Taula de continguts
27 les relacions: Antoni Viladamor, Arbitrisme, Catalanitat de Cristòfor Colom, Edat moderna als Països Catalans, Fènix (ocell), Feliu, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, Història de Barcelona, Història dels Països Catalans, Historia de Badalona, Josep Aparici i Fins, Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba, Maria Sauret, Maulets (1705), Miquel Parets i Alaver, Nidoleres, Noedes, Palau del Marquès d'Ayerbe (Barcelona), Rafael Figueró i Delmunts, Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Salvador Feliu de la Penya, Sant Francesc de Berga, Tesi del port de Pals, Tres Comuns de Catalunya, 14 de febrer, 1712.
Antoni Viladamor
Antoni Viladamor fou arxiver del l'Arxiu Reial de Barcelona natural de Barcelona.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Antoni Viladamor
Arbitrisme
L'arbitrisme és el nom genèric que es dona a un corrent de pensament polític i econòmic desenvolupat en la Monarquia Hispànica, fonamentalment en la Corona de Castella, durant la segona meitat del i el, relacionada intel·lectualment amb l'anomenada Escola de Salamanca.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Arbitrisme
Catalanitat de Cristòfor Colom
La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Catalanitat de Cristòfor Colom
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Edat moderna als Països Catalans
Fènix (ocell)
''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Fènix (ocell)
Feliu
* Biografies.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Feliu
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Guerra de Successió al Principat de Catalunya
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Guerra de Successió Espanyola
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Història de Barcelona
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Història dels Països Catalans
Historia de Badalona
Historia de Badalona és una monografia històrica sobre la història de Badalona escrita pel doctor Josep Barriga i Sala entre 1793 i 1794, és la més antiga coneguda que tracti de la història badalonina.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Historia de Badalona
Josep Aparici i Fins
Josep Aparici i Fins (també conegut erròniament com a J. A. i Mercader) (Caldes de Montbui, 1 de maig del 1654 - 16 de desembre del 1731) fou un funcionari reial, geògraf i mercader català.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Josep Aparici i Fins
Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba
Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba (?, 19 de març de 1642 - Madrid, 17 de desembre de 1713), noble castellà que va pertànyer a la casa de Medina Sidonia.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba
Maria Sauret
Maria Sauret (Lleida, s. XVII - Lleida, s. XVIII) va ser una heroïna catalana de classe burgesa.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Maria Sauret
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Maulets (1705)
Miquel Parets i Alaver
Miquel Parets (Barcelona, 1610 - Barcelona, estiu del 1661) fou un menestral assaonador barceloní del, conegut sobretot per la monumental obra de la seva crònica personal De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria,Mestre, 1998: p.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Miquel Parets i Alaver
Nidoleres
Nidoleres (Nidolères en francès) és un llogaret, antic poble independent, de la comuna rossellonesa de Trasserra, a la Catalunya Nord.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Nidoleres
Noedes
Noedes (IPA:, oficialment en francès Nohèdes) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Noedes
Palau del Marquès d'Ayerbe (Barcelona)
El palau del Marquès d'Ayerbe era una edificació situada als carrers d'en Ripoll, dels Sagristans i dels Capellans de Barcelona, de la qual només es conserva la casa de veïns situada a la cantonada dels dos primers.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Palau del Marquès d'Ayerbe (Barcelona)
Rafael Figueró i Delmunts
Rafael Figueró i Delmunts (Manlleu, 1642 – Barcelona, 1726) fou un impressor català establert a Barcelona, actiu des de 1665 i fins poc abans de la seva mort.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Rafael Figueró i Delmunts
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa
Salvador Feliu de la Penya
Salvador Feliu de la Penya i Picart (Barcelona, 1674 — Vilassar de Dalt, 8 de novembre de 1733) fou un mercader i polític català.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Salvador Feliu de la Penya
Sant Francesc de Berga
Sant Francesc de Berga és l'església d'un antic convent de la ciutat de Berga (comarca del Berguedà).
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Sant Francesc de Berga
Tesi del port de Pals
Fragment de la coberta del llibre ''Historia general de los hechos de los castellanos'' (1601), utilitzada per Jordi Bilbeny per defensar la Tesi de Pals La tesi del port de Pals és la hipòtesi que investigadors i historiadors catalans defensen en contra de la història majoritàriament acceptada, afirmant que Cristòfol Colom, en el seu primer viatge, no va sortir de Palos de la Frontera, sinó de l'antic port de Pals de l'Empordà, avui desaparegut.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Tesi del port de Pals
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і Tres Comuns de Catalunya
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і 14 de febrer
1712
;Països Catalans.
Veure Narcís Feliu de la Penya i Farell і 1712
També conegut com Narcís Feliu de la Penya.