Taula de continguts
54 les relacions: Accad, Adamu, Anubanini, Apišal, Apirak, Arman, Awan, Dinastia cassita, Diyarbakır, Ebla, Emar, Estàtua de Bassetki, Estela de Naram-Sin, Hatti, Història de Mesopotàmia, Hitites, Humbam, Imi, Imperi Accadi, Ixtar, Kültepe, Khita, Llengua amorrita, Llista de reis sumeris, Lugaluixumgal, Lullubi, Maledicció d'Accad, Manixtuixu, Marad, Mardaman, Mari (Mesopotàmia), Màscara de Sargon, Mesopotàmia, Namar, Naram-Sin, Ninshubur, Nur-Mer, Nuzi, Pamba, Període paleoassiri, Prehistòria del Llevant, Puzurmama, Sargònides, Simurrum, Subartu, Sumer, Tell Brak, Unitats de mesura de Mesopotàmia, Ur, Ur (bòvid), ... Ampliar l'índex (4 més) »
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Accad
Adamu
Adamu fou un primerenc rei assiri, i apareix com el segon entre els "disset reis que vivien en tendes de campanya" dins de les Cròniques de Mesopotàmia.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Adamu
Anubanini
llengua.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Anubanini
Apišal
Tauleta d'argila amb text cuneiforme narrant la campanya de Naram-Sin a Apišal Apišal va ser una ciutat estat de Mesopotàmia situada al nord-oest d'Accad, sotmesa per Sargon I d'Accad.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Apišal
Apirak
Apirak fou un regne situat a la regió d'Elam que fou conquerit per Naram-Sin, quan hi regnava Rish Ramman.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Apirak
Arman
Arman va ser un petit regne de la regió de l'alt Eufrates, segurament a l'est d'Ebla.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Arman
Awan
Awan va ser un regne a la regió d'Elam, al sud de Susa.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Awan
Dinastia cassita
Regne de Babilònia durant el període cassita La dinastia cassita, també coneguda com la tercera dinastia babilònica, va ser una dinastia de reis d'origen cassita que va governar des de la ciutat de Babilònia a la segona meitat del mil·lenni II aC i que pertanyien a la mateixa família que regentava el regne de Babilònia entre el 1595 i el 1155 aC que va succeir l'Imperi paleobabilònic (1894-1595 aC).
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Dinastia cassita
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Diyarbakır
Ebla
Ebla va ser un regne de Síria centrat a la ciutat d'Ebla, que ja existia en començar el tercer mil·lenni quan es va convertir en un veritable centre urbà, que es desenvolupa pel comerç amb Mari, ciutat de la que n'era tributària cap al 2500 aC, i amb Kix.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Ebla
Emar
Emar, actualment Tell Meskene, a la governació d'Alep, va ser una ciutat a la vora de l'Eufrates, al sud de Carquemix, al lloc on l'Eufrates fa un tomb, uns 100 km a l'est d'Alep.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Emar
Estàtua de Bassetki
Lestàtua de Bassetki és un artefacte arqueològic que data del període de l'imperi accadi que va prosperar a la Mesopotàmia entre els anys 2350–2100 aC.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Estàtua de Bassetki
Estela de Naram-Sin
LEstela de Naram-Sin o Estela de la victòria es va construir a Sippar aproximadament en el 2250 aC, per commemorar la victòria del rei Naram-Sin d'Accàdia, net de Sargon d'Accad d'Acad, sobre la tribu dels lullubi de les muntanyes de Zagros.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Estela de Naram-Sin
Hatti
L'Imperi Hitita (en vermell) succeí als hattis (1290 aC). Els hattis o hatites van ser un poble de l'antiguitat que habitava la terra d'Hatti (actual Anatòlia Central, Turquia).
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Hatti
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Història de Mesopotàmia
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Hitites
Humbam
Humbam (en elamita 𒀭𒃲𒈨𒌍) i també Huban era un déu adorat a Elam.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Humbam
Imi
Imi va ser un dels pretendents al tron d'Accad i segurament rei, a la mort de Xar-Kali-Xarri, cap a la meitat del.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Imi
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Imperi Accadi
Ixtar
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Ixtar
Kültepe
Kültepe és un poble de Turquia prop de la ciutat antiga de Kanesh, Kanes, Kaneš, Kanish, Kanis o Kaniš (en llengua hitita: Nesa o Neša, ocasionalment Anisa o Aniša), situat a la província de Kayseri a la regió d'Anatòlia central de Turquia, a la conca del Kızılırmak.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Kültepe
Khita
Khita de vegades Hita (en elamita 𒄭𒋫𒀀 hi-ta-a) va ser governador de Susa i l'onzè rei de la dinastia d'Awan d'Elam, cap al 2280 aC.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Khita
Llengua amorrita
Cronologia de les llengües semítiques La llengua amorrita és una llengua semítica parlada pel poble amorrita que vivia a l'alta i baixa Mesopotàmia (equivalent de la Síria actual) entre finals del 3r mil·lenni aC fins i principis del 2n mil·lenni aC.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Llengua amorrita
Llista de reis sumeris
La Llista de reis sumeris és un document excepcional deixat pels escribes sumeris, escrit en sumeri, i reflecteix els successius reis hegemònics.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Llista de reis sumeris
Lugaluixumgal
Lugaluixumgal o Lugal-ušumgal va ser el primer rei de la segona dinastia de Lagaix a Sumer potser als anys 2230 aC i 2210 aC.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Lugaluixumgal
Lullubi
Els lullubi o potser lulubi van ser un grup de tribus que vivien al tercer mil·lenni aC.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Lullubi
Maledicció d'Accad
La maledicció d’Accad és el nom modern d’una obra literària sumèria, escrita al voltant del (període de la tercera dinastia d’Ur).
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Maledicció d'Accad
Manixtuixu
L'imperi Acadià en temps de Manishtushu Manixtuixu o Maništušu va ser el tercer rei de l'imperi d'Accad.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Manixtuixu
Marad
Marad fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia que correspon a la moderna Tell Wannat es-Sadum o Tell as-Sadoum, Iraq). Estava situada a l'oest de la branca occidental de l'Eufrates superior, a l'oest de Nippur i al nord-oest de Kazallu i a 50 km al sud-est de Kish, a la riba de l'Arahtu.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Marad
Mardaman
Mardaman va ser una regió de Mesopotàmia al nord-est de Simurrum que apareix sotmesa a Sargon I, i que després es va revoltar contra Naram-Sin d'Accàdia al començament del seu regnat, l'any 2260 aC.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Mardaman
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Mari (Mesopotàmia)
Màscara de Sargon
Sargon. La màscara de Sargon és una màscara humana i feta de bronze datada de l'any 2250 aC i pertanyent a l'època de l'Imperi d'Accad, un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon d'Accad i que mantingué l'hegemonia durant 140 anys entre els segles i aC —en què es van succeir cinc monarques tals com el propi Sargon, els seus fills Rimuix i Manixtuixu, el seu net Naram -Sin i el fill d'aquest darrer, Xar-Kali-Xarri.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Màscara de Sargon
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Mesopotàmia
Namar
Namar va ser una regió de Mesopotàmia al nord-oest d'Apišal i Akkad.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Namar
Naram-Sin
* Naram-Sin d'Accàdia, rei d'Accàdia vers 2190 – 2154 aC.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Naram-Sin
Ninshubur
Ninshubur (𒀭𒎏𒋚; Ninšubur, "Dama de Subartu" o "Senyora dels servents"), també escrit Ninšubura, era una deessa mesopotàmica el paper principal de la qual era el de sukkal (visir diví) de la deessa Inanna.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Ninshubur
Nur-Mer
Nur-Mer o també Niwâr-Mêr va ser un governant de la ciutat i regne de Mari, un dels coneguts com a shakkanakku.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Nur-Mer
Nuzi
Nuzi, en accadi Gashar, va ser una ciutat mesopotàmica que va constituir un enclavament comercial semita-accadià almenys des dels temps de Naram-Sin d'Accad.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Nuzi
Pamba
Pamba va ser un rei d'Hatti cap al segle XXIII aC.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Pamba
Període paleoassiri
LImperi assiri antic o paleoassiri és un dels períodes en què es divideix la història d'Assíria.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Període paleoassiri
Prehistòria del Llevant
Llevant La prehistòria del Llevant inclou els diversos canvis culturals que es van produir amb anterioritat a les tradicions enregistrades a la zona del Llevant.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Prehistòria del Llevant
Puzurmama
Puzurmana o Puzer-Mama va ser el segon rei de la segona dinastia de Lagaix que hauria regnat cap a l'any 2200 aC.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Puzurmama
Sargònides
genealogia La dinastia dels sargònides va ser una nissaga que va regnar a Accàdia des de l'any 2235 aC aproximadament a la cronologia mínima o curta.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Sargònides
Simurrum
Simurrum o Šimurrum va ser una ciutat i territori de Mesopotàmia a l'est del Tigris.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Simurrum
Subartu
Subartu o Subar (en accadi Šubartum/Subartum/ina Šú-ba-ri, en assiri Mât Šubarri; en sumeri: Su-bir4/Subar/Šubur; Subari a les Cartes d'Amarna i Šbr a Ugarit) va ser un país al nord de Namar, a l'Alta Mesopotàmia i a la zona del Tigris superior.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Subartu
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Sumer
Tell Brak
Regnes hurrites vers 2100 aC, amb Nawar/Nagar Tell Brak és un jaciment arqueològic a la governació d'al-Hasakah, a Síria.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Tell Brak
Unitats de mesura de Mesopotàmia
Metrologia sumèria Les unitats de mesura de Mesopotàmia es van originar en les poc organitzades ciutats estat de les primeres dinasties de Sumer.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Unitats de mesura de Mesopotàmia
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Ur
Ur (bòvid)
L'ur (Bos primigenius) és una espècie de boví extinta, considerada com l'avantpassat salvatge del bou domèstic modern.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Ur (bòvid)
Urkesh
Regnes Hurrites Urkesh (Urkis o Urkiš o Urkish) fou un regne hurrita esmentat cap al 2500 aC-2000 aC a la regió del riu Khabur a Síria.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Urkesh
Warakshe
Warakshe (en sumeri Mar-ḫa-šiKI 𒈥𒄩𒅆𒆠, Marhashi, Marhasi, Parhasi, Barhasi i Waraḫše.; en accadi: "Parahshum" 𒁀𒊏𒄴𒋧𒆠) va ser un regne a la regió d'Elam, a l'oest, sotmès a Sargon I d'Accad cap a l'any 2325 aC.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Warakshe
Xar-Kali-Xarri
Xar-Kali-Xarri o Šar-kali-šarri (el nom vol dir 'rei de tots els reis') va ser el cinquè rei de la dinastia de Sargon i rei d'Accad.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Xar-Kali-Xarri
Zabalam
Zabalam o Zabala va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Naram-Sin d'Accàdia і Zabalam
També conegut com Naram-Suen d'Accad.