Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Berengar de Narbona, Bernat Sala i Masnou, Caçà de Pelràs, Capella de Sant Amanç (Sant Feliu de Guíxols), Castell d'Aro, Castell de Benedormiens, Castellbarri, Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, Corts de Montsó-Binèfar, Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Ermessenda de Carcassona, Ermita del Remei del Mas Eroles, Església de Sant Cebrià dels Alls, Església de Sant Feliu, Església de Santa Cristina d'Aro, Fenals d'Aro, Festival de la Porta Ferrada, Guillem Umbert de Basella, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Jeroni Lloret, Jeroni Martorell i Terrats, Jofre de Foixà, Juz' de Muruh, Llista d'edificacions protegides de Sant Feliu de Guíxols, Llista d'esglésies romàniques del Baix Empordà, Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Baix Empordà, Llista de monestirs i convents de Catalunya, Llista de monuments de Sant Feliu de Guíxols, Llista de topònims de Sant Feliu de Guíxols, Mateu Barberà, Muro (Mallorca), Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, Narcís Masferrer Buixó, Pau Prats, Port de Palamós, Porta Ferrada, Sant Feliu de Guíxols, Santa Anna de Barcelona, Santa Maria de Fenals d'Amunt, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Umbert de Sesagudes, 1041, 26 de maig.
Berengar de Narbona
Berengar o Berenguer de Narbona († 7 d'abril de 1162) fou arquebisbe de Narbona (20 de juliol de 1156 - 7 d'abril de 1162) fill del vescomte Eimeric I de Narbona (1105-1134) i de Mafalda de Pulla (fill de Robert Guiscard, duc de la Pulla) i germà uterí de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Berengar de Narbona · Veure més »
Bernat Sala i Masnou
Bernat Sala i Masnou (Sant Martí Sescorts, Osona, 1810 - Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 1885) fou un escriptor, bibliotecari, professor i monjo benedictí català.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Bernat Sala i Masnou · Veure més »
Caçà de Pelràs
Caçà de Pelràs és el nom oficial d'aquest nucli, que també es troba escrit Cassà de Pelràs als indicadors de la carretera i al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. És un poble del municipi de Corçà, al Baix Empordà.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Caçà de Pelràs · Veure més »
Capella de Sant Amanç (Sant Feliu de Guíxols)
La Capella de Sant Amanç és un edifici religiós barroc del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) que està protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Capella de Sant Amanç (Sant Feliu de Guíxols) · Veure més »
Castell d'Aro
Castell d'Aro és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Castell d'Aro · Veure més »
Castell de Benedormiens
El castell de Castell d'Aro o de Benedormiens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional situat a Castell d'Aro, dins del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Castell de Benedormiens · Veure més »
Castellbarri
Castellbarri és un emplaçament arqueològic al cim del puig del mateix nom a la Muntanya de Mas Mont al municipi de Calonge al Baix Empordà.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Castellbarri · Veure més »
Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
Ampliació del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, que alberga una part de la Col·lecció Carmen Thyssen. La Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza és una col·lecció privada d'art, majorment pintura europea, formada per Carmen Cervera, vídua del baró Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza · Veure més »
Corts de Montsó-Binèfar
Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Corts de Montsó-Binèfar · Veure més »
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Ermita del Remei del Mas Eroles
L'Ermita del Remei del Mas Eroles, o simplement el Remei o Mas Eroles, és un conjunt de masia i ermita del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà), protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Ermita del Remei del Mas Eroles · Veure més »
Església de Sant Cebrià dels Alls
Església de Sant Cebrià dels Alls és un temple del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Església de Sant Cebrià dels Alls · Veure més »
Església de Sant Feliu
* Sant Feliu d'Arraona, antiga Capella de Sant Nicolau, a Sabadell.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Església de Sant Feliu · Veure més »
Església de Santa Cristina d'Aro
Lesglésia de Santa Cristina d'Aro està situada al peu de les Gavarres, dalt d'un pujol, a la part més alta del poble de Santa Cristina d'Aro.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Església de Santa Cristina d'Aro · Veure més »
Fenals d'Aro
Fenals d'Aro era un nucli del municipi de Castell d'Aro, actualment dins de l'actual població de Platja d'Aro, amb centre a l'església barroca de Santa Maria.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Fenals d'Aro · Veure més »
Festival de la Porta Ferrada
El Festival Internacional de la Porta Ferrada és un festival de música que se celebra anualment al municipi de Sant Feliu de Guíxols des dels anys 50 del.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Festival de la Porta Ferrada · Veure més »
Guillem Umbert de Basella
Guillem Umbert de Basella, o a efectes dels cronologistes, Guillem Umbert II de Montseny (? - Girona, 31 de maig de 1151) fou un magnat català del, quart baró de Montseny.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Guillem Umbert de Basella · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Jeroni Lloret
Jeroni Lloret, també conegut com a Hieronymus Lauretus (Cervera, Segarra, ? — Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1571) va ser un monjo benedictí català.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Jeroni Lloret · Veure més »
Jeroni Martorell i Terrats
Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fou un arquitecte català format a la vora de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Jeroni Martorell i Terrats · Veure més »
Jofre de Foixà
Jofre de Foixà fou un trobador català, fill segon de Bernat de Foixà, del llinatge empordanès dels Foixà, vassalls del comte d'Empúries.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Jofre de Foixà · Veure més »
Juz' de Muruh
El Juz de Muruh fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Juz' de Muruh · Veure més »
Llista d'edificacions protegides de Sant Feliu de Guíxols
Llista d'edificacions incloses en el catàleg de béns a protegir del Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Llista d'edificacions protegides de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Llista d'esglésies romàniques del Baix Empordà
El Baix Empordà és un bon mostrari de l'art romànic que es construïren des del preromànic fins al romànic més acurat.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Llista d'esglésies romàniques del Baix Empordà · Veure més »
Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Baix Empordà
Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Baix Empordà inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Baix Empordà · Veure més »
Llista de monestirs i convents de Catalunya
Llista de monestirs i convents de Catalunya anteriors a l'exclaustració de 1835.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Llista de monestirs i convents de Catalunya · Veure més »
Llista de monuments de Sant Feliu de Guíxols
Llista de monuments de Sant Feliu de Guíxols inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català per al municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Llista de monuments de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Llista de topònims de Sant Feliu de Guíxols
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Llista de topònims de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Mateu Barberà
Mateu Barberà (?-1566) fou un compositor renaixentista català i va arribar a ser abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Mateu Barberà · Veure més »
Muro (Mallorca)
Muro és una vila i municipi de Mallorca, situat al centre-nord de l'illa, a la comarca del Pla de Mallorca.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Muro (Mallorca) · Veure més »
Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols
El Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols és una institució museística de caràcter local que té l’Antic Hospital Municipal com a seu principal, juntament amb dues altres seus: la primera planta del Monestir de Sant Feliu de Guíxols i la caseta del Salvament Marítim.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Narcís Masferrer Buixó
Narcís Masferrer Buixó (Sant Feliu de Guíxols, 26 de setembre de 1913 - 21 de març de 2010) fou mestre, home de teatre i il·lustrador català.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Narcís Masferrer Buixó · Veure més »
Pau Prats
Pau Prats (Caldes de Montbui, ? - Banyoles, 7 de gener de 1705) fou un monjo de Montserrat, organista i dibuixant.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Pau Prats · Veure més »
Port de Palamós
El port de Palamós és un port pesquer, comercial, de passatgers i esportiu de la vila de Palamós (Baix Empordà), qualificat d'interès general.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Port de Palamós · Veure més »
Porta Ferrada
La Porta Ferrada constitueix l'element més emblemàtic del conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols edificat que ha arribat fins als nostres temps.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Porta Ferrada · Veure més »
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Santa Anna de Barcelona
Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Santa Anna de Barcelona · Veure més »
Santa Maria de Fenals d'Amunt
Santa Maria de Fenals d'Amunt és una església protegida com a bé cultural d'interès local, al municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Santa Maria de Fenals d'Amunt · Veure més »
Servei de Patrimoni Arquitectònic Local
El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) és un servei de la Diputació de Barcelona, fundat el 9 juny 1914 amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM).
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Servei de Patrimoni Arquitectònic Local · Veure més »
Umbert de Sesagudes
Umbert de Sesagudes, Umbert Odó o Umbert del Montseny.(abans de 1041 - 1071) fou un magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Umbert de Sesagudes · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і 1041 · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monestir de Sant Feliu de Guíxols і 26 de maig · Veure més »
