Taula de continguts
34 les relacions: Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, Abbadites, Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur, Abd-Al·lah ibn Bulugguín, Aghmat, Al-Radi Abu Khalid Yazid, Banu Jàhwar, Batalla de Cutanda, Batalla de Sagrajas, Batalla de Valtierra, Castell de Silves, Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Múrsiya, Emirat de Tulàytula, Garcia I de Galícia, Ibn al-Labbana, Ibn Hamdís, Ibn Hayyan, Ibn Raixiq, Ibn Zaydun, Isidor de Sevilla, Ocaña, República de Qurtuba, Segura (riu), Setge d'Aledo, Setge de Balànsiya (1087), Setge de Qurtuba (1069), Setge de Toledo (1090), Setge de Tulaytula, Silves, Tahírides de Múrcia, Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, Yússuf ibn Taixfín, Zaida (muller d'Alfons VI).
Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid
Dinar d'or encunyat per Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid en l'any 438 de l'Hègira (1045/1046 dC). Abu-Amr Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, més conegut simplement pel seu nom o ism, Abbad, pel seu làqab, al-Mútadid, o pel seu nom i el seu primer nàssab, Abbad ibn Muhàmmad, fou emir de Sevilla, de la dinastia abbadita, successor del seu pare Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad quan aquest va morir el 1042.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid
Abbadites
Els abbadites, abbàdides, abbadís o Banu Abbad (en àrab بنو عباد, Banū ʿAbbād, o العباديون, al-ʿabbādiyyūn) foren una important dinastia que va governar l'emirat d'Ixbíliya, que incloïa el sud-oest de la península Ibèrica, que governaren del 1023 al 1091.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Abbadites
Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur
Abd al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar al-Mansur (Còrdova, ca. 1035 - ?) fou el tercer i darrer governant de la república de Còrdova, des de 1064 fins a 1070.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur
Abd-Al·lah ibn Bulugguín
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Bulugguín ibn Badis ibn Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Bulugguín, també conegut amb els ''làqabs'' al-Mudhàffar bi-L·lah i an-Nàssir li-din-Al·lah (1056 - d.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Abd-Al·lah ibn Bulugguín
Aghmat
Aghmat o Ghmate és una petita vila del sud del Marroc, comuna rural de la província d'Al Haouz, a la regió de Marràqueix-Safi.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Aghmat
Al-Radi Abu Khalid Yazid
Ar-Radi Abu-Khàlid Yazid ibn Muhàmmad ibn al-Mútamid ibn Abbad fou rei de Ronda per designació del seu pare Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid de Sevilla.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Al-Radi Abu Khalid Yazid
Banu Jàhwar
La dinastia jahwàrida (o jahwarita) o dels jahwàrides o jahwarites, també escrita com djahwarita o djahwàrida', amb els corresponents plurals, i com a Banu Jàhwar o Banu Djahwar, fou una nissaga familiar que va governar Qúrtuba del 1031 al 1070.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Banu Jàhwar
Batalla de Cutanda
La batalla de Cutanda de 1120 significà consolidació del domini d'Alfons I d'Aragó sobre Saraqusta.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Batalla de Cutanda
Batalla de Sagrajas
La batalla de Sagrajas o batalla d'az-Zal·laqa o az-Zallaqah o Zalaca és una batalla que es va entaular a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz (Extremadura), el 23 d'octubre de 1086, entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Castella i les almoràvits de Yússuf ibn Taixfín, amb la derrota de les primeres.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Batalla de Sagrajas
Batalla de Valtierra
La batalla de Valtierra fou un combat que va enfrontar les tropes d'Alfons el Bataller, el rei d'Aragó amb les tropes musulmanes de l'emir de Saraqusta, Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain el 24 de gener de 1110.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Batalla de Valtierra
Castell de Silves
El Castell de Silves és un castell dins la ciutat, freguesia i municipi de Silves, al districte de Faro, a l'Algarve, a Portugal.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Castell de Silves
Emirat d'Ixbíliya
L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Emirat d'Ixbíliya
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Emirat de Múrsiya
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Emirat de Tulàytula
Garcia I de Galícia
Garcia I de Galícia (1042-1090) fou rei de Galícia en dos períodes (1065-1071) i (1072-1073).
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Garcia I de Galícia
Ibn al-Labbana
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Issa ibn Muhàmmad al-Lakhmí ad-Daní (Dénia, 1044/45 – Mallorca, 1113/14), més conegut pel seu sobrenom (xuhra) com Ibn al-Labbana, fou un dels més grans poetes andalusins del.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Ibn al-Labbana
Ibn Hamdís
Abu-Muhàmmad Abd-al-Jabbar ibn Abi-Bakr as-Siqil·lí, més conegut com a Ibn Hamdís as-Siqil·lí o, senzillament, Ibn Hamdís (Noto, Sicília c. 1056 – Mayurqa c. 1133) fou un poeta sicilià de llengua àrab.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Ibn Hamdís
Ibn Hayyan
Abu-Marwan Hayyan ibn Khàlaf ibn Hussayn ibn Hayyan ibn Mùhammad ibn Wahb ibn Hayyan al-Qurtubí —en àrab أبو مروان حيان بن خلف بن حسين بن حيان بن محمد بن حيان بن وهب بن حيان القرطبي Abū Marwān Ḥayyān ibn Muḥammad ibn Ḥusayn ibn Muḥammad ibn Ḥayyān ibn Wahb ibn Ḥayyān al-Qurṭubī—, més conegut simplement com a Ibn Hayyan (Còrdova, 987/988 — 30 d'octubre de 1076), fou el més gran historiador medieval de l'Àndalus, incloent els historiadors musulmans i cristians.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Ibn Hayyan
Ibn Raixiq
Abu-Muhàmmad Abd-ar-Rahman ibn Raixiq al-Quxayrí, més conegut simplement com a Ibn Raixiq, fou emir de Múrsiya (1081-1088).
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Ibn Raixiq
Ibn Zaydun
Abu-l-Walid Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn Ghàlib al-Makhzumí, conegut com a Ibn Zaydun (en àrab أحمد بن عبد الله بن زيدون), o a les fonts cristianes castellanes com Abenzaidún (Còrdova, 1003 - Sevilla, 1070/1071), va ser un poeta àrab andalusí.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Ibn Zaydun
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Isidor de Sevilla
Ocaña
Ocaña és una població de la província de Toledo a la comunitat de Castella-La Manxa.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Ocaña
República de Qurtuba
La república de Qúrtuba / Qurṭuba o República de Còrdova va ser l'Estat que va sorgir en la ciutat de Còrdova i els seus voltants arran la desintegració del Califat de Còrdova, en 1031.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і República de Qurtuba
Segura (riu)
El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Segura (riu)
Setge d'Aledo
El setge d'Aledo fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Setge d'Aledo
Setge de Balànsiya (1087)
El Setge de Balànsiya fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir l'any 1087.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Setge de Balànsiya (1087)
Setge de Qurtuba (1069)
El setge de Qúrtuba de 1069 fou una expedició dirigida per al-Hàkam ibn Ukkaixa que va assetjar Qúrtuba amb la intenció d'annexionar-la a l'emirat de Tulàytula.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Setge de Qurtuba (1069)
Setge de Toledo (1090)
El setge de Toledo de 1090 fou un intent almoràvit de reconquerir la ciutat, que en 1085 va caure en mans castellanes.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Setge de Toledo (1090)
Setge de Tulaytula
El setge de Tulaytula fou el període d'ocupació de la ciutat per Yahya al-Qàdir, coronat com emir després de prendre Tulaytula a l'Emirat de Badajoz, que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel Regne de Castella el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de l'Emirat de Balansiya a Yahya al-Qàdir.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Setge de Tulaytula
Silves
Silves és un municipi portuguès, situat al districte de Faro, a la regió d'Algarve i a la subregió de l'Algarve a la vora del riu Arade (àrab Nahr Shilb).
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Silves
Tahírides de Múrcia
Els tahírides o Banu Tahir foren una dinastia que va governar a la taifa de Múrcia.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Tahírides de Múrcia
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun (mort a Còrdova, 1075) fou un membre de la dinastia Banu Dhi-n-Nun i sobirà de l'emirat de Tulàytula (Toledo) entre els anys 1043 i 1075.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Yahya ibn Ismaïl al-Mamun
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Yússuf ibn Taixfín
Zaida (muller d'Alfons VI)
Zaida (1063-1107) va ser una princesa musulmana de l'Àndalus, nora d'al-Mútamid i concubina d'Alfons VI de Castella, amb qui va tenir l'infant Sancho Alfónsez, mort a la Batalla d'Uclés (1108).
Veure Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid і Zaida (muller d'Alfons VI)
També conegut com Abbad III, Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid, Muhàmmad ibn Abbad.