Taula de continguts
70 les relacions: Ahlat, Alatagh i Awnik (1394), Ali Beg ibn Arghun Shah, Arghun Shah Burdalik, Awnik, Batalla de Kunduzca, Bayan Kutxin, Bikijuk, Campanya contra els turcmans (1393), Campanya de Bagdad de Tamerlà, Campanya de Fars (1393), Campanya de Kirkuk i Mossul, Campanya de Lur-i Kučik (1393), Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic, Campanya de Síria, Campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan (1386), Campanya de Tamerlà a l'Índia, Campanya del Diyar Bakr, Campanya del Khuzestan (1393), Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393), Campanya dita dels Cinc Anys (1392-1396), Deportació dels tàtars negres (1403), Guerra del Mogolistan (1399-1400), Història d'Isfahan, Història de Xiraz, Hivern al Karabag (1401-1402), Hivern al Karabagh (1403-1404), Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393), Inici de la campanya dels Set Anys, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Jahan Xah Bahadur, Jahangir ibn Timur, Khalil Sultan, Khan Zade, Kilat-i Nadiri, Kodadad Husayni, Miran Xah, Mort de Muhammad Sultan (1403), Muhammad Jahangir, Muhammad Sultan, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Pir Muhàmmad ibn Jahangir, Primera gran expedició contra Toktamix (1391), Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403), Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita, Retorn de Tamerlà a Samarcanda, Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban, Rokia Khanika, Sad Vaccas, ... Ampliar l'índex (20 més) »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Ahlat
Alatagh i Awnik (1394)
Alatagh i Awnik són dos manuscrits escrits en caràcters caldeus que es van crear a l'any 1394.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Alatagh i Awnik (1394)
Ali Beg ibn Arghun Shah
Ali Beg ibn Arghun Shah (+ 1383) fou amir del grup turcomongol dels Ja'un-i Qurban del Khurasan, amb seu a Tus.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Ali Beg ibn Arghun Shah
Arghun Shah Burdalik
Arghun Shah (segles XIV - XV), dit Arghun Shah Burdalik (+1409) per ser natural de Burdalik, una vila de Transoxiana propera al Jihun (Oxus) i al peu de la muntanya de Burdalik, a la comarca de Karshi) fou un amir mongol de Tamerlà. Tot i que originari d'una zona habitada per la tribu dels Barles, mai se l'esmenta com un Barles sinó com un turcman que probablement tindria llaços amb els sanjaris.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Arghun Shah Burdalik
Awnik
Awnik, coneguda a Turquia com Avnik Kalesi, és una antiga fortalesa o castell al cim d'una muntanya propera a la vila de Güzelhisar, a la província d'Erzurum a Turquia.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Awnik
Batalla de Kunduzca
Campanya de Tamerlà La batalla de Kunduzcha fou un enfrontament decisiu entre les forces del kan de Kiptxak, Toktamish, i les de Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Batalla de Kunduzca
Bayan Kutxin
Bayan Kutxin (+ 1407) fou un amir de Tamerlà que el va designar per diversos governs.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Bayan Kutxin
Bikijuk
Bikijuk (Beg Chuk) (segle XIV) fou el principal amir del kan Tughluq Timur de Mogolistan i Txagatai.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Bikijuk
Campanya contra els turcmans (1393)
La campanya contra els turcmans de 1393 foren unes operacions militars fetes per Tamerlà contra el cap turcman Sariq Muhammad i contra la comarca de Derbent al Kurdistan.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya contra els turcmans (1393)
Campanya de Bagdad de Tamerlà
La campanya de Bagdad fou una campanya militar de Tamerlà que va portar a la conquesta de Bagdad el 1393, que no onstant es va perdre el 1394.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya de Bagdad de Tamerlà
Campanya de Fars (1393)
La campanya de Fars són les operacions militars realitzades per Tamerlà i el seu exèrcit per la conquesta de Fars el 1393 que van suposar el final del muzaffàrides.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya de Fars (1393)
Campanya de Kirkuk i Mossul
La campanya de Kirkuk i Mossul foren les operacions militars de Tamerlà en aquestes zones el 1393, on totes les ciutats i regions es van sotmetre sense lluita.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya de Kirkuk i Mossul
Campanya de Lur-i Kučik (1393)
La campanya de Lur-i Kučik (1393) foren les operacions militars realitzades per Tamerlà al Petit Lur el 1393.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya de Lur-i Kučik (1393)
Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic
La campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic (1396 - 1397) foren una sèrie d'operacions militars encarregades per Tamerlà al seu net Muhàmmad Sultan ibn Jahangir per sotmetre la regió costera de Fars fins al Regne d'Ormuz.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic
Campanya de Síria
La campanya de Síria fou un conjunt d'operacions militars de l'exèrcit de Tamerlà que va entrar a Síria (1400) i va ocupar Alep, Hama, Homs, Baalbek i altres ciutats i va culminar amb la conquesta de Damasc (1401), evacuant després els territoris conquerits.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya de Síria
Campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan (1386)
La campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan del 1386 foren una sèrie d'operacions militars fetes per Tamerlà i el seu exèrcit al Azerbaidjan, Nakhitxevan, Karabagh i Armènia per imposar el seu domini a la regió Arribat a Nihawand procedent del Lur-i Kučik, Tamerla va tenir notícies de que Ahmad ibn Uways, el sultà jalayírida, havia sortit de Bagdad i anava cap a Tabriz per defensar aquesta ciutat de nous atacs.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan (1386)
Campanya de Tamerlà a l'Índia
La campanya a l'Índia de Tamerlà fou una expedició militar per sotmetre el sultanat de Delhi i altres regnes, que va durar un any, entre la sortida a l'abril de 1398 i la tornada a l'abril de 1399.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya de Tamerlà a l'Índia
Campanya del Diyar Bakr
La campanya del Diyar Bakr foren les operacions militars de Tamerlà i el seu exèrcit a aquesta regió, principalment la conquesta d'Amida (Armènia) el 1394.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya del Diyar Bakr
Campanya del Khuzestan (1393)
La campanya de Khuzestan fou una sèrie d'operacions militars dutes a terme per les forces de Tamerlà al Khuzestan el 1393.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya del Khuzestan (1393)
Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393)
La campanya del Kurdistan de 1393 foren les operacions militars realitzades per Tamerlà o pels seus nets i amirs a la regió del Kurdistan i centre i sud de l'Iraq Arabí durant el 1393.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393)
Campanya dita dels Cinc Anys (1392-1396)
La campanya dels Cinc Anys de Tamerlà fou una campanya militar de Tamerlà prevista per cinc anys i que després es va completar en quatre (1392-1396) Timur estava a punt per l'inici de la campanya dita del Cinc Anys.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Campanya dita dels Cinc Anys (1392-1396)
Deportació dels tàtars negres (1403)
El tàtars negres, un dia deportat a l'Àsia Menor, foren deportats per Tamerlà a Transoxiana després de la seva victòria a Anatòlia.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Deportació dels tàtars negres (1403)
Guerra del Mogolistan (1399-1400)
La guerra del Mogolistan del 1399 al 1400 fou un conflicte militar desenvolupat al kanat de Mogolistan.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Guerra del Mogolistan (1399-1400)
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Història d'Isfahan
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Història de Xiraz
Hivern al Karabag (1401-1402)
El hivern del 1401 al 1402 Tamerlà va passar el hivern al Karabagh i es va desenvolupar diversos fets.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Hivern al Karabag (1401-1402)
Hivern al Karabagh (1403-1404)
Timur va passar el hivern del 1403 al 1404 al Karabagh.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Hivern al Karabagh (1403-1404)
Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393)
La incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan fou una campanya militar feta per Tamerlà en aquestes zones el 1393.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393)
Inici de la campanya dels Set Anys
La campanya dels Set Anys de Tamerlà es va iniciar el 8 de setembre de 1399, només quatre mesos després de tornar de l'Índia.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Inici de la campanya dels Set Anys
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Iskandar ibn Úmar Xaykh
Jahan Xah Bahadur
Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Jahan Xah Bahadur
Jahangir ibn Timur
Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Jahangir ibn Timur
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Khalil Sultan
Khan Zade
Khan Zade (Sevin Beg Khanzada) (+1411), fou princesa de la dinastia Sufi, filla de Husayn Sufi, casada successivament amb dos fills de Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Khan Zade
Kilat-i Nadiri
Kilat-i Nadiri (també Kalat-i Nadiri, anteriorment només Kalat) fou una famosa fortalesa a l'Àsia Central a uns 110 km de Mashad a la frontera entre Iran i Turkmenistan en una branca de les muntanyes Karadjdagh en una vall elevada (entre 700 i 900 metres) i trenta km de llarg; al nord i sud les muntanyes no es poden escalar i tenen una altura de 240 a 300 metres, presentant només cinc obertures, el que la convertia en una fortalesa natural fàcil de defensar a l'oest i est.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Kilat-i Nadiri
Kodadad Husayni
Kodadad Husayni - nom transcrit amb diverses variants com ara Kudadad Husayni o Khudaidad Husayni, (segles XIV-XV, + 1411) fou un amir de Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Kodadad Husayni
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Miran Xah
Mort de Muhammad Sultan (1403)
Muhammad Sultan, net i hereu de Tamerlà, va morir de malaltia el 22 de març de 1403.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Mort de Muhammad Sultan (1403)
Muhammad Jahangir
Muhammad Jahangir (1396-1433) fou un príncep timúrida, fill de Muhammad Sultan, net de Jahangir i besnet de Tamerlà, que fou nominat kan del Kanat de Txagatai, càrrec que va exercir tres anys.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Muhammad Jahangir
Muhammad Sultan
* Muhàmmad Sultan o Muhàmmad Bulak Khan, kan de l'Horda d'Or (mitjans del segle XIV) en oposició als kans de Nova Sarai, i protegit per Mamai.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Muhammad Sultan
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Pir Muhàmmad ibn Jahangir
Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Pir Muhàmmad ibn Jahangir
Primera gran expedició contra Toktamix (1391)
La primera gran expedició contra Toktamish que va fer Tamerlà amb tot el seu exèrcit i la finalitat de liquidar el problema, fou l'expedició del 1391.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Primera gran expedició contra Toktamix (1391)
Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403)
La regorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí es va produir el 1403 després de la mort de Muhammad Sultan.
Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita
El retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita es va produir després de la conquesta de Pèrsia (Fars) sota els muzaffàrides i va consolidar el domini timúrida a la regió (1393).
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita
Retorn de Tamerlà a Samarcanda
Després de la campanya del Cinc Anys, completada de fet en quatre anys, Tamerlà va retornar a Samarcanda (1396) on va passar el hivern (1396-1397) El 17 de juliol de 1396 Timur va sortir d'Hamadan en direcció a Samarcanda.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Retorn de Tamerlà a Samarcanda
Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban
La revolta i sumbissió dels Ja'un-i Qurban es va produir el 1381 i es va repetir el 1382.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban
Rokia Khanika
Rokia, Rukya o Rukaiya Khanika fou una princesa de lulus o kanat de Txagatai, filla de Kai Khusraw Khuttalani, que es va casar amb el fill gran de Tamerlà, Jahangir ibn Timur (+ 1378), el qual va tenir altres dues esposes, Khan Zade Sufi, una princesa kungrat de Khwarizm, i Bakht Malik Aghga, filla d'Ilies Khoja Yasauri.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Rokia Khanika
Sad Vaccas
Sad Vaccas o Sad Wakas (1399-1417/18) fou un príncep timúrida, fill de Muhammad Sultan, net de Jahangir ibn Timur i besnet de Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Sad Vaccas
Saif al-Din Barles
Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Saif al-Din Barles
Sar Bugha
Sar Bugha, Sarbugha, citat com a Sar Bugha Kiptxak o Sar Bugha Jalayir (+ vers 1394) fou un amir probablement d'origen turc kiptxak integrat en la tribu mongol turquitzada dels jalayir, que va servir a Tamerlà, contra el qual es va revoltar temporalment.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Sar Bugha
Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix
La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix
Shams al-Din Abas
Shams al-Din Abas (segles XIV i XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Shams al-Din Abas
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Sulayman Xah
Suleyman I
Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Suleyman I
Sultan Husayn Mirza
Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Sultan Husayn Mirza
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Sultaniyya
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Tabriz
Tahartan
Amir Tahartan o Taherten (+ 1403/1404) fou un general (amir) turcman fundador de l'emirat d'Erzincan el 1379.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Tahartan
Taji Bugha Barles
Taji Bugha Barles fou un amir mongol de la tribu turquitzada dels Barles, que va servir a Tamerlà.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Taji Bugha Barles
Takhi-i-Hulagu
Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Takhi-i-Hulagu
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Tamerlà
Tàtars negres
Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle al.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Tàtars negres
Timur Khoja ibn Ak Bugha
Timur Khoja ibn Ak Bugha (+1405) fou un amir mongol de Tamerlà, fill de l'amir Ak Bugha Naiman.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Timur Khoja ibn Ak Bugha
Tuman Agha
Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Tuman Agha
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Ulugh Beg
Xadi Mulk
Xadi Mulk (+1411) fou una concubina que va arribar a emperadriu de Transoxiana (1405-1409), esposa de Khalil Sultan.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Xadi Mulk
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Xah Rukh (timúrida)
Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.
Veure Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Xaikh Ali Bahadur