Accés més ràpid que el navegador!
131 les relacions: Afrani Annibalià, Anarquia militar, Antipapa Heracli, Arqueta de Sant Cugat, Art paleocristià, Aureli, Baix Imperi, Batalla del Pont Milvi, Belenos, Bigàmia, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat de Como, Bisbat de Verona, Bonós i Maximià, Campament de Dioclecià, Cançó de Santa Fe, Caps francs, Carausi, Càndid de Tebes, Cesaraugusta, Claudi Eusteni, Claudi Mamercí, Codi Gregorià, Codi Hermogenià, Constanci I Clor, Constantí I el Gran, Constantina (Algèria), Crisi del segle III, Crispí i Crispinià, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cronologia de l'antiga Roma, Cultura de l'antiga Roma, Dècada del 280, Dècada del 290, Dècada del 300, De Casibus Virorum Illustrium, Dinastia constantiniana, Dioclecià, Domici Alexandre, Donacià i Rogacià, Donatisme, El Martiri de Sant Maurici, Elià (gal), Emperadrius romanes, Engràcia de Saragossa, Erasme d'Antioquia, Església primitiva, Eutròpia, Eutròpia (sogra de Constanci Clor), Eutropia (cràter), ..., Exèrcit romà tardà, Fausta, Fausta (Donizetti), Flàvia Maximiana Fausta, Flàvia Maximiana Teodora, Francs salis, Gai (papa), Galeri, Genís d'Arle, Gens Flàvia, Gens Valèria, Gereó de Colònia, Guàrdia Pretoriana, Helena de Constantinoble, Hermòpolis Magna, Himeri de Nicomèdia, Hispània Tarraconense, Història de França, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Roma, Jovians i herculans, Juliana de Nicomèdia, Justina de Pàdua, Legió I Maximiana, Legió II Herculia, Legió Tebana, Legió VI Herculia, Lesbiana, Licini I, Llista d'emperadors romans, Llista de personatges històrics d'òpera, Llucià d'Antioquia, Marcel de Tànger, Maures, Maurici d'Agaunum, Maxenci, Maximí Daia, Milà, Mosaic, Obertenghi, Organyà, Osi de Còrdova, Panegírics vells, Panegyrici Latini, Pantaleó de Nicomèdia, Papa Eusebi, Papa Marcel·lí, Papa Melquíades, Pater patriae, Persecució de Dioclecià, Persecució dels cristians, Prim i Felicià de Mentana, Quinquegentians, Regina (màrtir), Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Religió a l'antiga Roma, Roda (suplici), Sabí de Spoleto, Sant Magí, Sant Sebastià màrtir, Sàrdica, Sergi i Bacus, Sever II, Severià (príncep), Sremska Mitrovica, Tauroboli, Teodora, Termes de Dioclecià, Tervings, Tetrarquia, Tresor de Tomares, Urna de Sant Càndid, Víctor de Marsella, Víctor de Mauretània, Víctor de Xanten, Via Àpia, Vil·la romana del Casale, 285, 287, 298, 310. Ampliar l'índex (81 més) »
Afrani Annibalià
Afrani Annibalià, en llatí Afranius Hannibalianus, va viure al segle III, i va ser un magistrat romà, cònsol l'any 292, Prefecte del pretori, senador i comandant militar.
Nou!!: Maximià і Afrani Annibalià · Veure més »
Anarquia militar
L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.
Nou!!: Maximià і Anarquia militar · Veure més »
Antipapa Heracli
Heracli va ser un religiós cristià romà documentat a inicis del.
Nou!!: Maximià і Antipapa Heracli · Veure més »
Arqueta de Sant Cugat
LArqueta de Sant Cugat és un reliquiari d'orfebreria de principi del.
Nou!!: Maximià і Arqueta de Sant Cugat · Veure més »
Art paleocristià
La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.
Nou!!: Maximià і Art paleocristià · Veure més »
Aureli
* Aureli (metge).
Nou!!: Maximià і Aureli · Veure més »
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Nou!!: Maximià і Baix Imperi · Veure més »
Batalla del Pont Milvi
La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.
Nou!!: Maximià і Batalla del Pont Milvi · Veure més »
Belenos
Belenos o Belenus és un déu celta que va agafar atributs de diverses deïtats d'altres cultures.
Nou!!: Maximià і Belenos · Veure més »
Bigàmia
Elcanà i les seves dues dones En cultures on la monogàmia és obligatòria, la bigàmia és l'acte de contraure matrimoni amb una persona mentre encara està legalment casat amb una altra.
Nou!!: Maximià і Bigàmia · Veure més »
Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino
El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.
Nou!!: Maximià і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Maximià і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Maximià і Bisbat de Verona · Veure més »
Bonós i Maximià
Bonós i Maximià (Antioquia de l'Orontes, - ~363) van ésser dos soldats romans, màrtirs per la seva fe cristiana.
Nou!!: Maximià і Bonós i Maximià · Veure més »
Campament de Dioclecià
El Campament de Dioclecià va ser un complex militar romà o castrum construït a l'antiga ciutat de Palmira al desert de Síria.
Nou!!: Maximià і Campament de Dioclecià · Veure més »
Cançó de Santa Fe
Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.
Nou!!: Maximià і Cançó de Santa Fe · Veure més »
Caps francs
III. En taronja, l'Imperi romà; en verd els pobles francs. Aquesta llista de caps francs inclou una relació no exhaustiva dels diferents cabdills de certa rellevància entre el grup ètnic dels francs, establert primerament més enllà de les fronteres de la Germània imperial, vers el i posteriorment, dispersats per la Gàl·lia.
Nou!!: Maximià і Caps francs · Veure més »
Carausi
Marc Aureli Mauseu Carausi (Marcus Aurelius Mausaeus Carausius) va ser un militar romà d'origen gal que va usurpar tron imperial, declarant-se emperador de Britània i el nord de la Gàl·lia l'any 286.
Nou!!: Maximià і Carausi · Veure més »
Càndid de Tebes
Càndid o Candi de Tebes (Alt Egipte?, segona meitat del - Agaunum, actual Saint-Maurice, Suïssa, 303 o 304) va ser un militar de l'exèrcit romà, membre de la Legió Tebana.
Nou!!: Maximià і Càndid de Tebes · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Maximià і Cesaraugusta · Veure més »
Claudi Eusteni
Claudi Eusteni (en llatí Claudius Eusthenius) va ser un alt funcionari imperial romà, secretari ob epistolis de Dioclecià.
Nou!!: Maximià і Claudi Eusteni · Veure més »
Claudi Mamercí
Claudi Mamercí o Mamertí (en llatí Claudius Mamertinus) va ser un alt funcionari i un escriptor de panegírics romà del, amb dues obres recollides als "Panegyrici Latini".
Nou!!: Maximià і Claudi Mamercí · Veure més »
Codi Gregorià
El Codi Gregorià o Còdex Gregorià (en llatí Codex Gregorianus) era un codi legal compilat pel jurista Gregorià (de vegades anomenat erròniament Gregori).
Nou!!: Maximià і Codi Gregorià · Veure més »
Codi Hermogenià
El Codi Hermogenià (en llatí Codex Hermogenianus) va ser una recopilació de lleis probablement feta per Hermogenià (de vegades anomenat erròniament Hermògenes).
Nou!!: Maximià і Codi Hermogenià · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Maximià і Constanci I Clor · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Maximià і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Nou!!: Maximià і Constantina (Algèria) · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Maximià і Crisi del segle III · Veure més »
Crispí i Crispinià
Crispí i Crispinià van ser dos germans cristians, martiritzats al final del a Roma.
Nou!!: Maximià і Crispí i Crispinià · Veure més »
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Nou!!: Maximià і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Maximià і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Nou!!: Maximià і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »
Dècada del 280
Sense descripció.
Nou!!: Maximià і Dècada del 280 · Veure més »
Dècada del 290
Sense descripció.
Nou!!: Maximià і Dècada del 290 · Veure més »
Dècada del 300
Sense descripció.
Nou!!: Maximià і Dècada del 300 · Veure més »
De Casibus Virorum Illustrium
De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.
Nou!!: Maximià і De Casibus Virorum Illustrium · Veure més »
Dinastia constantiniana
La dinastia constantiniana pren el seu nom de Constantí I, encara que no va ser el primer d'aquesta dinastia que va regnar.
Nou!!: Maximià і Dinastia constantiniana · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Maximià і Dioclecià · Veure més »
Domici Alexandre
Domici Alexandre o Alexandre I va ser un general romà d'origen pannoni o frigi.
Nou!!: Maximià і Domici Alexandre · Veure més »
Donacià i Rogacià
Donacià i Rogacià (Nantes, ca. 288 - 304) foren dos germans, màrtirs cristians a Nantes sota l'emperador Maximià.
Nou!!: Maximià і Donacià i Rogacià · Veure més »
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Nou!!: Maximià і Donatisme · Veure més »
El Martiri de Sant Maurici
El Martiri de Sant Maurici i els seus companys és una obra cabdal d'El Greco, realitzada entre els anys 1580-82.
Nou!!: Maximià і El Martiri de Sant Maurici · Veure més »
Elià (gal)
Elià (en llatí: Aelianus) va ser un dels caps de la insurrecció de camperols gals anomenada bagauda durant el regnat de Dioclecià, juntament amb Amandus.
Nou!!: Maximià і Elià (gal) · Veure més »
Emperadrius romanes
Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.
Nou!!: Maximià і Emperadrius romanes · Veure més »
Engràcia de Saragossa
Engràcia de Saragossa (Braga, Lusitània, últim quart del - Caesaraugusta, actual Saragossa, ca. 303) fou una donzella que va morir màrtir amb divuit companys cristians, anomenats els Sants Màrtirs de Saragossa o Innombrables Màrtirs de Saragossa.
Nou!!: Maximià і Engràcia de Saragossa · Veure més »
Erasme d'Antioquia
Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antioquia i, segons la tradició, de Formia i màrtir en temps de Dioclecià i Maximí el Traci (303) i soterrat en aquesta ciutat.
Nou!!: Maximià і Erasme d'Antioquia · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Maximià і Església primitiva · Veure més »
Eutròpia
* Eutròpia, esposa de Popili Nepocià.
Nou!!: Maximià і Eutròpia · Veure més »
Eutròpia (sogra de Constanci Clor)
Eutròpia (en llatí Eutropia) era una dama romana nascuda a Síria que va ser emperadriu romana.
Nou!!: Maximià і Eutròpia (sogra de Constanci Clor) · Veure més »
Eutropia (cràter)
Eutropia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 24.62 ° de latitud nord i 257.58 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta.
Nou!!: Maximià і Eutropia (cràter) · Veure més »
Exèrcit romà tardà
tetrarques: L'emperador Dioclecià i els seus tres col·legues imperials. A l'esquerra, Dioclecià i Maximià, els dos ''Augusti'' (coemperadors), a la dreta, Galeri i Constanci I Clor, els dos ''Caesars'' (vicemperadors). Noteu l'ús dels mantells "panonios" de llana, normalment usats (no en combat) pels oficials de l'exèrcit tardà com a resultat de la influència dels oficials iliris i tracis. Vegeu també les empunyadures de les espases, que mostren la imatge d'un cap d'àguila. Estàtua de pòrfir a la Basílica de Sant Marc, Venècia. L'exèrcit romà tardà és el terme pel qual es coneix a les forces militars de l'Imperi Romà des de l'ascens al tron de l'emperador Dioclecià l'any 284 fins a la divisió definitiva de l'Imperi en les seves meitats oriental i occidental el 395.
Nou!!: Maximià і Exèrcit romà tardà · Veure més »
Fausta
* Fausta, dama romana.
Nou!!: Maximià і Fausta · Veure més »
Fausta (Donizetti)
Fausta és una opera seria, en dos actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret començat per Domenico Gilardoni, qui va morir sense concloure'l.
Nou!!: Maximià і Fausta (Donizetti) · Veure més »
Flàvia Maximiana Fausta
Flàvia Maximiana Fausta (en llatí Flavia Maximiana Fausta) (Roma, 289-326), era filla de Maximià Herculi i d'Eutròpia i es va casar l'any 307 amb Constantí el Gran amb el que va tenir Constantí II, Constanci II i Constant.
Nou!!: Maximià і Flàvia Maximiana Fausta · Veure més »
Flàvia Maximiana Teodora
Flàvia Maximiana Teodora (en llatí Flavia Maximiana Theodora) coneguda també com a Teodora, va ser una emperadriu romana, considerada fillastra de l'emperador Maximià quan aquest es va casar amb Galèria Valèria Eutròpia, que havia tingut a Teodora amb un primer marit.
Nou!!: Maximià і Flàvia Maximiana Teodora · Veure més »
Francs salis
Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del.
Nou!!: Maximià і Francs salis · Veure més »
Gai (papa)
Gai (Salona, Dalmàcia, ? - Roma, 22 d'abril de 296) fou escollit papa el 4 de gener de 283.
Nou!!: Maximià і Gai (papa) · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Maximià і Galeri · Veure més »
Genís d'Arle
Genís d'Arle (Arle - ? 303-308) va ser un notari, màrtir cristià sota el mandat de Maximià el 303 o el 308.
Nou!!: Maximià і Genís d'Arle · Veure més »
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Nou!!: Maximià і Gens Flàvia · Veure més »
Gens Valèria
La Gens Valèria (en llatí Valeria) era una gens romana patrícia i més tard plebea.
Nou!!: Maximià і Gens Valèria · Veure més »
Gereó de Colònia
Gereó de Colònia (Alt Egipte?, segona meitat del - Colònia, Alemanya, ca. 304) va ésser un militar de la Legió Tebana.
Nou!!: Maximià і Gereó de Colònia · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Maximià і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Helena de Constantinoble
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.
Nou!!: Maximià і Helena de Constantinoble · Veure més »
Hermòpolis Magna
Hermòpolis Magna o Hermòpolis Megale, de vegades senzillament Hermòpolis, fou una ciutat de l'antic Egipte a l'Alt Egipte, anomenada anteriorment Khmun o Khemenu, situada a la riba esquerra del Nil.
Nou!!: Maximià і Hermòpolis Magna · Veure més »
Himeri de Nicomèdia
Himeri de Nicomèdia (en llatí Himerius, en grec antic Ἱμέριος) va ser un religiós grec, nomenat bisbe de Nicomèdia l'any 432 quan el bisbe Nestori va ser deposat d'aquesta seu per disposició de l'emperador Maximià.
Nou!!: Maximià і Himeri de Nicomèdia · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Maximià і Hispània Tarraconense · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Maximià і Història de França · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Maximià і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Maximià і Història de Roma · Veure més »
Jovians i herculans
Escut de la legió palatina ''Ioviani seniores'', d'acord amb el ''Notitia Dignitatum''. Els jovians (en llatí: ioviani) i herculans (en llatí: herculiani) van ser els palatins superiors, Guàrdia Imperial, unitats dels emperadors de finals de l'Imperi Romà dels anys 290 fins al segle setè.
Nou!!: Maximià і Jovians i herculans · Veure més »
Juliana de Nicomèdia
Juliana de Nicomèdia (Nicomèdia, Bitínia, ca. 285 - ca. 305) va ser una dona cristiana, morta màrtir sota l'emperador Maximià.
Nou!!: Maximià і Juliana de Nicomèdia · Veure més »
Justina de Pàdua
Justina de Pàdua (Pàdua?, s. III - 7 d'octubre de 304) fou una jove cristiana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià.
Nou!!: Maximià і Justina de Pàdua · Veure més »
Legió I Maximiana
La Legió I Maximiana (Primera legió «de Maximià») va ser una legió romana comitatenses, creada probablement l'any 296 o 297 per l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Maximià і Legió I Maximiana · Veure més »
Legió II Herculia
La Legió II Herculia (Segona legió «hercúlia» és a dir, dedicada a Hèrcules) va ser una legió romana, creada per l'emperador Dioclecià (284-305), possiblement juntament amb la I Iovia per guardar la recentment creada província d'Escítia Menor.
Nou!!: Maximià і Legió II Herculia · Veure més »
Legió Tebana
La Legió Tebana en una litografia del segle XIX D'acord amb la tradició, la Legió Tebana va ser una legió romana, els membres de la qual s'havien convertit en massa al cristianisme i van ser martiritzats plegats.
Nou!!: Maximià і Legió Tebana · Veure més »
Legió VI Herculia
La Legió VI Herculia va ser una legió romana creada per Dioclecià (284-305) a finals del que encara estava operativa a inicis del.
Nou!!: Maximià і Legió VI Herculia · Veure més »
Lesbiana
Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.
Nou!!: Maximià і Lesbiana · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Maximià і Licini I · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Maximià і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Maximià і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »
Llucià d'Antioquia
Llucià d'Antioquia (en Lucianus, en Λουκιανός) va ser un eclesiàstic sirià del començament del cristianisme.
Nou!!: Maximià і Llucià d'Antioquia · Veure més »
Marcel de Tànger
Marcel de Tànger o Marcel el Centurió (ca. mijtan - 298) va ser un militar de l'exèrcit romà, martiritzat com a cristià i venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Maximià і Marcel de Tànger · Veure més »
Maures
Mapa del nord d'Àfrica amb la Mauretània a l'esquerra Els maures (del llatí Mauri, i d'aquest terme deriva moros) és el terme amb què els romans designaren als pobles amazics de la Mauretània.
Nou!!: Maximià і Maures · Veure més »
Maurici d'Agaunum
Maurici d'Agaunum (Tebes, Alt Egipte, segona meitat del - Saint-Maurici, Valais, Suïssa, 21 de juliol de l'any 303 o 304) va ser un militar de l'exèrcit romà, comandant de la Legió Tebana.
Nou!!: Maximià і Maurici d'Agaunum · Veure més »
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Nou!!: Maximià і Maxenci · Veure més »
Maximí Daia
Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.
Nou!!: Maximià і Maximí Daia · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Maximià і Milà · Veure més »
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Nou!!: Maximià і Mosaic · Veure més »
Obertenghi
Obertenghi és el nom d'una dinastia d'origen llombard, que comença per Obert I (o Otbert o Odebertus) marquès de Milà comte de Luni i regent de la marca que al va ser anomenada Marca Obertenga del seu nom, un territori que incloïa Llombardia (amb la Suïssa italiana i Novara), l'Emília menys Bolonya (però inclosa Ferrara) i part del Piemont (amb l'Oltregiogo amb Tortona, Novi, Ovada, Bormida i part de Ligúria i de Toscana, des de la zona de Gènova a la Lunigiana i la Garfagnana, i, encara que indirectament, Còrsega i part de Sardenya. Els membres de la família tenien el títol honorífic de prínceps de San Columbano.
Nou!!: Maximià і Obertenghi · Veure més »
Organyà
Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: Maximià і Organyà · Veure més »
Osi de Còrdova
Hosi (Hosius) també Osi (Osius) o Hosi de Còrdova (Còrdova, 256 - 357) fou un bisbe hispà, Pare de l'Església i conseller de l'emperador Constantí I. És venerat com a sant per certes confessions cristianes.
Nou!!: Maximià і Osi de Còrdova · Veure més »
Panegírics vells
Panegírics vells foren una sèrie de discursos d'alabança que les ciutats o regions, sobretot de les Gàl·lies, enviaven als emperadors per felicitar-lo per esdeveniments favorables, per donar les gràcies per beneficis rebuts, o per sol·licitar la protecció o el favor.
Nou!!: Maximià і Panegírics vells · Veure més »
Panegyrici Latini
Panegyrici Latini o Panegírics Llatins és una col·lecció de dotze discursos panegírics que enalteixen les activitats de diversos emperadors romans, realitzats per diferents autors de l'Imperi entre finals del segle I EC i finals de l'IV EC.
Nou!!: Maximià і Panegyrici Latini · Veure més »
Pantaleó de Nicomèdia
Pantaleó, Pantoleó o Panteleemó (en llatí Pantaleon o Pantoleon o Panteleemon, en grec antic) va ser un metge de Nicomèdia a Bitínia del.
Nou!!: Maximià і Pantaleó de Nicomèdia · Veure més »
Papa Eusebi
Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.
Nou!!: Maximià і Papa Eusebi · Veure més »
Papa Marcel·lí
Marcel·lí o Marcel·lià fou escollit papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304.
Nou!!: Maximià і Papa Marcel·lí · Veure més »
Papa Melquíades
Melquíades o MilcíadesAltres formes d'anomenar-lo són Melcíades, Meltíades, o Miltides.
Nou!!: Maximià і Papa Melquíades · Veure més »
Pater patriae
Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.
Nou!!: Maximià і Pater patriae · Veure més »
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.
Nou!!: Maximià і Persecució de Dioclecià · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: Maximià і Persecució dels cristians · Veure més »
Prim i Felicià de Mentana
Prim i Felicià (Nomentum?, actual Mentana, província de Roma, - ca. 297 o 303) van ser dos cristians, martiritzats durant les persecucions de Dioclecià i Maximià.
Nou!!: Maximià і Prim i Felicià de Mentana · Veure més »
Quinquegentians
Els Quinquegentians o Quinquegentanei o Quinquiegentiani (Nacions Quinquegentians: Aureli Víctor 39,22; Quinquegentiani, Eutropi, Breviarium ab urbe condita, 9,22) eren una població amaziga del nord d'Àfrica (una federació, ens sembla entendre pel nom, quinque-gent, és a dir, "cinc tribus") que es van revoltar contra l'Imperi Romà a l'època de Dioclecià.
Nou!!: Maximià і Quinquegentians · Veure més »
Regina (màrtir)
Santa Regina (Autun, França, segle III) és una màrtir verge i santa de l'Església catòlica.
Nou!!: Maximià і Regina (màrtir) · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.
Nou!!: Maximià і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Maximià і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Roda (suplici)
Roda,s.XVIII; Museu Märkische-Berlin Chapbook "''The Extraordinary Tragical Fate of Calas" de'' Voltaire, Tolosa-1762. La roda (en anglès:Catherine wheel, per Santa Caterina) va ser un mètode de suplici i execució emprat a Europa (especialment a Suècia, Holanda, França, Itàlia, Escòcia i Alemanya) des de l'edat mitjana i durant l'època moderna fins a l'última execució registrada el 1841 a Prússia.
Nou!!: Maximià і Roda (suplici) · Veure més »
Sabí de Spoleto
Sabí de Spoleto (mort ca. 300) va ser un bisbe de l'església cristiana que va resistir les persecucions de Dioclecià i va ser martiritzat.
Nou!!: Maximià і Sabí de Spoleto · Veure més »
Sant Magí
Sant Magí fou un ermità del, nascut a Tarragona (o, segons algunes tradicions, a Borgonya, on havia estat el fill d'una noble casa), martiritzat pels romans a començament del.
Nou!!: Maximià і Sant Magí · Veure més »
Sant Sebastià màrtir
Sebastià (Narbona o Milà, ? - Roma, 288/304) fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.
Nou!!: Maximià і Sant Sebastià màrtir · Veure més »
Sàrdica
Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.
Nou!!: Maximià і Sàrdica · Veure més »
Sergi i Bacus
Sergi i Bacus (Síria?, segona meitat del - Resafa, Síria, 303) van ser dos militars romans, convertits al cristianisme i màrtirs.
Nou!!: Maximià і Sergi i Bacus · Veure més »
Sever II
Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Nou!!: Maximià і Sever II · Veure més »
Severià (príncep)
Flavi Severià (Flavius Severianus) fou fill de l'emperador Flavi Valeri Sever (Sever II).
Nou!!: Maximià і Severià (príncep) · Veure més »
Sremska Mitrovica
Sremska Mitrovica (en ciríl·lic serbi: Сремска Митровица pronunciat) és una ciutat i municipi de la província de la Voivodina, a Sèrbia, concretament a la riba esquerra del riu Sava.
Nou!!: Maximià і Sremska Mitrovica · Veure més »
Tauroboli
Recreació d'un tauroboli El Tauroboli era un ritual que implicava ser regat amb la sang d'un bou, i normalment era el ritual d'iniciació relacionat amb el culte de la deessa Cíbele, també anomenada Magna Mater.
Nou!!: Maximià і Tauroboli · Veure més »
Teodora
* Theodora (Händel), oratori de George Frideric Handel (HWV 68).
Nou!!: Maximià і Teodora · Veure més »
Termes de Dioclecià
Les Termes de Dioclecià (en italià Terme di Diocleziano, en llatí Thermae Diocletiani) van ser els banys termals més grans i sumptuosos de l'antiga Roma.
Nou!!: Maximià і Termes de Dioclecià · Veure més »
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Nou!!: Maximià і Tervings · Veure més »
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Nou!!: Maximià і Tetrarquia · Veure més »
Tresor de Tomares
El tresor de Tomares és un tresor romà trobat durant unes obres al Parc del Olivar del Zaudín, en la localitat sevillana de Tomares, el 28 d'abril de 2016.
Nou!!: Maximià і Tresor de Tomares · Veure més »
Urna de Sant Càndid
LUrna de Sant Càndid és un reliquiari de fusta gòtic d'autor anònim datat cap a l'any 1292.
Nou!!: Maximià і Urna de Sant Càndid · Veure més »
Víctor de Marsella
Víctor de Marsella (Alt Egipte?, segona meitat del - Marsella, Provença, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà.
Nou!!: Maximià і Víctor de Marsella · Veure més »
Víctor de Mauretània
Víctor el Moro o de Mauretània (Mauretània, actual Magrib, s. III - Milà, 303) fou un cristià de l'antiguitat, mort màrtir.
Nou!!: Maximià і Víctor de Mauretània · Veure més »
Víctor de Xanten
Víctor de Xanten (Alt Egipte?, segona meitat del - Xanten, Alemanya, de 303 o 304) hauria sigut un militar de la Legió Tebana.
Nou!!: Maximià і Víctor de Xanten · Veure més »
Via Àpia
Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.
Nou!!: Maximià і Via Àpia · Veure més »
Vil·la romana del Casale
La vil·la romana del Casale és una vil·la situada dins el territori municipal de Piazza Armerina, a la província d'Enna, al sud de Sicília.
Nou!!: Maximià і Vil·la romana del Casale · Veure més »
285
El 285 (CCLXXXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Maximià і 285 · Veure més »
287
Sense descripció.
Nou!!: Maximià і 287 · Veure més »
298
El 298 va ser un any del calendari julià.
Nou!!: Maximià і 298 · Veure més »
310
El 310 (CCCX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Maximià і 310 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Marc Aureli Galeri Maximià, Marc Aureli Valeri Maximià, Maximià Herculi, Maximià I, Primera divisió de l'Imperi Romà.
