і Astrònom
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Nicolau Copèrnic і Astrofísica
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Nicolau Copèrnic і Astronomia
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Veure Nicolau Copèrnic і Astronomia islàmica medieval
Az-Zarqalí
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya an-Naqqaix az-Zarqalí, més conegut simplement com a az-Zarqalí (Qúrtuba, c. 1029 - Ixbíliya, 1087), va ser un important astrònom de l'Àndalus, anomenat pels antics autors occidentals Azarquiel.
Veure Nicolau Copèrnic і Az-Zarqalí
Òrbita de Mart
Òrbita de Mart en relació amb les òrbites dels planetes del sistema solar interior Mart té una òrbita amb un eix semimajor de 1.524 unitats astronòmiques (228 milions de km) i una excentricitat de 0,0934.
Veure Nicolau Copèrnic і Òrbita de Mart
Benedetto Castelli
Benedetto Castelli, inicialment Antonio Castelli (Brescia, 1578-Roma, 1643) fou un matemàtic que prengué el nom de "Benedetto" quan ingressà a l'orde dels benedictins l'any 1595.
Veure Nicolau Copèrnic і Benedetto Castelli
Bernard le Bovier de Fontenelle
Bernard le Bovier de Fontenelle (conegut simplement com a Fontenelle) va ser un poeta, dramaturg i assagista francés dels segles XVII-XVIII.
Veure Nicolau Copèrnic і Bernard le Bovier de Fontenelle
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Veure Nicolau Copèrnic і Biblioteca d'Alexandria
Biblioteca de la Universitat de Vílnius
La Biblioteca de la Universitat de Vílnius és la més antiga i una de les més grans biblioteques acadèmiques de Lituània.
Veure Nicolau Copèrnic і Biblioteca de la Universitat de Vílnius
Biblioteca Estatal de Rússia
La Biblioteca Estatal de Rússia (Российская государственная библиотека), és la biblioteca nacional de Rússia, situada a Moscou.
Veure Nicolau Copèrnic і Biblioteca Estatal de Rússia
Bohdan Paczyński
Bohdan Paczyński o Bohdan Paczynski (Vílnius, 8 de febrer de 1940 - 19 d'abril de 2007) va ser un astrònom i astrofísic lituà-polonès, destacat pels seus treballs sobre l'evolució estel·lar, els discs d'acreció i els esclats de raigs gamma.
Veure Nicolau Copèrnic і Bohdan Paczyński
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Veure Nicolau Copèrnic і Bolonya
Celeritat
En física, la celeritat, rapidesa o ràpida és un valor escalar representat pel símbol v i que expressa quant varia la posició, sense tenir en compte el canvi d'orientació, en funció del temps.
Veure Nicolau Copèrnic і Celeritat
Christoph Rothmann
Christoph Rothman (c. 1550 - 1560, Bernburg, Saxònia-Anhalt – probablement després de 1600, Bernburg) va ser un matemàtic alemany i un dels pocs astrònoms coneguts de la seva època.
Veure Nicolau Copèrnic і Christoph Rothmann
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Nicolau Copèrnic і Ciència
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Veure Nicolau Copèrnic і Ciència medieval
Circumnavegació fenícia d'Àfrica
Estàtua de Necó (I o II). Brooklyn Museum La circumnavegació fenícia d'Àfrica és el relat egipci d'aquest viatge, recollit per l'historiador grec Heròdot.
Veure Nicolau Copèrnic і Circumnavegació fenícia d'Àfrica
Classicisme
Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.
Veure Nicolau Copèrnic і Classicisme
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Nicolau Copèrnic і Climent VII
Commentariolus
Commentariolus (en llatí, ‘petits comentaris') és un esbós de quaranta pàgines escrit per Nicolau Copèrnic d'una versió anterior del seu revolucionari model heliocèntric de l'univers.
Veure Nicolau Copèrnic і Commentariolus
Constel·lació de la Balena
La Balena (Cetus) és una constel·lació de l'hemisferi sud, en la regió coneguda com l'aigua, a prop d'altres constel·lacions aquàtiques com Aquari, Pisces, i Eridanus.
Veure Nicolau Copèrnic і Constel·lació de la Balena
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Nicolau Copèrnic і Contrareforma
Copernici
El copernici és un element químic sintètic el símbol del qual és Cn i el seu nombre atòmic 112.
Veure Nicolau Copèrnic і Copernici
Copernicia
Copernicia és el gènere de les denominades com «palmeres ventall» dintre de la família Arecaceae, tribu Corypheae, de 24 espècies de palmells, natives de Sud-amèrica i del Carib.
Veure Nicolau Copèrnic і Copernicia
Copernicus (cràter marcià)
Copernicus és un gegantesc cràter d'impacte del planeta Mart situat a l'oest del cràter Ptolemaeus, al nord-oest de Nordenskiöld, al nord de Liu Hsin i a l'est de Very, a 48.8° sud i 168.8° oest.
Veure Nicolau Copèrnic і Copernicus (cràter marcià)
Copernicus (cràter)
Copernicus és un cràter d'impacte lunar que porta el nom de Nicolau Copèrnic, ubicat a la part oriental d'Oceanus Procellarum.
Veure Nicolau Copèrnic і Copernicus (cràter)
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Nicolau Copèrnic і Cosmologia
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Veure Nicolau Copèrnic і Cracòvia
Crítica de la raó pura
La Crítica de la raó pura és un text filosòfic publicat per Immanuel Kant l'any 1781, on exposa els elements centrals de la seva teoria del coneixement.
Veure Nicolau Copèrnic і Crítica de la raó pura
Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.
Veure Nicolau Copèrnic і Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Cronologia de la cosmologia
Aquesta cronologia de la cosmologia és un catàleg de l'evolució de la comprensió humana del cosmos durant els darrers dos mil·lennis.
Veure Nicolau Copèrnic і Cronologia de la cosmologia
Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals
Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.
Darwinisme
Charles Darwin El darwinisme és el terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, la teoria evolucionista que sustenta l'evolució de les espècies vives per selecció natural.
Veure Nicolau Copèrnic і Darwinisme
De Revolutionibus Orbium Coelestium
De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).
Veure Nicolau Copèrnic і De Revolutionibus Orbium Coelestium
De sphaera mundi
XVI de '' De Sphaera'' de Johannes de Sacrobosco. De Sphaera mundi (De l'esfera del món, també anomenat Tractatus de Sphaera o simplement De Sphaera) és una obra medieval escrita per Johannes de Sacrobosco cap a l'any 1230 que introdueix els elements bàsics de l'astronomia.
Veure Nicolau Copèrnic і De sphaera mundi
Definició de «planeta»
Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.
Veure Nicolau Copèrnic і Definició de «planeta»
Descobriment
Exemple d'un descobriment, el Descobriment d'Amèrica Un descobriment és l'observació nova o original d'algun aspecte de la realitat, normalment un fenomen natural; la troballa o manifestació del que estava ocult i secret o era desconegut.
Veure Nicolau Copèrnic і Descobriment
Descobriment i exploració del sistema solar
El Sol i els planetes del sistema solar. (Plutó és ara classificat com un planeta nan, i no es veurà). Les mides relatives dels objectes estan dibuixades a escala, les seves distàncies no Durant molts milers d'anys, les civilitzacions, amb unes poques excepcions, no reconeixien l'existència del sistema solar.
Veure Nicolau Copèrnic і Descobriment i exploració del sistema solar
Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543).
Veure Nicolau Copèrnic і Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze
El Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, en català Discursos i Demostracions Matemàtiques Entorn de Dues Noves Ciències, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com a Galileu, publicat el 1638 a Leiden i escrit en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor hi recull les seves investigacions sobre cinemàtica i ciència dels materials realitzats al llarg de la seva vida.
Veure Nicolau Copèrnic і Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Veure Nicolau Copèrnic і Dones i matemàtiques
E pur si muove!
XIX, per Joseph-Nicolas Robert-Fleury Eppur si muove (o E pur si muove) és una frase atribuïda llegendàriament a Galileo Galilei.
Veure Nicolau Copèrnic і E pur si muove!
Ecfant de Siracusa
Ecfant (en grec antic Ἔκφαντος) va ser un astrònom i filòsof pitagòric grec del segle IV aC, nascut a Siracusa.
Veure Nicolau Copèrnic і Ecfant de Siracusa
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Veure Nicolau Copèrnic і Edat d'or de l'islam
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Nicolau Copèrnic і Edat moderna
Efemèride
En astronomia i navegació celeste, una efemèride (pl. efemèrides; from llatí efemèride 'Diari', i grec ἐφημερίς) és un llibre amb taules que ofereix la trajectòria dels objectes astronòmics naturals així com dels satèl·lits artificials al cel, és a dir, la posició (i possiblement la velocitat) al llarg del temps.
Veure Nicolau Copèrnic і Efemèride
El club Dumas
El Club Dumas és una novel·la de 1993 d'Arturo Pérez-Reverte.
Veure Nicolau Copèrnic і El club Dumas
El Químic Escèptic
El Químic Escèptic, en la versió original The Sceptical Chymist: or Chymico-Physical Doubts & Paradoxes, és un llibre del científic irlandès Robert Boyle (1627-1691), publicat a Londres el 1661, on en forma de diàleg entre diversos personatges, l'autor qüestiona la naturalesa i el nombre de les substàncies químiques reconegudes aleshores com a elements químics.
Veure Nicolau Copèrnic і El Químic Escèptic
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Nicolau Copèrnic і Element químic
Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història
Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història (en anglès, The 100: A Ranking of the Most Influential Persons in History) és un llibre escrit el 1978 per Michael H. Hart, un astrofísic nord-americà.
Veure Nicolau Copèrnic і Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història
Eltanin
Eltanin (Gamma del Dragó / γ Draconis) és l'estel de major lluentor en la constel·lació del Dragó.
Veure Nicolau Copèrnic і Eltanin
Empiri
L'Empiri en una edició de la Divina Comèdia il·lustrada per Gustave Doré. LEmpiri, l'Empíria és, en la teologia catòlica medieval, el més alt dels cels.
Veure Nicolau Copèrnic і Empiri
Epicicle
Elements bàsics del sistema planetari de Claudi Ptolemeu. El planeta es mou sobre l''''epicicle''' (línia de punts petita), que al seu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l'epicicle és uniforme només respecte al punt · que és l'equant.L'epicicle és un dels elements geomètrics bàsics del sistema geocèntric de Claudi Ptolemeu, basat en la Terra, que ocupa el centre de l'univers.
Veure Nicolau Copèrnic і Epicicle
Erasmus Reinhold
Erasmus Reinhold va ser un astrònom alemany del, conegut per ser l'autor de les Taules Prutèniques.
Veure Nicolau Copèrnic і Erasmus Reinhold
Escola de traductors de Toledo
Catedral de Toledo La denominada Escola de Traductors de Toledo (en castellà Escuela de Traductores de Toledo) és el nom que comunament descriu el grup d'estudiosos que van treballar a la ciutat de Toledo durant els segles i, per traduir moltes de les obres filosòfiques i científiques de l'àrab i l'hebreu antics, generalment referides a la tradició grega clàssica.
Veure Nicolau Copèrnic і Escola de traductors de Toledo
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Nicolau Copèrnic і Esfera
Esferes celestes
Pedro Apiano (Anvers, 1539) Les esferes celestes, o cossos celestes, foren objectes fonamentals dels models cosmològics estudiats per Plató, Èudox de Cnidos, Aristòtil, Claudi Ptolemeu, Nicolau Copèrnic i altres.
Veure Nicolau Copèrnic і Esferes celestes
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Veure Nicolau Copèrnic і Ferrara
Filolau
Filolau (Φιλόλαoς, Philólaos; Crotona, vers 480 aC) fou un matemàtic i filòsof pitagòric grec.
Veure Nicolau Copèrnic і Filolau
Filosofia de la física
La dualitat ona-partícula, en què s'aprecia com un mateix fenomen pot ser percebut de dues maneres diferents, fou un dels problemes filosòfics que plantejà la mecànica quàntica La filosofia de la física es refereix al conjunt de reflexions filosòfiques sobre la interpretació, epistemologia i principis de les teories físiques i la naturalesa de la realitat.
Veure Nicolau Copèrnic і Filosofia de la física
François Viète
va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".
Veure Nicolau Copèrnic і François Viète
Francesc Pujols i Morgades
Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962) fou un escriptor i filòsof català.
Veure Nicolau Copèrnic і Francesc Pujols i Morgades
Freeciv
Freeciv és un videojoc d'estratègia per torns, inspirat en el joc Civilization.
Veure Nicolau Copèrnic і Freeciv
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Nicolau Copèrnic і Galileo Galilei
Gemma Frisius
Regnier Gemma Frisius (Dokkum, Frísia, 8 de desembre de 1508 - Lovaina, ducat de Brabant, 25 de maig de 1555) va ser un astrònom i matemàtic holandès, famós per la seva habilitat en la construcció d'instruments de mesura i per les teories que va elaborar, que van ser d'ajuda a la navegació marítima.
Veure Nicolau Copèrnic і Gemma Frisius
Georg Joachim Rheticus
Georg Joachim von Lauchen Rheticus va ser un matemàtic i astrònom centreeuropeu del.
Veure Nicolau Copèrnic і Georg Joachim Rheticus
Gerardus Mercator
Gerardus Mercator, nom llatí de Gerhard Kremer, (Rupelmonde, 5 de març del 1512 - Duisburg, 2 o 5 de desembre del 1594) fou un cartògraf flamenc.
Veure Nicolau Copèrnic і Gerardus Mercator
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Veure Nicolau Copèrnic і Giordano Bruno
Giovanni Antonio Magini
Giovanni Antonio Magini va ser un astrònom i matemàtic italià a començaments del, conegut per la seva oposició a les teories copernicanes.
Veure Nicolau Copèrnic і Giovanni Antonio Magini
Globus de Johannes Schöner
Gravat del globus de Schöner de 1515 (''Luculentissima quaedam terrae totius descriptio'') Els Globus de Johannes Schöner són una sèrie de mapes esfèrics de la Terra realitzats per Johannes Schöner (1477-1547).
Veure Nicolau Copèrnic і Globus de Johannes Schöner
Gran conjunció
Júpiter i Saturn 5 dies abans de la gran conjunció de 2020. A la fotografia, feta des de l'hemisferi sud, s'hi observa també la Lluna creixent. La gran conjunció és una conjunció de Júpiter i Saturn, moment en el qual aquests dos planetes apareixen molt propers al cel terrestre.
Veure Nicolau Copèrnic і Gran conjunció
Gregori Coniades
Gregori Coniades (?-1320; en llatí) fou un astrònom romà d'Orient, metge i matemàtic, que va viatjar a Pèrsia per aprendre'n i al seu retorn va fundar una escola d'astronomia a Trebisonda, protegit per l'emperador Aleix II Comnè de Trebisonda (1297-1330).
Veure Nicolau Copèrnic і Gregori Coniades
Heraclides Pòntic
Heraclides (Heracleides Ponticus; -), fill d'Eutífron, fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Heraclea del Pont (actualment Karadeniz Ereğli, Turquia).
Veure Nicolau Copèrnic і Heraclides Pòntic
Hermann Heinrich Gossen
Hermann Heinrich Gossen (7 de setembre de 1810 a Düren – 13 de febrer de 1858 a Colònia) fou un economista alemany, autor de l'obra "Evolució de les lleis de l'intercanvi humà", en la qual enuncia una sèrie de lleis que després servirien de base a la teoria de la utilitat marginal.
Veure Nicolau Copèrnic і Hermann Heinrich Gossen
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de l'astronomia
Història de l'electricitat
Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de l'electricitat
Història de l'estètica
''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de l'estètica
Història de l'observació de Mart
Advancded Camera for Surveys, va aconseguir una escala espacial de 8 quilòmetres per píxel a màxima resolució.La història de l'observació de Mart tracta sobre la història registrada de l'observació del planeta Mart feta pels humans.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de l'observació de Mart
Història de l'observació lunar
L'estudi de la Lluna es remunta als primers temps de la història humana, en ser el cos celeste del sistema solar més proper a la Terra.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de l'observació lunar
Història de la ciència
La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de la ciència
Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga
Hecateu de Milet va mostrar-ne un per demostrar la immensitat de Pèrsia en relació amb les ciutats gregues. També es diu que quan els jònics demanaren ajuda a les ciutats de Grècia continental els mostraren la seua situació en relació amb cadascuna de les parts en conflicte en un mapa.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de la física
Història de la filosofia
La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de la filosofia
Història de la literatura
La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de la literatura
Història de la medicina
El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de la medicina
Història de la meteorologia
Meteorología és un terme que deriva del llibre d'Aristòtil Meteorologica, que va ser escrit cap a l'any 340 aC.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de la meteorologia
Història de la sociologia
La història de la sociologia recull el pensament de la sociologia des de l'antiguitat fins avui dia, especialment des de la seva consideració com a disciplina d'estudi al.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de la sociologia
Història de les funcions trigonomètriques
Tauleta Plimpton 322 La història de les funcions trigonomètriques sembla que va començar fa aproximadament 4 000 anys.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de les funcions trigonomètriques
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de les matemàtiques
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Nicolau Copèrnic і Història del cristianisme
Història del telescopi
Ocular d'un telescopi galileà (c. 1620) Leviatan de Parsonstown (1869) Observatori Paranal Telescopi espacial Hubble La història del telescopi com a instrument científic que ha contribuït decisivament a modelar la imatge que avui es té de l'Univers, es va iniciar cap al 1609, quan Galileo Galilei va dirigir per primera vegada les seves ulleres cap al cel.
Veure Nicolau Copèrnic і Història del telescopi
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Veure Nicolau Copèrnic і Història universal
Homo universalis
Leonardo da Vinci, considerat l'arquetip de l'"humà renaixentista", és un dels ''homo universalis'' més reconegutsUn homo universalis (expressió llatina que es podria traduir com a 'humà d'esperit universal') o també polímata (del grec πολυμαθής, polymathēs, 'que coneix, comprèn o sap molt') és un individu que destaca en diverses branques del saber.
Veure Nicolau Copèrnic і Homo universalis
Hrihori Skovorodà
, nom complet amb patronímic Hryhórii Sàvitx Skorovodà (Григорій Савич Сковорода; Gregorius Sabbae filius Skovoroda), fou un destacat filòsof místic ucraînès, teòleg, poeta, pedagog i possiblement compositor de música litúrgica.
Veure Nicolau Copèrnic і Hrihori Skovorodà
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Veure Nicolau Copèrnic і Il·lustració a Espanya
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Veure Nicolau Copèrnic і Immanuel Kant
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Veure Nicolau Copèrnic і Impremta
Index Librorum Prohibitorum
LIndex Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.
Veure Nicolau Copèrnic і Index Librorum Prohibitorum
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Nicolau Copèrnic і Isaac Newton
Ismael Boulliau
Ismael Boulliau (o, llatinitzat, Bullialdus va ser un astrònom francès del.
Veure Nicolau Copèrnic і Ismael Boulliau
Jakob Christmann
Nota de Christmann en el manuscrit ''De Revolutionibus Orbium Coelestium'' de Nicolau Copèrnic, de 1603. va ser un orientalista alemany, que també va realitzar treballs en el camp de l'astronomia.
Veure Nicolau Copèrnic і Jakob Christmann
Jean Buridan
Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † París, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.
Veure Nicolau Copèrnic і Jean Buridan
Jeanne Dumée
Jeanne Dumée (1660-1706) astrònoma francesa, autora de Entretiens sur l'opinion de Copernic touchant la mobilité de la terre (Converses sobre l'opinió de Copèrnic en relació a la mobilitat de la Terra).
Veure Nicolau Copèrnic і Jeanne Dumée
Jeroni Girava
Jeroni Girava o Hieronymus Giraua (Tarragona. finals s. XV - Herculà, 1556) fou un matemàtic, cosmògraf i enginyer català.
Veure Nicolau Copèrnic і Jeroni Girava
Jeroni Munyós
fou un matemàtic, geògraf, enginyer i lingüista valencià.
Veure Nicolau Copèrnic і Jeroni Munyós
Joan Baptista Coratjà
''Avisos del Parnaso'', editada per Gregori Maians i Siscar el 1747 Joan Baptista Coratjà o Juan Bautista Corachán (València, 1661 - 1741), fou un matemàtic, físic, astrònom i científic valencià, formant part del grup dels novatores o preil·lustrats.
Veure Nicolau Copèrnic і Joan Baptista Coratjà
Joan de Safont i de Ferrer
Joan de Safont i de Ferrer (Besalú, Garrotxa, 15 de juliol de 1789 - Barcelona, 23 de febrer de 1847) fou un abat benedictí del monestir de Sant Pau del Camp, historiador i filòsof.
Veure Nicolau Copèrnic і Joan de Safont i de Ferrer
Joaquim Rius i Torrella
Joaquim Rius i Torrella (Terrassa, 1869) va ser un inventor català, mestre de primària elemental, aficionat en l'astronomia, inventor d'aparells que van resultar altament profitosos per a la pedagogia.
Veure Nicolau Copèrnic і Joaquim Rius i Torrella
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Nicolau Copèrnic і Johannes Kepler
Johannes Vermeer de Delft
L'únic suposat retrat de Vermeer Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps.
Veure Nicolau Copèrnic і Johannes Vermeer de Delft
José Celestino Mutis y Bosio
José Celestino Bruno Mutis y Bosio (Cadis, 1732 – Bogotà, 1808) fou un il·lustrat, científic, biòleg, metge, cirurgià, anatomista, matemàtic, físic, mineralogista, docent, eclesiàstic i, possiblement, un dels majors botànics espanyols del.
Veure Nicolau Copèrnic і José Celestino Mutis y Bosio
Kazimierz Żórawski
Kazimierz Żórawski (22 de juny de 1866 - 23 de gener de 1953) va ser un matemàtic polonès.
Veure Nicolau Copèrnic і Kazimierz Żórawski
Kunyu Wanguo Quantu
El Kunyu Wanguo Quantu (xinès tradicional:坤輿萬國全圖, pinyin:Kūnyú Wànguó Quántú, «Mapa complet dels 10.000 regnes del món») és un mapamundi amb descripcions en xinès.
Veure Nicolau Copèrnic і Kunyu Wanguo Quantu
La muntanya màgica
1924 La muntanya màgica (en alemany: Der Zauberberg) és una novel·la de Thomas Mann que es publicà el 1924.
Veure Nicolau Copèrnic і La muntanya màgica
La Ròca de Gajac
La Ròca de Gajac (La Roque-Gageac en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Nicolau Copèrnic і La Ròca de Gajac
Life
Life és una revista estatunidenca amb diverses etapes de desenvolupament.
Veure Nicolau Copèrnic і Life
Literatura d'Ucraïna
La literatura ucraïnesa és introduïda aquí a través aquesta llista d'alguns dels personatges de l'esfera literària ucraïnesa, tant històrics com actuals.
Veure Nicolau Copèrnic і Literatura d'Ucraïna
Literatura espanyola del Renaixement
Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.
Veure Nicolau Copèrnic і Literatura espanyola del Renaixement
Literatura grega antiga
grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.
Veure Nicolau Copèrnic і Literatura grega antiga
Literatura renaixentista
La literatura renaixentista comprèn totes les obres escrites després de l'edat mitjana fins al sota l'estela del Renaixement.
Veure Nicolau Copèrnic і Literatura renaixentista
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Nicolau Copèrnic і Llatí
Llei de Stigler
La llei de Stigler és un axioma formulat per Stephen Stigler el 1980 que ve a dir que «cap descobriment científic rep el nom de qui el va descobrir en primer lloc».
Veure Nicolau Copèrnic і Llei de Stigler
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Veure Nicolau Copèrnic і Lleis de Kepler
Llibres clàssics de la ciència
Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.
Veure Nicolau Copèrnic і Llibres clàssics de la ciència
Llista cronològica de filòsofs occidentals
En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.
Veure Nicolau Copèrnic і Llista cronològica de filòsofs occidentals
Llista d'astrònoms
Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.
Veure Nicolau Copèrnic і Llista d'astrònoms
Llista d'episodis d'El món d'en Beakman
El món d'en Beakman va ser un programa de televisió educativa i divulgació científica, basat en la tira còmica You Can with Beakman and Jax, que es va emetre als EUA durant els anys 90 del.
Veure Nicolau Copèrnic і Llista d'episodis d'El món d'en Beakman
Llista de cràters de la Lluna: C-F
Llista de cràters de la Lluna (C-F) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Nicolau Copèrnic і Llista de cràters de la Lluna: C-F
Llista de cràters de Mart
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Mart.
Veure Nicolau Copèrnic і Llista de cràters de Mart
Llista de cràters de Mart: A-G
Llista de cràters de Mart (A-G) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Nicolau Copèrnic і Llista de cràters de Mart: A-G
Llista de filòsofs del cristianisme
Aquesta llista de filòsofs del cristianisme enumera diversos pensadors (filòsofs, teòlegs, artistes) que han desenvolupat, mitjançant la raó, idees i conceptes per tal d'explicar el valor del cristianisme en el món.
Veure Nicolau Copèrnic і Llista de filòsofs del cristianisme
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Nicolau Copèrnic і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.
Veure Nicolau Copèrnic і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Marcià Mineu Fèlix Capel·la, en llatí Martianus Mineus Felix Capella, (Cartago vers el 380 - 429), va ser un gramàtic romà en llengua llatina que va viure al.
Veure Nicolau Copèrnic і Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Martín Cortés de Albacar
Martín Cortés de Albacar (Bujaraloz, 1510 - 1582) fou un cosmògraf aragonès que va realitzar treballs rellevants en el camp de les matemàtiques i de la cosmologia.
Veure Nicolau Copèrnic і Martín Cortés de Albacar
Materialisme
El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.
Veure Nicolau Copèrnic і Materialisme
Memòria del Món de la UNESCO
El programa Memòria del Món de la UNESCO pretén protegir els béns culturals en perill.
Veure Nicolau Copèrnic і Memòria del Món de la UNESCO
Michael Maestlin
Michael Maestlin o Mästlin va ser un astrònom i matemàtic alemany professor de la Universitat de Tübingen a començaments del.
Veure Nicolau Copèrnic і Michael Maestlin
Michael Polanyi
va ser un erudit hongarès–britànic que va ensenyar i va treballar en Fisicoquímica, Economia i Filosofia.
Veure Nicolau Copèrnic і Michael Polanyi
Michel Benoist
Michel Benoist (Dijon 1715 - Pequín 1774) fou un jesuïta i missioner francès que va desenvolupar una important activitat científica i tècnica a la Xina durant la Dinastia Qing.
Veure Nicolau Copèrnic і Michel Benoist
Mil·lenni II
El mil·lenni de l'Era Comuna va abastar els anys des del 1001 fins al 2000.
Veure Nicolau Copèrnic і Mil·lenni II
Mines de sal de Wieliczka
Les mines de sal de Wieliczka es troben a la ciutat polonesa de Wieliczka, que pertany a l'àrea metropolitana de Cracòvia.
Veure Nicolau Copèrnic і Mines de sal de Wieliczka
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Nicolau Copèrnic і Model heliocèntric
Monument a Nicolau Copèrnic (Varsòvia)
El monument a Nicolau Copèrnic a Varsòvia és un dels monuments més rellevants de la capital polonesa.
Veure Nicolau Copèrnic і Monument a Nicolau Copèrnic (Varsòvia)
Moviment anual
El moviment anual és el moviment del Sol en l'esfera celeste observat en el transcurs d'un any.
Veure Nicolau Copèrnic і Moviment anual
Moviment dels planetes
Des de l'antiguitat s'ha observat el moviment dels planetes en l'esfera celeste, observant-ne la falta d'uniformitat i, encara que el seu moviment normal és directe, és a dir, d'oest a est, a vegades durant un breu espai de temps retrocedixen desplaçant-se d'est a oest, moviment retrògrad.
Veure Nicolau Copèrnic і Moviment dels planetes
Moviment diürn
L'estrella polar es manté fixa, mentre les altres experimenten un moviment aparent en cercles concèntrics El moviment diürn és el moviment de l'esfera celeste observat en el transcurs d'un dia.
Veure Nicolau Copèrnic і Moviment diürn
Muhyí-d-Din al-Maghribí
Yahya ibn Muhàmmad ibn Abi-x-Xukr al-Maghribí, més conegut com a Muhyí-d-Din al-Maghribí o com a Ibn Abi-x-Xukr (l'Àndalus, c. 1220 - Maragha, 1283) va ser un matemàtic i astrònom d'origen andalusí del, que va viure i treballar a Damasc (Síria) i a l'observatori astronòmic de Maragha (Iran).
Veure Nicolau Copèrnic і Muhyí-d-Din al-Maghribí
Nassir-ad-Din at-Tussí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.
Veure Nicolau Copèrnic і Nassir-ad-Din at-Tussí
Nicolau Oresme
Nicolau Oresme (1323-1382) va ser un erudit medieval conseller de Carles V de França i divulgador científic.
Veure Nicolau Copèrnic і Nicolau Oresme
Nikolai Lobatxevski
, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.
Veure Nicolau Copèrnic і Nikolai Lobatxevski
Nikolaus von Schönberg
Nikolaus von Schönberg OP (11 d'agost de 1472, Saxònia - † 7 de setembre de 1537, Roma) fou un cardenal i arquebisbe de Càpua dominic.
Veure Nicolau Copèrnic і Nikolaus von Schönberg
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Nicolau Copèrnic і Nombre atòmic
Obscurantisme
Obscurantisme és un terme utilitzat pels adeptes del laïcisme per a descriure l'estat d'esperit d'immobilisme de persones que defensen, sovint per motius religiosos, les veritats eternes de la revelació i que s'oposen activament als valors de la il·lustració i de la revolució francesa: la recerca de la veritat per mètodes científics, la llibertat d'expressió en les arts i la premsa i finalment el progrés social i democràtic segons els principis de llibertat, igualtat, fraternitat.
Veure Nicolau Copèrnic і Obscurantisme
Observació de Venus
tauleta cuneïforme amb pronòstics astrològics procedent del període neoassiri. L'observació de Venus es remunta als principis de l'interès en les cultures humanes per l'esfera celeste.
Veure Nicolau Copèrnic і Observació de Venus
Observació del cel
XVII, realitzat pel cartògraf alemany Frederik de Wit. L'Observació del cel és l'activitat a la qual l'astronomia deu la seva existència, una observació practicada per persones que al llarg de la Història, per passió i per curiositat, han aixecat els ulls i mirat al cel.
Veure Nicolau Copèrnic і Observació del cel
Oliva Sabuco
Oliva Sabuco o Luisa Oliva Sabuco de Nantes Barrera (Alcaraz, Albacete, 2 de desembre de 1562 – íd. ca. 1646) va ser una dona espanyola de l'època renaixentista.
Veure Nicolau Copèrnic і Oliva Sabuco
Olsztyn
Olsztyn és una ciutat de Polònia.
Veure Nicolau Copèrnic і Olsztyn
Omar Khayyam
Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.
Veure Nicolau Copèrnic і Omar Khayyam
Operació Copèrnic
Operació Copèrnic és el nom amb el qual el Ministeri de l'Interior va batejar el desplegament de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya durant el setembre, octubre i novembre de 2017 per donar suport a l'operació Anubis.
Veure Nicolau Copèrnic і Operació Copèrnic
Paradoxa de Fermi
programa SETI. La paradoxa de Fermi és una paradoxa de la física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que no ens n’ha arribat cap senyal i només es coneix civilització a la Terra.
Veure Nicolau Copèrnic і Paradoxa de Fermi
Parell de Tussí
Model animat del parell de Tussí. El parell de Tussí és una construcció geomètrica dissenyada per l'astrònom persa Nassir-ad-Din at-Tussí (1201-1274) que consisteix en la substitució dels epicicles de Claudi Ptolemeu per un petit cercle que gira dins la circumferència d'un altre cercle de radi doble.
Veure Nicolau Copèrnic і Parell de Tussí
Pau V
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Veure Nicolau Copèrnic і Pau V
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Nicolau Copèrnic і Període hel·lenístic
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Nicolau Copèrnic і Període orbital
Pierre Gassendi
Pierre Gassendi (Champtercier, França, 22 de juny de 1592 - París, 24 d'octubre de 1655), va ser un filòsof, científic i matemàtic francès del.
Veure Nicolau Copèrnic і Pierre Gassendi
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Nicolau Copèrnic і Pitàgores
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Nicolau Copèrnic і Pius VII
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Nicolau Copèrnic і Planeta
Planeta inferior i planeta superior
Els termes «planeta inferior» i «planeta superior» es van fer servir originalment en la cosmologia geocèntrica de Claudi Ptolemeu per diferenciar aquells planetes (Mercuri i Venus) que tenen un epicicle que estava en línia amb la Terra i el Sol, comparat amb els planetes (Mart, Júpiter, i Saturn) que no hi estaven.
Veure Nicolau Copèrnic і Planeta inferior i planeta superior
Planeta Rínxols d'Or
Venus. Planeta «Rínxols d'Or» (de l'anglès Goldilocks planet) és un terme col·loquial per designar un hipotètic exoplaneta situat en la zona habitable d'un estel.
Veure Nicolau Copèrnic і Planeta Rínxols d'Or
Planetari mecànic
Un planetari mecànic és un model del sistema solar accionat mitjançant un conjunt d'engranatges que il·lustra o prediu les posicions relatives i els moviments dels planetes i llunes, normalment d'acord amb un model heliocèntric.
Veure Nicolau Copèrnic і Planetari mecànic
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Nicolau Copèrnic і Polònia
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus.
Veure Nicolau Copèrnic і Polonesos
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Nicolau Copèrnic і Praga
Principi copernicà
A ''De Revolutionibus Orbium Coelestium'' Copèrnic exposa un model d'univers en el qual la Terra no és al centre, sinó que hi ha el Sol, que roman immòbil. El Principi copernicà en cosmologia, així anomenat després que Copèrnic, establís que la Terra no està en una posició central especialment afavorida.
Veure Nicolau Copèrnic і Principi copernicà
Problema de la demarcació
Diagrama frenològic del s. XIX. La frenologia és una pseudociència que en el passat es considerava una ciència En filosofia de la ciència, el problema de la demarcació intenta definir els límits que han de configurar el concepte «ciència».
Veure Nicolau Copèrnic і Problema de la demarcació
Procés de Galileo Galilei
XIX per Joseph-Nicolas Robert-Fleury El procés de Galileo Galilei fou una sèrie d'esdeveniments al voltant del 1610, que culminà amb el judici i condemna de Galileo Galilei per la Inquisició Catòlica Romana el 1633 per la seua defensa de l'heliocentrisme.
Veure Nicolau Copèrnic і Procés de Galileo Galilei
Província de Lviv
Parc natural dels Beskids de Skole, vista panoràmica. Prats a la plana lleugerament ondulada prop del poble de Drohóbytx Vista d'una part de la ciutat vella de Lviv, amb la Plaça del Mercat a primer pla. Església de Krivki, a Lviv. La província de Lviv (en ucraïnès: Льві́вська о́бласть, transcrit: Lvivska óblast, transliterat amb el sistema internacional: L'vivs'ka oblast; nom informal: Львівщина, transcrit: Lvívsxyna, transliterat: L'vivsxyna o L'vivxtxyna) és una óblast (província) de la Ucraïna Occidental.
Veure Nicolau Copèrnic і Província de Lviv
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Nicolau Copèrnic і Rússia
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
La Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals és una acadèmia espanyola de caràcter públic dedicada a l'estudi i recerca de la matemàtica, la física, la química, la biologia, l'enginyeria i altres relacionades amb les ciències i integrada en l'Instituto de España.
Veure Nicolau Copèrnic і Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Nicolau Copèrnic і Religió
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Nicolau Copèrnic і Renaixement
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Veure Nicolau Copèrnic і Resum d'astronomia
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Veure Nicolau Copèrnic і Revolució científica
Revolució de Copèrnic
La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.
Veure Nicolau Copèrnic і Revolució de Copèrnic
Rodrigo Zamorano
Rodrigo Zamorano (Valladolid, 1542 - Sevilla, 1623) va ser un cosmògraf de la casa reial que va servir Felip II.
Veure Nicolau Copèrnic і Rodrigo Zamorano
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Veure Nicolau Copèrnic і Satèl·lits galileans
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Nicolau Copèrnic і Segle XVI
Shi Shen
Guia d'astronomia de Shi Shen Shi Shen 石申(Wade-Giles: Shih Shen) (segle IV a. C.) va ser un astrònom xinès, originari de l'estat de Wei i contemporani de Gan De.
Veure Nicolau Copèrnic і Shi Shen
Shiba Kōkan
''Una reunió del Japó, la Xina i Occident'', de Shiba Kokan Kakemono de l'arhat budista indi ''Lohan'', de Shiba Kokan Shiba Kōkan (司馬江漢) (1747–1818), també anomenat Suzuki Harushige (鈴木春重), va ser un pintor i gravador japonès del període Edo, famós tant per les seves pintures yoga d'estil occidental, que imitaven l'estil, els mètodes i els temes de les pintures a l'oli holandeses, i que signava Kōkan, com pels seus gravats ukiyo-e, principalment falsificacions dels treballs de Suzuki Harunobu, que creava sota el nom de Harushige.
Veure Nicolau Copèrnic і Shiba Kōkan
Simfonia coral
El primer a utilitzar el terme «simfonia coral» va ser Hector Berlioz en descriure la seva obra ''Roméo et Juliette''. Una simfonia coral és una composició musical per a orquestra, cor i, de vegades, solistes, la qual s'adhereix, generalment, en el seu funcionament intern i arquitectura musical global a la forma musical simfònica.
Veure Nicolau Copèrnic і Simfonia coral
Sistema astronòmic pitagòric
Un sistema astronòmic que posava la Terra, la Lluna i el Sol al voltant d'un hipotètic Foc central es va desenvolupar al voltant del segle V a. C. i que es va atribuir al filòsof pitagòric Filolau.
Veure Nicolau Copèrnic і Sistema astronòmic pitagòric
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Nicolau Copèrnic і Sistema solar
Sistema ticònic
'''Sistema ticònic''': els objectes amb les òrbites blaves (la Lluna i el Sol) giren al voltant de la Terra, igual que els estels, mentre que els de òrbita taronja giren al voltant del Sol. El sistema ticònic va ser un model del sistema solar publicat per Tycho Brahe a finals del, que combinava els avantatges matemàtics del sistema heliocentrista de Copèrnic amb les idees filosòfiques i «físiques» del sistema geocèntric de Ptolemeu.
Veure Nicolau Copèrnic і Sistema ticònic
Societat del risc
La societat del risc o societat de risc és una teoria sociològica que analitza els riscos que pren la societat industrial en un context de modernització.
Veure Nicolau Copèrnic і Societat del risc
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Nicolau Copèrnic і Sol
Spica
Spica (Alfa de la Verge / α Virginis) és l'objecte més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) i un dels 20 estels més brillants del cel nocturn.
Veure Nicolau Copèrnic і Spica
Tabulae Rudolphinae
Uranienborg). Les Tabulae Rudolphinae consisteixen en un catàleg d'estrelles i taules planetàries publicades per Johannes Kepler el 1627, utilitzant dades d'observació recollides per Tycho Brahe (1546–1601).
Veure Nicolau Copèrnic і Tabulae Rudolphinae
Taca solar
Taques solars l'11 de juny de 2004. Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magnètica.
Veure Nicolau Copèrnic і Taca solar
Taules prutèniques
Portada de la primera edició (1551) Les taules prutèniques (en llatí Prutenicae Tabulae, de Prutenia que significa Prússia) són unes taules astronòmiques de l'astrònom Erasmus Reinhold publicades el 1551.
Veure Nicolau Copèrnic і Taules prutèniques
Tecnociència
Tecnociència és un concepte usat en la comunitat interdisciplinària d'estudis per a designar el context social i tecnològic de la ciència.
Veure Nicolau Copèrnic і Tecnociència
Teorema de Ptolemeu
En geometria euclidiana, el teorema de Ptolemeu és una relació entre els quatre costats i dues diagonals d'un quadrilàter cíclic (un quadrilàter els vèrtexs del qual es troben en un cercle comú).
Veure Nicolau Copèrnic і Teorema de Ptolemeu
Teoria científica obsoleta
L'obsoleta teoria geocèntrica de l'univers en posava la Terra al centre. Una teoria científica obsoleta és una teoria científica que va ser alguna vegada comunament acceptada però que —per la raó que sigui— ja no és considerada la descripció més completa de la realitat per la ciència establerta, o bé una teoria verificable que s'ha comprovat falsa.
Veure Nicolau Copèrnic і Teoria científica obsoleta
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Veure Nicolau Copèrnic і Teoria geocèntrica
The 100 Most Influential Books Ever Written
The 100 Most Influential Books Ever Written (Els 100 llibres més influents que s’han escrit mai) és un llibre escrit per Martin Seymour-Smith on cita els cent llibres que han tingut més repercussió en la història de les idees.
Veure Nicolau Copèrnic і The 100 Most Influential Books Ever Written
Thomas Digges
Thomas Digges va ser un matemàtic i astrònom anglès conegut per haver introduït les doctrines heliocèntriques a Anglaterra.
Veure Nicolau Copèrnic і Thomas Digges
Tomàs Amorós i Cerdà
fou un matemàtic, filòsof, enginyer i jesuïta català.
Veure Nicolau Copèrnic і Tomàs Amorós i Cerdà
Toruń
Toruń (Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.
Veure Nicolau Copèrnic і Toruń
Trànsit de Mercuri
'''Trànsit de Mercuri''' del 8 de novembre del 2006 Un trànsit de Mercuri és el pas del planeta Mercuri per davant del Sol, vist des de la Terra.
Veure Nicolau Copèrnic і Trànsit de Mercuri
Trepidació
La trepidació (del llatí trepidus, 'trepidat'), en les obsoletes teories medievals de l'astronomia, fa referència a l'oscil·lació hipotètica en la precessió dels equinoccis.
Veure Nicolau Copèrnic і Trepidació
Triquetrum
Triquetrum de Copèrnic El triquetrum -del llatí tri ("tres") i quetrum ("cantonades") - era el nom medieval d'un antic instrument astronòmic descrit per Ptolemeu en el seu Almagest i que va emprar per a determinar l'altura de cossos celestes.
Veure Nicolau Copèrnic і Triquetrum
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Veure Nicolau Copèrnic і Tycho Brahe
Ucraïnesos
Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.
Veure Nicolau Copèrnic і Ucraïnesos
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Veure Nicolau Copèrnic і Ulugh Beg
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Nicolau Copèrnic і Univers
Universitat de Bolonya
La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.
Veure Nicolau Copèrnic і Universitat de Bolonya
Universitat Jagellònica
La Universitat Jagellònica (en polonès: Uniwersytet Jagiellonski, UJ; en llatí Universitas Jagellonica Cracoviensis) es troba a Cracòvia (Polònia).
Veure Nicolau Copèrnic і Universitat Jagellònica
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Nicolau Copèrnic і Venus (planeta)
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Veure Nicolau Copèrnic і Veritat
Vida extraterrestre
kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.
Veure Nicolau Copèrnic і Vida extraterrestre
Walhalla (temple)
El Walhalla és un imponent temple neoclàssic el propòsit del qual és servir de monument i saló de la fama per a «alemanys llorejats i distingits» (en realitat, germànics, perquè hi ha austríacs, suïssos, neerlandesos, bohemis, etc.) aixecat a la vora del Danubi, a 6 quilòmetres a l'est de Ratisbona, a Baviera, Alemanya.
Veure Nicolau Copèrnic і Walhalla (temple)
Xovinisme de partícules
El Xovinisme de partícules és el terme utilitzat per l'astrofísic britànic Martin Rees per descriure la suposició (errònia) que allò que pensem com a matèria normal: àtoms, quarks, electrons, etc.
Veure Nicolau Copèrnic і Xovinisme de partícules
Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn
Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn (probablement a Marsella, vora el 1236 - Montpeller sobre 1304), conegut com a Profatius Judaeus (en llatí) i Don Profiat Tibbon (en romanç), fou un astrònom jueu provençal.
Veure Nicolau Copèrnic і Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn
(1322) Coppernicus
(1322) Coppernicus és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert el 15 de juny de 1934 per Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya.
Veure Nicolau Copèrnic і (1322) Coppernicus
1473
;Països Catalans.
Veure Nicolau Copèrnic і 1473
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nicolau Copèrnic і 1530
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Nicolau Copèrnic і 1543
1616
Nicolau Copèrnic.
Veure Nicolau Copèrnic і 1616
19 de febrer
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Nicolau Copèrnic і 19 de febrer
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Nicolau Copèrnic і 23 de maig
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Nicolau Copèrnic і 24 de maig
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Nicolau Copèrnic і 5 de març
També conegut com Copèrnic, Copernicanisme, Copernicus, Mikolaj Kopernik, Nicolaus Copernicus.
, Dones i matemàtiques, E pur si muove!, Ecfant de Siracusa, Edat d'or de l'islam, Edat moderna, Efemèride, El club Dumas, El Químic Escèptic, Element químic, Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història, Eltanin, Empiri, Epicicle, Erasmus Reinhold, Escola de traductors de Toledo, Esfera, Esferes celestes, Ferrara, Filolau, Filosofia de la física, François Viète, Francesc Pujols i Morgades, Freeciv, Galileo Galilei, Gemma Frisius, Georg Joachim Rheticus, Gerardus Mercator, Giordano Bruno, Giovanni Antonio Magini, Globus de Johannes Schöner, Gran conjunció, Gregori Coniades, Heraclides Pòntic, Hermann Heinrich Gossen, Història de l'astronomia, Història de l'electricitat, Història de l'estètica, Història de l'observació de Mart, Història de l'observació lunar, Història de la ciència, Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga, Història de la física, Història de la filosofia, Història de la literatura, Història de la medicina, Història de la meteorologia, Història de la sociologia, Història de les funcions trigonomètriques, Història de les matemàtiques, Història del cristianisme, Història del telescopi, Història universal, Homo universalis, Hrihori Skovorodà, Il·lustració a Espanya, Immanuel Kant, Impremta, Index Librorum Prohibitorum, Isaac Newton, Ismael Boulliau, Jakob Christmann, Jean Buridan, Jeanne Dumée, Jeroni Girava, Jeroni Munyós, Joan Baptista Coratjà, Joan de Safont i de Ferrer, Joaquim Rius i Torrella, Johannes Kepler, Johannes Vermeer de Delft, José Celestino Mutis y Bosio, Kazimierz Żórawski, Kunyu Wanguo Quantu, La muntanya màgica, La Ròca de Gajac, Life, Literatura d'Ucraïna, Literatura espanyola del Renaixement, Literatura grega antiga, Literatura renaixentista, Llatí, Llei de Stigler, Lleis de Kepler, Llibres clàssics de la ciència, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Llista d'astrònoms, Llista d'episodis d'El món d'en Beakman, Llista de cràters de la Lluna: C-F, Llista de cràters de Mart, Llista de cràters de Mart: A-G, Llista de filòsofs del cristianisme, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Marcià Mineu Fèlix Capel·la, Martín Cortés de Albacar, Materialisme, Memòria del Món de la UNESCO, Michael Maestlin, Michael Polanyi, Michel Benoist, Mil·lenni II, Mines de sal de Wieliczka, Model heliocèntric, Monument a Nicolau Copèrnic (Varsòvia), Moviment anual, Moviment dels planetes, Moviment diürn, Muhyí-d-Din al-Maghribí, Nassir-ad-Din at-Tussí, Nicolau Oresme, Nikolai Lobatxevski, Nikolaus von Schönberg, Nombre atòmic, Obscurantisme, Observació de Venus, Observació del cel, Oliva Sabuco, Olsztyn, Omar Khayyam, Operació Copèrnic, Paradoxa de Fermi, Parell de Tussí, Pau V, Període hel·lenístic, Període orbital, Pierre Gassendi, Pitàgores, Pius VII, Planeta, Planeta inferior i planeta superior, Planeta Rínxols d'Or, Planetari mecànic, Polònia, Polonesos, Praga, Principi copernicà, Problema de la demarcació, Procés de Galileo Galilei, Província de Lviv, Rússia, Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, Religió, Renaixement, Resum d'astronomia, Revolució científica, Revolució de Copèrnic, Rodrigo Zamorano, Satèl·lits galileans, Segle XVI, Shi Shen, Shiba Kōkan, Simfonia coral, Sistema astronòmic pitagòric, Sistema solar, Sistema ticònic, Societat del risc, Sol, Spica, Tabulae Rudolphinae, Taca solar, Taules prutèniques, Tecnociència, Teorema de Ptolemeu, Teoria científica obsoleta, Teoria geocèntrica, The 100 Most Influential Books Ever Written, Thomas Digges, Tomàs Amorós i Cerdà, Toruń, Trànsit de Mercuri, Trepidació, Triquetrum, Tycho Brahe, Ucraïnesos, Ulugh Beg, Univers, Universitat de Bolonya, Universitat Jagellònica, Venus (planeta), Veritat, Vida extraterrestre, Walhalla (temple), Xovinisme de partícules, Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn, (1322) Coppernicus, 1473, 1530, 1543, 1616, 19 de febrer, 23 de maig, 24 de maig, 5 de març.