SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 467 les relacions: Accademia Nazionale delle Scienze, Achille Marozzo, Adalbert I d'Ivrea, Adolfo Venturi, Adrià III, Agostino di Duccio, Alberico da Romano, Albert Azzo II de Milà, Albert II de Bèlgica, Albert V d'Este, Alberto Braglia, Alberto Gilardino, Alessandro de Tomaso, Alessandro Gandini, Alessandro nell'Indie, Alessandro Tassoni, Alexandra Wolf von Stomersee, Alfons III d'Este, Alfons IV d'Este, Alfredo Gollini, Alice Barbi, Alidosi, Ambaixada romana (Mutina, 43 aC), Anastacia, Anastasia Robinson, Angelica Pandolfini, Angelo Vitali, Anna-Lena Grönefeld, Annibale Comessatti, Anseïs de Carthage, Anselm de Nonantola, Antonietta Pozzoni, Antonio Cesti, Antonio da Correggio, Antonio Gaetano Pampani, Antonio Gandini, Antonio Maria Bononcini, Antonio Montanari, Arnaldo Andreoli, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Art paleolític, Art romànic, Aulus Hirci, Aurelio Roncaglia, Azzo VIII d'Este, Ínsubres, Òpera francesa, Àlbum de cromos, Àstrid de Bèlgica, ... Ampliar l'índex (417 més) » « Shrink índex

Accademia Nazionale delle Scienze

LAccademia Nazionale delle Scienze detta dei XL, en català Acadèmia Nacional de la Ciència dita dels XL, és l'acadèmia italiana de les ciències.

Veure Mòdena і Accademia Nazionale delle Scienze

Achille Marozzo

Achille Marozzo (1484 - 1553) fou un mestre d'esgrima, considerat un dels més importants, si no el més important, mestre de l'anomenada "Scuola Bolognese" (escola bolonyesa) d'esgrima, així com el pare fundador de l'esgrima italiana.

Veure Mòdena і Achille Marozzo

Adalbert I d'Ivrea

Adalbert I d'Ivrea (Torí 880 - 928/930) va ser marquès d'ivrea de 902 a 928/930.

Veure Mòdena і Adalbert I d'Ivrea

Adolfo Venturi

Adolfo Venturi (Mòdena, 4 de setembre de 1856 - Santa Margherita Ligure, Província de Gènova, 10 de juny de 1941) fou un historiador de l'art italià.

Veure Mòdena і Adolfo Venturi

Adrià III

Adrià III (Roma, – San Cesario sul Panaro, avui a la província de Mòdena, 17 de setembre de 885) fou Papa de Roma del 884 al 885.

Veure Mòdena і Adrià III

Agostino di Duccio

Façana dell'Oratorio di San Bernardino a Perusa. Agostino di Duccio (Florència, República de Florència, 1418 - Perusa, 1481) fou un escultor florentí.

Veure Mòdena і Agostino di Duccio

Alberico da Romano

Alberico da Romano (Alberico II) (1196 - 26 d'agost de 1260) fou un condottiero i trobador italià, que alternà les simpaties güelfes i gibelines.

Veure Mòdena і Alberico da Romano

Albert Azzo II de Milà

Albert Azzo II (Mòdena, 997 o 10 juliol 1009 - 20 d'agost de 1097), fou marcgravi de Milà i Ligúria, comte de Gavello i Pàdua, Rovigo, Lunigiana, Monselice i Montagnana; el nom deriva d'Albertezzo II, i va ser un poderós noble al Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia.

Veure Mòdena і Albert Azzo II de Milà

Albert II de Bèlgica

Albert II de Bèlgica (Brussel·les, 1934) fou el sisè rei dels belgues.

Veure Mòdena і Albert II de Bèlgica

Albert V d'Este

Escut d'armes dels Este Albert V d'Este (27 de febrer de 1347 - 30 de juliol de 1393) va ser senyor de Ferrara i Mòdena des de 1388 fins a la seva mort.

Veure Mòdena і Albert V d'Este

Alberto Braglia

Alberto Braglia (Campogallano, província de Mòdena, Itàlia, 23 de març de 1883 - Mòdena, Itàlia, 5 de febrer de 1954) fou un gimnasta artístic italià, guanyador de tres medalles olímpiques.

Veure Mòdena і Alberto Braglia

Alberto Gilardino

Alberto Gilardino (Biella, 5 de juliol de 1982) és un futbolista italià que juga com a davanter al Genoa CFC i a la selecció italiana.

Veure Mòdena і Alberto Gilardino

Alessandro de Tomaso

Alejandro de Tomaso, també conegut per la forma italiana del nom, va ser un constructor de cotxes i pilot de curses automobilístiques argentí que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.

Veure Mòdena і Alessandro de Tomaso

Alessandro Gandini

Alessandro Grandini (Mòdena, 1807 - 1871) fou un compositor i escriptor italià.

Veure Mòdena і Alessandro Gandini

Alessandro nell'Indie

Alessandro nell'Indie és un drama escrit per Pietro Metastasio el 1726 sobre el qual s'han basat diverses òperes.

Veure Mòdena і Alessandro nell'Indie

Alessandro Tassoni

Alessandro Tassoni (Mòdena, 28 de setembre de 1565 - Mòdena, 25 d'abril de 1635) va ser un escriptor i poeta italià.

Veure Mòdena і Alessandro Tassoni

Alexandra Wolf von Stomersee

Alexandra Wolf-Stomersee (o Alessandra en italià), anomenada Licy, (Niça, 13 de novembre 1894 - Palerm, 22 de juny de 1982) va ser una psicòloga alemanya bàltica.

Veure Mòdena і Alexandra Wolf von Stomersee

Alfons III d'Este

Alfons III d'Este o Alfons III de Mòdena (Ferrara, Ducat de Ferrara 1591 - Castelnuovo di Garfagnana, Ducat de Mòdena 1644) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena i Reggio entre 1628 i 1629.

Veure Mòdena і Alfons III d'Este

Alfons IV d'Este

Alfons IV d'Este o Alfons IV de Mòdena (Mòdena, ducat de Mòdena, 13 de febrer de 1634 - íd. 16 de juliol de 1662) fou un membre de la casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1658 i 1662.

Veure Mòdena і Alfons IV d'Este

Alfredo Gollini

Alfredo Gollini (Mòdena, Emília-Romanya, 24 de desembre de 1881 – 22 d'abril de 1957) va ser un gimnasta artístic italià, que va competir a començament del.

Veure Mòdena і Alfredo Gollini

Alice Barbi

Alice Laura Barbi (Mòdena, 1 de juny de 1858 – Roma, 4 de setembre de 1948) fou una violinista i mezzosoprano italiana.

Veure Mòdena і Alice Barbi

Alidosi

Els Alidosi o Alidosio foren una família feudal italiana que foren senyors sobirans d'Imola.

Veure Mòdena і Alidosi

Ambaixada romana (Mutina, 43 aC)

El Senat romà va enviar una ambaixada a Mutina l'any 43 aC.

Veure Mòdena і Ambaixada romana (Mutina, 43 aC)

Anastacia

Anastacia Lynn Newkirk (Chicago, Illinois, 17 de setembre de 1968), coneguda simplement com a Anastacia, és una cantant i compositora estatunidenca.

Veure Mòdena і Anastacia

Anastasia Robinson

Museu britànic Anastasia Robinson (c. 1692  – Abril de 1755), més tard coneguda com a Anastasia, Comtessa de Peterborough, era un soprano anglesa i, més tard, contralt, de l'època barroca.

Veure Mòdena і Anastasia Robinson

Angelica Pandolfini

Angelica Pandolfini (Spoleto, 21 d'agost de 1871 – Lenno, 15 de juliol de 1959) fou una soprano italiana.

Veure Mòdena і Angelica Pandolfini

Angelo Vitali

Angelo Vitali fou un músic italià del.

Veure Mòdena і Angelo Vitali

Anna-Lena Grönefeld

Anna-Lena Grönefeld (Nordhorn, Baixa Saxònia, Alemanya Occidental, 4 de juny del 1985) és una extennista professional alemanya que va estar activa entre 2003 i 2019.

Veure Mòdena і Anna-Lena Grönefeld

Annibale Comessatti

va ser un matemàtic italià.

Veure Mòdena і Annibale Comessatti

Anseïs de Carthage

Anseïs de Carthage és una Cançó de gesta del.

Veure Mòdena і Anseïs de Carthage

Anselm de Nonantola

Anselm de Friuli o Anselm de Nonantola (Cividale, vers 723 - Nonantola, vers 803) va ser un duc llombard que es va fer monjo i va esdevenir abat de Nonantola.

Veure Mòdena і Anselm de Nonantola

Antonietta Pozzoni

Antonietta Pozzoni, de vegades Antonietta Pozzoni-Anastasi (Venècia, 1846 - Gènova, abril de 1914), fou una soprano, i posterior mezzosoprano, italiana.

Veure Mòdena і Antonietta Pozzoni

Antonio Cesti

Pietro Antonio Cesti (5 d'agost de 1623 - 14 d'octubre de 1669), conegut avui principalment com a compositor italià d'òperes del Barroc, fou també tenor i organista, i un dels més cèlebres músics italians de la seva generació.

Veure Mòdena і Antonio Cesti

Antonio da Correggio

Antonio Allegri da Correggio (Correggio, agost del 1489 – 5 de març del 1534) va ser el pintor més destacat de l'escola de Parma, en el Renaixement italià, i fou responsable d'algunes de les obres més vigoroses i sensuals del segle XVI.

Veure Mòdena і Antonio da Correggio

Antonio Gaetano Pampani

Antonio Gaetano Pampani, també escrit Pampín o Pampini (Mòdena, ca. 1705 - Urbino, desembre de 1775) va ser un compositor italià.

Veure Mòdena і Antonio Gaetano Pampani

Antonio Gandini

Antonio Gandini (Mòdena, 1786 - 1842) fou un compositor italià.

Veure Mòdena і Antonio Gandini

Antonio Maria Bononcini

Antonio Maria Bononcini (18 de juny de 1677 - 8 de juliol de 1726) va ser un compositor italià nascut i mort a Mòdena.

Veure Mòdena і Antonio Maria Bononcini

Antonio Montanari

Antonio M. Montanari (Mòdena, 29 de novembre de 1676 - Roma, 2 d'abril de 1737) va ser un violinista i compositor italià del període Barroc.

Veure Mòdena і Antonio Montanari

Arnaldo Andreoli

Arnaldo Andreoli (Mòdena, 6 d'agost de 1893 – Parma, 2 de desembre de 1952) va ser un gimnasta artístic italià que va competir en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.

Veure Mòdena і Arnaldo Andreoli

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Mòdena і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Mòdena і Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Art paleolític

Venus de Laussel, que pertany al paleolític superior (aurinyacià) Lart paleolític és una de les manifestacions artístiques més antigues de la història de la humanitat.

Veure Mòdena і Art paleolític

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Veure Mòdena і Art romànic

Aulus Hirci

Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.

Veure Mòdena і Aulus Hirci

Aurelio Roncaglia

Aurelio Roncaglia (Mòdena, 8 de maig de 1917 - Roma, 28 de juny de 2001) fou un romanista i medievalista italià.

Veure Mòdena і Aurelio Roncaglia

Azzo VIII d'Este

Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mòdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.

Veure Mòdena і Azzo VIII d'Este

Ínsubres

Els ínsubres o insubres (llatí: Insubri) van ser un poble celta del grup dels leponcis a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Mòdena і Ínsubres

Òpera francesa

XVIII. Lòpera francesa és l'art de l'òpera cantada en francès i que es desenvolupa a França.

Veure Mòdena і Òpera francesa

Àlbum de cromos

Un àlbum de cromos és un llibre amb seccions delimitades on cal enganxar-hi els cromos d'una col·lecció determinada.

Veure Mòdena і Àlbum de cromos

Àstrid de Bèlgica

Àstrid de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Castell del Belvedere (Palau de Laeken) 1962).

Veure Mòdena і Àstrid de Bèlgica

Barga (Itàlia)

Barga és una ciutat medieval i comune (municipi) de la província de Lucca a la regió italiana de la Toscana.

Veure Mòdena і Barga (Itàlia)

Batalla de Mutina

La Batalla de Mutina es va lliurar l'any 193 aC, prop de la ciutat de Mutina, entre la República Romana i la tribu dels bois.

Veure Mòdena і Batalla de Mutina

Batalla del Trèbia (1799)

La Batalla del Trebia va tenir lloc el 19 de juny de 1799, durant la Campanya d'Itàlia del 1799-1800 de la guerra de la Segona Coalició, en una plana prop de Piacenza, a la frontera entre la Llombardia i l'Emília-Romanya, on el riu Trebia i el rierol Tidone conflueixen amb el riu Po.

Veure Mòdena і Batalla del Trèbia (1799)

Bíblia de Borso d'Este

La Bíblia de Borso d'Est o Breviari d'Ercole és una biblia, il·luminada sobre pergamí, un manuscrit del primer renaixement, realitzat a Ferrara durant els anys 1455-1461 per encàrrec de Borso d'Este (1413 - 20 d'agost 1471), primer duc de Ferrara des de 1450 fins a la seva mort.

Veure Mòdena і Bíblia de Borso d'Este

Benedetto Diana

''Pietà'', Museo Correr, Venècia. Benedetto Rusconi, conegut com a Benedetto Diana (Venècia, cap a 1460 - Venècia, 9 de febrer de 1525), va ser un pintor italià actiu durant el Renaixement.

Veure Mòdena і Benedetto Diana

Benedetto Ferrari

Benito Ferrari (Reggio de l'Emília, 1597 - Mòdena, 1681) fou un poeta i compositor italià.

Veure Mòdena і Benedetto Ferrari

Benedicta Enriqueta de Wittelsbach

Benedicta Enriqueta de Wittelsbach (en alemany Benedicta Henriette von der Pfalz) va néixer a París el 14 de març de 1652 i va morir a Asnières-sur-Seine el 12 d'agost de 1730.

Veure Mòdena і Benedicta Enriqueta de Wittelsbach

Benelli

Benelli Q.J. és una empresa italiana fabricant de motocicletes amb seu a Pesaro, on va ser fundada el 1911.

Veure Mòdena і Benelli

Bernabé Visconti

Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.

Veure Mòdena і Bernabé Visconti

Bernard de Montfaucon

Bernard de Montfaucon (13 de gener de 1655, Solatge - 21 de desembre de 1741, Saint Germain des Prés) fou un monjo benedictí maurista francès, historiador, traductor, bibliògraf, paleògraf i editor de texts patrístics.

Veure Mòdena і Bernard de Montfaucon

Bernardenghi

La família Bernardenghi fou origen de la casa dels Pio senyors de Carpi i dels Pico senyors de la Mirandola.

Veure Mòdena і Bernardenghi

Bernart Amorós

Bernart Amorós o Amoros (segles  i) va ser un clergue i trobador occità, originari de Sant Flor, a l'Alvèrnia.

Veure Mòdena і Bernart Amorós

Big air

El big air és una disciplina esportiva que consisteix en baixar un pujol o una rampa a gran velocitat amb un monopatí, planxa de neu, esquís o moto de motocròs mentre es realitzen trucs i cabrioles.

Veure Mòdena і Big air

Blanca Maria Visconti

Blanca Maria Visconti (en italià: Bianca Maria Visconti) (Settimo Pavese, Ducat de Milà 1425 - Melegnano 1468) fou una princesa de Milà que va esdevenir duquessa consort pel seu casament amb Francesc Sforza.

Veure Mòdena і Blanca Maria Visconti

Bois (poble celta)

Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Veure Mòdena і Bois (poble celta)

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Veure Mòdena і Bolonya

Bonacolsi

Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.

Veure Mòdena і Bonacolsi

Bonaventura Bonacolsi

Bonaventura Bonacolsi, conegut per "Butirone" fou fill de Joan Bonacolsi.

Veure Mòdena і Bonaventura Bonacolsi

Bonaventura Prats i Martí

Buenaventura Prats i Martí (Tarragona, 11 de març de 1749 - Manresa, 1825) fou un jesuïta català.

Veure Mòdena і Bonaventura Prats i Martí

Bonifaci III de Toscana

Bonifaci III de Toscana també anomenat Bonifaci de Canossa (era fill del comte Tedald i de Wil·la de Bolonya), nascut vers 985 i assassinat en un bosc entre Cremona i Màntua el 6 de maig de 1052) fou marquès de Màntua des del 1004, de Canossa (1015) i duc de la Toscana el 1027.

Veure Mòdena і Bonifaci III de Toscana

Brenner Autobahn

La Brenner Autobahn (AutoBrennero o Autostrada del Brennero) és una autopista troncal europea de gran importància, que connecta Innsbruck al mig d'Àustria amb Mòdena al nord d'Itàlia.

Veure Mòdena і Brenner Autobahn

Bultaco TSS

La TSS (inicials de Tralla Super Sport) fou una motocicleta de competició fabricada per Bultaco entre 1960 i 1970, dissenyada específicament per a les competicions de velocitat i pensada per a participar-hi al més alt nivell, Grans Premis inclosos.

Veure Mòdena і Bultaco TSS

Camillo Róndani

Camillo Róndani (21 de novembre de 1808 - 17 de setembre de 1879) va ser un entomòleg italià destacat pels seus estudis sobre l'ordre Diptera.

Veure Mòdena і Camillo Róndani

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Veure Mòdena і Campanya d'Itàlia (1796-1797)

Campionat d'Itàlia d'hoquei sobre patins femení

El Campionat d'Itàlia d'hoquei sobre patins femení (en italià: Campionato femminile di hockey su pista), denominada Serie A Femminile, és una competició esportiva de clubs d'hoquei sobre patins italians, creada la temporada 1986-87.

Veure Mòdena і Campionat d'Itàlia d'hoquei sobre patins femení

Cançoner (poesia trobadoresca)

Els cançoners han estat el mitjà pel qual ens ha estat transmesa la poesia trobadoresca.

Veure Mòdena і Cançoner (poesia trobadoresca)

Carbonaris

Bandera dels carbonaris italians Placa commemorativa de l'execució dels carbonaris Angelo Targhini i Leonida Montanari (1825, Piazza del Popolo, Roma). Els carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Nàpols durant els primers anys del sobre valors patriòtics i liberals.

Veure Mòdena і Carbonaris

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Veure Mòdena і Carles I d'Anjou

Carlo Bononi

Carlo Bononi (Ferrara, Ducat de Ferrara, 1569 - Ferrara, 3 de setembre de 1632) fou pintor italià actiu durant el primer barroc.

Veure Mòdena і Carlo Bononi

Carlota d'Orleans

Carlota d'Orleans, nascuda Charlotte-Aglaé d'Orléans i senzillament anomenada Mademoiselle de Valois, (París, Regne de França 1700 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1761) fou una princesa francesa de sang reial pertanyent a la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial.

Veure Mòdena і Carlota d'Orleans

Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg

Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg (Hannover, Sacre Imperi Romanogermànic 1671 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1710) fou una noble alemanya que va esdevenir duquessa consort de Mòdena.

Veure Mòdena і Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg

Caroline Luigini

Caroline Luigini, anomenada Câline, (Lió, 2 de novembre de 1873 - Villiers-sous-Grez, 5 de juliol de 1968) va ser una arpista i professora d'arpa francesa d'origen italià, descendent d'una família de músics de Mòdena; son pare va ser el compositor i director d'orquestra Alexandre Luigini.

Veure Mòdena і Caroline Luigini

Casa de Welf

premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al i perdura en l'actualitat.

Veure Mòdena і Casa de Welf

Cassandra Fedele

Cassandra Fedele (c. 1465 - 1558) va ser la dona erudita més reconeguda a Itàlia durant les darreres dècades del Quattrocento.

Veure Mòdena і Cassandra Fedele

Castrat

Un castrat (castrato, en italià, castrati, pl) és un tipus de veu masculí de cant clàssic equivalent a la d'una soprano, mezzosoprano o contralt.

Veure Mòdena і Castrat

Catedral de Mòdena

La Catedral de Mòdena és una església catòlica romana, romànica de Mòdena, Itàlia.

Veure Mòdena і Catedral de Mòdena

Cavalcavo

Escut de la família Cavalcavo Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano.

Veure Mòdena і Cavalcavo

Cèsar I d'Este

Escut d'armes de la Casa d'Este. Cèsar I d'Este, també anomenat Cèsar I de Mòdena, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1552 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1628) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Mòdena entre 1597 i 1628.

Veure Mòdena і Cèsar I d'Este

César Gracia Samper

, conegut afectuosament com a Cesarín, és un expilot de motociclisme de velocitat valencià que destacà en competicions estatals durant les dècades de 1950 i 1960.

Veure Mòdena і César Gracia Samper

Cesenni Lentó

Cesenni Lentó (en llatí Caesennius Lento) era un polític romà, seguidor de Marc Antoni.

Veure Mòdena і Cesenni Lentó

Chef's Table

Chef's Table és la segona sèrie documental de Netflix.

Veure Mòdena і Chef's Table

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Veure Mòdena і Ciceró

Cima da Conegliano

National Gallery, Londres Giovanni Battista Cima (Conegliano, Vèneto, 1459/1460 - Conegliano, 1517/1518) fou un pintor italià, més conegut per Cima da Conegliano.

Veure Mòdena і Cima da Conegliano

Classificació per a l'Eurocopa 2008

En la classificació per a l'Eurocopa 2008, cinquanta seleccions nacionals pertanyents a la UEFA prengueren part per a buscar els catorze llocs disponibles per a la fase final, que es jugà a Àustria i Suïssa.

Veure Mòdena і Classificació per a l'Eurocopa 2008

Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929

La Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929 és una classificació dels resultats obtinguts per tots els equips que han participat almenys en una edició de la màxima categoria del campionat italià de futbol, des de la seva primera edició, el 1898, fins al 1929, any de la institució de la Sèrie A.

Veure Mòdena і Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929

Claudio Vandelli

Claudio Vandelli (Mòdena, 27 de juliol de 1961) fou un ciclista professional italià professional entre 1985 i 1989.

Veure Mòdena і Claudio Vandelli

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Veure Mòdena і Climent VII

Clorinda Pini-Corsi

Clorinda Pini-Corsi, de nom de naixement Clorinda Nistri, (1858 - 1921) fou una mezzosoprano operística italiana.

Veure Mòdena і Clorinda Pini-Corsi

Codex Mutinensis

El Codex Mutinensis (Gregory-Aland no. Ha/014) α 6 (Soden), és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Veure Mòdena і Codex Mutinensis

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Veure Mòdena і Colònia romana

Combat de Sant Celoni

El Combat de Sant Celoni fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys a Catalunya.

Veure Mòdena і Combat de Sant Celoni

Conclave de 1799–1800

El conclave de 1799-1800 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VI, que va tenir lloc el 27 d'agost de 1799.

Veure Mòdena і Conclave de 1799–1800

Congrés de Verona

El Congrés de Verona fou una reunió celebrada a Verona el 1822 (de l'octubre al desembre) de les potències conservadores conegudes com a Santa Aliança (Àustria, Rússia, Prússia, Anglaterra, Regne de Sardenya, Toscana, Nàpols, Mòdena i Parma), que va tenir un gran efecte a diversos països europeus.

Veure Mòdena і Congrés de Verona

Conrad de Montferrat

Conrad de Montferrat, Conrad I de Jerusalem (mitjans dècada del 1140 - 28 d'abril de 1192), va ser un dels participants més importants de la tercera croada.

Veure Mòdena і Conrad de Montferrat

Cosmè Tura

Cosmè Tura o Cosimo Tura (Ferrara, cap al 1430 - 1495), també conegut com Il Cosmè, va ser un pintor italià de principi del renaixement.

Veure Mòdena і Cosmè Tura

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Veure Mòdena і Cremona

Cromo

XX Un cromo, antigament anomenat cromolitografia, és un paper petit imprès amb dibuixos acolorits que es col·lecciona o que serveix per a certs jocs.

Veure Mòdena і Cromo

Cultura de Villanova

Tomba de Badia, Volterra La cultura de Vil·lanova va ser la primera civilització de l'edat del ferro d'Itàlia i va florir al nord d'aquest país el com a evolució de la cultura dels camps d'urnes local, considerada com la fase més primerenca de la civilització etrusca.

Veure Mòdena і Cultura de Villanova

Danilo Dolci

Danilo Dolci (28 de juny de 1924 - 30 de desembre de 1997) va ser un activista social italià, sociòleg, educador popular i poeta.

Veure Mòdena і Danilo Dolci

Dècim Carfulè

Dècim Carfulè (en llatí Decimus Carfulenus, o segons Appià, Dècim Carsuleu o Carsuleius), va ser un militar romà del.

Veure Mòdena і Dècim Carfulè

Dècim Juni Brut Albí

Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.

Veure Mòdena і Dècim Juni Brut Albí

De Tomaso

De Tomasso és un constructor de cotxes esportius de luxe italià que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.

Veure Mòdena і De Tomaso

Dialecte modenès

S'anomena dialecte modenès a la variant de l'emilià-romanyol que es parla a la província italiana de Mòdena, a la regió de l'Emília-Romanya.

Veure Mòdena і Dialecte modenès

Diòcesis italianes

Mapa amb les diverses províncies eclesiàstiques italianes Les diòcesis italianes corresponen a la part italiana del poble de Déu confiada a la cura pastoral del bisbe, ajudat pel seu prevere.

Veure Mòdena і Diòcesis italianes

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Veure Mòdena і Diego Velázquez

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure Mòdena і Dinastia dels Habsburg

Dmitri Bortnianski

, nom complet amb patronímic Dmitri Stepànovitx Bortnianski, Дмитрий Степанович Бортнянский, fou un compositor, professor i director d'orquestra ucraïnès de la Cort Imperial Russa.

Veure Mòdena і Dmitri Bortnianski

Don Carlos (Verdi)

Don Carlos, en la versió francesa, o Don Carlo, en la versió italiana, és un grand opéra en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Méry i Camille du Locle, basat en el drama de Friedrich von Schiller (escrit l'any 1805).

Veure Mòdena і Don Carlos (Verdi)

Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

Veure Mòdena і Ducat de Mòdena

Ducat longobard de Parma

El ducat de Parma va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia.

Veure Mòdena і Ducat longobard de Parma

Ebe Trèves

Anna Giustina Ebe Trèves fou una cantant d'òpera italiana, dotada d'una veu particularment rica en harmònics baixos, potser heretada del seu pare David Trèves, un apassionat amant del cant que va tenir l'honor d'interpretar un duet amb Giuditta Pasta el 1834.

Veure Mòdena і Ebe Trèves

Edmondo De Amicis

Edmondo De Amicis, nascut a Oneglia el d'octubre de 1846 i mort a Bordighera l'11 de març de 1908, fou un escriptor, un periodista i un pedagog italià. És sobretot conegut com a autor del Llibre Cor (Cuore en la versió original), un llibre per nens presentat com el diari d'un jove alumne italià.

Veure Mòdena і Edmondo De Amicis

El Greco

Domínikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom dEl Greco,Theotokópulos va adquirir el nom d'«el Greco» a Itàlia, on era pràctica habitual identificar un home designant el seu país o ciutat d'origen.

Veure Mòdena і El Greco

Elisabet de Savoia

Elisabet de Savoia (Torí, Ducat de Savoia 1591 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1626) fou una princesa de la dinastia Savoia.

Veure Mòdena і Elisabet de Savoia

Emília-Romanya

Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.

Veure Mòdena і Emília-Romanya

Engelberga de Spoleto

Engelberga (morta entre els anys 896 i 901) va ser l'esposa de Lluís II el Jove, emperador Carolingi i rei d'Itàlia, ostentant el títol d'emperadriu consort des del seu casament, el 5 d'octubre de l'any 851, fins a la mort del seu marit, el 12 d'agost de l'any 875.

Veure Mòdena і Engelberga de Spoleto

Enrico Solmi

Enrico Solmi (Spilamberto, 18 de juliol de 1956) és un bisbe catòlic, teòleg, professor i escriptor italià.

Veure Mòdena і Enrico Solmi

Enriqueta d'Este

Enriqueta d'Este o Enriqueta de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1702 - Fidenza, 1777) fou una princesa de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Veure Mòdena і Enriqueta d'Este

Entrada dels ouvrage de la línia Maginot

Les entrades dels ouvrages de la línia Maginot són els blocs dels ''ouvrages'' de la línia Maginot a través dels quals el personal de defensa i manteniment poden entrar o sortir, així com els equips i els subministraments.

Veure Mòdena і Entrada dels ouvrage de la línia Maginot

Enzo Ferrari

Enzo Anselmo Ferrari (Mòdena, 18 de febrer de 1898 - Maranello, 14 d'agost de 1988) fou un empresari italià, fundador de la Scuderia Ferrari i més tard de la marca d'automòbils que portaria el seu nom, Ferrari.

Veure Mòdena і Enzo Ferrari

Era de l'exploració

Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el i que va continuar fins al, durant el qual els vaixells europeus, principalment espanyols i portuguesos, van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.

Veure Mòdena і Era de l'exploració

Ercole Consalvi

Ercole Consalvi (Roma, 8 de juny de 1757 - Anzio, 24 de gener de 1824) fou un eclesiàstic i cardenal italià, dos cops secretari d'estat de la Santa Seu, considerat per la historiografia com un dels personatges cabdals no només de la història de l'Església, sinó de la diplomàcia moderna.

Veure Mòdena і Ercole Consalvi

Ercole del Rio

Domenico Ercole del Rio (c. 1718 - c. 1802) fou un advocat, magistrat, escriptor i compositor d'escacs italià.

Veure Mòdena і Ercole del Rio

Eremites de Joan Bono

Els Eremites de Joan Bono o joanbonites foren un orde mendicant de tipus semieremític que es va difondre des de l'Emília-Romanya al centre i nord d'Itàlia.

Veure Mòdena і Eremites de Joan Bono

Ernest Borgnine

Ermes Effron Borgnino, més conegut com a Ernest Borgnine (Hamden, Connecticut, 24 de gener de 1917 − Los Angeles, Califòrnia, 8 de juliol de 2012) fou un actor de cinema i televisió estatunidenc la carrera del qual durà més de sis dècades.

Veure Mòdena і Ernest Borgnine

Escultura del Renaixement

L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica.

Veure Mòdena і Escultura del Renaixement

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria...

Veure Mòdena і Escultura romànica

Espàrtac

Espàrtac (ca. 120 aC – 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d'esclaus contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.

Veure Mòdena і Espàrtac

Eugenio Castellotti

Eugenio Castellotti va ser un pilot de curses automobilístiques italià que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.

Veure Mòdena і Eugenio Castellotti

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Veure Mòdena і Exònim

Expedició dels Mil

L'Expedició dels Mil, també anomenada l'expedició dels camises roges, és un famós episodi del risorgimento italià que va tenir lloc el 1860.

Veure Mòdena і Expedició dels Mil

Fabio Cannavaro

és un exfutbolista internacional italià que jugava com a defensa central.

Veure Mòdena і Fabio Cannavaro

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Veure Mòdena і Felip d'Orleans, Regent de França

Ferran Carles d'Àustria-Este

Ferran Carles d'Àustria-Este, arxiduc d'Àustria (Mòdena 1821 - Brno 1849).

Veure Mòdena і Ferran Carles d'Àustria-Este

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Veure Mòdena і Ferrara

Ferrari

Ferrari és una companyia italiana, fabricant d'automòbils de competició i esportius d'altes prestacions, fundada per Enzo Anestesio Ferrari el 1929.

Veure Mòdena і Ferrari

Ferrari F50

El Ferrari F50 és un automòbil esportiu produït pel fabricant italià Ferrari.

Veure Mòdena і Ferrari F50

Fiamma Izzo d'Amico

Fiamma Izzo d'Amico (Roma, 1964) és una soprano i actriu de doblatge italiana.

Veure Mòdena і Fiamma Izzo d'Amico

Filípiques

Les Filípiques (en llatí: Philippicae in Antonium) són un conjunt de discursos de Ciceró proclamats entre el 2 de setembre del 44 aC i el 21 d'abril del 43 aC en contra de Marc Antoni.

Veure Mòdena і Filípiques

Foli (baix cantant)

Foli (Cair, 1835 - Southport, 1898) fou un cantant anglès.

Veure Mòdena і Foli (baix cantant)

Forum Gallorum (Gàl·lia Cispadana)

El Forum Gallorum era una ciutat de la Gàl·lia Cispadana situada a la via Emília, entre Mutina (12 km) i Bononia (25 km), un vicus o llogaret.

Veure Mòdena і Forum Gallorum (Gàl·lia Cispadana)

Francesc Bonacolsi

Francesc Bonacolsi, fou fill natural de Rinald Bonacolsi, nascut després del 1300, capità perpetu de Mòdena el 1321, i que fou deixat morir de fam a la presó de Castellaro després del 16 d'agost de 1328 junt amb altres membres de la família.

Veure Mòdena і Francesc Bonacolsi

Francesc I d'Este

Francesc I d'Este o Francesc I de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1610 - Santhià, Ducat de Savoia 1658) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1629 i 1658.

Veure Mòdena і Francesc I d'Este

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Veure Mòdena і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc II d'Este

Escut d'armes de la Casa d'Este. Francesc II d'Este o Francesc II de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1660 - Sassuolo 1694) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1662 i 1694.

Veure Mòdena і Francesc II d'Este

Francesc III d'Este

Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.

Veure Mòdena і Francesc III d'Este

Francesc IV de Mòdena

Francesc IV de Mòdena (Milà, Ducat de Milà 1779 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1846) fou un arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846.

Veure Mòdena і Francesc IV de Mòdena

Francesc V de Mòdena

Francesc V de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1819 - Viena, Imperi austríac 1875) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir duc de Mòdena des de 1846 fins a 1859.

Veure Mòdena і Francesc V de Mòdena

Francesca Maria de Borbó

Francesca Maria, ''Mademoiselle de Blois'', de Pierre Gobert (1692) Francesca Maria de Borbó o Francesca de Maria de Blois, també coneguda com a Mademoiselle de Blois (Maintenon, 25 de maig de 1677 - París 1749) va ser duquessa consort d'Orleans, i legitimada com a princesa de França des de 1681.

Veure Mòdena і Francesca Maria de Borbó

Francesco Antonio Zaccaria

'' Anecdotorum Medii Aevi'' Francesco Antonio Zaccaria (Venècia, 1714 - Roma, 1795) fou un historiador italià, jesuïta.

Veure Mòdena і Francesco Antonio Zaccaria

Francesco Guardi

Francesco Guardi (Venècia, 5 d'octubre de 1712 -id., 1 de gener de 1793) va ser un pintor italià.

Veure Mòdena і Francesco Guardi

Francesco Guicciardini

Francesco Guicciardini (Florència, 6 de març de 1483 - Arcetri, 22 de maig de 1540) fou un filòsof, historiador i polític italià.

Veure Mòdena і Francesco Guicciardini

Francesco Loi

Francesco Loi (Càller, Sardenya, 21 de febrer de 1891 – Mòdena, 9 de març de 1977) va ser un gimnasta artístic italià, que va competir a començament del.

Veure Mòdena і Francesco Loi

Francesco Sacrati

Francesco Sacrati (Parma, 1605 – Mòdena, 20 de maig de 1650) fou un compositor italià.

Veure Mòdena і Francesco Sacrati

Francesco Vaccari

Francesco Vaccari (Mòdena, 1775 - Londres, 1824) fou un violinista i compositor italià.

Veure Mòdena і Francesco Vaccari

Frederic della Scala

Frederic della Scala (Federico della Scala) nascut entre 1296 i 1288 a Verona i mort a Trento probablement el 1349) era un noble i polític italià dins del Sacre Imperi Romanogermànic. Fou fill de Margherita Pallavicion i d'Albert della Scala anoment Picardo. El novembre 1288, son pare li fa fer-lo hereu universal junt amb el seu germà petit, Albert Novello que va morir el 1297.

Veure Mòdena і Frederic della Scala

Frederic el Gran

Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Veure Mòdena і Frederic el Gran

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Veure Mòdena і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Friburg de Brisgòvia

Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).

Veure Mòdena і Friburg de Brisgòvia

FTSE MIB

El FTSE MIB (abans de juny de 2009 S&P/MIB) és actualment el més significatiu índex borsari de la Borsa italiana.

Veure Mòdena і FTSE MIB

Futbol a Itàlia

miniatura El futbol és l'esport amb més seguidors a Itàlia.

Veure Mòdena і Futbol a Itàlia

Gabriele Falloppio

Gabriele Falloppio (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1523 - 9 d'octubre de 1562) va ser un metge italià més conegut pel seu cognom en llatí Fallopius.

Veure Mòdena і Gabriele Falloppio

Gaetano Monti

Gaetano Monti (Fusignano (Ferrara, 1750 - Nàpols, 1816) va ser un compositor italià. El seu nom es registra per primera vegada en 1758, quan tenia vuit anys, cantant en un petit paper en una representació dIl curiós del suo proprio Danno de Niccolò Piccinni. La seva primera òpera, Adriano a Síria, es va estrenar a Mòdena el 1755, i més tard va ser nomenat organista de la Capella del Tresor de la catedral de Nàpols; allí va romandre fins a 1788.

Veure Mòdena і Gaetano Monti

Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC)

Gai Calvisi Sabí (en llatí Caius Calvisius Sabinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Mòdena і Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC)

Gai Cassi Longí Var

Gai Cassi Longí Var (Gaius Cassius Longinus Varus) va ser un magistrat romà d'orígens incerts, membre de la gens Càssia i de la família Cassi Longí.

Veure Mòdena і Gai Cassi Longí Var

Gai Claudi Pulcre (cònsol 177 aC)

Gai Claudi Pulcre (en llatí Caius Claudius APP. F. P. N. Pulcher) va ser un magistrat romà.

Veure Mòdena і Gai Claudi Pulcre (cònsol 177 aC)

Gai Herenni (triumvir)

Gai Herenni (en llatí Caius Herennius) era un magistrat romà que va viure al.

Veure Mòdena і Gai Herenni (triumvir)

Gai Marci Censorí (cònsol 8 aC)

Gai Marci Censorí (Caius Marcius L. F. L. N. Censorinus) va ser un senador del Alt Imperi Romà que va desenvolupar el seu cursus honorum sota l'imperi d'August.

Veure Mòdena і Gai Marci Censorí (cònsol 8 aC)

Gai Vibi Pansa

Gai Vibi Pansa (en Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) va ser un magistrat romà.

Veure Mòdena і Gai Vibi Pansa

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Veure Mòdena і Gàl·lia Cisalpina

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Veure Mòdena і Güelfs i gibel·lins

Gemäldegalerie Alte Meister

Vista aèria del Palau Zwinger. La pinacoteca és a l'ala estreta, llarga i fosca del Zwinger. Després de la galeria es troba el Semperoper. L'ala Semper amb la galeria, des de l'interior del Zwinger. ''Venus adormida'' de Giorgione, h. 1510 La Galeria de Pintures dels Mestres Antics, oficialment i en alemany:Gemäldegalerie Alte Meister, és una pinacoteca situada a l'ala "Semper" del Palau Zwinger a Dresden, Alemanya.

Veure Mòdena і Gemäldegalerie Alte Meister

General superior de la Companyia de Jesús

El General superior de la Companyia de Jesús és el títol oficial del cap de la Companyia de Jesús: l'orde religiós catòlic romà, que també es coneix com a jesuïtes.

Veure Mòdena і General superior de la Companyia de Jesús

Giacomo Antonio Perti

fou un compositor i mestre de capella italià actiu principalment a la ciutat de Bolonya durant l'època barroca.

Veure Mòdena і Giacomo Antonio Perti

Giglio Gregorio Giraldi

Portada del ''De deis gentium'', de Giraldi, publicat a Lyon el 1565 Giglio Gregorio Giraldi(14 juny 1479 – febrer 1552), erudit i escriptor italià, impulsor de la reforma del calendari julià, que el papa Gregori XIII va canviar per un de nou, el gregorià.

Veure Mòdena і Giglio Gregorio Giraldi

Gina Borellini

Gina Borellini (San Possidonio, 24 d'octubre de 1919 – Mòdena, 2 de febrer de 2007) fou una partisana i política italiana, medalla d'or al mèrit militar.

Veure Mòdena і Gina Borellini

Gino Bartali

Bartali al Tour de França de 1938Gino Bartali (Ponte a Ema, Bagno a Ripoli, Toscana, 18 de juliol de 1914 – Ponte a Ema, 5 de maig de 2000), anomenat il Ginettaccio fou un ciclista italià, professional entre 1935 i 1954, i considerat un dels millors ciclistes de la història.

Veure Mòdena і Gino Bartali

Giorgio Vasari

Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florència, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià.

Veure Mòdena і Giorgio Vasari

Giovanni Battista Amici

Retrat de Giovanni Battista Amici Giovanni Battista Amici (Mòdena, 25 de març de 1786 - Florència, 10 d'abril de 1863) va ser un astrònom, òptic i naturalista italià.

Veure Mòdena і Giovanni Battista Amici

Giovanni Battista Crivelli

Giovanni Battista Crivelli (Scandiano, 1590 - Mòdena, març de 1652), fou un compositor, organista i mestre de capella italià.

Veure Mòdena і Giovanni Battista Crivelli

Giovanni Bononcini

Giovanni Battista Bononcini (Mòdena, Ducat de Mòdena, 18 de juliol de 1670 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 9 de juliol de 1747) va ser un compositor.

Veure Mòdena і Giovanni Bononcini

Giovanni Caselli

Giovanni Caselli (8 juny 1815 - 25 abril 1891) va ser un físic i sacerdot italià que va inventar el pantelègraf, el predecessor del fax.

Veure Mòdena і Giovanni Caselli

Giovanni Girolamo Morone

Giovanni Girolamo Morone (Milà, 25 de gener de 1509 - Roma, 1 de desembre de 1580) va ser un cardenal italià del.

Veure Mòdena і Giovanni Girolamo Morone

Giovanni Marco Rutini

Giovanni Marco Rutini (Florència, 25 d'abril de 1723 - 23 de desembre de 1797) fou un clavecinista i compositor italià del.

Veure Mòdena і Giovanni Marco Rutini

Giovanni Maria Bononcini

Giovanni María Bononcini, (batejat a Montecorone di Zocca, prop de Mòdena, el 23 de setembre de 1642 - Mòdena, 19 d'octubre de 1678), va ser un compositor i violinista italià, pare d'una dinastia musical: els compositors Giovanni Battista Bononcini i Antonio Maria Bononcini eren fills seus.

Veure Mòdena і Giovanni Maria Bononcini

Giovanni Villani

Giovanni Villani (Florència, abans de 1275 - 1348) fou un mercader, historiador, diplomàtic i cronista florentí considerat un dels més grans cronistes de la seva època.

Veure Mòdena і Giovanni Villani

Giro d'Itàlia de 1928

El Giro d'Itàlia de 1928 fou la setzena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre 12 de maig i el 3 de juny de 1928, amb un recorregut de 3.044 km distribuïts en 12 etapes.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia de 1928

Giro d'Itàlia de 1940

El Giro d'Itàlia de 1940 fou la vint-i-vuitena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 17 de maig i el 9 de juny de 1940, amb un recorregut de 3.574 km distribuïts en 20 etapes.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia de 1940

Giro d'Itàlia de 1949

El Giro d'Itàlia de 1949 fou la trenta-dosena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 21 de maig i el 12 de juny de 1949, amb un recorregut de 4.088 km distribuïts en 19 etapes.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia de 1949

Giro d'Itàlia de 1953

Per primera vegada el Giro d'Itàlia supera l'Stelvio El Giro d'Itàlia de 1953 fou la trenta-sisena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 12 de maig i el 2 de juny de 1953, amb un recorregut de 4.035 km distribuïts en 21 etapes, una d'elles contrarellotge individual i una altra contrarellotge per equips.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia de 1953

Giro d'Itàlia de 1961

El Giro d'Itàlia de 1961 fou la 44a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 20 de maig i l'11 de juny de 1961, amb un recorregut de 4.004 km distribuïts en 21 etapes, una d'elles contrarellotge individual.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia de 1961

Giro d'Itàlia de 2008

El Giro d'Itàlia 2008 és la 91a edició d'aquesta cursa ciclista italiana.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia de 2008

Giro d'Itàlia de 2012

El Giro d'Itàlia de 2012 fou la noranta-cinquena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 5 i el 27 de maig de 2012, amb un recorregut de 3.505,1 km distribuïts en 21 etapes, dues d'elles contrarellotge individual i una per equips.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia de 2012

Giro d'Itàlia de 2014

El Giro d'Itàlia de 2014 va ser la noranta-setena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 9 de maig i l'1 de juny de 2014, amb un recorregut de 3.449,9 km distribuïts en 21 etapes, dues d'elles contrarellotge individual i una per equips.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia de 2014

Giro d'Itàlia de 2016

El Giro d'Itàlia de 2016 serà la noranta-novena edició del Giro d'Itàlia i es disputarà entre el 6 i el 29 de maig de 2016, amb un recorregut de 3.383 km distribuïts en 21 etapes, tres d'elles com a contrarellotge individual.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia de 2016

Giro d'Itàlia de 2019

El Giro d'Itàlia de 2019 va ser l'edició número 102 del Giro d'Itàlia i es disputà entre l'11 de maig i el 2 de juny de 2019, amb un recorregut de 3.518,5 km distribuïts en 21 etapes, tres d'elles com a contrarellotge individual.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia de 2019

Giro d'Itàlia de 2021

El Giro d'Itàlia de 2021 és l'edició número 104 del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 8 i el 30 de maig de 2021, amb un recorregut de 3.488,08 km distribuïts en 21 etapes, dues d'elles com a contrarellotge individual.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia de 2021

Giro d'Itàlia femení 2023

La 34a edició del Giro d'Itàlia femení (en italià) fou una cursa ciclista que es disputà a Itàlia del 30 de juny al 9 de juliol de 2023 i que formà part de la màxima categoria del calendari UCI World Tour.

Veure Mòdena і Giro d'Itàlia femení 2023

Girolamo Tiraboschi

Girolamo Tiraboschi (Bèrgam, 18 de desembre de 1731 - Mòdena, 9 de juny de 1794) fou un erudit i historiador de la literatura italiana.

Veure Mòdena і Girolamo Tiraboschi

Giulia Lama

Giulia Elisabetta Lama (Venècia, 1 d'octubre de 1681 - Venècia, 7 d'octubre de 1747) va ser una pintora italiana.

Veure Mòdena і Giulia Lama

Giulio Bertoni

Giulio Bertoni (Mòdena, 26 d'agost de 1878 - Roma, 28 de maig de 1942) fou un romanista italià, que es va dedicar particularment a la història de la literatura italiana i a la dialectologia italiana.

Veure Mòdena і Giulio Bertoni

Giulio Cabianca

va ser un pilot de curses automobilístiques italià que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.

Veure Mòdena і Giulio Cabianca

Giuseppe Brotzu

Giuseppe Brotzu (Ghilarza, 24 de gener de 1895 - Càller, 8 d'abril de 1976) fou un metge i polític sard.

Veure Mòdena і Giuseppe Brotzu

Giuseppe Castiglione

Retrat de l'emperador Qianlong per Giuseppe Castiglione One Hundred Steeds Conjunt pictòric de Castiglione Giuseppe Castiglione (Milà 19 de juliol de 1688 - Pequín 17 de juliol de 1766),Loehr, George Robert.

Veure Mòdena і Giuseppe Castiglione

Giuseppe de Begnis

Giuseppe de Begnis (Lugo (Ravenna), 1793 - Nova York, agost de 1849) fou un baix italià.

Veure Mòdena і Giuseppe de Begnis

Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.

Veure Mòdena і Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Venturelli

Giuseppe Venturelli (Rubiera, província de Reggio de l'Emília, 1711 - Mòdena, 31 de maig de 1775) fou un compositor deixeble de Riccardo Broschi.

Veure Mòdena і Giuseppe Venturelli

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Veure Mòdena і Gneu Pompeu Magne

Gran Premi Ciutat de Mòdena

El Gran Premi Ciutat de Mòdena va ser una cursa ciclista d'un dia que es disputa a Mòdena (Emília-Romanya).

Veure Mòdena і Gran Premi Ciutat de Mòdena

Grecànic

XX, Vermell: difusió actual El grecànic és el dialecte de la llengua grecoitàlica que es parla a Calàbria.

Veure Mòdena і Grecànic

Guarino Guarini

Guarino Guarini, nom complet Camillo Guarino Guarini, (Mòdena, 1624 - Milà, 1683) va ser sacerdot de l'Orde dels Clergues Regulars teatins, matemàtic, escriptor, pedagog i arquitecte italià del.

Veure Mòdena і Guarino Guarini

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Mòdena і Guerra de Successió Austríaca

Guido Romano

Guido Romano (Mòdena, Emília-Romanya, 31 de gener de 1887 – prop de Vicenza, 18 de juny de 1916) va ser un gimnasta artístic italià, que va competir a començament del.

Veure Mòdena і Guido Romano

Guillem Durand

Guillem Durand, Guillem V Durand o Durand el Vell, (Puègmiçon, c. 1230 - Roma, 1 de novembre de 1296), també conegut com a Durand, Durandus, Durant, Duranti o Durantis (de la forma llatina Durandi filius, com a vegades signava), fou un canonista i escriptor litúrgic occità.

Veure Mòdena і Guillem Durand

Hèrcules III d'Este

Hèrcules III d'Este o Hèrcules III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1727 - Treviso, República d'Itàlia 1803) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1780 i 1796, moment en el qual fou destronat.

Veure Mòdena і Hèrcules III d'Este

Hebe de Bonafini

, de nom complet Hebe Pastor de Bonafini, va ser una activista argentina, cofundadora de l'Asociación Madres de Plaza de Mayo, una organització de mares de persones detingudes i desaparegudes durant la dictadura militar que es va instaurar a l'Argentina entre 1976 i 1983, i membre de la Fundació de la qual depenen un institut universitari nacional, un diari, una ràdio, una casa de la cultura, una llibreria i administra un centre cultural on abans es trobava el centre clandestí de detenció de l'Escola de Mecànica de l'Armada (ESMA).

Veure Mòdena і Hebe de Bonafini

Horace Walpole

Horatio Walpole (24 de setembre de 1717 – 2 de març de 1797) va ser, 4t Earl d'Orford, polític, historiador, literat i antiquari anglès.

Veure Mòdena і Horace Walpole

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Veure Mòdena і Horaci

I due baroni di Rocca Azzurra

I due baroni di Rocca Azzurra és una òpera en dos actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giuseppe Palomba.

Veure Mòdena і I due baroni di Rocca Azzurra

Il credulo

Il credulo és una òpera en tres actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giuseppe Maria Diodati.

Veure Mòdena і Il credulo

Imola

Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.

Veure Mòdena і Imola

Impiegati

Impiegati és una pel·lícula de comèdia dramàtica italiana del 1985 escrita i dirigida per Pupi Avati.

Veure Mòdena і Impiegati

Isabel d'Este (duquessa de Parma)

Isabel d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena, 3 d'octubre de 1635 - Colorno, Ducat de Parma, 21 d'agost de 1666) fou una princesa de la família Este de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Veure Mòdena і Isabel d'Este (duquessa de Parma)

Italo Balbo

Italo Balbo (Ferrara, 6 de juny de 1896 - Tobruk, 28 de juny de 1940) va ser un polític, militar i aviador italià, ministre de l'aeronàutica i governador de Líbia.

Veure Mòdena і Italo Balbo

Ivrea

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí.

Veure Mòdena і Ivrea

Iznart d'Entrevenas

Iznart d'Entrevenas, o Isnart d'Entrevenas o d'Antravenas (fl. 1203-1225), fou un trobador provençal.

Veure Mòdena і Iznart d'Entrevenas

Jacopo Sadoleto

Jacopo Sadoleto (Mòdena, 12 de juliol de 1477 – Roma, 18 d'octubre de 1547) fou un cardenal, escriptor, poeta, pedagog, diplomàtic i humanista italià.

Veure Mòdena і Jacopo Sadoleto

James Francis Edward Stuart

James Francis Edward Stuart James Francis Edward Stuart (10 de juny de 1688 - 1 de gener de 1766), també conegut com el Cavaller de Sant Jordi, i com el Vell Pretendent, era fill de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i de Maria de Mòdena i va ostentar la pretensió jacobita al tron d'Anglaterra amb el nom de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia.

Veure Mòdena і James Francis Edward Stuart

Jaume Aragall i Garriga

Placa commemorativa en la casa natal al número 30 del passeig del Born Jaume Aragall i Garriga (Barcelona, 6 de juny de 1939) és un tenor d'òpera català considerat un dels millors tenors de la seva generació.

Veure Mòdena і Jaume Aragall i Garriga

Júlia (mare de Marc Antoni)

Júlia (en llatí Julia) va ser una dama romana.

Veure Mòdena і Júlia (mare de Marc Antoni)

Jean Richafort

Jean Richafort (1480 - 1547) fou un compositor belga de mitjan segle XVI deixeble de Josquin Des Prés i mestre de capella de l'església de Sant Egidi, de Bruges, de 1543 a 1547.

Veure Mòdena і Jean Richafort

Joan Carles de Borbó i de Bragança

Joan Carles de Borbó i de Bragança (Palau d'Aranjuez, 15 de maig de 1822 - Brighton, 21 de novembre de 1887) fou comte de Montizón i pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Joan III.

Veure Mòdena і Joan Carles de Borbó i de Bragança

Joan Francesc de Masdéu i de Montero

va ser un jesuïta català, malgrat que nascut a Sicília, historiador i historiador de la literatura.

Veure Mòdena і Joan Francesc de Masdéu i de Montero

Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg

Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Johann Friedrich von Braunschweig-Calenberg) va néixer al palau de Herzberg el 25 d'abril de 1625 i va morir a Augsburg el 18 de desembre de 1679.

Veure Mòdena і Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg

Johann Sedlazek

Johann Sedlazek (Oberglogau, llavors Regne de Prússia, actualment Głogówek, Polònia, 6 de desembre de 1789 - 11 d'abril de 1866, Viena, llavors Imperi Austrohongarès) fou un flautista silesi.

Veure Mòdena і Johann Sedlazek

José María Marchessi y Oleaga

José María Marchessi y Oleaga (també escrit Marchesi o Marquesi) (Madrid, 27 de novembre de 1801 – 23 de maig de 1882) va ser un militar i polític espanyol que va aconseguir el grau de tinent general.

Veure Mòdena і José María Marchessi y Oleaga

Juan de Juni

Juan de JuniEl seu nom original se suposa que va ser Jean de Joigny; el va espanyolitzar quan es va instal·lar a Castella.

Veure Mòdena і Juan de Juni

Juan de Palafox y Mendoza

Juan de Palafox y Mendoza (Fitero, 26 de juny de 1600 - El Burgo de Osma, 1 d'octubre de 1659) fou un prelat espanyol, bisbe de Puebla de los Ángeles, administrador de l'arquebisbat de Mèxic i durant alguns mesos virrei de Nova Espanya, morí essent bisbe d'Osma.

Veure Mòdena і Juan de Palafox y Mendoza

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Veure Mòdena і Klemens Wenzel Lothar von Metternich

L'Adoració dels pastors (El Greco, Tipus IV, València)

342x342px Ladoració dels pastors és un tema molt recurrent en el corpus pictòric d'El Greco, i tan estimat per l'artista que la versió que va pintar l'any 1612-14, probablement estava destinada a la pròpia capella familiar, a Santo Domingo el Antiguo.

Veure Mòdena і L'Adoració dels pastors (El Greco, Tipus IV, València)

La bacanal dels andrios

La bacanal dels andrios (en italià: Il Baccanale degli Andrii) és un quadre del pintor italià Ticià. Està realitzat en oli sobre llenç, i va ser pintat cap a 1523-1526, trobant-se actualment en el Museu del Prado, a Madrid, Espanya.

Veure Mòdena і La bacanal dels andrios

La guerra ha acabat

La guerra ha acabat (originalment en italià, La guerra è finita) és una minisèrie de televisió italiana del 2020 dirigida per Michele Soavi.

Veure Mòdena і La guerra ha acabat

Lambrusco

Lambrusco és el nom d'una sèrie de vins italians de la zona nord del país, en concret d'Emilia-Romagna.

Veure Mòdena і Lambrusco

Laura Martinozzi

Laura Martinozzi (Fano, Estats Pontificis 27 de maig de 1639 - Roma, 1687) fou una donzella que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Mòdena.

Veure Mòdena і Laura Martinozzi

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.

Veure Mòdena і Lèpid el triumvir

Lígurs

Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Veure Mòdena і Lígurs

Legació apostòlica de Ferrara

La legació de Ferrara va ser una sotsdivisió administrativa dels Estats Pontificis, instituïda el 1598 pel Papa Climent VIII, després de la devolució del Ducat de Ferrara als Estats de l'Església.

Veure Mòdena і Legació apostòlica de Ferrara

Life F1

Life va ser un constructor de cotxes de competició italià que va arribar a disputar curses a la Fórmula 1.

Veure Mòdena і Life F1

Linda Brambilla

Linda Brambilla (Mòdena, 22 de juny de 1859 - Milà, 1933) fou una soprano italiana.

Veure Mòdena і Linda Brambilla

Lionel d'Este

fou un condottiere i polític italià membre de la Casa d'Este, marquès de Ferrara de 1441 a 1450.

Veure Mòdena і Lionel d'Este

Lionello Venturi

Lionello Venturi (Mòdena, 25 d'abril de 1885 - Roma, 14 d'agost de 1961), va ser un pensador, crític i historiador de l'art italià, professor a la Universitat de Torí.

Veure Mòdena і Lionello Venturi

Livia Nannini Costantini

Livia Nannini Costantini (Bolonya, vers 1680 - vers 1750) va ser una soprano italiana naturalitzada polonesa, anomenada La Polacchina, Virtuosa del rei de Polònia i Virtuosa de la Cort de Màntua.

Veure Mòdena і Livia Nannini Costantini

Llambrusca

Llambrusca (Vitis labrusca) és la denominació de la vinya silvestre o també la de la vinya que no està empeltada.

Veure Mòdena і Llambrusca

Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians

La llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians troba la seva font als escrits de diversos autors de l'Antiguitat.

Veure Mòdena і Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians

Llista d'obres de Velázquez

A l'esquerra del quadre de ''Las Meninas'', es troba el pintor davant d'una gran tela; es considera que aquest és el millor autoretrat de Velázquez. Sobre el seu pit es troba l'emblema de l'Orde de Sant Jaume, que va ser pintat posteriorment. La carrera artística de Diego Velázquez va transcórrer, aproximadament, entre 1617, any en què és acceptat en el gremi de pintors i 1660.

Veure Mòdena і Llista d'obres de Velázquez

Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia

Escut d'una basílica pontifícia menor Aquest article recull totes les basíliques i catedrals d'Itàlia, temples catòlics que tenen especial rellevància eclesiàstica.

Veure Mòdena і Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia

Llista de carreteres europees de classe A

Aquesta és la llista de les carreteres europees de classe A. Les carreteres de classe A són els principals eixos de comunicació de la xarxa europea, es classifiquen en quatre grups.

Veure Mòdena і Llista de carreteres europees de classe A

Llista de ciutats europees per població

En aquesta llista de ciutats europees per població es recullen les ciutats d'Europa amb una població superior als 100.000 habitants.

Veure Mòdena і Llista de ciutats europees per població

Llista de clubs de futbol

Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.

Veure Mòdena і Llista de clubs de futbol

Llista de les ciutats més grans d'Itàlia

Aquesta llista de les ciutats més grans d'Itàlia inclou tots els municipis (comuni; en singular: comune) italians de més de 50.000 habitants.

Veure Mòdena і Llista de les ciutats més grans d'Itàlia

Llista de les universitats més antigues existents en l'actualitat

Mapa de les universitats medievals a Europa Aquesta és una llista de les universitats més antigues del món que perviuen en l'actualitat, fundades abans de l'any 1500.

Veure Mòdena і Llista de les universitats més antigues existents en l'actualitat

Llista de restaurants amb 3 estrelles Michelin

Les estrelles Michelin són un sistema de classificació utilitzat per la Guia Michelin vermella per classificar els restaurants segons la seva qualitat.

Veure Mòdena і Llista de restaurants amb 3 estrelles Michelin

Llista de teatres d'òpera

La següent llista de teatres d'òpera es presenta per continents i per país, amb el nom de l'òpera i de la ciutat.

Veure Mòdena і Llista de teatres d'òpera

Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa

Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).

Veure Mòdena і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa

Llista dels concerts amb major assistència

Aquest article enumera els concerts amb major assistència de tots els temps.

Veure Mòdena і Llista dels concerts amb major assistència

Lluís d'Este

Lluís d'Este (Ferrara, 1538 – Roma, 30 de desembre de 1586).

Veure Mòdena і Lluís d'Este

Loderingo degli Andalò

Fra Loderingo degli Andalò o Loderengo (Bolonya, cap a 1210 - Ronzano, 1293) va ser un religiós i polític italià.

Veure Mòdena і Loderingo degli Andalò

Lodovico Castelvetro

''Poetica d'Aristotele'' Lodovico Castelvetro (1505, Mòdena - † 1571, Chiavenna) fou un filòleg i crític literari italià.

Veure Mòdena і Lodovico Castelvetro

Luci Calpurni Bèstia (edil)

Luci Calpurni Bèstia (en Lucius Calpurnius Bestia) fou un magistrat romà que formava part de la gens Calpúrnia, era probablement net de Luci Calpurni Bèstia (cònsol romà del 111 aC), amb qui compartia el mateix nom.

Veure Mòdena і Luci Calpurni Bèstia (edil)

Luci Canidi Cras

Luci Canidi Cras (en llatí Lucius Canidius Crassus) va ser un militar i polític romà que era a la Gàl·lia l'any 43 aC quan Marc Antoni, després de la batalla de Mutina, es va refugiar en aquestes terres.

Veure Mòdena і Luci Canidi Cras

Luci Decidi Saxa

Luci Decidi Saxa (en llatí Lucius Decidius Saxa) va ser un militar d'origen celtiber.

Veure Mòdena і Luci Decidi Saxa

Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC)

Luci Juli Cèsar (en llatí Lucius Julius L. F. L. N. Caesar) va ser un magistrat romà.

Veure Mòdena і Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC)

Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)

Luci Marci Filip (en Lucius Marcius L. F. Q. N. Philippus) va ser un magistrat romà.

Veure Mòdena і Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)

Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)

Luci Munaci Planc a l'ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (en Lucius Munatius L. F.) va ser un magistrat romà.

Veure Mòdena і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)

Luci Vari Cotila

Luci Vari Cotila (en llatí Lucius Varius Cotyla) va ser un dels amics íntims i company de Marc Antoni, encara que Ciceró diu que Marc Antoni el va fer assotar en públic pels seus esclaus en dues ocasions durant un banquet.

Veure Mòdena і Luci Vari Cotila

Luciano Pavarotti

Luciano Pavarotti (Mòdena, 12 d'octubre de 1935 - 6 de setembre de 2007), va ser un tenor emilià i un dels cantants més famosos, tant d'òpera com de música popular.

Veure Mòdena і Luciano Pavarotti

Lucrècia Barberini

Lucrècia Barberini —Lucrezia Barberini —(Florència, 24 d'octubre de 1628 - Mòdena, 24 d'agost de 1699) fou una noble italiana, filla gran de Taddeo Barberini (1603-47) i d'Anna Colonna de Pagliano (1605-58).

Veure Mòdena і Lucrècia Barberini

Ludovico Antonio Muratori

Luigi Antonio Muratori, llatinitzat com a Ludovicus Antonius Muratori, àlies Lamindius Pritanius (Vignola, 21 d'octubre de 1672 - Mòdena, 23 de gener de 1750), fou historiador, erudit i eclesiàstic italià.

Veure Mòdena і Ludovico Antonio Muratori

Ludovico Fogliani

Escut dels '''Fogliani''' Ludovico Fogliani (Mòdena, a finals del segle XV i mort al redós de 1549) fou un compositor i madrigalista italià.

Veure Mòdena і Ludovico Fogliani

Luigi Barilli

Luigi Barilli (Mòdena o Nàpols, 1764 - París, 1824) cantant d'òpera bufa.

Veure Mòdena і Luigi Barilli

Luigi Gordigiani

Luigi Gordigiani (Mòdena, Emilia-Romanya, 21 de juny de 1806 - Florència, Toscana, 1 de maig de 1860) fou un compositor toscà, germà del també compositor Giovanni.

Veure Mòdena і Luigi Gordigiani

Luigi Riccoboni

Luigi Riccoboni (Mòdena, Emília-Romanya, 1674 - París, Illa de França, 5 de desembre, 1753) fou un actor i literat italià.

Veure Mòdena і Luigi Riccoboni

Lunigiana

Vista de Lunigiana entre Filattiera i Aulla. Mapa dels municipis de Lunigiana (en color vermell) La Lunigiana és un territori històric d'Itàlia, que avui es troba dins de les províncies de La Spezia i Massa i Carrara.

Veure Mòdena і Lunigiana

Malaspina (família)

Escut de la família Malaspina La família Malaspina era una noble família italiana d'origen longobard que descendia de Bonifaci I, Margrave de la Toscana, a través de la línia Obertenghi que regia Lunigiana del al XIV a través de molts feus, i des del el marquesat de Massa i senyoria de Carrara, que després es va convertir en el Ducat de Massa i Carrara i més endavant el Principat de Massa i el marquesat de Carrara.

Veure Mòdena і Malaspina (família)

Malatestino Novello Malatesta

Malatestino Novello Malatesta (m. a Fossombrone, 1335) fou un condottiero italià, fill de Ferrandino Malatesta.

Veure Mòdena і Malatestino Novello Malatesta

Manfredo I Pio

Manfredo I Pio fou vicari imperial de Mòdena el 25 de desembre de 1329 i fins al 1336 quan va renunciar i se li va reconèixer els feus de Carpi (17 d'abril de 1336) que havia comprat el 1319, i de San Marino.

Veure Mòdena і Manfredo I Pio

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Veure Mòdena і Marc Antoni

Marc Antoni Antil

Marc Antoni, anomenat Antillus (en Marcus Antonius M. f. M. n. Antyllus), probablement una forma corrupta dAntonillus ('Antoniet'), era el fill gran del triumvir Marc Antoni i la seva dona Fúlvia.

Veure Mòdena і Marc Antoni Antil

Marc Juni Brut (polític)

Marc Juni Brut (en Marcus Junius Brutus) va ser un polític de la República Romana i pare del Marc Juni Brut que va participar en el complot que va assassinar Juli Cèsar.

Veure Mòdena і Marc Juni Brut (polític)

Marc Juni Silà (cònsol 25 aC)

Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Veure Mòdena і Marc Juni Silà (cònsol 25 aC)

Marc Juvenci Laterense

Marc Juvenci Laterense (en llatí Marcus Juventius Laterensis) va ser un magistrat romà descendent per pare i mare de branques consulars.

Veure Mòdena і Marc Juvenci Laterense

Marco Uccellini

Marco Uccellini (Forlimpopoli, prop de Forlì, c. 1603 - 1680) fou un compositor i violinista italià.

Veure Mòdena і Marco Uccellini

Maria Adelaida de Luxemburg

Maria Adelaida de Luxemburg (Marie-Adélaïde Thérèse Hilda Wilhelmine) (14 de juny de 1894 – 24 de gener de 1924) filla primogènita del gran duc Guillem IV de Luxemburg.

Veure Mòdena і Maria Adelaida de Luxemburg

Maria Beatriu d'Àustria-Este

Beatriu d'Àustria-Este (Mòdena, 13 de febrer de 1824 - Görz, Imperi Austrohongarès, 18 de març de 1906) fou infanta d'Espanya i comtessa de Montizón, Arxiduquessa d'Àustria, princesa reial d'Hongria i de Bohèmia i princesa de la Casa dels Este amb el tractament d'altesa imperial.

Veure Mòdena і Maria Beatriu d'Àustria-Este

Maria Beatriu d'Este

Maria Beatriu d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.

Veure Mòdena і Maria Beatriu d'Este

Maria Beatriu de Savoia

Maria Beatriu de Savoia (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1792 - Castello del Catajo 1840) fou una princesa de Sardenya-Piemont de la Casa de Savoia amb el tractament d'altesa reial que es maridà en el si d'una de les cases reials de la península italiana.

Veure Mòdena і Maria Beatriu de Savoia

Maria d'Este

Maria d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1644 - Parma, Ducat de Parma, 1684) fou una princesa de la família Este de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Veure Mòdena і Maria d'Este

Maria de Mòdena

Maria de Mòdena (en italiàː Maria Beatrice Eleonora Anna Margareta Elisabeta d'Este; Mòdena, 5 d'octubre de 1658 - París, 7 de maig de 1718).

Veure Mòdena і Maria de Mòdena

Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del Mediterrani, i en la musicació de poesia.

Veure Mòdena і Maria del Mar Bonet

Maria Fortunata d'Este

Maria Fortunata d'Este de Mòdena (24 de novembre, Mòdena, Ducat de Mòdena, 1731 - Venècia, República d'Itàlia, 1803).

Veure Mòdena і Maria Fortunata d'Este

Maria Francesca de Bragança

Maria Francesca de Bragança (Palau de Queluz 1800 - Alverstoke, 1834) va ser una infanta de Portugal de la Casa dels Bragança amb el tractament d'altesa reial.

Veure Mòdena і Maria Francesca de Bragança

Maria Teresa d'Àustria-Este (comtessa de Chambord)

Maria Teresa d'Àustria-Este Maria Teresa d'Àustria-Este, comtessa de Chambord (Mòdena 1817 - Gorizia 1885).

Veure Mòdena і Maria Teresa d'Àustria-Este (comtessa de Chambord)

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Mòdena і Maria Teresa I d'Àustria

Marie Mancini

Marie Mancini (Roma, 28 d'agost de 1639 - París, 8 de maig de 1715) princesa Colonna, que pertanyia a la família Mancini.

Veure Mòdena і Marie Mancini

Maserati

Maserati és un fabricant italià d'automòbils de luxe fundat per Alfieri Maserati el 14 de desembre de 1914 a Bolonya, Itàlia.

Veure Mòdena і Maserati

Massimo Bottura

El cuiner a la gala The World's 50 Best Restaurants de l'any 2012 Massimo Bottura (Mòdena, 30 de setembre de 1962) és un xef italià propietari del restaurant Osteria Francescana, guardonat amb tres Estrelles Michelin i des de l'any 2005 és al top 5 de la llista The World's 50 Best Restaurants sent el primer els anys 2016 i 2018.

Veure Mòdena і Massimo Bottura

Massimo Oddo

Massimo Oddo (Città Sant'Angelo, 14 de juny del 1976) és un futbolista italià, lateral dret de l'UC Lecce cedit per l'AC Milan i de la selecció italiana amb la qual va ser Campió del Món al Mundial del 2006.

Veure Mòdena і Massimo Oddo

Matteo Maria Boiardo

''Amorum libri'', 1499 Matteo Maria Boiardo (Scandiano, 1441 – Reggio Emilia, 20 de desembre de 1494), comte de Scandiano, és un poeta italià de la época del Renaixement.

Veure Mòdena і Matteo Maria Boiardo

Mattia Preti

1.

Veure Mòdena і Mattia Preti

Maurizio Vandelli

Maurizio Vandelli (Mòdena, 9 d'agost de 1964) fou un ciclista italià professional entre 1986 i 1992, i posteriorment entre el 2000 i el 2006.

Veure Mòdena і Maurizio Vandelli

Mestres de Mòdena

Els Mestres de Mòdena foren tres mestres d'escacs i escriptors que contribuïren al desenvolupament de la teoria dels escacs al.

Veure Mòdena і Mestres de Mòdena

Michelangelo Anselmi

Michelangelo Anselmi (Lucca, 1492 – Parma, 1556), dit també lo Scalabrino, va ser un pintor italià de l'escola de Parma.

Veure Mòdena і Michelangelo Anselmi

Michelangelo Valentini

Michelangelo Valentini (Nàpols, ca. 1720 - Després de 1768) fou un compositor italià.

Veure Mòdena і Michelangelo Valentini

Milà-Mòdena

La Milà-Mòdena (en italià: Milano-Modena) va ser un cursa ciclista que es disputà al nord d'Itàlia, entre les ciutats de Milà i Mòdena.

Veure Mòdena і Milà-Mòdena

Milícia de Maria Gloriosa

L'orde de la Milícia de Maria Gloriosa o orde de Santa Maria Gloriosa (en llatí Ordo Militiae Mariae Gloriosa, coneguts també com a Orde de Santa Maria de la Torre, orde dels Cavallers de la Mare de Déu i col·loquialment com a Cavallers de Santa Maria o Fratri Gaudenti, va ser un orde militar fundat el 1261, data que va rebre la regle de mans del papa Urbà IV.

Veure Mòdena і Milícia de Maria Gloriosa

Mirella Freni

Mirella Fregni, coneguda com a Mirella Freni (Mòdena, 27 de febrer de 1935 - Mòdena, 9 de febrer de 2020), fou una famosa soprano italiana cantant d'òpera, admirada per la seva veu i el seu talent interpretatiu.

Veure Mòdena і Mirella Freni

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment.

Veure Mòdena і Mitraisme

Modena

* Toponímia.

Veure Mòdena і Modena

Modena (Illinois)

Modena és una àrea no incorporada al comtat de Stark, Illinois, Estats Units.

Veure Mòdena і Modena (Illinois)

Modena Football Club

El Modena Football Club és un club de futbol de la ciutat de Mòdena (Itàlia).

Veure Mòdena і Modena Football Club

Montesa 250 Bicilíndrica

La Montesa 250 Bicilíndrica, sovint anomenada simplement Montesa Bicilíndrica, fou un prototipus de motocicleta de velocitat desenvolupat entre 1966 i 1968 pel pilot i preparador italià Francesco Villa, en col·laboració amb Montesa, per a competir en el pla internacional dins la categoria dels 250cc.

Veure Mòdena і Montesa 250 Bicilíndrica

Monuments a Bombers

Llista dels Monuments a Bombers a ciutats de tot el món, ordenats per països.

Veure Mòdena і Monuments a Bombers

Moto Villa

Moto Villa, coneguda també simplement com a Villa, fou una empresa italiana fabricant de motocicletes que tingué activitat entre el 1968 i el 1987.

Veure Mòdena і Moto Villa

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Veure Mòdena і Museu del Louvre

Mutinaïta

La mutinaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la zeolita.

Veure Mòdena і Mutinaïta

MV Agusta

MV Agusta (nom complet: MV AGUSTA Motor S.p.A.; nom original: Meccanica Verghera Agusta o MV) és una empresa italiana fabricant de motocicletes que va ser fundada pel comte Domenico Agusta com a filial de la companyia d'avions Agusta a Cascina Costa (frazione de Samarate, a la província de Varese) el 19 de gener de 1945.

Veure Mòdena і MV Agusta

Nadina Bulicioff

Nadina Bulicioff (Nijni Nóvgorod, Rússia, 1855 o 1858 - Milà, 10 de maig de 1921) fou una soprano operística russa establerta a Itàlia.

Veure Mòdena і Nadina Bulicioff

Nell'anno del Signore

Nell'anno del Signore és una pel·lícula italiano/francesa de 1969 escrita i dirigida per Luigi Magni basada en l'execució de dos carbonaris en la Roma papal del.

Veure Mòdena і Nell'anno del Signore

Neriman Özsoy

Neriman Özsoy (Ràzgrad, 13 de juliol de 1988) és una jugadora de voleibol turca.

Veure Mòdena і Neriman Özsoy

Niccolò Matarelli

Niccolò Matarelli (Mòdena, ca.1240 - Pàdua, ca.1314) va ser un jurista, professor i polític italià.

Veure Mòdena і Niccolò Matarelli

Nicola Rizzoli

Nicola Rizzoli (Mirandola, Mòdena, 5 d'octubre de 1971), és un exàrbitre de futbol italià que va arbitrar tant a la Sèrie A (des de l'any 2002) com als tornejos FIFA (des de l'any 2007) fins que es va retirar, l'any 2017.

Veure Mòdena і Nicola Rizzoli

Obertenghi

Obertenghi és el nom d'una dinastia d'origen llombard, que comença per Obert I (o Otbert o Odebertus) marquès de Milà comte de Luni i regent de la marca que al va ser anomenada Marca Obertenga del seu nom, un territori que incloïa Llombardia (amb la Suïssa italiana i Novara), l'Emília menys Bolonya (però inclosa Ferrara) i part del Piemont (amb l'Oltregiogo amb Tortona, Novi, Ovada, Bormida i part de Ligúria i de Toscana, des de la zona de Gènova a la Lunigiana i la Garfagnana, i, encara que indirectament, Còrsega i part de Sardenya.

Veure Mòdena і Obertenghi

Obizzo III d'Este

Obizzo III d'Este (14 de juliol de 1294- 20 de març de 1352).

Veure Mòdena і Obizzo III d'Este

Oddo Antonio II Montefeltro

Oddo Antonio II Montefeltro (1427-1444) va ser fill de Guidantonio I Montefeltro.

Veure Mòdena і Oddo Antonio II Montefeltro

Opizzo II d'Este

Obizzo II d'Este (vers 1247- 13 de febrer de 1293) va ser senyor de Ferrara i Marquès d'Ancona.

Veure Mòdena і Opizzo II d'Este

Orazio Vecchi

Orazio Vecchi (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1550 - 20 de febrer de 1605) fou un compositor italià.

Veure Mòdena і Orazio Vecchi

Origo gentis Langobardorum

Origo gentis Langobardorum (títol traduïble del llatí com "origen dels longobards") és un text breu del segle VII que descriu la història dels longobards des dels seus orígens llegendaris fins al segon regnat de Pertarito (o Bertarido, 672-688).

Veure Mòdena і Origo gentis Langobardorum

Otó d'Habsburg-Lorena

Dr.

Veure Mòdena і Otó d'Habsburg-Lorena

Pagani automòbil

Horacio Pagani Casilda (Santa Fe) Pagani Automobili és una empresa italiana fabricant d'automòbils esportius i components de fibra de carboni.

Veure Mòdena і Pagani automòbil

Panaro

El Panaro és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po des del sud.

Veure Mòdena і Panaro

Panini

Panini és una empresa amb seu a Mòdena, Itàlia, fundada pels germans Panini el 1961.

Veure Mòdena і Panini

Panteons i tombes de sobirans a Itàlia

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.

Veure Mòdena і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia

Paolo Ruffini

Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena, 10 de maig de 1822) fou un metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.

Veure Mòdena і Paolo Ruffini

Parenti serpenti

Parenti serpenti és una pel·lícula italiana del 1992 dirigida per Mario Monicelli.

Veure Mòdena і Parenti serpenti

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Veure Mòdena і Parma

Parmesà

El parmesà (en italià parmigiano) és un formatge de pasta premsada cuita italià fet amb llet de vaca.

Veure Mòdena і Parmesà

Parmigianino

Girolamo Francesco Maria Mazzola o Mazzuoli dit el Parmigianino (Parma, 11 de gener de 1503 - Casalmaggiore, 24 d'agost de 1540), va ser un pintor italià del Renaixement.

Veure Mòdena і Parmigianino

Paton (motocicleta)

Paton és un fabricant de motocicletes italià especialitzat en models de velocitat amb seu a Cassinetta di Lugagnano (ciutat metropolitana de Milà).

Veure Mòdena і Paton (motocicleta)

Patricia Kaas

Patricia Kaas (Forbach, 5 de desembre de 1966) és una cantant i actriu francesa.

Veure Mòdena і Patricia Kaas

Patrimoni de la Humanitat a Itàlia

Itàlia és el país amb major nombre de llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco del món, per davant de la Xina i Espanya.

Veure Mòdena і Patrimoni de la Humanitat a Itàlia

Pellegrino Aretusi

Pellegrino Aretusi (Mòdena, ca. 1460 - 20 de novembre de 1523), també conegut com a Pellegrino de Modena i com a Pellegrino Munari, va ser un pintor italià del Renaixement.

Veure Mòdena і Pellegrino Aretusi

Pere Rossell

Carta nautica anònima del taller de Pere Rossell, a la Beinecke Rare Book and Manuscript Library de la Universitat Yale Pere Rossell, Mallorca, s. XV, cartògraf actiu, com a mínim, des de 1446 fins a 1489 és el cartògraf medieval mallorquí del qual es conserven més cartes, totes elles signades a Mallorca, així mateix se n'hi atribueixen algunes d'anònimes i el mapamundi Estense, el segon mapamundi en importància de l'escola mallorquina, després de l'Atles Català i l'únic conservat en forma circular.

Veure Mòdena і Pere Rossell

Pernil

Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de manera natural.

Veure Mòdena і Pernil

Peter Kolosimo

Peter Kolosimo (pseudònim de Pier Domenico Colosimo, Mòdena, 15 de desembre de 1922 - Milà, 23 de març de 1984), va ser un escriptor i periodista italià.

Veure Mòdena і Peter Kolosimo

Piacenza

Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Veure Mòdena і Piacenza

Pietro Tacchini

Pietro Tacchini (Mòdena, 21 de març de 1838 - id., 25 de març de 1905) va ser un astrònom italià.

Veure Mòdena і Pietro Tacchini

Pio

Els Pio di Savoia (originalment Pio) són una família feudal que tenia la Signoria de Quarantola a la zona de Mòdena des del.

Veure Mòdena і Pio

Planisferi de Cantino

El planisferi de Cantino, també conegut com a mapa de Cantino, és un mapamundi que mostra els descobriments portuguesos del.

Veure Mòdena і Planisferi de Cantino

Podestà

El podestà era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.

Veure Mòdena і Podestà

Pollenzo

Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).

Veure Mòdena і Pollenzo

Prehistòria a Itàlia

Fòssils de l'humà de Grimaldi, fotografia de 1916 ur La prehistòria d'Itàlia o a Itàlia són denominacions del període de la història de l'actual Itàlia que precedeix a l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).

Veure Mòdena і Prehistòria a Itàlia

Principat de Seborga

El principat de Seborga (italià: Principato di Seborga) és una micronació no reconeguda, situada a la regió italiana de Ligúria (província d'Imperia), prop de la frontera amb França.

Veure Mòdena і Principat de Seborga

Província de Mòdena

La província de Mòdena és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.

Veure Mòdena і Província de Mòdena

Províncies d'Itàlia

Corona pel títol de província A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).

Veure Mòdena і Províncies d'Itàlia

Publi Deci (septemvir)

Publi Deci (en llatí Publius Decius) va ser un magistrat romà, col·lega de Marc Antoni en el septemviratus.

Veure Mòdena і Publi Deci (septemvir)

Publi Ventidi Bas

Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.

Veure Mòdena і Publi Ventidi Bas

Publi Volumni Eutràpel

Publi Volumni Eutràpel (en Publius Volumnius Eutrapelus) va ser un cavaller romà del segle I aC.

Veure Mòdena і Publi Volumni Eutràpel

Quint Pedi (cònsol)

Quint Pedi (en llatí Quintus Pedius) va ser besnebot de Juli Cèsar (net de Júlia Major, la germana de Cèsar) segons Suetoni, o potser de Júlia Menor, ja que es diu que la seva mare era Àcia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Júlia Menor, germana de Cèsar.

Veure Mòdena і Quint Pedi (cònsol)

Quitèria Hermínia Gómez Serra

Quitèria Hermínia Gómez Serra (Almassora, Plana Alta, 27 de març de 1891 - Ventimiglia, Itàlia, 15 d'octubre de 1977) fou una cantant d'òpera valenciana.

Veure Mòdena і Quitèria Hermínia Gómez Serra

Rafael Catardi i Arca

Rafael Catardi i Arca (l'Alguer, 1892 - 20 de juny de 1974) fou un militar i escriptor alguerès.

Veure Mòdena і Rafael Catardi i Arca

Ramon Torras i Figueras

fou un pilot català de motociclisme que destacà en competicions internacionals a començaments de la dècada de 1960.

Veure Mòdena і Ramon Torras i Figueras

Ranuccio II de Parma

''Il Tempo mostra il ritratto di Ranuccio II alle figure allegoriche di Parma, Piacenza e Castro'', obra de Frans Denys. Ranuccio II de Parma o Ranuccio II Farnese (Casalmaggiore, Venècia 1630 - Parma, Ducat de Parma 1694) fou el 6è Duc de Parma entre 1646 i 1694.

Veure Mòdena і Ranuccio II de Parma

Reggio de l'Emília

Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.

Veure Mòdena і Reggio de l'Emília

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Veure Mòdena і Regne d'Itàlia (edat mitjana)

Reinaldo III d'Este

Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.

Veure Mòdena і Reinaldo III d'Este

República Cispadana

La República Cispadana (en italià: Repubblica Cispadana) fou un república germana de la Primera República Francesa creat pel general Bonaparte el 16 d'octubre de 1796, que va existir al nord de la península Itàlica fins a l'any 1797.

Veure Mòdena і República Cispadana

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Mòdena і República Romana

República Transpadana

La República Transpadana (en italià Repubblica Transpadana) fou un estat satèl·lit creat per Napoleó de la Primera República Francesa que va existir al nord de la península Itàlica.

Veure Mòdena і República Transpadana

Riccardo Riccò

Riccardo Riccò (Formigine, Emília-Romanya, 1 de setembre de 1983) és un ciclista italià, professional des del 2006 al 2011.

Veure Mòdena і Riccardo Riccò

Robert d'Àustria-Este

Robert d'Àustria-Este, duc de Mòdena (Viena 1915 - Basilea 1996).

Veure Mòdena і Robert d'Àustria-Este

Roger Olmos

Roger Olmos Pastor (Barcelona, 23 de desembre de 1975) és un il·lustrador català.

Veure Mòdena і Roger Olmos

Romanino

Girolamo di Romano, conegut com a Romanino (Brescia, circa 1484 – 1566), fou un pintor italià.

Veure Mòdena і Romanino

Romà de Ravenna

Romà (en llatí Romanus) fou exarca de Ravenna del 589 a la seva mort el 596 o 597.

Veure Mòdena і Romà de Ravenna

Rosalba Carriera

Rosalba Giovanna Carriera (Venècia, 1675-1758) va ser una pintora d'estil rococó, coneguda sobretot pels seus retrats en pastel i que va treballar a Venècia, París i Viena.

Veure Mòdena і Rosalba Carriera

Rubria

La lex Rubria va ser una llei romana de l'any 43 aC per la que la Gàl·lia Cisalpina deixava de ser província romana per ser part d'Itàlia.

Veure Mòdena і Rubria

Salami

Salame Salami italià El salami o salame (la primera forma és originalment el plural de la segona) és un embotit en salaó que s'elabora amb una barreja de carns de boví i porcí assaonades i que és posteriorment fumat i madurat o curat a l'aire, similar a la llonganissa.

Veure Mòdena і Salami

Salasses

Els salasses (llatí: Salassi, grec Σαλασσοί) foren una poderosa tribu alpina del nord d'Itàlia que vivien a la moderna Vall d'Aosta, antiga Durias o Dora Baltea.

Veure Mòdena і Salasses

Santiago Herrero

, conegut també com a Santi Herrero, va ser un pilot de motociclisme espanyol.

Veure Mòdena і Santiago Herrero

Scuderia Ferrari

Ferrari 150° Italia (2011) Scuderia Ferrari és l'equip de Formula 1 de Ferrari, l'equip més antic dels que actualment participen en el mundial i el més reeixit de la història de la competició amb 14 mundials de constructors i 14 mundials de pilots.

Veure Mòdena і Scuderia Ferrari

Secchia

El Secchia és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po des del sud.

Veure Mòdena і Secchia

Selecció de rugbi XV d'Itàlia

La selecció de rugbi d'Itàlia representa el país a les competicions oficials.

Veure Mòdena і Selecció de rugbi XV d'Itàlia

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Mòdena і Senat Romà

Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC)

Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. S. n. Galba) va ser un magistrat romà.

Veure Mòdena і Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC)

Servi Sulpici Rufus (cònsol)

Servi Sulpici Ruf (o Rufus; Servius Sulpicius Rufus), de la tribu Lemònia, va ser un orador i jurista romà de rang eqüestre, amic de Ciceró i d'edat similar (Ciceró va néixer el 106 aC).

Veure Mòdena і Servi Sulpici Rufus (cònsol)

Servi Terenci

Servi Terenci (en llatí, Servius Terentius) va ser un militar romà.

Veure Mòdena і Servi Terenci

Sestola

Sèstola (en sestolès: Sèstula; en frinyanès: Sèstla) és un comune (municipi) de la Província de Mòdena a la regió italiana Emília-Romanya, aproximadament a 60 quilòmetres al sud-oest de Bolonya i aproximadament 50 quilòmetres al sud-oest de Mòdena.

Veure Mòdena і Sestola

Sigismondo d'India

Sigismondo d'India (Palerm?, ca.1582 - Mòdena?, ca. 1629) fou un compositor del final del Renaixementi principis del Barroc que va exercir per tot Itàlia, tot i que va passar la major part de la seva carrera a Torí, a la cort dels Savoia.

Veure Mòdena і Sigismondo d'India

Simonini Moto

Simonini Moto fou una empresa italiana fabricant de motocicletes amb seu a Maranello, prop de Mòdena, que tingué activitat entre el 1970 i el 1983.

Veure Mòdena і Simonini Moto

Sonata en trio

La sonata en trio és una forma musical recurrent durant el període Barroc i probablement el gènere instrumental més popular de l'època (entre finals del segle XVII i el XVIII).

Veure Mòdena і Sonata en trio

Stefano Modena

Stefano Modena (12 de maig del 1963 a Mòdena, Emília-Romanya) fou un pilot de curses automobilístiques italià que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.

Veure Mòdena і Stefano Modena

Stevie Wonder

Stevie Wonder (Saginaw, Michigan, 13 de maig de 1950) és un cantant, compositor, productor discogràfic, músic i activista social estatunidenc.

Veure Mòdena і Stevie Wonder

Sulpitia Cesis

Sulpitia Lodovica Cesis (Mòdena, 15 de maig de 1577 – circa 1619) fou una compositora i llaütista italiana.

Veure Mòdena і Sulpitia Cesis

Suppó

Suppó I (?-5 de març de 824) va ser un noble Franc amb possessions al Regne d'Italia.

Veure Mòdena і Suppó

Taifals

Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.

Veure Mòdena і Taifals

Tarquinia Molza

Tarquinia Molza (1 de novembre de 1542 – 8 d'agost de 1617) fou una cantant, poeta, directora, compositora i filòsofa italiana, considerada una gran virtuosa.

Veure Mòdena і Tarquinia Molza

Taurino Parvis

fou un tenor italià, que va ser també definit com a "baríton intel·lectual".

Veure Mòdena і Taurino Parvis

Tedald de Canossa

Tedald de Canossa (mort el 1012) va ser comte de Brescia des de 980, Mòdena, Ferrara, i Reggio des de 981, i Mantua des de 1006.

Veure Mòdena і Tedald de Canossa

Tercera Guerra Servil

La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils.

Veure Mòdena і Tercera Guerra Servil

Teresa Brambilla

Teresa Brambilla (Cassano d'Adda, 23 d'octubre de 1813 - Milà, 15 de juliol de 1895) fou una soprano d'agilitat italiana.

Veure Mòdena і Teresa Brambilla

The Division Bell Tour

The Division Bell Tour va ser una gira de concerts del grup britànic Pink Floyd de l'any 1994 per donar suport al seu àlbum The Division Bell.

Veure Mòdena і The Division Bell Tour

Tibul

Albi Tibul (c. 54-19 aC) Albi Tibul (Albius Tibullus; Gabis, 55 aC - Roma, 19 aC) fou un poeta líric llatí.

Veure Mòdena і Tibul

Tit Munaci Planc Bursa

Tit Munaci Planc Bursa (en llatí Titus Munatius Plancus Bursa) va ser un magistrat romà.

Veure Mòdena і Tit Munaci Planc Bursa

Titus Anni

Titus Anni (en llatí Titus Annius) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Mòdena і Titus Anni

Torquato Tasso

Torquato Tasso (Sorrento, Campània, prop de Nàpols, 11 de març de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta italià de l'època de la Contrareforma.

Veure Mòdena і Torquato Tasso

Torre cívica de Mòdena

La Torre Cívica, també anomenada torre Ghirlandina, és el campanar de la catedral de Mòdena (regió d'Emília-Romanya, d'Itàlia. Té una alçada de 86,12 metres. És el símbol típic de Mòdena, visible des de qualsevol direcció des dels afores de la ciutat.

Veure Mòdena і Torre cívica de Mòdena

Torriani

Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.

Veure Mòdena і Torriani

Tortel·lini

Tortellini Tortel·lini és una pasta italiana amb forma d'anell de dimensions petites i farcida.

Veure Mòdena і Tortel·lini

Tríptic de Mòdena

El Tríptic de Mòdena és una obra atribuïda a El Greco que consta amb el número X-154 en el catàleg raonat d'obres d'aquest pintor, realitzat pel seu especialista Harold Wethey.

Veure Mòdena і Tríptic de Mòdena

Ugo Rondinone

Ugo Rondinone (Brunnen, Suïssa, 1964) és un artista plàstic, llurs obres exploren temes de la fantasia i el desig.

Veure Mòdena і Ugo Rondinone

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Veure Mòdena і Unificació italiana

Unione Sportiva Sassuolo Calcio

La Unione Sportiva Sassuolo Calcio és un club de futbol de la ciutat de Sassuolo, a la regió italiana de l'Emília-Romanya.

Veure Mòdena і Unione Sportiva Sassuolo Calcio

Universitat de Mòdena

La Universitat de Mòdena, en italià Università di Modena e Reggio Emilia (amb l'acrònim: UniMoRe) i en llatí: Universitas Studiorum Mutinesis et Regiensis, és una Universitat estatal d'Itàlia que té la seu a la ciutat de Mòdena i Reggio Emilia.

Veure Mòdena і Universitat de Mòdena

Venedico Caccianemico

Venedico «Caccianemico» dell'Orso polític italià, que fou un dels principals exponents de la facció güelfa de la seva ciutat de Bolonya  arribà a cap de la camarilla dels Geremei.

Veure Mòdena і Venedico Caccianemico

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Veure Mòdena і Verona

Via Emília

Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.

Veure Mòdena і Via Emília

Victòria Farnese d'Este

Victòria Farnese (Parma, Ducat de Parma 1618 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1649) fou una princesa de Parma que va esdevenir duquessa consort de Mòdena.

Veure Mòdena і Victòria Farnese d'Este

Vinagre balsàmic

Botes amb vinagre balsàmic fermentant. El vinagre bàlsamic, també conegut com a vinagre bàlsamic de Mòdena o vinagre de Mòdena, pel seu origen (la ciutat de Mòdena, a Itàlia), és un vinagre amb gust fort, utilitzat tradicionalment en la cuina italiana.

Veure Mòdena і Vinagre balsàmic

Vincenzo Campi

''Els menjadors de formatge'' (1580), Museu de Belles Arts de Lyon. Detall de ''Sant Mateu i l'àngel'' (Pavia) ''Crist a casa de Maria i Marta'' (Mòdena) ''Estudi de dos bous''. (Florència) Vincenzo Campi va ser un pintor, arquitecte, gravador, dibuixant i cosmògraf italià de l'escola de Cremona, que va néixer i va morir en aquesta mateixa ciutat (1536 - 3 d'octubre de 1591).

Veure Mòdena і Vincenzo Campi

Vincenzo Gabussi

Vicenzo Gabusssi (Bolonya, República Cisalpina, 1800 – Londres, 12 de setembre del 1846) fou un compositor italià.

Veure Mòdena і Vincenzo Gabussi

Virgínia de Mèdici

Virgínia de Mèdici (Florència, Ducat de Florència 1568 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1615) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Mòdena.

Veure Mòdena і Virgínia de Mèdici

Virginia Damerini

Damerini cantava a l'escenari del Liceu quan l'anarquista Santiago Salvador va llençar dues bombes a platea el 1893. Virginia Damerini fou una cantant d'òpera italiana, soprano dramàtica, activa en les dècades del 1880 i del 1890.

Veure Mòdena і Virginia Damerini

Virginia Mariani Campolieti

Virginia Mariani Campolieti (Gènova, 4 de desembre de 1869 – Milà, 1941) fou una pianista i compositora italiana.

Veure Mòdena і Virginia Mariani Campolieti

Vittorio Cadel

Vittorio Cadel (Fane, província de Pordenone, 1884 - Salònica, 1917) fou un escriptor i pintor friülès, mort en el front de Macedònia a la Primera Guerra Mundial.

Veure Mòdena і Vittorio Cadel

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Veure Mòdena і Vulcà

Walter Villa

fou un pilot de motociclisme italià que guanyà quatre campionats del món de velocitat.

Veure Mòdena і Walter Villa

Xarxa de carreteres europees

La xarxa de carreteres europees Senyal de carretera europea La xarxa de carreteres europees, també coneguda com a xarxa de rutes europees (cal no confondre el concepte amb "carreteres d'Europa", ja que no totes les carreteres d'Europa formen part de la xarxa de carreteres europees), comprèn el conjunt de carreteres que discorren pels països de la Unió Europea.

Veure Mòdena і Xarxa de carreteres europees

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure Mòdena і 1 de novembre

1469

(Brescia.

Veure Mòdena і 1469

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Mòdena і 15 de maig

1542

;Països Catalans.

Veure Mòdena і 1542

1617

Rosa de Santa Maria a Metz.

Veure Mòdena і 1617

1666

196x196px.

Veure Mòdena і 1666

1698

Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.

Veure Mòdena і 1698

1731

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Mòdena і 1731

1775

;Països Catalans.

Veure Mòdena і 1775

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Mòdena і 18 de febrer

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Veure Mòdena і 18 de juliol

1860

;Països Catalans.

Veure Mòdena і 1860

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Veure Mòdena і 1935

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Veure Mòdena і 2007

2020

L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.

Veure Mòdena і 2020

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Mòdena і 27 de febrer

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Mòdena і 31 de maig

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Mòdena і 5 de març

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Veure Mòdena і 6 de setembre

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Veure Mòdena і 8 d'agost

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Mòdena і 9 de febrer

També conegut com Mútina.

, Barga (Itàlia), Batalla de Mutina, Batalla del Trèbia (1799), Bíblia de Borso d'Este, Benedetto Diana, Benedetto Ferrari, Benedicta Enriqueta de Wittelsbach, Benelli, Bernabé Visconti, Bernard de Montfaucon, Bernardenghi, Bernart Amorós, Big air, Blanca Maria Visconti, Bois (poble celta), Bolonya, Bonacolsi, Bonaventura Bonacolsi, Bonaventura Prats i Martí, Bonifaci III de Toscana, Brenner Autobahn, Bultaco TSS, Camillo Róndani, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campionat d'Itàlia d'hoquei sobre patins femení, Cançoner (poesia trobadoresca), Carbonaris, Carles I d'Anjou, Carlo Bononi, Carlota d'Orleans, Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg, Caroline Luigini, Casa de Welf, Cassandra Fedele, Castrat, Catedral de Mòdena, Cavalcavo, Cèsar I d'Este, César Gracia Samper, Cesenni Lentó, Chef's Table, Ciceró, Cima da Conegliano, Classificació per a l'Eurocopa 2008, Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929, Claudio Vandelli, Climent VII, Clorinda Pini-Corsi, Codex Mutinensis, Colònia romana, Combat de Sant Celoni, Conclave de 1799–1800, Congrés de Verona, Conrad de Montferrat, Cosmè Tura, Cremona, Cromo, Cultura de Villanova, Danilo Dolci, Dècim Carfulè, Dècim Juni Brut Albí, De Tomaso, Dialecte modenès, Diòcesis italianes, Diego Velázquez, Dinastia dels Habsburg, Dmitri Bortnianski, Don Carlos (Verdi), Ducat de Mòdena, Ducat longobard de Parma, Ebe Trèves, Edmondo De Amicis, El Greco, Elisabet de Savoia, Emília-Romanya, Engelberga de Spoleto, Enrico Solmi, Enriqueta d'Este, Entrada dels ouvrage de la línia Maginot, Enzo Ferrari, Era de l'exploració, Ercole Consalvi, Ercole del Rio, Eremites de Joan Bono, Ernest Borgnine, Escultura del Renaixement, Escultura romànica, Espàrtac, Eugenio Castellotti, Exònim, Expedició dels Mil, Fabio Cannavaro, Felip d'Orleans, Regent de França, Ferran Carles d'Àustria-Este, Ferrara, Ferrari, Ferrari F50, Fiamma Izzo d'Amico, Filípiques, Foli (baix cantant), Forum Gallorum (Gàl·lia Cispadana), Francesc Bonacolsi, Francesc I d'Este, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc II d'Este, Francesc III d'Este, Francesc IV de Mòdena, Francesc V de Mòdena, Francesca Maria de Borbó, Francesco Antonio Zaccaria, Francesco Guardi, Francesco Guicciardini, Francesco Loi, Francesco Sacrati, Francesco Vaccari, Frederic della Scala, Frederic el Gran, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Friburg de Brisgòvia, FTSE MIB, Futbol a Itàlia, Gabriele Falloppio, Gaetano Monti, Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC), Gai Cassi Longí Var, Gai Claudi Pulcre (cònsol 177 aC), Gai Herenni (triumvir), Gai Marci Censorí (cònsol 8 aC), Gai Vibi Pansa, Gàl·lia Cisalpina, Güelfs i gibel·lins, Gemäldegalerie Alte Meister, General superior de la Companyia de Jesús, Giacomo Antonio Perti, Giglio Gregorio Giraldi, Gina Borellini, Gino Bartali, Giorgio Vasari, Giovanni Battista Amici, Giovanni Battista Crivelli, Giovanni Bononcini, Giovanni Caselli, Giovanni Girolamo Morone, Giovanni Marco Rutini, Giovanni Maria Bononcini, Giovanni Villani, Giro d'Itàlia de 1928, Giro d'Itàlia de 1940, Giro d'Itàlia de 1949, Giro d'Itàlia de 1953, Giro d'Itàlia de 1961, Giro d'Itàlia de 2008, Giro d'Itàlia de 2012, Giro d'Itàlia de 2014, Giro d'Itàlia de 2016, Giro d'Itàlia de 2019, Giro d'Itàlia de 2021, Giro d'Itàlia femení 2023, Girolamo Tiraboschi, Giulia Lama, Giulio Bertoni, Giulio Cabianca, Giuseppe Brotzu, Giuseppe Castiglione, Giuseppe de Begnis, Giuseppe Garibaldi, Giuseppe Venturelli, Gneu Pompeu Magne, Gran Premi Ciutat de Mòdena, Grecànic, Guarino Guarini, Guerra de Successió Austríaca, Guido Romano, Guillem Durand, Hèrcules III d'Este, Hebe de Bonafini, Horace Walpole, Horaci, I due baroni di Rocca Azzurra, Il credulo, Imola, Impiegati, Isabel d'Este (duquessa de Parma), Italo Balbo, Ivrea, Iznart d'Entrevenas, Jacopo Sadoleto, James Francis Edward Stuart, Jaume Aragall i Garriga, Júlia (mare de Marc Antoni), Jean Richafort, Joan Carles de Borbó i de Bragança, Joan Francesc de Masdéu i de Montero, Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg, Johann Sedlazek, José María Marchessi y Oleaga, Juan de Juni, Juan de Palafox y Mendoza, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, L'Adoració dels pastors (El Greco, Tipus IV, València), La bacanal dels andrios, La guerra ha acabat, Lambrusco, Laura Martinozzi, Lèpid el triumvir, Lígurs, Legació apostòlica de Ferrara, Life F1, Linda Brambilla, Lionel d'Este, Lionello Venturi, Livia Nannini Costantini, Llambrusca, Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians, Llista d'obres de Velázquez, Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia, Llista de carreteres europees de classe A, Llista de ciutats europees per població, Llista de clubs de futbol, Llista de les ciutats més grans d'Itàlia, Llista de les universitats més antigues existents en l'actualitat, Llista de restaurants amb 3 estrelles Michelin, Llista de teatres d'òpera, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Llista dels concerts amb major assistència, Lluís d'Este, Loderingo degli Andalò, Lodovico Castelvetro, Luci Calpurni Bèstia (edil), Luci Canidi Cras, Luci Decidi Saxa, Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC), Luci Marci Filip (cònsol 56 aC), Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Luci Vari Cotila, Luciano Pavarotti, Lucrècia Barberini, Ludovico Antonio Muratori, Ludovico Fogliani, Luigi Barilli, Luigi Gordigiani, Luigi Riccoboni, Lunigiana, Malaspina (família), Malatestino Novello Malatesta, Manfredo I Pio, Marc Antoni, Marc Antoni Antil, Marc Juni Brut (polític), Marc Juni Silà (cònsol 25 aC), Marc Juvenci Laterense, Marco Uccellini, Maria Adelaida de Luxemburg, Maria Beatriu d'Àustria-Este, Maria Beatriu d'Este, Maria Beatriu de Savoia, Maria d'Este, Maria de Mòdena, Maria del Mar Bonet, Maria Fortunata d'Este, Maria Francesca de Bragança, Maria Teresa d'Àustria-Este (comtessa de Chambord), Maria Teresa I d'Àustria, Marie Mancini, Maserati, Massimo Bottura, Massimo Oddo, Matteo Maria Boiardo, Mattia Preti, Maurizio Vandelli, Mestres de Mòdena, Michelangelo Anselmi, Michelangelo Valentini, Milà-Mòdena, Milícia de Maria Gloriosa, Mirella Freni, Mitraisme, Modena, Modena (Illinois), Modena Football Club, Montesa 250 Bicilíndrica, Monuments a Bombers, Moto Villa, Museu del Louvre, Mutinaïta, MV Agusta, Nadina Bulicioff, Nell'anno del Signore, Neriman Özsoy, Niccolò Matarelli, Nicola Rizzoli, Obertenghi, Obizzo III d'Este, Oddo Antonio II Montefeltro, Opizzo II d'Este, Orazio Vecchi, Origo gentis Langobardorum, Otó d'Habsburg-Lorena, Pagani automòbil, Panaro, Panini, Panteons i tombes de sobirans a Itàlia, Paolo Ruffini, Parenti serpenti, Parma, Parmesà, Parmigianino, Paton (motocicleta), Patricia Kaas, Patrimoni de la Humanitat a Itàlia, Pellegrino Aretusi, Pere Rossell, Pernil, Peter Kolosimo, Piacenza, Pietro Tacchini, Pio, Planisferi de Cantino, Podestà, Pollenzo, Prehistòria a Itàlia, Principat de Seborga, Província de Mòdena, Províncies d'Itàlia, Publi Deci (septemvir), Publi Ventidi Bas, Publi Volumni Eutràpel, Quint Pedi (cònsol), Quitèria Hermínia Gómez Serra, Rafael Catardi i Arca, Ramon Torras i Figueras, Ranuccio II de Parma, Reggio de l'Emília, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Reinaldo III d'Este, República Cispadana, República Romana, República Transpadana, Riccardo Riccò, Robert d'Àustria-Este, Roger Olmos, Romanino, Romà de Ravenna, Rosalba Carriera, Rubria, Salami, Salasses, Santiago Herrero, Scuderia Ferrari, Secchia, Selecció de rugbi XV d'Itàlia, Senat Romà, Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC), Servi Sulpici Rufus (cònsol), Servi Terenci, Sestola, Sigismondo d'India, Simonini Moto, Sonata en trio, Stefano Modena, Stevie Wonder, Sulpitia Cesis, Suppó, Taifals, Tarquinia Molza, Taurino Parvis, Tedald de Canossa, Tercera Guerra Servil, Teresa Brambilla, The Division Bell Tour, Tibul, Tit Munaci Planc Bursa, Titus Anni, Torquato Tasso, Torre cívica de Mòdena, Torriani, Tortel·lini, Tríptic de Mòdena, Ugo Rondinone, Unificació italiana, Unione Sportiva Sassuolo Calcio, Universitat de Mòdena, Venedico Caccianemico, Verona, Via Emília, Victòria Farnese d'Este, Vinagre balsàmic, Vincenzo Campi, Vincenzo Gabussi, Virgínia de Mèdici, Virginia Damerini, Virginia Mariani Campolieti, Vittorio Cadel, Vulcà, Walter Villa, Xarxa de carreteres europees, 1 de novembre, 1469, 15 de maig, 1542, 1617, 1666, 1698, 1731, 1775, 18 de febrer, 18 de juliol, 1860, 1935, 2007, 2020, 27 de febrer, 31 de maig, 5 de març, 6 de setembre, 8 d'agost, 9 de febrer.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat