Accés més ràpid que el navegador!
15 les relacions: Antonin-Dalmace Sertillanges, Cartesianisme, Concili Vaticà II, Escola tomista de Barcelona, Escolàstica, Història del cristianisme a Espanya, Jacques Maritain, Joaquim Isanda de Torner, Josep Daurella i Rull, Juan Zaragüeta y Bengoechea, Marcelino Arnáiz Calvo, Neotomisme, Réginald Garrigou-Lagrange, Reformisme borbònic, Rufino Blanco Sánchez.
Antonin-Dalmace Sertillanges
Antonin-Dalmace Sertillanges (Clarmont d'Alvèrnia, 16 de novembre de 1863 - † Sallanches, 26 de juliol de 1948) fou un religiós dominic, filòsof i teòleg francès, considerat un dels màxims exponents del neotomisme durant la primera meitat del.
Nou!!: Neoescolàstica і Antonin-Dalmace Sertillanges · Veure més »
Cartesianisme
''Principia philosophiae'', 1685 El cartesianisme o dualisme cartesià va ser un moviment intel·lectual suscitat pel pensament de René Descartis (Cartesius) especialment a partir del segle .
Nou!!: Neoescolàstica і Cartesianisme · Veure més »
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Neoescolàstica і Concili Vaticà II · Veure més »
Escola tomista de Barcelona
Escola tomista de Barcelona és un grup de filòsofs catalans de tendència neoescolàstica aplegats al voltant de la càtedra de metafísica de la Universitat de Barcelona que han ocupat ininterrompudament al llarg d'un segle.
Nou!!: Neoescolàstica і Escola tomista de Barcelona · Veure més »
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Neoescolàstica і Escolàstica · Veure més »
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Nou!!: Neoescolàstica і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »
Jacques Maritain
Jacques Maritain (París, 18 de novembre de 1882 – Tolosa, 28 d'abril de 1973) fou un filòsof catòlic francès.
Nou!!: Neoescolàstica і Jacques Maritain · Veure més »
Joaquim Isanda de Torner
Joaquim Isanda de Torner (9 de maig del 1861, Barcelona – 8 de març del 1926, Vilanova i la Geltrú) fou un sacerdot escolapi, mestre i filòsof català.
Nou!!: Neoescolàstica і Joaquim Isanda de Torner · Veure més »
Josep Daurella i Rull
Josep Daurella i Rull (Barcelona, 25 d'abril de 1864 - 10 de setembre de 1927) fou a partir de 1902 catedràtic de Lògica Fundamental a la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Neoescolàstica і Josep Daurella i Rull · Veure més »
Juan Zaragüeta y Bengoechea
Juan Zaragüeta i Bengoechea (Orio, Guipúscoa, 26 de gener de 1883 -Sant Sebastià, 22 de desembre de 1974) va ser filòsof, psicòleg, sacerdot i pedagog espanyol.
Nou!!: Neoescolàstica і Juan Zaragüeta y Bengoechea · Veure més »
Marcelino Arnáiz Calvo
Marcelino Arnáiz Calvo (Villayerno Morquillas, província de Burgos, 1867 - El Escorial, 1930) fou un religiós i psicòleg espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Nou!!: Neoescolàstica і Marcelino Arnáiz Calvo · Veure més »
Neotomisme
El neotomisme és el corrent més fort del moviment filosòfic catòlic de la neoescolàstica que volia revigorir i modernitzar les idees desenvolupades per Tomàs d'Aquino a l'edat mitjana com a alternativa al modernisme i la il·lustració.
Nou!!: Neoescolàstica і Neotomisme · Veure més »
Réginald Garrigou-Lagrange
Réginald Garrigou-Lagrange O.P. (21 de febrer de 1877, Auch, França - 15 de febrer de 1964, Ciutat del Vaticà) fou un frare dominic francès, teòleg i filòsof.
Nou!!: Neoescolàstica і Réginald Garrigou-Lagrange · Veure més »
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Nou!!: Neoescolàstica і Reformisme borbònic · Veure més »
Rufino Blanco Sánchez
Rufino Blanco i Sánchez (Mantiel, Guadalajara, 16 de novembre de 1861 - Paracuellos del Jarama, Madrid, 3 d'octubre de 1936) fou un pedagog, filòleg i teòric de la lectura, bibliògraf i periodista espanyol d'orientació catòlica i neoescolàstica.
