Taula de continguts
79 les relacions: Abarquh, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Ahmad ibn Uways, Al-Muzaffar ben Mansur, Ali ibn Uways, Amir Sharaf al-Din Muẓaffar, Amir Wali ibn Ali Hindu, Bafq, Baiazid ibn Uways, Bistam Jagir, Campanya de Fars (1393), Campanya del Khuzestan (1393), Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387), Comtat de Gorgan, Conquesta de Sirjan (1396), Dawlatshah, Dinastia jalayírida, Fadlawayh, Fadlawàyhides, Gudarz, Hafez, Hamadan, Hasan Buzurg, Hasan Kücük, Husayn ibn Uways, Illa d'Ormuz, Imad al-Din Sultan Ahmad, Indjúida, Isfahan, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Iskandar-i Shaykhi, Kaixan, Kale-i Sefid, Khurasan (província mongola), Khuzestan, Khwaf, Kutb al-Din Shah Mahmud, Lur-i Buzurg, Lur-i Kučik, Malik Muizz al-Din, Manujan, Màlik Aixraf, Miran Xah, Mubariz al-Din Muhàmmad, Mubariz al-Din Shah Yahya, Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali, Nawruzis, Osman Abbas, Pir Ali Badak, Pir Husayn, ... Ampliar l'índex (29 més) »
Abarquh
Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.
Veure Muzaffàrida і Abarquh
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Veure Muzaffàrida і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Veure Muzaffàrida і Ahmad ibn Uways
Al-Muzaffar ben Mansur
Sharaf al-Din Al-Muzaffar ben Mansur (+1314), fou el primer membre destacat de la dinastia muzaffàrida i qui li va donar el nom.
Veure Muzaffàrida і Al-Muzaffar ben Mansur
Ali ibn Uways
Ali ibn Uways fou un príncep djalayàrida conegut com a Shahzada Shaykh Ali, i era un dels cinc fill d'Uways I, probablement el tercer en edat, (que va regnar del 1356 al 1374).
Veure Muzaffàrida і Ali ibn Uways
Amir Sharaf al-Din Muẓaffar
Amir Sharaf al-Din Muẓaffar fou un personatge de la família notable dels muzaffàrides, net de l'ancestre de la família Ghiyat al-Din Haji.
Veure Muzaffàrida і Amir Sharaf al-Din Muẓaffar
Amir Wali ibn Ali Hindu
Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.
Veure Muzaffàrida і Amir Wali ibn Ali Hindu
Bafq
Bafq (persa:|بافق, transliterat Bāfq) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat del mateix nom (Comtat de Bafq), a la província de Yazd.
Veure Muzaffàrida і Bafq
Baiazid ibn Uways
Shaikh Bayazid ibn Uways Jalayir fou un príncep jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I), proclamat sultà a Sultaniya del 1282 al 1284.
Veure Muzaffàrida і Baiazid ibn Uways
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Veure Muzaffàrida і Bistam Jagir
Campanya de Fars (1393)
La campanya de Fars són les operacions militars realitzades per Tamerlà i el seu exèrcit per la conquesta de Fars el 1393 que van suposar el final del muzaffàrides.
Veure Muzaffàrida і Campanya de Fars (1393)
Campanya del Khuzestan (1393)
La campanya de Khuzestan fou una sèrie d'operacions militars dutes a terme per les forces de Tamerlà al Khuzestan el 1393.
Veure Muzaffàrida і Campanya del Khuzestan (1393)
Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387)
Les campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387) són les operacions militars realitzades pel conqueridor l'any 1387 a la zona de Diyar Bakr, el Llac Van i Jazira.
Veure Muzaffàrida і Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387)
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Veure Muzaffàrida і Comtat de Gorgan
Conquesta de Sirjan (1396)
La conquesta de Sirjan fou el desenllaç d'un llarg setge que va començar el 1393 i que amb diferent intensitat es va perllongar fins al 1396.
Veure Muzaffàrida і Conquesta de Sirjan (1396)
Dawlatshah
Dawlatshah (+1364) fou un noble farsi que va governar Kirman com independent revoltat durant uns mesos del 1364.
Veure Muzaffàrida і Dawlatshah
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Veure Muzaffàrida і Dinastia jalayírida
Fadlawayh
Abu l-Abbas Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segons Ibn al-Athir, Fazluya en persa), que portà el títol de Nizam al-Din Fazl Allah, fou cap de la subtribu kurda dels Ramani dins dels Xabanqara (també es pot trobar com a Šabānkāra o shabankares) que governava a la regió muntanyosa de Kohgiluya dins la regió anomenada també Xabankara.
Veure Muzaffàrida і Fadlawayh
Fadlawàyhides
Els Fadlawàyhides (dinastia Fadlawàyhida o dels Banu Fadlawayh, també coneguda com a dinastia Xabankara o dels Xabankares) foren una dinastia kurda que va governar a Xabanqara de 1056 a 1314 El seu ancestre fou Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segon Ibn al-Athir), executat el 1071/1072 o 1078.
Veure Muzaffàrida і Fadlawàyhides
Gudarz
Gudarz (+1396) fou un iranià, naib i servidor del senyor de Sirjan, Sultan Abu Ishaq ibn Uways ibn Shah Shuja, que va dirigir heroicament la defensa del castell de Sirjan durant tres anys.
Veure Muzaffàrida і Gudarz
Hafez
XVIII. Mestre Xams-al-Din Mohammad, dit Hafez, de Xiraz o Khwaja Xams-al-Din Mohammad Hafez-e Xirazí en persa o Khwaja Xams-ad-Din Muhàmmad Hàfidh Xirazí en àrab — escrit en persa i àrab خواجه شمسالدین محمد حافظ شیرازی — (Xiraz, actual Iran, cap al 1315 - Xiraz, cap al 1390) fou un poeta persa més conegut pel làqab Hafez, pronunciat (que en àrab és Hàfidh), «(el) Preservador», que és com s'anomena qui se sap de memòria l'Alcorà).
Veure Muzaffàrida і Hafez
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Muzaffàrida і Hamadan
Hasan Buzurg
Xeic Hasan, anomenat "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.
Veure Muzaffàrida і Hasan Buzurg
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Veure Muzaffàrida і Hasan Kücük
Husayn ibn Uways
Shaykh Husayn ibn Uways Jalayr (+ primavera del 1382) fou un emir jalayírida, fill i successor de Uways ibn Hasan (Uways I).
Veure Muzaffàrida і Husayn ibn Uways
Illa d'Ormuz
Mapa Lilla d'Ormuz, Hormuz o Hormoz és una illa de l'Iran al golf Pèrsic, a l'estret al qual dona nom (estret d'Ormuz), formant part de la província d'Hormozgan.
Veure Muzaffàrida і Illa d'Ormuz
Imad al-Din Sultan Ahmad
Imad al-Din Sultan Ahmad ibn Muhammad ibn al-Muzaffar ibn al-Mansur ibn al-Hajji (nascut 1340, + 1393) fou un príncep muzaffàrida, que va governar a Kirman del 1358 al 1365 i del 1384 al 1393.
Veure Muzaffàrida і Imad al-Din Sultan Ahmad
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Veure Muzaffàrida і Indjúida
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Muzaffàrida і Isfahan
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Veure Muzaffàrida і Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar-i Shaykhi
Iskandar-i Shaykhi o Eskandar-e Sheykhi (+ inicis del segle XV, probablement el 1404) fou un general que va servir a diversos senyors a Pèrsia al darrer terç i fins als inicis del XV.
Veure Muzaffàrida і Iskandar-i Shaykhi
Kaixan
Kaixan és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Isfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.
Veure Muzaffàrida і Kaixan
Kale-i Sefid
Kale-i Sefid (Kale-e Sefid, Kalat Sefid) és un antic castell al Fars (Iran); el nom voldria dir Fortalesa Blanca i era la principal fortalesa en el camí entre Khuzestan i Fars.
Veure Muzaffàrida і Kale-i Sefid
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Veure Muzaffàrida і Khurasan (província mongola)
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Muzaffàrida і Khuzestan
Khwaf
Khwaf o Khvaf és un bakhx o comtat de l'Iran (farsi: شهرستان خواف) a la província de Razavi Khorasan, amb capital a Khaf.
Veure Muzaffàrida і Khwaf
Kutb al-Din Shah Mahmud
Kutb al-Din Shah Mahmud ibn Mubariz al-Din Muhammad (+ 13 de març de 1375), fou un príncep muzaffàrida, que el 1358 va enderrocar al seu pare aliat a un germà i un cosí, que es van repartir el poder, per seguidament disputar-se el patrimoni entre ells.
Veure Muzaffàrida і Kutb al-Din Shah Mahmud
Lur-i Buzurg
Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1115 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).
Veure Muzaffàrida і Lur-i Buzurg
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Veure Muzaffàrida і Lur-i Kučik
Malik Muizz al-Din
Màlik Muïzz-ad-Din Husayn fou màlik de la dinastia Kart d'Herat.
Veure Muzaffàrida і Malik Muizz al-Din
Manujan
Manujan o a vegades Manugan (en farsi منوجان, transliterat com Manūjān) també Qal'eh-ye Manūjān ("Fort Manujan") és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Manujan, a la província de Kirman.
Veure Muzaffàrida і Manujan
Màlik Aixraf
Màlik Aixraf (mort el 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.
Veure Muzaffàrida і Màlik Aixraf
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Veure Muzaffàrida і Miran Xah
Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.
Veure Muzaffàrida і Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Shah Yahya
Mubariz al-Din Shah Yahya ibn al-Muzaffar ben Mansur (8 de juny de 1343-1393) fou un príncep muzaffàrida que va governar habitualment Yadz (1353-1393) i per períodes breus a Isfahan (1384-1385) i a Xiraz 1387-1388.
Veure Muzaffàrida і Mubariz al-Din Shah Yahya
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.
Veure Muzaffàrida і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Nawruzis
Els nawruzis foren un tribu mongola establerta a l'Iran, a la regió del Kirman, al.
Veure Muzaffàrida і Nawruzis
Osman Abbas
Osman Abbas o Osman Abas fou un amir de Tamerlà, posat des de 1380 al servei de Miran Xah al Khurasan, participant en servei d'aquest a diverses campanyes de Tamerlà.
Veure Muzaffàrida і Osman Abbas
Pir Ali Badak
Pir Ali Badak - el seu nom apareix també com Budak, Buduk, Baduk i Badik - (+1382) fou un amir (general) que va servir al jalayírida Hasan Buzurg i després als muzaffàrides retornant més tard al servei dels jalayírides.
Veure Muzaffàrida і Pir Ali Badak
Pir Husayn
Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.
Veure Muzaffàrida і Pir Husayn
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Veure Muzaffàrida і Província de Lorestan
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Muzaffàrida і Rayy
Regne d'Ormuz
El regne d'Ormuz, Hormuz o Ormus fou un estat musulmà que va existir com a feudatari dels muzaffàrides fins vers el 1300, com a feudatari de Kays fins vers el 1329, com independent del 1330 al 1514 i com a protectorat portuguès del 1514 al 1622.
Veure Muzaffàrida і Regne d'Ormuz
Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita
El retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita es va produir després de la conquesta de Pèrsia (Fars) sota els muzaffàrides i va consolidar el domini timúrida a la regió (1393).
Veure Muzaffàrida і Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita
Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban
La revolta i sumbissió dels Ja'un-i Qurban es va produir el 1381 i es va repetir el 1382.
Veure Muzaffàrida і Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban
Revoltes de Yadz i Nihawand (1396)
Les revoltes de Yadz i Nihawand foren unes rebel·lions que es van produir a aquestes ciutats el 1396 i que foren reprimides per les forces de Tamerlà.
Veure Muzaffàrida і Revoltes de Yadz i Nihawand (1396)
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Veure Muzaffàrida і Sarbadàrida
Sati Beg
Al-sultana al-radila Sati Beg Khan Khallad Allah Mulkaha (morta després de 1345) fou una princesa il-kànida que va arribar a ocupar el tron de Pèrsia del 1338 al 1339 i com a consort del 1339 al 1343 (en rebel·lió de 1343 a vers 1346).
Veure Muzaffàrida і Sati Beg
Seljúcides de Kirman
La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.
Veure Muzaffàrida і Seljúcides de Kirman
Shah Husayn
Shah Husayn ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar fou un príncep muzaffàrida (n. vers 1350 + 1383) que va exercir càrrecs de segon ordre dins l'estat familiar.
Veure Muzaffàrida і Shah Husayn
Shah Mansur
Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).
Veure Muzaffàrida і Shah Mansur
Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)
El 1387 els muzaffàrides d'Isfahan, Fars, Yadz i Kirman es van haver de sotmetre a Tamerlà, sobretot després d'una horrible matança a Isfahan.
Veure Muzaffàrida і Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)
Sultan Abu Ishaq
Sultan Abu Ishaq ibn Sultan Uways ibn Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad (nascut 1356 +1393) fou un poeta u príncep muzaffàrida, governador de Sirjan (Kirman occidental) fins a la seva execució per ordre de Tamerlà el 1393.
Veure Muzaffàrida і Sultan Abu Ishaq
Sultan al-Motasim
Sultan al-Motasim ibn Zain al-Abidin fou un príncep muzaffàrida, fill de Zayn al-Abidin Ali i de una princesa jalayírida (filla o germana d'Uways I).
Veure Muzaffàrida і Sultan al-Motasim
Sultan Baiazid
Sultan Baiazid ibn Mubariz al-Din Muhammad fou un príncep muzaffàrida (+1393), fill de Mubariz al-Din Muhàmmad i de la seva segona esposa Badi al-Jamal.
Veure Muzaffàrida і Sultan Baiazid
Sultan Shibli
Sultan Shibli Hilal ibn Shah Shuja (segle XIV) fou un príncep muzaffàrida, fill de Shah Shuja i d'una princesa awghani (germana de l'amir awghani Surghutmish).
Veure Muzaffàrida і Sultan Shibli
Sultan Uways
Sultan Uways ibn Shah Shuja (+ 1380) fou un príncep muzaffàrida, fill gran i presumpte hereu del seu pare Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad.
Veure Muzaffàrida і Sultan Uways
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Veure Muzaffàrida і Sultaniyya
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Muzaffàrida і Tabriz
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Muzaffàrida і Tamerlà
Turshiz
Turshiz (Tushish, Turshith, Turaythith) és una població de la regió medieval de Bust al Kuhistan (Iran), al sud-oest de Nishapur, prop de la moderna ciutat de Kashmar.
Veure Muzaffàrida і Turshiz
Uways ibn Hasan
Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.
Veure Muzaffàrida і Uways ibn Hasan
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Muzaffàrida і Xah Rukh (timúrida)
Xah Sultan ben Abu Bakr
Xah Sultan ben Abu Bakr (+ després de 1363) fou un príncep muzaffàrida, fill de Badr al-Din Abu Bakr, nebot de al-Muzaffar ben Mansur, amb la filla del qual es va casar.
Veure Muzaffàrida і Xah Sultan ben Abu Bakr
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Veure Muzaffàrida і Xah Xuia
Xahriyar
Xahriyar (Persa: شهریار) (també apareix com Xaryar, Xeryar, Shariyar, Shahriyar, Xahryar, Xariyar, Shahryār, Shahriār, Xeharyar, Xaheryar, Xaharyar, Xehreyar o Xehiryar amb la "x" normalment com a "Sh", nom que vol dir "Gran Rei") fou una fortalesa de l'Iraq Ajamita, situada prop de Rayy, uns 25 km a l'oest i avui dia una ciutat capital del comtat de Shahriar a la província de Teheran, a l'Iran.
Veure Muzaffàrida і Xahriyar
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Muzaffàrida і Xiraz
Xulistan
Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.
Veure Muzaffàrida і Xulistan
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Veure Muzaffàrida і Yazd
També conegut com Muzafarida, Muzaffàrides.