Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Absolutisme espanyol, Anarquisme a Espanya, Col·legi Lliure d'Emèrits, Consell Reial de Navarra, Doceañistas, Felipe Ruiz Martín, Fernando Checa Cremades, Fernando Chueca Goitia, Gregorio Marañón y Posadillo, Instituto de España, José Antonio de Sangróniz y Castro, José Manuel Sánchez Ron, Junta Suprema de Govern, Liberalisme espanyol, Llista de condecorats amb l'Orde d'Alfons X el Savi, Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza, Manuel Pérez Ledesma, Margarita Salas Falgueras, Pablo Fernández Albaladejo, Premi Princesa d'Astúries de Ciències Socials, Premio Nacional de Historia de España, Reial Acadèmia de la Història, Republicanisme unitari, Revolució de 1820, Sant Sebastià, Trienni Bolxevic, Vicente Pérez Moreda.
Absolutisme espanyol
Absolutisme espanyol és una etiqueta de la historiografia i de la ciència política que s'aplica a diferents contextos històrics i polítics.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Absolutisme espanyol · Veure més »
Anarquisme a Espanya
Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Anarquisme a Espanya · Veure més »
Col·legi Lliure d'Emèrits
El Col·legi Lliure d'Emèrits Universitaris de Madrid és una fundació cultural sense ànim de lucre creada en 1986, quan es va promulgar a Espanya una llei, posteriorment reformada, que decretava la jubilació forçosa als 65 anys.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Col·legi Lliure d'Emèrits · Veure més »
Consell Reial de Navarra
El Consell Reial de Navarra va ser creat per la reina Joana II al inclòs en un "amejoramiento" de furs realitzat per la monarca.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Consell Reial de Navarra · Veure més »
Doceañistas
Doceañistas és l'apel·latiu amb el qual es qualificava als partidaris de la Constitució espanyola de 1812 (anomenada popularment la Pepa o la Constitució de Cadis, per la qual cosa també podien ser anomenats gaditans), fonamentalment en el context del Trienni liberal, després del pronunciament de Rafael de Riego que va obligar Ferran VII a posar de nou en vigor el text constitucional que fins llavors havia ignorat com a rei absolut.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Doceañistas · Veure més »
Felipe Ruiz Martín
Felipe Ruiz Martín (Palacios de Campos, Medina de Rioseco, Valladolid, 1915 -Madrid, 27 de gener de 2004) fou un historiador espanyol.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Felipe Ruiz Martín · Veure més »
Fernando Checa Cremades
Fernando Checa Cremades (Madrid, 1952) és un historiador de l'art i professional en diversos àmbits de la museografia espanyola.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Fernando Checa Cremades · Veure més »
Fernando Chueca Goitia
Fernando Chueca Goitia (Madrid, 29 de maig de 1911 - Ibídem, 30 d'octubre de 2004), va ser un arquitecte i assagista espanyol, a més d'acadèmic, historiador i erudit, que fa d'ell una referència ineludible en l'arquitectura espanyola del.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Fernando Chueca Goitia · Veure més »
Gregorio Marañón y Posadillo
Gregorio Marañón y Posadillo (Madrid, 19 de maig de 1887 – ibídem, 27 de març de 1960) va ser un metge endocrí, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol pertanyent a l'anomenada generació del 14, les obres del qual en els àmbits científic i històric van tenir una gran rellevància internacional.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Gregorio Marañón y Posadillo · Veure més »
Instituto de España
L'Institut d'Espanya és la institució que agrupa a les nou Reials Acadèmies oficials establertes a Madrid, i està format pel conjunt dels seus acadèmics numeraris.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Instituto de España · Veure més »
José Antonio de Sangróniz y Castro
José Antonio de Sangróniz y Castro (Santiago de Xile, 13 de març de 1895 - Madrid, 13 de novembre de 1980) fou un ambaixador diplomàtic i historiador espanyol, marquès de Desio.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і José Antonio de Sangróniz y Castro · Veure més »
José Manuel Sánchez Ron
José Manuel Sánchez Ron (Madrid, 6 de gener de 1949) és un físic, historiador de la ciència i acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і José Manuel Sánchez Ron · Veure més »
Junta Suprema de Govern
La Junta Suprema de Govern va ser un òrgan de regència instituït el 10 d'abril de 1808 pel rei Ferran VII d'Espanya, que seria l'encarregada de dirigir els afers del regne en la seva absència, quan va haver de viatjar a França convocat per Napoleó.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Junta Suprema de Govern · Veure més »
Liberalisme espanyol
date.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Liberalisme espanyol · Veure més »
Llista de condecorats amb l'Orde d'Alfons X el Savi
Sense descripció.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Llista de condecorats amb l'Orde d'Alfons X el Savi · Veure més »
Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza
Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (Barcelona, 1651 - Lima, 24 d'abril de 1710) va ser un militar, polític i diplomàtic català, marquès de Castelldosrius i vint-i-tresè virrei del Perú (1707-1710).
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza · Veure més »
Manuel Pérez Ledesma
va ser un catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Madrid.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Manuel Pérez Ledesma · Veure més »
Margarita Salas Falgueras
Margarita Salas Falgueras, Marquesa de Canero, (Caneiru, Valdés, Astúries, 30 de novembre de 1938 - Madrid, 7 de novembre de 2019) fou una bioquímica espanyola presidenta de la Fundación Carmen y Severo Ochoa.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Margarita Salas Falgueras · Veure més »
Pablo Fernández Albaladejo
Pablo Fernández Albaladejo (Alhucemas, 1946) és un historiador basc, deixeble de Miguel Artola Gallego i catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Autònoma de Madrid.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Pablo Fernández Albaladejo · Veure més »
Premi Princesa d'Astúries de Ciències Socials
El Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials és concedit, des de l'any 1981, a la persona, grup de persones o institució la tasca de la qual creadora o d'investigació en els camps de l'antropologia, dret, economia, geografia, història, psicologia, sociologia i altres ciències socials representi una contribució rellevant al desenvolupament de les mateixes en benefici de la Humanitat.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Premi Princesa d'Astúries de Ciències Socials · Veure més »
Premio Nacional de Historia de España
El Premio Nacional de Historia de España és un premi literari de llarga trajectòria que atorga anualment el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport d'Espanya.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Premio Nacional de Historia de España · Veure més »
Reial Acadèmia de la Història
La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »
Republicanisme unitari
El republicanisme unitari va ser una tendència del republicanisme espanyol durant el sexenni democràtic (1868-1874), enfrontada al republicanisme federal.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Republicanisme unitari · Veure més »
Revolució de 1820
''Disparate del miedo'', gravat nº 2, on es representa en els personatges uniformats que cauen o fugen davant una gegantina figura fantasmal. Nigel Glendinning, ''Francisco de Goya'', Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», n.º 30), 1993. D.L. 34276-1993. Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Revolució de 1820 · Veure més »
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Sant Sebastià · Veure més »
Trienni Bolxevic
Trienni Bolxevic és la denominació que es dona per la historiografia espanyola (a partir de l'estudi de Juan Díaz del Moral, que utilitza l'expressió trienni bolxevista) al període entre 1918 i 1920 (o 1921), emmarcat en l'última etapa de la Restauració borbònica, en el que es van produir importants conflictes socials a Espanya, utilitzant-se habitualment l'expressió de forma restringida per referir-se a les revoltes, manifestacions i vagues que es van produir a la meitat sud d'Espanya, especialment al camp andalús.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Trienni Bolxevic · Veure més »
Vicente Pérez Moreda
Vicente Pérez Moreda (Segòvia; 24 de novembre de 1948) és un historiador espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Miguel Artola Gallego і Vicente Pérez Moreda · Veure més »
