Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Anarquisme, Anarquisme a Espanya, Carlos Arias Navarro, Confederació Nacional del Treball, Felip Solé i Sabarís, Franquisme a Catalunya, Front d'Alliberament de Catalunya, Fuga de Segòvia, Gilles Dauvé, Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista, Història de Barcelona, Jaume Aiats i Abeyà, Jean-Marc Rouillan, Joan Soler i Amigó, Josep Lluís Pons Llovet, L'esperança del condemnat a mort, Llista d'atemptats d'ETA, Lucio Urtubia, Mil (desambiguació), OLLA, Oriol Solé Sugranyes, Pavelló de la República, Ramon Barnils i Folguera, Ricard de Vargas Golarons, Salvador (Puig Antich), Salvador Puig i Antich, Santiago Soler i Amigó, Sebastià Salellas i Magret, Transició democràtica espanyola, Tretzè Govern d'Espanya durant la dictadura franquista, Xavier Garriga Paituví, 5 d'abril.
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Anarquisme · Veure més »
Anarquisme a Espanya
Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Anarquisme a Espanya · Veure més »
Carlos Arias Navarro
fou un polític espanyol, president d'Espanya entre 1973 i 1976.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Carlos Arias Navarro · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Felip Solé i Sabarís
Felip Solé i Sabarís (Lleida, Segrià, 21 d'abril de 1915 - Barcelona, 21 de juny de 2005) fou un polític català.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Felip Solé i Sabarís · Veure més »
Franquisme a Catalunya
El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Franquisme a Catalunya · Veure més »
Front d'Alliberament de Catalunya
El Front d'Alliberament Català, també conegut com a Front d'Alliberament de Catalunya (FAC) fou la primera organització armada que defensava les tesis dels moviments d'alliberament nacional d'influència marxista-leninista als Països Catalans i va néixer el 1969.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Front d'Alliberament de Catalunya · Veure més »
Fuga de Segòvia
Fuga de Segòvia és com es coneix la fugida del penal de Segòvia el 5 d'abril de 1976 de 29 presos polítics (24 d'ells militants d'ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE(i)) pel col·lector d'aigües fecals després d'haver cavat un túnel durant mesos, i que acabà amb l'arrest de 24 dels fugats, la mort en una trobada amb la Guàrdia Civil a Burguete (Navarra) d'Oriol Solé i Sugranyes i la fugida a França de quatre d'ells.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Fuga de Segòvia · Veure més »
Gilles Dauvé
Gilles Dauvé és un teòric polític, professor i traductor francès nascut el 1947.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Gilles Dauvé · Veure més »
Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista
Els Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista (GARI) van ser una sèrie de grups autònoms antifranquistes, d'ideologia antiautoritària, que es van coordinar per realitzar accions d'agitació armada i propaganda després de l'autodissolució del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), a Tolosa de Llenguadoc, a causa de la detenció dels seus membres i condemna a mort d'un d'ells, Salvador Puig Antich.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Història de Barcelona · Veure més »
Jaume Aiats i Abeyà
Jaume Aiats conversa amb el cantador Joan Ros de casa Cabiró d'Arestui Jaume Aiats i Abeyà (Vic, 1960) és músic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Jaume Aiats i Abeyà · Veure més »
Jean-Marc Rouillan
Jean-Marc Rouillan (Aush, 30 d'agost de 1952) també conegut pel nom Jann-Marc Rouillan, és un militant d'extrema esquerra i escriptor occità, fundador i membre del grup armat autònom Acció Directa.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Jean-Marc Rouillan · Veure més »
Joan Soler i Amigó
fou un pedagog i escriptor català, especialitzat en la recerca de cultura popular.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Joan Soler i Amigó · Veure més »
Josep Lluís Pons Llovet
Josep Lluís Pons Llovet (Barcelona, 5 d'octubre de 1955) fou membre del Moviment Ibèric d'Alliberament.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Josep Lluís Pons Llovet · Veure més »
L'esperança del condemnat a mort
L'esperança del condemnat a mort és una sèrie de tres pintures realitzada per Joan Miró el 1974 i que actualment forma part de la col·lecció permanent de la Fundació Joan Miró de Barcelona, gràcies a una donació del mateix artista.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і L'esperança del condemnat a mort · Veure més »
Llista d'atemptats d'ETA
Aquesta llista pretén recollir els atemptats d'ETA incloses totes les branques i subdivisions que ha generat.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Llista d'atemptats d'ETA · Veure més »
Lucio Urtubia
Lucio Urtubia Jiménez (Cascante, 18 de febrer de 1931 - París, 18 de juliol de 2020) va ser un paleta de professió i militant anarquista navarrès.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Lucio Urtubia · Veure més »
Mil (desambiguació)
* mil o mill, moneda fraccionària i unitat de compte (1/1.000).
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Mil (desambiguació) · Veure més »
OLLA
L'OLLA (Organització de la Lluita Armada) fou una organització armada amb origen parcialment d'un grup sorgit l'any 1972 del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) anomenat Resistència, i en novembre fan un atracament en col·laboració amb el Moviment Ibèric d'Alliberament a Barcelona, amb els que comparteixen informació, i en la tardor de 1973, després de la dissolució del MIL, diversos dels seus membres entren a formar part d'OLLA.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і OLLA · Veure més »
Oriol Solé Sugranyes
Pedra que hi ha sobre la tomba d'Oriol Solé Sugranyes al cementiri de Bor (Bellver de Cerdanya) amb la lletra de la cançó "Me n'aniré a la muntanya" de Quico Pi de la Serra Oriol Solé i Sugranyes (Barcelona, 4 de gener de 1948 - Auritz, 6 d'abril de 1976) va ser un activista revolucionari català d'ideologia autonomista i anarquista que va formar part del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL).
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Oriol Solé Sugranyes · Veure més »
Pavelló de la República
El Pavelló de la República, també conegut com a Pavelló Espanyol, fou un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert amb l'ajut de Luis Lacasa per a l'Exposició Internacional de París de 1937.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Pavelló de la República · Veure més »
Ramon Barnils i Folguera
Ramon Barnils i Folguera (Sabadell, Vallès Occidental, 13 d'octubre de 1940 - Reus, Baix Camp, 14 de març de 2001) fou un periodista i traductor català.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Ramon Barnils i Folguera · Veure més »
Ricard de Vargas Golarons
Ricard de Vargas Golarons (Barcelona, 15 de febrer de 1949) és un escriptor, historiador i militant llibertari català.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Ricard de Vargas Golarons · Veure més »
Salvador (Puig Antich)
Salvador (Puig Antich) és una pel·lícula dirigida per Manuel Huerga, estrenada el setembre de 2006, basada en la novel·la Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich, escrita el 2001 pel periodista català Francesc Escribano.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Salvador (Puig Antich) · Veure més »
Salvador Puig i Antich
Salvador Puig i Antich, àlies el Metge, (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, lluitador en pro de l'alliberament de la classe obrera i actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Salvador Puig i Antich · Veure més »
Santiago Soler i Amigó
Santiago Soler Amigó (Badalona, 13 d'agost de 1943 - Badalona, abril de 1999), fou un dels anarquistes del grup de Salvador Puig Antich que militaren en el Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL).
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Santiago Soler i Amigó · Veure més »
Sebastià Salellas i Magret
popularment conegut com a "Tià" Salellas, fou un advocat i polític català.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Sebastià Salellas i Magret · Veure més »
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Transició democràtica espanyola · Veure més »
Tretzè Govern d'Espanya durant la dictadura franquista
Escut de l'estat espanyol Francisco Franco, cap d'Estat El Tretzè Govern d'Espanya durant la dictadura franquista va durar del 9 de juny de 1973 al 3 de gener de 1974.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Tretzè Govern d'Espanya durant la dictadura franquista · Veure més »
Xavier Garriga Paituví
Xavier Garriga Paituví, àlies “Carlos” i “el Secretari” fou militant del Forces Socialistes Federals (FSF) en la comarca del Vallès Oriental (dels anys 1966 al 1969).
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і Xavier Garriga Paituví · Veure més »
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Moviment Ibèric d'Alliberament і 5 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Moviment Ibèric d’Alliberament, Movimiento Ibérico de Liberación.
