Accés més ràpid que el navegador!
94 les relacions: Andorra durant la Revolució Francesa, Argentina en el Virregnat del Riu de la Plata, Assalt a Manresa, Atac a Can Navarro, Atac a la primera paral·lela, Atacs corsaris a Fuerteventura de 1740, Bandera d'Espanya, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenar, Batalla de l'11 de setembre, Batalla de Manresa, Batalla de Talamanca, Batalla del Baluard de Santa Clara, Batalla del Convent dels Caputxins, Batalla naval de Barcelona (1714), Capità general, Catalogne (Catalunya Napoleònica), Christophe Plantin, Combat d'Arbúcies, Combat de Balsareny, Combat de la Creu Coberta, Combat de Navès, Combat de Torredembarra, Combat del Convent de Santa Madrona, Concordat de 1753, Consells de la Monarquia d'Espanya, Constitució Espanyola de 1812, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Diada Nacional de Catalunya, Edat moderna de Catalunya, El Baratillo, Escut d'Espanya, Església catòlica a Mèxic, Espanya, Expedició del diputat militar, Expulsió dels jesuïtes, Fets de la Gleva, Fets de Sant Quintí, Francesc Xavier Balmis i Berenguer, Front exterior de la Guerra dels Catalans, Guerra d'independència de Veneçuela, Guerra de l'Orella de Jenkins, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra dels catalans, Guerres angleses, Història d'Andorra, Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Història del papat, ..., Il·lustració a Espanya, Imperi Espanyol, Independència de Mèxic, Jaume Josep Ardèvol i Cabrer, Júlia Clary, Jean Orry, Literatura espanyola de la Il·lustració, Lluïsa Elisabet d'Orleans, Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya), Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya), Nació espanyola, Nelson (Nova Zelanda), Pau de Miró i de Miró, Pere Josep Avellà i Navarro, Pintures Negres, Policarpa Salavarrieta Ríos, Presa de Gibraltar, Presa del castell de Gironella, Principat de Catalunya, Rafael Casanova i Comes, Reformes borbòniques a Nova Espanya, Reformisme borbònic, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reial Audiència de València (borbònica), Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, Restauració absolutista a Espanya, Revolta de les quinzenades, Secretari d'Estat i del Despatx Universal, Segona Coalició, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Cardona (1711), Setge de Cardona (1713), Setge de Cartagena de Indias, Setge de Castellciutat (1713), Setge de Castellciutat (1714), Setge de Gibraltar (1704-1705), Setge de Gibraltar (1779-1783), Setge de Tortosa (1708), Setges de Saragossa, Zadorra, 20 de juliol. Ampliar l'índex (44 més) »
Andorra durant la Revolució Francesa
La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Andorra durant la Revolució Francesa · Veure més »
Argentina en el Virregnat del Riu de la Plata
Virregnat del Riu de la Plata L'actual territori de l'Argentina va formar part del virregnat del Riu de la Plata durant el període immediatament anterior a la seva independència.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Argentina en el Virregnat del Riu de la Plata · Veure més »
Assalt a Manresa
L'assalt a Manresa es produí el 4, 5 i 6 de setembre de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Assalt a Manresa · Veure més »
Atac a Can Navarro
L'Atac a Can Navarro es lliurà el 19 d'octubre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Atac a Can Navarro · Veure més »
Atac a la primera paral·lela
L'Atac a la primera paral·lela es lliurà el 13 de juliol de 1714 i fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Atac a la primera paral·lela · Veure més »
Atacs corsaris a Fuerteventura de 1740
Els atacs corsaris a Fuerteventura de 1740 per part de corsaris anglesos es van dur a terme en un mes de diferència, coincidint amb la Guerra de l'Orella de Jenkins i foren rebutjats amb problemes per la milícia de l'illa.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Atacs corsaris a Fuerteventura de 1740 · Veure més »
Bandera d'Espanya
La bandera d'Espanya, amb tots els seus elements actuals, va ser adoptada per la Llei 39/1981, de 28 d'octubre del 1981 que a l'article segon, diu: Anteriorment, amb l'aprovació de la vigent Constitució espanyola el 6 de desembre de 1978, ja s'havia establert en el seu article 4t que la: 1.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Bandera d'Espanya · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla d'Almansa · Veure més »
Batalla d'Almenar
La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla d'Almenar · Veure més »
Batalla de l'11 de setembre
La batalla de l'Onze de Setembre posà fi al setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla de l'11 de setembre · Veure més »
Batalla de Manresa
El batalla de Manresa fou un combat lliurat el 7 de maig de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla de Manresa · Veure més »
Batalla de Talamanca
La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla de Talamanca · Veure més »
Batalla del Baluard de Santa Clara
La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla del Baluard de Santa Clara · Veure més »
Batalla del Convent dels Caputxins
La Batalla del Convent dels Caputxins es lliurà el 17 de maig de 1714 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla del Convent dels Caputxins · Veure més »
Batalla naval de Barcelona (1714)
La batalla naval de Barcelona fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla naval de Barcelona (1714) · Veure més »
Capità general
El capità general és un grau militar.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Capità general · Veure més »
Catalogne (Catalunya Napoleònica)
Divisió administrativa en departaments sota l'Imperi Napoleònic. Catalogne, la Catalunya napoleònica, va constituir la part més meridional de l'àrea directament administrada per l'Imperi Napoleònic, que comprenia la regió històrica de Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Catalogne (Catalunya Napoleònica) · Veure més »
Christophe Plantin
Christophe Plantin, també conegut com a Christoffel Plantijn (nl), Cristóbal Plantino (es) i Christophorus Plantinus (la) (Saint-Avertin, ca. 1520 — Anvers, 1 de juliol de 1589), fou el principal impressor i editor europeu de la segona meitat del, i iniciador de lOfficina Plantiniana o Compàs d'Or, empresa familiar que es va mantenir fins al.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Christophe Plantin · Veure més »
Combat d'Arbúcies
El Combat d'Arbúcies, també anomenat Batalla d'Arbúcies o Batalla de Grau d'en Sala, fou l'enfrontament lliurat el 14 de gener del 1714 entre les tropes borbòniques i els sometents d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Combat d'Arbúcies · Veure més »
Combat de Balsareny
El combat de Balsareny es lliurà el 14 de gener de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Combat de Balsareny · Veure més »
Combat de la Creu Coberta
El Combat de la Creu Coberta es lliurà el 3 de setembre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Combat de la Creu Coberta · Veure més »
Combat de Navès
El combat de Navès fou un enfrontament succeït el 19 de novembre de 1713 al poble de Navès, al nord de Cardona, entre soldats de l'exèrcit català i forces borbòniques.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Combat de Navès · Veure més »
Combat de Torredembarra
El Combat de Torredembarra o batalla de Torredembarra es lliurà el 16 de juliol de 1713 entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Combat de Torredembarra · Veure més »
Combat del Convent de Santa Madrona
El Combat del Convent de Santa Madrona es lliurà el 10 de setembre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Combat del Convent de Santa Madrona · Veure més »
Concordat de 1753
El concordat de 1753 va ser un tractat entre Espanya i la Santa Seu en el marc del regnat de Ferran VI d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Concordat de 1753 · Veure més »
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Consells de la Monarquia d'Espanya · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Corona d'Aragó · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
El Baratillo
Aspecte del mercat del Baratillo en ''Plaça Major de la Ciutat de Mèxic'' per Diego García Conde, 1765. Oli sobre tela. El Baratillo, baratillo noi, baratillo de la Plaça Major o baratillo dels nois va ser un mercat de la Ciutat de Mèxic, en aquest cas ambulant, establert inicialment en el que avui és anomenat Plaza de la Constitució i que va funcionar com a tal durant diversos segles.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і El Baratillo · Veure més »
Escut d'Espanya
L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Escut d'Espanya · Veure més »
Església catòlica a Mèxic
Ameriques LEsglésia catòlica a Mèxic és part de l'Església catòlica universal, sota la direcció espiritual del Papa i de la Santa Seu.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Església catòlica a Mèxic · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Espanya · Veure més »
Expedició del diputat militar
L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Expedició del diputat militar · Veure més »
Expulsió dels jesuïtes
Carles III cap a 1760 L'expulsió dels jesuïtes d'Espanya del 1767 va ser ordenada pel rei Carles III sota l'acusació d'haver estat els instigadors dels motins populars de l'any anterior, coneguts amb el nom de Motí de Squillace.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Expulsió dels jesuïtes · Veure més »
Fets de la Gleva
Els Fets de la Gleva es refereixen al combat lliurat entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques el 3 de febrer de 1714, i la posterior massacre de presoners de guerra catalans ocorreguda al santuari de La Gleva (Les Masies de Voltregà) el 4 de febrer de 1714, durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Fets de la Gleva · Veure més »
Fets de Sant Quintí
Els fets de Sant Quintí engloben el combat que es va esdevenir a Sant Martí Sarroca el 4 de gener de 1714 i la posterior mata-degolla i crema de Sant Quintí de Mediona el 10 de gener de 1714.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Fets de Sant Quintí · Veure més »
Francesc Xavier Balmis i Berenguer
Francesc Antoni Balmis i Berenguer, més conegut com a Francesc Xavier Balmis i Berenguer (Alacant, 2 de desembre de 1753 - Madrid, 8 de novembre de 1818 o 12 de febrer de 1819) va ser un metge militar valencià, cirurgià honorari de Carles IV d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Francesc Xavier Balmis i Berenguer · Veure més »
Front exterior de la Guerra dels Catalans
El Front exterior va el segon front de guerra durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Front exterior de la Guerra dels Catalans · Veure més »
Guerra d'independència de Veneçuela
La Guerra d'independència de Veneçuela fou una guerra lliurada per l'emancipació del que actualment és Veneçuela entre el 1811 i el 1823.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra d'independència de Veneçuela · Veure més »
Guerra de l'Orella de Jenkins
La Guerra de l'orella de Jenkins fou un conflicte bèl·lic que va durar de 1739 a 1748, en el qual s'enfrontaren les flotes i tropes del Regne de la Gran Bretanya i del Regne d'Espanya principalment a l'àrea del Carib.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra de l'Orella de Jenkins · Veure més »
Guerra de la Independència dels Estats Units
La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra dels catalans · Veure més »
Guerres angleses
Les Guerres angleses (Englandskrigene English Wars) foren un seguit de conflictes entre Anglaterra i Suècia amb Dinamarca-Noruega com a part de la Guerres Napoleòniques. Porta el nom de la regió més destacada del seu altre participant principal, el Regne Unit, que va declarar la guerra a Dinamarca-Noruega a causa dels desacords sobre la neutralitat de comerç danès i per prevenir que la flota danesa caigués en mans del Primer Imperi Francès. Es va iniciar amb la primera batalla de Copenhaguen en 1801 i la seva última etapa des de 1807 en endavant fou seguida per la Guerra de les Canoneres, la Guerra danosueca de 1808-1809 i la invasió sueca de Holstein el 1814.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerres angleses · Veure més »
Història d'Andorra
410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Història d'Andorra · Veure més »
Història de la ciència i la tecnologia a Espanya
Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Història del papat · Veure més »
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Il·lustració a Espanya · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Imperi Espanyol · Veure més »
Independència de Mèxic
miniatura La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Independència de Mèxic · Veure més »
Jaume Josep Ardèvol i Cabrer
Jaume Josep Ardèvol i Cabrer, normalment conegut com a Jaume Ardèvol, (la Vilella Alta, Priorat, 1773 - Barcelona, 1835) fou un metge, polític i innovador català.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Jaume Josep Ardèvol i Cabrer · Veure més »
Júlia Clary
Maria Júlia Clary (Marsella, 26 de desembre de 1771 – Florència, 7 d'abril de 1845) fou reina de Nàpols, de 1806 a 1808, i d'Espanya, de 1808 a 1813, pel seu matrimoni amb Josep I Bonaparte, germà gran de Napoleó, emperador de França.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Júlia Clary · Veure més »
Jean Orry
Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Jean Orry · Veure més »
Literatura espanyola de la Il·lustració
Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració».
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Literatura espanyola de la Il·lustració · Veure més »
Lluïsa Elisabet d'Orleans
Lluïsa Elisabet d'Orleans, coneguda a França com "Mademoiselle de Montpensier", (Versalles, 9 de desembre de 1709 – París, 16 de juny de 1742), fou reina consort d'Espanya, esposa de Lluís I d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Lluïsa Elisabet d'Orleans · Veure més »
Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)
Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya) · Veure més »
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya) · Veure més »
Nació espanyola
Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Nació espanyola · Veure més »
Nelson (Nova Zelanda)
Nelson (en maori: Whakatū) és una ciutat neozelandesa que es localitza al nord de l'illa del Sud.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Nelson (Nova Zelanda) · Veure més »
Pau de Miró i de Miró
Pau de Miró i de Miró (Reus, 25 de març de 1766 - Reus, 6 de setembre de 1832) va ser un comerciant i polític català.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Pau de Miró i de Miró · Veure més »
Pere Josep Avellà i Navarro
Pere Josep Avellà i Navarro (Barcelona, ? - Roma, cap al 1852) fou un clerge ordenat el1802 canonge profundament conservador.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Pere Josep Avellà i Navarro · Veure més »
Pintures Negres
''Saturn devorant a un fill'' ''Saturn'', a la casa de Goya, l'any 1874.Carlos Teixidor, "Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya", en revista ''Descubrir el Arte'', nº 154, Desembre de 2011, pàg. 48-54. Aquesta pintura estava emmarcada per un marc de paper Pintures negres (1819-1823) és el nom que reben una sèrie de catorze quadres de Francisco de Goya pintats amb la tècnica d'oli al secco, sobre la superfície d'arrebossat de la paret, com a decoració dels murs de la seua casa, anomenada la Quinta del Sordo, casa que el pintor va adquirir al febrer de 1819.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Pintures Negres · Veure més »
Policarpa Salavarrieta Ríos
Policarpa Salavarrieta Ríos, més coneguda com «la Pola», (Guaduas, 26 de gener de 1796 - Santafé, 14 de novembre de 1817) va ser una dona colombiana que va espiar per a les forces independentistes criolles durant la lluita per la independència de Colòmbia de l'imperi espanyol.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Policarpa Salavarrieta Ríos · Veure més »
Presa de Gibraltar
La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Presa de Gibraltar · Veure més »
Presa del castell de Gironella
La presa del castell de Gironella va ser un atac reeixit de l'Exèrcit de Catalunya de l'interior contra les forces borbòniques que defensaven el castell de Gironella, el 1714, durant la Guerra dels catalans.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Presa del castell de Gironella · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Principat de Catalunya · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Reformes borbòniques a Nova Espanya
Nova Espanya. Les Reformes borbòniques a la Nova Espanya van ser una sèrie de canvis administratius aplicats pels membres de la monarquia absoluta borbònica i espanyols de la casa de Borbó a partir del al Virregnat de Nova Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reformes borbòniques a Nova Espanya · Veure més »
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reformisme borbònic · Veure més »
Regnat d'Isabel II d'Espanya
El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »
Reial Audiència de València (borbònica)
La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reial Audiència de València (borbònica) · Veure més »
Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera
LErmita, lErmitori i, finalment, el Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, és un conjunt devocional catòlic amb un temple i diverses edificacions annexes, d'estil renaixentista i barroc, amb restes gòtiques.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera · Veure més »
Restauració absolutista a Espanya
84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Restauració absolutista a Espanya · Veure més »
Revolta de les quinzenades
La revolta de les quinzenades fou una insurrecció popular de grans dimensions contra les tropes de les Dues Corones borbòniques durant els mesos de gener i febrer de 1714, en plena guerra dels catalans.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Revolta de les quinzenades · Veure més »
Secretari d'Estat i del Despatx Universal
El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica, però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el ''valido'' per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Secretari d'Estat i del Despatx Universal · Veure més »
Segona Coalició
Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Segona Coalició · Veure més »
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
Setge de Cardona (1711)
El Setge de Cardona de 1711 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Cardona (1711) · Veure més »
Setge de Cardona (1713)
El setge de Cardona es lliurà l'octubre de 1713 enfrontant les tropes borbòniques contra les tropes catalanes durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Cardona (1713) · Veure més »
Setge de Cartagena de Indias
El setge o batalla de Cartagena de Indias va ser l'últim episodi d'un altre dels conflictes armats entre Espanya i Gran Bretanya, succeït durant el i conegut com la Guerra de l'orella de Jenkins.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Cartagena de Indias · Veure més »
Setge de Castellciutat (1713)
El setge de Castellciutat es lliurà entre el 20 i el 28 de setembre de 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Castellciutat (1713) · Veure més »
Setge de Castellciutat (1714)
El setge de Castellciutat tingué lloc el febrer del 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Castellciutat (1714) · Veure més »
Setge de Gibraltar (1704-1705)
El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »
Setge de Gibraltar (1779-1783)
El setge de Gibraltar de 1779 o Gran Setge a Gibraltar, el tercer dut a terme per Espanya des de la Presa de Gibraltar per recuperar la ja colònia britànica, va ser la campanya més important que es va realitzar a la zona durant el i va tenir com a antecedents els setges de 1704 i 1727.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Gibraltar (1779-1783) · Veure més »
Setge de Tortosa (1708)
El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Tortosa (1708) · Veure més »
Setges de Saragossa
Els dos setges de Saragossa soferts per la ciutat aragonesa de Saragossa durant la Guerra del Francès, varen enfrontar els exèrcits d'ocupació del Primer Imperi Francès de Napoleó Bonaparte i a les forces espanyoles lleials a la dinastia Borbó.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setges de Saragossa · Veure més »
Zadorra
El riu Zadorra, és un riu del nord de la península Ibèrica, un afluent de l'Ebre que recorre gairebé tot per Àlaba, desembocant entre les localitats de Miranda de Ebro (els seus 200 metres de marge fan de frontera entre el País Basc i Castella i Lleó), i el municipi alabès de Zanbrana.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Zadorra · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 20 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Espanya borbònica, Monarquia Absolutista borbònica, Monarquia absoluta borbònica.
