Taula de continguts
222 les relacions: Ad Salices, Administració provincial romana, Aeci, Alans, Anarquia militar, Antemi (prefecte del pretori), Antiga Gran Bulgària, Aponi Saturní, Argamum (castrum), Aromanesos, Úlpia Marciana, Assentament del poble got a Aquitània, Aulus Cecina Sever, Aurelià, Šumadija i Sèrbia Occidental, Òlbia Pòntica, Àtila, Àvars de Pannònia, Batalla d'Abritus, Batalla de Lugdúnum, Batalla de Melàncies, Batalla de Pemanè (1224), Batalla de Pliska, Batalla de Randea, Batalla de Triavna, Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia, Bessos, Breucs, Bulgària, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carí, Carsium (castrum), Cavaller traci, Cerel·li Prisc, Cniva, Conca Pannònica, Conferència de Constantinoble, Constanci III, Constanța, Constantiana Daphne, Corneli Fusc, Crimea, Crimea romana, Crisi del segle III, Crobizis, Cronologia de l'antiga Roma, Cultura d'Ucraïna, Dacis, Danubi, Dardània (Il·líria), ... Ampliar l'índex (172 més) »
Ad Salices
Ad Salices va ser una petita ciutat de Mèsia, estació de la via romana, que lItinerari d'Antoní situa propera a la desembocadura del Danubi, a 43.000 passes d'Halmiris, i a 62.000 de Tomis.
Veure Mèsia і Ad Salices
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Mèsia і Administració provincial romana
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Mèsia і Aeci
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Mèsia і Alans
Anarquia militar
L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.
Veure Mèsia і Anarquia militar
Antemi (prefecte del pretori)
Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.
Veure Mèsia і Antemi (prefecte del pretori)
Antiga Gran Bulgària
Búlgars i eslaus en els segles VI-VII L'Antiga Gran Bulgària o Gran Bulgària (Παλαιά Μεγάλη Βουλγαρία -Palaiá Megálē Boulgaría- en les cròniques romanes d'Orient) va ser el terme usat pels historiadors romans d'Orient per a referir-se al territori d'Onogúria durant el govern del kan búlgar Kubrat al al nord de la serralada del Caucas, a l'estepa situada entre els rius Dnièster i el curs baix del Volga.
Veure Mèsia і Antiga Gran Bulgària
Aponi Saturní
Aponi Saturní (en llatí Aponius Saturninus) va ser governador de Mèsia al.
Veure Mèsia і Aponi Saturní
Argamum (castrum)
Argamum (Argamum) era un fort de la província romana de Mèsia.
Veure Mèsia і Argamum (castrum)
Aromanesos
Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).
Veure Mèsia і Aromanesos
Úlpia Marciana
Úlpia Marciana o simplement Marciana va ser la germana de Trajà.
Veure Mèsia і Úlpia Marciana
Assentament del poble got a Aquitània
Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.
Veure Mèsia і Assentament del poble got a Aquitània
Aulus Cecina Sever
Aulus Cecina Sever (Aulus Caecina Severus) va ser un militar romà que va destacar en temps d'August i Tiberi.
Veure Mèsia і Aulus Cecina Sever
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Veure Mèsia і Aurelià
Šumadija i Sèrbia Occidental
Šumadija i Sèrbia Occidental (en serbi: Шумадија и западна Србија, Šumadija i zapadna Srbija) és una de les cinc regions estadístiques de Sèrbia.
Veure Mèsia і Šumadija i Sèrbia Occidental
Òlbia Pòntica
Òlbia Pòntica (Olbia Pontica) o, simplement, Òlbia (Olbia; Ольвія) fou una colònia grega de la regió d'Escítia situada a la costa del Pont Euxí.
Veure Mèsia і Òlbia Pòntica
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Mèsia і Àtila
Àvars de Pannònia
En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.
Veure Mèsia і Àvars de Pannònia
Batalla d'Abritus
La Batalla d'Abritus, també coneguda com la Batalla del Forum Terebronii, fou un enfrontament armat entre les legions de l'Imperi Romà i una federació de tribus escites comandades pel rei Cniva.
Veure Mèsia і Batalla d'Abritus
Batalla de Lugdúnum
La Batalla de Lugdúnum, també anomenada Batalla de Lió, va ser un enfrontament militar que va tenir lloc el 19 de febrer de l'any 197, a la localitat de Lugdúnum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí.
Veure Mèsia і Batalla de Lugdúnum
Batalla de Melàncies
La batalla de Melàncies (en grec Μάχη τής Μελαντιάς), que va tenir lloc l'any 559, va ser una batalla entre els exèrcits dels kutrigur, comandats per Zabergan, i l'Imperi Romà d'Orient, sota el comandament del general Belisari.
Veure Mèsia і Batalla de Melàncies
Batalla de Pemanè (1224)
La segona batalla de Pemanè fou un enfrontament armat entre l'exèrcit de l'Imperi Llatí i l'Imperi de Nicea que disputaven el domini per la regió de Bitínia.
Veure Mèsia і Batalla de Pemanè (1224)
Batalla de Pliska
La batalla de Pliska o batalla del pas de Vàrbitsa, битката при Върбишкия проход, va tenir lloc el 26 de juliol del 811, entre les tropes búlgares, liderades pel kan Krum, i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Mèsia і Batalla de Pliska
Batalla de Randea
La Batalla de Rhandeia va ser una batalla lliurada entre l'Imperi Romà i una sèrie de forces rebels armènies l'any 62.
Veure Mèsia і Batalla de Randea
Batalla de Triavna
La batalla de Triavna (en búlgar: Битка Трявна при) es va produir el 1190 a les muntanyes al voltant de la moderna ciutat de Triavna, al centre de Bulgària.
Veure Mèsia і Batalla de Triavna
Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia
Bató (en llatí Baton o Bato) va ser el nom de dos caps d'una gran revolta que es va produir durant el regnat d'August.
Veure Mèsia і Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia
Bessos
Els bessos habitaven a les muntanyes i al nord-oest de la tribu diesos. Els bessos (Bessi) eren una tribu tràcia independent que vivia en un territori que va de Mèsia fins al Ròdope, al sud de Tràcia, però sovint hom els situa a l'Hemimont, la serralada que separa Mèsia de Tràcia, a la zona nord de l'Hebros.
Veure Mèsia і Bessos
Breucs
Els breucs (en llatí breuci, en grec antic Βρευκοῖ) eren un poble de la baixa Pannònia, segons diuen Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Veure Mèsia і Breucs
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Mèsia і Bulgària
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Mèsia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Carí
p.
Veure Mèsia і Carí
Carsium (castrum)
Carsium va ser una fortalesa construïda a la província romana de Mèsia al segle 1 dC.
Veure Mèsia і Carsium (castrum)
Cavaller traci
Cavaller traci amb els elements iconogràfics habituals: una llança a la mà dreta apuntant un seglar atacat per un gos de caça. Fragment d'un relleu de marbre que conté un cavaller traci: el gos de caça ataca el senglar El cavaller traci és el nom donat al motiu recurrent de genets representats en relleus dels períodes hel·lenístic i romà als Balcans (Tràcia, Macedònia, Mèsia entre els segles aC i III dC).
Veure Mèsia і Cavaller traci
Cerel·li Prisc
Britània Romana. Cerel·li Prisc (Caerellius Priscus) va ser un polític i militar romà, al càrrec com a governador de Britània a la segona meitat del.
Veure Mèsia і Cerel·li Prisc
Cniva
Cniva (Kniwa, que vol dir "ganivet") fou un cabdill got del.
Veure Mèsia і Cniva
Conca Pannònica
La Conca Pannònica o Conca dels Carpats, és una gran conca a l'Europa Central.
Veure Mèsia і Conca Pannònica
Conferència de Constantinoble
Conferència de Constantinoble és el nom d'una sèrie de trobades diplomàtics que es van dur a terme a Istanbul, capital de l'Imperi Otomà, entre desembre de 1876 i gener de 1877.
Veure Mèsia і Conferència de Constantinoble
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Veure Mèsia і Constanci III
Constanța
Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.
Veure Mèsia і Constanța
Constantiana Daphne
Constantiana Daphne va ser una fortalesa romana inaugurada molt probablement l'any 327 al delta del riu Argeș, a la riba esquerra del Danubi, a Mèsia.
Veure Mèsia і Constantiana Daphne
Corneli Fusc
Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.
Veure Mèsia і Corneli Fusc
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Mèsia і Crimea
Crimea romana
Gorgippia en el Regne del Bòsfor, ''c''. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.
Veure Mèsia і Crimea romana
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Veure Mèsia і Crisi del segle III
Crobizis
Els crobizis (en llatí Crobyzi, en grec antic Κρόβυζοι "Króbuzoi") eren un poble de Mèsia prop de la frontera de Tràcia, que mencionen Claudi Ptolemeu, Estrabó Heròdot i també Flavi Arrià al Periple del Pont Euxí.
Veure Mèsia і Crobizis
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure Mèsia і Cronologia de l'antiga Roma
Cultura d'Ucraïna
La Cultura d'Ucraïna compren el conjunt dels valors materials i espirituals del poble ucraïnès que s'ha format al llarg de la història.
Veure Mèsia і Cultura d'Ucraïna
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Veure Mèsia і Dacis
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Mèsia і Danubi
Dardània (Il·líria)
La Dardània (Dardania) va ser una regió d'Il·líria situada al sud-oest de Mèsia, que prenia el nom dels seus habitants, els dàrdans.
Veure Mèsia і Dardània (Il·líria)
Dardània (província romana)
Dardània (Dardania) va ser una província romana creada per Dioclecià quan va reorganitzar l'Imperi cap a l'any 294.
Veure Mèsia і Dardània (província romana)
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Mèsia і Dàcia
Dàcic
El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims.
Veure Mèsia і Dàcic
Dàrdans (Il·líria)
Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.
Veure Mèsia і Dàrdans (Il·líria)
Decèbal
fou rei del Dacis entre els anys 87-106.
Veure Mèsia і Decèbal
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Veure Mèsia і Deci (emperador romà)
Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica
Dionísia, Dativa, Leòncia, Terci, Emilià, Bonifaci, Majoric i Servus (Nord d'Àfrica, morts entre 477-484) foren cristians martiritzats durant les persecucions del rei vàndal Huneric al nord de l'Àfrica.
Veure Mèsia і Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica
Districte de Bor
El Districte de Bor (en serbi: Борски округ/Borski okrug) és un districte de Sèrbia situat a la part oriental del país.
Veure Mèsia і Districte de Bor
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Veure Mèsia і Dobrudja
Domici Antígon
Domici Antígon fou un polític i senador de l'Imperi Romà al.
Veure Mèsia і Domici Antígon
Egeta
Egeta (actual Brza Palanka) fou una ciutat de Mèsia a la vora el Danubi, al lloc on Trajà va construir un pont per travessar el riu.
Veure Mèsia і Egeta
Escítia (província romana)
La província romana d'Escítia fou una divisió administrativa romana.
Veure Mèsia і Escítia (província romana)
Escítia Menor
Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.
Veure Mèsia і Escítia Menor
Església Ortodoxa Romanesa
Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Mèsia і Església Ortodoxa Romanesa
Etensis
Els etensis (llatí: oetensii, grec Οἰτήνσιοι) foren una tribu de Tràcia que vivia a la Mèsia Inferior.
Veure Mèsia і Etensis
Eunomi
Eunomi (en Eunomius, en Εὐνόμιος) va ser un religiós grec nascut a Dacora a Capadòcia, deixeble d'Aeci, un seguidor d'Arri o Ari.
Veure Mèsia і Eunomi
Exèrcit traci
-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.
Veure Mèsia і Exèrcit traci
Fabi Valent
Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà.
Veure Mèsia і Fabi Valent
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Veure Mèsia і Felip l'Àrab
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Veure Mèsia і Flavi Gracià
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Veure Mèsia і Flavi Juli Constant
Flavi Sabí (governador i prefecte)
Flavi Sabí (en llatí Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Veure Mèsia і Flavi Sabí (governador i prefecte)
Fonteu Agripa
Fonteu Agripa (en llatí Fonteius Agrippa) va ser un cavaller romà del.
Veure Mèsia і Fonteu Agripa
Gai Escriboni Curió (cònsol)
Gai Escriboni Curió (en Gaius Scribonius Curio Burbulieus; ? - 53 aC) era fill del pretor Gai Escriboni Curió que l'any, quan va ser assassinat el sediciós tribú Luci Apuleu Saturní, va donar suport als cònsols.
Veure Mèsia і Gai Escriboni Curió (cònsol)
Gai Poppeu Sabí
Poppeu Sabí (en llatí Poppaeus Sabinus) va ser un magistrat romà que va viure al segle I aC.
Veure Mèsia і Gai Poppeu Sabí
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Veure Mèsia і Gal·liè
Gens Coscònia
La gens Coscònia (en Cosconia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que apareix per primera vegada en temps de la Segona Guerra Púnica.
Veure Mèsia і Gens Coscònia
Germisara (castrum)
Germisara era un fort de la província romana de Dàcia, a l'actual Romania, a la zona del poble de Cigmău, al municipi de Geoagiu, comtat de Hunedoara, a la regió romanesa de Transsilvània.
Veure Mèsia і Germisara (castrum)
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Veure Mèsia і Getes
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Veure Mèsia і Gordià III
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Mèsia і Gots
Gotse Dèltxev
Gotse Dèltxev (en búlgar: Гоце Делчев) és una ciutat de la província de Blagòevgrad a Bulgària.
Veure Mèsia і Gotse Dèltxev
Gran Bulgària
Gran Bulgària segons el Tractat de San Stefano. irredemptistes als Balcans en 1912, amb a « Gran Bulgària ». Gran Bulgària és un terme que identifica el territori associat amb un estat històric, i amb un moviment irredemptista modern del nacionalisme búlgar, que inclouria la major part de la Macedònia històrica, Tràcia i Mèsia.
Veure Mèsia і Gran Bulgària
Grècia romana
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.
Veure Mèsia і Grècia romana
Guerra gòtica (250-251)
La Primera Guerra Gòtica (250-251) fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà i una confederació de tribus escites que travessaren el Danubi i envaïren les províncies romanes de Dàcia i Mèsia, entre el 250 i el 251.
Veure Mèsia і Guerra gòtica (250-251)
Guerra gòtica (367-369)
La Guerra gòtica (367-369) fou un conflicte que tingué lloc entre els anys 367 i 369, enfrontant les tropes de l'Imperi Romà i els gots que habitaven al nord de la província romana de Mèsia, més enllà del Danubi.
Veure Mèsia і Guerra gòtica (367-369)
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Veure Mèsia і Guerres civils romanes
Guerres dàcies
Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.
Veure Mèsia і Guerres dàcies
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Veure Mèsia і Guerres Marcomanes
Guerres romano-búlgares
Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.
Veure Mèsia і Guerres romano-búlgares
Haemimontus
Haemimontus era el nom que es va donar al a una província romana de l'antiga regió de Tràcia que va prendre el nom del mont Hemus (Haemus).
Veure Mèsia і Haemimontus
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Veure Mèsia і Hispània Citerior
Història de Bulgària
La història de Bulgària com a estat independent va començar al amb l'arribada dels búlgars i la fundació del Primer Imperi búlgar, reconegut el 681 per l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Mèsia і Història de Bulgària
Història de Kosovo
dàrdans comparat amb les fronteres actuals Bandera dels antics iugoslaus (després serbis) de llengua albanesa La història de Kosovo fa al·lusió al context històric de Kosovo, als Balcans.
Veure Mèsia і Història de Kosovo
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Veure Mèsia і Història de l'Imperi Romà
Història de la llengua romanesa
sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.
Veure Mèsia і Història de la llengua romanesa
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Mèsia і Història de les campanyes militars romanes
Història de Rússia
La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.
Veure Mèsia і Història de Rússia
Història de Sofia
Imatge aèria de Sofia La història de Sofia es remunta a uns segles aC i arriba fins al dia d'avui, i això la converteix en una de les ciutats més antigues d'Europa que encara subsisteix.
Veure Mèsia і Història de Sofia
Història dels Balcans
Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.
Veure Mèsia і Història dels Balcans
Horreum Margi
Horreum Margi fou una ciutat de Mèsia, a la riba del riu Margus.
Veure Mèsia і Horreum Margi
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Mèsia і Huns
Iazigs
miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Veure Mèsia і Iazigs
Il·líria (província romana)
La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.
Veure Mèsia і Il·líria (província romana)
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Mèsia і Imperi Romà d'Orient
Istròpolis
Istròpolis o Istriòpolis o Histriòpolis, o simplement Ístria (llatí Istropolis o Istriopolis o Histriopolis grec Ἰστρόπολις, Ἰστρία πόλις), fou una ciutat de la baixa Mèsia, a la riba sud del llac Halmyris, prop de la costa de la mar Negra.
Veure Mèsia і Istròpolis
Juli Civilis
Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.
Veure Mèsia і Juli Civilis
Kaganat àvar
Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.
Veure Mèsia і Kaganat àvar
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Mèsia і Khàzars
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Veure Mèsia і Kosovo
Latinius Pande
Latinius Pande (en llatí Latinius Pandus), va ser un governador romà del.
Veure Mèsia і Latinius Pande
Línia Jireček
La Línia de Jireček és una línia imaginària sobre la Península dels Balcans que serviria per dividir les dues àrees d'influència més importants de la regió a l'època clàssica, d'una banda l'àrea del llatí (al nord) i la del grec (al sud) fins al.
Veure Mèsia і Línia Jireček
Lederata
Lederata (en Laederata, en Λεδεράτα o Λιτερατά) va ser una ciutat fortificada romana de la Mèsia superior vora el Danubi, a la via que anava des de Viminacium fins a Dàcia, a la vora del riu Morgus.
Veure Mèsia і Lederata
Legió I Italica
Denari de Septimi Sever del 193 que commemora la I ''Italica''. Al revers es pot llegir LEG I ITAL. La Legió I Italica va ser una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró.
Veure Mèsia і Legió I Italica
Legió III Gallica
1.
Veure Mèsia і Legió III Gallica
Legió IV Flavia Felix
La Legió IV Flavia Felix (quarta legió «Flavia afortunada») va ser una legió romana que va reclutar l'emperador Vespasià per substituir la Legió IV Macedonica que havia dissolt l'any 70 per la seva conducta poc honorable a la revolta dels bataus.
Veure Mèsia і Legió IV Flavia Felix
Legió IV Scythica
La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.
Veure Mèsia і Legió IV Scythica
Legió V Macedònica
La Legió V Macedonica fou una legió romana formada per August i el cònsol Gai Vibi Pansa Cetronià l'any 43 aC i restà estacionada a Mèsia fins al.
Veure Mèsia і Legió V Macedònica
Legió VI Hispana
La Legió VI Hispana va ser una legió romana de la que gairebé no se'n sap res.
Veure Mèsia і Legió VI Hispana
Legió VIII Augusta
La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.
Veure Mèsia і Legió VIII Augusta
Legió XII Fulminata
La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.
Veure Mèsia і Legió XII Fulminata
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Veure Mèsia і Licini I
Llengües de l'Imperi Romà
Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp.
Veure Mèsia і Llengües de l'Imperi Romà
Llista de províncies romanes
Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.
Veure Mèsia і Llista de províncies romanes
Luci Flavi Honorat Lucilià
Luci Flavi Honorat Lucilià fou un polític i senador de l'Imperi Romà al.
Veure Mèsia і Luci Flavi Honorat Lucilià
Luci Herenni Saturní
Luci Herenni Saturní va ser un senador romà sota els emperadors Domicià i Trajà (circa els anys 81-117).
Veure Mèsia і Luci Herenni Saturní
Luci Mantenni Sabí
Luci Mantenni Sabí fou un polític i senador de l'Imperi Romà al.
Veure Mèsia і Luci Mantenni Sabí
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Veure Mèsia і Macedònia (província romana)
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Mèsia і Macedònia (regió)
Mangalia
Mangalia és una vila de la província de Constanţa i un complex balneari de la "riviera romanesa", que té una població de 36.364 habitants en el 2011.
Veure Mèsia і Mangalia
Marc Antoni Prim
Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al.
Veure Mèsia і Marc Antoni Prim
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Mèsia і Marc Aureli
Marc Emilià
Marc Emilià o Marc Emili Emilià (en llatí), conegut simplement com a Emilià, va ser un general romà, aclamat emperador per les tropes de Mèsia, per haver vençut als gots.
Veure Mèsia і Marc Emilià
Marc Estaci Prisc
Marc Estaci Prisc (en Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) va ser un magistrat romà del.
Veure Mèsia і Marc Estaci Prisc
Marc Jal·li Bas
Marc Jal·li Bas Fabi Valerià (Marcus Iallius Bassus Fabius Valerianus; c. 120-170), fou un polític i general romà.
Veure Mèsia і Marc Jal·li Bas
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Veure Mèsia і Marc Salvi Otó
Marcianòpolis
Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).
Veure Mèsia і Marcianòpolis
Margum
Margum o Margus (en Μάργον, Μάργος), també esmentada com a Murgum, va ser una ciutat de Mèsia situada a la confluència del riu Margus i el Danubi.
Veure Mèsia і Margum
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Veure Mèsia і Marina romana
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Veure Mèsia і Maximí el Traci
Mèsia Segona
Mèsia Segona (Moesia Secunda) fou el nom que va agafar la Mèsia Inferior vers el 294 amb la reorganització de Dioclecià.
Veure Mèsia і Mèsia Segona
Mesèmbria
Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.
Veure Mèsia і Mesèmbria
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Veure Mèsia і Milet
Morlacs
Morlacs o mavromorlacs o valacs negres és el nom donats als aromanesos a Croàcia.
Veure Mèsia і Morlacs
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Veure Mèsia і Niš
Niceti de Remesiana
Niceti o Nicetes (Nicetius o Nicaeas i també Niceas, Nicetus o Nicetas; Νικήτίος) va ser un religiós daci de naixement, que va viure al.
Veure Mèsia і Niceti de Remesiana
Nikòpol
Nikòpol (Nikopolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Plèven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.
Veure Mèsia і Nikòpol
Noviodunum (Mèsia)
Noviodunum fou una fortalesa romana d'origen celta a la baixa Mèsia una mica més amunt del punt on el Danubi es divideix en braços.
Veure Mèsia і Noviodunum (Mèsia)
Numisi
* Luci Numisi, magistrat del poble dels llatins durant la guerra llatina.
Veure Mèsia і Numisi
Numisi Llop
Numisi Llop (Numisius Lupus) va ser un militar romà del.
Veure Mèsia і Numisi Llop
Obulensis
Els obulensis (en llatí Obulensii i en grec antic Ὄβουλήνσιοι) eren un poble que vivia a la Mèsia Inferior, a la part sud de la desembocadura del riu Danubi, segons diu Claudi Ptolemeu.
Veure Mèsia і Obulensis
Ostrogoto Ariadna
Ostrogoto Ariadna va ser una reina burgúndia d'origen ostrogot, casada amb el rei Segimon, del qual va ser la primera esposa.
Veure Mèsia і Ostrogoto Ariadna
Pacatià
Tiberi Claudi Marí Pacatià, més conegut amb el nom de Pacatià o Pacacià (en llatí Tiberius Claudius Marinus Pacatianus o potser Marius Pacatianus, o Marcius Pacatianus), va ser un usurpador del tron imperial romà a la zona del Danubi en els temps de Felip l'Àrab, l'any 248 aproximadament.
Veure Mèsia і Pacatià
Parístrion
Parístrion (en grec medieval Παρίστριον, que significa 'al costat de l'Ístrion'), o Paradunabon / Paradunabis (grec: Παραδούναβον o Παραδούναβις), forma preferida en els documents oficials, era un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava la riba sud del baix Danubi (Mèsia) als segles i.
Veure Mèsia і Parístrion
Pèrtinax
Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.
Veure Mèsia і Pèrtinax
Piarensins
Els piarensis (en llatí piarensii, en grec antic Πιαρήνσιοι) eren un poble de la Mèsia Inferior, que vivien a la zona de la frontera amb Tràcia.
Veure Mèsia і Piarensins
Piquensis
Els piquensis (en llatí picensii, en grec antic Πικήνσιοι) eren un poble establert a la part nord-est de la Mèsia Superior, a la riba del Timarus.
Veure Mèsia і Piquensis
Požarevac
Požarevac (serbi: Пожаревац, turc Pasarofça, romanès Pojarevaţ o Podu Lung i alemany Passarowitz) és una ciutat de Sèrbia, capital del districte de Braničevo.
Veure Mèsia і Požarevac
Pomponi Bas (cònsol 211)
Pomponi Bas (en llatí Pomponius Bassus) va ser un magistrat romà del.
Veure Mèsia і Pomponi Bas (cònsol 211)
Pomponi Labeó
Pomponi Labeó (en llatí Pomponius Labeo) va ser un magistrat romà del.
Veure Mèsia і Pomponi Labeó
Potit de Sàrdica
Potit (Mèsia o Sardenya, ca. 145 - Sàrdica o Roma, ca. 160) fou un cristià, màrtir durant les persecucions d'Antoni Pius.
Veure Mèsia і Potit de Sàrdica
Praevaliana
Els Balcans al segle IV Praevaliana o Praevalitana va ser una província romana creada per Dioclecià a finals del, que abraçava la part oriental d'Il·líria (nord d'Albània i part de Sèrbia).
Veure Mèsia і Praevaliana
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Veure Mèsia і Primer Imperi Búlgar
Primera batalla de Bedriacum
La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.
Veure Mèsia і Primera batalla de Bedriacum
Primera batalla de Tapae
Les dues primeres batalles de Tapae es van lliurar el 87 i 88 dC, entre l'exèrcit romà i els dacis.
Veure Mèsia і Primera batalla de Tapae
Publi Pomponi Flac
Publi Pomponi Flac (en llatí Publius Pomponius Flaccus) va ser un governador romà que va viure al.
Veure Mèsia і Publi Pomponi Flac
Quint Anici Faust
Quint Anici Faust, va florir a finals del segle II i principis del III.
Veure Mèsia і Quint Anici Faust
Quint Pompeu Falcó
Quint Pompeu Falcó (Quintus Pompeius Falco, el nom complet en llatí del qual era Quintus Roscius Coelius Murena Silius Decianus Vibullius Pius Iulius Eurycles Herculanus Pompeius Falco) va ser un polític romà de principis del.
Veure Mèsia і Quint Pompeu Falcó
Rascuporis IV
Rascuporis IV (Rhascuporis) fou un reietó dels odrisis de Seutòpolis a Tràcia.
Veure Mèsia і Rascuporis IV
Ratiària
Ratiària (en Ratiaria o Rhatiaria, en Ῥατιαρία o Ῥαζαρία) o també Colonia Ulpia Traiana Ratiaria, va ser una ciutat important situada a la Mèsia Superior, al Danubi, que era el quarter general d'una legió romana.
Veure Mèsia і Ratiària
Regalià
Regalià (en llatí Regalianus tal com apareix a les monedes), o també Regallianus o Regillianus segons Víctor i Zòsim, va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió descriu a la Historia Augusta.
Veure Mèsia і Regalià
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Veure Mèsia і Regne dels ostrogots
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Veure Mèsia і Regne Visigot
Renaixement nacional búlgar
El renaixement nacional búlgar Българското национално възраждане Bàlgarskoto natsionalno vazràjdane o simplement Vazràjdane Възраждане) és un període del moviment d'alliberament nacional dels búlgars envers l'Imperi Otomà.
Veure Mèsia і Renaixement nacional búlgar
Rescuporis I
Rescuporis I o Tiberi Juli Rescuporis I (Tiberius Iulius Rhescuporis) va ser rei del Bòsfor de l'any 68 al 93.
Veure Mèsia і Rescuporis I
Roxolans
Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.
Veure Mèsia і Roxolans
Russe
Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.
Veure Mèsia і Russe
Sàrdica
Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.
Veure Mèsia і Sàrdica
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Veure Mèsia і Sàrmates
Sèrbia central
Mapa de la Sèrbia central. Sèrbia central (en serbi: Централна Србија o Centralna Srbija), també coneguda com a Sèrbia interior (en serbi Ужа Србија o Uza Srbija), és la regió de Sèrbia que es troba entre les províncies autònomes de Kosovo i Metòkhia (al sud) i Voivodina (al nord).
Veure Mèsia і Sèrbia central
Sèrbia Meridional i Oriental
Sèrbia Meridional i Oriental (en serbi: Јужна и источна Србија, Južna i istočna Srbija) és una de les cinc regions estadístiques de Sèrbia.
Veure Mèsia і Sèrbia Meridional i Oriental
Segona batalla de Tapae
La Segona Batalla de Tapae (any 101) va ser un enfrontament decisiu de la primera guerra dàcia, en la qual l'emperador romà Trajà va derrotar l'exèrcit del rei daci Decèbal envaint el regne enemic.
Veure Mèsia і Segona batalla de Tapae
Serralada dels Balcans
La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.
Veure Mèsia і Serralada dels Balcans
Setge de Lòvetx
El setge de Lòvetx (Обсада на Ловеч, Obsada na Lòvetx) va tenir lloc a la primavera de 1187 entre les forces de Bulgària i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Mèsia і Setge de Lòvetx
Sexantaprista
Sexantaprista (en grec antic Ἑξαντάπριστα) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la vora del Danubi, a la via entre Trimammium i Tigra.
Veure Mèsia і Sexantaprista
Sext Eli Catus
Sext Eli Catus (en Sextus Aelius Catus) va ser un magistrat romà de començaments del segle I. Era probablement fill del jurista Quint Eli Tuberó, que va ser cònsol l'any 11 aC.
Veure Mèsia і Sext Eli Catus
Sext Juli Sever
Sext Juli Sever (en Sextus Julius Severus) va ser legat d'Adrià i governador romà, un polític i militar romà del.
Veure Mèsia і Sext Juli Sever
Singidunum
Singidunum (en grec antic Σιγγί(ν)δουνον, o Σιγίνδουνον) va ser una ciutat celta a la Moesia Superior, allà on el Savus s'uneix al Danubi, a l'altre costat de la ciutat de Taurunum a Pannònia.
Veure Mèsia і Singidunum
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Veure Mèsia і Sofia
Taifals
Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.
Veure Mèsia і Taifals
Taurèsium
Taurèsium (en llatí: Tauresium en grec antic: Ταυρήσιον) va ser una ciutat de la Mèsia Superior, a la riba de l'Haemus, prop de Scupi, (en grec Σκοῦποι) o Justiniana Prima.
Veure Mèsia і Taurèsium
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Veure Mèsia і Teodosi I el Gran
Terni
Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.
Veure Mèsia і Terni
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Veure Mèsia і Tervings
Teti Julià
Teti Julià (també Titi Julià o Terci Julià, llatí Tetius, Titius o Tertius Julianus) va ser un militar romà, germà de C. Teti Africà, va ser un dels generals més competents de Domicià, cònsol sufecte l'any 83.
Veure Mèsia і Teti Julià
Tetrísia
Tetrísia, Tirizis, Tiristis o Tiristria Acra, (en grec antic Τίριζις, Τιριστρίς or Τιριστρία ἄκρα) era un port de la costa de la mar Negra (Euxí), a Mèsia, situat entre Cal·latis i Cruni.
Veure Mèsia і Tetrísia
Tirangites
Els tirangites (llatí Tyrangitae, grec Τυραγγεῖται, τυραγγέται, o Τυρεγέται), que vol dir els getes de Tyras, foren un poble de la Sarmàcia europea de la regió del riu Tyras, propers als Harpis i als Tagris, que vivien a la Baixa Mèsia.
Veure Mèsia і Tirangites
Tit Flavi Sabí (cònsol 69)
Tit Flavi Sabí (en llatí Titus Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Veure Mèsia і Tit Flavi Sabí (cònsol 69)
Titus Juli Prisc
Titus Juli Prisc (en llatí Titus Julius Priscus) va ser un governador romà, breument autoproclamat Emperador.
Veure Mèsia і Titus Juli Prisc
Tiudigota
Tiudigota o Teodegota,També és escrit com Teudigota, Tiudigoto, entre altres diverses variants.
Veure Mèsia і Tiudigota
Tomis
Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.
Veure Mèsia і Tomis
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Veure Mèsia і Tracis
Tractat de Margum
El Tractat de Margum fou un tractat entre els Huns i l'Imperi Romà, que es va signar a Margum, Mèsia Superior (avui en dia Požarevac, Sèrbia).
Veure Mèsia і Tractat de Margum
Transmarisca
Transmarisca o Tromariska fou una fortalesa de la Baixa Mèsia a la part oposada al lloc on el riu Marica desaigua al Danubi.
Veure Mèsia і Transmarisca
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Mèsia і Tràcia
Trebonià Gal
Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.
Veure Mèsia і Trebonià Gal
Tricornensis
Els tricornensis (tricornensii) foren un poble d'ètnia incerta, que vivien a l'alta Mèsia, prop de la frontera amb Il·líria.
Veure Mèsia і Tricornensis
Tropaeum Traiani
1977 reconstrucció del Tropaeum Traiani El Tropaeum Traiani és un monument que es troba a la Civitas Tropaensium romana (situada a l'actual Adamclisi, Romania), construït l'any 109 al territori que aleshores era Mèsia Inferior, per commemorar la victòria de l'Emperador romà Trajà sobre els dacis, a l'hivern del 101-102, a la batalla d'Adamclisi.
Veure Mèsia і Tropaeum Traiani
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Veure Mèsia і Tropes auxiliars romanes
Trosmis
Trosmis (en llatí Trosmis, en grec antic Τροσμίς) era una ciutat de la Baixa Mèsia a la vora de Danubi on tenia el quarter general la Legió I Iovia (segons lItinerari d'Antoní) o la Legió II Herculia (segons la Notitia Imperium).
Veure Mèsia і Trosmis
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure Mèsia і Valent
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Veure Mèsia і Valerià
Valjevo
Vista general de la ciutat de Valjevo. Valjevo (en serbi: Ваљево) és una ciutat de Sèrbia.
Veure Mèsia і Valjevo
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Veure Mèsia і Varna (Bulgària)
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Mèsia і Vespasià
Vidin
Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.
Veure Mèsia і Vidin
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Mèsia і Visigots
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Veure Mèsia і Visigots federats
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Veure Mèsia і Vitel·li
119
El 119 (CXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Mèsia і 119
343
El 343 (CCCXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Mèsia і 343
85
El 85 (LXXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Mèsia і 85
També conegut com Moesia, Moesia Inferior, Moesia Superior, Mèsia Inferior, Mèsia Superior.
, Dardània (província romana), Dàcia, Dàcic, Dàrdans (Il·líria), Decèbal, Deci (emperador romà), Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica, Districte de Bor, Dobrudja, Domici Antígon, Egeta, Escítia (província romana), Escítia Menor, Església Ortodoxa Romanesa, Etensis, Eunomi, Exèrcit traci, Fabi Valent, Felip l'Àrab, Flavi Gracià, Flavi Juli Constant, Flavi Sabí (governador i prefecte), Fonteu Agripa, Gai Escriboni Curió (cònsol), Gai Poppeu Sabí, Gal·liè, Gens Coscònia, Germisara (castrum), Getes, Gordià III, Gots, Gotse Dèltxev, Gran Bulgària, Grècia romana, Guerra gòtica (250-251), Guerra gòtica (367-369), Guerres civils romanes, Guerres dàcies, Guerres Marcomanes, Guerres romano-búlgares, Haemimontus, Hispània Citerior, Història de Bulgària, Història de Kosovo, Història de l'Imperi Romà, Història de la llengua romanesa, Història de les campanyes militars romanes, Història de Rússia, Història de Sofia, Història dels Balcans, Horreum Margi, Huns, Iazigs, Il·líria (província romana), Imperi Romà d'Orient, Istròpolis, Juli Civilis, Kaganat àvar, Khàzars, Kosovo, Latinius Pande, Línia Jireček, Lederata, Legió I Italica, Legió III Gallica, Legió IV Flavia Felix, Legió IV Scythica, Legió V Macedònica, Legió VI Hispana, Legió VIII Augusta, Legió XII Fulminata, Licini I, Llengües de l'Imperi Romà, Llista de províncies romanes, Luci Flavi Honorat Lucilià, Luci Herenni Saturní, Luci Mantenni Sabí, Macedònia (província romana), Macedònia (regió), Mangalia, Marc Antoni Prim, Marc Aureli, Marc Emilià, Marc Estaci Prisc, Marc Jal·li Bas, Marc Salvi Otó, Marcianòpolis, Margum, Marina romana, Maximí el Traci, Mèsia Segona, Mesèmbria, Milet, Morlacs, Niš, Niceti de Remesiana, Nikòpol, Noviodunum (Mèsia), Numisi, Numisi Llop, Obulensis, Ostrogoto Ariadna, Pacatià, Parístrion, Pèrtinax, Piarensins, Piquensis, Požarevac, Pomponi Bas (cònsol 211), Pomponi Labeó, Potit de Sàrdica, Praevaliana, Primer Imperi Búlgar, Primera batalla de Bedriacum, Primera batalla de Tapae, Publi Pomponi Flac, Quint Anici Faust, Quint Pompeu Falcó, Rascuporis IV, Ratiària, Regalià, Regne dels ostrogots, Regne Visigot, Renaixement nacional búlgar, Rescuporis I, Roxolans, Russe, Sàrdica, Sàrmates, Sèrbia central, Sèrbia Meridional i Oriental, Segona batalla de Tapae, Serralada dels Balcans, Setge de Lòvetx, Sexantaprista, Sext Eli Catus, Sext Juli Sever, Singidunum, Sofia, Taifals, Taurèsium, Teodosi I el Gran, Terni, Tervings, Teti Julià, Tetrísia, Tirangites, Tit Flavi Sabí (cònsol 69), Titus Juli Prisc, Tiudigota, Tomis, Tracis, Tractat de Margum, Transmarisca, Tràcia, Trebonià Gal, Tricornensis, Tropaeum Traiani, Tropes auxiliars romanes, Trosmis, Valent, Valerià, Valjevo, Varna (Bulgària), Vespasià, Vidin, Visigots, Visigots federats, Vitel·li, 119, 343, 85.