Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Mèsia

Índex Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Taula de continguts

  1. 222 les relacions: Ad Salices, Administració provincial romana, Aeci, Alans, Anarquia militar, Antemi (prefecte del pretori), Antiga Gran Bulgària, Aponi Saturní, Argamum (castrum), Aromanesos, Úlpia Marciana, Assentament del poble got a Aquitània, Aulus Cecina Sever, Aurelià, Šumadija i Sèrbia Occidental, Òlbia Pòntica, Àtila, Àvars de Pannònia, Batalla d'Abritus, Batalla de Lugdúnum, Batalla de Melàncies, Batalla de Pemanè (1224), Batalla de Pliska, Batalla de Randea, Batalla de Triavna, Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia, Bessos, Breucs, Bulgària, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carí, Carsium (castrum), Cavaller traci, Cerel·li Prisc, Cniva, Conca Pannònica, Conferència de Constantinoble, Constanci III, Constanța, Constantiana Daphne, Corneli Fusc, Crimea, Crimea romana, Crisi del segle III, Crobizis, Cronologia de l'antiga Roma, Cultura d'Ucraïna, Dacis, Danubi, Dardània (Il·líria), ... Ampliar l'índex (172 més) »

Ad Salices

Ad Salices va ser una petita ciutat de Mèsia, estació de la via romana, que lItinerari d'Antoní situa propera a la desembocadura del Danubi, a 43.000 passes d'Halmiris, i a 62.000 de Tomis.

Veure Mèsia і Ad Salices

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Mèsia і Administració provincial romana

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Mèsia і Aeci

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Veure Mèsia і Alans

Anarquia militar

L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.

Veure Mèsia і Anarquia militar

Antemi (prefecte del pretori)

Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.

Veure Mèsia і Antemi (prefecte del pretori)

Antiga Gran Bulgària

Búlgars i eslaus en els segles VI-VII L'Antiga Gran Bulgària o Gran Bulgària (Παλαιά Μεγάλη Βουλγαρία -Palaiá Megálē Boulgaría- en les cròniques romanes d'Orient) va ser el terme usat pels historiadors romans d'Orient per a referir-se al territori d'Onogúria durant el govern del kan búlgar Kubrat al al nord de la serralada del Caucas, a l'estepa situada entre els rius Dnièster i el curs baix del Volga.

Veure Mèsia і Antiga Gran Bulgària

Aponi Saturní

Aponi Saturní (en llatí Aponius Saturninus) va ser governador de Mèsia al.

Veure Mèsia і Aponi Saturní

Argamum (castrum)

Argamum (Argamum) era un fort de la província romana de Mèsia.

Veure Mèsia і Argamum (castrum)

Aromanesos

Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).

Veure Mèsia і Aromanesos

Úlpia Marciana

Úlpia Marciana o simplement Marciana va ser la germana de Trajà.

Veure Mèsia і Úlpia Marciana

Assentament del poble got a Aquitània

Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.

Veure Mèsia і Assentament del poble got a Aquitània

Aulus Cecina Sever

Aulus Cecina Sever (Aulus Caecina Severus) va ser un militar romà que va destacar en temps d'August i Tiberi.

Veure Mèsia і Aulus Cecina Sever

Aurelià

Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Veure Mèsia і Aurelià

Šumadija i Sèrbia Occidental

Šumadija i Sèrbia Occidental (en serbi: Шумадија и западна Србија, Šumadija i zapadna Srbija) és una de les cinc regions estadístiques de Sèrbia.

Veure Mèsia і Šumadija i Sèrbia Occidental

Òlbia Pòntica

Òlbia Pòntica (Olbia Pontica) o, simplement, Òlbia (Olbia; Ольвія) fou una colònia grega de la regió d'Escítia situada a la costa del Pont Euxí.

Veure Mèsia і Òlbia Pòntica

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Veure Mèsia і Àtila

Àvars de Pannònia

En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.

Veure Mèsia і Àvars de Pannònia

Batalla d'Abritus

La Batalla d'Abritus, també coneguda com la Batalla del Forum Terebronii, fou un enfrontament armat entre les legions de l'Imperi Romà i una federació de tribus escites comandades pel rei Cniva.

Veure Mèsia і Batalla d'Abritus

Batalla de Lugdúnum

La Batalla de Lugdúnum, també anomenada Batalla de Lió, va ser un enfrontament militar que va tenir lloc el 19 de febrer de l'any 197, a la localitat de Lugdúnum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí.

Veure Mèsia і Batalla de Lugdúnum

Batalla de Melàncies

La batalla de Melàncies (en grec Μάχη τής Μελαντιάς), que va tenir lloc l'any 559, va ser una batalla entre els exèrcits dels kutrigur, comandats per Zabergan, i l'Imperi Romà d'Orient, sota el comandament del general Belisari.

Veure Mèsia і Batalla de Melàncies

Batalla de Pemanè (1224)

La segona batalla de Pemanè fou un enfrontament armat entre l'exèrcit de l'Imperi Llatí i l'Imperi de Nicea que disputaven el domini per la regió de Bitínia.

Veure Mèsia і Batalla de Pemanè (1224)

Batalla de Pliska

La batalla de Pliska o batalla del pas de Vàrbitsa, битката при Върбишкия проход, va tenir lloc el 26 de juliol del 811, entre les tropes búlgares, liderades pel kan Krum, i l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Mèsia і Batalla de Pliska

Batalla de Randea

La Batalla de Rhandeia va ser una batalla lliurada entre l'Imperi Romà i una sèrie de forces rebels armènies l'any 62.

Veure Mèsia і Batalla de Randea

Batalla de Triavna

La batalla de Triavna (en búlgar: Битка Трявна при) es va produir el 1190 a les muntanyes al voltant de la moderna ciutat de Triavna, al centre de Bulgària.

Veure Mèsia і Batalla de Triavna

Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia

Bató (en llatí Baton o Bato) va ser el nom de dos caps d'una gran revolta que es va produir durant el regnat d'August.

Veure Mèsia і Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia

Bessos

Els bessos habitaven a les muntanyes i al nord-oest de la tribu diesos. Els bessos (Bessi) eren una tribu tràcia independent que vivia en un territori que va de Mèsia fins al Ròdope, al sud de Tràcia, però sovint hom els situa a l'Hemimont, la serralada que separa Mèsia de Tràcia, a la zona nord de l'Hebros.

Veure Mèsia і Bessos

Breucs

Els breucs (en llatí breuci, en grec antic Βρευκοῖ) eren un poble de la baixa Pannònia, segons diuen Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Veure Mèsia і Breucs

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Veure Mèsia і Bulgària

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Mèsia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Carí

p.

Veure Mèsia і Carí

Carsium (castrum)

Carsium va ser una fortalesa construïda a la província romana de Mèsia al segle 1 dC.

Veure Mèsia і Carsium (castrum)

Cavaller traci

Cavaller traci amb els elements iconogràfics habituals: una llança a la mà dreta apuntant un seglar atacat per un gos de caça. Fragment d'un relleu de marbre que conté un cavaller traci: el gos de caça ataca el senglar El cavaller traci és el nom donat al motiu recurrent de genets representats en relleus dels períodes hel·lenístic i romà als Balcans (Tràcia, Macedònia, Mèsia entre els segles  aC i III dC).

Veure Mèsia і Cavaller traci

Cerel·li Prisc

Britània Romana. Cerel·li Prisc (Caerellius Priscus) va ser un polític i militar romà, al càrrec com a governador de Britània a la segona meitat del.

Veure Mèsia і Cerel·li Prisc

Cniva

Cniva (Kniwa, que vol dir "ganivet") fou un cabdill got del.

Veure Mèsia і Cniva

Conca Pannònica

La Conca Pannònica o Conca dels Carpats, és una gran conca a l'Europa Central.

Veure Mèsia і Conca Pannònica

Conferència de Constantinoble

Conferència de Constantinoble és el nom d'una sèrie de trobades diplomàtics que es van dur a terme a Istanbul, capital de l'Imperi Otomà, entre desembre de 1876 i gener de 1877.

Veure Mèsia і Conferència de Constantinoble

Constanci III

Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.

Veure Mèsia і Constanci III

Constanța

Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.

Veure Mèsia і Constanța

Constantiana Daphne

Constantiana Daphne va ser una fortalesa romana inaugurada molt probablement l'any 327 al delta del riu Argeș, a la riba esquerra del Danubi, a Mèsia.

Veure Mèsia і Constantiana Daphne

Corneli Fusc

Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.

Veure Mèsia і Corneli Fusc

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Veure Mèsia і Crimea

Crimea romana

Gorgippia en el Regne del Bòsfor, ''c''. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.

Veure Mèsia і Crimea romana

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Veure Mèsia і Crisi del segle III

Crobizis

Els crobizis (en llatí Crobyzi, en grec antic Κρόβυζοι "Króbuzoi") eren un poble de Mèsia prop de la frontera de Tràcia, que mencionen Claudi Ptolemeu, Estrabó Heròdot i també Flavi Arrià al Periple del Pont Euxí.

Veure Mèsia і Crobizis

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Veure Mèsia і Cronologia de l'antiga Roma

Cultura d'Ucraïna

La Cultura d'Ucraïna compren el conjunt dels valors materials i espirituals del poble ucraïnès que s'ha format al llarg de la història.

Veure Mèsia і Cultura d'Ucraïna

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Veure Mèsia і Dacis

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.

Veure Mèsia і Danubi

Dardània (Il·líria)

La Dardània (Dardania) va ser una regió d'Il·líria situada al sud-oest de Mèsia, que prenia el nom dels seus habitants, els dàrdans.

Veure Mèsia і Dardània (Il·líria)

Dardània (província romana)

Dardània (Dardania) va ser una província romana creada per Dioclecià quan va reorganitzar l'Imperi cap a l'any 294.

Veure Mèsia і Dardània (província romana)

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Mèsia і Dàcia

Dàcic

El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims.

Veure Mèsia і Dàcic

Dàrdans (Il·líria)

Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.

Veure Mèsia і Dàrdans (Il·líria)

Decèbal

fou rei del Dacis entre els anys 87-106.

Veure Mèsia і Decèbal

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Veure Mèsia і Deci (emperador romà)

Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica

Dionísia, Dativa, Leòncia, Terci, Emilià, Bonifaci, Majoric i Servus (Nord d'Àfrica, morts entre 477-484) foren cristians martiritzats durant les persecucions del rei vàndal Huneric al nord de l'Àfrica.

Veure Mèsia і Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica

Districte de Bor

El Districte de Bor (en serbi: Борски округ/Borski okrug) és un districte de Sèrbia situat a la part oriental del país.

Veure Mèsia і Districte de Bor

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Veure Mèsia і Dobrudja

Domici Antígon

Domici Antígon fou un polític i senador de l'Imperi Romà al.

Veure Mèsia і Domici Antígon

Egeta

Egeta (actual Brza Palanka) fou una ciutat de Mèsia a la vora el Danubi, al lloc on Trajà va construir un pont per travessar el riu.

Veure Mèsia і Egeta

Escítia (província romana)

La província romana d'Escítia fou una divisió administrativa romana.

Veure Mèsia і Escítia (província romana)

Escítia Menor

Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.

Veure Mèsia і Escítia Menor

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Veure Mèsia і Església Ortodoxa Romanesa

Etensis

Els etensis (llatí: oetensii, grec Οἰτήνσιοι) foren una tribu de Tràcia que vivia a la Mèsia Inferior.

Veure Mèsia і Etensis

Eunomi

Eunomi (en Eunomius, en Εὐνόμιος) va ser un religiós grec nascut a Dacora a Capadòcia, deixeble d'Aeci, un seguidor d'Arri o Ari.

Veure Mèsia і Eunomi

Exèrcit traci

-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.

Veure Mèsia і Exèrcit traci

Fabi Valent

Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà.

Veure Mèsia і Fabi Valent

Felip l'Àrab

Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.

Veure Mèsia і Felip l'Àrab

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Veure Mèsia і Flavi Gracià

Flavi Juli Constant

Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.

Veure Mèsia і Flavi Juli Constant

Flavi Sabí (governador i prefecte)

Flavi Sabí (en llatí Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Mèsia і Flavi Sabí (governador i prefecte)

Fonteu Agripa

Fonteu Agripa (en llatí Fonteius Agrippa) va ser un cavaller romà del.

Veure Mèsia і Fonteu Agripa

Gai Escriboni Curió (cònsol)

Gai Escriboni Curió (en Gaius Scribonius Curio Burbulieus; ? - 53 aC) era fill del pretor Gai Escriboni Curió que l'any, quan va ser assassinat el sediciós tribú Luci Apuleu Saturní, va donar suport als cònsols.

Veure Mèsia і Gai Escriboni Curió (cònsol)

Gai Poppeu Sabí

Poppeu Sabí (en llatí Poppaeus Sabinus) va ser un magistrat romà que va viure al segle I aC.

Veure Mèsia і Gai Poppeu Sabí

Gal·liè

Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Veure Mèsia і Gal·liè

Gens Coscònia

La gens Coscònia (en Cosconia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que apareix per primera vegada en temps de la Segona Guerra Púnica.

Veure Mèsia і Gens Coscònia

Germisara (castrum)

Germisara era un fort de la província romana de Dàcia, a l'actual Romania, a la zona del poble de Cigmău, al municipi de Geoagiu, comtat de Hunedoara, a la regió romanesa de Transsilvània.

Veure Mèsia і Germisara (castrum)

Getes

Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Veure Mèsia і Getes

Gordià III

Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.

Veure Mèsia і Gordià III

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Veure Mèsia і Gots

Gotse Dèltxev

Gotse Dèltxev (en búlgar: Гоце Делчев) és una ciutat de la província de Blagòevgrad a Bulgària.

Veure Mèsia і Gotse Dèltxev

Gran Bulgària

Gran Bulgària segons el Tractat de San Stefano. irredemptistes als Balcans en 1912, amb a « Gran Bulgària ». Gran Bulgària és un terme que identifica el territori associat amb un estat històric, i amb un moviment irredemptista modern del nacionalisme búlgar, que inclouria la major part de la Macedònia històrica, Tràcia i Mèsia.

Veure Mèsia і Gran Bulgària

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Veure Mèsia і Grècia romana

Guerra gòtica (250-251)

La Primera Guerra Gòtica (250-251) fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà i una confederació de tribus escites que travessaren el Danubi i envaïren les províncies romanes de Dàcia i Mèsia, entre el 250 i el 251.

Veure Mèsia і Guerra gòtica (250-251)

Guerra gòtica (367-369)

La Guerra gòtica (367-369) fou un conflicte que tingué lloc entre els anys 367 i 369, enfrontant les tropes de l'Imperi Romà i els gots que habitaven al nord de la província romana de Mèsia, més enllà del Danubi.

Veure Mèsia і Guerra gòtica (367-369)

Guerres civils romanes

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Veure Mèsia і Guerres civils romanes

Guerres dàcies

Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.

Veure Mèsia і Guerres dàcies

Guerres Marcomanes

Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.

Veure Mèsia і Guerres Marcomanes

Guerres romano-búlgares

Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.

Veure Mèsia і Guerres romano-búlgares

Haemimontus

Haemimontus era el nom que es va donar al a una província romana de l'antiga regió de Tràcia que va prendre el nom del mont Hemus (Haemus).

Veure Mèsia і Haemimontus

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Veure Mèsia і Hispània Citerior

Història de Bulgària

La història de Bulgària com a estat independent va començar al amb l'arribada dels búlgars i la fundació del Primer Imperi búlgar, reconegut el 681 per l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Mèsia і Història de Bulgària

Història de Kosovo

dàrdans comparat amb les fronteres actuals Bandera dels antics iugoslaus (després serbis) de llengua albanesa La història de Kosovo fa al·lusió al context històric de Kosovo, als Balcans.

Veure Mèsia і Història de Kosovo

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Veure Mèsia і Història de l'Imperi Romà

Història de la llengua romanesa

sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.

Veure Mèsia і Història de la llengua romanesa

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Veure Mèsia і Història de les campanyes militars romanes

Història de Rússia

La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.

Veure Mèsia і Història de Rússia

Història de Sofia

Imatge aèria de Sofia La història de Sofia es remunta a uns segles aC i arriba fins al dia d'avui, i això la converteix en una de les ciutats més antigues d'Europa que encara subsisteix.

Veure Mèsia і Història de Sofia

Història dels Balcans

Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.

Veure Mèsia і Història dels Balcans

Horreum Margi

Horreum Margi fou una ciutat de Mèsia, a la riba del riu Margus.

Veure Mèsia і Horreum Margi

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Veure Mèsia і Huns

Iazigs

miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Veure Mèsia і Iazigs

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Veure Mèsia і Il·líria (província romana)

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Mèsia і Imperi Romà d'Orient

Istròpolis

Istròpolis o Istriòpolis o Histriòpolis, o simplement Ístria (llatí Istropolis o Istriopolis o Histriopolis grec Ἰστρόπολις, Ἰστρία πόλις), fou una ciutat de la baixa Mèsia, a la riba sud del llac Halmyris, prop de la costa de la mar Negra.

Veure Mèsia і Istròpolis

Juli Civilis

Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.

Veure Mèsia і Juli Civilis

Kaganat àvar

Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.

Veure Mèsia і Kaganat àvar

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Veure Mèsia і Khàzars

Kosovo

Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.

Veure Mèsia і Kosovo

Latinius Pande

Latinius Pande (en llatí Latinius Pandus), va ser un governador romà del.

Veure Mèsia і Latinius Pande

Línia Jireček

La Línia de Jireček és una línia imaginària sobre la Península dels Balcans que serviria per dividir les dues àrees d'influència més importants de la regió a l'època clàssica, d'una banda l'àrea del llatí (al nord) i la del grec (al sud) fins al.

Veure Mèsia і Línia Jireček

Lederata

Lederata (en Laederata, en Λεδεράτα o Λιτερατά) va ser una ciutat fortificada romana de la Mèsia superior vora el Danubi, a la via que anava des de Viminacium fins a Dàcia, a la vora del riu Morgus.

Veure Mèsia і Lederata

Legió I Italica

Denari de Septimi Sever del 193 que commemora la I ''Italica''. Al revers es pot llegir LEG I ITAL. La Legió I Italica va ser una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró.

Veure Mèsia і Legió I Italica

Legió III Gallica

1.

Veure Mèsia і Legió III Gallica

Legió IV Flavia Felix

La Legió IV Flavia Felix (quarta legió «Flavia afortunada») va ser una legió romana que va reclutar l'emperador Vespasià per substituir la Legió IV Macedonica que havia dissolt l'any 70 per la seva conducta poc honorable a la revolta dels bataus.

Veure Mèsia і Legió IV Flavia Felix

Legió IV Scythica

La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.

Veure Mèsia і Legió IV Scythica

Legió V Macedònica

La Legió V Macedonica fou una legió romana formada per August i el cònsol Gai Vibi Pansa Cetronià l'any 43 aC i restà estacionada a Mèsia fins al.

Veure Mèsia і Legió V Macedònica

Legió VI Hispana

La Legió VI Hispana va ser una legió romana de la que gairebé no se'n sap res.

Veure Mèsia і Legió VI Hispana

Legió VIII Augusta

La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.

Veure Mèsia і Legió VIII Augusta

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.

Veure Mèsia і Legió XII Fulminata

Licini I

Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.

Veure Mèsia і Licini I

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp.

Veure Mèsia і Llengües de l'Imperi Romà

Llista de províncies romanes

Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.

Veure Mèsia і Llista de províncies romanes

Luci Flavi Honorat Lucilià

Luci Flavi Honorat Lucilià fou un polític i senador de l'Imperi Romà al.

Veure Mèsia і Luci Flavi Honorat Lucilià

Luci Herenni Saturní

Luci Herenni Saturní va ser un senador romà sota els emperadors Domicià i Trajà (circa els anys 81-117).

Veure Mèsia і Luci Herenni Saturní

Luci Mantenni Sabí

Luci Mantenni Sabí fou un polític i senador de l'Imperi Romà al.

Veure Mèsia і Luci Mantenni Sabí

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Veure Mèsia і Macedònia (província romana)

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Veure Mèsia і Macedònia (regió)

Mangalia

Mangalia és una vila de la província de Constanţa i un complex balneari de la "riviera romanesa", que té una població de 36.364 habitants en el 2011.

Veure Mèsia і Mangalia

Marc Antoni Prim

Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al.

Veure Mèsia і Marc Antoni Prim

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Veure Mèsia і Marc Aureli

Marc Emilià

Marc Emilià o Marc Emili Emilià (en llatí), conegut simplement com a Emilià, va ser un general romà, aclamat emperador per les tropes de Mèsia, per haver vençut als gots.

Veure Mèsia і Marc Emilià

Marc Estaci Prisc

Marc Estaci Prisc (en Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) va ser un magistrat romà del.

Veure Mèsia і Marc Estaci Prisc

Marc Jal·li Bas

Marc Jal·li Bas Fabi Valerià (Marcus Iallius Bassus Fabius Valerianus; c. 120-170), fou un polític i general romà.

Veure Mèsia і Marc Jal·li Bas

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Veure Mèsia і Marc Salvi Otó

Marcianòpolis

Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).

Veure Mèsia і Marcianòpolis

Margum

Margum o Margus (en Μάργον, Μάργος), també esmentada com a Murgum, va ser una ciutat de Mèsia situada a la confluència del riu Margus i el Danubi.

Veure Mèsia і Margum

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Veure Mèsia і Marina romana

Maximí el Traci

Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.

Veure Mèsia і Maximí el Traci

Mèsia Segona

Mèsia Segona (Moesia Secunda) fou el nom que va agafar la Mèsia Inferior vers el 294 amb la reorganització de Dioclecià.

Veure Mèsia і Mèsia Segona

Mesèmbria

Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.

Veure Mèsia і Mesèmbria

Milet

Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.

Veure Mèsia і Milet

Morlacs

Morlacs o mavromorlacs o valacs negres és el nom donats als aromanesos a Croàcia.

Veure Mèsia і Morlacs

Niš

Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).

Veure Mèsia і Niš

Niceti de Remesiana

Niceti o Nicetes (Nicetius o Nicaeas i també Niceas, Nicetus o Nicetas; Νικήτίος) va ser un religiós daci de naixement, que va viure al.

Veure Mèsia і Niceti de Remesiana

Nikòpol

Nikòpol (Nikopolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Plèven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.

Veure Mèsia і Nikòpol

Noviodunum (Mèsia)

Noviodunum fou una fortalesa romana d'origen celta a la baixa Mèsia una mica més amunt del punt on el Danubi es divideix en braços.

Veure Mèsia і Noviodunum (Mèsia)

Numisi

* Luci Numisi, magistrat del poble dels llatins durant la guerra llatina.

Veure Mèsia і Numisi

Numisi Llop

Numisi Llop (Numisius Lupus) va ser un militar romà del.

Veure Mèsia і Numisi Llop

Obulensis

Els obulensis (en llatí Obulensii i en grec antic Ὄβουλήνσιοι) eren un poble que vivia a la Mèsia Inferior, a la part sud de la desembocadura del riu Danubi, segons diu Claudi Ptolemeu.

Veure Mèsia і Obulensis

Ostrogoto Ariadna

Ostrogoto Ariadna va ser una reina burgúndia d'origen ostrogot, casada amb el rei Segimon, del qual va ser la primera esposa.

Veure Mèsia і Ostrogoto Ariadna

Pacatià

Tiberi Claudi Marí Pacatià, més conegut amb el nom de Pacatià o Pacacià (en llatí Tiberius Claudius Marinus Pacatianus o potser Marius Pacatianus, o Marcius Pacatianus), va ser un usurpador del tron imperial romà a la zona del Danubi en els temps de Felip l'Àrab, l'any 248 aproximadament.

Veure Mèsia і Pacatià

Parístrion

Parístrion (en grec medieval Παρίστριον, que significa 'al costat de l'Ístrion'), o Paradunabon / Paradunabis (grec: Παραδούναβον o Παραδούναβις), forma preferida en els documents oficials, era un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava la riba sud del baix Danubi (Mèsia) als segles  i.

Veure Mèsia і Parístrion

Pèrtinax

Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.

Veure Mèsia і Pèrtinax

Piarensins

Els piarensis (en llatí piarensii, en grec antic Πιαρήνσιοι) eren un poble de la Mèsia Inferior, que vivien a la zona de la frontera amb Tràcia.

Veure Mèsia і Piarensins

Piquensis

Els piquensis (en llatí picensii, en grec antic Πικήνσιοι) eren un poble establert a la part nord-est de la Mèsia Superior, a la riba del Timarus.

Veure Mèsia і Piquensis

Požarevac

Požarevac (serbi: Пожаревац, turc Pasarofça, romanès Pojarevaţ o Podu Lung i alemany Passarowitz) és una ciutat de Sèrbia, capital del districte de Braničevo.

Veure Mèsia і Požarevac

Pomponi Bas (cònsol 211)

Pomponi Bas (en llatí Pomponius Bassus) va ser un magistrat romà del.

Veure Mèsia і Pomponi Bas (cònsol 211)

Pomponi Labeó

Pomponi Labeó (en llatí Pomponius Labeo) va ser un magistrat romà del.

Veure Mèsia і Pomponi Labeó

Potit de Sàrdica

Potit (Mèsia o Sardenya, ca. 145 - Sàrdica o Roma, ca. 160) fou un cristià, màrtir durant les persecucions d'Antoni Pius.

Veure Mèsia і Potit de Sàrdica

Praevaliana

Els Balcans al segle IV Praevaliana o Praevalitana va ser una província romana creada per Dioclecià a finals del, que abraçava la part oriental d'Il·líria (nord d'Albània i part de Sèrbia).

Veure Mèsia і Praevaliana

Primer Imperi Búlgar

Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.

Veure Mèsia і Primer Imperi Búlgar

Primera batalla de Bedriacum

La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.

Veure Mèsia і Primera batalla de Bedriacum

Primera batalla de Tapae

Les dues primeres batalles de Tapae es van lliurar el 87 i 88 dC, entre l'exèrcit romà i els dacis.

Veure Mèsia і Primera batalla de Tapae

Publi Pomponi Flac

Publi Pomponi Flac (en llatí Publius Pomponius Flaccus) va ser un governador romà que va viure al.

Veure Mèsia і Publi Pomponi Flac

Quint Anici Faust

Quint Anici Faust, va florir a finals del segle II i principis del III.

Veure Mèsia і Quint Anici Faust

Quint Pompeu Falcó

Quint Pompeu Falcó (Quintus Pompeius Falco, el nom complet en llatí del qual era Quintus Roscius Coelius Murena Silius Decianus Vibullius Pius Iulius Eurycles Herculanus Pompeius Falco) va ser un polític romà de principis del.

Veure Mèsia і Quint Pompeu Falcó

Rascuporis IV

Rascuporis IV (Rhascuporis) fou un reietó dels odrisis de Seutòpolis a Tràcia.

Veure Mèsia і Rascuporis IV

Ratiària

Ratiària (en Ratiaria o Rhatiaria, en Ῥατιαρία o Ῥαζαρία) o també Colonia Ulpia Traiana Ratiaria, va ser una ciutat important situada a la Mèsia Superior, al Danubi, que era el quarter general d'una legió romana.

Veure Mèsia і Ratiària

Regalià

Regalià (en llatí Regalianus tal com apareix a les monedes), o també Regallianus o Regillianus segons Víctor i Zòsim, va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió descriu a la Historia Augusta.

Veure Mèsia і Regalià

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Veure Mèsia і Regne dels ostrogots

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Veure Mèsia і Regne Visigot

Renaixement nacional búlgar

El renaixement nacional búlgar Българското национално възраждане Bàlgarskoto natsionalno vazràjdane o simplement Vazràjdane Възраждане) és un període del moviment d'alliberament nacional dels búlgars envers l'Imperi Otomà.

Veure Mèsia і Renaixement nacional búlgar

Rescuporis I

Rescuporis I o Tiberi Juli Rescuporis I (Tiberius Iulius Rhescuporis) va ser rei del Bòsfor de l'any 68 al 93.

Veure Mèsia і Rescuporis I

Roxolans

Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.

Veure Mèsia і Roxolans

Russe

Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.

Veure Mèsia і Russe

Sàrdica

Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.

Veure Mèsia і Sàrdica

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Veure Mèsia і Sàrmates

Sèrbia central

Mapa de la Sèrbia central. Sèrbia central (en serbi: Централна Србија o Centralna Srbija), també coneguda com a Sèrbia interior (en serbi Ужа Србија o Uza Srbija), és la regió de Sèrbia que es troba entre les províncies autònomes de Kosovo i Metòkhia (al sud) i Voivodina (al nord).

Veure Mèsia і Sèrbia central

Sèrbia Meridional i Oriental

Sèrbia Meridional i Oriental (en serbi: Јужна и источна Србија, Južna i istočna Srbija) és una de les cinc regions estadístiques de Sèrbia.

Veure Mèsia і Sèrbia Meridional i Oriental

Segona batalla de Tapae

La Segona Batalla de Tapae (any 101) va ser un enfrontament decisiu de la primera guerra dàcia, en la qual l'emperador romà Trajà va derrotar l'exèrcit del rei daci Decèbal envaint el regne enemic.

Veure Mèsia і Segona batalla de Tapae

Serralada dels Balcans

La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.

Veure Mèsia і Serralada dels Balcans

Setge de Lòvetx

El setge de Lòvetx (Обсада на Ловеч, Obsada na Lòvetx) va tenir lloc a la primavera de 1187 entre les forces de Bulgària i l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Mèsia і Setge de Lòvetx

Sexantaprista

Sexantaprista (en grec antic Ἑξαντάπριστα) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la vora del Danubi, a la via entre Trimammium i Tigra.

Veure Mèsia і Sexantaprista

Sext Eli Catus

Sext Eli Catus (en Sextus Aelius Catus) va ser un magistrat romà de començaments del segle I. Era probablement fill del jurista Quint Eli Tuberó, que va ser cònsol l'any 11 aC.

Veure Mèsia і Sext Eli Catus

Sext Juli Sever

Sext Juli Sever (en Sextus Julius Severus) va ser legat d'Adrià i governador romà, un polític i militar romà del.

Veure Mèsia і Sext Juli Sever

Singidunum

Singidunum (en grec antic Σιγγί(ν)δουνον, o Σιγίνδουνον) va ser una ciutat celta a la Moesia Superior, allà on el Savus s'uneix al Danubi, a l'altre costat de la ciutat de Taurunum a Pannònia.

Veure Mèsia і Singidunum

Sofia

La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Veure Mèsia і Sofia

Taifals

Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.

Veure Mèsia і Taifals

Taurèsium

Taurèsium (en llatí: Tauresium en grec antic: Ταυρήσιον) va ser una ciutat de la Mèsia Superior, a la riba de l'Haemus, prop de Scupi, (en grec Σκοῦποι) o Justiniana Prima.

Veure Mèsia і Taurèsium

Teodosi I el Gran

Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).

Veure Mèsia і Teodosi I el Gran

Terni

Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.

Veure Mèsia і Terni

Tervings

Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.

Veure Mèsia і Tervings

Teti Julià

Teti Julià (també Titi Julià o Terci Julià, llatí Tetius, Titius o Tertius Julianus) va ser un militar romà, germà de C. Teti Africà, va ser un dels generals més competents de Domicià, cònsol sufecte l'any 83.

Veure Mèsia і Teti Julià

Tetrísia

Tetrísia, Tirizis, Tiristis o Tiristria Acra, (en grec antic Τίριζις, Τιριστρίς or Τιριστρία ἄκρα) era un port de la costa de la mar Negra (Euxí), a Mèsia, situat entre Cal·latis i Cruni.

Veure Mèsia і Tetrísia

Tirangites

Els tirangites (llatí Tyrangitae, grec Τυραγγεῖται, τυραγγέται, o Τυρεγέται), que vol dir els getes de Tyras, foren un poble de la Sarmàcia europea de la regió del riu Tyras, propers als Harpis i als Tagris, que vivien a la Baixa Mèsia.

Veure Mèsia і Tirangites

Tit Flavi Sabí (cònsol 69)

Tit Flavi Sabí (en llatí Titus Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Mèsia і Tit Flavi Sabí (cònsol 69)

Titus Juli Prisc

Titus Juli Prisc (en llatí Titus Julius Priscus) va ser un governador romà, breument autoproclamat Emperador.

Veure Mèsia і Titus Juli Prisc

Tiudigota

Tiudigota o Teodegota,També és escrit com Teudigota, Tiudigoto, entre altres diverses variants.

Veure Mèsia і Tiudigota

Tomis

Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.

Veure Mèsia і Tomis

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Veure Mèsia і Tracis

Tractat de Margum

El Tractat de Margum fou un tractat entre els Huns i l'Imperi Romà, que es va signar a Margum, Mèsia Superior (avui en dia Požarevac, Sèrbia).

Veure Mèsia і Tractat de Margum

Transmarisca

Transmarisca o Tromariska fou una fortalesa de la Baixa Mèsia a la part oposada al lloc on el riu Marica desaigua al Danubi.

Veure Mèsia і Transmarisca

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Mèsia і Tràcia

Trebonià Gal

Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.

Veure Mèsia і Trebonià Gal

Tricornensis

Els tricornensis (tricornensii) foren un poble d'ètnia incerta, que vivien a l'alta Mèsia, prop de la frontera amb Il·líria.

Veure Mèsia і Tricornensis

Tropaeum Traiani

1977 reconstrucció del Tropaeum Traiani El Tropaeum Traiani és un monument que es troba a la Civitas Tropaensium romana (situada a l'actual Adamclisi, Romania), construït l'any 109 al territori que aleshores era Mèsia Inferior, per commemorar la victòria de l'Emperador romà Trajà sobre els dacis, a l'hivern del 101-102, a la batalla d'Adamclisi.

Veure Mèsia і Tropaeum Traiani

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Veure Mèsia і Tropes auxiliars romanes

Trosmis

Trosmis (en llatí Trosmis, en grec antic Τροσμίς) era una ciutat de la Baixa Mèsia a la vora de Danubi on tenia el quarter general la Legió I Iovia (segons lItinerari d'Antoní) o la Legió II Herculia (segons la Notitia Imperium).

Veure Mèsia і Trosmis

Valent

Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.

Veure Mèsia і Valent

Valerià

Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.

Veure Mèsia і Valerià

Valjevo

Vista general de la ciutat de Valjevo. Valjevo (en serbi: Ваљево) és una ciutat de Sèrbia.

Veure Mèsia і Valjevo

Varna (Bulgària)

Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.

Veure Mèsia і Varna (Bulgària)

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Veure Mèsia і Vespasià

Vidin

Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.

Veure Mèsia і Vidin

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Mèsia і Visigots

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Veure Mèsia і Visigots federats

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Mèsia і Vitel·li

119

El 119 (CXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Mèsia і 119

343

El 343 (CCCXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Mèsia і 343

85

El 85 (LXXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Mèsia і 85

També conegut com Moesia, Moesia Inferior, Moesia Superior, Mèsia Inferior, Mèsia Superior.

, Dardània (província romana), Dàcia, Dàcic, Dàrdans (Il·líria), Decèbal, Deci (emperador romà), Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica, Districte de Bor, Dobrudja, Domici Antígon, Egeta, Escítia (província romana), Escítia Menor, Església Ortodoxa Romanesa, Etensis, Eunomi, Exèrcit traci, Fabi Valent, Felip l'Àrab, Flavi Gracià, Flavi Juli Constant, Flavi Sabí (governador i prefecte), Fonteu Agripa, Gai Escriboni Curió (cònsol), Gai Poppeu Sabí, Gal·liè, Gens Coscònia, Germisara (castrum), Getes, Gordià III, Gots, Gotse Dèltxev, Gran Bulgària, Grècia romana, Guerra gòtica (250-251), Guerra gòtica (367-369), Guerres civils romanes, Guerres dàcies, Guerres Marcomanes, Guerres romano-búlgares, Haemimontus, Hispània Citerior, Història de Bulgària, Història de Kosovo, Història de l'Imperi Romà, Història de la llengua romanesa, Història de les campanyes militars romanes, Història de Rússia, Història de Sofia, Història dels Balcans, Horreum Margi, Huns, Iazigs, Il·líria (província romana), Imperi Romà d'Orient, Istròpolis, Juli Civilis, Kaganat àvar, Khàzars, Kosovo, Latinius Pande, Línia Jireček, Lederata, Legió I Italica, Legió III Gallica, Legió IV Flavia Felix, Legió IV Scythica, Legió V Macedònica, Legió VI Hispana, Legió VIII Augusta, Legió XII Fulminata, Licini I, Llengües de l'Imperi Romà, Llista de províncies romanes, Luci Flavi Honorat Lucilià, Luci Herenni Saturní, Luci Mantenni Sabí, Macedònia (província romana), Macedònia (regió), Mangalia, Marc Antoni Prim, Marc Aureli, Marc Emilià, Marc Estaci Prisc, Marc Jal·li Bas, Marc Salvi Otó, Marcianòpolis, Margum, Marina romana, Maximí el Traci, Mèsia Segona, Mesèmbria, Milet, Morlacs, Niš, Niceti de Remesiana, Nikòpol, Noviodunum (Mèsia), Numisi, Numisi Llop, Obulensis, Ostrogoto Ariadna, Pacatià, Parístrion, Pèrtinax, Piarensins, Piquensis, Požarevac, Pomponi Bas (cònsol 211), Pomponi Labeó, Potit de Sàrdica, Praevaliana, Primer Imperi Búlgar, Primera batalla de Bedriacum, Primera batalla de Tapae, Publi Pomponi Flac, Quint Anici Faust, Quint Pompeu Falcó, Rascuporis IV, Ratiària, Regalià, Regne dels ostrogots, Regne Visigot, Renaixement nacional búlgar, Rescuporis I, Roxolans, Russe, Sàrdica, Sàrmates, Sèrbia central, Sèrbia Meridional i Oriental, Segona batalla de Tapae, Serralada dels Balcans, Setge de Lòvetx, Sexantaprista, Sext Eli Catus, Sext Juli Sever, Singidunum, Sofia, Taifals, Taurèsium, Teodosi I el Gran, Terni, Tervings, Teti Julià, Tetrísia, Tirangites, Tit Flavi Sabí (cònsol 69), Titus Juli Prisc, Tiudigota, Tomis, Tracis, Tractat de Margum, Transmarisca, Tràcia, Trebonià Gal, Tricornensis, Tropaeum Traiani, Tropes auxiliars romanes, Trosmis, Valent, Valerià, Valjevo, Varna (Bulgària), Vespasià, Vidin, Visigots, Visigots federats, Vitel·li, 119, 343, 85.