Taula de continguts
68 les relacions: Advanced RISC Machines, Algorisme, Algorisme d'Euclides, Algorisme d'Euclides ampliat, Algorisme de Shor, Algorisme divideix i venceràs, Anell de polinomis, Anell euclidià, Anell principal, Arrel quadrada de 2, Brainfuck, Cadena de Màrkov, Compost polièdric uniforme, Congruència de quadrats, Constant de Heath-Brown-Moroz, Constant de Porter, Cos algebraicament tancat, Demostració de l'últim teorema de Fermat, Diagrama de Coxeter-Dynkin, Divisió, Enter de Gauss, Euclides, Evaristo Páramos Pérez, Experiment de Millikan, Forma canònica de Jordan, Forma normal de Smith, Fracció, Fracció irreductible, Fracció unitària, Funció, Funció aritmètica, Funció computable, Funció de Carmichael, Garbell sobre el cos de nombres generalitzat, Grup unitari, Ideal principal, Identitat de Bézout, Informàtica teòrica, Introducció a la teoria de grups, Llista de sigles de tres lletres, Mètode Kasiski, Mínim comú denominador, Mínim comú múltiple, Nombre, Nombre d'Erdős-Woods, Nombre enter, Nombre irracional, Nombre primer, Nombre racional, Nombres coprimers, ... Ampliar l'índex (18 més) »
Advanced RISC Machines
HP Advanced RISC Machines (ARM) és una família de microprocessadors RISC dissenyats per l'empresa Acorn Computers i desenvolupats per Advanced RISC Machines Ltd., una empresa derivada de l'anterior.
Veure Màxim comú divisor і Advanced RISC Machines
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Veure Màxim comú divisor і Algorisme
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Veure Màxim comú divisor і Algorisme d'Euclides
Algorisme d'Euclides ampliat
L'algorisme d'Euclides ampliat o algorisme d'Euclides estès és una millora de l'algorisme d'Euclides de càlcul del màxim comú divisor de dos nombres enters, que dona, a més del màxim comú divisor dels dos nombres, els coeficients de cadascun d'aquests dos nombres a la identitat de Bézout.
Veure Màxim comú divisor і Algorisme d'Euclides ampliat
Algorisme de Shor
L'algorisme de Shor és un algorisme quàntic per descompondre en factors un nombre N en temps O ((log N)3) i espai O(log N), així nomenat per Peter Shor.
Veure Màxim comú divisor і Algorisme de Shor
Algorisme divideix i venceràs
En el camp de les ciències de la computació, el terme divideix i venceràs (DiV) fa referència a un dels paradigmes més importants de disseny algorítmic.
Veure Màxim comú divisor і Algorisme divideix i venceràs
Anell de polinomis
En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.
Veure Màxim comú divisor і Anell de polinomis
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Veure Màxim comú divisor і Anell euclidià
Anell principal
En àlgebra abstracta, un anell principal (també anomenat anell d'ideals principals o domini d'ideals principals) és un anell íntegre on tot ideal és principal, és a dir, es pot generar a partir d'un sol element.
Veure Màxim comú divisor і Anell principal
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Veure Màxim comú divisor і Arrel quadrada de 2
Brainfuck
Brainfuck és un llenguatge de programació esotèric creat l'any 1993 per Urban Müller.
Veure Màxim comú divisor і Brainfuck
Cadena de Màrkov
Un diagrama que representa un procés de Markov de dos estats, amb els estats etiquetats com a ''E'' i ''A''. Cada número representa la probabilitat que el procés de Màrkov canviï d'un estat a un altre, amb la direcció indicada per la fletxa.
Veure Màxim comú divisor і Cadena de Màrkov
Compost polièdric uniforme
Un compost polièdric uniforme és un compost polièdric els constituents del qual són políedres uniformes idèntics (encara que possiblement enantiomorfs), arranjats de manera també uniforme: el grup de simetria del compost actua transitivament sobre els vèrtexs del compost.
Veure Màxim comú divisor і Compost polièdric uniforme
Congruència de quadrats
En teoria de nombres, i més concretament en aritmètica modular una congruència de quadrats és una congruència que es fa servir normalment en els algorismes de factorització dels enters.
Veure Màxim comú divisor і Congruència de quadrats
Constant de Heath-Brown-Moroz
En matemàtiques, la constant de Heath-Brown-Moroz, anotada C, és una constant definida com: on els valors de p són nombres primers.
Veure Màxim comú divisor і Constant de Heath-Brown-Moroz
Constant de Porter
En matemàtiques, la constant de Porter C apareix en l'estudi de l'eficiència de l'algorisme d'Euclides.
Veure Màxim comú divisor і Constant de Porter
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Veure Màxim comú divisor і Cos algebraicament tancat
Demostració de l'últim teorema de Fermat
En matemàtiques, més concretament en aritmètica modular, el darrer teorema de Fermat tracta de les arrels de l'equació diofàntica següent, amb x, y i z desconeguts:n \in\N\quad x^n + y^n.
Veure Màxim comú divisor і Demostració de l'últim teorema de Fermat
Diagrama de Coxeter-Dynkin
Diagrames de Coxeter-Dynkin per als grups de Coxeter finits fonamentals Diagrames de Coxeter-Dynkin per als grups de Coxeter afins fonamentals En geometria, un diagrama de Coxeter-Dynkin (diagrama de Coxeter, o graf de Coxeter), nomenat així pels matemàtics Donald Coxeter i Eugene Dynkin, és un graf amb arestes etiquetades numèricament (anomenades «branques») que representen les relacions espacials entre una col·lecció de miralls (o hiperplans reflectits).
Veure Màxim comú divisor і Diagrama de Coxeter-Dynkin
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Veure Màxim comú divisor і Divisió
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Veure Màxim comú divisor і Enter de Gauss
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Màxim comú divisor і Euclides
Evaristo Páramos Pérez
és un cantant espanyol de música punk. Va ser el vocalista de la Polla Records, grup de música actiu fins a 2003 i que, al costat d'altres grups coetanis, va formar part del denominat Rock Radical Basc. Actualment és el vocalista de la banda Gatillazo.
Veure Màxim comú divisor і Evaristo Páramos Pérez
Experiment de Millikan
L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l'electró.
Veure Màxim comú divisor і Experiment de Millikan
Forma canònica de Jordan
blocs de Jordan i només tenen diferents de zero els valors de la diagonal (els valors propis) i els que queden immediatament per damunt (aquests valen 1). La resta d'elements de la matriu, fora dels blocs de Jordan, són tots zero (aquí representats amb espais en blanc). La forma canònica de Jordan o forma normal de Jordan és un terme matemàtic utilitzat en àlgebra lineal.
Veure Màxim comú divisor і Forma canònica de Jordan
Forma normal de Smith
En matemàtiques, la forma normal de Smith és una forma normal que es pot definir per a qualsevol matriu (no necessàriament quadrada) a entrades en un domini d'ideals principals (DIP).
Veure Màxim comú divisor і Forma normal de Smith
Fracció
Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.
Veure Màxim comú divisor і Fracció
Fracció irreductible
Una fracció irreductible, o irreduïble, és una fracció en la qual el numerador o el denominador són nombres coprimers, és a dir que no tenen cap divisor comú.
Veure Màxim comú divisor і Fracció irreductible
Fracció unitària
Una fracció unitària és un nombre racional escrit sota la forma d'una fracció en què el numerador és 1 i el denominador és un nombre enter positiu.
Veure Màxim comú divisor і Fracció unitària
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Màxim comú divisor і Funció
Funció aritmètica
Categoria:Teoria de nombres.
Veure Màxim comú divisor і Funció aritmètica
Funció computable
Les funcions computables són l'objecte bàsic d'estudi de la teoria de la computabilitat i consisteixen en les funcions que poden ser calculades per una màquina de Turing.
Veure Màxim comú divisor і Funció computable
Funció de Carmichael
En teoria de nombres, la funció de Carmichael d'un nombre natural n, notada \lambda(n) es defineix com l'enter positiu més petit m tal que per a tot enter a que és al mateix temps coprimer amb i més petit que n. En altres paraules, en més termes algebraics, defineix l'exponent del grup multiplicatiu de residus mòdul n.
Veure Màxim comú divisor і Funció de Carmichael
Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
En matemàtiques, el sedàs de cos de nombre general (GNFS) és l'algorisme clàssic més eficient conegut per factoritzar enters més grans de 100 dígits.
Veure Màxim comú divisor і Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
Grup unitari
En matemàtiques, el grup unitari de grau n, denotat U(n), és el grup de matrius unitàries, juntament amb l'operació de grup donada pel producte de matrius.
Veure Màxim comú divisor і Grup unitari
Ideal principal
Un ideal principal és un ideal generat per un únic element.
Veure Màxim comú divisor і Ideal principal
Identitat de Bézout
La identitat de Bézout, anomenada a partir del matemàtic francès Étienne Bézout, és una equació diofàntica lineal.
Veure Màxim comú divisor і Identitat de Bézout
Informàtica teòrica
La Informàtica teòrica és una divisió o subconjunt de la Informàtica i les Matemàtiques que se centra en els aspectes més abstractes o formals de la informàtica.
Veure Màxim comú divisor і Informàtica teòrica
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Veure Màxim comú divisor і Introducció a la teoria de grups
Llista de sigles de tres lletres
A continuació es mostra una taula amb la llista de sigles de tres lletres de la A a la Z (només majúscules).
Veure Màxim comú divisor і Llista de sigles de tres lletres
Mètode Kasiski
El Mètode Kasiski en criptoanàlisi, (també conegut com a examen de Kasiski o prova de Kasiski) és un mètode per atacar els xifratges de substitució polialfabètica, com el xifratge de Vigenère.
Veure Màxim comú divisor і Mètode Kasiski
Mínim comú denominador
Divisors de 3 i 8 Rep el nom de mínim comú denominador de dues o més fraccions aquell nombre resultat de calcular el mínim comú múltiple dels denominadors és d'aquestes mateixes fraccions, generalment amb l'objectiu d'obtenir dues (o més) fraccions del mateix denominador i respectivament equivalent a les fraccions inicials.
Veure Màxim comú divisor і Mínim comú denominador
Mínim comú múltiple
El mínim comú múltiple (m.c.m.) de dos o més nombres enters positius és el menor nombre enter positiu que és múltiple de tots ells.
Veure Màxim comú divisor і Mínim comú múltiple
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Màxim comú divisor і Nombre
Nombre d'Erdős-Woods
En teoria de nombres, es diu que un nombre enter positiu k és un nombre d'Erdős-Woods si té la següent propietat: existeix un nombre positiu a tal que en la seqüència (a, a+1,...,a+k) d'enters consecutius, cada element de la sèrie té un factor comú amb un dels extrems de la sèrie (a i a+k).
Veure Màxim comú divisor і Nombre d'Erdős-Woods
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Màxim comú divisor і Nombre enter
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Veure Màxim comú divisor і Nombre irracional
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Màxim comú divisor і Nombre primer
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Veure Màxim comú divisor і Nombre racional
Nombres coprimers
Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\mathrm(a, b).
Veure Màxim comú divisor і Nombres coprimers
Nombres grans
Hom parla de nombres grans per referir-se a nombres que són significativament més grans que els que s'usen en la vida quotidiana, com ara en comptar o en transaccions monetàries.
Veure Màxim comú divisor і Nombres grans
Nombres idonis d'Euler
En teoria de nombres, un nombre idoni d'Euler (també anomenat nombre adequat o nombre convenient) és aquell nombre natural n tal que qualsevol enter expresable com x² ± ny² (on x² és coprimer de ny²) és un nombre primer, potència de primer o una combinació d'ambdós.
Veure Màxim comú divisor і Nombres idonis d'Euler
Notació de Coxeter
En geometria, la notació de Coxeter (o símbol de Coxeter) és un sistema de classificació de grups de simetria, que descriu els angles entre les reflexions fonamentals d'un grup de Coxeter en una notació entre claudàtors que expressa l'estructura d'un diagrama de Coxeter-Dynkin, amb modificadors per indicar determinats subgrups.
Veure Màxim comú divisor і Notació de Coxeter
P (complexitat)
En Teoria de complexitat computacional, P és la classe de complexitat que conté els problemes de decisió que es poden resoldre amb una màquina de Turing determinista usant una quantitat de temps de computació polinòmic (temps polinòmic).
Veure Màxim comú divisor і P (complexitat)
Polígon estelat
En geometria, un polígon estelat (o estrellat) és un polígon còncau anomenat així per la seva semblança a una estrella.
Veure Màxim comú divisor і Polígon estelat
Polinomi primitiu
Un polinomi primitiu pot referir-se a un dels dos següents conceptes.
Veure Màxim comú divisor і Polinomi primitiu
Propietat associativa
En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.
Veure Màxim comú divisor і Propietat associativa
Reticle (ordre)
Diagrama de Hasse del reticle de particions del conjunt1,2,3,4. En matemàtica, un reticle és una determinada estructura algebraica amb dues operacions binàries, o bé un conjunt parcialment ordenat amb certes propietats específiques (sent equivalents ambdós enfocaments).
Veure Màxim comú divisor і Reticle (ordre)
Simon Stevin
Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies.
Veure Màxim comú divisor і Simon Stevin
Successió de Farey
En matemàtiques, la seqüència de Farey o successió de Farey d'ordre n és la seqüència de les fraccions irreductibles entre 0 i 1, o sense aquesta restricció,La seqüència de totes les fraccions reduïdes amb denominadors no superiors a n, enumerades per ordre de la seva mida, s'anomena seqüència de Farey d'ordre n.
Veure Màxim comú divisor і Successió de Farey
Teorema
editor.
Veure Màxim comú divisor і Teorema
Teorema de congruència lineal
En aritmètica modular, la qüestió de les condicions de resolució d'una congruència lineal es pot resoldre pel teorema de congruència lineal.
Veure Màxim comú divisor і Teorema de congruència lineal
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Veure Màxim comú divisor і Teorema de la suma de dos quadrats
Teorema xinès del residu
El teorema xinès del residu és un resultat d'aritmètica modular que tracta de la resolució de sistemes de congruències.
Veure Màxim comú divisor і Teorema xinès del residu
Teoremes de Sylow
Els teoremes de Sylow en matemàtiques, en concret en el camp de la teoria de grups finits, són un conjunt de teoremes que proporcionen informació sobre el nombre de subgrups d'un ordre fixat que conté un cert grup finit.
Veure Màxim comú divisor і Teoremes de Sylow
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Màxim comú divisor і Teoria de nombres
Teoria de sistemes
La teoria general de sistemes, teoria de sistemes, teoria sistèmica, enfocament sistèmic o pensament sistèmic és un esforç d'estudi interdisciplinari que tracta de trobar les propietats comunes a entitats o els sistemes, que es presenten en tots els nivells de la realitat, però que són objectiu tradicionalment de disciplines acadèmiques diferents.
Veure Màxim comú divisor і Teoria de sistemes
0,999...
En matemàtiques, el nombre 0,999… amb el 9 com un nombre decimal periòdic,També es pot escriure amb un circumflex 0,\widehat, amb una barra 0,\bar, amb un punt 0,\dot, o entre parèntesis 0,(9)\,\! denota el nombre natural '''u'''.
Veure Màxim comú divisor і 0,999...
També conegut com MCD.