Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Anàglifs de Trajà, Apol·lo i Màrsies, Arrotino, Art de l'antiga Grècia, Aulos, Èagre, Època arcaica, Babis (mitologia), Base de Mantinea, Canya (planta), Cínires, Divinitats fluvials (mitologia grega), Escultura hel·lenística, Euterpe, Frigis, Història del nu artístic, Martiri de Sant Bartomeu, Masaccio, Màrsies (desambiguació), Música de l'antiga Grècia, Meandre (mitologia), Melanípides, Mercuri i Argos, Mides I, Mitologia grega, Museu Arqueològic d'Istanbul, Museus Vaticans, Nu (art), Olimp el Vell, Pèlias, Praxíteles, Publi Munaci, Regio IX (Pompeia), Regio V (Pompeia), Retaule de Pertegàs, Sacades, Sales de Rafael, Sant Crist, Sàtir, Tors del Belvedere, Zeuxis d'Heraclea.
Anàglifs de Trajà
Els Anàglifs de Trajà o Plúteus de Trajà (en llatí, Plutei Traiani) són uns plafons de marbre tallats amb baixos relleus que daten de principis del s. II.
Nou!!: Màrsies і Anàglifs de Trajà · Veure més »
Apol·lo i Màrsies
Apol·lo i Màrsies és un quadre del pintor espanyol Josep de Ribera, pintat en 1637.
Nou!!: Màrsies і Apol·lo i Màrsies · Veure més »
Arrotino
Arrotino ('esmolet' en italià), anteriorment denominat Escita, és una figura que representa un home mig agenollat i alçant la mirada (en una postura d'esforç), mentre esmola un ganivet sobre una pedra.
Nou!!: Màrsies і Arrotino · Veure més »
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Nou!!: Màrsies і Art de l'antiga Grècia · Veure més »
Aulos
Laulos (en grec antic αὐλός) és un instrument musical de vent de fusta.
Nou!!: Màrsies і Aulos · Veure més »
Èagre
ÈagreAquesta forma esdrúixola és la prioritzada en les obres habituals de referència, com ara el Diccionari Grec-Català o la traducció catalana del Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal, així com en traduccions catalanes de clàssics grecs.
Nou!!: Màrsies і Èagre · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Màrsies і Època arcaica · Veure més »
Babis (mitologia)
Babis va ser un sàtir frigi, germà de Màrsias.
Nou!!: Màrsies і Babis (mitologia) · Veure més »
Base de Mantinea
Placa que representa tres de les nou muses, subjectant instruments musicals i rotllos de pergamí (MNA 215) La base de Mantinea és un conjunt de tres plaques esculpides en baix relleu, descobertes el 1887 en l'emplaçament de l'antiga ciutat grega de Mantinea, a Arcàdia.
Nou!!: Màrsies і Base de Mantinea · Veure més »
Canya (planta)
Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.
Nou!!: Màrsies і Canya (planta) · Veure més »
Cínires
Cínires i Mirra Segons la mitologia grega, Cínires o també Cíniras (en grec antic Κινύρας), va ser un rei de Xipre, el primer que hi va regnar, segons diu la tradició.
Nou!!: Màrsies і Cínires · Veure més »
Divinitats fluvials (mitologia grega)
En la mitologia grega, les divinitats fluvials, anomenades també Pòtams o simplement Rius (en Ποταμοί, Potamoi 'rius'; en Flumina) eren unes divinitats associades a un curs d'aigua que eren objecte de culte local a la regió que travessaven.
Nou!!: Màrsies і Divinitats fluvials (mitologia grega) · Veure més »
Escultura hel·lenística
Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.
Nou!!: Màrsies і Escultura hel·lenística · Veure més »
Euterpe
En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «la molt agradable», «la d'agradable geni »o «la de bon ànim») és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta.
Nou!!: Màrsies і Euterpe · Veure més »
Frigis
Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era ''muskhis''. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam. Diu que venien de lluny, i desitjaven entrar en batalla. Segons Hesiqui, el nom de frigis en llengua dels lidis volia dir 'persones lliures' i és molt possible que aquest fos el seu nom. La gorra frígia és símbol de llibertat. Algunes de les divinitats frígies eren Cíbele (també Rea o Agdistis), Sabazios (nom frigi de Dionís), Olimp, Hiagnis, Litierses i Màrsies. La seva llengua, el frigi, s'ha relacionat amb l'antic georgià.
Nou!!: Màrsies і Frigis · Veure més »
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Nou!!: Màrsies і Història del nu artístic · Veure més »
Martiri de Sant Bartomeu
El Martiri de sant Bartomeu és un quadre del pintor valencià Josep de Ribera dit Lo Spagnoletto (Xàtiva, 1591 – Nàpols, 1652).
Nou!!: Màrsies і Martiri de Sant Bartomeu · Veure més »
Masaccio
Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai, anomenat Masaccio (San Giovanni in Altura, avui San Giovanni Valdarno, Arezzo, 21 de desembre del 1401 - Roma, tardor del 1428), va ser un pintor italià del Quattrocento.
Nou!!: Màrsies і Masaccio · Veure més »
Màrsies (desambiguació)
* Màrsies, sàtir que va néixer a Celea (Frígia), expert tocant l'aulos.
Nou!!: Màrsies і Màrsies (desambiguació) · Veure més »
Música de l'antiga Grècia
La música de l'antiga Grècia un art que es trobava molt present en la societat, tant en celebracions com en funerals, al teatre, a través de la música popular o mitjançant les balades que presentaven els poemes èpics.
Nou!!: Màrsies і Música de l'antiga Grècia · Veure més »
Meandre (mitologia)
En la mitologia grega, Meandre (en Màiandros) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis, que corresponia al riu Meandre, que travessava la regió de Cària.
Nou!!: Màrsies і Meandre (mitologia) · Veure més »
Melanípides
Melanípides (Melanippides) fou un cèlebre poeta líric ditiràmbic grec nascut a l'illa de Melos.
Nou!!: Màrsies і Melanípides · Veure més »
Mercuri i Argos
Mercuri i Argos 'és un oli d'assumpte mitològic pintat per Diego Velázquez per al Saló dels Miralls de l'Alcàsser de Madrid cap 1659, es tracta d'una de les seues últimes obres.
Nou!!: Màrsies і Mercuri i Argos · Veure més »
Mides I
En la versió del mite de Midas de Nathaniel Hawthorne, la seva noia es transforma en estàtua quan la toca. Walter Crane, 1893 En la mitologia grega Mides o Midas (Midas) era el rei de Frígia, fill de Gòrdios I. Va tenir un fill, Ancuros.
Nou!!: Màrsies і Mides I · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Màrsies і Mitologia grega · Veure més »
Museu Arqueològic d'Istanbul
El Museu Arqueològic d'Istanbul (en turc: İstanbul Arkeoloji Müzesi, oficialment Müzeleri, 'Museus') és un museu arqueològic situat al districte de Fatih de la ciutat d'Istanbul (Turquia).
Nou!!: Màrsies і Museu Arqueològic d'Istanbul · Veure més »
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Nou!!: Màrsies і Museus Vaticans · Veure més »
Nu (art)
Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.
Nou!!: Màrsies і Nu (art) · Veure més »
Olimp el Vell
Olimp el Vell (Olympus) va ser un mític músic grec, que tocava la flauta a Mísia i Frígia, l'invent de la qual s'atribueix de vegades a Hiagnis, de vegades a Màrsies, i de vegades a aquest Olimp.
Nou!!: Màrsies і Olimp el Vell · Veure més »
Pèlias
''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).
Nou!!: Màrsies і Pèlias · Veure més »
Praxíteles
Morira dema Reconegut en la seva època i també posteriorment, els romans eren coneixedors i admiradors de la seva obra.
Nou!!: Màrsies і Praxíteles · Veure més »
Publi Munaci
Publi Munaci (en llatí Publius Munacius) va ser un ciutadà romà que en una ocasió va agafar una corona de l'estàtua de Màrsies al fòrum i se la va posar sobre el seu propi cap, cosa que era considerada llavors un sacrilegi.
Nou!!: Màrsies і Publi Munaci · Veure més »
Regio IX (Pompeia)
Llista dels monuments presents a la Regio IX de les excavacions arqueològiques de Pompeia.
Nou!!: Màrsies і Regio IX (Pompeia) · Veure més »
Regio V (Pompeia)
Llista dels monuments presents a la Regio V de les excavacions arqueològiques de Pompeia.
Nou!!: Màrsies і Regio V (Pompeia) · Veure més »
Retaule de Pertegàs
El Retaule de Pertegàs és el nom amb què es coneix un retaule gòtic realitzat per Jaume Huguet, actualment desmembrat, realitzat entre els anys 1470-1480.
Nou!!: Màrsies і Retaule de Pertegàs · Veure més »
Sacades
Sacades (en llatí Sacadas, en grec antic Σακάδας) fou el més important dels antics músics grecs arcaics, nadiu d'Argos.
Nou!!: Màrsies і Sacades · Veure més »
Sales de Rafael
Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.
Nou!!: Màrsies і Sales de Rafael · Veure més »
Sant Crist
Majestat Batlló, romànic. Cristo de La Laguna, gòtic (1510–14). Detall del semblant d'un Crist crucificat acabat de morir (1793), obra de l'imatger José Luján Pérez, 1793 Sant Crist o Crist Crucificat és el tema central de l'escena evangèlica de la crucifixió de Jesús, especialment quan es limita a Crist a la Creu, amb poques addicions.
Nou!!: Màrsies і Sant Crist · Veure més »
Sàtir
''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.
Nou!!: Màrsies і Sàtir · Veure més »
Tors del Belvedere
L'anomenat tors del Belvedere és un fragment de l'estàtua d'un nu masculí signat per l'escultor atenès Apol·loni d'Atenes.
Nou!!: Màrsies і Tors del Belvedere · Veure més »
Zeuxis d'Heraclea
Zeuxis d'Heraclea (en llatí Zeuxis, en grec antic) fou un famós pintor grec, el més gran del seu temps després de Parrasi (Parrhasius).
Nou!!: Màrsies і Zeuxis d'Heraclea · Veure més »
