34 les relacions: Alep, Çorlulu Damat Ali Paixà, Àustria, Bòsnia, Bender, Crimea, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Genísser, Gran Visir, Imperi Otomà, Istanbul, Mahmut I, Morea otomana, Muhsinzade Mehmed Paixà, Naupacte, Polònia, Principats danubians, Rumèlia, Tessàlia, Tractat de Küčük Kaynardja, Turc, Vidin, Yeğen Mehmet Paixà, 1707, 1710, 1714, 1715, 1736, 1737, 1749, 1774, 19 de desembre, 3 d'agost.
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Alep · Veure més »
Çorlulu Damat Ali Paixà
Çorlulu Damat Ali Paşa (Čorlu, 1670 - 1711) fou un gran visir otomà.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Çorlulu Damat Ali Paixà · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Àustria · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Bòsnia · Veure més »
Bender
Fortalesa de Bendery. Cementiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Bender · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Crimea · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Egipte · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Genísser · Veure més »
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Gran Visir · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Imperi Otomà · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Istanbul · Veure més »
Mahmut I
Mahmut I (nom de ploma Sakbati, 2 d'agost de 1696 – 13 de desembre de 1654) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1730 fins a la seva mort.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Mahmut I · Veure més »
Morea otomana
Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Morea otomana · Veure més »
Muhsinzade Mehmed Paixà
Muhsinzade Mehmed Paixà (1704 - 4 d'agost de 1774) fou gran visir otomà dos cops (1765-1768 i 1771-1773).
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Muhsinzade Mehmed Paixà · Veure més »
Naupacte
Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Naupacte · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Polònia · Veure més »
Principats danubians
Els principats danubians a mitjan segle XIX Principats danubians fou el nom amb què durant el hom referia als dos principats romanesos, Valàquia i Moldàvia, sota sobirania otomana cada vegada més limitada per les potències.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Principats danubians · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Rumèlia · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Tessàlia · Veure més »
Tractat de Küčük Kaynardja
Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Turc · Veure més »
Vidin
Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Vidin · Veure més »
Yeğen Mehmet Paixà
Gümbükçu Yeğen Mehmed Paşa (+1745) fou gran visir otomà de 1737 a 1739.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і Yeğen Mehmet Paixà · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і 1707 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і 1710 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і 1715 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і 1736 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і 1737 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і 1749 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і 1774 · Veure més »
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і 19 de desembre · Veure més »
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Muhsinzade Abdullah Paixà і 3 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abd Allah Pasha, Abd Allah Paşa Muhsin Zade Celebi, Abdullah Paixà Muhsin Zade Celebi, Muhsinzade Abdullah Paşa.