Accés més ràpid que el navegador!
227 les relacions: Allegretto, Allegro, Allor ch'io dissi addio, Antonio Montanari, Aure soavi e liete, Batuque, Beethoven i la tonalitat do menor, Cançó de bressol (Brahms), Cantata, Carmela Mackenna, Concert per a clarinet (Shaw), Concert per a llaüt en re major (Vivaldi), Concert per a mandolina (Vivaldi), Concert per a oboè núm. 1 (Händel), Concert per a oboè núm. 2 (Händel), Concert per a oboè núm. 3 (Händel), Concert per a piano en sol (Ravel), Concert per a piano núm. 1 (Chopin), Concert per a piano núm. 2 (Brahms), Concert per a piano núm. 2 (Chopin), Concert per a piano núm. 2 (Xostakóvitx), Concert per a piano núm. 27 (Mozart), Concert per a piano núm. 3 (Bartók), Concert per a piano núm. 5 (Saint-Saëns), Concert per a violí (Schönberg), Concert per a violí (Schumann), Concert per a violí (Sibelius), Concert per a violí núm. 2 (Piston), Courante, Dalla guerra amorosa, Del bell'idolo mio, Deutsche Messe (Schubert), Divertimento núm. 11 (Mozart), Dmitri Xostakóvitx, Dues peces per a octet de corda, El carnaval dels animals, En saga, Fantasia en sol major, BWV 572, Fest- und Gedenksprüche (Brahms), Finale (música), Forma sonata, Forma ternària, Gallimathias musicum, Gavota, Grave, Grosso mogul, Guiomar Novaes, Gustav Mahler, Hype!, Joseph Martin Kraus, ..., Kaikhosru Shapurji Sorabji, Kullervo (Sibelius), Le Tombeau de Couperin, Les oceànides, Llista d'òperes de Georg Friedrich Händel, Llista de concerts de Haydn, Llista de termes italians en música, Luonnotar (Sibelius), Maestoso, Magnificat (Vivaldi), Marxa musical, Mazeppa (Liszt), Música aleatòria, Música clàssica, Música de Cap Verd, Metamorfosis simfòniques sobre temes de Weber, Minuet, Missa brevis, Missa núm. 1 (Schubert), Missa núm. 4 (Schubert), Moderato, Moments musicals (Schubert), Moviment (desambiguació), Nisi Dominus (Händel), Numeració romana, O lucenti, o sereni occhi, Octet (Schubert), Oratori (música), Ornamentació (música), Pastoral Symphony, Pavana, Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica, Plunderphonics, Poème de l'extase, Prestissimo, Presto, Pulcinella, Quartet de corda en fa major (Ravel), Quartet de corda núm. 1 (Mozart), Quartet de corda núm. 11 (Beethoven), Quartet de corda núm. 11 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 12 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 13 (Schubert), Quartet de corda núm. 13 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 14 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 15 (Beethoven), Quartet de corda núm. 15 (Schubert), Quartet de corda núm. 15 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 16 (Beethoven), Quartet de corda núm. 2 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 3 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 4 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 5 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 6 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 7 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 8 (Xostakóvitx), Quartet de corda núm. 9 (Xostakóvitx), Quartettsatz, D 703 (Schubert), Quatuor pour la fin du temps, Quintet de corda núm. 1 (Mozart), Quintet de corda, Op. 104 (Beethoven), Quintet per a piano (Xostakóvitx), Rapsòdia, Ritme harmònic, Salvador Reixac, Sarabanda, Scordatura, Serenata núm. 10 (Mozart), Serenata núm. 11 (Mozart), Serenata núm. 7 (Mozart), Simfonia, Simfonia concertant, Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra (Mozart), Simfonia coral, Simfonia en do major (Bizet), Simfonia núm. 1 (Arnold), Simfonia núm. 1 (Barber), Simfonia núm. 1 (Brahms), Simfonia núm. 1 (Lutosławski), Simfonia núm. 1 (Nielsen), Simfonia núm. 10 (Xostakóvitx), Simfonia núm. 101 (Haydn), Simfonia núm. 11 (Xostakóvitx), Simfonia núm. 15 (Xostakóvitx), Simfonia núm. 2 (Arnold), Simfonia núm. 2 (Enescu), Simfonia núm. 2 (Gerhard), Simfonia núm. 2 (Ives), Simfonia núm. 2 (Mahler), Simfonia núm. 2 (Xostakóvitx), Simfonia núm. 3 (Borodín), Simfonia núm. 3 (Brahms), Simfonia núm. 3 (Enescu), Simfonia núm. 3 (Gerhard), Simfonia núm. 3 (Sibelius), Simfonia núm. 4 (Enescu), Simfonia núm. 4 (Mahler), Simfonia núm. 4 (Pärt), Simfonia núm. 4 (Prokófiev), Simfonia núm. 4 (Sibelius), Simfonia núm. 4 (Txaikovski), Simfonia núm. 4 (Vaughan Williams), Simfonia núm. 5 (Beethoven), Simfonia núm. 5 (Sibelius), Simfonia núm. 6 (Schubert), Simfonia núm. 6 (Sibelius), Simfonia núm. 6 (Xostakóvitx), Simfonia núm. 7 (Bruckner), Simfonia núm. 7 (Sibelius), Simfonia núm. 8 (Mahler), Simfonia núm. 9 (Mahler), Simfonia núm. 9 (Pettersson), Simfonies de Beethoven, Simfonies per a instruments de vent, Sinfonia antartica, Sonata en sol major (HWV 358), Sonata per a dos pianos en re major (Mozart), Sonata per a flauta dolça en do major (HWV 365), Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369), Sonata per a flauta dolça en re menor (HWV 367a), Sonata per a flauta dolça en sol menor (HWV 360), Sonata per a flauta en la menor (HWV 374), Sonata per a flauta en mi menor (HWV 359b), Sonata per a flauta en mi menor (HWV 375), Sonata per a flauta en mi menor (HWV 379), Sonata per a flauta en re major (HWV 378), Sonata per a flauta en si menor (HWV 367b), Sonata per a flauta en si menor (HWV 376), Sonata per a flauta en sol major (HWV 363b), Sonata per a oboè en do menor (HWV 366), Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a), Sonata per a piano 1.X.1905, Sonata per a piano núm. 1 (Brahms), Sonata per a piano núm. 10 (Beethoven), Sonata per a piano núm. 15 en do major, D 840 (Schubert), Sonata per a piano núm. 18 en sol major, D 894 (Schubert), Sonata per a piano núm. 2 en do major, D 279 (Schubert), Sonata per a piano núm. 29 (Beethoven), Sonata per a piano núm. 3 (Brahms), Sonata per a piano núm. 32 (Beethoven), Sonata per a violí en fa major (HWV 370), Sonata per a violí en la major (HWV 361), Sonata per a violí en la major (HWV 372), Sonata per a violí en la major, D 574 (Schubert), Sonata per a violí en mi major (HWV 373), Sonata per a violí en re major (HWV 371), Sonata per a violí en re menor (HWV 359a), Sonata per a violí en sol menor (HWV 364a), Sonata per a violí en sol menor (HWV 368), Sonata per a violoncel i piano núm. 1 (Beethoven), Sonata per a violoncel i piano núm. 2 (Beethoven), Sonata per a violoncel i piano núm. 2 (Brahms), Sonata per a violoncel i piano núm. 3 (Beethoven), Sonata per a violoncel i piano núm. 4 (Beethoven), Sonata per a violoncel i piano núm. 5 (Beethoven), Sonata per piano de Berg, Stabat Mater (Szymanowski), Suite per a teclat en re menor (HWV 437), Tabula rasa (Pärt), Te Deum (Berlioz), Tempo, Tenuto, Tra le fiamme, Trio de corda, Op. 9 núm. 2 (Beethoven), Trio de corda, Op. 9 núm. 3 (Beethoven), Trio per a piano núm. 1 (Schubert), Trio per a piano núm. 2 (Schubert), Trio per a piano núm. 4 (Beethoven), Trio per a piano núm. 5 (Beethoven), Triple Concert (Beethoven), Un'alma innamorata, Variació (música), Variacions sobre un tema rococó (Txaikovski), Vesperae solennes de confessore (Mozart), Vivace, York Höller, 4′33″. Ampliar l'índex (177 més) »
Allegretto
menor de César Franck Segon moviment (allegretto) de la sonata per a piano ''Clar de Lluna'', de Beethoven Allegretto (diminutiu d'allegro; alegret, en italià) és, en música, un indicador de tempo que correspon a una velocitat una mica menys ràpida que l'allegro, aproximadament unes 120 pulsacions per minut (ppm).
Nou!!: Moviment (música) і Allegretto · Veure més »
Allegro
El terme musical allegro, escrit en italià, significa ràpid o animat.
Nou!!: Moviment (música) і Allegro · Veure més »
Allor ch'io dissi addio
Allor ch'io dissi addio (HWV 80) és una cantata secular dramàtica (una composició vocal amb un acompanyament instrumental) composta per Georg Friedrich Händel cap el 1707–08.
Nou!!: Moviment (música) і Allor ch'io dissi addio · Veure més »
Antonio Montanari
Antonio M. Montanari (Mòdena, 29 de novembre de 1676 - Roma, 2 d'abril de 1737) va ser un violinista i compositor italià del període Barroc.
Nou!!: Moviment (música) і Antonio Montanari · Veure més »
Aure soavi e liete
Aure soavi e liete (HWV 84) és un cantada profana dramàtica barroca composta per Georg Friedrich Händel el 1707 mentre era al servei de la família Ruspoli com a mestre de capella a Roma.
Nou!!: Moviment (música) і Aure soavi e liete · Veure més »
Batuque
El batuque és un gènere musical i de dansa originari de Cap Verd.
Nou!!: Moviment (música) і Batuque · Veure més »
Beethoven i la tonalitat do menor
En les composicions del compositor alemany Ludwig van Beethoven, es considera que la tonalitat de do menor ocupa un lloc especial.
Nou!!: Moviment (música) і Beethoven i la tonalitat do menor · Veure més »
Cançó de bressol (Brahms)
La Cançó de bressol de Johannes Brahms (en alemany, Wiegenlied: Guten Abend, gute Nacht, Op. 49, núm. 4, fou publicada el 1868. El text del primer vers prové d'una col·lecció de poemes tradicionals alemanys anomenats Des Knaben Wunderhorn; la segona estrofa és de l'escriptor i filòleg Georg Scherer (1824–1909) el 1849. Aquesta melodia, aquesta cançó de bressol, és una del més famoses del món occidental, i es utilitzada per molts pares per fer dormir els seus nadons. Brahms va dedicar aquesta cançó a una amiga, Bertha Faber, amb motiu del naixement del seu segon fill. Brahms hi havia estat enamorat en la seva joventut i la melodia tenia present una cançó vienesa que ella li havia cantat quan es van conèixer a Hamburg. La cançó va ser estrenada en públic el 22 de desembre de 1869 a Viena per Louise Dustmann (cantant) i Clara Schumann (piano).
Nou!!: Moviment (música) і Cançó de bressol (Brahms) · Veure més »
Cantata
violins i el violoncel a la segona fila Una cantata és una composició musical vocal amb acompanyament instrumental, habitualment amb diversos moviments i sovint amb un cor.
Nou!!: Moviment (música) і Cantata · Veure més »
Carmela Mackenna
Carmela Mackena (Santiago de Xile, 1879 - 1962) fou una compositora xilena.
Nou!!: Moviment (música) і Carmela Mackenna · Veure més »
Concert per a clarinet (Shaw)
El concert per a clarinet d'Artie Shaw és una de les peces més famoses de la banda de jazz de mitjans del segle XX Artie Shaw and his Orchestra.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a clarinet (Shaw) · Veure més »
Concert per a llaüt en re major (Vivaldi)
El Concert per a llaüt en re major, RV 93, d'Antonio Vivaldi, és una de les quatre obres seves que tenen el llaüt com a instrument solista.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a llaüt en re major (Vivaldi) · Veure més »
Concert per a mandolina (Vivaldi)
El Concert per a mandolina en do major, RV 425, fou compost pel compositor italià Antonio Vivaldi, el 1725.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a mandolina (Vivaldi) · Veure més »
Concert per a oboè núm. 1 (Händel)
El Concert per a oboè núm.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a oboè núm. 1 (Händel) · Veure més »
Concert per a oboè núm. 2 (Händel)
El Concert per a oboè núm.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a oboè núm. 2 (Händel) · Veure més »
Concert per a oboè núm. 3 (Händel)
El Concert per a oboè núm.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a oboè núm. 3 (Händel) · Veure més »
Concert per a piano en sol (Ravel)
El Concert per a piano en sol major va ser compost pel compositor francès Maurice Ravel entre 1929 i 1931.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a piano en sol (Ravel) · Veure més »
Concert per a piano núm. 1 (Chopin)
El Concert per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a piano núm. 1 (Chopin) · Veure més »
Concert per a piano núm. 2 (Brahms)
El Concert per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a piano núm. 2 (Brahms) · Veure més »
Concert per a piano núm. 2 (Chopin)
El Concert per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a piano núm. 2 (Chopin) · Veure més »
Concert per a piano núm. 2 (Xostakóvitx)
Dmitri Shostakovich in 1950 El Concert per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a piano núm. 2 (Xostakóvitx) · Veure més »
Concert per a piano núm. 27 (Mozart)
El Concert per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a piano núm. 27 (Mozart) · Veure més »
Concert per a piano núm. 3 (Bartók)
El Concert per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a piano núm. 3 (Bartók) · Veure més »
Concert per a piano núm. 5 (Saint-Saëns)
El Concert per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a piano núm. 5 (Saint-Saëns) · Veure més »
Concert per a violí (Schönberg)
El Concert per a violí, op.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a violí (Schönberg) · Veure més »
Concert per a violí (Schumann)
Robert Schumann el 1850 El concert per a violí en re menor, WoO 23 és una peça concertant per a violí i orquestra escrita per Robert Schumann el 1853.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a violí (Schumann) · Veure més »
Concert per a violí (Sibelius)
El Concert per a violí en re menor, op.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a violí (Sibelius) · Veure més »
Concert per a violí núm. 2 (Piston)
El Concert per a violí i orquestra núm.
Nou!!: Moviment (música) і Concert per a violí núm. 2 (Piston) · Veure més »
Courante
La Courante (també anomenada corrente o corranda) era una dansa de la cort sorgida probablement al segle XVI a la cort francesa.
Nou!!: Moviment (música) і Courante · Veure més »
Dalla guerra amorosa
Dalla guerra amorosa (HWV 102) és una cantata de cambra secular composta per Georg Friedrich Händel a Itàlia durant els anys 1708-1709.
Nou!!: Moviment (música) і Dalla guerra amorosa · Veure més »
Del bell'idolo mio
Del bell'idolo mio (HWV 104) és un cantata escrita per Georg Friedrich Händel entre el 1707 i el 1709; en aquell temps estava a Roma al servei de la família Ruspoli com a mestre de capella.
Nou!!: Moviment (música) і Del bell'idolo mio · Veure més »
Deutsche Messe (Schubert)
Retrat de Franz Schubert per Franz Eybl (1827) (Missa alemanya), D 872, és una missa composta per Franz Schubert dins 1827.
Nou!!: Moviment (música) і Deutsche Messe (Schubert) · Veure més »
Divertimento núm. 11 (Mozart)
El Divertiment n.º 11 en re major, K. 251, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart.
Nou!!: Moviment (música) і Divertimento núm. 11 (Mozart) · Veure més »
Dmitri Xostakóvitx
, nom complet amb patronímic Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx, fou un compositor i pianista rus del període soviètic.
Nou!!: Moviment (música) і Dmitri Xostakóvitx · Veure més »
Dues peces per a octet de corda
Dues peces per a octet de corda, op.
Nou!!: Moviment (música) і Dues peces per a octet de corda · Veure més »
El carnaval dels animals
Fragment del primer moviment. El carnaval dels animals (francès: Le Carnaval des animaux) és una suite musical en 14 moviments composta pel compositor romàntic francès Camille Saint-Saëns.
Nou!!: Moviment (música) і El carnaval dels animals · Veure més »
En saga
En saga (en finès:; ocasionalment traduït com Un conte de fades, Una saga, o Una llegenda), op. 9, és un poema simfònic d'un moviment per a orquestra escrit entre 1891 i 1892 pel compositor finlandès Jean Sibelius.
Nou!!: Moviment (música) і En saga · Veure més »
Fantasia en sol major, BWV 572
La Fantasia en sol major, BWV 572 és una peça composta per a òrgan pel compositor barroc alemany Johann Sebastian Bach.
Nou!!: Moviment (música) і Fantasia en sol major, BWV 572 · Veure més »
Fest- und Gedenksprüche (Brahms)
Fest- und Gedenksprüche (Proverbis de festa i commemoració) Op.
Nou!!: Moviment (música) і Fest- und Gedenksprüche (Brahms) · Veure més »
Finale (música)
Un finale és el darrer moviment d'una sonata, simfonia o concert; el final d'una peça instrumental de música clàssica que té diversos moviments; o una prolongada seqüència final al final d'un acte d'una òpera o una obra de teatre musical.
Nou!!: Moviment (música) і Finale (música) · Veure més »
Forma sonata
La forma sonata, o forma de primer moviment, és una estructura musical, una forma musical o un patró de composició musical basada en l'harmonia i textures contrastants.
Nou!!: Moviment (música) і Forma sonata · Veure més »
Forma ternària
La forma ternària és una manera d'estructurar la peça musical en tres parts: L'estructura ternària bàsica, A–B–A, és la més utilitzada, on la primera i la tercera parts són musicalment idèntiques, o molt semblants, mentre que la segona part (B), molt sovint coneguda com a trio, contrasta notablement amb aquestes.
Nou!!: Moviment (música) і Forma ternària · Veure més »
Gallimathias musicum
en re major, K. 32, és un quòdlibet compost el març de 1766 per Wolfgang Amadeus Mozart durant el seu Gran Viatge Europeu. Va ser estrenat a La Haia el dia 11 de març de 1766.
Nou!!: Moviment (música) і Gallimathias musicum · Veure més »
Gavota
La gavota (en francès gavotte) és una dansa tradicional francesa que encara es ballava a la Bretanya a mitjan; també fou una dansa cortesana i una forma instrumental ben popular des de finals del fins a finals del.
Nou!!: Moviment (música) і Gavota · Veure més »
Grave
Indicació de 'grave' al començament de la sonata ''patètica'', de L. v. Beethoven Grave és, en música, una indicació de tempo que es troba entre les que corresponen a una velocitat més lenta, d'aproximadament 40 pulsacions per minut (ppm) o poc més.
Nou!!: Moviment (música) і Grave · Veure més »
Grosso mogul
Grosso mogul, o Il grosso mogul, o amb majúscules Grosso Mogul (Gran Mogol), RV 208, és un concert per a violí en re major d'Antonio Vivaldi.
Nou!!: Moviment (música) і Grosso mogul · Veure més »
Guiomar Novaes
va ser una pianista brasilera.
Nou!!: Moviment (música) і Guiomar Novaes · Veure més »
Gustav Mahler
Gustav Mahler (pronunciació en alemany: /ˌg̊ʊstaf o ˌg̊ʊstɑf ˈmɑːlɐ/) (Kaliště, 7 de juliol de 1860 – Viena, 18 de maig de 1911) fou un compositor, director d'orquestra i pianista austro-bohemi, considerat un dels compositors més importants del postromanticisme i un dels principals directors de la seva generació.
Nou!!: Moviment (música) і Gustav Mahler · Veure més »
Hype!
Hype! és un documental dirigit per Doug Pray que mostra com diferents estils musicals de la ciutat de Seattle van innovar i es van generalitzar fins convertir-se en el gènere grunge a la dècada del 1990.
Nou!!: Moviment (música) і Hype! · Veure més »
Joseph Martin Kraus
fou un compositor alemany-suec de l'època clàssica, mestre de capella a la cort del rei suec Gustau III de Suècia.
Nou!!: Moviment (música) і Joseph Martin Kraus · Veure més »
Kaikhosru Shapurji Sorabji
, conegut popularment com a Sorabji, fou un compositor i pianista anglès del.
Nou!!: Moviment (música) і Kaikhosru Shapurji Sorabji · Veure més »
Kullervo (Sibelius)
Kullervo (de vegades coneguda com la Simfonia de Kullervo), op. 7, és una obra simfònica de cinc moviments per a soprano, baríton, cor masculí i orquestra escrita entre 1891 i 1892 pel compositor finlandès Jean Sibelius.
Nou!!: Moviment (música) і Kullervo (Sibelius) · Veure més »
Le Tombeau de Couperin
Le Tombeau de Couperin és una suite per a piano sol escrita per Maurice Ravel.
Nou!!: Moviment (música) і Le Tombeau de Couperin · Veure més »
Les oceànides
Les oceànides (títol en finlandès: Aallottaret, que significa «nimfes de les ones» o «esperits de les ones»; títol de l'obra original Rondeau der Wellen), op.
Nou!!: Moviment (música) і Les oceànides · Veure més »
Llista d'òperes de Georg Friedrich Händel
Georg Friedrich Händel en 1741. Aquí es presenta la Llista d'òperes de Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Llista d'òperes de Georg Friedrich Händel · Veure més »
Llista de concerts de Haydn
Aquesta és la llista dels concerts escrits pel compositor del Classicisme Franz Joseph Haydn, que s'inclouen als apartats VII (la majoria d'ells), XIII (els de tecla) i XVIII (els que són per a baríton) del "Hoboken-Verzeichnis" (Catàleg Hoboken) de les obres de Haydn que en va fer Anthony van Hoboken.
Nou!!: Moviment (música) і Llista de concerts de Haydn · Veure més »
Llista de termes italians en música
La llista de termes italians en música és força llarga degut al domini que van exercir els músics italians durant els segles XVII i XVIII.
Nou!!: Moviment (música) і Llista de termes italians en música · Veure més »
Luonnotar (Sibelius)
, op. 70, és un poema simfònic d'un sol moviment per a soprano i orquestra escrit el 1913 pel compositor finlandès Jean Sibelius.
Nou!!: Moviment (música) і Luonnotar (Sibelius) · Veure més »
Maestoso
Maestoso (de l'italià per a «majestuós», «ple de dignitat») en notació musical que indica el caràcter o el tempo majestuosó o solemene d'una obra musical.
Nou!!: Moviment (música) і Maestoso · Veure més »
Magnificat (Vivaldi)
El Magnificat en sol menor, RV 610, d'Antonio Vivaldi és una de les obres de música sacra més importants del compositor venecià.
Nou!!: Moviment (música) і Magnificat (Vivaldi) · Veure més »
Marxa musical
Una marxa és una peça musical de ritme regular i accentuat generalment en compàs binari, destinada a acompanyar desfilades militars i processons.
Nou!!: Moviment (música) і Marxa musical · Veure més »
Mazeppa (Liszt)
polonesa. Mazeppa, S.100, és un poema simfònic compost per Franz Liszt el 1851.
Nou!!: Moviment (música) і Mazeppa (Liszt) · Veure més »
Música aleatòria
Karlheinz Stockhausen impartint una conferència sobre Klavierstück XI a Darmstadt, juliol de 1957 La música aleatòria, també dita música estocàstica és un sistema de composició musical que permet la intervenció de processos d'atzar.
Nou!!: Moviment (música) і Música aleatòria · Veure més »
Música clàssica
La música clàssica (també anomenada «música acadèmica», "música culta" o "música docta") és un terme que té un sentit ampli i divers.
Nou!!: Moviment (música) і Música clàssica · Veure més »
Música de Cap Verd
Un grup tradicional de música de Cap Verd La música de Cap Verd té un ric substrat que, actualment, es configura com una de les lusofonies musicals més interessants, barreja de tradicions musicals portugueses, africanes, brasileres i antillanes.
Nou!!: Moviment (música) і Música de Cap Verd · Veure més »
Metamorfosis simfòniques sobre temes de Weber
Metaforfosis simfòniques sobre temes de Weber és una obra per a orquestra composta per Paul Hindemith l'any 1943.
Nou!!: Moviment (música) і Metamorfosis simfòniques sobre temes de Weber · Veure més »
Minuet
Un minuet és una dansa francesa en un tempo moderat o lent i en mètrica ternària.
Nou!!: Moviment (música) і Minuet · Veure més »
Missa brevis
Missa brevis (pl. missae breus) és la denominació en llatí per a "missa breu".
Nou!!: Moviment (música) і Missa brevis · Veure més »
Missa núm. 1 (Schubert)
La Missa núm.
Nou!!: Moviment (música) і Missa núm. 1 (Schubert) · Veure més »
Missa núm. 4 (Schubert)
Retrat de Franz Schubert, per Franz Eybl (1827) La Missa núm.
Nou!!: Moviment (música) і Missa núm. 4 (Schubert) · Veure més »
Moderato
El Moderato (de l'italià moderato que significa moderat) és un tipus de moviment musical moderato, a una velocitat moderada.
Nou!!: Moviment (música) і Moderato · Veure més »
Moments musicals (Schubert)
Els Moments musicals (Moments musicaux) D. 780 (Op. 94) és una col·lecció de sis peces curtes per a piano sol compostes per Franz Schubert.
Nou!!: Moviment (música) і Moments musicals (Schubert) · Veure més »
Moviment (desambiguació)
* Art.
Nou!!: Moviment (música) і Moviment (desambiguació) · Veure més »
Nisi Dominus (Händel)
Nisi Dominus és un arranjament musical del text llatí de Salm 127 (Vulgata 126) realitzat per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Nisi Dominus (Händel) · Veure més »
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Nou!!: Moviment (música) і Numeració romana · Veure més »
O lucenti, o sereni occhi
O lucenti, o sereni occhi (HWV 144) ("O brillants o serens ulls") és un cantata escrita per Georg Friedrich Händel el 1707.
Nou!!: Moviment (música) і O lucenti, o sereni occhi · Veure més »
Octet (Schubert)
Autògraf de l'Octet en fa amjor (D.803) de Schubert L' Octet en fa major, D. 803, fou compost per Franz Schubert el mes de març de 1824.
Nou!!: Moviment (música) і Octet (Schubert) · Veure més »
Oratori (música)
Loratori és una composició d'estructura narrativa en què intervenen solistes vocals, cor i orquestra, de vegades amb un narrador.
Nou!!: Moviment (música) і Oratori (música) · Veure més »
Ornamentació (música)
Lornamentació en música és el corpus teòric referent als ornaments que es practiquen en la música d'un determinat context, que normalment queda definit per un espai i una cronologia, però a voltes també per un estil i/o per un gènere musical.
Nou!!: Moviment (música) і Ornamentació (música) · Veure més »
Pastoral Symphony
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Pastoral Symphony · Veure més »
Pavana
Partitura de la melodia de la Pavana d'Espanya de Thoinot Arbeau (1588) i que es troba a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. La pavana és una dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, originària possiblement de Pàdua i que va estar de moda en molts països durant tot el.
Nou!!: Moviment (música) і Pavana · Veure més »
Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica
Plany en la mort d'Enric Ribera.
Nou!!: Moviment (música) і Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica · Veure més »
Plunderphonics
Plunderphonics és un gènere musical en què les pistes es construeixen a partir de mostres d'obres musicals reconeixibles.
Nou!!: Moviment (música) і Plunderphonics · Veure més »
Poème de l'extase
Scriabin (1905) Poème de l'extase (El poema de l'èxtasi), op.
Nou!!: Moviment (música) і Poème de l'extase · Veure més »
Prestissimo
Prestissimo, en música, és la més ràpida de totes les indicacions de tempo que s'utilitzen.
Nou!!: Moviment (música) і Prestissimo · Veure més »
Presto
Presto és un indicador de tempo que s'utilitza en els casos en què la música ha de ser interpretada amb gran rapidesa.
Nou!!: Moviment (música) і Presto · Veure més »
Pulcinella
Pulcinella és un ballet d'Ígor Stravinski basat en una obra de teatre del entorn del personatge Pulcinella originari de la Commedia dell'arte.
Nou!!: Moviment (música) і Pulcinella · Veure més »
Quartet de corda en fa major (Ravel)
El Quartet de corda en fa major és una obra musical composta per Maurice Ravel entre 1902 i 1903 i que consta de quatre moviments.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda en fa major (Ravel) · Veure més »
Quartet de corda núm. 1 (Mozart)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 1 (Mozart) · Veure més »
Quartet de corda núm. 11 (Beethoven)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 11 (Beethoven) · Veure més »
Quartet de corda núm. 11 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 11 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 12 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 12 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 13 (Schubert)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 13 (Schubert) · Veure més »
Quartet de corda núm. 13 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 13 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 14 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 14 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 15 (Beethoven)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 15 (Beethoven) · Veure més »
Quartet de corda núm. 15 (Schubert)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 15 (Schubert) · Veure més »
Quartet de corda núm. 15 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 15 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 16 (Beethoven)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 16 (Beethoven) · Veure més »
Quartet de corda núm. 2 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 2 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 3 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 3 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 4 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 4 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 5 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 5 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 6 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 6 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 7 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 7 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 8 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 8 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartet de corda núm. 9 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quartet de corda núm. 9 (Xostakóvitx) · Veure més »
Quartettsatz, D 703 (Schubert)
El Quartettsatz en do menor, D 703 (en català, Moviment de quartet en do menor), fou compost per Franz Schubert el desembre de 1820.
Nou!!: Moviment (música) і Quartettsatz, D 703 (Schubert) · Veure més »
Quatuor pour la fin du temps
Quatuor pour la fin du temps és una obra de música de cambra del compositor francès Olivier Messiaen.
Nou!!: Moviment (música) і Quatuor pour la fin du temps · Veure més »
Quintet de corda núm. 1 (Mozart)
El Quintet de corda núm.
Nou!!: Moviment (música) і Quintet de corda núm. 1 (Mozart) · Veure més »
Quintet de corda, Op. 104 (Beethoven)
El Quintet de corda en do menor, Op.
Nou!!: Moviment (música) і Quintet de corda, Op. 104 (Beethoven) · Veure més »
Quintet per a piano (Xostakóvitx)
El Quintet per a piano en sol menor, op.
Nou!!: Moviment (música) і Quintet per a piano (Xostakóvitx) · Veure més »
Rapsòdia
Una rapsòdia és una obra musical d'un sol moviment que és episòdica encara que d'estructura integrada amb moviment lliure, amb una gran variació d'estats d'ànim, color i tonalitat.
Nou!!: Moviment (música) і Rapsòdia · Veure més »
Ritme harmònic
El ritme harmònic és, en música, el ritme amb el qual es succeeixen els diferents acords en una determinada composició, amb el benentès que aquest concepte s'aplica exclusivament a la música tonal.
Nou!!: Moviment (música) і Ritme harmònic · Veure més »
Salvador Reixac
Primera pàgina de la particel·la de violí 1r d'un trio de '''Salvador Reixac''' per a dos violins i baix Salvador Reixac (Barcelona ca. 1725 - Trillo, província d'Osca, 1780) fou un compositor i violinista català.
Nou!!: Moviment (música) і Salvador Reixac · Veure més »
Sarabanda
Dona ballant una sarabanda La sarabanda és un dels balls de la belle danse o dansa barroca.
Nou!!: Moviment (música) і Sarabanda · Veure més »
Scordatura
La scordatura, o afinació alterada, és una tècnica d'interpretació aplicada als instruments cordòfons, tant de corda fregada com de corda pinçada consistent a afinar una o diverses de les cordes de l'instrument en tonalitats diferents de la que és habitual, fins i tot invertint-ne l'ordre d'afinació.
Nou!!: Moviment (música) і Scordatura · Veure més »
Serenata núm. 10 (Mozart)
La Serenata núm.
Nou!!: Moviment (música) і Serenata núm. 10 (Mozart) · Veure més »
Serenata núm. 11 (Mozart)
La Serenata núm. 4 en mi bemoll major, K. 375, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Salzburg el 15 d'octubre de 1781, pel dia de santa Teresa.Zaslaw, Neil, The Compleat Mozart: a Guide to the Musical Works, p. 245-246 (Nova York, 1990) La versió original de la serenata està composta per a dos clarinets, dues trompes i dos fagots. Posteriorment, Mozart va revisar i retocar la partitura, afegint parts per a dos oboès.
Nou!!: Moviment (música) і Serenata núm. 11 (Mozart) · Veure més »
Serenata núm. 7 (Mozart)
La Serenata per a orquestra núm.
Nou!!: Moviment (música) і Serenata núm. 7 (Mozart) · Veure més »
Simfonia
Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia · Veure més »
Simfonia concertant
Una simfonia concertant és una forma i un gènere musical que es va originar en el Classicisme, període en el qual va tenir la seva màxima esplendor.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia concertant · Veure més »
Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra (Mozart)
La Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra en el meu bemoll major, K. 364/320d, va ser escrita el 1779 per Wolfgang Amadeus Mozart.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra (Mozart) · Veure més »
Simfonia coral
El primer a utilitzar el terme «simfonia coral» va ser Hector Berlioz en descriure la seva obra ''Roméo et Juliette''. Una simfonia coral és una composició musical per a orquestra, cor i, de vegades, solistes, la qual s'adhereix, generalment, en el seu funcionament intern i arquitectura musical global a la forma musical simfònica.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia coral · Veure més »
Simfonia en do major (Bizet)
page.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia en do major (Bizet) · Veure més »
Simfonia núm. 1 (Arnold)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 1 (Arnold) · Veure més »
Simfonia núm. 1 (Barber)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 1 (Barber) · Veure més »
Simfonia núm. 1 (Brahms)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 1 (Brahms) · Veure més »
Simfonia núm. 1 (Lutosławski)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 1 (Lutosławski) · Veure més »
Simfonia núm. 1 (Nielsen)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 1 (Nielsen) · Veure més »
Simfonia núm. 10 (Xostakóvitx)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 10 (Xostakóvitx) · Veure més »
Simfonia núm. 101 (Haydn)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 101 (Haydn) · Veure més »
Simfonia núm. 11 (Xostakóvitx)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 11 (Xostakóvitx) · Veure més »
Simfonia núm. 15 (Xostakóvitx)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 15 (Xostakóvitx) · Veure més »
Simfonia núm. 2 (Arnold)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 2 (Arnold) · Veure més »
Simfonia núm. 2 (Enescu)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 2 (Enescu) · Veure més »
Simfonia núm. 2 (Gerhard)
cognom.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 2 (Gerhard) · Veure més »
Simfonia núm. 2 (Ives)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 2 (Ives) · Veure més »
Simfonia núm. 2 (Mahler)
La Simfonia núm. 2 en do menor és una simfonia del compositor austríac Gustav Mahler, coneguda com a Resurrecció (en alemany: Auferstehung), per la musicalització de l'oda homònima de Friedrich Gottlieb Klopstock. Va ser composta entre 1888 i 1894 i té un final coral. És la primera simfonia de Mahler que introdueix la veu humana i també la primera que fa referència explícita als lieder de Des Knaben Wunderhorn (El corn de l'abundància). Comparteix aquestes característiques amb les dues següents i constitueix, doncs, el primer finestró d'un tríptic.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 2 (Mahler) · Veure més »
Simfonia núm. 2 (Xostakóvitx)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 2 (Xostakóvitx) · Veure més »
Simfonia núm. 3 (Borodín)
enllaç.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 3 (Borodín) · Veure més »
Simfonia núm. 3 (Brahms)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 3 (Brahms) · Veure més »
Simfonia núm. 3 (Enescu)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 3 (Enescu) · Veure més »
Simfonia núm. 3 (Gerhard)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 3 (Gerhard) · Veure més »
Simfonia núm. 3 (Sibelius)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 3 (Sibelius) · Veure més »
Simfonia núm. 4 (Enescu)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 4 (Enescu) · Veure més »
Simfonia núm. 4 (Mahler)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 4 (Mahler) · Veure més »
Simfonia núm. 4 (Pärt)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 4 (Pärt) · Veure més »
Simfonia núm. 4 (Prokófiev)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 4 (Prokófiev) · Veure més »
Simfonia núm. 4 (Sibelius)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 4 (Sibelius) · Veure més »
Simfonia núm. 4 (Txaikovski)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 4 (Txaikovski) · Veure més »
Simfonia núm. 4 (Vaughan Williams)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 4 (Vaughan Williams) · Veure més »
Simfonia núm. 5 (Beethoven)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »
Simfonia núm. 5 (Sibelius)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 5 (Sibelius) · Veure més »
Simfonia núm. 6 (Schubert)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 6 (Schubert) · Veure més »
Simfonia núm. 6 (Sibelius)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 6 (Sibelius) · Veure més »
Simfonia núm. 6 (Xostakóvitx)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 6 (Xostakóvitx) · Veure més »
Simfonia núm. 7 (Bruckner)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 7 (Bruckner) · Veure més »
Simfonia núm. 7 (Sibelius)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 7 (Sibelius) · Veure més »
Simfonia núm. 8 (Mahler)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 8 (Mahler) · Veure més »
Simfonia núm. 9 (Mahler)
La Novena Simfonia de Gustav Mahler, l'última que va completar el compositor, va ser escrita entre els anys 1908 i 1909.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 9 (Mahler) · Veure més »
Simfonia núm. 9 (Pettersson)
La Simfonia núm.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonia núm. 9 (Pettersson) · Veure més »
Simfonies de Beethoven
El conjunt de les 9 simfonies que va compondre Beethoven han estat i continuen sent un referent fonamental en la història de la música clàssica.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonies de Beethoven · Veure més »
Simfonies per a instruments de vent
Les Simfonies per a instruments de vent (títol en francès: Symphonies d'instruments à vent) és una obra de concert escrita per Ígor Stravinski el 1920, per un conjunt d'instruments vent de fusta i metall.
Nou!!: Moviment (música) і Simfonies per a instruments de vent · Veure més »
Sinfonia antartica
La Sinfonia antartica ("Simfonia antàrtica") és el títol italià que Ralph Vaughan Williams va donar a la seva Setena Simfonia, interpretada per primera vegada el 1953.
Nou!!: Moviment (música) і Sinfonia antartica · Veure més »
Sonata en sol major (HWV 358)
La Sonata en sol major, HWV 358, fou composta per Georg Friedrich Händel en algun moment entre 1707 i 1710.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata en sol major (HWV 358) · Veure més »
Sonata per a dos pianos en re major (Mozart)
Inici de la sonata. La Sonata per a dos pianos en re major, K. 448/375a, és una obra per a piano composta l'any 1781 per Wolfgang Amadeus Mozart, a l'edat de 25 anys.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a dos pianos en re major (Mozart) · Veure més »
Sonata per a flauta dolça en do major (HWV 365)
La Sonata per a flauta dolça en do major (HWV 365) fou composta per Georg Friedrich Händel, probablement abans 1712.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta dolça en do major (HWV 365) · Veure més »
Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369)
La Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369) fou composta abans de 1712 per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369) · Veure més »
Sonata per a flauta dolça en re menor (HWV 367a)
La Sonata per a flauta dolça en re menor (HWV 367a) fou composta entre 1709 i 1715 per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta dolça en re menor (HWV 367a) · Veure més »
Sonata per a flauta dolça en sol menor (HWV 360)
La Sonata en sol menor (HWV 360) fou composta per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta dolça en sol menor (HWV 360) · Veure més »
Sonata per a flauta en la menor (HWV 374)
La Sonata per a flauta en la menor (HWV 374) es creu que fou composta per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta en la menor (HWV 374) · Veure més »
Sonata per a flauta en mi menor (HWV 359b)
La Sonata per a flauta en mi menor (HWV 359b) fou composta cap al 1724 per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta en mi menor (HWV 359b) · Veure més »
Sonata per a flauta en mi menor (HWV 375)
La Sonata per a flauta en mi menor (HWV 375) es creu que fou composta per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta en mi menor (HWV 375) · Veure més »
Sonata per a flauta en mi menor (HWV 379)
La Sonata per a flauta en mi menor (HWV 379) fou composta l'any 1727 o 1728 per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta en mi menor (HWV 379) · Veure més »
Sonata per a flauta en re major (HWV 378)
La Sonata per a flauta en re major (HWV 378) fou composta cap el 1707 per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta en re major (HWV 378) · Veure més »
Sonata per a flauta en si menor (HWV 367b)
La Sonata per a flauta en si menor (HWV 367b) és una sonata per a flauta i teclat (clavicèmbal), un arranjament de la ''Sonata per a flauta dolça en re menor'' (HWV 367a) de Georg Friedrich Händel, composta cap a 1712.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta en si menor (HWV 367b) · Veure més »
Sonata per a flauta en si menor (HWV 376)
La Sonata per a flauta en si menor (HWV 376) es creu que fou composta per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta en si menor (HWV 376) · Veure més »
Sonata per a flauta en sol major (HWV 363b)
La Sonata per a flauta en sol major (HWV 363b) fou composta entre 1711 i 1716 per Georg Friedrich Händel com a ''Sonata per a oboè en fa major'' (HWV 363a).
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a flauta en sol major (HWV 363b) · Veure més »
Sonata per a oboè en do menor (HWV 366)
La Sonata per a oboè en do menor (HWV 366) va ser composta (c. 1711-12) per Georg Friedrich Händel per a oboè i teclat (clavicèmbal).
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a oboè en do menor (HWV 366) · Veure més »
Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a)
Oboè barroc (còpia d'un Stanesby) La Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a) fou composta per Georg Friedrich Händel entre 1711 i 1716.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a) · Veure més »
Sonata per a piano 1.X.1905
La Sonata per a piano 1.X.1905, JW 8/19, del compositor txec Leoš Janáček, de vegades anomenada Des del carrer, és una sonata per a piano en mi bemoll menor de dos moviments (originalment tres moviments), composta el 1905 en memòria d'un cruel atemptat contra la Universitat de Brno en el qual van matar un jove fuster i que va impactar al compositor.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a piano 1.X.1905 · Veure més »
Sonata per a piano núm. 1 (Brahms)
La Sonata per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a piano núm. 1 (Brahms) · Veure més »
Sonata per a piano núm. 10 (Beethoven)
Beethoven va compondre la Sonata per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a piano núm. 10 (Beethoven) · Veure més »
Sonata per a piano núm. 15 en do major, D 840 (Schubert)
La Sonata per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a piano núm. 15 en do major, D 840 (Schubert) · Veure més »
Sonata per a piano núm. 18 en sol major, D 894 (Schubert)
La Sonata per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a piano núm. 18 en sol major, D 894 (Schubert) · Veure més »
Sonata per a piano núm. 2 en do major, D 279 (Schubert)
La Sonata per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a piano núm. 2 en do major, D 279 (Schubert) · Veure més »
Sonata per a piano núm. 29 (Beethoven)
La Sonata per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a piano núm. 29 (Beethoven) · Veure més »
Sonata per a piano núm. 3 (Brahms)
La Sonata per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a piano núm. 3 (Brahms) · Veure més »
Sonata per a piano núm. 32 (Beethoven)
La Sonata per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a piano núm. 32 (Beethoven) · Veure més »
Sonata per a violí en fa major (HWV 370)
La Sonata per a violí en fa major (HWV 370) és una obra per violí i teclat (clavicèmbal) que es creia que fou composta per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violí en fa major (HWV 370) · Veure més »
Sonata per a violí en la major (HWV 361)
La sonata per a violí en la major, HWV 361, fou composta cap al 1725 o 1726 per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violí en la major (HWV 361) · Veure més »
Sonata per a violí en la major (HWV 372)
La Sonata per a violí en la major (HWV 372) és una obra per violí i teclat (clavicèmbal) que es creia que fou composta per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violí en la major (HWV 372) · Veure més »
Sonata per a violí en la major, D 574 (Schubert)
La Sonata per a violí en la major, D 574, Op.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violí en la major, D 574 (Schubert) · Veure més »
Sonata per a violí en mi major (HWV 373)
La Sonata per a violí en mi major (HWV 373) és una obra per violí i teclat (clavicèmbal) que es creia que fou composta per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violí en mi major (HWV 373) · Veure més »
Sonata per a violí en re major (HWV 371)
La Sonata per a violí en re major (HWV 371) fou composta cap al 1749 o 1750 per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violí en re major (HWV 371) · Veure més »
Sonata per a violí en re menor (HWV 359a)
La Sonata per a violí en re menor (HWV 359a) fou composta cap a l'any 1724 per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violí en re menor (HWV 359a) · Veure més »
Sonata per a violí en sol menor (HWV 364a)
La Sonata per a violí en sol menor (HWV 364un) fou composta entre 1722 i 1724 per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violí en sol menor (HWV 364a) · Veure més »
Sonata per a violí en sol menor (HWV 368)
La Sonata per a violí en sol menor (HWV 368) és una obra per violí i teclat (clavicèmbal) que es creia que fou composta per Georg Friedrich Händel.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violí en sol menor (HWV 368) · Veure més »
Sonata per a violoncel i piano núm. 1 (Beethoven)
La Sonata per a violoncel i piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violoncel i piano núm. 1 (Beethoven) · Veure més »
Sonata per a violoncel i piano núm. 2 (Beethoven)
La Sonata per a violoncel i piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violoncel i piano núm. 2 (Beethoven) · Veure més »
Sonata per a violoncel i piano núm. 2 (Brahms)
La Sonata per a violoncel i piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violoncel i piano núm. 2 (Brahms) · Veure més »
Sonata per a violoncel i piano núm. 3 (Beethoven)
La Sonata per a violoncel i piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violoncel i piano núm. 3 (Beethoven) · Veure més »
Sonata per a violoncel i piano núm. 4 (Beethoven)
La Sonata per a violoncel i piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violoncel i piano núm. 4 (Beethoven) · Veure més »
Sonata per a violoncel i piano núm. 5 (Beethoven)
La Sonata per a violoncel i piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per a violoncel i piano núm. 5 (Beethoven) · Veure més »
Sonata per piano de Berg
Sonata per a piano d'Alban Berg,, es va publicar l'any 1910, però es desconeix la data exacta de la seva composició.; fonts suggereixen que va ser escrit el 1909.
Nou!!: Moviment (música) і Sonata per piano de Berg · Veure més »
Stabat Mater (Szymanowski)
Stabat Mater de Karol Szymanowski, op.
Nou!!: Moviment (música) і Stabat Mater (Szymanowski) · Veure més »
Suite per a teclat en re menor (HWV 437)
La Suite per a teclat en re menor (HWV 437) va ser composta per Georg Friedrich Händel, per a clavicèmbal sol, entre 1703 i 1706.
Nou!!: Moviment (música) і Suite per a teclat en re menor (HWV 437) · Veure més »
Tabula rasa (Pärt)
Tabula rasa és una obra escrita el 1977 pel compositor estonià Arvo Pärt.
Nou!!: Moviment (música) і Tabula rasa (Pärt) · Veure més »
Te Deum (Berlioz)
El Te Deum (op. 22 / H.118) d'Hector Berlioz es va completar el 1849.
Nou!!: Moviment (música) і Te Deum (Berlioz) · Veure més »
Tempo
Compassos inicials del tema amb variacions de la Sonata Kv 331 de Mozart, amb dos tipus d'indicació de tempo. D'una banda ens indica que és un Andante, al qual afegeix, més per concretar el caràcter que no pas el tempo l'adjectiu 'grazioso'. De l'altra, precisa que cal interpretar 120 corxeres cada minut; o, cosa que és el mateix, dues cada segon El tempo, en música, és la velocitat a la qual cal interpretar o a la que veritablement s'interpreta una composició musical.
Nou!!: Moviment (música) і Tempo · Veure més »
Tenuto
'''Figura 1.''' ''Tenuto''. Tenuto (en italià, participi passat de tenire, «mantenir, sostenir») abr. ten. en notació musical és un signe d'articulació el significat exacte del qual és contextual.
Nou!!: Moviment (música) і Tenuto · Veure més »
Tra le fiamme
Tra le fiamme (Il consiglio) (HWV 170) és una cantata composta per Georg Frideric Händel el 1707.
Nou!!: Moviment (música) і Tra le fiamme · Veure més »
Trio de corda, Op. 9 núm. 2 (Beethoven)
El Trio de corda en re major, Op. 9 núm.
Nou!!: Moviment (música) і Trio de corda, Op. 9 núm. 2 (Beethoven) · Veure més »
Trio de corda, Op. 9 núm. 3 (Beethoven)
El Trio de corda en do menor, Op. 9 núm.
Nou!!: Moviment (música) і Trio de corda, Op. 9 núm. 3 (Beethoven) · Veure més »
Trio per a piano núm. 1 (Schubert)
El Trio núm.
Nou!!: Moviment (música) і Trio per a piano núm. 1 (Schubert) · Veure més »
Trio per a piano núm. 2 (Schubert)
Autògraf del ''Trio núm. 2 per a piano, op. 100''. El Trio núm.
Nou!!: Moviment (música) і Trio per a piano núm. 2 (Schubert) · Veure més »
Trio per a piano núm. 4 (Beethoven)
El Trio per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Trio per a piano núm. 4 (Beethoven) · Veure més »
Trio per a piano núm. 5 (Beethoven)
El Trio per a piano núm.
Nou!!: Moviment (música) і Trio per a piano núm. 5 (Beethoven) · Veure més »
Triple Concert (Beethoven)
El Concert per a violí, violoncel i piano en do major, Op.
Nou!!: Moviment (música) і Triple Concert (Beethoven) · Veure més »
Un'alma innamorata
Un alma innamorata (HWV 173) és un cantata composta per Georg Friedrich Händel el 1707.
Nou!!: Moviment (música) і Un'alma innamorata · Veure més »
Variació (música)
En música, la variació és una tècnica formal on el material es modifica durant la repetició, o sigui que de manera esquemàtica podríem dir que aquesta tècnica es basa en la reiteració amb canvis.
Nou!!: Moviment (música) і Variació (música) · Veure més »
Variacions sobre un tema rococó (Txaikovski)
Les Variacions sobre un tema rococó per a violoncel i orquestra en la major Op.33 de Piotr Ilitx Txaikovski és una peça de concert per a violoncel i orquestra.
Nou!!: Moviment (música) і Variacions sobre un tema rococó (Txaikovski) · Veure més »
Vesperae solennes de confessore (Mozart)
Les Vesperæ solennes de confessore (en català, Vespres solemnes de confessor) en do major, K. 339, van ser compostes per Wolfgang Amadeus Mozart en 1780.
Nou!!: Moviment (música) і Vesperae solennes de confessore (Mozart) · Veure més »
Vivace
estudi Opus 25 número 5, per a piano, de Frédéric Chopin Vivace, en música, és una indicació de tempo per referir-se a una velocitat molt ràpida, equiparable a un allegro força més ràpid, però no tan de pressa com un presto.
Nou!!: Moviment (música) і Vivace · Veure més »
York Höller
York Höller (Leverkusen, 11 de gener de 1944) és un compositor alemany, professor de composició a la Hochschule für Musik de Colònia.
Nou!!: Moviment (música) і York Höller · Veure més »
4′33″
4′33″ (pronunciat quatre, trenta-tres) és una obra musical en tres moviments del compositor nord-americà d'avantguarda John Cage l'any 1952.
Nou!!: Moviment (música) і 4′33″ · Veure més »
