Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Adriana Lecouvreur, Adrienne Lecouvreur, Albert de Magúncia, Anna de Saxònia, August II de Polònia, Ínterim d'Augsburg, Batalla de Fontenoy, Batalla de Lafelt, Batalla de Mühlberg, Batalla de Rocourt, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Casal d'Àustria, Castell de Chambord, Concili de Trento, Dinastia dels Habsburg, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Divisió militar, Ducat de Curlàndia i Semigàlia, Ferran Kettler, Frederic el Gran, Guerra d'Esmalcalda, Guerra de Successió Austríaca, Guillem I d'Orange-Nassau, Llista de governadors dels Països Baixos, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Lluís de França (delfí de França), Magdeburg, Maria Teresa I d'Àustria, Maurici de Nassau, Monarquia d'Espanya, Nicolas Jean de Dieu Soult, Pierre Fresnay, Sacre Imperi Romanogermànic, Setge de Belgrad (1717), Tractat d'Aquisgrà (1748), Victor-François de Broglie.
Adriana Lecouvreur
Adriana Lecouvreur és una òpera verista amb música de Francesco Cilea i llibret d'Arturo Colautti, basat en l'obra teatral, Adrienne Lecouvreur, d'Eugène Scribe i Ernest Legouvé.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Adriana Lecouvreur · Veure més »
Adrienne Lecouvreur
Adrienne Lecouvreur, com Cornelia en ''La mort de Pompeyo'', obra de Pierre Corneille. Adrienne Lecouvreur (Damery, 5 d'abril de 1692 – 20 de març de 1730) va ser una actriu francesa. Va aparèixer per primera vegada sobre un escenari a Lille. Després del debut parisenc en la Comédie Française el 1717, va ser immensament popular entre el públic, fins a la seva misteriosa mort.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Adrienne Lecouvreur · Veure més »
Albert de Magúncia
, conegut també com a Albert II de Brandenburg, Albert de Magúncia, Albert de Hohenzollern o com a Albert de Brandenburg i Magúncia, fou arquebisbe de Magdeburg i de Magúncia, príncep elector del Sacre Imperi i administrador de la diòcesi de Halberstadt.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Albert de Magúncia · Veure més »
Anna de Saxònia
Anna de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1544 - 18 de desembre de 1577) va ser l'única filla i hereva de l'elector Maurici de Saxònia, i d'Agnès, filla gran del landgravi Felip I de Hesse.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Anna de Saxònia · Veure més »
August II de Polònia
Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Nou!!: Maurici de Saxònia і August II de Polònia · Veure més »
Ínterim d'Augsburg
Línterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Ínterim d'Augsburg · Veure més »
Batalla de Fontenoy
La batalla de Fontenoy va tenir lloc l'11 de maig de 1745 a la plana de Fontenoy, 7 km al sud-oest de la ciutat de Tournai, actualment situada a Bèlgica.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Batalla de Fontenoy · Veure més »
Batalla de Lafelt
La batalla de Lafelt va lliurar-se al 2 de juliol de 1747 al poble de Lafelt al principat de Lieja (actualment a Bèlgica) al mig del camp d'Haspengouw.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Batalla de Lafelt · Veure més »
Batalla de Mühlberg
La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Batalla de Mühlberg · Veure més »
Batalla de Rocourt
La Batalla de Rocourt fou una decisiva batalla en la Guerra de Successió Austríaca entre les tropes reials franceses de Maurici de Saxònia i les forces aliades del Regne Unit, Regne de Hannover, República neerlandesa i Àustria comandades per Carles de Lorena que va tenir lloc l'11 d'octubre de 1746 en una planura a Rocourt a prop Lieja al Principat de Lieja, en l'actualitat a Bèlgica.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Batalla de Rocourt · Veure més »
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Casal d'Àustria
Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Casal d'Àustria · Veure més »
Castell de Chambord
El castell de Chambord està situat a la vall del Loira i va ser construït com un pavelló de caça per a Francesc I de França, que va mantenir les seves residències reials al castell de Blois i al castell d'Amboise.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Castell de Chambord · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Concili de Trento · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Maurici de Saxònia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Divisió militar
La divisió és una unitat o formació militar dins els exèrcits de terra que sol agrupar dues o més brigades o regiments, als quals s'afegeixen unitats més petites d'artilleria, estat major, unitats especialitzades i enginyers de comunicacions; al seu torn, diverses divisions solen formar un cos d'exèrcit.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Divisió militar · Veure més »
Ducat de Curlàndia i Semigàlia
El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726, però finalment annexat per part de l'Imperi Rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Ducat de Curlàndia i Semigàlia · Veure més »
Ferran Kettler
Ferran Kettler (Mitau, 1 de novembre de 1655 - Danzig, 4 de maig de 1737) va ser el Duc de Curlàndia i Semigàlia entre 1730 i 1737.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Ferran Kettler · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Frederic el Gran · Veure més »
Guerra d'Esmalcalda
La Guerra d'Esmalcalda (en Schmalkaldischer Krieg) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Guerra d'Esmalcalda · Veure més »
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »
Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Guillem I d'Orange-Nassau · Veure més »
Llista de governadors dels Països Baixos
Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Llista de governadors dels Països Baixos · Veure més »
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera · Veure més »
Lluís de França (delfí de França)
Lluís de França (Palau de Versalles, 4 de setembre de 1729 – 20 de desembre de 1765) va ser un príncep francès, fill de Lluís XV, i delfí de França i com a tal hereu al tron.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Lluís de França (delfí de França) · Veure més »
Magdeburg
Magdeburg és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Saxònia-Anhalt.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Magdeburg · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Maurici de Nassau
Maurici de Nassau (Maurits van Oranje; 14 de novembre de 1567 – 23 d'abril de 1625) va ser el sobirà Príncep d'Orange des del 1618.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Maurici de Nassau · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Nicolas Jean de Dieu Soult
Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la mà de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Nicolas Jean de Dieu Soult · Veure més »
Pierre Fresnay
Pierre Fresnay (4 d'abril de 1897 - 9 de gener de 1975) va ser un actor teatral i cinematogràfic francès.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Pierre Fresnay · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Maurici de Saxònia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Setge de Belgrad (1717)
El setge de Belgrad va concloure amb la conquesta de l'estratègica ciutat per les tropes austríaques del príncep Eugeni de Savoia, que la van arrabassar a l'Imperi otomà.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Setge de Belgrad (1717) · Veure més »
Tractat d'Aquisgrà (1748)
El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Veure més »
Victor-François de Broglie
Victor François de Broglie, 2n duc de Broglie (1718—1804) fou un aristòcrata francès i Mariscal de França.
Nou!!: Maurici de Saxònia і Victor-François de Broglie · Veure més »
