Taula de continguts
832 les relacions: Abarsal, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí, Abraham, Abraham i Lot se separen, Abu Al-Abyad, Abu-Tàghlib, Abu-Yaqub al-Khuraymí, Acadèmia platònica, Accad, Accadi, Adab, Adadapaliddina, Adadnirari I, Adh-Dhàhir (abbàssida), Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Aeci (metge), Age of Empires, Aigua, Aixera, Aixot III Olormadz, Aixurbelnixeixu, Akxak, Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din, Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din, Al-Àzraq (Jordània), Al-Baydha, Al-Hussayn ibn Numayr, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Al-Manama, Al-Múqtadir, Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí, Alcohol, Alfabet fenici, Alides, Alilanum, Alta Mesopotàmia, Altiplà Iranià, Amarna Project, Amèrica precolombina, Amenemhet II, Amfímac, Ammonites (descendents d'Ammon), Amorrites, Anarquia militar, Anatòlia, Andorra durant la prehistòria, Antares (estrella), Antílops, Antíoc VII Sidetes, ... Ampliar l'índex (782 més) »
Abarsal
Abarsal va ser una ciutat-estat de Mesopotàmia a la zona de l'Eufrates mig, no identificada de moment.
Veure Mesopotàmia і Abarsal
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Veure Mesopotàmia і Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí
Abu-Abd-ar-Rahman Abd-al-Màlik ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn Abbàs al-Haiximí (? - ar-Raqqà, 812?) fou un príncep abbàssida, cosí dels califes As-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur.
Veure Mesopotàmia і Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Veure Mesopotàmia і Abraham
Abraham i Lot se separen
Abraham i Lot se separen és un mosaic situat a la nau central de Basílica de Santa Maria Major de Roma.
Veure Mesopotàmia і Abraham i Lot se separen
Abu Al-Abyad
L'illa d'Abu al-Abyad és una illa de l'Emirat d'Abu Dhabi a la costa de l'emirat (Emirats Àrabs Units), a uns 55 km a l'oest de la ciutat d'Abu Dhabi i a 8 km de la costa.
Veure Mesopotàmia і Abu Al-Abyad
Abu-Tàghlib
Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.
Veure Mesopotàmia і Abu-Tàghlib
Abu-Yaqub al-Khuraymí
Abu-Yaqub Ishaq ibn Hàssan ibn Quhí al-Khuraymí o, més senzillament, Abu-Yaqub al-Khuraymí (mort vers 821) fou un poeta àrab, originari d'una família de Sogdiana.
Veure Mesopotàmia і Abu-Yaqub al-Khuraymí
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Veure Mesopotàmia і Acadèmia platònica
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Veure Mesopotàmia і Accad
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Veure Mesopotàmia і Accadi
Adab
Adab o Ud-Nun fou una ciutat estat de Mesopotàmia entre Telloh i Nippur; al lloc de la moderna Bismaya o Bismya, a la governació de Wasit, a l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Adab
Adadapaliddina
Adadapaliddina o també Adad-apla-iddina (en accadi: 90px) va ser un rei usurpador del tron de Babilònia.
Veure Mesopotàmia і Adadapaliddina
Adadnirari I
Adadnirari I o Adad-nirari I va ser rei d'Assíria possiblement des dels anys 1300 aC/1290 aC als 1270 aC/1260 aC en un regnat de prop de 30 anys, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Mesopotàmia і Adadnirari I
Adh-Dhàhir (abbàssida)
Abu-n-Nasr Muhàmmad adh-Dhàhir bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a adh-Dhàhir (1176-1226), fou un califa abbàssida de Bagdad (1225-1226).
Veure Mesopotàmia і Adh-Dhàhir (abbàssida)
Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.
Veure Mesopotàmia і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din
Aeci (metge)
Aeci d'Amida (en llatí Aetius Amidenus, en grec antic) era un metge romà d'Orient probablement del, encara que ha estat situat també al IV i al V, ja que parla als seus escrits de Ciril, patriarca d'Alexandria, i de Petros Arquiater, metge del rei ostrogot Teodoric.
Veure Mesopotàmia і Aeci (metge)
Age of Empires
Age of Empires (coneguda també per les sigles AOE) és una sèrie de videojocs d'estratègia en temps real per a ordinadors personals, desenvolupada per Ensemble Studios i publicada per Microsoft Game Studios.
Veure Mesopotàmia і Age of Empires
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Mesopotàmia і Aigua
Aixera
Aixerà (hebreu: אֲשֵׁרָה o, per bé que menys usual, אֲשֵׁירָה) era la dea de la terra, la prosperitat i la fertilitat en el panteó cananeu i fenici, entre d'altres, i tenia un temple a Tir.
Veure Mesopotàmia і Aixera
Aixot III Olormadz
Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.
Veure Mesopotàmia і Aixot III Olormadz
Aixurbelnixeixu
Aixurbelnixeixu o Aššur-bel-nišešu va ser rei d'Assíria.
Veure Mesopotàmia і Aixurbelnixeixu
Akxak
Akxak va ser una antiga ciutat estat de Mesopotàmia de la qual es tenen les primeres notícies segures cap al 2600 aC però existia de molt abans.
Veure Mesopotàmia і Akxak
Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Fath Uthman Imad-ad-Din ibn Salah-ad-Din —— (ca. 1171 - 29 de novembre de 1198) fou sultà aiúbida d'Egipte (1193-1198).
Veure Mesopotàmia і Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din
Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Àfdal Abu-l-Hàssan Alí Nur-ad-Din ibn Salah-ad-Din ——, conegut com a al-Àfdal ibn Salah-ad-Din o al-Àfdal (el Caire, 1169/1170 - Samòsata, 1225) fou sultà aiúbida de Damasc, fill del gran Saladí.
Veure Mesopotàmia і Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din
Al-Àzraq (Jordània)
Vista dels aiguamolls d''''al-Àzraq''' Al-Àzraq —en àrab الأزرق, al-Azraq, literalment «el Blau»— és una ciutat enmig del desert, situada a 525 m d'altitud a la part centreoriental de Jordània, dins la governació de Zarqa, a 100 km a l'est d'Amman.
Veure Mesopotàmia і Al-Àzraq (Jordània)
Al-Baydha
Al-Baydà, --> al-Baydha o el-Beiza (literalment ‘la Blanca’) és una ciutat del Iemen.
Veure Mesopotàmia і Al-Baydha
Al-Hussayn ibn Numayr
Al-Hussayn ibn Numayr as-Sakuní —— o, més senzillament, al-Hussayn ibn Numayr fou un general sufyanita de la tribu kindita dels sakun.
Veure Mesopotàmia і Al-Hussayn ibn Numayr
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).
Veure Mesopotàmia і Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Manama
Bahrain WTC a la dreta. Al-Manama, també coneguda simplement com a Manama, és la capital de Bahrain i de la governació homònima.
Veure Mesopotàmia і Al-Manama
Al-Múqtadir
Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir (Bagdad, 13 de novembre de 895 - 31 d'octubre de 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931).
Veure Mesopotàmia і Al-Múqtadir
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que durant la Segona fitna va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Veure Mesopotàmia і Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí
Alcohol
Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.
Veure Mesopotàmia і Alcohol
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Veure Mesopotàmia і Alfabet fenici
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Veure Mesopotàmia і Alides
Alilanum
Mapa Alilanum fou una ciutat estat i regne de Mesopotàmia a la zona del Tigris, situada a prop de Razama (coneguda com a Razama del Nord o Razama de Yussan), regne del qual era un estat vassall.
Veure Mesopotàmia і Alilanum
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Mesopotàmia і Alta Mesopotàmia
Altiplà Iranià
Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.
Veure Mesopotàmia і Altiplà Iranià
Amarna Project
Estàtua d'Akhenaton (Museu Egipci del Caire). L'Amarna Project és un projecte d'excavació, conservació i promoció de l'antiga ciutat d'Akhetaton (avui Amarna o Tell el-Amarna) fundada cap al 1347 aC pel faraó de la dinastia XVIII Akhenaton (Imperi Nou).
Veure Mesopotàmia і Amarna Project
Amèrica precolombina
Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC LAmèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.
Veure Mesopotàmia і Amèrica precolombina
Amenemhet II
Amenemhet II fou el tercer faraó de la dinastia XII d'Egipte.
Veure Mesopotàmia і Amenemhet II
Amfímac
Amfímac (en llatí Amphimachus, en grec antic Ἀμφίμαχος) fou un general macedoni que va participar en la conquesta de l'imperi Persa.
Veure Mesopotàmia і Amfímac
Ammonites (descendents d'Ammon)
Els ammonites foren una unió de tribus del Pròxim Orient del Mil·lenni II aC.
Veure Mesopotàmia і Ammonites (descendents d'Ammon)
Amorrites
Els amorrites (martu en sumeri i amurru en acadià) van ser un gran grup ètnic, d'origen semita, probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i a Mesopotàmia cap a l'any 2500 aC.
Veure Mesopotàmia і Amorrites
Anarquia militar
L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.
Veure Mesopotàmia і Anarquia militar
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Mesopotàmia і Anatòlia
Andorra durant la prehistòria
Les restes arqueològiques que es tenen d'Andorra durant la prehistòria porten cap a la Balma de la Margineda.
Veure Mesopotàmia і Andorra durant la prehistòria
Antares (estrella)
Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.
Veure Mesopotàmia і Antares (estrella)
Antílops
El nom antílop (o antilop) es dona globalment a tots individus que pertanyen a diversos gèneres, i a qualque artiodàctil, no bòvid, com és el cas de l'antílop americà.
Veure Mesopotàmia і Antílops
Antíoc VII Sidetes
Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes (en llatí Antiochus Sidetes, en grec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.
Veure Mesopotàmia і Antíoc VII Sidetes
Antic Orient Pròxim
Mapa de l'Antic Orient Pròxim amb les principals civilitzacions que hi van aparèixer LAntic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones de l'Àsia occidental i del nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors a la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà.
Veure Mesopotàmia і Antic Orient Pròxim
Antiga Església Oriental
LAntiga Església Oriental o Antiga Església de l'Est és una comunitat religiosa establerta el 1968.
Veure Mesopotàmia і Antiga Església Oriental
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Mesopotàmia і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Mesopotàmia і Antiga Roma
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Mesopotàmia і Antiguitat clàssica
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Veure Mesopotàmia і Antiguitat tardana
Antimoni
L'antimoni és l'element químic de símbol Sb i nombre atòmic 51.
Veure Mesopotàmia і Antimoni
Antioquia de Mesopotàmia
Antioquia de Mesopotàmia, també coneguda com a Antioquia d'Aràbia o Antiquia àrab (Αντιόχεια την Αραβική o Αντιόχεια της Μεσοποταμίας) va ser una ciutat fundada després de la mort d'Alexandre el Gran.
Veure Mesopotàmia і Antioquia de Mesopotàmia
Anxan
Anxan (en sumeri: 𒀭𒍝𒀭 An sá an) va ser un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.
Veure Mesopotàmia і Anxan
Apamea del Tigris
Apamea del Tigris (en grec antic Απάμεια) era una ciutat de Mesopotàmia, que Esteve de Bizanci diu que es trobava al territori de Mesene, i tant ell com Plini el Vell situen a la riba del Tigris vora la seva confluència amb l'Eufrates, al punt d'unió amb el riu o canal de nom Sellas, de situació incerta.
Veure Mesopotàmia і Apamea del Tigris
Apiak
Apiak fou una ciutat estat de Mesopotàmia que estava situada al nord de Babilònia, probablement a la vora del canal d'Abgal, just al sud de la ciutat estat de Kazallu.
Veure Mesopotàmia і Apiak
Apišal
Tauleta d'argila amb text cuneiforme narrant la campanya de Naram-Sin a Apišal Apišal va ser una ciutat estat de Mesopotàmia situada al nord-oest d'Accad, sotmesa per Sargon I d'Accad.
Veure Mesopotàmia і Apišal
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Mesopotàmia і Aq Qoyunlu
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Veure Mesopotàmia і Ar-Raqqà
Arabaya
Arabaya fou el nom d'un territori durant el període dels aquemènides de Pèrsia.
Veure Mesopotàmia і Arabaya
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Mesopotàmia і Arameu
Arameus
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.
Veure Mesopotàmia і Arameus
Aratta
Aratta va ser un antic estat situat en algun lloc de l'Orient Mitjà o Àsia meridional, els orígens del qual poden situar-se aproximadament entre 2500-2100 a.C. És esmentat en les llegendes sumèries més antigues, en particular a Enmerkar i el Senyor d'Aratta, com un país ric i muntanyós, situat «riu a dalt», i governat per un rei anomenat Ensuh-keshdanna, que competeix amb Enmerkar, rei d'Uruk.
Veure Mesopotàmia і Aratta
Arbayistan
Arbayistan és el nom equivalent a Mesopotàmia que portava aquesta regió en temps de l'Imperi Sassànida.
Veure Mesopotàmia і Arbayistan
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Mesopotàmia і Arbela
Arbre
data.
Veure Mesopotàmia і Arbre
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Veure Mesopotàmia і Arc (arquitectura)
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Mesopotàmia і Arc de mig punt
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Veure Mesopotàmia і Ardaixir I
Arma química
Una arma química (en anglès: Chemical weapon o CW) són aquelles que s’utilitzen per infringir la mort o danys en els éssers humans.
Veure Mesopotàmia і Arma química
Armènia persa
L''''Armènia persa''' entre els anys 387 i 591 LArmènia persa correspon al territori armeni controlat per l'Imperi Persa al llarg de la història.
Veure Mesopotàmia і Armènia persa
Armistici de Mudros
Larmistici de Mudros es va signar entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
Veure Mesopotàmia і Armistici de Mudros
Arquelau
* Arquelau (fill de Temen) en la mitologia grega, va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran.
Veure Mesopotàmia і Arquelau
Arquelau (sàtrapa)
Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος 'Arkhélaos') va ser un general macedoni del, fill de Teodor.
Veure Mesopotàmia і Arquelau (sàtrapa)
Arqueologia d'Elam
Larqueologia d'Elam és una ciència encara poc desenvolupada que estudia les troballes al territori de l'antic regne d'aquest nom.
Veure Mesopotàmia і Arqueologia d'Elam
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Mesopotàmia і Arquitectura
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Mesopotàmia і Arquitectura gòtica
Arquitectura popular
La Codina de Pinell de Solsonès L'arquitectura popular, també anomenada arquitectura vernacular, inclou les construccions o edificis que presenten una sèrie de trets o característiques tipològiques comunes en determinats àmbits geogràfics de diversa extensió, realitzats a partir de patrons i tècniques decantades per la tradició.
Veure Mesopotàmia і Arquitectura popular
Art antic
84-376-0194-0.
Veure Mesopotàmia і Art antic
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Veure Mesopotàmia і Art de l'antiga Grècia
Art de l'Índia
s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.
Veure Mesopotàmia і Art de l'Índia
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Mesopotàmia і Art gòtic
Art mesopotàmic
Tauleta de comptabilitat de cap a 2040 aC. d'Ur. Estàtua sedent del príncep Gudea obra sumèria de diorita de Gudea, príncep de Lagash, de cap a 2.120 aC. Lart de Mesopotàmia s'origina des de l'edat de Bronze a les cultures de Sumer, Imperis Accadi Babiloni i Assiri.
Veure Mesopotàmia і Art mesopotàmic
Art prehistòric
En la història de l'art, s'anomena art prehistòric tot l'art produït en la prehistòria, abans dels primers textos escrits.
Veure Mesopotàmia і Art prehistòric
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Veure Mesopotàmia і Artàxides
Artemita d'Apol·linatis
Artemita d'Apol·linatis fou una ciutat de Mesopotàmia oriental, del període part, capital de la província d'Apol·linatis (Apollinatis).
Veure Mesopotàmia і Artemita d'Apol·linatis
Arthur Harris
El Mariscal de la Reial Força Aèria Sir Arthur Travers Harris, Bt GCB OBE AFC, (13 d'abril de 1892 - 5 d'abril de 1984), comunament conegut com a "Bomber Harris" (Bombarder Harris) o "Butcher (o "Butch") Harris" (Carnisser Harris) va ser el Comandant en Cap del Comandament de Bombarders de la RAF durant la segona meitat de la Segona Guerra Mundial.
Veure Mesopotàmia і Arthur Harris
As-Saffah
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).
Veure Mesopotàmia і As-Saffah
Ashlakka
Mapa Ashlakka (o Ašlakkâ, transliterat Aixlakka) fou una ciutat estat i regne a Mesopotàmia, de localització desconeguda a la regió d'Idamaraz (Ida-Maraṣ).
Veure Mesopotàmia і Ashlakka
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Mesopotàmia і Assíria
Assiriologia
Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.
Veure Mesopotàmia і Assiriologia
Assiris
El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.
Veure Mesopotàmia і Assiris
Assur
Assur fou l'antiga capital d'Assíria i la que va donar nom al seu poble.
Veure Mesopotàmia і Assur
Astabed
Astabed fou un càrrec de la cort sassànida d'existència dubtosa.
Veure Mesopotàmia і Astabed
Astarté
Representació d'Astarté Astarté o Astarte (en grec, Ἀστάρτη; en fenici, Aixtart) era una deïtat fenícia d'origen mesopotàmic.
Veure Mesopotàmia і Astarté
Astrologia occidental
L'astrologia occidental, com les altres formes d'astrologia existents en altres cultures, és una disciplina de coneixement considerada no-científica pels barems actuals del que es coneix com a ciència, per bé que inclou dins de la seva metodologia certs estudis científics com ara la geometria i l'astronomia.
Veure Mesopotàmia і Astrologia occidental
Atabegs de Mossul
Els atabegs de Mossul foren el governants de Mesopotàmia amb seu a Mossul per compte del sultà seljúcida.
Veure Mesopotàmia і Atabegs de Mossul
Ayyar
Ayyar (pl.;, pl.; literalment ‘bandit’, ‘bandoler’, ‘vagabund’) fou el nom donat entre els segles i a uns combatents a l'Iraq, Pèrsia i Transoxiana reunits en confraries, equivalents als ahdat de Síria i Mesopotàmia, i als rindan d'Anatòlia.
Veure Mesopotàmia і Ayyar
Èridu
Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira.
Veure Mesopotàmia і Èridu
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Mesopotàmia і Ésser humà
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Veure Mesopotàmia і Àrabs
Àrabs del Khuzestan
Els àrabs del Khuzestan són una minoria ètnica de l'Iran que viu a la província del Khuzestan, fronterera amb el sud de l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Àrabs del Khuzestan
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Mesopotàmia і Àsia
Àvars de Pannònia
En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.
Veure Mesopotàmia і Àvars de Pannònia
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Mesopotàmia і Babilònia
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Veure Mesopotàmia і Babilònia (ciutat)
Badjadda
Badjadda fou una petita vila de Mesopotàmia actualment en territori de Turquia, molt fortificada, situada al sud de la ciutat d'Haran i a poca distància a l'est de Balikh.
Veure Mesopotàmia і Badjadda
Badtibira
Badtibira (‘Muralla dels treballadors del coure’ o ‘Fortalesa dels ferrers’) fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia, identificada amb la moderna Tell al-Madineh, entre Ash Shatrah i Tell as-Senkereh (antiga Larsa), a l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Badtibira
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Mesopotàmia і Bagdad
Bahram I
Bahram I fou rei sassànida de Pèrsia, fill de Shapur I, i successor d'Ormazd I. Va regnar del juny del 271 al setembre del 274.
Veure Mesopotàmia і Bahram I
Bahram II
Bahram II fou rei sassànida de Pèrsia que va regnar del 274 al 291 succeint al seu pare Bahram I. El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el títol de "Savi de l'ànima de Bahram", fou elevat a noble (wuzurg), nomenat guardià del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi.
Veure Mesopotàmia і Bahram II
Bahram III
Bahram III o Varanes III fou rei sassànida de Pèrsia, fill gran i successor de Bahram II.
Veure Mesopotàmia і Bahram III
Bahram IV
Bahram IV o Varanes IV fou rei sassànida de Pèrsia successor de Sapor III, que va regnar del 388 al 399.
Veure Mesopotàmia і Bahram IV
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Veure Mesopotàmia і Baix Imperi
Baixa Mesopotàmia
La Baixa Mesopotàmia ubicada al Creixent Fèrtil. La Baixa Mesopotàmia és la part sud de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Baixa Mesopotàmia
Baklava
Şekerpare, baclava amb festucs (al centre) i nuriye en Ankara. El baclava o baclaua és un pastís molt dolç característic de moltes cuines de països que eren a l'antic Imperi Otomà (cuina otomana).
Veure Mesopotàmia і Baklava
Balazote
L'Esfinx de Balazote (Museu Arqueològic Nacional d'Espanya de Madrid) Balazote és un poble de la província d'Albacete, que es troba a 32 km de la capital de la província.
Veure Mesopotàmia і Balazote
Banu Xammar
Els Xàmmar o Banu Xàmmar són una confederació tribal que al es va establir al Jabal Tayyi, que va agafar llavors el nom de Jabal Xammar.
Veure Mesopotàmia і Banu Xammar
Banu Xayban
Els Banu Xayban ibn Thàlaba foren una tribu àrab, una de les principals originada en els Bakr ibn Wàïl.
Veure Mesopotàmia і Banu Xayban
Barba
La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.
Veure Mesopotàmia і Barba
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Veure Mesopotàmia і Barkyaruq
Bastida
Bastida construïda amb mòduls d'acer. "La construcció del fort Khavarnaq" per Kamāl ud-Dīn Behzād Herawī, Herat c. 1494-1495, dinastia timúrida. Miniatura persa de Bihzad Una bastida (o empalcadura a l'Alguer) és una construcció temporal fixa, suspesa o mòbil, composta per ponts, passarel·les o plataformes sostingudes per una carcassa de fusta, d'acer i (a l'orient) de canyes de bambú destinada a permetre l'accés d'obrers i materials de construcció a tots els punts d'un edifici en construcció o en procés de rehabilitació, obra civil, manteniment industrial o construcció naval.
Veure Mesopotàmia і Bastida
Batalla d'Ajnadayn
La batalla d'Ajnadayn fou una batalla lliurada entre juliol i agost del 634 entre el Primer Califat, que havia envaït Palestina, i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Mesopotàmia і Batalla d'Ajnadayn
Batalla de Barbalissos
La Batalla de Barbalissos es va lliurar a Barbalissos l'any 253, entre l'imperi Sassànida i Roma.
Veure Mesopotàmia і Batalla de Barbalissos
Batalla de Bosrà
La batalla de Bosrà fou una batalla lliurada entre juliol i agost del 634 entre els àrabs musulmans del primer califat (califat dels raixidun) que havien envaït Palestina i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Mesopotàmia і Batalla de Bosrà
Batalla de Gal·lípoli (1915)
La batalla de Gal·lípoli o campanya dels Dardanels fou una operació militar de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a la península de Gal·lípoli entre febrer de 1915 i gener de 1916.
Veure Mesopotàmia і Batalla de Gal·lípoli (1915)
Batalla de Gaugamela
La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.
Veure Mesopotàmia і Batalla de Gaugamela
Batalla de Misikhe
El 243, l'emperador Gordià III va reprendre les ciutats romanes de Hatra, Nisibis i Carres a l'imperi Sassànida després de derrotar-los a la Batalla de Resaena.
Veure Mesopotàmia і Batalla de Misikhe
Batalla de Resena
La Batalla de Resena va ser una batalla que es va lliurar al 243 entre les forces de l'Imperi Romà, dirigit per Misiteu, prefecte del pretori, i un exèrcit de l'Imperi Sassànida, liderats pel rei Sapor I. Els romans van aconseguir la victòria.
Veure Mesopotàmia і Batalla de Resena
Batalla del Pont
La Batalla del Pont es va mantenir entre els àrabs musulmans dirigits per Abu Ubaid Thaqfi, i les forces de l'Imperi Sassànida dirigides per Bahman Jaduya.
Veure Mesopotàmia і Batalla del Pont
Bateria de Bagdad
arxiudata.
Veure Mesopotàmia і Bateria de Bagdad
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Veure Mesopotàmia і Bàrbar
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Mesopotàmia і Bíblia
Begtegínida
Begtegínida fou una nissaga senyorial que va governar l'alta Mesopotàmia durant un segle.
Veure Mesopotàmia і Begtegínida
Beguda
pàgines.
Veure Mesopotàmia і Beguda
Benjamí de Tudela
Mapa de la ruta. Benjamí de Tudela (també Benjamí ben Jonah, Benjamí bar Jonàs de Tudela; en hebreu: בִּנְיָמִין מִטּוּדֶלָה, pronunciat:; 1130 - 1173) fou un viatger navarrès jueu, sovint anomenat rabí pels cronistes no jueus, i famós per les cròniques dels seus viatges.
Veure Mesopotàmia і Benjamí de Tudela
Benjaminites
Els Benjaminites, o Bene Yamina, «fills de la dreta» (al sud de l'Eufrates), per oposició als bensimalites, o Bene Sim'al, «fills de l'esquerra», (al nord), foren una divisió principal dels nòmades beduïns haneus o khaneus, «gent que viuen sota la tenda».
Veure Mesopotàmia і Benjaminites
Bensimalites
Els bensimalites o Bene Sim'al, "Fills de l'esquerra", (al nord de l'Eufrates) par oposició als benjaminites, Bene Yamina, "Fills de la dreta" (al sud) foren una divisió dels beduïns nòmades haneus o khaneus (gent qui viuen sota la tenda", del gran grup dels amorrites, que van envair Mesopotàmia vers l'inici del segon mil·lenni Els benjaminites i els bensimalites es van instal·lar principalment a la Mesopotàmia siriana, i estan ben documentats mercès als arxius de Mari i d'Ebla.
Veure Mesopotàmia і Bensimalites
Berós
Berós (acadi; Bêl-re'ušunu), (Berosus) fou un sacerdot de Marduk i historiador a Babilònia al, quan la ciutat era sotmesa llavors a l'Imperi Selèucida.
Veure Mesopotàmia і Berós
Bet Xearim
Bet Xearim és un parc nacional d'Israel que inclou nombroses restes arqueològiques d'una necròpolis jueva.
Veure Mesopotàmia і Bet Xearim
Betuel
En el Gènesi, capítol vint-i-dosè, Betuel (en hebreu בתואל בן-נָחֹור Beth-El ben Nahor) és el fill que Nahor, germà d'Abraham, va tenir amb Milcà.
Veure Mesopotàmia і Betuel
Biblioteca
Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.
Veure Mesopotàmia і Biblioteca
Biografia
Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.
Veure Mesopotàmia і Biografia
Biotecnologia
Cristalls d'insulina. La biotecnologia és el conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis.
Veure Mesopotàmia і Biotecnologia
Birta
Birta (en llatí Birtha, en grec antic Βίθρα 'Bithra') era una ciutat situada a la riba de l'Eufrates en un revolt pronunciat.
Veure Mesopotàmia і Birta
Birtha
Birtha (en llatí Birtha, en grec antic Βίρθα) era una antiga fortalesa al riu Tigris, al sud de Mesopotàmia, que es deia que va ser construïda per Alexandre el Gran.
Veure Mesopotàmia і Birtha
Bit-Amukkani
Bit-Amukkani va ser un dels sis estats que els arameus (o caldeus com els anomenaven a Babilònia) van fundar al sud de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Bit-Amukkani
Bixr ibn al-Walid
Bixr ibn al-Walid ibn Abd-al-Màlik fou un príncep omeia, un dels nombrosos fills del califa Al-Walid I, i germà dels califes Yazid III i Ibrahim.
Veure Mesopotàmia і Bixr ibn al-Walid
Bixri
Bixri o Jabal al-Bixri és una muntanya a Síria oriental, al sud-oest de Raqqa (a la riba de l'Eufrates).
Veure Mesopotàmia і Bixri
Blitor
Blitor va ser un sàtrapa macedoni de Mesopotàmia durant les primeres guerres que van enfrontar els diàdocs.
Veure Mesopotàmia і Blitor
Boncnes
Els boncnes (llatí Bonchnae, grec Βόγχναι) foren un poble de Mesopotàmia, veïns dels carrhes, que Esteve de Bizanci situa entre els rius Eufrates i Cirus, però com que no es coneix cap riu de nom Cirus, es pensa que es tractaria del Carrha.
Veure Mesopotàmia і Boncnes
Borratja
La borratja, borraina o pa i peixet (Borago officinalis), és una espècie de planta, silvestre o conreada, de la família boraginàcia. La borratja és originària de la zona mediterrània europea i de l'Àsia Menor, i és actualment de distribució cosmopolita.
Veure Mesopotàmia і Borratja
Borsippa
Localització de '''Borsippa''' a Mesopotàmia Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotàmia (Sumeri: BAD.SI.(A).AB.BAKI; Accadià: Barsip i Til-Barsip) als dos costats d'un llac de 17,7 km al sud-oest de Babilònia a la riba oriental de l'Eufrates, avui a la governació de Babil a l'Iraq, portant el nom de Birs Nimrud.
Veure Mesopotàmia і Borsippa
Botànica
Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.
Veure Mesopotàmia і Botànica
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Veure Mesopotàmia і Bou
Boxa
Combat de boxa. La boxa (de l'anglès boxing), també coneguda de vegades com a boxa anglesa o boxa irlandesa, és un esport de contacte en el qual dos combatents lluiten utilitzant únicament els seus punys recoberts amb guants encoixinats, colpejant el seu adversari de la cintura cap amunt, dins un quadrilàter o ring especialment dissenyat amb aquest objectiu, en breus seqüències de lluita anomenades assalts o rounds i d'acord amb un reglament precís.
Veure Mesopotàmia і Boxa
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Veure Mesopotàmia і Bronze
Buka
Buka fou un cap dels oghuz que a la mort del cap principal, Arslan ibn Saldjuk vers 1036, es va dedicar al pillatge i fou expulsat del Khurasan pels gaznèvides.
Veure Mesopotàmia і Buka
Bulla
* Bulla, medalló que portaven els nens en l'antiga Roma fins que eren considerats adults.
Veure Mesopotàmia і Bulla
Busan (Mesopotàmia)
Mapa Bi'usnem o Busan fou una ciutat estat i regne de Mesopotàmia a la regió d'Idamaraz, esmentat a les tauletes de Mari però del qual es desconeix absolutament la situació i cap detall de la seva història.
Veure Mesopotàmia і Busan (Mesopotàmia)
Caduceu
Caduceu, símbol d'Hermes o Mercuri i un dels símbols del comerç La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa 'estri del missatger'.
Veure Mesopotàmia і Caduceu
Calacene
Calacene o Calaquene fou un districte de Mesopotàmia, a la regió de Nínive.
Veure Mesopotàmia і Calacene
Cal·ligrafia cúfica
s de l'Alcorà escrit en cal·ligrafia cúfica. Lescriptura o cal·ligrafia cúfica és un estil de cal·ligrafia àrab, considerat el tipus d'escriptura més antic en aquest idioma i consistent en una forma modificada de l'antiga escriptura dels Nabateus.
Veure Mesopotàmia і Cal·ligrafia cúfica
Caldea
Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del o principis del fins a mitjans del.
Veure Mesopotàmia і Caldea
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Mesopotàmia і Califat Abbàssida
Canal hidràulic
Canal a la ciutat d'Horten, Noruega. Séquia En enginyeria, un canal hidràulic és una construcció destinada al transport de fluids —generalment utilitzada per dur aigua— i que, a diferència de les canonades, és oberta a l'atmosfera.
Veure Mesopotàmia і Canal hidràulic
Canal navegable
Resclosa del canal Saint-Martin Un canal navegable és una via d'aigua creada de forma artificial per tal de facilitar el transport de persones i mercaderies normalment entre masses d'aigua ja existents, com llacs, rius o oceans i mitjançant diferents tipus d'embarcacions.
Veure Mesopotàmia і Canal navegable
Canya (planta)
Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.
Veure Mesopotàmia і Canya (planta)
Capacitat de càrrega
La capacitat de càrrega és el nombre màxim de membres d'una espècie que un determinat hàbitat pot suportar indefinidament.
Veure Mesopotàmia і Capacitat de càrrega
Capoeta damascina
Capoeta damascina és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.
Veure Mesopotàmia і Capoeta damascina
Caracene
Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.
Veure Mesopotàmia і Caracene
Caral
Caral fou una ciutat sagrada de la desapareguda civilització de Caral i un important jaciment arqueològic situat al Perú.
Veure Mesopotàmia і Caral
Carl Georg Theodor Kotschy
Karl Georg Theodor Kotschy (15 d'abril de 1813 – 11 de juny de 1866) va ser un botànic i explorador austríac nascut a Ustroń, a la Silèsia d'Àustria.Era el fill del teòleg Carl Friedrich Kotschy (1789–1856).
Veure Mesopotàmia і Carl Georg Theodor Kotschy
Carn de porc
Rostit de carn de porc. Carn de porc en un quadre del pintor francès Paul Gauguin (1848-1903). Peus de porc. La carn de porc o carn de porcí és un producte carni procedent del porc.
Veure Mesopotàmia і Carn de porc
Carrer
El Carrer Ferran de Barcelona El carrer és un espai urbà, lineal i públic, vorejat de cases, solars o parets, que permet la circulació de persones i, en el seu cas, vehicles i que dona accés a diferents parcel·les o edificis que es troben als seus costats.
Veure Mesopotàmia і Carrer
Carro de guerra
El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.
Veure Mesopotàmia і Carro de guerra
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Veure Mesopotàmia і Cartografia
Casa
''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.
Veure Mesopotàmia і Casa
Cassites
Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.
Veure Mesopotàmia і Cassites
Cavalleria pesant
El relleu més antic que es coneix en què figura un cavaller amb armadura pesant, Imperi Sassànida, Taq-i Bostan, vora Kermanshah, Iran (s. IV). Reconstrucció d'una antiga unitat de cavalleria anomenada catafractes. La cavalleria pesant fou un tipus de cavalleria la funció principal de la qual consistia a entrar en combat directe amb les forces enemigues (tropes de xoc).
Veure Mesopotàmia і Cavalleria pesant
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Veure Mesopotàmia і Cel
Celesíria
Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.
Veure Mesopotàmia і Celesíria
Ceràmica de Paterna
xv, amb decoració de «full de julivert», molt similar a altres realitzats a Manises, conservat al Museu de Ceràmica de Barcelona. La ceràmica de Paterna va ser elaborada entre els segles i a la població de Paterna, a l'Horta de València.
Veure Mesopotàmia і Ceràmica de Paterna
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Veure Mesopotàmia і Cervesa
Cicle hidrològic
El cicle de l'aigua. El cicle de l'aigua o cicle hidrològic és la circulació contínua de l'aigua, sota diferents estats entre l'oceà, l'atmosfera i la litosfera.
Veure Mesopotàmia і Cicle hidrològic
Cicle metònic
Systema Solar Heliocèntric En astronomia i amb l'establiment dels calendaris, el cicle de Metó, cicle Metònic o Enneadecaeteris és un comú múltiple aproximatiu dels períodes orbitals de la Terra i de la Lluna.
Veure Mesopotàmia і Cicle metònic
Cilindre de Cir
El cilindre de Cir és un cilindre d'argila descobert per A. H. Rassam a Babilònia el 1879 i que és avui al Museu Britànic.
Veure Mesopotàmia і Cilindre de Cir
Circesium
Circesium (grec Kirkesion o Kirkesios, siríac Kerkusion) fou una antiga ciutat de Mesopotàmia a Osroene.
Veure Mesopotàmia і Circesium
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Mesopotàmia і Ciutat
Civilització de Caral
La civilització de Caral, Caral-Supe o Norte Chico fou una societat complexa precolombina que tenia fins a trenta grans centres de població a la que ara és la regió del Norte Chico, entre el litoral central i septentrional del Perú.
Veure Mesopotàmia і Civilització de Caral
Civilització de la vall de l'Indus
La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan.
Veure Mesopotàmia і Civilització de la vall de l'Indus
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Veure Mesopotàmia і Civilització minoica
Civilització olmeca
La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.
Veure Mesopotàmia і Civilització olmeca
Civilització protoelamita
Copa de plata de Marvdaixt, Fars, amb una inscripció elamita-lineal en ella, III mil·lenni aC Museu Nacional de l'Iran. ''Tappeh Sialk'' és una de les ruïnes proto-elamites que queden a l'Iran. Les ruïnes es remunten al VI mil·lenni aC en la seva part més antiga.
Veure Mesopotàmia і Civilització protoelamita
Claude Auchinleck
El Mariscal de Camp Sir Claude John Eyre Auchinleck, GCB, GCIE, CSI, DSO, OBE (21 de juny de 1884 – 23 de març de 1981), anomenat The Auk, va ser un comandant militar britànic durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Mesopotàmia і Claude Auchinleck
Clàssic
s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.
Veure Mesopotàmia і Clàssic
Clepsidra
Dos rellotges d'aigua de l'àgora d'Atenes Esquema d'un rellotge d'aigua.(1)Aigua, (2)Escala graduada, (3) Orifici de sortida d'aigua, (4) Recipient de recollida. La clepsidra o clèpsidra, o de vegades simplement rellotge d'aigua, és un instrument per a mesurar el temps basat a fer passar una quantitat d'aigua d'un recipient a un altre a través d'un petit orifici.
Veure Mesopotàmia і Clepsidra
Codi civil
Codi civil és un conjunt unitari, ordenat i sistematitzat de normes de dret privat, és a dir, un cos legal que té per objecte regular les relacions civils de les persones físiques i jurídiques, privades o públiques, en aquest últim cas sempre que actuïn com a particulars, és a dir, desproveïdes dimperium.
Veure Mesopotàmia і Codi civil
Col·lecció privada
col·leccionar art de manera compulsiva. Una col·lecció privada és una col·lecció (en general d'obres d'art) de propietat particular.
Veure Mesopotàmia і Col·lecció privada
Col·leccionisme
pessetes del 1888, moneda altament valorada pels numismàtics. El col·leccionisme és el fet de col·leccionar sistemàticament objectes d'un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
Veure Mesopotàmia і Col·leccionisme
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Mesopotàmia і Colonialisme
Comí
El comí, anomenat també comí castellà (Cuminum cyminum), és una planta de la família de les apiàcies, originària del Turquestan.
Veure Mesopotàmia і Comí
Confitat
El confitat (del francès confire) engloba diferents mètodes de conservació o preservació de diversos aliments.
Veure Mesopotàmia і Confitat
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Veure Mesopotàmia і Conquesta musulmana de Pèrsia
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Mesopotàmia і Constanci II
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Mesopotàmia і Constantí I el Gran
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Veure Mesopotàmia і Cosroes II
Costa Daurada
Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).
Veure Mesopotàmia і Costa Daurada
Creixent Fèrtil
El Creixent Fèrtil El Creixent Fèrtil és una regió històrica del Pròxim Orient que abastava part dels territoris de l'antic Egipte, el Llevant i Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Creixent Fèrtil
Cristians de Malabar
Els cristians de Malabar són un dels grups religiosos que foren acollits al sud de l'Índia, a la costa Malabar abans de l'arribada dels europeus i després es van desenvolupar a l'arribada d'aquests.
Veure Mesopotàmia і Cristians de Malabar
Cronologia d'invents i descobertes
Aquesta és una llista d'invents i descobertes científiques o tècniques, ordenats de forma cronològica.
Veure Mesopotàmia і Cronologia d'invents i descobertes
Cronologia de la tecnologia del transport
El que segueix és una cronologia de la tecnologia del transport al llarg de la història.
Veure Mesopotàmia і Cronologia de la tecnologia del transport
Cultura d'Halaf
La cultura d'Halaf és un període arqueològic de la història de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Cultura d'Halaf
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Veure Mesopotàmia і Cultura de l'antiga Roma
Cultures neolítiques i calcolítiques de Mesopotàmia
Mesopotàmia 7000-4000 aC Mesopotàmia 4000-3000 aC Mesopotàmia 3750-3000 aC El neolític a Mesopotàmia comença cap al 7000 aC amb l'eclosió de les primeres cultures agrícoles i després els primers poblets, fins a arribar a les ciutats sumèries cap al 3700 aC.
Veure Mesopotàmia і Cultures neolítiques i calcolítiques de Mesopotàmia
Cunaxa
Cunaxa fou el nom d'una ciutat de Mesopotàmia, vora el riu Eufrates al nord de al nord de Babilònia.
Veure Mesopotàmia і Cunaxa
Daduixa
Daduixa o Dāduša va ser rei de la ciutat mesopotàmica d'Eixnunna o Warum.
Veure Mesopotàmia і Daduixa
Dagon
Dagon o Dogon fou un déu de la fertilitat fenici d'origen mesopotàmic.
Veure Mesopotàmia і Dagon
Dalma
L'illa de Dalma és una illa de l'Emirat d'Abu Dhabi, a la costa de la part occidental del país, a uns 80 km de la península de Qatar, part dels Emirats Àrabs Units.
Veure Mesopotàmia і Dalma
Dècada del 870 aC
La dècada del 870 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 879 aC fins al 31 de desembre del 870 aC.
Veure Mesopotàmia і Dècada del 870 aC
Deïtat
Una deïtat és un suposat ésser sobrenatural, que és venerat i té un paper en les religions i cultes animistes.
Veure Mesopotàmia і Deïtat
Demetri II Nicàtor
Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.
Veure Mesopotàmia і Demetri II Nicàtor
Der
Localització de '''Der''' a Mesopotàmia Der (moderna Tell Aqar, prop d'al-Badra, a la governació de Wasit a l'Iraq) fou una ciutat estat de Mesopotàmia a Sumer, però a l'est del riu Tigris a la frontera amb el Regne d'Elam.
Veure Mesopotàmia і Der
Dibuix
Dibuix de l'home Vitruvià fet per Leonardo da Vinci Dibuix amb ploma i tinta El dibuix és una art que instrueix a dibuixar.
Veure Mesopotàmia і Dibuix
Diccionari
miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.
Veure Mesopotàmia і Diccionari
Dilbat
Dilbat fou una ciutat estat de Mesopotàmia que correspon a la moderna Tell ed-Duleim o Tell al-Deylam a l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Dilbat
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Veure Mesopotàmia і Dimoni
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Veure Mesopotàmia і Dinastia jalayírida
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Veure Mesopotàmia і Dinastia marwànida (Diyarbakir)
Diner
Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.
Veure Mesopotàmia і Diner
Divinitats fluvials (mitologia grega)
En la mitologia grega, les divinitats fluvials, anomenades també Pòtams o simplement Rius (en Ποταμοί, Potamoi 'rius'; en Flumina) eren unes divinitats associades a un curs d'aigua que eren objecte de culte local a la regió que travessaven.
Veure Mesopotàmia і Divinitats fluvials (mitologia grega)
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Veure Mesopotàmia і Diyar Múdar
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Diyar Rabia
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Mesopotàmia і Diyarbakır
Dret internacional
El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.
Veure Mesopotàmia і Dret internacional
Droga
Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addicció.
Veure Mesopotàmia і Droga
Dumuzi i Enkimdu
Dumuzi i Enkimdu era un poema mític mesopotàmic on els déus Dumuzi i Enkimdu, lluiten per l'amor de la deessa Inanna.
Veure Mesopotàmia і Dumuzi i Enkimdu
Dur Ilu
Dur Ilu fou un mític petit regne o ciutat estat a la regió d'Elam, que apareix a la crònica de Sargon I cap al 2325 aC.
Veure Mesopotàmia і Dur Ilu
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Veure Mesopotàmia і Dura Europos
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Mesopotàmia і Dvin
Ebla
Ebla va ser un regne de Síria centrat a la ciutat d'Ebla, que ja existia en començar el tercer mil·lenni quan es va convertir en un veritable centre urbà, que es desenvolupa pel comerç amb Mari, ciutat de la que n'era tributària cap al 2500 aC, i amb Kix.
Veure Mesopotàmia і Ebla
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Mesopotàmia і Edat antiga
Edat de pedra
L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.
Veure Mesopotàmia і Edat de pedra
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Mesopotàmia і Edat del bronze
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Veure Mesopotàmia і Edat del ferro
Edom
Edom o Idumea fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est.
Veure Mesopotàmia і Edom
Egèria (escriptora)
Coberta d'una traducció a l'anglès del ''Pelegrinatge'' d'Egèria publicada el 1919 Egèria, també coneguda com a Eteria, Ætheria o Etheria i fins i tot Arteria o Geria, fou una escriptora i viatgera que visqué al.
Veure Mesopotàmia і Egèria (escriptora)
Eixnunna
Eixunnuna i Babilònia en temps de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Eixnunna o Ešnunna (actualment Tell Asmar) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va arribar al seu màxim poder al quan va formar el regne de Warum.
Veure Mesopotàmia і Eixnunna
Ekal·latum
Ekal·latum (en accadi 𒌷𒂍𒃲𒈨𒌍, transliterat URUE2.GAL.MEŠ, que significaria "els palaus") va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que existia cap a l'any 1850 aC al nord-oest del regne de Warum (Eixnunna).
Veure Mesopotàmia і Ekal·latum
El
Imatge d''''El''' lluitant amb dos lleons. El era el déu principal de la mitologia cananea, també pertanyent a la mitologia fenícia.
Veure Mesopotàmia і El
El jardí de les delícies
El jardí de les delícies és l'obra cabdal del pintor neerlandès Hieronymus Bosch, sovint anomenat el Bosch.
Veure Mesopotàmia і El jardí de les delícies
El Mite de la longevitat
Emperador Jinmu El mite de la longevitat fa referència a antigues llegendes de personatges històrics o mítics que tingueren una edat per sobre del que és normal.
Veure Mesopotàmia і El Mite de la longevitat
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Veure Mesopotàmia і Elam
Elammat
Elammat fou un regne de situació desconeguda, probablement entre Mesopotàmia i Anshan.
Veure Mesopotàmia і Elammat
Elimaida (província)
Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.
Veure Mesopotàmia і Elimaida (província)
Els cinc bons emperadors
Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.
Veure Mesopotàmia і Els cinc bons emperadors
Eluhtum
Mapa Eluhtum fou una ciutat estat de Mesopotàmia situada al lloc de la moderna Mardin.
Veure Mesopotàmia і Eluhtum
Emilio García Gómez
Emilio García Gómez Conde de los Alixares (Madrid, 14 de juny de 1905 - Granada, 31 de maig de 1995) fou un lingüista expert en àrab i polític espanyol.
Veure Mesopotàmia і Emilio García Gómez
Emirat d'Armènia
LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.
Veure Mesopotàmia і Emirat d'Armènia
Endevinació
Endevinador a Camerun Lendevinació (del llatí divinare 'preveure', 'ser inspirat per déu', en relació amb divinus, 'diví') és el procés pel qual s'arriba al coneixement de coses ocultes, procés considerat com una part de la màgia i que en moltes societats està íntimament lligat a la religió.
Veure Mesopotàmia і Endevinació
Eneolític
Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.
Veure Mesopotàmia і Eneolític
Enheduanna
Enheduanna Enheduanna o Enkheduanna (en accadi, 𒃶𒁺𒀭𒈾) (2285–2250 aC) va ser una poeta accàdia.
Veure Mesopotàmia і Enheduanna
Eninmar
Eninmar era una ciutat estat de Mesopotàmia, de situació no establerta, però a la vora o propera al Tigris, segurament entre Larsa i Lagaix.
Veure Mesopotàmia і Eninmar
Enllumenat públic
Placa d'enllumenat públic a València L'enllumenatge públic o lluminària o és el servei públic consistent en la il·luminació de les vies públiques, parcs públics i altres espais de lliure circulació que no es trobin a càrrec de cap persona natural o jurídica de dret privat o públic, diferent del municipi, per tal de permetre la visibilitat adequada per al normal desenvolupament de les activitats.
Veure Mesopotàmia і Enllumenat públic
Enna-Dagan
Enna-Dagan va ser rei (lugal) de Mari, una important ciutat-estat de Mesopotàmia, en una data indeterminada, però segurament cap a l'any 2340 aC.
Veure Mesopotàmia і Enna-Dagan
Enuma Elix
LEnuma Elix (Enûma Eliš) és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia.
Veure Mesopotàmia і Enuma Elix
Epilèpsia
Lepilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques.
Veure Mesopotàmia і Epilèpsia
Esaú
''"Naixement d'Esaú i Jacob"'', obra de Benjamin West. En el Gènesi, Esaú o Edom (en hebreu: עֵשָׂו בן-יִצְחָק Ēśāw ben Yishāq) era el fill d'Isaac i Rebeca.
Veure Mesopotàmia і Esaú
Escenites
Escenites (Scenitae, Σκηνῖται) fou un nom general per diverses pobles àrabs de Síria, Mesopotàmia i la mateixa Aràbia.
Veure Mesopotàmia і Escenites
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Veure Mesopotàmia і Esclavitud
Esclavitud a Espanya
Contracte d'esclavitud al Perú L'esclavitud a Espanya va ser una pràctica habitual dels diferents regnes de la península Ibèrica durant l'edat mitjana, que es va estendre a l'edat moderna a les possessions espanyoles a Amèrica.
Veure Mesopotàmia і Esclavitud a Espanya
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Veure Mesopotàmia і Escola
Escola dels perses
L'escola dels perses o escola d'Edessa (en llatí Schola Persica) fou un centre d'estudi religiós fundat a la ciutat d'Edessa a Mesopotàmia, per l'ensenyat exclusivament pels cristians de Pèrsia.
Veure Mesopotàmia і Escola dels perses
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Veure Mesopotàmia і Escriptura
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Veure Mesopotàmia і Escriptura cuneïforme
Escriptura pictogràfica
Kish (Iraq), datada el 3500 aC. Consta de pictogrames que representen caps, peus, mans, nombres i trills. Es conserva al Departament d'Antiguitats de l'Ashmolean Museum, Oxford Lescriptura pictogràfica és una forma de comunicació escrita que es remunta al neolític, en què l'ésser humà feia servir les pictografies per a representar objectes mitjançant dibuixos en la pedra.
Veure Mesopotàmia і Escriptura pictogràfica
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure Mesopotàmia і Escultura
Escultura romana
''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.
Veure Mesopotàmia і Escultura romana
Esfinxs d'Agost
Les esfinxs d'Agost, que daten del segle VI aC, són unes escultures de l'època ibera amb influència hel·lènica, trobades el 1893 en un jaciment agoster.
Veure Mesopotàmia і Esfinxs d'Agost
Espasa
Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.
Veure Mesopotàmia і Espasa
Estat Islàmic
Estat Islàmic o Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL), també conegut com a Daeix, Dàïx o Daesh (per la sigla en àrab:, IPA: ˈdaːʕiʃ), és un grup armat islamista que opera a Síria i a l'Iraq, on va arribar a autoproclamar la fundació d'un califat amb aspiracions territorials sobre tot el 'Llevant àrab' (Líban, Síria, Iraq, Jordània) per a incloure-hi totes les poblacions àrabs que van quedar separades amb el repartiment entre França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial.
Veure Mesopotàmia і Estat Islàmic
Estàter
Estàter d'or de Bactriana. Estàter (en grec antic στατὴρ) que es pot traduir per estàndard, era una mesura mestra de pes i de diner.
Veure Mesopotàmia і Estàter
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Mesopotàmia і Estel
Estela d'Hammurabi
LEstela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Estela d'Hammurabi
Estilet
romans utilitzats per escriure en tauletes de cera. Un estilet o estil (del llatí stylus, plural: stili, pres al seu torn del grec στῦλος) és un instrument d'escriptura.
Veure Mesopotàmia і Estilet
Etemenanki
Etemenanki (El temple de la creació del cel i de la terra) era el nom d'un ziggurat dedicat a Marduk a la ciutat de Babilònia construït al per la dinastia Caldea.
Veure Mesopotàmia і Etemenanki
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Eufrates
Evangeli apòcrif de Joan
El Llibre Secret de Joan o Evangeli Apòcrif de Joan és un text d'ensenyances gnòstiques del, al qual se li ha donat un context cristià.
Veure Mesopotàmia і Evangeli apòcrif de Joan
Evolució dels éssers humans
L'evolució dels éssers humans és el seguit de canvis que van sofrir alguns primats fins a arribar a constituir l'actual espècie dHomo sapiens sapiens.
Veure Mesopotàmia і Evolució dels éssers humans
Evolució dels mamífers
avenços més destacats. Els mamífers han colonitzat els medis terrestres, aquàtics i aeris. Levolució dels mamífers abasta el desenvolupament dels mamífers a partir dels sinàpsids primitius («rèptils mamiferoides»), un procés gradual que durà aproximadament 95 milions d'anys i que conduí a l'aparició dels primers mamaliaformes en el Triàsic superior, i la posterior evolució de la grandíssima varietat de mamífers extints i vivents que han anat sorgint des del Mesozoic.
Veure Mesopotàmia і Evolució dels mamífers
Execució mitjançant l'ús d'un elefant
De vegades, els elefants desmembraven el cos dels condemnats, com es mostra en aquest dibuix de 1681 del llibre ''An Historical Relation of the Island Ceylon'', de Robert Knox. Lexecució mitjançant l'ús d'un elefant va ser un mètode d'aplicació de la pena de mort a condemnats al sud i el sud-est asiàtic, especialment a l'Índia, durant gairebé 4.000 anys.
Veure Mesopotàmia і Execució mitjançant l'ús d'un elefant
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Mesopotàmia і Expansió de l'islam
Exportació
Escena de port. Pintura d'Abraham Storck. Els deu principals països en el commerç internacional L'exportació és qualsevol bé o servei enviat a un altre país, normalment amb propòsits comercials, ja sigui a la mateixa part del món (per exemple de Catalunya cap a Suïssa) o a una altra part del món.
Veure Mesopotàmia і Exportació
Extractor Soxhlet
Agitador '''2:''' Matràs '''3:''' Via de destil·lació '''4:''' Didal '''5:''' Sòlid '''6:''' Sifó superior '''7:''' Sortida del sifó '''8:''' Adaptador d'expansió '''9:''' Condensador '''10:''' Entrada del circuit de refrigeració '''11:''' Sortida del circuit de refrigeració Un extractor Soxhlet és un aparell que permet fer extraccions d'una mostra sòlida amb un dissolvent líquid a reflux i en continu.
Veure Mesopotàmia і Extractor Soxhlet
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Mesopotàmia і Façana
Fabricació
Un empleat fabrica una de les parts duna porta automàtica industrial La fabricació (o manufactura) és un procés que es fa servir per a la producció de béns materials.
Veure Mesopotàmia і Fabricació
Falange (militar)
s La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc.
Veure Mesopotàmia і Falange (militar)
Fantasia
La fantasia és un gènere artístic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caràcter màgic o sobrenatural, distingint-se així de la simple ficció.
Veure Mesopotàmia і Fantasia
Faula
antropomòrfic cuidant les oques, Egipte, prop del 1120 A..C. Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen.
Veure Mesopotàmia і Faula
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Mesopotàmia і Fenícia
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Fenicis
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Mesopotàmia і Ferro
Fisioteràpia
El mot fisioteràpia prové de la unió de les veus gregues: φύση, que significa Naturalesa i θεραπεία, que ve del verb "στη θεραπεία" i vol dir guarir.
Veure Mesopotàmia і Fisioteràpia
Flauta
La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.
Veure Mesopotàmia і Flauta
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Veure Mesopotàmia і Flavi Focas
Forath
Forath era una ciutat del sud de Mesopotàmia, entre els rius Eufrates i Tigris, que Plini el Vell diu que corresponia al regne de Caracene i que situa a la vora del Pasitigris.
Veure Mesopotàmia і Forath
Frahat d'Armènia
Frahat o també Hrahat va ser marzban d'Armènia de l'any 588 al 591.
Veure Mesopotàmia і Frahat d'Armènia
Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Mesopotàmia і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
Gai
Gai és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat sobretot masculina, és a dir, s'utilitza per fer referir-se a un home homosexual que sent atracció sexual, física, emocional o sentimental únicament cap als homes.
Veure Mesopotàmia і Gai
Gandaix
Gandaix o també Gandaš va ser el primer rei conegut dels cassites, però es desconeixen les dates del seu regnat.
Veure Mesopotàmia і Gandaix
Garshuni
Lalfabet garxuní o karxuní o karšuni és el nom que rep l'alfabet siríac emprat pels cristians de Síria i Mesopotàmia per tal d'escriure l'àrab.
Veure Mesopotàmia і Garshuni
Gastronomia de l'Iran
La gastronomia de l'Iran és la gastronomia tradicional de l'Iran, antigament Pèrsia.
Veure Mesopotàmia і Gastronomia de l'Iran
Gat salvatge asiàtic
Il·lustració de Thomas Hardwicke. Pell del gat salvatge asiàtic. El gat salvatge asiàtic o gat ornat (Felis silvestris ornata) és una subespècie del gat salvatge (Felis silvestris) que es troba des de l'Índia fins a l'Iran.
Veure Mesopotàmia і Gat salvatge asiàtic
Göbekli Tepe
Mapa amb la situació de Göbekli Tepe al sud-est de Turquia. Göbekli Tepe (en català, "pujol panxut") és un antic santuari que és al punt més alt d'una llarga serralada a uns 15 km al nord-est de la ciutat de Şanlıurfa (antiga Urfa/Edessa), al sud-est de Turquia, a prop de la frontera amb Síria.
Veure Mesopotàmia і Göbekli Tepe
Günter Dreyer
Günter Dreyer (1943) és un egiptòleg alemany.
Veure Mesopotàmia і Günter Dreyer
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Veure Mesopotàmia і Gens Flàvia
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Mesopotàmia і Geometria
Gipsisòl
Distribuciómundial dels gipsisòls Un gipsisòl en la classificació dels sòls Base de Referència Mundial pels Recursos del Sòl són sòls amb una acumulació secundària substancial de guix/algeps (CaSO₄.2H₂O).
Veure Mesopotàmia і Gipsisòl
Giroscopi
Giroscopi en moviment El giroscopi (del grec "skopeein.
Veure Mesopotàmia і Giroscopi
Girsu
Girsu (𒄈𒋢𒆠) fou una ciutat estat de Mesopotàmia actual tell Telloh a la governació de Dhi Qar a l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Girsu
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Veure Mesopotàmia і Gnosticisme
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Veure Mesopotàmia і Golf Pèrsic
Granadura
Granadura o grans de colors i formes diverses La granadura és un conjunt de grans (gra en singular), és a dir, un conjunt d'objectes petits de forma esfèrica amb una perforació que es poden unir per formar collarets, braçalets, rosaris, etc., o també enganxar sobre la roba o mobles.
Veure Mesopotàmia і Granadura
Grand Palais
El Grand Palais des Beaux-Arts, també anomenat Grand Palais des Champs-Elysées i popularment conegut com a Grand Palais, és un edifici singular de la ciutat de París, situat als Camps Elisis, en el 8è districte, conformant un entorn monumental de forma conjunta amb el Petit Palais i el pont Alexandre III.
Veure Mesopotàmia і Grand Palais
Granulat (orfebreria)
Arrecada estrusca d'or, amb una rosseta de bandes concèntriques, 530-480 aC. El granulat és una tècnica decorativa que consisteix en la unió de petits grànuls d'or i plata entre si o sobre una superfície de metall sense la necessitat de soldadura, d'acord amb un disseny predeterminat.
Veure Mesopotàmia і Granulat (orfebreria)
Griu
El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.
Veure Mesopotàmia і Griu
Grups armats de la Guerra Civil siriana
Aquesta és una llista de grups armats involucrats en l'actual Guerra Civil siriana.
Veure Mesopotàmia і Grups armats de la Guerra Civil siriana
Guèzer
Guèzer Guèzer o també Gazer va ser una ciutat dels filisteus tributària dels israelites de la tribu d'Efraïm.
Veure Mesopotàmia і Guèzer
Guerra de Kitus
Màxima expansió de l'imperi durant Trajà La Guerra de Kitus (115 - 117) (hebreu: מרד הגלויות méred ha-galuyot, «Rebel·lió de l'exili») és el nom donat a la segona de les guerres judeo-romanes.
Veure Mesopotàmia і Guerra de Kitus
Guerra otomano-safàvida (1532-1555)
La Guerra Otomano-Safàvida de 1532 a 1555 va ser un dels molts conflictes bèl·lics entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Persa.
Veure Mesopotàmia і Guerra otomano-safàvida (1532-1555)
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Mesopotàmia і Guerres arabo-romanes
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Veure Mesopotàmia і Guerres Pàrtiques
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure Mesopotàmia і Guerres romano-perses
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Veure Mesopotàmia і Guerrilla
Habiru
Habiru o també Hapiru i Apiru és un poble que apareix esmentat a les inscripcions de l'antic Egipte, i en diverses fonts antigues, tant hitites i accàdies com sumèries i mesopotàmiques.
Veure Mesopotàmia і Habiru
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Mesopotàmia і Hadrià
Hammurabi
Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.
Veure Mesopotàmia і Hammurabi
Harharu
Harharu o Kharkharu (en accadi: 𒄯𒄩𒊒, transliterat Ḫar-ḫa-ru) va ser un dels primers reis d'Assíria (el cinquè de la Llista dels reis) un dels setze esmentats com a caps tribals d'una tribu semítica nòmada "que vivia a la tenda".
Veure Mesopotàmia і Harharu
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Mesopotàmia і Harran
Hebreus
Els hebreus (del llatí Hebraei, i aquest al seu torn provinent del Ἑϐραῖοι /, el qual prové de l'hebreu עברי Ivri) són un antic poble semita del Pròxim Orient mencionat en la Bíblia hebrea, que conté nombroses referències i constitueix la principal font documental sobre ells.
Veure Mesopotàmia і Hebreus
Heraclea Pòntica
Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).
Veure Mesopotàmia і Heraclea Pòntica
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Mesopotàmia і Heracli
Hermitage
Vista de l'Ermitage. L'Hermitage (Эрмитаж, mot rus provinent del francès ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món.
Veure Mesopotàmia і Hermitage
Heskîf
Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.
Veure Mesopotàmia і Heskîf
Hieràpolis de Síria
Columnes a Bambyce Hieràpolis de Síria (en Ἱερὰ πόλις, 'ciutat sagrada') era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a l'oest de l'Eufrates i a 36.000 passes (uns 50 km) al sud-oest de Zeugma.
Veure Mesopotàmia і Hieràpolis de Síria
Hipòtesi dels antics astronautes
10.000 aC, que s'ha suggerit que podrien representar visitants extraterrestres. Japó antic; mostra detalls que s'ha suggerit que podrien ser una granota d'astronauta, una visera i un casc. La hipòtesi dels antics astronautes o hipòtesi del paleocontacte és el conjunt d'idees, desenvolupades a partir de mitjans del, que suggereixen un contacte entre civilitzacions extraterrestres i les antigues civilitzacions humanes, com ara els sumeris, els egipcis i les civilitzacions precolombines.
Veure Mesopotàmia і Hipòtesi dels antics astronautes
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Veure Mesopotàmia і Hira
Hiritum
Hiritum va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que estava situada entre l'Eufrates i el Tigris, a la vora del canal d'Irnina que els unia, en allò que avui en dia és l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Hiritum
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Mesopotàmia і Història
Història d'Aràbia
Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.
Veure Mesopotàmia і Història d'Aràbia
Història d'Àsia
La Ruta de la Seda connectava diverses civilitzacions al llarg d'Àsia. Àsia l'any 1200, abans de l'Imperi Mongol. Mapa d'Àsia, 1892. La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals.
Veure Mesopotàmia і Història d'Àsia
Història d'Europa
La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.
Veure Mesopotàmia і Història d'Europa
Història d'Israel i Palestina
La història d'Israel i Palestina finalitza amb la seva proclamació de la independència el 1948.
Veure Mesopotàmia і Història d'Israel i Palestina
Història d'Oman
Fort Nakhal, una de les fortificacions més ben conservades d'Oman Aquest article tracta sobre la història d'Oman.
Veure Mesopotàmia і Història d'Oman
Història de Geòrgia
Escut de Geòrgia adoptat l'1 d'octubre del 2004 La història de Geòrgia comença al paleolític; des d'aquell moment la zona va estar habitada constantment.
Veure Mesopotàmia і Història de Geòrgia
Història de l'agricultura
sumèria feta d'argilaLa història de l'agricultura és el desenvolupament per la humanitat d'aquesta activitat econòmica.
Veure Mesopotàmia і Història de l'agricultura
Història de l'alfabet
La història de l'alfabet comença a l'antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura.
Veure Mesopotàmia і Història de l'alfabet
Història de l'antic Israel
Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.
Veure Mesopotàmia і Història de l'antic Israel
Història de l'Aràbia Saudita
Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.
Veure Mesopotàmia і Història de l'Aràbia Saudita
Història de l'escriptura
Taules d'or amb escriptures etrusca i fenícia, del segle IX aC La història de l'escriptura estudia el desenvolupament de llenguatges d'expressió per mitjà de lletres o altres marques.
Veure Mesopotàmia і Història de l'escriptura
Història de l'escultura
La història de l'escultura és una part de la història de l'art que estudia l'evolució de l'escultura des dels seus principis tenint present les diferents cultures arreu del món i els períodes històrics que acostumen a coincidir amb els de la mateixa història de l'art.
Veure Mesopotàmia і Història de l'escultura
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Veure Mesopotàmia і Història de l'Imperi Romà
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Veure Mesopotàmia і Història de l'Iran
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Història de l'Iraq
Història de la botànica
Bust de Teofrast, considerat el ''pare de la botànica'' La història de la botànica és l'exposició i narració de les idees, investigacions i obres relacionades amb la descripció, classificació, funcionament, distribució i relacions dels organismes pertanyents als regnes Fungi, Chromista i Plantae durant els diferents períodes històrics.
Veure Mesopotàmia і Història de la botànica
Història de la cirurgia
La història de la cirurgia és la branca de la història de la ciència que estudia la cirurgia.
Veure Mesopotàmia і Història de la cirurgia
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Veure Mesopotàmia і Història de la civilització islàmica
Història de la comunitat jueva a Palestina
Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.
Veure Mesopotàmia і Història de la comunitat jueva a Palestina
Història de la literatura
La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.
Veure Mesopotàmia і Història de la literatura
Història de la medicina
El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr.
Veure Mesopotàmia і Història de la medicina
Història de la pintura
La història de la pintura és la branca de la història de l'art que estudia les manifestacions pictòriques que s'han donat al llarg de la història de la humanitat i la seva posterior classificació i interpretació.
Veure Mesopotàmia і Història de la pintura
Història de la regió mediterrània
La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.
Veure Mesopotàmia і Història de la regió mediterrània
Història de la tecnologia
Se sap que la roda s'usava almenys des de 4000 aC i encara resta una tecnologia actual. La història de la tecnologia és l'estudi de com evoluciona la tecnologia al llarg de la història i de les seves relacions amb l'entorn social, cultural, polític, econòmic, filosòfic, etc.
Veure Mesopotàmia і Història de la tecnologia
Història de la Terra
La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.
Veure Mesopotàmia і Història de la Terra
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Mesopotàmia і Història de les campanyes militars romanes
Història de les Maldives
Aquest article tracta sobre la història de les Maldives.
Veure Mesopotàmia і Història de les Maldives
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Veure Mesopotàmia і Història de les matemàtiques
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Veure Mesopotàmia і Història de Mesopotàmia
Història de Mongòlia
La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.
Veure Mesopotàmia і Història de Mongòlia
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Veure Mesopotàmia і Història de Turquia
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Mesopotàmia і Història del cristianisme
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Veure Mesopotàmia і Història del Iemen
Història del Líban
Llevant La història del Líban comprèn la història d'un país ric amb més de 5.000 anys d'història.
Veure Mesopotàmia і Història del Líban
Història del mètode científic
Representació virtual de l'experiment de Galileu, que va deixar caure des de dalt de la Torre inclinada de Pisa una bala de canó i una altra d'escopeta, per demostrar que totes dues queien a la mateixa velocitat La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència.
Veure Mesopotàmia і Història del mètode científic
Història del pa
El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.
Veure Mesopotàmia і Història del pa
Història del tanc
El tanc va ser una solució a la problemàtica de poder continuar avançant mentre s'està sota el foc enemic.
Veure Mesopotàmia і Història del tanc
Història del transport
Mitjans de transport, en una il·lustració del 1922. Un carrer concorregut ple de vehicles a Bangkok. A mesura que la població de la Terra augmenti, també es fa pressió sobre el transport La història del transport ha evolucionat amb el desenvolupament de la cultura humana.
Veure Mesopotàmia і Història del transport
Història del Turkmenistan
Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.
Veure Mesopotàmia і Història del Turkmenistan
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Mesopotàmia і Història dels kurds
Història dels ordinadors
Els elements de maquinari de la computació han experimentat una millora significativa durant la seva història.
Veure Mesopotàmia і Història dels ordinadors
Història registrada
''Lineal A'' gravada en taules trobades a Akrotiri, Santorini La història registrada (de vegades anomenada història enregistrada) és una part de la història humana que s'ha escrit o s'ha enregistrat per l'ús de llenguatge.
Veure Mesopotàmia і Història registrada
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Veure Mesopotàmia і Història universal
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Mesopotàmia і Historiografia
Historiologia
La historiologia o teoria de la història és una disciplina sobre la mateixa descripció dels fets històrics i el tipus d'anàlisi científics generals necessaris per explicar els fets.
Veure Mesopotàmia і Historiologia
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Veure Mesopotàmia і Hitites
Hora
L'hora, símbol h, és una unitat de temps igual a 3 600 segons.
Veure Mesopotàmia і Hora
Hubal
Hubal —en àrab هبل, Hubal— és una deïtat del panteó àrab preislàmic.
Veure Mesopotàmia і Hubal
Humphrey de Verd Leigh
OBE DFC AFC ingressà al Reial Servei Naval de l'Aire (RNAS) britànic el 1915, servint a Mesopotàmia (avui Iraq), volant en hidroavions, i passà a servir a una primerenca Royal Air Force entre 1918-19.
Veure Mesopotàmia і Humphrey de Verd Leigh
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Mesopotàmia і Huns
Hurrita
Escriptura cuneïforme hurrita La llengua hurrita era una de les llengües hurrourartianes.
Veure Mesopotàmia і Hurrita
Hurrites
Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.
Veure Mesopotàmia і Hurrites
Iazidisme
El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin és un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida).
Veure Mesopotàmia і Iazidisme
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Mesopotàmia і Ibers
Iblul-El
Iblul-El (Iblul-Il) va ser rei de Mari, una ciutat-estat de Mesopotàmia per on circulava tot el comerç de la zona, en una data incerta, però potser cap al 2420 aC.
Veure Mesopotàmia і Iblul-El
Ibn Abi Asrun
Xàraf-ad-Din Abu-Sad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Híbat-Al·lah ibn Mutàhhar at-Tamimí al-Mawsilí al-Halabí ad-Dimaixqí, més conegut com a Ibn Abi-Asrun, fou el principal personatge religiós del a l'Orient Mitjà.
Veure Mesopotàmia і Ibn Abi Asrun
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Veure Mesopotàmia і Ibn Battuta
Ibn Hinzaba
Abu-l-Fat·h al-Fadl ibn Jàfar ibn al-Furat, també conegut com a Ibn Hinzaba, pel nom de la seva mare, fou visir abbàssida el 932 i del 937 al 938.
Veure Mesopotàmia і Ibn Hinzaba
Ibn Taymiyya
Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.
Veure Mesopotàmia і Ibn Taymiyya
Igihàlquides
La dinastia Igihàlquida o dels igihàlquides (que va regnar possiblement entre el 1400 aC i el 1200 aC) va ser una dinastia d'Elam.
Veure Mesopotàmia і Igihàlquides
Ilghazi II
Qutb-ad-Din Ilghazi II fou emir ortúquida de Mardin i Mayyafarikin (1176-1184), fill de Najm-ad-Din Alpi I. La seva mare era una princesa germana de l'emir turc d'Akhlat Sukman II, que va exercir sobre Ilghazi una notable influència.
Veure Mesopotàmia і Ilghazi II
Iluixuma
Iluixuma va ser rei d'Assur (Assíria) cap als anys 1945 aC i 1906 aC, segons la cronologia mitjana.
Veure Mesopotàmia і Iluixuma
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Veure Mesopotàmia і Imperi Accadi
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Mesopotàmia і Imperi Mede
Imperi Nou d'Egipte
L'Imperi nou, de vegades referit com a Imperi egipci, és el període de la història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el segle XI aC, que comprèn les dinasties XVIII, XIX, i XX.
Veure Mesopotàmia і Imperi Nou d'Egipte
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Mesopotàmia і Imperi Part
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Mesopotàmia і Imperi Persa
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Mesopotàmia і Imperi Romà
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Mesopotàmia і Imperi Sassànida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Mesopotàmia і Imperi Selèucida
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Veure Mesopotàmia і Impremta
Indústria informàtica
Treballadora muntant un ordinador EC 2655M a la fàbrica ''Robotron Elektronik''. Dresden, Alemanya Oriental (febrer de 1985). Indústria informàtica o indústria de la computació és un terme genèric utilitzat per descriure el conjunt d'empreses implicades en el desenvolupament de programari, disseny de maquinari i d'infraestructura de xarxes informàtiques, fabricació de components d'ordinadors i la prestació de serveis de tecnologia de la informació.
Veure Mesopotàmia і Indústria informàtica
Influència babilònica a la Bíblia
Influència Babilònica a la Bíblia es pot descriure com l'estudi de la influència de la cultura babilònica en els escrits de la Bíblia.
Veure Mesopotàmia і Influència babilònica a la Bíblia
Intervenció militar contra l'Estat Islàmic
La Intervenció Militar contra L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, es refereix al conflicte existent a Iraq i Síria que enfronta a Al-Daix, i a militants sunites lleials a l'antiga dictadura de l'Ex-President Saddam Hussein contra els Exèrcits de Siria, Iraq, el Kurdistan Iraquià, i una Coalició Internacional liderada pels Estats Units, l'Iran, el Regne Unit, França i Turquia i altres països.
Veure Mesopotàmia і Intervenció militar contra l'Estat Islàmic
Inundació
Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.
Veure Mesopotàmia і Inundació
Iogurt
El iogurt (del turc antic yuğur, turc modern yoğurt) és un aliment produït per fermentació bacteriana de la llet.
Veure Mesopotàmia і Iogurt
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Mesopotàmia і Iran
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Mesopotàmia і Iraq
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Veure Mesopotàmia і Isin
Itua
Itua fou una tribu aramea de Mesopotàmia que hauria establert un estat al Zab Inferior al aC.
Veure Mesopotàmia і Itua
Iyad
Iyad fou una antiga tribu àrab.
Veure Mesopotàmia і Iyad
James Henry Breasted
James Henry Breasted (27 d'agost de 1865 a Rockford, Illinois - 2 de desembre de 1935 a Nova York), fou un reconegut arqueòleg, egiptòleg i historiador estatunidenc, que va incloure el Pròxim Orient en la civilització occidental.
Veure Mesopotàmia і James Henry Breasted
Jardí de l'Edèn
El ''Jardí de l'Edèn'', segons Cranach Segons l'Antic Testament (Gènesi, capítols segon i tercer) l'Edèn o Edén és el lloc on va ser-hi establert Adam i on es creà Eva.
Veure Mesopotàmia і Jardí de l'Edèn
Jardins penjants de Babilònia
XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang.
Veure Mesopotàmia і Jardins penjants de Babilònia
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Veure Mesopotàmia і Jeroglífic egipci
Joc reial d'Ur
Una versió del joc gravada en pedra. Museu Britànic. El possible moviment de les peces sobre el tauler. Joc reial d'Ur és la denominació que reben dos jocs de taula trobats en les Tombes Reials d'Ur per Sir Leonard Woolley en la dècada de 1920.
Veure Mesopotàmia і Joc reial d'Ur
Johannes Gutenberg
, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.
Veure Mesopotàmia і Johannes Gutenberg
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Veure Mesopotàmia і Jordània
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Veure Mesopotàmia і Jovià
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Mesopotàmia і Judaisme
Judà (fill de Jacob)
Segons el Gènesi, Judà (en hebreu יְהוּדָה בן-יַעֲקֹב Yəhûdāh ben Yahăqōb) era el quart fill del patriarca Jacob i la seva primera esposa Lia.
Veure Mesopotàmia і Judà (fill de Jacob)
Judes Tadeu
Judes o Judas Tadeu o Judes/Judas el Zelota (Paneas (Galilea), - Suanis (Pèrsia)? o Beirut (Líban), 62?) va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Mesopotàmia і Judes Tadeu
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Mesopotàmia і Jueus
Jutge d'Israel
Un jutge d'Israel era un líder bíblic escollit per dirigir el poble d'Israel entre la conquesta de la Terra Promesa per Josuè i la coronació del primer rei d'Israel, Saül.
Veure Mesopotàmia і Jutge d'Israel
Kakmum
Mapa Kakmun fou una ciutat estat de Mesopotàmia, a l'esquerra del Tigris en un lloc no identificat, que existia al.
Veure Mesopotàmia і Kakmum
Kalyan
Kalyan (marathi कल्याण) és una ciutat del districte de Thane a Maharashtra, capital d'una taluka o tehsil i d'una municipalitat i part d'una corporació municipal junt amb Domvibali o Dombivli (Kalyan-Dombivali).
Veure Mesopotàmia і Kalyan
Kanat Uigur
El kanat Uigur com estat es va fundar després del 744, quan Kutlugh Bilgä va assolir el poder al kanat dels Turcs Orientals.
Veure Mesopotàmia і Kanat Uigur
Kangavar
Temple d'Anahita Kangavar o Kangawar (persa: کنگاور, també Konkobar o Kinkiwar o Kankiwar) és una població de l'Iran a la província de Kermanshah i capital del districte del mateix nom (persa: شهرستان کنگاور).
Veure Mesopotàmia і Kangavar
Kaykhusraw II
Giyath al-Din Kaykhusraw II (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن كيقباد, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Kayqubād; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou soldà de Rum (1237 al 1246) fill i successor d'Ala al-Din Kaykubad I. Va succeir el seu pare el 1237.
Veure Mesopotàmia і Kaykhusraw II
Kazallu
Kazallu o Kazalla va ser una ciutat estat de Mesopotàmia situada al nord-oest d'Adab.
Veure Mesopotàmia і Kazallu
Kerbogha
Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.
Veure Mesopotàmia і Kerbogha
Keshi
Keshi o Kesh fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Keshi
Khabur
El riu Khabur, també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor.
Veure Mesopotàmia і Khabur
Khalule
Khalule (Halule) fou una població de Mesopotàmia, prop de la moderna Samarra, a la riba oriental del Tigris, famosa per la batalla que s'hi va lliurar el 691 aC.
Veure Mesopotàmia і Khalule
Khaneus
Els khaneus foren un grup nòmada tribal que vivia avançat el tercer mil·lenni i que s'havia establert a Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Khaneus
Khanikin
Khanikin a Khanaqin (kurd خانه قين, Xaneqîn; àrab خانقين) és una població de l'Iraq a la província de Diyala prop de la frontera amb l'Iran i a riba de l'Alwand, un afluent del Diyala.
Veure Mesopotàmia і Khanikin
Kiritab
Kiritab fou una ciutat estat de Mesopotàmia, que estava situada a la vora del riu Kazallu i a l'oest de la ciutat estat de Kazallu, tot i que encara no se'n coneix la ubicació exacta.
Veure Mesopotàmia і Kiritab
Kishurra
Kishurra fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia, a la vora del riu Purattum, a l'Eufrates mitjà, a mig camí entre Uruk i Nippur, i just 7km al nord de Shuruppak.
Veure Mesopotàmia і Kishurra
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Kix
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Veure Mesopotàmia і Kobad I
Koca Mehmet Hüsrev Paixà
Koca Mehmed Hüsrev Paşa, antigament Kodja Mehmed Khosrew Paixà, (1765 - 3 de març de 1855) fou gran visir otomà.
Veure Mesopotàmia і Koca Mehmet Hüsrev Paixà
Kug-Baba
Kubaba (en la Crònica Weidner o dE-sagila; en sumeri: Kug-Bau) és l'única reina de la llista de reis sumeris, que diu que va regnar 100 anys.
Veure Mesopotàmia і Kug-Baba
Kushi
Kushi fou un país de Mesopotàmia de situació desconeguda.
Veure Mesopotàmia і Kushi
Kut al-Amara
setge de Kut Soldat indi al final del setge Al-Kūt o Kut al-Amara, Kut El Amara o Kut-al-Imara és una ciutat de la part oriental de l'Iraq, a la riba esquerra del Tigris, uns 160 km al sud-est de Bagdad.
Veure Mesopotàmia і Kut al-Amara
Kutha
Kutha (també apareix com Cithah, Cutha, Kuthah, Qutha i Quthah; en sumeri Gudua, moderna Tell Ibrahim a la governació de Babil) fou una ciutat estat de Mesopotàmia, a l'est d'Accad que apareix sotmesa a Sargon I, i que es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC.
Veure Mesopotàmia і Kutha
L'odissea d'Astèrix
L'Odissea d'Astèrix (títol original en francès: L'Odyssée d'Astérix) és el vint-i-sisè àlbum de la sèrie Astèrix el gal.
Veure Mesopotàmia і L'odissea d'Astèrix
La ciència i la Bíblia
La ciència i la Bíblia és l'estudi comparatiu entre la Bíblia i els coneixements actuals de la ciència.
Veure Mesopotàmia і La ciència i la Bíblia
La patrulla perduda
La patrulla perduda (original: The Lost Patrol) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford, estrenada el febrer de 1934 i doblada al català.
Veure Mesopotàmia і La patrulla perduda
Laban
Al llibre del Gènesi, capítol vint-i-quatre, Laban (en hebreu לָבָן בן-בְּתוּאֵל Lāvān ben Bethuel) és el germà de Rebeca, l'esposa del patriarca Isaac, i el pare de Lia i Raquel, esposes del patriarca Jacob.
Veure Mesopotàmia і Laban
Labartu
Labartu o Lamashtu (Lamaštu) (noms accadis), anomenada també Dimme (en la mitologia sumèria) era un dimoni femení en la mitologia dels pobles mesopotàmics.
Veure Mesopotàmia і Labartu
Lagaix
Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix (en escriptura cuneïforme 𒉢𒁓𒆷𒆠, Lagaški; en sumeri Lagaš) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que es devia constituir com a estat independent cap al 2600 aC.
Veure Mesopotàmia і Lagaix
Laodicea de Mesopotàmia
Laodicea de Mesopotàmia (en grec antic Λαοδίκεια) és una ciutat esmentada per Plini el Vell que la situa a Mesopotàmia junt amb Selèucia del Tigris i Artemita d'Apol·linatis.
Veure Mesopotàmia і Laodicea de Mesopotàmia
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Larsa
Lawrence d'Aràbia
Lawrence d'Aràbia (títol original en anglès: Lawrence of Arabia) és una pel·lícula de drama històric èpica britànica del 1962 basada en la vida deT. E. Lawrence i el seu llibre Els set pilars de la saviesa de 1926.
Veure Mesopotàmia і Lawrence d'Aràbia
Legió XII Fulminata
La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.
Veure Mesopotàmia і Legió XII Fulminata
Lent de Nimrud
Mapa de l'àrea d'influència de l'Imperi assiri La lent de Nimrud és una peça de cristall de roca de tres mil anys d'antiguitat que va ser tallada en època de l'Imperi assiri, que es va estendre per Mesopotàmia, a la zona situada entre els rius Tigris i Eufrates.
Veure Mesopotàmia і Lent de Nimrud
Leonard Woolley
Leonard Woolley (dreta) i T. E. Lawrence a Karkemish, Siria (1913). Sir Charles Leonard Woolley (Upper Clapton, Gran Londres, 17 d'abril de 1880 − 20 de febrer de 1960) va ser un científic arqueòleg especialment conegut per les seves excavacions a Ur de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Leonard Woolley
Leptospira
Leptospira (del grec leptos: prim; i del llatí spira: espiral) és un gènere de bacteris de l'ordre de les espiroquetals, que inclou un petit nombre d'espècies patògenes i sapròfits.
Veure Mesopotàmia і Leptospira
Les mil i una nits
Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.
Veure Mesopotàmia і Les mil i una nits
Lesbiana
Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.
Veure Mesopotàmia і Lesbiana
Leví
Segons el llibre del Gènesi, Leví (en hebreu לֵוִי בן-יַעֲקֹב Lēwî ben Yahăqōb) va ser el tercer fill del patriarca Jacob i de la seva primera esposa Lia, filla de Laban.
Veure Mesopotàmia і Leví
Lia
Segons el llibre del Gènesi, Lia (en hebreu לֵאָה בת-לָבָן Lēāh bat Lāvān) va ser la primera esposa del patriarca Jacob i mare de sis dels dotze futurs caps de les tribus d'Israel i de l'única filla del patriarca.
Veure Mesopotàmia і Lia
Licos
* Geografia: Licos (en llatí Lycus, en grec Lycos o Λύκος) és el nom de diversos rius de l'Àsia Menor, Mesopotàmia, Síria, Xipre i Sarmàcia.
Veure Mesopotàmia і Licos
Lilit
Segons el judaisme de l'edat mitjana, Lilit (en hebreu לילית Lilit) fou la primera esposa d'Adam, anterior a Eva.
Veure Mesopotàmia і Lilit
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Mesopotàmia і Literatura
Literatura mesopotàmica
La literatura mesopotàmica engloba el conjunt d'escrits fets a l'antiga Mesopotàmia, que comprèn les cultures sumèria, assíria i babilònica.
Veure Mesopotàmia і Literatura mesopotàmica
Llaüt
El llaüt (de l'àrab) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.
Veure Mesopotàmia і Llaüt
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Veure Mesopotàmia і Llac Urmia
Llar
Casa a Índia. S'anomena llar la casa pròpia, en el sentit de clos d'intimitat afectiva.
Veure Mesopotàmia і Llar
Llegum
Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).
Veure Mesopotàmia і Llegum
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Veure Mesopotàmia і Llengües semítiques
Llengua hitita
La llengua hitita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvi, el palaic, el lidi i el lici.
Veure Mesopotàmia і Llengua hitita
Llengua sacra
llengua sacra és una llengua que se utilitza en els ritus o litúrgies de moltes comunitats religioses, gairebé sempre per prestigi o per conservació de les tradicions originàries.
Veure Mesopotàmia і Llengua sacra
Llet
La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.
Veure Mesopotàmia і Llet
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Veure Mesopotàmia і Llevant (Orient Pròxim)
Llibre
Un llibre és una obra escrita o d'imatges impresa o manuscrita no periòdica.
Veure Mesopotàmia і Llibre
Llibre de la Vaca Celestial
La deessa celeste Nut representada com una vaca i recolzada per les vuit entitats divines Heh. El "Llibre de la Vaca Sagrada" o "Llibre de la Vaca Celestial" és un text de l'antic Egipte que probablement es va originar durant el període d'Amarna i, en part, descriu les raons de l'estat imperfecte del món com a resultat de la rebel·lió de la humanitat contra el suprem déu del sol Ra.
Veure Mesopotàmia і Llibre de la Vaca Celestial
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Veure Mesopotàmia і Llista d'antics grecs
Llista d'unitats de massa d'Assíria
Aquesta és una llista de les unitats de pes emprades a l'antiga Assíria.
Veure Mesopotàmia і Llista d'unitats de massa d'Assíria
Llista d'unitats de massa de Babilònia
Aquesta és una llista de les unitats de pes emprades a l'antiga Babilònia.
Veure Mesopotàmia і Llista d'unitats de massa de Babilònia
Llista de governants aiúbides
La dinastia aiúbida dominà moltes parts de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord als segles i. La següent és una llista de governants aiúbides per províncies.
Veure Mesopotàmia і Llista de governants aiúbides
Llista de personatges bíblics
El següent article mostra una llista dels personatges amb nom que apareixen en la Torà o Antic Testament.
Veure Mesopotàmia і Llista de personatges bíblics
Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.
Veure Mesopotàmia і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
Lofoscòpia
La lofoscòpia és l'estudi dels dibuixos lineals que es presenten en les cares i en les vores de les mans i els peus de tot ésser humà.
Veure Mesopotàmia і Lofoscòpia
Luci Vesproni Càndid
Luci Vesproni Càndid (Vespronius Candidus) va ser un militar romà del.
Veure Mesopotàmia і Luci Vesproni Càndid
Ludlul bel nemeqi
Ludlul bel nemeqi, o "Lloaré al Senyor de la Saviesa" anomenat també el Job babilònic, és un poema mesopotàmic escrit en accadi que es preocupa pel problema de l'injust patiment d'un home afligit, anomenat Shubshi-meshre-Shakkan.
Veure Mesopotàmia і Ludlul bel nemeqi
Maat
En la mitologia egípcia, Maat (o Maāt) era la deessa de la veritat i de la justícia.
Veure Mesopotàmia і Maat
Maó (construcció)
El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.
Veure Mesopotàmia і Maó (construcció)
Madaktu
Madaktu va ser una ciutat elamita de situació incerta, prop de la frontera amb Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Madaktu
Magan
Magan, Majan o Makkan va ser una regió de l'edat antiga, mencionada en escrits cuneïformes sumeris datant dels volts del 2300 aC en tant que zona de producció de coure i diorita destinats a Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Magan
Malgium
Malgium i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Malgium o de vegades Malkium, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia situada vora el riu Tigris i propera a la desembocadura del riu Diyala.
Veure Mesopotàmia і Malgium
Manat (mitologia)
Manat va ser una deïtat del panteó semita de Mesopotàmia de l'època presargònida.
Veure Mesopotàmia і Manat (mitologia)
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Veure Mesopotàmia і Manbij
Mandeisme
El mandeisme (tr), també conegut com a sabeisme (tr) és una religió gnòstica, monoteista i ètnica.
Veure Mesopotàmia і Mandeisme
Mandir
Exemple de Mandir Un mandir és un temple de la religió hinduista.
Veure Mesopotàmia і Mandir
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Mesopotàmia і Maniqueisme
Manixtuixu
L'imperi Acadià en temps de Manishtushu Manixtuixu o Maništušu va ser el tercer rei de l'imperi d'Accad.
Veure Mesopotàmia і Manixtuixu
Maogamalcha
Maogamalcha fou una fortalesa de Mesopotàmia propera a Ctesifont que fou atacada i conquerida per Julià l'Apòstata.
Veure Mesopotàmia і Maogamalcha
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Mesopotàmia і Mar Mediterrània
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Mesopotàmia і Mar Negra
Marad
Marad fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia que correspon a la moderna Tell Wannat es-Sadum o Tell as-Sadoum, Iraq). Estava situada a l'oest de la branca occidental de l'Eufrates superior, a l'oest de Nippur i al nord-oest de Kazallu i a 50 km al sud-est de Kish, a la riba de l'Arahtu.
Veure Mesopotàmia і Marad
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Veure Mesopotàmia і Maragha
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Veure Mesopotàmia і Marc Aureli Car
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Veure Mesopotàmia і Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marcionisme
El marcionisme fou una de les primeres heretgies del cristianisme.
Veure Mesopotàmia і Marcionisme
Mardaman
Mardaman va ser una regió de Mesopotàmia al nord-est de Simurrum que apareix sotmesa a Sargon I, i que després es va revoltar contra Naram-Sin d'Accàdia al començament del seu regnat, l'any 2260 aC.
Veure Mesopotàmia і Mardaman
Marduk
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Veure Mesopotàmia і Marduk
Maronsa
Maronsa (en grec antic Μάρωνσα) era una petita ciutat de Mesopotàmia, la darrera a la que va arribar Julià l'Apòstata amb el seu exèrcit, just abans del combat en el qual va morir.
Veure Mesopotàmia і Maronsa
Martiri de Sant Bartomeu
El Martiri de sant Bartomeu és un quadre del pintor valencià Josep de Ribera dit Lo Spagnoletto (Xàtiva, 1591 – Nàpols, 1652).
Veure Mesopotàmia і Martiri de Sant Bartomeu
Maskham-shapir
Maskham-Shapir va ser una ciutat estat independent de Sumer i Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Maskham-shapir
Matemàtiques de l'antiga Grècia
Una il·lustració de la prova d'Euclides del Teorema de Pitàgores. Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental.
Veure Mesopotàmia і Matemàtiques de l'antiga Grècia
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Veure Mesopotàmia і Maximí el Traci
Mazeu
Mazeu (en llatí Mazaeus, en grec antic Μαζαῖος) era un sàtrapa i militar persa.
Veure Mesopotàmia і Mazeu
Máximo Tajes
Máximo Tajes (Canelones, 23 de novembre de 1852 - Montevideo, 21 de novembre de 1912), va ser un militar i polític uruguaià, President de la República entre novembre de 1886 i març de 1890.
Veure Mesopotàmia і Máximo Tajes
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Mesopotàmia і Música
Música de l'antiguitat
La música de l'antiguitat és la història de la música de l'edat antiga i (donat que la música és una cosa connatural a l'ésser humà, com ha provat l'antropologia) també de la que es produïa en períodes anteriors, no històrics (la Prehistòria), tot i que per uns períodes hi haurà testimonis escrits i per a altres únicament les restes de la cultura material lligada a la música (els propis instruments musicals).
Veure Mesopotàmia і Música de l'antiguitat
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.
Veure Mesopotàmia і Medes
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Mesopotàmia і Medicina
Megalitisme
Menhir a Kergadiou, Bretanya, França El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.
Veure Mesopotàmia і Megalitisme
Mehmet Talat Paixà
Mehmet Talat Paşa (Kırcaali, Edirne, Turquia, 1 de setembre de 1874 - Berlín, 15 de març de 1921) va ser un membre del moviment dels Joves Turcs, estadista, gran visir (1917) i un dels principals dirigents de l'Imperi Otomà entre 1913 i 1918.
Veure Mesopotàmia і Mehmet Talat Paixà
Mehmet VI
Mehmet VI (14 de gener de 1861 – 16 de maig de 1926) va ser el darrer soldà de l'Imperi Otomà, regnant entre 1918 i 1922.
Veure Mesopotàmia і Mehmet VI
Mesene
Mesene (Μεσηνή) era una regió de Mesopotàmia situada a l'extrem sud.
Veure Mesopotàmia і Mesene
Mesopotàmia (desambiguació)
* Toponímia.
Veure Mesopotàmia і Mesopotàmia (desambiguació)
Mesquita d'Ibn Tulun
La '''mesquita d'Ibn Tulun'''. La font d'ablucions a l'esquerra i el minaret a la dretaLa mesquita d'Ibn Tulun és una de les més interessants del Caire, Egipte.
Veure Mesopotàmia і Mesquita d'Ibn Tulun
Micromeria
Micromeria és el nom d'un gènere de plantes amb flor de la família Lamiaceae.
Veure Mesopotàmia і Micromeria
Migdònia
Nom de tres districtes de l'època clàssica.
Veure Mesopotàmia і Migdònia
Migdònia de Mesopotàmia
Migdònia de Mesopotàmia (en llatí Mygdonia, en grec antic Μυγδονία) era un districte de la part nord-est de Mesopotàmia, a la regió després anomenada Sindjar, que s'estenia per la vora de Zeugma, al sud-est de la Commagena i a l'oest de l'Adiabene.
Veure Mesopotàmia і Migdònia de Mesopotàmia
Mil·lenarisme
El mil·lenarisme o quiliasme va ser una doctrina escatològica molt difosa entre els primers cristians que defensaven que un cop vençut l'anticrist, Jesucrist reapareixeria amb els justos ressuscitats per portar a la Terra una edat d'or que hauria de durar mil anys abans del judici final.
Veure Mesopotàmia і Mil·lenarisme
Mil·lenni III aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 3000 aC fins al 2001 aC.
Veure Mesopotàmia і Mil·lenni III aC
Mil·lenni IV aC
El mil·lenni aC va abastar els anys que van del 4000 aC fins al 3001 aC.
Veure Mesopotàmia і Mil·lenni IV aC
Mil·lenni V aC
El mil·lenni aC va abastar els anys que van del 5000 aC fins al 4001 aC.
Veure Mesopotàmia і Mil·lenni V aC
Mil·lenni VI aC
El mil·lenni VI aC és el període que inclou els anys compresos entre el 6000 aC i el 5001 aC.
Veure Mesopotàmia і Mil·lenni VI aC
Mil·lenni VII aC
El mil·lenni VII aC és un període de la prehistòria que inclou els esdeveniments transcorreguts entre els anys 7000 aC i 6001 aC.
Veure Mesopotàmia і Mil·lenni VII aC
Mite d'Etana
El Mite d'Etana era un mite mesopotàmic molt antic, on Etana, un rei de Sumer que no tenia fills, va demanar ajuda al déus per poder obtenir un hereu.
Veure Mesopotàmia і Mite d'Etana
Mite fundacional
Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món, com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original.
Veure Mesopotàmia і Mite fundacional
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Veure Mesopotàmia і Mitologia etrusca
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment.
Veure Mesopotàmia і Mitraisme
Mitridates IV de Pàrtia
Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.
Veure Mesopotàmia і Mitridates IV de Pàrtia
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Mesopotàmia і Mitridates VI Eupàtor
Moló de Mèdia
Moló (en llatí Molon, en grec antic Μόλων) fou un general i sàtrapa selèucida.
Veure Mesopotàmia і Moló de Mèdia
Moloc
Representació de l'estàtua de Moloc. Moloc és, dins la tradició bíblica, el nom d'un dels déus que adoraven diferents pobles de l'antiguitat, com els fenicis, cartaginesos, ammonites i els moabites i a qui lliuraven els seus primogènits en sacrifici, cremant-los en un braser.
Veure Mesopotàmia і Moloc
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Veure Mesopotàmia і Moneda
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Mesopotàmia і Monestir
Mongke
Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.
Veure Mesopotàmia і Mongke
Morfina
La morfina és una droga opiàcia analgèsica molt potent, i és el principal component actiu en l'opi, així com l'opiaci prototipus.
Veure Mesopotàmia і Morfina
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Veure Mesopotàmia і Mosaic
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Veure Mesopotàmia і Muïzz al-Dawla
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Veure Mesopotàmia і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Mesopotàmia і Muntanyes del Taure
Murat IV
Murat IV (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després.
Veure Mesopotàmia і Murat IV
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Veure Mesopotàmia і Museu Britànic
Museu de Pèrgam
Lleons en baix relleu a la Porta d'Ixtar El Museu de Pèrgam (en alemany Pergamonmuseum) és un museu d'art d'Alemanya que pertany al grup museístic de l'Illa dels Museus, la qual agrupa diversos dels museus més representatius de la ciutat de Berlín.
Veure Mesopotàmia і Museu de Pèrgam
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Mesopotàmia і Museu del Louvre
Naarda
Naarda o Nearda (en grec antic Ναάρδα o Νεάρδα) era un lloc de Mesopotàmia, una petita ciutat, propera a Sippar.
Veure Mesopotàmia і Naarda
Najran
Najran o Nadjran és una ciutat històricament iemenita del sud-oest de l'Aràbia Saudita prop de la frontera amb el Iemen i capital de la província de Najran.
Veure Mesopotàmia і Najran
Namar
Namar va ser una regió de Mesopotàmia al nord-oest d'Apišal i Akkad.
Veure Mesopotàmia і Namar
Naqada I
Hipopòtam del període Naqada I, Museu del Louvre Naqada I o amratià fou un període cultural predinàstic egipci, anomenat en conjunt amratià, que es va estendre de Matmar al nord fins a Wadi Kubbaniya al sud.
Veure Mesopotàmia і Naqada I
Naqada II
Gerra decorada. Naqada II. Museu del Louvre Naqada II fou un període cultural predinàstic egipci, conegut en conjunt com a gerzeà (de la localitat d'Al-Gerzeh, a la governació d'el Faium) que va del 3500 aC al 3200 aC.
Veure Mesopotàmia і Naqada II
Naqada III
Mànec de ganivet decorat. Naqada III. Museu del Louvre Paleta. Museu del Louvre Naqada III és un període del predinàstic d'Egipte que segueix al de Naqada II, i se situa entre el 3200 i el 3000 aC.
Veure Mesopotàmia і Naqada III
Narsès de Pèrsia
Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs.
Veure Mesopotàmia і Narsès de Pèrsia
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Veure Mesopotàmia і Naturalis Historia
Navès
Navès és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les nou entitats de població o pobles que hi ha al municipi.
Veure Mesopotàmia і Navès
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Veure Mesopotàmia і Nínive
Necronomicon
El Necronomicon (en grec, νεκρονομικόv) és un llibre de coneixement màgic nascut de la imaginació de l'escriptor estatunidenc Howard Phillips Lovecraft (1890-1937), un dels mestres de la literatura de terror i ciència-ficció.
Veure Mesopotàmia і Necronomicon
Neil Ritchie
El General Sir Neil Methuen Ritchie, GBE, KCB, DSO, MC (29 de juliol de 1897 – 11 de desembre de 1983), va ser un comandant militar britànic durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Mesopotàmia і Neil Ritchie
Neoelamita II
El Neoelamita II (vers 770-646 aC) és un període de la història d'Elam.
Veure Mesopotàmia і Neoelamita II
Neoelamita III
Neoelamita III (vers 646-539 aC) és un període de la història d'Elam que va entre el saqueig de Susa per Assurbanipal (646 aC) i la conquesta de Susiana pels aquemènides d'Anshan, segurament obra de Cir II el gran després del 539 aC.
Veure Mesopotàmia і Neoelamita III
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Veure Mesopotàmia і Neolític
Neolític preceràmic
Mapa del Creixent Fèrtil 7.500 aC. S'anomena meolític preceràmic o neolític aceràmic un període de la prehistòria que es va desenvolupar en algunes regions, no totes, de l'anomenat Creixent Fèrtil i, molt possiblement, a Grècia.
Veure Mesopotàmia і Neolític preceràmic
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Veure Mesopotàmia і Nestorianisme
Neteja ètnica
La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.
Veure Mesopotàmia і Neteja ètnica
Nicèfor Paleòleg (1081)
Nicèfor Paleòleg (en grec Νικηφόρος Παλαιολόγος) fou un funcionari romà d'Orient, el primer membre conegut de la noble família dels Paleòleg.
Veure Mesopotàmia і Nicèfor Paleòleg (1081)
Nigromància
Samuel per a complaure la petició del rei Saül. La nigromància o necromància (del grec nekromanteía, ciència o evocació dels morts) és una branca de la màgia, considerada generalment negra, que consisteix en l'endevinació mitjançant la consulta als morts i als seus esperits o cadàvers.
Veure Mesopotàmia і Nigromància
Nimrod (personatge del Gènesi)
En el capítol desè del Gènesi, Nimrod és un fill de Cuix, net de Cam i besnét de Noè.
Veure Mesopotàmia і Nimrod (personatge del Gènesi)
Ningal
Ningal (𒀭𒊩𒌆𒃲 'Gran Senyora' o 'Gran Reina') va ser una deïtat mesopotàmica d'origen sumeri, filla d'Enki i Ningikuga, i esposa de Nanna, el déu de la Lluna, i mare d'Inanna i Utu.
Veure Mesopotàmia і Ningal
Ningishzida
Imatge de Ningishzida en la decoració del "gerro de Gudea", juntament amb el drac Mushussu, datat en el segle XXI aC. Ningishzida era una deïtat de la religió de l'antiga Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Ningishzida
Ninhursag
Ninhursag (en sumeri 𒊩𒌆𒉺𒂅/ Ninḫursag) és una de les denominacions de la dea mare sumèria.
Veure Mesopotàmia і Ninhursag
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Veure Mesopotàmia і Nippur
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Mesopotàmia і Nombre primer
Notació posicional
La notació posicional és un sistema de numeració en el qual cada dígit té un valor diferent depenent de la seva posició relativa.
Veure Mesopotàmia і Notació posicional
Numàyrides
Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.
Veure Mesopotàmia і Numàyrides
Numeració de la cultura dels camps d'urnes
Durant el començament de la cultura dels camps d'urnes, cap al 1200 aC, apareixen a Europa Central una sèrie de falçs votives de bronze amb unes marques que s'han interpretat com un sistema de numeració.
Veure Mesopotàmia і Numeració de la cultura dels camps d'urnes
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Veure Mesopotàmia і Numeració romana
Nuzi
Nuzi, en accadi Gashar, va ser una ciutat mesopotàmica que va constituir un enclavament comercial semita-accadià almenys des dels temps de Naram-Sin d'Accad.
Veure Mesopotàmia і Nuzi
Obeid
L'Obeid, El Obeid, al-Ubaid, o simplement Obeid o Ubaid, va ser un poblament de la zona meridional de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Obeid
Obertura (arquitectura)
Una finestreta és una '''obertura''' Una obertura, en arquitectura, és qualsevol forat obert en un mur amb la intenció d'il·luminar un espai, o bé un lloc en un mur destinat a posar-hi una porta o finestra.
Veure Mesopotàmia і Obertura (arquitectura)
Odenat
Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.
Veure Mesopotàmia і Odenat
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316.
Veure Mesopotàmia і Oljeitu
Opis
Opis (en accadi Upî o Upija, en grec antic Ὦπις) va ser una ciutat de Mesopotàmia (Babilònia) esmentada per Heròdot que diu que era a la vora del Tigris.
Veure Mesopotàmia і Opis
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Mesopotàmia і Orient Mitjà
Ornitologia
L'ornitologia (del grec "ὄρνις - ὄρνιθος", "ornis - ornithos", 'ocell' i λόγος "logos", 'estudi o ciència') és la branca de la zoologia dedicada a l'estudi científic dels ocells.
Veure Mesopotàmia і Ornitologia
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Veure Mesopotàmia і Osroene
Otniel
Segons la Bíblia, Otniel (en hebreu Otnî'ēl Ben Qənaz) va ser el primer jutge d'Israel.
Veure Mesopotàmia і Otniel
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Veure Mesopotàmia і Ovella
País d'Uz
Uz fou un districte de l'Àsia occidental del qual era originari el profeta Job.
Veure Mesopotàmia і País d'Uz
País de la Mar
El País de la Mar Pàg.
Veure Mesopotàmia і País de la Mar
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Veure Mesopotàmia і Pacte de Triparadisos
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Veure Mesopotàmia і Palmira
Pantè d'Alexandria
Pantè, en llatí Pantaenus, en grec antic - (Alexandria o Sicília, - Alexandria, 211 post.) fou un filòsof i teòleg grec, apologista cristià i preceptor de Climent d'Alexandria.
Veure Mesopotàmia і Pantè d'Alexandria
Parc Natural del Cap de Creus
right El Parc Natural del Cap de Creus va ser el primer parc marítim-terrestre de Catalunya.
Veure Mesopotàmia і Parc Natural del Cap de Creus
Parella
besant-se sota un paraigua al banc d'un parc. Una parella és la unió afectiva i íntima entre dues persones (una díada), d'igual o diferent sexe, generalment formant i sent la base d'una família, amb fills o sense.
Veure Mesopotàmia і Parella
Parsua
Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.
Veure Mesopotàmia і Parsua
Partició de l'Imperi Otomà
La partició de l'Imperi Otomà (30 d'octubre de 1918 - Abolició del sultanat otomà 1 de novembre de 1922) fou un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial.
Veure Mesopotàmia і Partició de l'Imperi Otomà
Pau I de Constantinoble
Pau I de Constantinoble (en Paulus, en Παυ̂λος) va ser patriarca de Constantinoble.
Veure Mesopotàmia і Pau I de Constantinoble
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Mesopotàmia і Pèrsia
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Veure Mesopotàmia і Pèrsida
Péssah
El Péssah, també conegut com a Pasqua jueva, (en hebreu: פסח, // 'passar per alt', en ídix: פסח) és la principal celebració de les tres festivitats jueves, on es celebra la narració bíblica dels israelites escapant de l'esclavitud d'Egipte.
Veure Mesopotàmia і Péssah
Pedra de Rosetta
La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.
Veure Mesopotàmia і Pedra de Rosetta
Període arcaic d'Amèrica
Restes arqueològiques de Caral, un assentament urbà corresponent al Període Arcaic o Preclàssic en l'actual Perú. Ganivet de coure, puntes de llança i punxons del darrer període arcaic, Wisconsin, 3000 aC-1000 aC El període arcaic d'Amèrica va començar fa aproximadament 10 mil anys (8000 aC) i coincideix amb els inicis de l'Holocè, és a dir, quan van acabar les glaciacions i el planeta sencer va sofrir un escalfament global.
Veure Mesopotàmia і Període arcaic d'Amèrica
Període d'Uruk
El període d'Uruk va ser una fase cultural de la civilització de Mesopotàmia, que va seguir al període de l'Obeid.
Veure Mesopotàmia і Període d'Uruk
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Mesopotàmia і Període hel·lenístic
Període predinàstic d'Egipte
El període predinàstic de l'antic Egipte és el període anterior a la dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país.
Veure Mesopotàmia і Període predinàstic d'Egipte
Pere I d'Alexandria
Pere I d'Alexandria (Alexandria, - 25 de novembre de 311) fou bisbe d'Alexandria, successor de Teonàs en algun moment entre la Pasqua i el novembre del 300.
Veure Mesopotàmia і Pere I d'Alexandria
Perfilador d'ulls
Delineador col·locat a la vora de l'ull. El perfilador d'ulls és un cosmètic utilitzat per definir el contorn dels ulls.
Veure Mesopotàmia і Perfilador d'ulls
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Mesopotàmia і Persa
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Veure Mesopotàmia і Persèpolis
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Mesopotàmia і Persecució dels cristians
Petahia de Ratisbona
Recorregut aproximat del viatge de Petahia Petahia de Ratisbona, també conegut com a Petachiah Ben Yakov, Moses Petachiah o Petachiah de Regensburg, fou un rabí d'origen bohemi de finals del i principis del recordat per haver realitzat extensos viatges per tota Europa de l'Est, la regió del Caucas i l'Orient Mitjà.
Veure Mesopotàmia і Petahia de Ratisbona
Petó
Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.
Veure Mesopotàmia і Petó
Pintura d'història
300pxKarl Pawlowitsch Brjullow, ''Els darrers dies de Pompèia'' (1827-1833), un arquetip de pintura d'història. La pintura d'història o pintura històrica, és un gènere pictòric típic de l'art vuitcentista occidental.
Veure Mesopotàmia і Pintura d'història
Piràmide (arquitectura)
Piràmide de Khefren En arquitectura, una piràmide (del grec πυραμίς, -ίδος, i, a través del llatí pyrămis, -ĭdis) és una construcció monumental en forma piramidal que normalment té una base quadrangular.
Veure Mesopotàmia і Piràmide (arquitectura)
Piràmide esglaonada
Piràmide de Djoser La piràmide esglaonada és un model de piràmide que utilitza una tècnica constructiva que s'aprofita dels esglaons per elevar el següent nivell.
Veure Mesopotàmia і Piràmide esglaonada
Pisa (ceràmica)
Bol de pisa de l'Extrem Orient Bol fang ceràmica popular lou S'anomena pisa la terracota esmaltada o envernissada, de pasta fina, porosa, absorbent i opaca.
Veure Mesopotàmia і Pisa (ceràmica)
Pisana
Pisana (Triticum dicoccum), espelta bessona o blat midoner silvestre, a Itàlia també conegut com a farro (i d'on deriva la paraula farina) és una espècie del gènere del blat de baix rendiment.
Veure Mesopotàmia і Pisana
Pla hipodàmic
Plànol amb traçat ortogonal del centre de la ciutat de Le Havre, reconstruït després de la Segona Guerra Mundial Plànol amb traçat ortogonal de la ciutat de Windermere, Florida. Un pla, traçat o planejament hipodàmic, també denominat 'pla ortogonal', 'equirrectangular', 'en quadrícula' o 'en escac', és el pla urbanístic que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars.
Veure Mesopotàmia і Pla hipodàmic
Placa aràbiga
Mapa de la '''placa aràbiga''' La placa aràbiga és una placa tectònica que ocupa la Península Aràbiga i part del Pròxim Orient.
Veure Mesopotàmia і Placa aràbiga
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Mesopotàmia і Planeta
Plat (instrument musical)
play El plat, plateret o címbal és un instrument musical de percussió, idiòfon i de so indeterminat que consisteix en un disc de metall lleugerament còncau.
Veure Mesopotàmia і Plat (instrument musical)
Poalanca
Una poalanca, a Kom Ombo, Egipte. La poalanca (poaranca, poalenca) o shaduf (també apareix escrita com: shadoof, shadouf, chadouf o chaduf en altres idiomes) és una màquina simple que, usada a manera de palanca, serveix per pujar aigua des d'un riu, canal, dipòsit o un pou.
Veure Mesopotàmia і Poalanca
Poblament d'Amèrica
Mapes que representen cada fase de l'expansió de la humanitat en el poblament d'Amèrica. El poblament d'Amèrica és el procés pel qual es va disseminar l'espècie humana pel continent americà.
Veure Mesopotàmia і Poblament d'Amèrica
Poema èpic
Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
Veure Mesopotàmia і Poema èpic
Poesia narrativa
La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.
Veure Mesopotàmia і Poesia narrativa
Poliàndria
S'anomena poliàndria la varietat de poligàmia en què una femella manté una relació amb dos o més mascles.
Veure Mesopotàmia і Poliàndria
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Veure Mesopotàmia і Prehistòria
Prehistòria a Catalunya
Hi ha moltes restes arqueològiques que mostren un antic poblament en la prehistòria de Catalunya, fins que el territori entrà en el període històric amb la pràctica de l'escriptura per part dels ibers, grecs i cartaginesos.
Veure Mesopotàmia і Prehistòria a Catalunya
Presa d'aigua
Glaris, Suïssa Una presa d'aigua és una construcció que se situa sobre el llit d'un riu perpendicularment a aquest i al sòl, amb la finalitat de retenir l'aigua i crear un embassament o presa.
Veure Mesopotàmia і Presa d'aigua
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Veure Mesopotàmia і Presocràtics
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Veure Mesopotàmia і Primer califat
Protoafroasiàtic
Expansió de les llengües afroasiàtiques. El protoafroasiàtic és la hipotètica protollengua de la qual descendeixen les llengües afroasiàtiques modernes.
Veure Mesopotàmia і Protoafroasiàtic
Província de Mardin
La Província de Mardin és una província de Turquia emplaçada prop del límit tradicional entre Anatòlia i Mesopotàmia amb una població de 737.852.
Veure Mesopotàmia і Província de Mardin
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Veure Mesopotàmia і Ptolemeu III Evèrgetes I
Purukkuzu
Purukkuzu, Purukuzzi Purukhumzi o Puruluniz fou un territori de Mesopotàmia de situació incerta al costat d'Alzi o segurament entre Alzi i Kummukh, i per tant al nord d'Amedi (Diyarbekir) entre l'Eufrates i el Tigris superior.
Veure Mesopotàmia і Purukkuzu
Qabra
Mapa Qabra o Qabara fou una ciutat estat i regne de Mesopotàmia esmentat per les tauletes de Mari al.
Veure Mesopotàmia і Qabra
Qattara
Mapa Qattara, possiblement el lloc modern de Tell Rimah, fou una ciutat estat de Mesopotàmia, a 50 km l'oest de Mossul.
Veure Mesopotàmia і Qattara
Quadrat (polígon)
Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.
Veure Mesopotàmia і Quadrat (polígon)
Qurkhi
Monolit de Kurkh Qurkhi (Qurkh, Kurj, Kurkh, Kurkhi, Kirkhi o Kilkhi) fou un territori del nord de Mesopotàmia, a la zona del Tigris superior, que començava a uns quilòmetres a l'est d'Amedi (Diyarbekir), a la zona de Tushan (al sud del Tigris) i seguia fins més enllà de Tuskha, la gran fortalesa assíria a la zona, potser fins al vessant septentrional de les muntanyes de Tur Abdin.
Veure Mesopotàmia і Qurkhi
Rabia
Els Rabia foren una de les dues gran tribus àrabs del nord (l'altre era la tribu Múdar).
Veure Mesopotàmia і Rabia
Rapiqum
Rapiqum va ser una ciutat estat de Mesopotàmia prop de Sippar, a la zona entre l'Eufrates i el Tigris.
Veure Mesopotàmia і Rapiqum
Raquel
Segons el llibre del Gènesi, Raquel va ser l'esposa preferida del patriarca Jacob i la mare dels patriarques Josep i Benjamí.
Veure Mesopotàmia і Raquel
Razama
Mapa dominis de Zimrilim Razama fou una ciutat de Mesopotàmia, capital secundària del poble amorrita de Yamutbal.
Veure Mesopotàmia і Razama
Ràtzies al Curopalat
Ràtzies al Curopalat (642-750) La primera incursió dels àrabs al territori del Curopalat d'Ibèria o Kartli va tenir lloc el 642 o 643, però va ser rebutjada.
Veure Mesopotàmia і Ràtzies al Curopalat
Rebeca
En el Gènesi, Rebeca (en hebreu רִבְקָה בת-בתואל Ribqāh bat Beth-El) és l'esposa del patriarca Isaac i mare d'Esaú i Jacob.
Veure Mesopotàmia і Rebeca
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Veure Mesopotàmia і Regadiu
Regió arabosahariana
''Zygophyllum fabago'' és una planta típica de la regió arabosahariana La regió arabosahariana en fitogeografia és una regió florística dins del regne holàrtic, tal com va proposar el botànic Armèn Takhtadjan.
Veure Mesopotàmia і Regió arabosahariana
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Mesopotàmia і Regió de Síria
Regió històrica
Macedònia Frísia Regió històrica és un concepte de la geografia històrica que es va començar a utilitzar i aplicar als estudis d'etnografia, història, arqueologia i antropologia cultural a principis del.
Veure Mesopotàmia і Regió històrica
Regió irano-turaniana
La regió iranoturaniana en fitogeografia, és una regió florística que consta dels territoris següents.
Veure Mesopotàmia і Regió irano-turaniana
Regne d'Elimaida
El Regne d'Elimaida va ser un estat autònom del segle II aC fins a principis del segle III, sovint un vassall sota control de l'Imperi Part.
Veure Mesopotàmia і Regne d'Elimaida
Regne de Moab
Regnes al voltant d'Israel en 830 Moab (מוֹאָב, en assiri Mu'aba o Ma'ba o Ma'ab, en egipci Mu'ab, en grec Moabitis Μοαβῖτις) fou un regne que va existir des del segon mil·lenni abans de Crist a l'est del Jordà, al sud del regne d'Ammon i al nord dels edomites, habitat pels moabites.
Veure Mesopotàmia і Regne de Moab
Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.
Veure Mesopotàmia і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Religió elamita
La religió elamita es refereix a les creences de la població d'Elam.
Veure Mesopotàmia і Religió elamita
Religió hurrita
La religió hurrita va ser una religió politeista practicada pels hurrites, que vivien al nord de la Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Religió hurrita
Retrat
Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.
Veure Mesopotàmia і Retrat
Revolució neolítica
bibcode.
Veure Mesopotàmia і Revolució neolítica
Richard Pococke
Richard Pococke (Southampton, 1704 - 1765), va ser un prelat i viatger anglès, precursor d'antropòlegs i egiptòlegs.
Veure Mesopotàmia і Richard Pococke
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Mesopotàmia і Riu
Riu Botan
El riu Botan (turc: Botan Çayı) és un riu situat a la província de Siirt, al sud-est de Turquia.
Veure Mesopotàmia і Riu Botan
Riu Deva
* Riu Deva (Cantàbria), riu que passa per Cantàbria i Astúries.
Veure Mesopotàmia і Riu Deva
Roda
Roda del Museu Nacional de l'Iran, a Teheran. Aquesta roda s'ha data del segon mil·lenni aC, fou trobada a Chogha Zanbil, Iran. Una roda és un dispositiu en forma disc o torus.
Veure Mesopotàmia і Roda
Roseta (decoració)
Una roseta a un estuc ornamental Una roseta és un element decoratiu en forma de flor, amb els pètals en disposició circular, usat com a motiu escultòric des de l'antiguitat.
Veure Mesopotàmia і Roseta (decoració)
Rubèn
església de sant Joan del Mercat de València. Segons el Gènesi, Rubèn (en hebreu רְאוּבֵן בן-יַעֲקֹב Rəûbēn ben Yahăqōb) era el primogènit dels dotze fills de Jacob, nascut de la seva primera esposa Lia.
Veure Mesopotàmia і Rubèn
Ruta comercial
Marco Polo arribant a un port de la Xina Una ruta comercial és una sèrie d'etapes fixades que uneixen dos punts importants per al comerç.
Veure Mesopotàmia і Ruta comercial
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure Mesopotàmia і Ruta de la seda
Sabeus (religió)
Els sabeus o sabians són els adeptes al sabeisme o religió sabea o sabiana.
Veure Mesopotàmia і Sabeus (religió)
Sabianistes
Els sabianistes eren un grup religiòs de Mesopotàmia centrat a Haran, que adorava a Sin, Mart i Shamal (el senyor dels esperits), donava iguals drets a homes i dones i proclamava una vida ascètica; després de l'arribada de l'islam el 639 o 640, es van refugiar a les maresmes del Tigris i Eufrates i foren coneguts com els mandeans.
Veure Mesopotàmia і Sabianistes
Salaó
La salaó (en gallec, Salgadura) és un mètode de conservació dels aliments que els fa aptes per a un consum perllongat.
Veure Mesopotàmia і Salaó
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Mesopotàmia і Saladí
Salluhan
Mapa Saluhum o Salluhan fou una ciutat estat i regne de Mesopotàmia, de localització desconeguda al triangle del Khabur o regió d'Idamaraz.
Veure Mesopotàmia і Salluhan
Saluki
El Saluki, llebrer persa o gos reial d'Egipte és una raça de gos de les més antigues.
Veure Mesopotàmia і Saluki
Samaritans
Els samaritans (etnònim: Xomronim, que significa "l'observador" o "el que vigila") són els membres d'una comunitat etnico-religiosa originada de la barreja entre la població autòctona israelita de Samaria i els colons introduïts pels assiris després de la destrucció de la ciutat (722 aC) provinents de Babilònia, Cut, Avà, Hemat i Sefarvaim.
Veure Mesopotàmia і Samaritans
Samsuditana
Samsuditana va ser rei de Babilònia (cap als anys 1625-1595 aC).
Veure Mesopotàmia і Samsuditana
Sangiriti
Sangiriti va ser una ciutat de Mesopotàmia de situació no coneguda.
Veure Mesopotàmia і Sangiriti
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Veure Mesopotàmia і Sant Jordi
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Veure Mesopotàmia і Sapor I
Sara
Segons el Gènesi, Sara fou la muller d'Abraham, patriarca del judaisme, el cristianisme i l'islam.
Veure Mesopotàmia і Sara
Sargon d'Accad
Sargon d'Accad o també Šarrukin ('rei autèntic'), conegut amb el nom de Sargon el Gran, va ser un rei semita fundador de la dinastia d'Accad i del primer imperi conegut.
Veure Mesopotàmia і Sargon d'Accad
Satrapia d'Assíria
La satrapia d'Assíria (Aθurā, en persa antic 𐎠𐎰𐎢𐎼𐎠 Aθurā) fou un territori de la Pèrsia aquemènida, integrat dins la gran satrapia de Babilònia.
Veure Mesopotàmia і Satrapia d'Assíria
Satrapia de Babilònia
La satrapia de Babilònia (Bābiruš) fou una divisió administrativa de l'Imperi Persa (IX satrapia) i després de l'Imperi Selèucida, que s'estenia per les terres de l'Eufrates i Tigris amb capital a Babilim (Babel o Babilònia).
Veure Mesopotàmia і Satrapia de Babilònia
Saumu
Saumu va ser rei de Mari cap a la meitat del.
Veure Mesopotàmia і Saumu
Sausatatar
Sausatatar (Saukshatr.
Veure Mesopotàmia і Sausatatar
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Mesopotàmia і Síria
Segell cilíndric
Antic segell cilíndric de Babilònia, c.1800 aC, fet amb hematites. Un rei ofereix un animal al déu Xamaix. Probablement va ser fet en un taller a Sippar.L. Al-Gailani Werr, "Studies in the chronology and regional style of Old Babylonian Cylinder Seals", 1988, ed.Bibliotheca Mesopotamica, Volum 23.
Veure Mesopotàmia і Segell cilíndric
Segell de goma
Segells. Un segell de goma és un instrument amb imatges gravades que, a través de la impressió de tinta sobre el paper, s'utilitza per autoritzar documents.
Veure Mesopotàmia і Segell de goma
Segle XIX aC
El segle XIX aC és el període que comprèn els anys inclosos entre el 1900 aC i el 1801 aC.
Veure Mesopotàmia і Segle XIX aC
Segle XXXVII aC
El segle XXXVII aC és un període de la prehistòria on comencen a desenvolupar-se amb força les cultures mediterrànies (Creta, Malta).
Veure Mesopotàmia і Segle XXXVII aC
Semíramis
Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.
Veure Mesopotàmia і Semíramis
Semerkhet
Semerkhet o Semsem fou el setè faraó de la primera dinastia de l'antic Egipte.
Veure Mesopotàmia і Semerkhet
Semites de Mesopotàmia
Els sumeris descriuen l'entrada dels semites a Mesopotàmia abans del 3000 aC com una inundació, és a dir en termes similars al diluvi, però com una inundació de persones.
Veure Mesopotàmia і Semites de Mesopotàmia
Set meravelles del món antic
s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.
Veure Mesopotàmia і Set meravelles del món antic
Setge d'Antioquia (1097-1098)
El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.
Veure Mesopotàmia і Setge d'Antioquia (1097-1098)
Setge de Bagdad (1258)
El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat Abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.
Veure Mesopotàmia і Setge de Bagdad (1258)
Sicle
púnica. El sistema monetari púnic estava basat en el sicle. El sicle (de l'hebreu שקל, sheqel, a través del llatí siclus, en grec antic σίγλος o σίκλος) era una antiga unitat per mesurar els pesos usada a l'Orient Mitjà (Palestina) i a Mesopotàmia (Assíria i Babilònia), que corresponia al dàric persa.
Veure Mesopotàmia і Sicle
Silkhak-Inxuixinak
Silkhak-Inxuixinak o Šilḫak-Inšušinak va ser rei d'Elam i Babilònia cap a l'any 1150 aC.
Veure Mesopotàmia і Silkhak-Inxuixinak
Simeó
Segons el llibre del Gènesi, Simeó va ser el segon dels dotze fills del patriarca Jacob, que el va tenir amb la seva primera esposa Lia, filla de Laban.
Veure Mesopotàmia і Simeó
Simeó de Mesopotàmia
Simeó de Mesopotàmia (en llatí Symeon o Simeon, en grec) fou un escriptor grec de l'època romana d'Orient de data incerta, abat d'un monestir conegut per Menaea a Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Simeó de Mesopotàmia
Simeó Heresiarca
Simeó Heresiarca (Symeon o Simeon o Symeones Haeresiarcha) va ser un heresiarca bogomilita, euquita o messalià que formava part d'un grup on també hi havia Dadoes, Sabas, Adelfios i Hernies.
Veure Mesopotàmia і Simeó Heresiarca
Simitarra
El concepte de simitarra sembla venir de la derivació italiana "scimitarra" del shamshir persa, i serveix a Occident per a referir-se a qualsevol sabre corb musulmà o oriental.
Veure Mesopotàmia і Simitarra
Simurrum
Simurrum o Šimurrum va ser una ciutat i territori de Mesopotàmia a l'est del Tigris.
Veure Mesopotàmia і Simurrum
Sin
* Arqueologia; Sin o Isin va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Sin
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Veure Mesopotàmia і Sinagoga
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Veure Mesopotàmia і Sinjar
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Veure Mesopotàmia і Sippar
Sippar Amnanum
Sippar Amnanum va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que estava situada a la vora del riu Idudkibnunki, una mica al nord-est de Sippar, de la qual probablement es va separar.
Veure Mesopotàmia і Sippar Amnanum
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Mesopotàmia і Siríac
Sistema d'escriptura
logogràfica) Un sistema d'escriptura és un mètode simbòlic regular que es fa servir per representar elements o declaracions expressables en el llenguatge.
Veure Mesopotàmia і Sistema d'escriptura
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Veure Mesopotàmia і Solimà I el Magnífic
Subboreal
El període Subboreal és el penúltim període paleoclimàtic de l'Holocè.
Veure Mesopotàmia і Subboreal
Subregió
Una subregió és una unitat conceptual que deriva d'una més gran regió o continent i està basada en la seva ubicació.
Veure Mesopotàmia і Subregió
Suda (Mesopotàmia)
Mapa regnes de la zona del Tigris, Suda el més occidental Suda fou un regne de la zona del Tigris a Mesopotàmia, que va existir el; als seus habitants se'ls esmenta com sudaïtes.
Veure Mesopotàmia і Suda (Mesopotàmia)
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Veure Mesopotàmia і Sufrites
Suhar
Suhar o Sohar és una ciutat d'Oman, la més desenvolupada del sultanat a part de la capital Mascat, de la qual es troba a uns 200 km.
Veure Mesopotàmia і Suhar
Sukkal
Sukkal (traduït convencionalment del sumeri per 'visir') era una paraula que designava un tipus d'oficial de la cort d'un rei.
Veure Mesopotàmia і Sukkal
Sultanat
Un soldanat (o sultanat) és el domini d'un soldà, el territori governat per un soldà.
Veure Mesopotàmia і Sultanat
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Veure Mesopotàmia і Sultà
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Mesopotàmia і Sumer
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Veure Mesopotàmia і Sumeri
Sumu-Yaman
Sumu-Yaman va ser rei de Mari a l'antiga Mesopotàmia cap a l'any 1793 aC.
Veure Mesopotàmia і Sumu-Yaman
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Mesopotàmia і Sunnisme
Sutrúquides
Els Sutrúquides (que van regnar entre els anys 1200 aC - 1100 aC aproximadament) van ser una dinastia que va governar Elam, i va portar al país a la cimera del seu poder.
Veure Mesopotàmia і Sutrúquides
Sutruk-Nakhunte
Sutruk-Nakhunte o Šutruk-Naḫḫunte va ser fill i successor d'Hallutush-Inshushinak com a rei d'Elam, el segon de la dinastia sutrúquida.
Veure Mesopotàmia і Sutruk-Nakhunte
Tadum
Mapa Tadum o Ta'idum o Taddum fou una ciutat estat i regne de Mesopotàmia a la regió d'Idamaraz, que correspon amb molta probabilitat a la moderna Tell Farfara.
Veure Mesopotàmia і Tadum
Tanúkhides
Els tanúkhides o la confederació Tanukh foren una confederació tribal àrab.
Veure Mesopotàmia і Tanúkhides
Tanc
Tanc ''Leopard 1'' al Museu Yad La-Shiryon, Israel. El tanc és un vehicle armat, blindat i amb un sistema de tracció tot terreny mitjançant erugues.
Veure Mesopotàmia і Tanc
Taules del Destí
Les Taules del Destí eren els textos que contenien el destí dels déus i de la humanitat, que d'acord amb la mitologia mesopotàmica el propietari de les taules les podia modificar a voluntat.
Veure Mesopotàmia і Taules del Destí
Tawuk
Tawuk o Taük (antiga Dakuka o també Dakur) és una vila del Kurdistan.
Veure Mesopotàmia і Tawuk
Tèrah
Tèrah apareix al llibre del Gènesi, al capítol onzè, com el pare d'Abraham.
Veure Mesopotàmia і Tèrah
Teatre d'operacions de Mesopotàmia
La campanya de Mesopotàmia va ser una campanya del teatre d'operacions de l’Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial lluitada entre els Aliats (representats per l'Imperi Britànic; tropes de la Gran Bretanya, Austràlia, i la gran majoria de l'Índia Britànica), contra les Potències Centrals (principalment l'Imperi Otomà).
Veure Mesopotàmia і Teatre d'operacions de Mesopotàmia
Teòfil d'Antioquia
Teòfil (Teophilus) va ser un bisbe d'Antioquia de la segona meitat del i autor d'una de les més antigues apologies del cristianisme conegudes.
Veure Mesopotàmia і Teòfil d'Antioquia
Tecnologia de la informació
publicació.
Veure Mesopotàmia і Tecnologia de la informació
Tel
Tell Mar Elias, al nord de Jordània (2005) Un tel, també escrit tall o tell (de l'àrab, dialectalment pronunciat tel o tel·l; en hebreu תל, tel) és un pujol resultat de l'acumulació i la consegüent erosió de materials dipositats per l'ocupació humana d'un lloc durant llargs períodes, característic del Pròxim i Mitjà Orient, però no exclusivament.
Veure Mesopotàmia і Tel
Tel-Aviv
Tel-Aviv-Jafa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània.
Veure Mesopotàmia і Tel-Aviv
Tell Hassuna
Cultures calcolítiques d'Hassuna i Halaf. Hassuna o Tell Hassuna és un jaciment arqueològic de Mesopotàmia a la governació de Nínive, a l'Iraq, a la riba oest del Tigris i al sud de Mossul a uns 35 km al sud-oest de Nínive.
Veure Mesopotàmia і Tell Hassuna
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Mesopotàmia і Tema (circumscripció administrativa)
Teoria dels humors
XVIII: flegmàtic, colèric, sanguini i malenconiós. La teoria dels humors, teoria humoral, teoria del quatre humors, humorisme o humoralisme, fou un sistema de la medicina que detalla la composició o constitució i el funcionament del cos humà.
Veure Mesopotàmia і Teoria dels humors
Terqa
Terqa vers el 1770 aC Terqa va ser una ciutat estat situada a uns 60 km al nord-oest de Mari, a l'Eufrates central, al lloc de la moderna Tell Ashara a Síria a 80 km de la frontera amb Iraq.
Veure Mesopotàmia і Terqa
Terrissa
Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
Veure Mesopotàmia і Terrissa
Thomas Edward Lawrence
El tinent coronel Thomas Edward Lawrence CB, DSO (16 d'agost de 1888 - 19 maig de 1935), conegut com a T. E. Lawrence, fou un funcionari britànic reconegut per la funció d'enllaç que va dur a terme durant la Rebel·lió Àrab del 1916 al 1918.
Veure Mesopotàmia і Thomas Edward Lawrence
Thor Heyerdahl
Thor Heyerdahl (Pronunciació en noruec: (6 d'octubre de 1914; Larvik, Noruega - 18 d'abril de 2002; Colla Micheri, Itàlia) va ser un etnògraf i aventurer (explorador) noruec; amb una bona formació en zoologia, botànica i geografia i amb un especial interès per l'antropologia.
Veure Mesopotàmia і Thor Heyerdahl
Tiberi II
Tiberi II (en llatí: Tiberius II) (vers 530-582) fou emperador romà d'Orient.
Veure Mesopotàmia і Tiberi II
Tidnum
Tidnum o Tidanum era una tribu de nòmades semites que va fer expedicions per assentar-se a Mesopotàmia cap a l'any 2100 aC al 2000 aC junt amb els Amurru.
Veure Mesopotàmia і Tidnum
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Mesopotàmia і Tigris
Tilbeşar
La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.
Veure Mesopotàmia і Tilbeşar
Topless
El topless fa referència a l'estat en què els pits d'una dona, incloses les arèoles i els mugrons, estan exposats, especialment en un lloc públic o en un mitjà visual.
Veure Mesopotàmia і Topless
Torn de terrissaire
Torn de peu a La Bisbal (Girona) Terrisser català treballant amb un torn elèctric marca Forns (fabricat a Badalona), al seu taller de Vallvidrera, als anys 70 Un torn de terrissaire és una màquina molt simple utilitzada per donar forma arrodonida a la terrissa i ceràmica.
Veure Mesopotàmia і Torn de terrissaire
Tractat de Zuhab
El Tractat de Zuhab, també anomenat Tractat de Qasr-i Xirin (en persa: قصرشیرین), és un acord signat entre l'Imperi safàvida i l'Imperi Otomà el 17 de maig de 1639.
Veure Mesopotàmia і Tractat de Zuhab
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Mesopotàmia і Trajà
Tren
Tren d'alta velocitat Un tren és un vehicle que circula sobre uns rails i fa possible el transport ferroviari en ser propulsat per si mateix (autopropulsat) o per una locomotora.
Veure Mesopotàmia і Tren
Triangle (instrument musical)
Triangle de la marca Grover Baquetes de triangle de la marca Chalklin Triangle El triangle és un instrument de percussió de metall, pertanyent al grup dels idiòfons, perquè el so resultant és fruit de la vibració del metall després de ser colpejat amb la baqueta metàl·lica quasi sempre.
Veure Mesopotàmia і Triangle (instrument musical)
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Mesopotàmia і Trigonometria
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Mesopotàmia і Troia
Trompeta
La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall.
Veure Mesopotàmia і Trompeta
Tukultininurta I
Tukultininurta I o Tukulti-Ninurta I (antigament Tukultininib o Tukulti-Ninib quan el nom de la deïtat "Ninurta" es va transcriure Ninib) va ser rei d'Assíria cap als anys 1235 aC - 1196 aC.
Veure Mesopotàmia і Tukultininurta I
Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub
Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub ——, fou soldà del soldanat aiúbida de Damasc i del Soldanat aiúbida d'Egipte (1249-1250) Després d'haver passat la seva vida a Mesopotàmia, on havia estudiat jurisprudència, lògica i teologia, però el seu avi al-Kàmil ibn al-Àdil s'havia adonat ràpidament que els seus estudis no corregirien la seva malaptesa i manca d'informació.
Veure Mesopotàmia і Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub
Tuttul
Tuttul (modernament assenyalada com Tuttul del sud) fou una ciutat autònoma de l'antiga Mesopotàmia situada a uns 100 km al nord de Kish a l'Eufrates, que probablement depenia de la ciutat estat de Mari cap al 2337 aC quan fou conquerida per Sargon I. El culte principal era llavors al déu Dagan, un déu semita, que també era venerat a Mari.
Veure Mesopotàmia і Tuttul
Umm al-Nar
Umm al-Nar és una illa de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units) a la costa de l'emirat, a uns 22 km al sud-est d'Abu Dhabi (ciutat) i prop de l'Aeroport Internacional d'Abu Dhabi.
Veure Mesopotàmia і Umm al-Nar
Umm Dabaghiya
Umm Dabaghiya és un jaciment arqueològic de l'Iraq que dona nom a una cultura neolítica que fou la primera cultura ceràmica de Mesopotàmia, al sud de les muntanyes Sindjar.
Veure Mesopotàmia і Umm Dabaghiya
Umma (ciutat estat)
Umma amb Lugal-Zage-Si cap al 2350 aC. Kish, Umma i Akkad, 2400 a 2350 aC. Umma va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Umma (ciutat estat)
Unguja
Unguja, sovint també coneguda com a Zanzíbar, és l'illa major de les que formen l'arxipèlag de Zanzíbar.
Veure Mesopotàmia і Unguja
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Veure Mesopotàmia і Unitat de mesura
Uqabuwa
Uqabuwa va ser una antiga ciutat de Mesopotàmia de situació encara discutida, suposadament al nord de l'alt Tigris, i al nord d'Ilansura, en un afluent del Tigris.
Veure Mesopotàmia і Uqabuwa
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Veure Mesopotàmia і Ur
Ur (bòvid)
L'ur (Bos primigenius) és una espècie de boví extinta, considerada com l'avantpassat salvatge del bou domèstic modern.
Veure Mesopotàmia і Ur (bòvid)
Ur (desambiguació)
* Geografia.
Veure Mesopotàmia і Ur (desambiguació)
Urshu
Urshu, Uršu o Ursum era una ciutat estat de Mesopotàmia a l'Eufrates superior, vassall de Kargamiš (Karkemish) de situació desconeguda però no gaire llunyana de Karkemish, al nord d'aquesta.
Veure Mesopotàmia і Urshu
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Veure Mesopotàmia і Uruk
Utopia
l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.
Veure Mesopotàmia і Utopia
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure Mesopotàmia і Valent
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Veure Mesopotàmia і Valerià
Verd
Verd El verd és un dels tres colors primaris additius.
Veure Mesopotàmia і Verd
Vi blanc
El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.
Veure Mesopotàmia і Vi blanc
Via Maris
La via Maris (violeta), el camí dels Reis (vermell) i altres rutes comercials antigues, c. 1300 aC La via Maris és una de les rutes comercials més antigues que es coneixen: data de l'edat de bronze.
Veure Mesopotàmia і Via Maris
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Veure Mesopotàmia і Vidre
Vidre egipci
Atuell vidriada de l'època de Thutmose III, exposada al Museu de Múnic. El vidre va ser utilitzat des d'èpoques molt antigues pels artesans egipcis en l'elaboració de comptes per collarets i braçalets, ulls per estàtues, figuretes i amulets variats, plaquetes per adorn de mobles, imitacions de pedres fines amb gran similitud i en atuells i petites estàtues de colors diferents.
Veure Mesopotàmia і Vidre egipci
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Mesopotàmia і Vinya
Vitis vinifera
Vitis vinifera és una planta de la família Vitaceae originària de la zona del Caucas i l'Orient Pròxim i objecte de conreu des de les primeres civilitzacions.
Veure Mesopotàmia і Vitis vinifera
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Veure Mesopotàmia і Vologès IV de Pàrtia
Vologès V de Pàrtia
Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.
Veure Mesopotàmia і Vologès V de Pàrtia
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Mesopotàmia і Volta de canó
Willi Baumeister
Willi Baumeister (22 de gener de 1889 - 3 d'agost de 1955) va ser un pintor informalista, escenògraf, fotògraf i tipògraf alemany.
Veure Mesopotàmia і Willi Baumeister
William Slim
El Mariscal de Camp Sir William Joseph Slim, 1r Vescomte Slim, KG GCB GCMG GCVO GBE DSO MC (6 d'agost de 1891 – 14 de desembre de 1970) va ser un comandant militar britànic i el 13è Governador General d'Austràlia.
Veure Mesopotàmia і William Slim
Xamaix
conquistador babiloni Xamaix (accadi: Šamaš; fenici: 𐤔𐤌𐤔 šmš; siríac clàssic: ܫܡܫܐ, šemša) era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a lUtu sumeri (en sumeri, dUD 𒀭𒌓)).
Veure Mesopotàmia і Xamaix
Xams
Xams, el «Sol», fou una divinitat preislàmica dels àrabs, ja adorada entre els assiri-babilonis i al sud d'Aràbia.
Veure Mesopotàmia і Xams
Xamxi-Adad I
Imperi de Shamshi-Adad I vers 1780 aC Xamxi-Adad I (Šamši-Adad) (final - principi) fou rei de l'Alta Mesopotàmia amb capital a Shubat-Enlil.
Veure Mesopotàmia і Xamxi-Adad I
Xirkuh
Àssad-ad-Din Xírkuh ibn Xadi (‘Lleó de les Muntanyes’) fou un general del zengita Nur-ad-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.
Veure Mesopotàmia і Xirkuh
Xuruppak
Xuruppak (Šuruppak) va ser una ciutat estat de l'antiga Mesopotàmia que, al començament de la civilització sumèria, va exercir-ne per un temps l'hegemonia.
Veure Mesopotàmia і Xuruppak
Yashmakhadad
Yashmakhadad o Yasmakh-Addu va ser rei de Mari, a l'antiga Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Yashmakhadad
Yazdanisme
El yazdanisme (derivat del mot irànic yazdān, ‘divinitat’, ‘adoració’) és un terme introduït per Mehrdad Izady per a definir les religions preislàmiques dels kurds.
Veure Mesopotàmia і Yazdanisme
Yenicekent
Yenicekent és un municipi dependent del districte de Buldan, província de Denizli al sud-oest de Turquia.
Veure Mesopotàmia і Yenicekent
Zabalam
Zabalam o Zabala va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Zabalam
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
Veure Mesopotàmia і Zagros
Zigurat
Un zigurat és un temple de l'antiga Mesopotàmia que té forma d'una torre esglaonada.
Veure Mesopotàmia і Zigurat
Zimri-Lim
Zimri-Lim o Zimrilim va ser rei de la ciutat-estat de Mari a l'antiga Mesopotàmia.
Veure Mesopotàmia і Zimri-Lim
130 aC
El 130 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Veure Mesopotàmia і 130 aC
244
El 244 (CCXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Mesopotàmia і 244
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Mesopotàmia і 26 de juny
303 aC
El 303 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Mesopotàmia і 303 aC
503
El 503 (DIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Mesopotàmia і 503
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Veure Mesopotàmia і 507
També conegut com Antiga Mesopotàmia, Mesopotàmia., Mesopotàmic, Mesopotàmica, Regió de Mesopotàmia.
, Antic Orient Pròxim, Antiga Església Oriental, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antiguitat tardana, Antimoni, Antioquia de Mesopotàmia, Anxan, Apamea del Tigris, Apiak, Apišal, Aq Qoyunlu, Ar-Raqqà, Arabaya, Arameu, Arameus, Aratta, Arbayistan, Arbela, Arbre, Arc (arquitectura), Arc de mig punt, Ardaixir I, Arma química, Armènia persa, Armistici de Mudros, Arquelau, Arquelau (sàtrapa), Arqueologia d'Elam, Arquitectura, Arquitectura gòtica, Arquitectura popular, Art antic, Art de l'antiga Grècia, Art de l'Índia, Art gòtic, Art mesopotàmic, Art prehistòric, Artàxides, Artemita d'Apol·linatis, Arthur Harris, As-Saffah, Ashlakka, Assíria, Assiriologia, Assiris, Assur, Astabed, Astarté, Astrologia occidental, Atabegs de Mossul, Ayyar, Èridu, Ésser humà, Àrabs, Àrabs del Khuzestan, Àsia, Àvars de Pannònia, Babilònia, Babilònia (ciutat), Badjadda, Badtibira, Bagdad, Bahram I, Bahram II, Bahram III, Bahram IV, Baix Imperi, Baixa Mesopotàmia, Baklava, Balazote, Banu Xammar, Banu Xayban, Barba, Barkyaruq, Bastida, Batalla d'Ajnadayn, Batalla de Barbalissos, Batalla de Bosrà, Batalla de Gal·lípoli (1915), Batalla de Gaugamela, Batalla de Misikhe, Batalla de Resena, Batalla del Pont, Bateria de Bagdad, Bàrbar, Bíblia, Begtegínida, Beguda, Benjamí de Tudela, Benjaminites, Bensimalites, Berós, Bet Xearim, Betuel, Biblioteca, Biografia, Biotecnologia, Birta, Birtha, Bit-Amukkani, Bixr ibn al-Walid, Bixri, Blitor, Boncnes, Borratja, Borsippa, Botànica, Bou, Boxa, Bronze, Buka, Bulla, Busan (Mesopotàmia), Caduceu, Calacene, Cal·ligrafia cúfica, Caldea, Califat Abbàssida, Canal hidràulic, Canal navegable, Canya (planta), Capacitat de càrrega, Capoeta damascina, Caracene, Caral, Carl Georg Theodor Kotschy, Carn de porc, Carrer, Carro de guerra, Cartografia, Casa, Cassites, Cavalleria pesant, Cel, Celesíria, Ceràmica de Paterna, Cervesa, Cicle hidrològic, Cicle metònic, Cilindre de Cir, Circesium, Ciutat, Civilització de Caral, Civilització de la vall de l'Indus, Civilització minoica, Civilització olmeca, Civilització protoelamita, Claude Auchinleck, Clàssic, Clepsidra, Codi civil, Col·lecció privada, Col·leccionisme, Colonialisme, Comí, Confitat, Conquesta musulmana de Pèrsia, Constanci II, Constantí I el Gran, Cosroes II, Costa Daurada, Creixent Fèrtil, Cristians de Malabar, Cronologia d'invents i descobertes, Cronologia de la tecnologia del transport, Cultura d'Halaf, Cultura de l'antiga Roma, Cultures neolítiques i calcolítiques de Mesopotàmia, Cunaxa, Daduixa, Dagon, Dalma, Dècada del 870 aC, Deïtat, Demetri II Nicàtor, Der, Dibuix, Diccionari, Dilbat, Dimoni, Dinastia jalayírida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Diner, Divinitats fluvials (mitologia grega), Diyar Múdar, Diyar Rabia, Diyarbakır, Dret internacional, Droga, Dumuzi i Enkimdu, Dur Ilu, Dura Europos, Dvin, Ebla, Edat antiga, Edat de pedra, Edat del bronze, Edat del ferro, Edom, Egèria (escriptora), Eixnunna, Ekal·latum, El, El jardí de les delícies, El Mite de la longevitat, Elam, Elammat, Elimaida (província), Els cinc bons emperadors, Eluhtum, Emilio García Gómez, Emirat d'Armènia, Endevinació, Eneolític, Enheduanna, Eninmar, Enllumenat públic, Enna-Dagan, Enuma Elix, Epilèpsia, Esaú, Escenites, Esclavitud, Esclavitud a Espanya, Escola, Escola dels perses, Escriptura, Escriptura cuneïforme, Escriptura pictogràfica, Escultura, Escultura romana, Esfinxs d'Agost, Espasa, Estat Islàmic, Estàter, Estel, Estela d'Hammurabi, Estilet, Etemenanki, Eufrates, Evangeli apòcrif de Joan, Evolució dels éssers humans, Evolució dels mamífers, Execució mitjançant l'ús d'un elefant, Expansió de l'islam, Exportació, Extractor Soxhlet, Façana, Fabricació, Falange (militar), Fantasia, Faula, Fenícia, Fenicis, Ferro, Fisioteràpia, Flauta, Flavi Focas, Forath, Frahat d'Armènia, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Gai, Gandaix, Garshuni, Gastronomia de l'Iran, Gat salvatge asiàtic, Göbekli Tepe, Günter Dreyer, Gens Flàvia, Geometria, Gipsisòl, Giroscopi, Girsu, Gnosticisme, Golf Pèrsic, Granadura, Grand Palais, Granulat (orfebreria), Griu, Grups armats de la Guerra Civil siriana, Guèzer, Guerra de Kitus, Guerra otomano-safàvida (1532-1555), Guerres arabo-romanes, Guerres Pàrtiques, Guerres romano-perses, Guerrilla, Habiru, Hadrià, Hammurabi, Harharu, Harran, Hebreus, Heraclea Pòntica, Heracli, Hermitage, Heskîf, Hieràpolis de Síria, Hipòtesi dels antics astronautes, Hira, Hiritum, Història, Història d'Aràbia, Història d'Àsia, Història d'Europa, Història d'Israel i Palestina, Història d'Oman, Història de Geòrgia, Història de l'agricultura, Història de l'alfabet, Història de l'antic Israel, Història de l'Aràbia Saudita, Història de l'escriptura, Història de l'escultura, Història de l'Imperi Romà, Història de l'Iran, Història de l'Iraq, Història de la botànica, Història de la cirurgia, Història de la civilització islàmica, Història de la comunitat jueva a Palestina, Història de la literatura, Història de la medicina, Història de la pintura, Història de la regió mediterrània, Història de la tecnologia, Història de la Terra, Història de les campanyes militars romanes, Història de les Maldives, Història de les matemàtiques, Història de Mesopotàmia, Història de Mongòlia, Història de Turquia, Història del cristianisme, Història del Iemen, Història del Líban, Història del mètode científic, Història del pa, Història del tanc, Història del transport, Història del Turkmenistan, Història dels kurds, Història dels ordinadors, Història registrada, Història universal, Historiografia, Historiologia, Hitites, Hora, Hubal, Humphrey de Verd Leigh, Huns, Hurrita, Hurrites, Iazidisme, Ibers, Iblul-El, Ibn Abi Asrun, Ibn Battuta, Ibn Hinzaba, Ibn Taymiyya, Igihàlquides, Ilghazi II, Iluixuma, Imperi Accadi, Imperi Mede, Imperi Nou d'Egipte, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Impremta, Indústria informàtica, Influència babilònica a la Bíblia, Intervenció militar contra l'Estat Islàmic, Inundació, Iogurt, Iran, Iraq, Isin, Itua, Iyad, James Henry Breasted, Jardí de l'Edèn, Jardins penjants de Babilònia, Jeroglífic egipci, Joc reial d'Ur, Johannes Gutenberg, Jordània, Jovià, Judaisme, Judà (fill de Jacob), Judes Tadeu, Jueus, Jutge d'Israel, Kakmum, Kalyan, Kanat Uigur, Kangavar, Kaykhusraw II, Kazallu, Kerbogha, Keshi, Khabur, Khalule, Khaneus, Khanikin, Kiritab, Kishurra, Kix, Kobad I, Koca Mehmet Hüsrev Paixà, Kug-Baba, Kushi, Kut al-Amara, Kutha, L'odissea d'Astèrix, La ciència i la Bíblia, La patrulla perduda, Laban, Labartu, Lagaix, Laodicea de Mesopotàmia, Larsa, Lawrence d'Aràbia, Legió XII Fulminata, Lent de Nimrud, Leonard Woolley, Leptospira, Les mil i una nits, Lesbiana, Leví, Lia, Licos, Lilit, Literatura, Literatura mesopotàmica, Llaüt, Llac Urmia, Llar, Llegum, Llengües semítiques, Llengua hitita, Llengua sacra, Llet, Llevant (Orient Pròxim), Llibre, Llibre de la Vaca Celestial, Llista d'antics grecs, Llista d'unitats de massa d'Assíria, Llista d'unitats de massa de Babilònia, Llista de governants aiúbides, Llista de personatges bíblics, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Lofoscòpia, Luci Vesproni Càndid, Ludlul bel nemeqi, Maat, Maó (construcció), Madaktu, Magan, Malgium, Manat (mitologia), Manbij, Mandeisme, Mandir, Maniqueisme, Manixtuixu, Maogamalcha, Mar Mediterrània, Mar Negra, Marad, Maragha, Marc Aureli Car, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marcionisme, Mardaman, Marduk, Maronsa, Martiri de Sant Bartomeu, Maskham-shapir, Matemàtiques de l'antiga Grècia, Maximí el Traci, Mazeu, Máximo Tajes, Música, Música de l'antiguitat, Medes, Medicina, Megalitisme, Mehmet Talat Paixà, Mehmet VI, Mesene, Mesopotàmia (desambiguació), Mesquita d'Ibn Tulun, Micromeria, Migdònia, Migdònia de Mesopotàmia, Mil·lenarisme, Mil·lenni III aC, Mil·lenni IV aC, Mil·lenni V aC, Mil·lenni VI aC, Mil·lenni VII aC, Mite d'Etana, Mite fundacional, Mitologia etrusca, Mitraisme, Mitridates IV de Pàrtia, Mitridates VI Eupàtor, Moló de Mèdia, Moloc, Moneda, Monestir, Mongke, Morfina, Mosaic, Muïzz al-Dawla, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Muntanyes del Taure, Murat IV, Museu Britànic, Museu de Pèrgam, Museu del Louvre, Naarda, Najran, Namar, Naqada I, Naqada II, Naqada III, Narsès de Pèrsia, Naturalis Historia, Navès, Nínive, Necronomicon, Neil Ritchie, Neoelamita II, Neoelamita III, Neolític, Neolític preceràmic, Nestorianisme, Neteja ètnica, Nicèfor Paleòleg (1081), Nigromància, Nimrod (personatge del Gènesi), Ningal, Ningishzida, Ninhursag, Nippur, Nombre primer, Notació posicional, Numàyrides, Numeració de la cultura dels camps d'urnes, Numeració romana, Nuzi, Obeid, Obertura (arquitectura), Odenat, Oljeitu, Opis, Orient Mitjà, Ornitologia, Osroene, Otniel, Ovella, País d'Uz, País de la Mar, Pacte de Triparadisos, Palmira, Pantè d'Alexandria, Parc Natural del Cap de Creus, Parella, Parsua, Partició de l'Imperi Otomà, Pau I de Constantinoble, Pèrsia, Pèrsida, Péssah, Pedra de Rosetta, Període arcaic d'Amèrica, Període d'Uruk, Període hel·lenístic, Període predinàstic d'Egipte, Pere I d'Alexandria, Perfilador d'ulls, Persa, Persèpolis, Persecució dels cristians, Petahia de Ratisbona, Petó, Pintura d'història, Piràmide (arquitectura), Piràmide esglaonada, Pisa (ceràmica), Pisana, Pla hipodàmic, Placa aràbiga, Planeta, Plat (instrument musical), Poalanca, Poblament d'Amèrica, Poema èpic, Poesia narrativa, Poliàndria, Prehistòria, Prehistòria a Catalunya, Presa d'aigua, Presocràtics, Primer califat, Protoafroasiàtic, Província de Mardin, Ptolemeu III Evèrgetes I, Purukkuzu, Qabra, Qattara, Quadrat (polígon), Qurkhi, Rabia, Rapiqum, Raquel, Razama, Ràtzies al Curopalat, Rebeca, Regadiu, Regió arabosahariana, Regió de Síria, Regió històrica, Regió irano-turaniana, Regne d'Elimaida, Regne de Moab, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Religió elamita, Religió hurrita, Retrat, Revolució neolítica, Richard Pococke, Riu, Riu Botan, Riu Deva, Roda, Roseta (decoració), Rubèn, Ruta comercial, Ruta de la seda, Sabeus (religió), Sabianistes, Salaó, Saladí, Salluhan, Saluki, Samaritans, Samsuditana, Sangiriti, Sant Jordi, Sapor I, Sara, Sargon d'Accad, Satrapia d'Assíria, Satrapia de Babilònia, Saumu, Sausatatar, Síria, Segell cilíndric, Segell de goma, Segle XIX aC, Segle XXXVII aC, Semíramis, Semerkhet, Semites de Mesopotàmia, Set meravelles del món antic, Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge de Bagdad (1258), Sicle, Silkhak-Inxuixinak, Simeó, Simeó de Mesopotàmia, Simeó Heresiarca, Simitarra, Simurrum, Sin, Sinagoga, Sinjar, Sippar, Sippar Amnanum, Siríac, Sistema d'escriptura, Solimà I el Magnífic, Subboreal, Subregió, Suda (Mesopotàmia), Sufrites, Suhar, Sukkal, Sultanat, Sultà, Sumer, Sumeri, Sumu-Yaman, Sunnisme, Sutrúquides, Sutruk-Nakhunte, Tadum, Tanúkhides, Tanc, Taules del Destí, Tawuk, Tèrah, Teatre d'operacions de Mesopotàmia, Teòfil d'Antioquia, Tecnologia de la informació, Tel, Tel-Aviv, Tell Hassuna, Tema (circumscripció administrativa), Teoria dels humors, Terqa, Terrissa, Thomas Edward Lawrence, Thor Heyerdahl, Tiberi II, Tidnum, Tigris, Tilbeşar, Topless, Torn de terrissaire, Tractat de Zuhab, Trajà, Tren, Triangle (instrument musical), Trigonometria, Troia, Trompeta, Tukultininurta I, Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub, Tuttul, Umm al-Nar, Umm Dabaghiya, Umma (ciutat estat), Unguja, Unitat de mesura, Uqabuwa, Ur, Ur (bòvid), Ur (desambiguació), Urshu, Uruk, Utopia, Valent, Valerià, Verd, Vi blanc, Via Maris, Vidre, Vidre egipci, Vinya, Vitis vinifera, Vologès IV de Pàrtia, Vologès V de Pàrtia, Volta de canó, Willi Baumeister, William Slim, Xamaix, Xams, Xamxi-Adad I, Xirkuh, Xuruppak, Yashmakhadad, Yazdanisme, Yenicekent, Zabalam, Zagros, Zigurat, Zimri-Lim, 130 aC, 244, 26 de juny, 303 aC, 503, 507.