Taula de continguts
59 les relacions: Arthur Conway, Àtom, Àtom exòtic, Àtom hidrogenoide, Capa d'electrons, Constant d'estructura fina, Constant de Planck, Constant de Rydberg, Cronologia de la química, Desintegració β, Desplaçament de Lamb, Emil Gabriel Warburg, Energia del punt zero, Energia reticular, Enrico Fermi, Equació de Born-Landé, Equació de Born-Mayer, Equació de Schrödinger, Espectre de l'hidrogen, Espectroscòpia, Experiment de Franck-Hertz, Experiment de Stern-Gerlach, Física atòmica, Fórmula de Rydberg, Fracció unitària, Gustav Ludwig Hertz, H-alfa, Henry Moseley, Hidrogen, Hipòtesi del ciclol, James Franck, Johann Balmer, John Dalton, Max Born, Mesura, Model atòmic, Model atòmic de Rutherford, Model atòmic de Schrödinger, Model atòmic de Sommerfeld, Model atòmic de Thomson, Model científic, Niels Bohr, Nombre quàntic principal, Nucli atòmic, Orbital atòmic, Oscil·lador harmònic quàntic, Paul Ehrenfest, Peter Debye, Principi d'exclusió de Pauli, Proti, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Arthur Conway
va ser un físic i matemàtic irlandès, que va ser director del University College Dublin.
Veure Model atòmic de Bohr і Arthur Conway
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Model atòmic de Bohr і Àtom
Àtom exòtic
Un àtom exòtic és un àtom normal, en el qual s'ha substituït una o més partícules per partícules de la mateixa càrrega.
Veure Model atòmic de Bohr і Àtom exòtic
Àtom hidrogenoide
Àtom d'hidrogen. Un àtom hidrogenoide és un àtom que, com en el cas del d'hidrogen, només té un únic electró orbitant el seu nucli, i per tant es pot interpretar d'una manera similar.
Veure Model atòmic de Bohr і Àtom hidrogenoide
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Veure Model atòmic de Bohr і Capa d'electrons
Constant d'estructura fina
La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per α, és la constant física fonamental que caracteritza la intensitat de la interacció electromagnètica.
Veure Model atòmic de Bohr і Constant d'estructura fina
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Model atòmic de Bohr і Constant de Planck
Constant de Rydberg
Les línies visibles de l'espectre d'emissió de l'hidrogen o sèrie de Balmer. H-alfa és la línia vermella de la dreta. La constant de Rydberg (símbol R∞) és una constant fonamental de la física que permet obtenir el nombre d'ona de cadascuna de les línies de l'espectre atòmic format per sèries similars a les de l'hidrogen.
Veure Model atòmic de Bohr і Constant de Rydberg
Cronologia de la química
teoria atòmica. La cronologia de la química és un llistat d'obres, descobriments, idees, invents i experiments importants que han canviat l'enteniment de la humanitat sobre la ciència en el camp de la química.
Veure Model atòmic de Bohr і Cronologia de la química
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Model atòmic de Bohr і Desintegració β
Desplaçament de Lamb
Estructura fina dels nivells energètics de l'hidrogen. Correccions relativistes al model de Bohr. En física, el desplaçament de Lamb, anomenat així en honor de Willis Lamb, és una petita diferència d'energia entre dos nivells 2s_ i 2p_ de l'àtom d'hidrogen.
Veure Model atòmic de Bohr і Desplaçament de Lamb
Emil Gabriel Warburg
Emil Gabriel Warburg (9 març 1846, Altona, Hamburg, Confederació Germànica - 28 juny 1931, Gut Grunau, Baviera, República de Weimar) fou un físic alemany, pare del bioquímic i metge Otto Heinrich Warburg (1883-1970) guanyador del premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1931.
Veure Model atòmic de Bohr і Emil Gabriel Warburg
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Veure Model atòmic de Bohr і Energia del punt zero
Energia reticular
Representació de la formació d'un cristall de clorur de sodi, NaCl, a partir dels anions clorur, Cl- (en verd) i dels cations sodi, Na+ (en lila), segons l'equació química: Na_(g)^+ + Cl_(g)^- \xrightarrowU_r NaCl_(s) Lenergia reticular, o energia de xarxa, Ur, és l'energia alliberada en formar-se un mol d'un compost iònic sòlid a partir dels seus ions en estat gasós i a distància infinita.
Veure Model atòmic de Bohr і Energia reticular
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Veure Model atòmic de Bohr і Enrico Fermi
Equació de Born-Landé
Representació de l'energia potencial de l'enllaç iònic del clorur de sodi. En blau el terme d'atracció electroestàtica, en vermell el terme de repulsió electrònica i en groc l'energia potencial resultant, amb el mínim corresponent a l'energia reticular L'equació de Born–Landé és una equació que permet calcular de forma teòrica l'energia reticular, Ur, d'un cristall iònic.
Veure Model atòmic de Bohr і Equació de Born-Landé
Equació de Born-Mayer
Representació de l'energia potencial de l'enllaç iònic del clorur de sodi. En blau el terme d'atracció electroestàtica, en vermell el terme de repulsió electrònica de l'equació de Born-Landé, en morat el de l'equació de Born-Mayer, en groc l'energia potencial resultant de l'equació de Born-Landé i en verd la de Born-Mayer, amb el mínim corresponent a l'energia reticular per a la distància d'enllaç ''r0'' L'equació de Born–Mayer és una equació que permet calcular de forma teòrica l'energia reticular, Ur, d'un cristall iònic.
Veure Model atòmic de Bohr і Equació de Born-Mayer
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Veure Model atòmic de Bohr і Equació de Schrödinger
Espectre de l'hidrogen
La sèrie espectral de l'hidrogen en una escala logarítmica Es denomina espectre de l'hidrogen a l'espectre d'emissió electromagnètica pròpia de l'hidrogen.
Veure Model atòmic de Bohr і Espectre de l'hidrogen
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Veure Model atòmic de Bohr і Espectroscòpia
Experiment de Franck-Hertz
Lexperiment de Franck-Hertz és una experiència duta a terme el 1914 pels físics alemanys James Franck (1882-1964) i Gustav Ludwig Hertz (1887-1975) que provà l'existència de nivells d’energia discrets als àtoms així com havia previst el físic danès Niels Bohr (1985-1962) en el seu model atòmic de 1913, això és la seva quantització, i la possibilitat d’excitar-los per mètodes no òptics.
Veure Model atòmic de Bohr і Experiment de Franck-Hertz
Experiment de Stern-Gerlach
A mecànica quàntica, l' experiment de Stern–Gerlach, que rep el nom dels seus creadors Otto Stern i Walther Gerlach, és un cèlebre experiment (dut a terme el 1922) que deflectava partícules en caps magnètics inhomogenis, emprat sovint per il·lustrar els principis bàsics de la mecànica quàntica.
Veure Model atòmic de Bohr і Experiment de Stern-Gerlach
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Veure Model atòmic de Bohr і Física atòmica
Fórmula de Rydberg
La fórmula de Rydberg com apareixia en un escrit de novembre de 1888 La fórmula Rydberg és usada en la física atòmica per descriure les longituds d'ones de les línies espectrals de molts elements químics.
Veure Model atòmic de Bohr і Fórmula de Rydberg
Fracció unitària
Una fracció unitària és un nombre racional escrit sota la forma d'una fracció en què el numerador és 1 i el denominador és un nombre enter positiu.
Veure Model atòmic de Bohr і Fracció unitària
Gustav Ludwig Hertz
fou un físic alemany guardonat l'any 1925 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Model atòmic de Bohr і Gustav Ludwig Hertz
H-alfa
sèrie de Balmer. Per a l'hidrogen (Z.
Veure Model atòmic de Bohr і H-alfa
Henry Moseley
Henry Gwyn Jeffreys Moseley (Weymouth, Dorset, 23 de novembre de 1887 – Gallipoli, Imperi Otomà, 10 d'agost de 1915) fou un físic anglès.
Veure Model atòmic de Bohr і Henry Moseley
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Model atòmic de Bohr і Hidrogen
Hipòtesi del ciclol
Reacció del ciclol clàssica. Dos grups peptídics s'uneixen per enllaç N-C', convertint l'oxigen carbonílico en un grup hidroxil. Si bé aquesta reacció ocorre en uns pocs pèptids cíclics, és desfavorable per l'energia lliure de Gibbs, principalment perquè elimina l'estabilització per ressonància de l'enllaç peptídic.
Veure Model atòmic de Bohr і Hipòtesi del ciclol
James Franck
James Franck (Hamburg, Alemanya, 1882 - Göttingen, 1964) fou un físic i químic alemany, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925.
Veure Model atòmic de Bohr і James Franck
Johann Balmer
Johann Jakob Balmer (Lausen, 1 de maig de 1825 - Basilea, 12 de març de 1898), va ser un físic i matemàtic suís.
Veure Model atòmic de Bohr і Johann Balmer
John Dalton
John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.
Veure Model atòmic de Bohr і John Dalton
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Model atòmic de Bohr і Max Born
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Veure Model atòmic de Bohr і Mesura
Model atòmic
El terme "Model Atòmic" es refereix a qualsevol representació de l'estructura interna d'un àtom que pot derivar a diversos models.
Veure Model atòmic de Bohr і Model atòmic
Model atòmic de Rutherford
A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
Veure Model atòmic de Bohr і Model atòmic de Rutherford
Model atòmic de Schrödinger
Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.
Veure Model atòmic de Bohr і Model atòmic de Schrödinger
Model atòmic de Sommerfeld
El model atòmic de Sommerfeld és un model atòmic ideat pel físic alemany Arnold Sommerfeld (1868-1951).
Veure Model atòmic de Bohr і Model atòmic de Sommerfeld
Model atòmic de Thomson
Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.
Veure Model atòmic de Bohr і Model atòmic de Thomson
Model científic
En ciència pura i aplicada, un model és el resultat del procés de generar una representació abstracta, conceptual, gràfica o visual, amb la finalitat d'explorar, controlar i predir aquests fenòmens o processos.
Veure Model atòmic de Bohr і Model científic
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Veure Model atòmic de Bohr і Niels Bohr
Nombre quàntic principal
En mecànica quàntica, el nombre quàntic principal (amb símbol n), és un dels quatre nombres quàntics necessaris per a descriure l'estat de cada electró d'un àtom.
Veure Model atòmic de Bohr і Nombre quàntic principal
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Model atòmic de Bohr і Nucli atòmic
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Veure Model atòmic de Bohr і Orbital atòmic
Oscil·lador harmònic quàntic
Loscil·lador harmònic quàntic és l'anàleg quàntic de l'oscil·lador harmònic clàssic.
Veure Model atòmic de Bohr і Oscil·lador harmònic quàntic
Paul Ehrenfest
fou un físic teòric austríac i holandès, que va fer contribucions importants en el camp de la mecànica estadística i les seves relacions amb la mecànica quàntica, incloent-hi la teoria de transicions de fase i el teorema d'Ehrenfest.
Veure Model atòmic de Bohr і Paul Ehrenfest
Peter Debye
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Veure Model atòmic de Bohr і Peter Debye
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Model atòmic de Bohr і Principi d'exclusió de Pauli
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Veure Model atòmic de Bohr і Proti
Química inorgànica
químics teòric amb el seu dimagnetisme La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels compostos inorgànics, és a dir, els que no contenen carboni (en contraposició als compostos orgànics, que sí que en contenen).
Veure Model atòmic de Bohr і Química inorgànica
Química quàntica
La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.
Veure Model atòmic de Bohr і Química quàntica
Radi de Bohr
Al model de Bohr de l'estructura de l'àtom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic.
Veure Model atòmic de Bohr і Radi de Bohr
Regla d'or de Fermi
Gràcies a la regla d'or de Fermi podem comprendre per què unes línies espectrals són més intenses que altres, entre altres coses. La regla d'or de Fermi és un mètode emprat en teoria de pertorbacions per calcular la taxa de transició (és a dir, la probabilitat que es produeixi una transició donada per unitat de temps) entre un autoestat de l'energia donat i un continu d'autoestats.
Veure Model atòmic de Bohr і Regla d'or de Fermi
Robert S. Mulliken
Robert Sanderson Mulliken (Newburyport, EUA 1896 - Arlington 1986) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1966.
Veure Model atòmic de Bohr і Robert S. Mulliken
Taula periòdica estesa
La taula periòdica estesa és una taula periòdica que té elements químics més enllà del 7è període, elements hipotètics amb un nombre atòmic superior a 118 (corresponent a l'oganessó) classificats segons les seves configuracions electròniques calculades.
Veure Model atòmic de Bohr і Taula periòdica estesa
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Model atòmic de Bohr і Teoria atòmica
Teoria científica obsoleta
L'obsoleta teoria geocèntrica de l'univers en posava la Terra al centre. Una teoria científica obsoleta és una teoria científica que va ser alguna vegada comunament acceptada però que —per la raó que sigui— ja no és considerada la descripció més completa de la realitat per la ciència establerta, o bé una teoria verificable que s'ha comprovat falsa.
Veure Model atòmic de Bohr і Teoria científica obsoleta
Untrisepti
Untrisepti és el nom provisional atribuït per la IUPAC a l'element químic hipotètic de nombre atòmic 137 (símbol provisional Uts), que formaria part dels elements del bloc g. Aquest element pertanyeria a la sèrie química dels superactínids.
Veure Model atòmic de Bohr і Untrisepti
També conegut com Model de Bohr, Teoria atòmica de Bohr.