Taula de continguts
174 les relacions: AC0, Al-Uqlidissí, Algorisme de multiplicació, Amplificació i simplificació de fraccions, Anell (matemàtiques), Anell íntegre, Anell commutatiu, Anell de polinomis, Anell trivial, Aritmètica, Arrel cúbica, Arrel enèsima, Arrodoniment, Asterisc, Autisme, Àbac, Àlgebra, Àlgebra elemental, Àlgebra sobre un cos, Àrea, Bhaskara II, Brainfuck, Calculadora humana, Característica, Càlcul (matemàtiques), Càlcul diferencial, Càlcul numèric, Cent trenta-u, Coeficient, Comptòmetre, Computador analògic, Conjectura de Collatz, Construcció amb regle i compàs, Coordenades polars, CORDIC, Cos (matemàtiques), Cos dels nombres algebraics, Covariància, Creu, Cronologia de la intel·ligència artificial, Curta, Desigualtat matemàtica, Divisió, Divisió euclidiana, Divisió llarga polinòmica, Divisibilitat, Doble factorial, Eficàcia algorísmica, Element neutre, Enter (tipus de dada), ... Ampliar l'índex (124 més) »
AC0
Diagrama d'un circuit AC0. Els ''n'' bits d'entrada estan a la part de baix i la porta de la part superior genera una sola sortida. El circuit consisteix en portes AND i OR de fan-in polinòmic. La classe de complexitat AC0 és usada en complexitat de circuits.
Veure Multiplicació і AC0
Al-Uqlidissí
Abu-l-Hàssan Àhmad ibn Ibrahim al-Uqlidissí, més conegut simplement com a al-Uqlidissí (vers 920-vers 980) va ser un matemàtic àrab del.
Veure Multiplicació і Al-Uqlidissí
Algorisme de multiplicació
Un algorisme de multiplicació és un algorisme (o mètode) per multiplicar dos nombres.
Veure Multiplicació і Algorisme de multiplicació
Amplificació i simplificació de fraccions
En matemàtica, amplificar una fracció és l'acció de multiplicar tant el numerador com el denominador d'aquesta, per un mateix nombre, amb l'objectiu d'obtenir una fracció equivalent a la fracció inicial.
Veure Multiplicació і Amplificació i simplificació de fraccions
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Multiplicació і Anell (matemàtiques)
Anell íntegre
En àlgebra abstracta, un anell íntegre, també anomenat domini íntegre, és un anell no trivial que no té divisors de zero, és a dir, on es compleix que si un producte és zero, per força un dels seus factors ha de ser zero.
Veure Multiplicació і Anell íntegre
Anell commutatiu
En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en què l'operació de multiplicació · és commutativa, és a dir, si per qualsevol a,b\in R, a\cdot b.
Veure Multiplicació і Anell commutatiu
Anell de polinomis
En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.
Veure Multiplicació і Anell de polinomis
Anell trivial
Un anell trivial és un anell definit per un singletó,.
Veure Multiplicació і Anell trivial
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Multiplicació і Aritmètica
Arrel cúbica
arxiudata.
Veure Multiplicació і Arrel cúbica
Arrel enèsima
En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.
Veure Multiplicació і Arrel enèsima
Arrodoniment
Arrodoniment és el procés mitjançant el qual s'eliminen decimals poc significatius en un nombre decimal.
Veure Multiplicació і Arrodoniment
Asterisc
Un asterisc, també anomenat estelet és un signe tipogràfic que s'escriu *. El seu nom ve del fet que sembla un petit estel.
Veure Multiplicació і Asterisc
Autisme
L'autisme és un trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) caracteritzat per problemes amb la interacció social i la comunicació, i per interessos limitats i conductes repetitives.
Veure Multiplicació і Autisme
Àbac
Àbac xinès marcant el nombre 37.925 Làbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa "taula") és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles.
Veure Multiplicació і Àbac
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Veure Multiplicació і Àlgebra
Àlgebra elemental
Gràfica bidimensional (corba vermella) de l'equació algebraica y.
Veure Multiplicació і Àlgebra elemental
Àlgebra sobre un cos
En matemàtiques, un àlgebra sobre un cos és un espai vectorial proveït amb un producte vectorial bilineal.
Veure Multiplicació і Àlgebra sobre un cos
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Veure Multiplicació і Àrea
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Veure Multiplicació і Bhaskara II
Brainfuck
Brainfuck és un llenguatge de programació esotèric creat l'any 1993 per Urban Müller.
Veure Multiplicació і Brainfuck
Calculadora humana
Les calculadores humanes són les persones dels equips de treball dedicats a realitzar càlculs.
Veure Multiplicació і Calculadora humana
Característica
En matemàtiques, la característica d'un anell A, generalment denotada carac(A) o char(A), és el nombre més petit de vegades tal que hom ha de sumar l'element neutre de la multiplicació (1) amb ell mateix per tal d'aconseguir l'element neutre de la suma (0).
Veure Multiplicació і Característica
Càlcul (matemàtiques)
El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats.
Veure Multiplicació і Càlcul (matemàtiques)
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Veure Multiplicació і Càlcul diferencial
Càlcul numèric
S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.
Veure Multiplicació і Càlcul numèric
Cent trenta-u
El nombre 131 (CXXXI) és el nombre natural que segueix al nombre 130 i precedeix al nombre 132.
Veure Multiplicació і Cent trenta-u
Coeficient
En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.
Veure Multiplicació і Coeficient
Comptòmetre
posicions. Un comptòmetre (comptometer) és un tipus de màquina sumadora mecànica o electromecànica.
Veure Multiplicació і Comptòmetre
Computador analògic
Una computador analògic o computador real és un tipus de computador que utilitza dispositius electrònics o mecànics per a modelar el problema a resoldre utilitzant un tipus de quantitat física per representar una altra.
Veure Multiplicació і Computador analògic
Conjectura de Collatz
òrbites de nombres petits sota el ''mapa de Collatz'', saltant els nombres parells. La conjectura de Collatz afirma que tots els camins eventualment porten cap a 1. La conjectura de Collatz és un dels problemes no resolts més famosos de les matemàtiques.
Veure Multiplicació і Conjectura de Collatz
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Veure Multiplicació і Construcció amb regle i compàs
Coordenades polars
Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus El sistema de coordenades polars és, en matemàtiques, un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.
Veure Multiplicació і Coordenades polars
CORDIC
CORDIC (COordinate Rotation DIgital Computer), o mètode de dígit per dígit, o algorisme de Volder, és un simple i eficient algorisme per calcular funcions hiperbòliques i trigonomètriques.
Veure Multiplicació і CORDIC
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Multiplicació і Cos (matemàtiques)
Cos dels nombres algebraics
En matemàtiques, i més en particular en teoria de cossos, un cos de nombres algebraics (o simplement cos de nombres) és una extensió de cos K del cos dels nombres racionals tals que l'extensió K / \mathbb té grau finit (i per tant és una extensió de cos algebraica).
Veure Multiplicació і Cos dels nombres algebraics
Covariància
Dins l'entorn de l'estadística la covariància és una mesura de dispersió conjunta de dues variables estadístiques.
Veure Multiplicació і Covariància
Creu
Creu llatina o cristiana Creu grega La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants.
Veure Multiplicació і Creu
Cronologia de la intel·ligència artificial
Esquematització del prompting en IA Aquesta és una cronologia de la intel·ligència artificial, de vegades anomenada alternativament intel·ligència sintètica, amb la seva evolució al llarg dels segles.
Veure Multiplicació і Cronologia de la intel·ligència artificial
Curta
La calculadora mecànica Curta Tipus II en exhibició al Museu d'Història de l'Computador, en Mountain View (comtat de Santa Clara), Califòrnia Una calculadora Curta Tipus II parcialment desmuntada, mostrant els lliscadors de dígits i el tambor de pas darrere d'ells.
Veure Multiplicació і Curta
Desigualtat matemàtica
En programació lineal, la solució candidata és definida mitjançant un conjunt de desigualtats matemàtiques. En matemàtiques, una desigualtat és una relació que fa una comparació de no igualtat entre dos nombres o dues expressions matemàtiques.
Veure Multiplicació і Desigualtat matemàtica
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Veure Multiplicació і Divisió
Divisió euclidiana
17 es divideix en 3 grups de 5, amb 2 com a romanent. Aquí, el dividend és 17, el divisor és 5, el quocient és 3, i el residu és 2 (que és estrictament més petit que el divisor 5), o més simbòlicament, 17.
Veure Multiplicació і Divisió euclidiana
Divisió llarga polinòmica
En àlgebra, la divisió llarga polinòmica és un algoritme per dividir un polinomi entre un altre polinomi del mateix grau o un de més baix, una versió generalitzada de la tècnica aritmètica normal, anomenada divisió llarga.
Veure Multiplicació і Divisió llarga polinòmica
Divisibilitat
La Divisibilitat és la part de l'aritmètica que estudia les condicions que han de satisfer els nombres naturals per poder estar continguts en altres.
Veure Multiplicació і Divisibilitat
Doble factorial
vèrtexs. Aquests són comptats pel doble factorial 15.
Veure Multiplicació і Doble factorial
Eficàcia algorísmica
En informàtica, l'eficiència algorísmica és una propietat d'un algorisme que es relaciona amb la quantitat de recursos computacionals utilitzats per l'algorisme.
Veure Multiplicació і Eficàcia algorísmica
Element neutre
L'element neutre, d'una operació, en un conjunt C, és un element e \in C que operat amb qualsevol altre element a de C, no l'altera, és a dir: a * e.
Veure Multiplicació і Element neutre
Enter (tipus de dada)
Un tipus de dada enter en informàtica és un tipus de dada que pot representar un subconjunt finit dels nombres enters.
Veure Multiplicació і Enter (tipus de dada)
Equació
date.
Veure Multiplicació і Equació
EXPSPACE
En teoria de la complexitat, la classe de complexita EXPSPACE és el conjunt dels problemes de decisió que poden ser resolts amb una màquina de Turing determinista en espai O(2p(n)), on p(n) és una funció polinomial sobre n. D'acord amb el teorema de Savitch, aquesta classe és igual a la que considera màquines de Turing no deterministes.
Veure Multiplicació і EXPSPACE
Factor
* Factor de curvatura, forma de propulsió superluminal.
Veure Multiplicació і Factor
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Multiplicació і Factorial
Factorització
En matemàtiques, la factorització o descomposició en producte de factors és el procés de descompondre un objecte, per exemple un nombre enter, un polinomi, o una matriu en el producte d'altres objectes anomenats factors, que en multiplicar-los tots junts donen l'objecte original.
Veure Multiplicació і Factorització
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Veure Multiplicació і Factorització dels polinomis
Forma tancada
Es diu que una equació és una solució en forma tancada si resol un problema donat en termes de funcions i operacions matemàtiques triades d'un conjunt limitat i generalment acceptat.
Veure Multiplicació і Forma tancada
Fracció unitària
Una fracció unitària és un nombre racional escrit sota la forma d'una fracció en què el numerador és 1 i el denominador és un nombre enter positiu.
Veure Multiplicació і Fracció unitària
Freqüència (estadística)
Per a l'ús d'aquest terme en Física, vegeu Freqüència.
Veure Multiplicació і Freqüència (estadística)
Funció algebraica
En matemàtiques, una funció algebraica informalment parlant és una funció que satisfà una equació polinòmica els coeficients de la qual són ells mateixos polinomis.
Veure Multiplicació і Funció algebraica
Funció d'Ackermann
En teoria de la computació, la funció d'Ackermann és una funció recursiva que pren dos nombres naturals com arguments i retorna un únic nombre natural.
Veure Multiplicació і Funció d'Ackermann
Funció elemental
En matemàtiques, una funció elemental és una funció d'una variable construïda a partir d'un nombre finit d'exponencials, logaritmes, constants i arrels d'equacions a través de la composició de funcions i combinacions emprant les quatre operacions elementals (suma, resta, multiplicació i divisió).
Veure Multiplicació і Funció elemental
Funció G-Barnes
En matemàtiques, la funció G-Barnes, normalment escrit G(z), és una funció especial que constitueix una extensió a un domini complex de la seqüència de nombres enters superfactorials.
Veure Multiplicació і Funció G-Barnes
Funció gamma
En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.
Veure Multiplicació і Funció gamma
Funció logarítmica convexa
En matemàtiques, una funció f definida en un subconjunt convex d'un espai vectorial real i prenent valors positius es diu que és logarítmicament convexa o superconvexa si la composició de la funció logarítmica amb f, \circ f, és una funció convexa; el logaritme retarda dràsticament el creixement de la funció original f, de manera que si la composició encara conserva la propietat de convexitat això significa que la funció original f era «realment convexa», d'aquí el terme «superconvexa».
Veure Multiplicació і Funció logarítmica convexa
Funcions parelles i imparelles
En matemàtiques, les funcions parelles i les funcions imparelles (o senars) són funcions que satisfan unes relacions de simetria particulars respecte als canvis de signe.
Veure Multiplicació і Funcions parelles i imparelles
Galanga
La galanga, popularment anomenada gingebre de Siam o galanga de Java, és una planta amb flor que pertany a la família de les zingiberàcies (en llatí, Zingiberaceae).
Veure Multiplicació і Galanga
Sergey Brin, un dels fundadors de Google Cartell de benvinguda de Google Google Inc. és l'empresa propietària de la marca Google, el producte principal de la qual és el motor de recerca del mateix nom.
Veure Multiplicació і Google
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Multiplicació і Grup (matemàtiques)
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Veure Multiplicació і Grup abelià
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Veure Multiplicació і Grup de Lie
Harvard Mark I
Harvard-IBM Mark 1, costat dret. LIBM Automatic Sequence Controlled Calculator (ASCC), anomenat Mark I per la Universitat Harvard, fou el primer ordinador electromecànic construït per Howard H. Aiken el 1944 en la Universitat Harvard i amb la subvenció d'IBM.
Veure Multiplicació і Harvard Mark I
Hiperoperació
En matemàtiques, la successió d'hiperoperació és una successió infinita d'operacions aritmètiques (anomenades hiperoperacions en aquest context) que comença amb una operació unària (la funció successor amb n.
Veure Multiplicació і Hiperoperació
Identitat d'Euler
''i''π a l'element neutre 1, i afegir-hi una translació + 1. La rotació és d'angle π radians (mitja volta) respecte l'origen. L'expressió identitat d'Euler, és una fórmula matemàtica (batejada pel físic estatunidenc Richard Feynman en homenatge a Leonard Euler) que uneix de forma simple diversos camps d'aquesta disciplina.
Veure Multiplicació і Identitat d'Euler
Identitat notable
Una identitat notable (o igualtat notable) és aquella identitat àmpliament utilitzada per operar.
Veure Multiplicació і Identitat notable
Inequació
solucions candidates de la programació lineal estan definides per un conjunt d'inequacions. En matemàtiques, una inequació o desigualtat és una expressió que determina la mida relativa o l'ordre de dos termes —expressions algebraiques— i que es compleix només per certs valors de les variables.
Veure Multiplicació і Inequació
Integral curvilínia
La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí.
Veure Multiplicació і Integral curvilínia
Integral de Riemann
La integral de Riemann és una operació sobre una funció contínua i limitada en un interval, on a i b són anomenats extrems de la integració.
Veure Multiplicació і Integral de Riemann
Integral multiplicativa
Una integral multiplicativa o integral producte és una versió multiplicativa de la integral habitual basada en la suma.
Veure Multiplicació і Integral multiplicativa
Intel 8087
morir L'Intel 8087, anunciat el 1980, va ser el primer coprocessador de coma flotant per a la línia 8086 de microprocessadors.
Veure Multiplicació і Intel 8087
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Veure Multiplicació і Introducció a la teoria de grups
Isomorfisme de grups
En àlgebra abstracta, un isomorfisme de grups és una funció matemàtica entre dos grups que identifica cada element del primer grup amb un element diferent del segon grup tot preservant les operacions.
Veure Multiplicació і Isomorfisme de grups
Jerarquia de Grzegorczyk
En teoria de la complexitat, la Jerarquia de Grzegorczyk és una jerarquia de funcions.
Veure Multiplicació і Jerarquia de Grzegorczyk
Jinmeiyō kanji
forma tradicional). El jinmeiyō kanji és una llista de 983 caràcters xinesos, creats com un grup suplementari dels caràcters que poden ser usats de manera legal per registrar noms propis al Japó, complementària a la llista de "caràcters usats comunament" o jōyō kanji, que es refereix als caràcters d'ús quotidià al Japó.
Veure Multiplicació і Jinmeiyō kanji
Lleis de De Morgan
Representació gràfica de les lleis de De Morgan Les lleis de De Morgan són una part de la lògica proposicional i analítica, i va ser creada per Augustus De Morgan (Madurai, 1806 - Londres, 1871).
Veure Multiplicació і Lleis de De Morgan
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Veure Multiplicació і Logaritme
Logaritme discret
En matemàtiques, en particular en àlgebra abstracta i les seves aplicacions, els logaritmes discrets són anàlegs als logaritmes ordinaris però aplicats a un grup.
Veure Multiplicació і Logaritme discret
Magnitud adimensional
Una Magnitud adimensional (en anglès, dimensionless quantity), és una quantitat sense una dimensió física associada, essent per tant un nombre sense associar que permet descriure una característica física sense dimensió ni unitat d'expressió explícita, i que com a tal, sempre té una dimensió d'1.
Veure Multiplicació і Magnitud adimensional
Matemàtiques a l'antic Egipte
Les matemàtiques en l'Antic Egipte constituir la branca de la ciència que més es va desenvolupar, i podem estudiar a partir del papir Rhind, que anuncia pomposament: Regles per estudiar la naturalesa i per comprendre tot el que existeix, tot misteri, tot secret.
Veure Multiplicació і Matemàtiques a l'antic Egipte
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Veure Multiplicació і Matemàtiques a l'islam medieval
Màquina de sumar
Màquina de sumar. Vella màquina de sumar. El funcionament és com l'hodòmetre d'un automòbil. Una màquina de sumar és un tipus de calculadora, generalment especialitzada per als càlculs de comptabilitat.
Veure Multiplicació і Màquina de sumar
Màquina diferencial
Part de la màquina diferencial de Babbage, a partir de les peces que el seu fill va trobar al seu laboratori després de la seva mort. Rèplica construïda i exposada en el Computer History Museum Una màquina diferencial és una calculadora mecànica realitzada per Charles Babbage, la primera versió al 1822 i la segona i més coneguda entre el 1847-1849.
Veure Multiplicació і Màquina diferencial
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Veure Multiplicació і Màxim comú divisor
Mínim comú denominador
Divisors de 3 i 8 Rep el nom de mínim comú denominador de dues o més fraccions aquell nombre resultat de calcular el mínim comú múltiple dels denominadors és d'aquestes mateixes fraccions, generalment amb l'objectiu d'obtenir dues (o més) fraccions del mateix denominador i respectivament equivalent a les fraccions inicials.
Veure Multiplicació і Mínim comú denominador
Mínim comú múltiple
El mínim comú múltiple (m.c.m.) de dos o més nombres enters positius és el menor nombre enter positiu que és múltiple de tots ells.
Veure Multiplicació і Mínim comú múltiple
Múltiple
En matemàtiques, un múltiple és el producte que per a qualsevol numero es pot multiplicar.
Veure Multiplicació і Múltiple
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Multiplicació і Mesopotàmia
Minoria activa
Una minoria activa o minoria actuant és la funció d'un grup social minoritari que intenta visualitzar un problema o propagar una solució social a través d'influenciar per l'educació o per l'exemple a la resta dels seus congèneres en un entorn donat o dins d'una organització més gran.
Veure Multiplicació і Minoria activa
Mitjana geomètrica
Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana geomètrica o proporcional d'una quantitat finita de n nombres reals és l'arrel n-èsima del producte de tots els nombres.
Veure Multiplicació і Mitjana geomètrica
Mitjana ponderada
La mitjana ponderada d'un conjunt de nombres és el resultat de multiplicar cadascun dels nombres per un valor particular per cadascun d'ells, anomenat el seu pes, obtenint a continuació la suma d'aquests productes, i dividint el resultat per la suma del pesos.
Veure Multiplicació і Mitjana ponderada
Monoide
En matemàtiques, un monoide és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna associativa i d'un element neutre.
Veure Multiplicació і Monoide
Monomi
S'anomena monomi l'expressió algèbrica resultant de multiplicar diversos termes algèbrics, com ara: Un monomi està format per un nombre (el coeficient) i una o més lletres que representen variables indeterminades elevades a un exponent natural o 0 (la part literal).
Veure Multiplicació і Monomi
Mostra estadística
Representació visual de la selecció d'una mostra Una mostra és un subconjunt dels individus d'una població.
Veure Multiplicació і Mostra estadística
Multiplicació de matrius
En matemàtiques, la multiplicació o producte de matrius és l'operació de multiplicació efectuada entre dues matrius, o bé entre una matriu i un escalar.
Veure Multiplicació і Multiplicació de matrius
Multiplicació per duplicació
La multiplicació per duplicació és un antic algorisme de multiplicació.
Veure Multiplicació і Multiplicació per duplicació
Multiplicador binari
Un multiplicador binari és un circuit electrònic utilitzat en electrònica digital, com ara un ordinador, per multiplicar dos nombres binaris.
Veure Multiplicació і Multiplicador binari
N-pla
En matemàtiques, si n és un nombre natural, aleshores una n-pla (de vegades n-tupla) és una seqüència o llista ordenada de n objectes, i aquests elements es diu que són les seves components.
Veure Multiplicació і N-pla
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Multiplicació і Nombre
Nombre bicomplex
En matemàtiques, un nombre bicomplex (dels nombres multicomplexos) és un nombre escrit en forma a + bi1 + ci₂ + dj, en què i1, i₂ i j són unitats imaginàries.
Veure Multiplicació і Nombre bicomplex
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Multiplicació і Nombre complex
Nombre complex dividit
En àlgebra, un nombre complex dividit (o nombre hiperbòlic, també nombre perplex, nombre doble) es basa en una unitat hiperbòlica que satisfà j^2.
Veure Multiplicació і Nombre complex dividit
Nombre de Friedman
En teoria de nombres, un nombre de Friedman és un nombre enter el qual al ser representat en un determinat sistema de numeració, és el resultat d'una expressió no trivial utilitzant tots els seus dígits en combinació amb qualsevol altra operació aritmètica bàsica (suma, resta, multiplicació i divisió), el negatiu, parèntesis, potenciació, i concatenació.
Veure Multiplicació і Nombre de Friedman
Nombre decimal periòdic
Els nombres decimals periòdics són aquells nombres en els quals la seva part decimal és inexacta i infinita, l'últim nombre no s'acaba mai.
Veure Multiplicació і Nombre decimal periòdic
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Multiplicació і Nombre enter
Nombre imaginari
Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Veure Multiplicació і Nombre imaginari
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Veure Multiplicació і Nombre irracional
Nombre negatiu
Un nombre negatiu és un nombre que està per sota de 0, és a dir, que és menor que zero.
Veure Multiplicació і Nombre negatiu
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Multiplicació і Nombre primer
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Multiplicació і Nombre real
Nombre surreal
En matemàtiques, el sistema de nombres surreals és una classe pròpia totalment ordenada que conté els nombres reals, així com nombres infinits i infinitesimals, més grans o més petits respectivament en valor absolut que qualsevol nombre real positiu.
Veure Multiplicació і Nombre surreal
Notació de fletxa de Knuth
En matemàtiques, la notació de fletxa de Knuth és un mètode de notació per a grans nombres enters, introduïda per Donald Knuth el 1976.
Veure Multiplicació і Notació de fletxa de Knuth
Numeració aràbiga
Nombres europeus i àrabs en un camí ferm a Abu Dhabi La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia.
Veure Multiplicació і Numeració aràbiga
Operació matemàtica
En el seu significat més simple en matemàtiques i lògica, una operació és una acció o procediment que produeix un valor nou a partir d'un o més valors d'entrada.
Veure Multiplicació і Operació matemàtica
Operador bilineal
En matemàtiques, un operador bilineal és una multiplicació "generalitzada" que compleix amb la propietat distributiva.
Veure Multiplicació і Operador bilineal
Operador matemàtic
Un operador matemàtic és un operador usat en matemàtiques.
Veure Multiplicació і Operador matemàtic
Oposat (matemàtiques)
En matemàtiques, l'element oposat o l'element invers de l'addició, d'un nombre n és el nombre que, quan se suma a n, dona zero.
Veure Multiplicació і Oposat (matemàtiques)
Ordre de les operacions
En matemàtiques i programació, l'ordre de les operacions és una regla utilitzada per a establir quines operacions s'han de realitzar en primer lloc en una determinada expressió algebraica.
Veure Multiplicació і Ordre de les operacions
Original Odhner
Original Ohdner Les calculadores de pinyó ajustable (Pinwheel calculators i per similitud també anomenades aritmòmetres) van ser inventades independentment per Frank Stephen Baldwin als Estats Units (1872) i Wilgott Théophile Odhner a Rússia (1874).
Veure Multiplicació і Original Odhner
Pantòmetre
ivori amb frontissa de llautó. Aquest costat té escales per a línies de línies (L), secants (S), acords (C) i polígons (POL), juntament amb una escala de regle de 12 polzades a les vores exteriors. escales logarítmiques de Gunter per a nombres (N), sinus (S) i tangents (T) a la vores exteriors.
Veure Multiplicació і Pantòmetre
Paritat del zero
balança conté zero objectes, repartits en dos grups iguals El nombre zero (0) és parell.
Veure Multiplicació і Paritat del zero
Percentatge
Wikimedia (abril de 2009 a 2012) Un percentatge és una forma d'expressar una proporció o fracció com a fracció de denominador 100, és a dir, com a quantitat de centèsimes.
Veure Multiplicació і Percentatge
Permutació
Les 6 permutacions de 3 boles Permutació en matemàtiques, és una noció que té significats lleugerament diferents, tots ells relacionats amb l'acte de permutar (rearranjar) objectes o valors.
Veure Multiplicació і Permutació
Pi (lletra grega)
Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.
Veure Multiplicació і Pi (lletra grega)
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Veure Multiplicació і Polinomi
Polinomi irreductible
En teoria d'anells, un polinomi no constant (i per tant no nul) p amb coeficients en un domini íntegre R (és a dir, p \in R) és irreductible si no pot factoritzar-se com producte de polinomis de manera que tots ells tinguen graus menor que deg(p).
Veure Multiplicació і Polinomi irreductible
Potència de dos
Una potència de dos és qualsevol dels nombres obtinguts en elevar el nombre dos a una potència sencera no negativa, o, equivalentment, el resultat de multiplicar 2 per si mateix un nombre enter (i no negatiu) de vegades.
Veure Multiplicació і Potència de dos
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Veure Multiplicació і Potenciació
Prime Climb
Prime Climb és un joc de taula de matemàtiques creat per Math for Love el 2014 basat en nombres primers.
Veure Multiplicació і Prime Climb
Producte
* Matemàtiques.
Veure Multiplicació і Producte
Producte (matemàtiques)
En matemàtiques, el producte de nombres enters, reals o complexos és el resultat de la seva multiplicació o bé l'expressió que indica els factors que s'han de multiplicar.
Veure Multiplicació і Producte (matemàtiques)
Producte buit
En matemàtiques, un producte buit és el resultat de multiplicar cap número.
Veure Multiplicació і Producte buit
Propietat associativa
En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.
Veure Multiplicació і Propietat associativa
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Veure Multiplicació і Propietat commutativa
Propietat distributiva
En matemàtiques, es diu que un operador \circ té la propietat distributiva sobre un operador \star, o que \circ és distributiu respecte de \star en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats següents.
Veure Multiplicació і Propietat distributiva
Quadrat (àlgebra)
El quadrat és la segona potència d'un nombre, és a dir, el resultat de multiplicar un nombre per ell mateix.
Veure Multiplicació і Quadrat (àlgebra)
Quaternió
William Rowan Hamilton Els quaternions són una generalització dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que \mathbf.
Veure Multiplicació і Quaternió
Racionalització (matemàtiques)
En matemàtiques s'anomena racionalitzar una fracció al procés de buscar una fracció equivalent que no tingui arrels al denominador.
Veure Multiplicació і Racionalització (matemàtiques)
Recta real
En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt ℝ dels nombres reals.
Veure Multiplicació і Recta real
Regla de la cadena
En càlcul infinitesimal, la regla de la cadena és una fórmula per a calcular la derivada de la composició de dues funcions.
Veure Multiplicació і Regla de la cadena
Regla de Ruffini
En matemàtiques, la regla de Ruffini (o mètode de Ruffini) és un procediment que permet dividir de manera eficient un polinomi qualsevol entre un binomi de la forma x-r. També permet verificar si un nombre r és arrel d'un polinomi, i factoritzar-lo en binomis de la forma x-r.
Veure Multiplicació і Regla de Ruffini
Regle de càlcul
Un regle de càlcul escolar de 10 polzades (Pickett N902-T simplex trig). El regle de càlcul és un calculador analògic mecànic.
Veure Multiplicació і Regle de càlcul
Residu (aritmètica)
El residu és, en la divisió de dos nombres enters, la diferència entre el dividend i el producte del divisor pel quocient enter.
Veure Multiplicació і Residu (aritmètica)
Signe (matemàtiques)
El signe és el que defineix la propietat de ser, en principi un nombre, a les matemàtiques, positiu o negatiu.
Veure Multiplicació і Signe (matemàtiques)
Signe de multiplicar
El signe de multiplicar. El signe de multiplicar, ×, és un símbol matemàtic usat principalment per a denotar la multiplicació de dos nombres.
Veure Multiplicació і Signe de multiplicar
Sistema de numeració
Un sistema de numeració és un conjunt de símbols i regles de generació que permeten construir tots els nombres vàlids en el sistema.
Veure Multiplicació і Sistema de numeració
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Multiplicació і Sistema Internacional d'Unitats
Suanpan
Suanpan (el nombre representat a la imatge és el 6,302,715,408) Àbac Xinès Una versió ampliada d'un suanpan un suanpan modern 4+1 amb un botó d'esborrar-ho tot suanpan- reencarnació de taules de càlcul El suanpan és un àbac d'origen Xinès descrit per primera vegada en un llibre de l'any 190 escrit durant la Dinastia Han titulat Notes Suplementaries sobre l'Art de les Xifres escrit per Xu Yue.
Veure Multiplicació і Suanpan
Sumatori
El sumatori és l'addició d'un conjunt de nombres; el resultat és la seva suma o total.
Veure Multiplicació і Sumatori
SWAC
Unitat de memòria de el SWAC. Tecnologia vàlvula de buit (Tub de Williams). El SWAC (Standards Western Automatic Computer) va ser una de les primeres computadores electròniques digitals, construït el 1950 pel National Bureau of Standards (NBS) a Los Angeles, California actualment l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (NIST) dels EUA.
Veure Multiplicació і SWAC
Taula de freqüències
En estadística descriptiva una taula de freqüències o distribució de freqüències és una taula que mostra els valors d'una variable estadística (individualment o agrupats en classes) juntament amb el comptatge del nombre de vegades de cada valor o classe (freqüència absoluta) o les freqüències relatives, o els percentatges, o similars.
Veure Multiplicació і Taula de freqüències
Taula de multiplicar
En matemàtiques una taula de multiplicar és una taula matemàtica que s'utilitza per definir una operació multiplicació per a un sistema algebraic.
Veure Multiplicació і Taula de multiplicar
Taula de símbols matemàtics
Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions.
Veure Multiplicació і Taula de símbols matemàtics
Teclat d'ordinador
Teclat d'ordinador En informàtica, un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure.
Veure Multiplicació і Teclat d'ordinador
Teclat de goma
Teclat de goma de calculadora. Teclat d'un comandament a distància. Quan es prem la tecla cap avall, el material conductor en la seva part inferior toca el parell de puntes en forma de forquilla, tancant la bretxa entre elles i tancant el circuit. Un Teclat de goma o teclat de xiclet és un argot per a un teclat d'ordinador construït amb un arranjament de tecles petites, rectangulars i planes fetes de goma o plàstic, que semblen gomes d'esborrar o xiclets.
Veure Multiplicació і Teclat de goma
Teorema de multiplicació
En matemàtiques, el teorema de multiplicació és un cert tipus d'identitat que és sotmesa per moltes funcions especials relacionades amb la funció gamma.
Veure Multiplicació і Teorema de multiplicació
Teoria de cossos
La teoria de cossos és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats de cossos.
Veure Multiplicació і Teoria de cossos
Tipus de dades booleanes
George Boole, creador de l'algoritme de les dades booleanes. Els operadors booleans són paraules o símbols que permeten connectar de forma lògica conceptes o grups de termes per així ampliar, limitar o definir les teves cerques ràpidament.
Veure Multiplicació і Tipus de dades booleanes
TuxMath
TuxMath és un joc educatiu per a alumnes de primària, dissenyat per tal de practicar operacions aritmètiques senzilles de sumes, restes, multiplicacions i divisions.
Veure Multiplicació і TuxMath
U (nombre)
El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.
Veure Multiplicació і U (nombre)
Unitat aritmeticològica
Un típic símbol esquemàtic per una ALU: A i B són operands; R és la sortida; F és l'entrada de la unitat de control; D és un estat de la sortida La Unitat Aritmètica Lògica (UAL), o arithmetic logic unit (ALU), és un circuit digital que calcula operacions aritmètiques (com addició, subtracció, etc.) i operacions lògiques (com OR, NOT, XOR, etc.), entre dos nombres.
Veure Multiplicació і Unitat aritmeticològica
Vector propi generalitzat
En àlgebra lineal, per una matriu A, potser no sempre existeix un conjunt complet de vectors propisIn linealment independents que conformin una base completa: una matriu pot no ser diagonalitzable.
Veure Multiplicació і Vector propi generalitzat
X (desambiguació)
X és la 24a lletra de l'alfabet llatí.
Veure Multiplicació і X (desambiguació)
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Veure Multiplicació і Zero
0,999...
En matemàtiques, el nombre 0,999… amb el 9 com un nombre decimal periòdic,També es pot escriure amb un circumflex 0,\widehat, amb una barra 0,\bar, amb un punt 0,\dot, o entre parèntesis 0,(9)\,\! denota el nombre natural '''u'''.
Veure Multiplicació і 0,999...
També conegut com Multiplicacions, Multiplicar, Producte (matemàtica), Producte matemàtic.