Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Abd Allah al-Battal, Abd-al-Aziz ibn al-Walid, Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia, Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, Al-Abbàs ibn al-Walid, Alta Mesopotàmia, Amòrion, Arran (regió), Úmar ibn Hubayra, Barda (Azerbaidjan), Batalla d'Adrianòpolis (718), Congost de Darial, Derbent, Emirat d'Armènia, Filípic, Guerres arabo-romanes, Harith ibn Amru, Història d'Armènia, Història del Caucas, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Kayseri, Mardaïta, Marwan II, Pèrgam, Setge de Constantinoble (717-718), Sulayman ibn Abd-al-Màlik, Teodosi III, Yazid II, 726, 727, 738.
Abd Allah al-Battal
Abd Allah al-Battal (mort el 740) fou un famós ghazi (‘lluitador ’).
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Abd Allah al-Battal · Veure més »
Abd-al-Aziz ibn al-Walid
Abd-al-Aziz ibn al-Walid fou un príncep omeia, fill del califa Walid I. El 709/710 va participar en la campanya contra els romans d'Orient a les ordes del seu oncle Màslama ibn Abd-al-Màlik, i va lluitar contra els grecs durant uns anys.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Abd-al-Aziz ibn al-Walid · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia
Abd-Al·lah ibn Hàtim ibn an-Numan al-Bahilí fou governador d'Armènia del 695 al 698 i del 706 al 709, com a lloctinent de Muhàmmad ibn Marwan.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia · Veure més »
Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí
Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, de sobrenom Bàtal al-islam (‘Heroi de l'islam’) i Faris ahl aix-Xam (‘Cavaller dels sirians’) fou un general omeia i governador de Bàssora (707-715), de Wasit (715-717), de Khorasan i Sistan (717-719) i d'Armènia (729-730).
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí · Veure més »
Al-Abbàs ibn al-Walid
Al-Abbàs ibn al-Walid —— (? - Haran, 750) fou un general omeia, fill del califa al-Walid I. Va lluitar sovint contra els romans d'Orient junt amb son oncle Màslama ibn Abd-al-Màlik i va conquerir la important fortalesa capadòcia de Tíana al començament del regnat del seu pare.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Al-Abbàs ibn al-Walid · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Amòrion
Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Amòrion · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Arran (regió) · Veure més »
Úmar ibn Hubayra
Úmar ibn Hubayra ibn Muàwiya al-Fazarí, més conegut simplement com a Ibn Hubayra (o Úmar ibn Hubayra, per distingir-lo del seu fill), fou un governador omeia de l'Iraq, representant el partit qaysita o dels àrabs del nord, enfrontat al dels iemenites o àrabs del sud.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Úmar ibn Hubayra · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (718)
La batalla d'Adrianòpolis del 718 va ser un enfrontament del setge de Constantinoble durant l'expansió de l'islam.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Batalla d'Adrianòpolis (718) · Veure més »
Congost de Darial
Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Congost de Darial · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Derbent · Veure més »
Emirat d'Armènia
LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Emirat d'Armènia · Veure més »
Filípic
Filípic (Philippicos o Philepicos) fou emperador romà d'Orient del desembre del 711 al juny del 713.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Filípic · Veure més »
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Guerres arabo-romanes · Veure més »
Harith ibn Amru
Harith ibn Amru fou governador d'Armènia i l'Azerbaidjan del 721 al 725.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Harith ibn Amru · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Història d'Armènia · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Història del Caucas · Veure més »
Hixam ibn Abd-al-Màlik
Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Hixam ibn Abd-al-Màlik · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Kayseri · Veure més »
Mardaïta
Els mardaïtes o els jaràjima) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Júrjuma, situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia, entre Bayas i Buqa. Els mardaïtes eren nominalment cristians però poc interessats de fet en la religió i gaudien d'una semiindependència religiosa tot i que nominalment depenien del patriarca d'Antioquia, i política, ja que es limitaven a aportar lleves als romans d'Orient i algunes bandes d'irregulars. Els àrabs després de conquerir Antioquia de l'Orontes els van atacar sota la direcció d'Habib ibn Maslama al-Fihri i van acceptar servir als àrabs com espies i guàrdies de les Portes Cilícies, cooperant amb les guarnicions àrabs. Van quedar exempts de la jizya i podien tenir part al botí en les expedicions en les que participaven. Tot i així la seva lleialtat va oscil·lar entre musulmans i romans d'Orient. Segons l'historiador grec Teòfanes el Confessor, a la meitat del (vers 666) l'emperador Constantí II va organitzar una expedició dels mardaïtes contra Síria amb suport de tropes romanes d'Orient i els atacs van arribar fins a Jerusalem ocupant totes les muntanyes del Líban. Els esclaus fugitius d'origen grec se'ls van unir així com altres habitants cristians dels territoris de muntanya i van arribar a formar un exèrcit de milers d'homes. Muawiya I va haver de negociar amb l'Imperi Romà d'Orient i va signar un tractat de pau pel qual el califat pagaria un tribut anual a l'emperador i alliberaria 8000 captius, i a canvi l'emperador deixaria de donar suport als mardaïtes. Després van patir diverses derrotats davant els àrabs al Líban; vers el 669 o 670 es testimonia l'establiment de zutts al nord d'Antioquia i al país del mardaïtes i això podria haver estat una de les causes (o conseqüència) de la sortida i l'expedició mardaïta. El tractat entre el califat i Bizanci (probablement del 678 o 679) no està confirmat per les fonts àrabs i els historiadors han emès dubtes sobre l'afer. Sota Abd-al-Màlik ibn Marwan vers el 688, Justinià II aprofitant la guerra civil al califat, va llançar altre cop als mardaïtes contra Síria dirigits per oficials grecs. Aquesta vegada el califa va pactar amb els rebels i després va pactar amb l'Imperi; els historiadors pensen que Teòfanes va poder confondre aquest pacte amb el tractat del 678; altres pensen que els historiadors àrabs no esmenten el tractat del 978 perquè el van confondre amb el del 688 o 689. Teòfanes esmenta aquest segon tractat (el situa en dues dates diferents: el 684 o el 686, mentre al-Baladhuri el situa el 689). En aquest tractat, a canvi de la pau, el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria (Geòrgia) i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar els àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Lleonci (després emperador) que va fer matar el cap mardaïta Joan i va obligar els mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis i foren dispersats per les viles de les regions d'Homs i Damasc; els pagesos de la zona que se'ls havien unit van retornar als seus pobles i els esclaus fugitius van retornar amb els seus amos. Alguns guerrers mardaïtes van destacar al servei dels musulmans especialment Maymun al-Jurjumaní (Maïouma a les cròniques romanes d'Orient) que va tenir el favor del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) i va participar (sota el califa al-Walid I ibn Abd-al-Màlik, 705–715) a l'expedició de Màslama ibn Abd-al-Màlik contra Tíana en què va morir (vers 706 o 707.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Mardaïta · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Marwan II · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Pèrgam · Veure més »
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Setge de Constantinoble (717-718) · Veure més »
Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Sulayman ibn Abd-al-Màlik o, simplement, Sulayman (c. 674-717) fou califa omeia marwànida de Damasc (715-717).
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Sulayman ibn Abd-al-Màlik · Veure més »
Teodosi III
Teodosi III (en grec:,Theodosios) fou un emperador romà d'Orient (715-717) i anteriorment cobrador de taxes.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Teodosi III · Veure més »
Yazid II
Yazid ibn Abd-al-Màlik o Yazid II (Damasc 687-724) va ser un califa omeia marwànida que va governar entre 720 i la seva mort, de tuberculosi, el 724.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і Yazid II · Veure més »
726
Sense descripció.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і 726 · Veure més »
727
Sense descripció.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і 727 · Veure més »
738
Sense descripció.
Nou!!: Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan і 738 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Maslama ben Abd al Malik Ibn Marwan, Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan, Maslama ibn Abd al-Malik, Maslama ibn Abd al-Malik ibn Marwan, Màslama ibn Abd-al-Màlik.
