Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Abadia de Prüm, Abadia de Quedlinburg, Albrecht Adam, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Magdeburg, Arquebisbat de Salzburg, Berchtesgaden, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat de Bamberg, Bisbat de Basilea, Bisbat de Freising, Bisbat de Lübeck, Bisbat de Münster, Bisbat de Rottenburg-Stuttgart, Casal d'Oettingen, Ciutat Lliure de Lübeck, Comtat de Castell, Comtat de Stolberg-Stolberg, Electorat de Baviera, Electorat del Palatinat, Estat Imperial, Gran ducat de Hessen i del Rin, Ingelheim, Lluís I de Baviera, Mediatització, Obertilliach, Província de Saxònia, RDH, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Dyfed, Secularització.
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadia de Prüm · Veure més »
Abadia de Quedlinburg
Labadia de Quedlinburg (alemany:Reichsstift Quedlinburg) va ser una casa de canongesses seculars a Quedlinburg, en el que ara és Saxònia-Anhalt (Alemanya).
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadia de Quedlinburg · Veure més »
Albrecht Adam
va ser un pintor bavarès que va acompanyar Napoleó Bonaparte durant la campanya de Rússia de 1812.
Nou!!: Mediatització i secularització і Albrecht Adam · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Mediatització i secularització і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbat de Magdeburg
LArquebisbat de Magdeburg (alemany Erzbistum Magdeburg) fou una arxidiòcesi de l'Església catòlica Romana i un Principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic centrat a la ciutat de Magdeburg, al riu Elba.
Nou!!: Mediatització i secularització і Arquebisbat de Magdeburg · Veure més »
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Nou!!: Mediatització i secularització і Arquebisbat de Salzburg · Veure més »
Berchtesgaden
dreta Berchtesgaden és un municipi rural pertanyent al districte de Berchtesgaden, situat al sud del Regierungsbezirk d'Oberbayern de l'Estat lliure de Baviera, a la regió muntanyenca dels Alps alemanys.
Nou!!: Mediatització i secularització і Berchtesgaden · Veure més »
Bisbat d'Eichstätt
El ''Collegium Willibaldinum'' d'Eichstätt, seu del seminari diocesà. Mapa del principat eclesiàstic d'Eichstätt el 1717. XVIII. El santuari Maria Brünnlein de Wemding, el més important lloc de pelegrinatge marià de la diòcesi, visitat pel Papa Joan Pau II el 1998. Escut de la diòcesi El bisbat d'Eichstätt (alemany: Bistum Eichstätt, llatí: Dioecesis Eystettensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat d'Eichstätt · Veure més »
Bisbat de Bamberg
Escut del bisbat de Bamberg Mapa del bisbat de Bamberg Catedral de Bamberg El Bisbat de Bamberg fou establert el 1007 per afavorir l'extensió de cristianisme a Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Bamberg · Veure més »
Bisbat de Basilea
Escut Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Basilea · Veure més »
Bisbat de Freising
Catedral Orgue Palau arquebisbal (Palau Holnstein) Escut de l'arxidiòcesi El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Múnic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Freising · Veure més »
Bisbat de Lübeck
Escut del bisbat Mapa de situació, en blau els dominis eclesiàstics, en color més fosc el principat-bisbat de Lübeck el 1648. El Bisbat de Lübeck fou una diòcesi catòlica i un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Lübeck · Veure més »
Bisbat de Münster
El Bisbat de Münster fou inicialment una diòcesi catòlica fundada sota els carolingis, i després també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a la part del nord de l'actual Rin del Nord-Westfàlia i a l'oest de Baixa Saxònia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Münster · Veure més »
Bisbat de Rottenburg-Stuttgart
El bisbat de Rottenburg-Stuttgart (alemany: Bistum Rottenburg-Stuttgart, llatí: Dioecesis Rottenburgensis-Stutgardiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Friburg.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Rottenburg-Stuttgart · Veure més »
Casal d'Oettingen
Escut d'armes dels Oettingen Oettingen també va ser un dels estats imperials Oettingen és el nom d'una família noble i d'un comtat situat en una zona entre l'est de l'actual estat federal de Baden-Württemberg i l'oest de Baviera a Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Casal d'Oettingen · Veure més »
Ciutat Lliure de Lübeck
Territori de la Ciutat Lliure de Lübeck de 1815 a 1937 La Ciutat Lliure i Hanseàtica de Lübeck (en alemany, Freie und Hansestadt Lübeck), va ser una ciutat estat de 1226 a 1937, en el que ara són els estats alemanys de Slesvig-Holstein i Mecklemburg-Pomerània Occidental.
Nou!!: Mediatització i secularització і Ciutat Lliure de Lübeck · Veure més »
Comtat de Castell
El Comtat de Castell va ser un comtat del Sacre Imperi.
Nou!!: Mediatització i secularització і Comtat de Castell · Veure més »
Comtat de Stolberg-Stolberg
Castell de Stolberg. El Comtat de Stolberg-Stolberg va ser un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic en la regió sud del Harz.
Nou!!: Mediatització i secularització і Comtat de Stolberg-Stolberg · Veure més »
Electorat de Baviera
L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.
Nou!!: Mediatització i secularització і Electorat de Baviera · Veure més »
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Nou!!: Mediatització i secularització і Electorat del Palatinat · Veure més »
Estat Imperial
Estat Imperial era cadascun dels estats immediats del Sacre Imperi Romanogermànic o de propietat imperial (en alemany singular: Reichsstand, plural: Reichsstände), és a dir entitats territorials i polítiques.
Nou!!: Mediatització i secularització і Estat Imperial · Veure més »
Gran ducat de Hessen i del Rin
El gran ducat de Hessen i del Rin va ser un antic estat vassall del Sacre Imperi Romanogermànic, en l'actual territori d'Alemanya, i plenament independent des de 1806.
Nou!!: Mediatització i secularització і Gran ducat de Hessen i del Rin · Veure més »
Ingelheim
Ingelheim am Rhein és una ciutat alemanya de l'estat federal Renània-Palatinat situada a la riba oest del riu Rin.
Nou!!: Mediatització i secularització і Ingelheim · Veure més »
Lluís I de Baviera
fou rei de Baviera des de 1825 fins a 1848.
Nou!!: Mediatització i secularització і Lluís I de Baviera · Veure més »
Mediatització
Mediatització es defineix en termes generals com la incorporació d'una monarquia per una altra monarquia de tal manera que el governant de l'Estat incorporat mantenia el títol de noblesa, i generalment una part del poder.
Nou!!: Mediatització i secularització і Mediatització · Veure més »
Obertilliach
Obertilliach és un municipi del districte de Lienz, a l'estat austríac del Tirol.
Nou!!: Mediatització i secularització і Obertilliach · Veure més »
Província de Saxònia
La Província de Saxònia (en alemany Provinz Sachsen) va ser una província del regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1816 fins al 1944.
Nou!!: Mediatització i secularització і Província de Saxònia · Veure més »
RDH
* Reichsdeputationshauptschluss, llei de secularització promulgada per la Dieta Imperial del Sacre Imperi Romanogermànic el 1803.
Nou!!: Mediatització i secularització і RDH · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Mediatització i secularització і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de Dyfed
El Regne de Dyfed va ser un dels petits reialmes que van sorgir al país de Gal·les, després que els romans abandonessin l'illa de la Gran Bretanya al.
Nou!!: Mediatització i secularització і Regne de Dyfed · Veure més »
Secularització
Mapa d'Estats seculars. La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme.
Nou!!: Mediatització i secularització і Secularització · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mediatització alemanya, Mediatització i Secularització, Reichsdeputationshauptschluss.
