Taula de continguts
302 les relacions: A New System of Chemical Philosophy, Acció física, Acoblament (física), Alpha Magnetic Spectrometer, Alquímia, Amplitud d'ona, Anàlisi del cicle de vida, Anihilació, Antigravetat, Antiquark, Arma, Art, Astrofísica, Astronomia visible, Atenuació (mecànica d'ones), Atribut (filosofia), Autoorganització, Òptica, Ànima, Àtom, Banya del sègol, Barió, Bariogènesi, Bernardino Telesio, Bertram Brockhouse, Big Bang, Binària d'alta massa emissora de raigs X, Binària de raigs X, Biocombustible, Biogàs, Biogeoquímica, Bioquímica, BKS, Buit, Canvi d'estat, Capa límit, Catifa, Causalitat (física), Cànon Pali, CDM, Charles Glover Barkla, Circulació termohalina, Clifford Shull, Coeficient d'atenuació, Color en l'art, Comunitat (ecologia), Condensat de Bose-Einstein, Condicions de Sàkharov, Convecció, Corba de refredament, ... Ampliar l'índex (252 més) »
A New System of Chemical Philosophy
A New System of Chemical Philosophy, en català Un Nou Sistema de Filosofia Química és un llibre del químic anglès John Dalton (1766-1844), publicat a Manchester en dos volums entre 1808 i 1827, on s'exposa la primera teoria atòmica moderna.
Veure Matèria і A New System of Chemical Philosophy
Acció física
Una acció és un moviment d'un ésser viu fet amb voluntari i amb una intenció determinades.
Veure Matèria і Acció física
Acoblament (física)
En física, dos sistemes estan acoblats si interaccionen l'un amb l'altre.
Veure Matèria і Acoblament (física)
Alpha Magnetic Spectrometer
LAlpha Magnetic Spectrometer (AMS, Espectròmetre Alfa Magnètic) és un experiment de física de partícules que anirà instal·lat a l'Estació Espacial Internacional (ISS) dissenyat per a la recerca de diferents tipus de matèria poc habitual per mitjà de l'anàlisi dels raigs còsmics.
Veure Matèria і Alpha Magnetic Spectrometer
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Veure Matèria і Alquímia
Amplitud d'ona
Partint de la física, una ona és una propagació d'energia en l'espai amb presència o absència de matèria.
Veure Matèria і Amplitud d'ona
Anàlisi del cicle de vida
L'avaluació o anàlisi del cicle de vida (ACV), conegut també com a equilibri ecològic i anàlisi del bressol a la tomba, és una tècnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d'un producte des del bressol fins a la tomba, és a dir, des de l'extracció de primeres matèries fins al processament de materials, fabricació, distribució, ús, reparació i manteniment, i gestió com a residu (dipòsit o reciclatge).
Veure Matèria і Anàlisi del cicle de vida
Anihilació
Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.
Veure Matèria і Anihilació
Antigravetat
Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
Veure Matèria і Antigravetat
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Veure Matèria і Antiquark
Arma
Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o una altra classe de conflicte.
Veure Matèria і Arma
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Matèria і Art
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Matèria і Astrofísica
Astronomia visible
Telescopi de John Herschel M51 amb llum visual Lastronomia visible és l'àrea de l'astronomia que utilitza llum per estudiar l'univers en una petita regió de l'espectre electromagnètic, coincident en gran part amb la qual l'ull humà pot detectar.
Veure Matèria і Astronomia visible
Atenuació (mecànica d'ones)
En física, latenuació és la pèrdua gradual d'intensitat d'una ona al passar a través d’un medi.
Veure Matèria і Atenuació (mecànica d'ones)
Atribut (filosofia)
Latribut en filosofia és una forma, propietat o qualitat que manifesta un ens.
Veure Matèria і Atribut (filosofia)
Autoorganització
Autòmat cel·lular generant mediant la "regla 30", de Stephen Wolfram L'autoorganització és un procés en el qual l'organització interna d'un sistema, generalment obert, augmenta de complexitat sense ser guiat per cap agent extern.
Veure Matèria і Autoorganització
Òptica
Funcionament d'uns binocles '''1''' - Objective '''2-3''' - Porro prisms '''4''' Eyepiece L'òptica és la part de la física que estudia el comportament de la llum d'ençà que és generada per una font lluminosa fins que és detectada pels detectors de llum.
Veure Matèria і Òptica
Ànima
Déu observa la lluita entre un àngel i un dimoni per una ànima humana. En moltes religions i escoles filosòfiques, lànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna.
Veure Matèria і Ànima
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Matèria і Àtom
Banya del sègol
La banya del sègol o ergot (Claviceps purpurea) és un fong ascomicot de la família de les Clavicipitàcies que parasita de manera predominant el sègol i també a altres poàcies o gramínies com el blat de moro, el triticale, l'ordi, el mill, la civada i l'arròs, entre d'altres.
Veure Matèria і Banya del sègol
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Veure Matèria і Barió
Bariogènesi
En cosmologia, la bariogènesi és un terme genèric utilitzat per a referir-se als hipotètics processos físics que podrien haver produït una asimetria entre barions i anti-barions durant els primers instants de la creació de l'univers, resultant en quantitats elevades de matèria ordinària residual en l'Univers avui dia.
Veure Matèria і Bariogènesi
Bernardino Telesio
Bernardino Telesio (Cosenza, 1509 - Cosenza, 1588) va ser un filòsof i naturalista italià.
Veure Matèria і Bernardino Telesio
Bertram Brockhouse
Bertram Neville Brockhouse (Lethbridge, Canadà, 15 de juliol de 1918 — Hamilton, Canadà, 13 d'octubre de 2003) fou un físic i professor universitari canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1994.
Veure Matèria і Bertram Brockhouse
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Matèria і Big Bang
Binària d'alta massa emissora de raigs X
Les binàries de raigs X d'alta massa són un tipus de binàries de raigs X que es componen d'una estrella de la seqüència principal de massa molt més gran que la del Sol, normalment una estrella Be o una supergegant blava, i una altra que és un objecte compacte, ja sigui un forat negre o un estel de neutrons.
Veure Matèria і Binària d'alta massa emissora de raigs X
Binària de raigs X
Les estrelles binàries de raigs X són una classe de sistema binari que són molt lluminoses en raigs x (10 33 - 10 39 erg/s).
Veure Matèria і Binària de raigs X
Biocombustible
Malgrat el risc de desforestació en alguns indrets, la fusta és el '''biocombustible'' més usat al món, sense necessitat de cap etiqueta comercial que la faci semblar ''verda'' o ''biològica''. La canya de sucre, com la remolatxa, es pot usar per a obtenir sucre (aliment) o com a primera matèria d'un combustible (bioetanol), en comptes de l'urani o el gas natural, per exemple.
Veure Matèria і Biocombustible
Biogàs
Planta de generació de biogàs. Esquema explicatiu d'una planta de generació de biogàs. El biogàs és un gas combustible format fonamentalment per metà i obtingut per digestió anaeròbia de residus o subproductes orgànics, com ara purins, fems, fangs de depuradores d'aigua, residus d'escorxadors, residus sòlids urbans (RSU) orgànics prèviament separat de la resta, etc.
Veure Matèria і Biogàs
Biogeoquímica
La biogeoquímica és la disciplina científica que estudia els processos i reaccions biològics, químics, físics i geològics, que regeixen la composició del medi natural (incloent-hi la biosfera, la criosfera, la hidrosfera, la pedosfera, l'atmosfera i la litosfera).
Veure Matèria і Biogeoquímica
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Veure Matèria і Bioquímica
BKS
* BKS Lechia Gdańsk (de l'acrònim en polonès de Budowlany Klub Sportowy), club de futbol de la ciutat de Gdańsk (Polònia).
Veure Matèria і BKS
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Veure Matèria і Buit
Canvi d'estat
En física i química, s'anomena canvi d'estat o transició de fase l'evolució de la matèria entre diversos estats d'agregació sense que hi hagi canvis en la seva composició.
Veure Matèria і Canvi d'estat
Capa límit
La capa límit és la regió d'un fluid en moviment a les proximitats d'una superfície sòlida que es veu influïda per la presència de l'esmentada superfície.
Veure Matèria і Capa límit
Catifa
Una catifa, un tapit, una estora, un drap de peus o drap de terra és una peça teixida de llana o altra matèria que serveix per a cobrir i adornar el sòl d'una cambra, estança o corredor, els graons d'una escala, el terra d'un vehicle, d'un carrer, etc.
Veure Matèria і Catifa
Causalitat (física)
En física, el terme causalitat descriu la relació entre causes i efectes, i és fonamental en totes les ciències naturals, especialment en física.
Veure Matèria і Causalitat (física)
Cànon Pali
Presentació antiga d'una part del ''Cànon Pali'', quan s'escrivia en forma de llibre sobre fines planxes de fusta. Aquesta peça prové de Tailàndia El Tipiṭaka (en pali Els Tres Cistells: ti.
Veure Matèria і Cànon Pali
CDM
* Centre de Documentació Mèdica, biblioteca de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.
Veure Matèria і CDM
Charles Glover Barkla
fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1917.
Veure Matèria і Charles Glover Barkla
Circulació termohalina
Circulació termohalina Animació de la circulació termohalina. La circulació termohalina és el moviment de les masses d'aigua a l’oceà controlat per les variacions de densitat (la qual depèn de la temperatura i de la salinitat).
Veure Matèria і Circulació termohalina
Clifford Shull
Clifford Glenwood Shull (Pittsburgh, Pennsilvània, 23 de setembre de 1915 - Medford, Massachusetts, 31 de març de 2001) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1994.
Veure Matèria і Clifford Shull
Coeficient d'atenuació
Aquest és un gràfic de comparació, que mostra com un gram de tungstè atenua la radiació en comparació amb un gram de plom. L'eix horitzontal descriu l'energia per fotó, que és inversament proporcional a la longitud d'ona, i l'eix vertical l'atenuació per longitud de penetració.
Veure Matèria і Coeficient d'atenuació
Color en l'art
Absis de Santa Maria de Taüll, ''ca''. 1123. Els colors (roig, blau, groc, verd) omplin completament i sense modulació els plans nítidament separats del fons, mentre que en les figures es combinen amb espais en què es deixa al blanc de la calç proporcionar una sensació de gradació.
Veure Matèria і Color en l'art
Comunitat (ecologia)
Una comunitat, en ecologia, és un tros d'un ecosistema caracteritzat per un inventari d'espècies on les més abundants i representatives són anomenades dominants i usualment en denominen els tipus.
Veure Matèria і Comunitat (ecologia)
Condensat de Bose-Einstein
Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).
Veure Matèria і Condensat de Bose-Einstein
Condicions de Sàkharov
Les condicions de Sàkharov és el nom donat a unes condicions que podrien permetre la bariogènesi, és a dir un fenomen que permetria passar d'un estat on la matèria i l'antimatèria es troben en quantitats exactament idèntiques dins l'univers primordial, a un estat en el que existeix un lleuger excés de matèria sobre l'antimatèria.
Veure Matèria і Condicions de Sàkharov
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Matèria і Convecció
Corba de refredament
La corba de refredament del naftalè, de l'estat líquid al sòlid. Una corba de refredament és una línia en una gràfica d'una funció que representa la transició de fase de la matèria, en general a partir de gas a sòlid o líquid a sòlid.
Veure Matèria і Corba de refredament
Corona solar
eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.
Veure Matèria і Corona solar
Cos humà
f Les parts del cos humà a la dona i a l'home a l'adultesa El cos humà és l'estructura física i material de l'ésser humà.
Veure Matèria і Cos humà
Coulombimetria
La coulombimetria és el nom donat a un grup de tècniques de química analítica que determinen la quantitat de matèria transformada en una reacció d'electròlisi mesurant la quantitat d'electricitat (en coulombs) consumida o produïda.
Veure Matèria і Coulombimetria
Cristall líquid
Textura d'un cristall líquid en fase nemàtica El cristall líquid és un tipus especial d'estat d'agregació de la matèria que té propietats de les fases líquida i la sòlida.
Veure Matèria і Cristall líquid
Cultiu microbiològic
Placa de Petri amb agar MacConkey sòlid i un inòcul en estria de ''Proteus vulgaris''. Un cultiu és un mètode per a la multiplicació de microorganismes, com ara bacteris, fongs o virus, en el qual es prepara un medi de cultiu per afavorir el procés desitjat.
Veure Matèria і Cultiu microbiològic
Cygnus X-1
Recreació artística del sistema '''Cygnus X-1''' Cygnus X-1 és la font de raigs X d'alta energia més brillant que es pot observar al cel, i està situada a la constel·lació del Cigne.
Veure Matèria і Cygnus X-1
Destí final de l'Univers
El destí final de l'univers és un tema de la cosmologia física.
Veure Matèria і Destí final de l'Univers
Diliti
El diliti és un mineral cristal·lí fictici de l'univers de Star Trek.
Veure Matèria і Diliti
Dispersió (física)
Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material. En física, la dispersió és aquell fenomen de separació de les ones de diferent freqüència en travessar un material.
Veure Matèria і Dispersió (física)
Diversitat funcional
Diversitat funcional és un terme alternatiu al de discapacitat que ha començat a utilitzar-se per iniciativa de les mateixes persones afectades i pretén substituir altres termes amb una semàntica que pot considerar-se pejorativa, com ara "discapacitat" o "minusvalidesa".
Veure Matèria і Diversitat funcional
Doctrina
Una doctrina, a la societat occidental actual, és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de veritat general.
Veure Matèria і Doctrina
Doctrina social de Pius XII
Pius XII La doctrina social del papa Pius XII fa referència a encícliques, constitucions apostòliques i discursos del papa Pius XII sobre qüestions no teològiques relacionades amb la medicina, la ciència, l'educació, la justícia social, la família i la sexualitat i les ocupacions.
Veure Matèria і Doctrina social de Pius XII
Droga
Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addicció.
Veure Matèria і Droga
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Veure Matèria і Ecologia
Efecte Compton
Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.
Veure Matèria і Efecte Compton
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Matèria і Electricitat
Electrodinàmica quàntica de circuits
L'electrodinàmica quàntica de circuits (circuit EDQ o cEDQ) proporciona un mitjà per estudiar la interacció fonamental entre la llum i la matèria (òptica quàntica).
Veure Matèria і Electrodinàmica quàntica de circuits
Emanuel Swedenborg
Emanuel Svedberg, anomenat Emanuel Swedenborg, (29 de gener de 1688, Estocolm - 29 de març de 1772, Londres) va ser un científic, teòleg i filòsof suec del, que havia establert la seva residència a Londres.
Veure Matèria і Emanuel Swedenborg
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Matèria і Energia
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Veure Matèria і Energia del punt zero
Energia fosca
En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.
Veure Matèria і Energia fosca
Energia lluminosa
En fotometria, lenergia lumínica o lluminosa és la fracció d'energia percebuda de l'energia transportada per la llum i que es manifesta sobre la matèria de diferents maneres, una d'elles és arrencar els electrons dels metalls, pot comportar-se com una ona o com si fos matèria, però el més normal és que es desplaci com una ona i interaccioni amb la matèria de manera material o física.
Veure Matèria і Energia lluminosa
Energia mecànica
L'energia mecànica d'un cos és la suma de les seves energies, cinètica i potencial.
Veure Matèria і Energia mecànica
Energia radiant
Llum (una forma d'energia radiant) observada a un bosc. L'energia radiant és l'energia de les ones electromagnètiques continguda en la llum visible i altres formes de radiació, com els raigs X. Quan la matèria absorbeix la radiació experimenta un augment de l'energia tèrmica; també es poden experimentar canvis en les substàncies.
Veure Matèria і Energia radiant
Enginyeria nuclear
L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc.
Veure Matèria і Enginyeria nuclear
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure Matèria і Enllaç químic
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Veure Matèria і Epicur
Equació d'estat (cosmologia)
En cosmologia, l'equació d'estat d'un fluid perfecte es caracteritza per un nombre sense dimensions w, igual a la proporció de la seva pressió p i la seva densitat d'energia \rho: Està estretament relacionada amb l'equació d'estat de la termodinàmica i la llei del gas ideal.
Veure Matèria і Equació d'estat (cosmologia)
Equació d'ona electromagnètica
Fig.1 Ona electromagnètica Els camps electromagnètics es propaguen per l'espai en forma d'ones, que poden viatjar a través d'un mitjà així com en el buit.
Veure Matèria і Equació d'ona electromagnètica
Equivalència entre massa i energia
L'equació E.
Veure Matèria і Equivalència entre massa i energia
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Matèria і Ernest Rutherford
Errata
Una errata és una equivocació material comesa en l'imprès o manuscrit.
Veure Matèria і Errata
Esfaleró
Lesfaleró (grec: σφαλερός "relliscós") és una solució estàtica (independent del temps) de les equacions de camp electrofebles del model estàndard de física de partícules, i està implicada en certs processos hipotètics que violen els nombres bariònics i leptònics.
Veure Matèria і Esfaleró
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Matèria і Espai exterior
Espectrofotòmetre
Un espectrofotòmetre Un espectrofotòmetre és un aparell de mesura usat en la física òptica que serveix per mesurar, en funció de la longitud d'ona, la relació entre valors d'una mateixa magnitud fotomètrica relatius a dos feixos de radiacions.
Veure Matèria і Espectrofotòmetre
Espectroscòpia de raigs X per dispersió d'energia
gallaret on s'hi pot veure la seva composició elemental. En l'eix X es mostra l'energia dels raigs X emesos i en l'eix Y la intensitat relativa. Lespectroscòpia de raigs X per dispersió d'energia (EDS, EDX o EDXS, de l'anglès Energy-dispersive X-ray spectroscopy), és una tècnica analítica d'espectroscòpia utilitzada per a l'anàlisi elemental o caracterització química d’una mostra.
Veure Matèria і Espectroscòpia de raigs X per dispersió d'energia
Estat de la matèria
Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).
Veure Matèria і Estat de la matèria
Estètica
L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.
Veure Matèria і Estètica
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Matèria і Estrella binària
Estrella preseqüència principal
classe homònima d'estrelles de pre-seqüència principal. Una estrella preseqüència principal (estrella o objecte PMS - acrònim de l'anglès pre-main sequence) és la fase de la formació estel·lar compresa entre l'estadi protoestrella i la seqüència principal.
Veure Matèria і Estrella preseqüència principal
Estrella Q
Un estel Q o estrella Q (també conegut com a forat gris) és un tipus d'estel degenerat considerat com un derivat dels estels de neutrons més pesats, en el qual la matèria es troba en un estat exòtic.
Veure Matèria і Estrella Q
Estructura de l'univers a gran escala
IPAC''). En cosmologia física, el terme estructura a gran escala es refereix a la caracterització de les distribucions observables de matèria i llum en les majors escales (típicament de l'ordre de milers de milions d'anys llum).
Veure Matèria і Estructura de l'univers a gran escala
Eugènia Balcells
és una artista visual de Catalunya, considerada una pionera de la creació audiovisual catalana.
Veure Matèria і Eugènia Balcells
Existència
El quantificador existencial ∃ s'utilitza sovint en lògica per expressar l'existència. L'existència és l'estat de ser real o participar en la realitat.
Veure Matèria і Existència
Experiment de Davisson-Germer
Intensitat dels electrons difractats en l'experiment de Davisson-Germer respecte de l'angle de difracció per a diferències de potencial de 40 V a 68 V dels electrons incidents perpendicularment al pla cristal·logràfic (111) d'un monocristall de níquel L'experiment de Davisson-Germer és un important experiment realitzat el 1927 pels físics nord-americans Clinton Joseph Davisson (1881-1958) i Lester Halbert Germer (1896-1971) amb el qual demostraren que les partícules de matèria presenten característiques d'ones en determinades condicions, confirmant la hipòtesi de De Broglie del 1924 sobre la dualitat ona-partícula.
Veure Matèria і Experiment de Davisson-Germer
Fabricació d'armes nuclears
Segons la teoria de relativitat, E.
Veure Matèria і Fabricació d'armes nuclears
Félix Vidal Costa
Félix Vidal Costa (Santiago de Compostel·la, 6 de novembre de 1942) és un físic i investigador gallec, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i director del Centre d'Estudis Avançats d'aquesta universitat, on encapçala un grup de recerca sobre superconductivitat a altes i baixes temperatures.
Veure Matèria і Félix Vidal Costa
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Matèria і Física
Física aristotèlica
El filòsof Aristòtil, representat en una pintura de Rembrandt. Anomenem física aristotèlica a les moltes teories sobre la naturalesa de la física que va desenvolupar el filòsof grec Aristòtil (384 aC – 322 aC).
Veure Matèria і Física aristotèlica
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Veure Matèria і Física atòmica
Física de dos fotons
fluctuacions transitòries de càrrega de buit de l'altre. La física de dos fotons, també anomenada física gamma-gamma, és una branca de la física de partícules que descriu les interaccions entre dos fotons.
Veure Matèria і Física de dos fotons
Física de la matèria condensada
Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.
Veure Matèria і Física de la matèria condensada
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Matèria і Física de partícules
Física estadística
Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.
Veure Matèria і Física estadística
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Veure Matèria і Física nuclear
Fenòmens de transport
L'expressió fenòmens de transport es refereix a l'estudi sistemàtic i unificat de la transferència de moment, energia i matèria.
Veure Matèria і Fenòmens de transport
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Veure Matèria і Fermió
Filosofia alemanya
Arthur Schopenhauer va ser un filòsof alemany La filosofia alemanya, que pot incloure tant la filosofia en llengua alemanya com la filosofia feta pels alemanys, ha estat extremadament diversa i fonamental tant en les tradicions analítiques com continentals de la filosofia durant segles, des de Gottfried Wilhelm Leibniz fins a Immanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Arthur Schopenhauer, Karl Marx, Friedrich Nietzsche, Martin Heidegger i Ludwig Wittgenstein als filòsofs contemporanis.
Veure Matèria і Filosofia alemanya
Filosofia de la física
La dualitat ona-partícula, en què s'aprecia com un mateix fenomen pot ser percebut de dues maneres diferents, fou un dels problemes filosòfics que plantejà la mecànica quàntica La filosofia de la física es refereix al conjunt de reflexions filosòfiques sobre la interpretació, epistemologia i principis de les teories físiques i la naturalesa de la realitat.
Veure Matèria і Filosofia de la física
Fluid supercrític
Un fluid supercrític (FSC) és qualsevol substància a temperatura i pressió per sobre del seu punt crític químic, en què les fases líquid i gas no es diferencien, per tant es coneix com un "híbrid entre un líquid i un gas" Un fluid supercrític pot difondre's com un gas (efusió) a través de sòlids i dissoldre substàncies com un líquid (dissolvent).
Veure Matèria і Fluid supercrític
Flux màssic
El flux de massa o flux màssic és el moviment de matèria material.
Veure Matèria і Flux màssic
Follet (sprite)
Un follet (conegut en anglès com sprite) és una entitat sobrenatural de la mitologia europea.
Veure Matèria і Follet (sprite)
Forat de cuc
corbes temporals tancades En física, un forat de cuc, també conegut com un pont EPR.
Veure Matèria і Forat de cuc
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Matèria і Forat negre
Forma geomètrica
Forma geomètrica, el sentit més simple i probablement originari de la paraula forma fa referència a la figura espacial dels cossos materials sòlids.
Veure Matèria і Forma geomètrica
Formació i evolució del sistema solar
Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.
Veure Matèria і Formació i evolució del sistema solar
Fotònica
prisma poliquet marí reflecteix la llum groga, vermella i verda per allunyar els seus depredadors. La fotònica és la ciència que estudia la creació, el control i la detecció dels fotons i de les seves interaccions amb la matèria.
Veure Matèria і Fotònica
Fusió (canvi d'estat)
Seqüència d'imatges accelerada per a visualitzar el procés de fusió de glaçons dins d'un got La fusió és un procés físic que consisteix en el canvi d'estat de la matèria de l'estat sòlid a l'estat líquid.
Veure Matèria і Fusió (canvi d'estat)
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Veure Matèria і Fusta
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Matèria і Galàxia
Galàxia anular
obra.
Veure Matèria і Galàxia anular
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Veure Matèria і Gegant gasós
Generador electroestàtic
Un generador electroestàtic o màquina electroestàtica és un giny mecànic que produeix electricitat estàtica o electricitat d'alt voltatge i baixa intensitat de corrent continu.
Veure Matèria і Generador electroestàtic
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Matèria і Geografia
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Veure Matèria і Giordano Bruno
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Matèria і Gottfried Wilhelm Leibniz
Gray (unitat)
El gray, és la unitat del SI per a la mesura de la dosi absorbida de radiació ionitzant.
Veure Matèria і Gray (unitat)
Great Books of the Western World
Els Great Books of the Western World són una col·lecció de llibres que formen el cànon del pensament i la literatura occidental.
Veure Matèria і Great Books of the Western World
Gregg Henriques
Gregg Henriques és un psicòleg estatunidenc que treballa en l'estudi de la motivació i les creences, lligades amb el tractament de la depressió i els intents de suïcidi.
Veure Matèria і Gregg Henriques
Halo de matèria fosca
cosmològica Un halo de matèria fosca és un component hipotètic d'una galàxia que embolcalla el disc galàctic i s'estén més enllà de l'extrem visible de la galàxia.
Veure Matèria і Halo de matèria fosca
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Matèria і Heli
Henry Way Kendall
Henry Way Kendall (Boston, EUA, 9 de desembre de 1926 - Wakulla Springs, 15 de febrer de 1999) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.
Veure Matèria і Henry Way Kendall
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Veure Matèria і Hermann Weyl
Hilemorfisme
L'hilemorfisme (del grec ὕλη, 'matèria', μορφή, 'forma', i el sufix -isme) és una teoria filosòfica ideada per Aristòtil i seguida per la majoria dels escolàstics, segons la qual tota substància està constituïda per dos principis essencials, que són la matèria i la forma.
Veure Matèria і Hilemorfisme
Hilozoisme
L'hilozoisme és un concepte filosòfic, sorgit en la filosofia grega antiga.
Veure Matèria і Hilozoisme
Història de l'ateisme
Encara que el vocable ateisme s'origina al s. XVI basat en el terme del grec antic ('sense déu'), la seua admissió com a concepte positiu no es troba abans del, quan les idees atees i la seua influència filosòfica i política comencen a expandir-se.
Veure Matèria і Història de l'ateisme
Història de l'electricitat
Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.
Veure Matèria і Història de l'electricitat
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Veure Matèria і Història de la física
Història de la química
El foc La història de la química és la història des de l'antiguitat als nostres dies de la ciència química i dels seus precedents, en particular, l'alquímia.
Veure Matèria і Història de la química
I tu, què saps?
I tu, què saps? (títol original: What the Bleep Do We Know!?) és un docu-ficció estrenat el 2007.
Veure Matèria і I tu, què saps?
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Matèria і Ió (àtom)
Idea
Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.
Veure Matèria і Idea
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Veure Matèria і Inflació còsmica
Instal·lació constructiva
Una instal·lació constructiva és qualsevol tipus de xarxa o equip fix que permet el subministrament i operació dels serveis que ajuden els edificis a complir les funcions per a les quals han estat dissenyats.
Veure Matèria і Instal·lació constructiva
Introducció a la relativitat general
Cassini en enviar senyals a la Terra i en descriure la trajectòria predita La relativitat general (RG) és una teoria de la gravitació que desenvolupà Albert Einstein entre 1907 i 1915.
Veure Matèria і Introducció a la relativitat general
Inversió de població
En física, concretament en mecànica estadística, la inversió de població és una situació que es produeix quan un sistema (com ara un grup d'àtoms o molècules) es troba en un estat en què hi ha més membres del sistema en estats excitats superiors que en estats d'energia inferiors i en l'estat fonamental.
Veure Matèria і Inversió de població
Ivan Ossipovitx Iarkovski
va ser un enginyer civil russo-polonès.
Veure Matèria і Ivan Ossipovitx Iarkovski
Joc
Nens jugant a saltar i parar en una pintura de Pieter Brueghel el Vell El joc o jugar és una activitat física o mental que té com a principal finalitat la diversió o l'entreteniment de qui l'executa.
Veure Matèria і Joc
Johannes Phocylides Holwarda
Johannes Phocylides Holwarda (Jan Fokkesz, Jan Fokker, Johann Holwarda, Johannes Fokkes Holwarda, Jan Fokkens Holwarda, Jan Fokkes van Holwerd) (19 febrer 1618 - 22 de gener de 1651) era un astrònom, metge i filòsof frisó.
Veure Matèria і Johannes Phocylides Holwarda
John Dalton
John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.
Veure Matèria і John Dalton
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Veure Matèria і John Locke
John Lucy
John A. Lucy és un lingüista i psicòleg nord-americà que ha estat estudiant les relacions entre el llenguatge i la cognició - la hipòtesi de la relativitat lingüística - durant els darrers 30 anys.
Veure Matèria і John Lucy
Kenneth Geddes Wilson
Kenneth Geddes Wilson (Waltham, EUA, 8 de juny de 1936 - Saco, EUA, 15 de juny de 2013) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1982.
Veure Matèria і Kenneth Geddes Wilson
La Regenta
La Regenta és la primera novel·la de Leopoldo Alas ''«Clarín»'', publicada en dos volums el 1884 i 1885, i explica la història d'Ana Ozores i la seva relació amorosa amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època.
Veure Matèria і La Regenta
Leonard Susskind
Leonard Susskind Stanford (2013) Leonard Susskind (n. Nova York, 1940)seu 60è aniversari va ser celebrat amb un simposi especial a la Universitat de Stanford durant la vetllada del 20 a 21 maig 2000.
Veure Matèria і Leonard Susskind
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.
Veure Matèria і Leptó
Leptó tau
El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².
Veure Matèria і Leptó tau
Lesbiana
Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.
Veure Matèria і Lesbiana
LHCb
L'experiment LHCb (LHC beauty, «bellesa a l'LHC», on "bellesa" es refereix al quark "fons" o "bellesa") és un dels experiments de física de partícules en operació a l'accelerador de partícules LHC (Large Hadron Collider) del laboratori internacional del CERN a Ginebra.
Veure Matèria і LHCb
Llei de conservació de la massa
Antoine Laurent Lavoisier La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.
Veure Matèria і Llei de conservació de la massa
Llibertat asimptòtica
En física, la llibertat asimptòtica és una propietat d'algunes interaccions descrites per teories de gauge on la força entre partícules disminueix a mesura que la seva energia creix o, equivalentment, la seva separació disminueix.
Veure Matèria і Llibertat asimptòtica
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».
Veure Matèria і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Veure Matèria і Llista de partícules
Llista de problemes no resolts de física
Presentem una llista incompleta d'alguns dels problemes sense resoldre en física.
Veure Matèria і Llista de problemes no resolts de física
LP 768-500
LP 768-500 és la designació d'una estrella descoberta per Wilhelm J. Luyten en la seva recerca d'estrelles d'alt moviment, pròpia de les dècades de 1950 i 1960.
Veure Matèria і LP 768-500
Ludwig Büchner
Friedrich Karl Christian Ludwig Büchner (Darmstadt, Alemanya, 29 de març del 1824 - 1 de maig del 1899) va ser un filòsof alemany, fisiòleg i metge que es va convertir en un dels màxims exponents del materialisme científic del.
Veure Matèria і Ludwig Büchner
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Veure Matèria і Magnetisme
Magnitud física
Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.
Veure Matèria і Magnitud física
Maithuna
s) Maithuna (devanagari: मैथुन) és un terme sànscrit usat en el Tantra més sovint traduït com «la unió sexual» en un context ritual.
Veure Matèria і Maithuna
Margaret Cavendish
Margaret (Lucas) Cavendish, Duquessa de Newcastle (Colchester, 1623 − Nottinghamshire, Anglaterra, 15 de desembre de 1673), va ser una notable científica, filòsofa i escriptora anglesa.
Veure Matèria і Margaret Cavendish
Massa i pes
Les cadenes del gronxador sostenen tot el pes de la nena. Si un s'aturés darrere d'ella a la base de l'arc i tractés de detenir-la, les mateixes estarien actuant contra la inèrcia de la nena, que existeix a causa de la seva massa no del seu pes. Massa i pes són diferents propietats, que es defineixen en l'àmbit de la física.
Veure Matèria і Massa i pes
Matèria degenerada
El nivell de FermiS'anomena matèria degenerada a aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.
Veure Matèria і Matèria degenerada
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Veure Matèria і Matèria fosca
Matèria fosca freda
En cosmologia i física, la matèria fosca freda (CDM sigles en anglès) és una hipotètica forma de matèria (una mena de matèria fosca) les partícules de la qual es mouen lentament comparades amb la velocitat de la llum i interactua molt feblement amb la radiació electromagnètica.
Veure Matèria і Matèria fosca freda
Material (desambiguació)
* Material és cada diferent tipus de matèria o substància, especialment sòlida, què estan fetes les coses.
Veure Matèria і Material (desambiguació)
Materialisme
El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.
Veure Matèria і Materialisme
Mètrica d'Alcubierre
Gràfic de la impulsió d'Alcubierre, mostrant les regions oposades, contreta i estesa, de l'espaitemps que fa al sector central en el qual se situa la bombolla plana de deformació. El 1994 el físic mexicà Miguel Alcubierre va publicar a la revista científica Classical and Quantum Gravity un model matemàtic que suposaria possibles els viatges a velocitats majors que c (velocitat de la llum), és a dir, superlumínics efectuant trucs amb l'espaitemps, Alcubierre planteja la mètrica que porta el seu nom com una solució a algunes equacions d'Einstein en el marc de la teoria general de la relativitat.
Veure Matèria і Mètrica d'Alcubierre
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Veure Matèria і Mecànica
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Matèria і Mecànica quàntica
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Veure Matèria і Medi interestel·lar
Ment
frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R.
Veure Matèria і Ment
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Veure Matèria і Mesura
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Veure Matèria і Metafísica
Metafísica (Aristòtil)
Metafísica — τὰ μετὰ τὰ φυσικά — és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats després dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.
Veure Matèria і Metafísica (Aristòtil)
Meteorologia espacial
''Discovery'', maig del 1991. La meteorologia espacial és el concepte de canvi de les condicions ambientals en l'espai exterior proper a la Terra o l'espai de l'atmosfera del Sol a l'atmosfera de la Terra.
Veure Matèria і Meteorologia espacial
Michael Turner
Michel Turner (nascut als EUA el 1949) és un cosmòleg, professor de la Universitat de Chicago que estudia l'origen de l'univers.
Veure Matèria і Michael Turner
Microscopi electrònic
Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.
Veure Matèria і Microscopi electrònic
Model conceptual
En el sentit més general, un model és tot allò que s'utilitza de qualsevol manera, per representar qualsevol altra cosa.
Veure Matèria і Model conceptual
Model de Dicke
El model de Dicke és un model fonamental de l'òptica quàntica, que descriu la interacció entre la llum i la matèria.
Veure Matèria і Model de Dicke
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Matèria і Model heliocèntric
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Matèria і Molècula
Monisme
El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arque o substància primària anterior a les seves parts.
Veure Matèria і Monisme
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Matèria і Monopol magnètic
Nanotecnologia
Representació animada d'un nanotub de carboni La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.
Veure Matèria і Nanotecnologia
Narziss i Goldmund
Narziss i Goldmund és el títol de la traducció catalana de la novel·la Narziß und Goldmund que Hermann Hesse va publicar el 1930.
Veure Matèria і Narziss i Goldmund
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Veure Matèria і Natura
Natura morta II
Natura morta II és una escultura de ferro retallat, forjat i soldat realitzada per Juli González cap al 1929 i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona.
Veure Matèria і Natura morta II
Nebulosa de la Roseta
Nebulosa de la Roseta, Hα+RGB La nebulosa de la Roseta (Caldwell 49) és una regió H II circular situada a l'extrem d'un núvol molecular gegantí de la constel·lació de Monoceros a la Via Làctia.
Veure Matèria і Nebulosa de la Roseta
Nefelometria
La nefelometria és una tècnica analítica que es basa en la dispersió de la radiació de la llum que travessa les partícules de la matèria.
Veure Matèria і Nefelometria
Neguentropia
Dins la teoria de la informació la neguentropia és el procés invers de l'entropia i consisteix en el pas d'un estat de desordre aleatori a un altre estat d'ordre previsible.
Veure Matèria і Neguentropia
Nicholas Georgescu-Roegen
Nicholas Georgescu-Roegen, de naixement Nicolae Georgescu (Constanţa, Romania, 4 de febrer de 1906 – Nashville, Tennessee, 30 d'octubre de 1994) va ser un matemàtic, estadístic i economista romanès.
Veure Matèria і Nicholas Georgescu-Roegen
Nicolaas Bloembergen
Nicolaas Bloembergen (Dordrecht, 11 de març de 1920 - Tucson, 5 de setembre de 2017) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1981.
Veure Matèria і Nicolaas Bloembergen
No-res
El no-res és un concepte que es refereix a l'absència de qualsevol ens.
Veure Matèria і No-res
Noelia Cobo García
Noelia Cobo García (18 de desembre de 1981, Barcelona) és una artista catalana especialitzada en escultura.
Veure Matèria і Noelia Cobo García
Nombre bariònic
En física de partícules, el nombre bariònic és un nombre quàntic.
Veure Matèria і Nombre bariònic
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Matèria і Nombre real
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Veure Matèria і Nova
Nucleosíntesi primordial
En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.
Veure Matèria і Nucleosíntesi primordial
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Matèria і Nucli atòmic
Objecte
Un objecte és un ens limitat amb una funció precisa i que pot definir-se per mitjà de les relacions externes amb el seu medi.
Veure Matèria і Objecte
Oceanografia
L'oceanografia (de vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines) és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.
Veure Matèria і Oceanografia
Olor
Al·legoria de la mala olor. Pintura humorística Jan Miense Molenaar del segle XVII L'olor és una propietat intrínseca de la matèria i es defineix com la sensació resultant de la recepció d'un estímul per l'olfacte.
Veure Matèria і Olor
Ona
miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.
Veure Matèria і Ona
Opacitat
Comparacions d'opacitat (1), translucidesa (2), i transparència (3); darrere de cada panell hi ha una estrella. Un material presenta opacitat quan no deixa passar la llum en proporció apreciable.
Veure Matèria і Opacitat
Or Adonai
Or Adonai (en hebreu: אור אדני), (en català: la Llum del Senyor), és l'obra principal del Rabí Hasdai Cresques (1340 - 1410), un filòsof jueu.
Veure Matèria і Or Adonai
Organisme
μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.
Veure Matèria і Organisme
Origen de l'Univers
dimensions espacials i una dimensió temporal. En la cosmologia moderna, l'origen de l'univers és l'instant en què va aparèixer tota la matèria i l'energia que tenim actualment en l'univers com a conseqüència d'una gran explosió.
Veure Matèria і Origen de l'Univers
Origen de la vida
L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.
Veure Matèria і Origen de la vida
Panpsiquisme
Absolut, d'alguna manera un precursor del panpsiquisme modern En filosofia de la ment, el panpsiquisme és l'opinió que la ment o un aspecte semblant a la ment és una característica fonamental i ubiqua de la realitat.
Veure Matèria і Panpsiquisme
Panteisme
El panteisme (en grec: pan, "tot" i theos, "déu": literalment "Déu és tot" i "tot és Déu") és una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Déu són equivalents.
Veure Matèria і Panteisme
Parc Juràssic
Parc Juràssic (títol original en anglès: Jurassic Park) és una pel·lícula de ciència-ficció dels Estats Units, dirigida per Steven Spielberg, estrenada el 1993 i basada en la novel·la homònima de Michael Crichton.
Veure Matèria і Parc Juràssic
Partícula carregada
En física, una partícula carregada és una partícula amb una càrrega elèctrica.
Veure Matèria і Partícula carregada
Partícula massiva d'interacció feble
En astrofísica les, WIMP o Weakly Interacting Massive Particles (partícules massives d'interacció dèbil) serien unes partícules teòriques que interaccionarien molt dèbilment amb la matèria ordinària (nucleons, electrons) i que formarien part de l'anomenada matèria fosca.
Veure Matèria і Partícula massiva d'interacció feble
Paul Henri Thiry d'Holbach
Paul Henri Thiry, Baró d'Holbach, (Heidesheim, Renània, 8 de desembre de 1723 – París, 21 de gener de 1789) va ser un químic i filòsof materialista francès d'origen alemany.
Veure Matèria і Paul Henri Thiry d'Holbach
Pensament
Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.
Veure Matèria і Pensament
Permeància
La permeància, en general, és el grau en el qual un material admet el flux de matèria o d'energia.
Veure Matèria і Permeància
Pes
En física, el pes és una mesura de la força amb la qual la Terra atreu qualsevol objecte en la direcció de la vertical, a causa de la gravetat.
Veure Matèria і Pes
Pierre Teilhard de Chardin
Pierre Teilhard de Chardin (1955) Pierre Teilhard de Chardin (Orcines, 1 de maig del 1881 - Nova York, 10 d'abril del 1955) fou un teòleg, paleontòleg i filòsof francès, que ha estat internacionalment reconegut pels seus esforços conciliadors entre la ciència i els preceptes de la fe catòlica.
Veure Matèria і Pierre Teilhard de Chardin
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Veure Matèria і Platonisme
Pneumatologia
La pneumatologia, mot que prové del grec πνεῦμα, 'esperit, baf, vent' i λογία 'estudi' és la ciència que estudia la interacció entre Déu i l'home mitjançant l'Esperit Sant.
Veure Matèria і Pneumatologia
Pols (partícules)
Després de només 3 anys d'ús, la '''pols''' ha bloquejat el dissipador tèrmic d'aquest ordinador portàtil, fent fallar la computadora. La pols és un nom genèric per a les partícules sòlides formades per òxid de silici de matèria fina.
Veure Matèria і Pols (partícules)
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Veure Matèria і Presocràtics
Principi hologràfic
El principi hologràfic és una conjectura especulativa sobre les teories de la gravetat quàntiques, proposades per Gerardus 't Hooft i millorades i promogudes per Leonard Susskind demandant que tota la informació continguda en un volum d'espai pugui ser representada per una teoria que visca en el límit d'eixa regió.
Veure Matèria і Principi hologràfic
Principi zero de la termodinàmica
Esquema del principi zero de la termodinàmica El principi zero de la termodinàmica (llei zero) és el principi o postulat que fa referència a l'equilibri termodinàmic.
Veure Matèria і Principi zero de la termodinàmica
Problema de les galàxies nanes
El problema de les galàxies nanes, sorgeix de les simulacions cosmològiques per ordinador que prediuen l'evolució de la distribució de la matèria en l'univers.
Veure Matèria і Problema de les galàxies nanes
Procés químic
Un procés químic és un conjunt d'operacions química sobre físiques ordenades a la transformació d'unes matèries inicials en productes finals diferents.
Veure Matèria і Procés químic
Protògens
En la mitologia grega, el nom Protogenoi (en grec. Πρωτογενοι) significa 'nascuts en primer lloc' o 'primitius'.
Veure Matèria і Protògens
Pseudociència
consulta.
Veure Matèria і Pseudociència
Psicologia del color
Goethe. La psicologia del color és un camp d'estudi centrat en l'anàlisi de l'efecte dels colors en la percepció de la conducta humana.
Veure Matèria і Psicologia del color
Punt quàntic
Fig.1 Diferents tipus de material de punt quàntic irradiats amb una font de llum ultraviolada, emeten llum d'espectre diferent. Els punts quàntics (en anglès Quantum Dots) són partícules semiconductores de pocs nanòmetres de mida, que tenen propietats òptiques i electròniques que difereixen de les partícules més grans a causa de la mecànica quàntica.
Veure Matèria і Punt quàntic
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Matèria і Quark
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Veure Matèria і Quark d
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Veure Matèria і Quark s
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Veure Matèria і Quark t
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Veure Matèria і Quark u
Químic
Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.
Veure Matèria і Químic
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Matèria і Química
Química quàntica
La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.
Veure Matèria і Química quàntica
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Veure Matèria і Quilogram
Radiació de frenada
Radiació de frenada produïda per un electró d'alta energia desviat en el camp elèctric d'un nucli atòmic emet un fotó de raigs X. La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per la desacceleració d'una partícula carregada, sovint un electró, quan interacciona amb un nucli atòmic, amb una altra partícula o amb un camp electromagnètic.
Veure Matèria і Radiació de frenada
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Matèria і Radiació electromagnètica
Radiació ionitzant
Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.
Veure Matèria і Radiació ionitzant
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Matèria і Radiació X
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Veure Matèria і Realitat
Relació massa/lluminositat
En astrofísica i cosmologia física la relació massa/lluminositat, normalment expreassada com a M/L o amb el símbol \Upsilon és el quocient entre la massa total d'un volum (normalment a escala d'una galàxia o un cúmul de galàxies) i la seva lluminositat.
Veure Matèria і Relació massa/lluminositat
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Matèria і Relativitat general
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Matèria і René Descartes
Richard Edward Taylor
va ser un físic canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.
Veure Matèria і Richard Edward Taylor
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Veure Matèria і Sòlid
Sheldon Lee Glashow
Sheldon Lee Glashow (Nova York, EUA, 5 de desembre de 1932) és un físic i catedràtic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Veure Matèria і Sheldon Lee Glashow
Shiyali Ramamrita Ranganathan
, més conegut com a S.R.Ranganathan, fou un matemàtic i bibliotecari de l'Índia.
Veure Matèria і Shiyali Ramamrita Ranganathan
Signatura espectral
El Sol emet la radiació que incideix en primer lloc en l'atmosfera terrestre.
Veure Matèria і Signatura espectral
Sikhisme
El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.
Veure Matèria і Sikhisme
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Veure Matèria і Sil·logisme
Singularitat gravitatòria
Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espaitemps, és un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites.
Veure Matèria і Singularitat gravitatòria
Sistema
Un sistema és qualsevol conjunt d'elements en interacció, és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un tot i que és distingible del seu entorn a través d'uns límits o fronteres reconegudes.
Veure Matèria і Sistema
Sistema físic
Un sistema físic és un agregat d'objectes o entitats materials entre les parts de les quals existeix una vinculació o interacció de tipus causal (encara que no necessàriament determinista o causal en el sentit de la Teoria de la relativitat).
Veure Matèria і Sistema físic
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Matèria і Sistema Internacional d'Unitats
Sistema termodinàmic
Sistema, frontera i entorn Un sistema termodinàmic és una regió macroscòpica definida de l'univers que s'estudia a partir dels principis de la termodinàmica.
Veure Matèria і Sistema termodinàmic
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Matèria і Sol
Solubilitat
La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent).
Veure Matèria і Solubilitat
Stargate (aparell)
LStargate (en català, Porta Estel·lar) és un dispositiu fictici que apareix de forma recurrent en la sèrie televisiva Stargate SG-1 i en les seves sèries seqüela i paral·leles Stargate Atlantis i Stargate Universe.
Veure Matèria і Stargate (aparell)
Superlumínic
El terme superlumínic, o fenomen més ràpid que la llum, es refereix a la propagació d'informació o matèria a una velocitat superior a c (velocitat de la llum).
Veure Matèria і Superlumínic
Tadeusz Kantor
Tadeusz Kantor (1915, Wielopole Skrzyńskie, Galítsia - 1990, Cracòvia) fou un pintor, assemblatgista, director de teatre, escenògraf, escriptor, actor i teòric de l'art polonès.
Veure Matèria і Tadeusz Kantor
Teleportació
La teleportació o el teletransport és el trasllat de matèria d'un punt a un altre sense travessar l'espai físic entre ells.
Veure Matèria і Teleportació
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Matèria і Temperatura
Tensor mètric (relativitat general)
En la relativitat general, el tensor mètric (en aquest context sovint abreujat com a simplement mètrica) és l'objecte d'estudi fonamental.
Veure Matèria і Tensor mètric (relativitat general)
Teorema de Pitàgores
Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.
Veure Matèria і Teorema de Pitàgores
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Matèria і Teoria atòmica
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Veure Matèria і Teoria cinètica molecular
Teoria del flogist
La teoria de flogist (del grec φλογιστόν phlŏgistón "inflamable" de φλόξ phlóx "foc") és una teoria científica antiga, creada el 1667 per Johann Joachim Becher, pel qual a més a més dels quatre elements clàssics dels grecs, hi havia un element addicional semblant a un foc, anomenat el flogist, que estava contingut dins dels cossos combustibles, i alliberat, a graus més petits o més grans, durant la combustió.
Veure Matèria і Teoria del flogist
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Matèria і Termodinàmica
Tintura (tèxtil)
medieval de Sedan (Ardenes), maig del 2007). La tintura és l'operació per acolorir una matèria tèxtil.
Veure Matèria і Tintura (tèxtil)
Transferència de massa
La transferència de massa és el moviment net de la massa des d'un lloc, normalment significa un corrent, fase, fracció o component, fins a un altre.
Veure Matèria і Transferència de massa
Transformació de la matèria
La transformació de la matèria és el pas d'aquesta matèria d'una forma a una altra.
Veure Matèria і Transformació de la matèria
Transició de fase
En termodinàmica, una transició de fase és la transformació d'un sistema termodinàmic d'una fase a una altra.
Veure Matèria і Transició de fase
Transpiració vegetal
L’aigua es mou del xilema a les cèl·lules mesofil·les, s’evapora de les seves superfícies i surt de la planta per difusió a través dels estomes Transpiració d’aigua a Xilema microscopi electrònic de rastreig coloritzat núvols d’aquesta imatge de la selva amazònica són el resultat de l’ evapotranspiració.
Veure Matèria і Transpiració vegetal
Tsung-Dao Lee
Tsung-Dao Lee (Xangai, Xina 1926) és un físic nord-americà d'origen xinès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1957.
Veure Matèria і Tsung-Dao Lee
Unitat de massa atòmica
La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.
Veure Matèria і Unitat de massa atòmica
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Matèria і Univers
Univers oscil·lant
L'univers oscil·lant és una hipòtesi proposada per Richard Tolman, segons la qual l'univers sofreix una sèrie infinita d'oscil·lacions, sempre començant amb un ''big bang'' i acabant amb un big crunch.
Veure Matèria і Univers oscil·lant
Validesa lògica
De manera general es diu que quelcom té validesa perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un valor determinat, o bé la capacitat o eficàcia per realitzar el valor que se suposa ha de tenir.
Veure Matèria і Validesa lògica
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Matèria і Velocitat de la llum
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Veure Matèria і Vida
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Veure Matèria і Vidre
Violació CP
En física de partícules, la violació CP és una violació de la simetria CP (on C representa la conjugació de càrrega i P la paritat d'una partícula), que té un paper important en la cosmologia.
Veure Matèria і Violació CP
Vol espacial
transbordador espacial ''Atlantis'' emprenent el vol. Un vol espacial és l'acció de viatjar a o a través de l'espai exterior i es duu a terme amb una nau espacial que pot dur humans a bord o no dur-ne.
Veure Matèria і Vol espacial
Walther Hermann Nernst
Walther Hermann Nernst (Briesen, Prússia 25 de juny de 1864 - Bad Muskau, estat alemany de Saxònia, Alemanya 18 de novembre de 1941) fou un físic, químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1920.
Veure Matèria і Walther Hermann Nernst
Xabier de Lizardi
José María Aguirre Egaña (1896 - 1933), conegut com a Xabier de Lizardi, poeta i escriptor en llengua basca.
Veure Matèria і Xabier de Lizardi
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Veure Matèria і Zero
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Matèria і 1 de març
1896
;Països Catalans.
Veure Matèria і 1896
També conegut com La materia.
, Corona solar, Cos humà, Coulombimetria, Cristall líquid, Cultiu microbiològic, Cygnus X-1, Destí final de l'Univers, Diliti, Dispersió (física), Diversitat funcional, Doctrina, Doctrina social de Pius XII, Droga, Ecologia, Efecte Compton, Electricitat, Electrodinàmica quàntica de circuits, Emanuel Swedenborg, Energia, Energia del punt zero, Energia fosca, Energia lluminosa, Energia mecànica, Energia radiant, Enginyeria nuclear, Enllaç químic, Epicur, Equació d'estat (cosmologia), Equació d'ona electromagnètica, Equivalència entre massa i energia, Ernest Rutherford, Errata, Esfaleró, Espai exterior, Espectrofotòmetre, Espectroscòpia de raigs X per dispersió d'energia, Estat de la matèria, Estètica, Estrella binària, Estrella preseqüència principal, Estrella Q, Estructura de l'univers a gran escala, Eugènia Balcells, Existència, Experiment de Davisson-Germer, Fabricació d'armes nuclears, Félix Vidal Costa, Física, Física aristotèlica, Física atòmica, Física de dos fotons, Física de la matèria condensada, Física de partícules, Física estadística, Física nuclear, Fenòmens de transport, Fermió, Filosofia alemanya, Filosofia de la física, Fluid supercrític, Flux màssic, Follet (sprite), Forat de cuc, Forat negre, Forma geomètrica, Formació i evolució del sistema solar, Fotònica, Fusió (canvi d'estat), Fusta, Galàxia, Galàxia anular, Gegant gasós, Generador electroestàtic, Geografia, Giordano Bruno, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gray (unitat), Great Books of the Western World, Gregg Henriques, Halo de matèria fosca, Heli, Henry Way Kendall, Hermann Weyl, Hilemorfisme, Hilozoisme, Història de l'ateisme, Història de l'electricitat, Història de la física, Història de la química, I tu, què saps?, Ió (àtom), Idea, Inflació còsmica, Instal·lació constructiva, Introducció a la relativitat general, Inversió de població, Ivan Ossipovitx Iarkovski, Joc, Johannes Phocylides Holwarda, John Dalton, John Locke, John Lucy, Kenneth Geddes Wilson, La Regenta, Leonard Susskind, Leptó, Leptó tau, Lesbiana, LHCb, Llei de conservació de la massa, Llibertat asimptòtica, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física, Llista de partícules, Llista de problemes no resolts de física, LP 768-500, Ludwig Büchner, Magnetisme, Magnitud física, Maithuna, Margaret Cavendish, Massa i pes, Matèria degenerada, Matèria fosca, Matèria fosca freda, Material (desambiguació), Materialisme, Mètrica d'Alcubierre, Mecànica, Mecànica quàntica, Medi interestel·lar, Ment, Mesura, Metafísica, Metafísica (Aristòtil), Meteorologia espacial, Michael Turner, Microscopi electrònic, Model conceptual, Model de Dicke, Model heliocèntric, Molècula, Monisme, Monopol magnètic, Nanotecnologia, Narziss i Goldmund, Natura, Natura morta II, Nebulosa de la Roseta, Nefelometria, Neguentropia, Nicholas Georgescu-Roegen, Nicolaas Bloembergen, No-res, Noelia Cobo García, Nombre bariònic, Nombre real, Nova, Nucleosíntesi primordial, Nucli atòmic, Objecte, Oceanografia, Olor, Ona, Opacitat, Or Adonai, Organisme, Origen de l'Univers, Origen de la vida, Panpsiquisme, Panteisme, Parc Juràssic, Partícula carregada, Partícula massiva d'interacció feble, Paul Henri Thiry d'Holbach, Pensament, Permeància, Pes, Pierre Teilhard de Chardin, Platonisme, Pneumatologia, Pols (partícules), Presocràtics, Principi hologràfic, Principi zero de la termodinàmica, Problema de les galàxies nanes, Procés químic, Protògens, Pseudociència, Psicologia del color, Punt quàntic, Quark, Quark d, Quark s, Quark t, Quark u, Químic, Química, Química quàntica, Quilogram, Radiació de frenada, Radiació electromagnètica, Radiació ionitzant, Radiació X, Realitat, Relació massa/lluminositat, Relativitat general, René Descartes, Richard Edward Taylor, Sòlid, Sheldon Lee Glashow, Shiyali Ramamrita Ranganathan, Signatura espectral, Sikhisme, Sil·logisme, Singularitat gravitatòria, Sistema, Sistema físic, Sistema Internacional d'Unitats, Sistema termodinàmic, Sol, Solubilitat, Stargate (aparell), Superlumínic, Tadeusz Kantor, Teleportació, Temperatura, Tensor mètric (relativitat general), Teorema de Pitàgores, Teoria atòmica, Teoria cinètica molecular, Teoria del flogist, Termodinàmica, Tintura (tèxtil), Transferència de massa, Transformació de la matèria, Transició de fase, Transpiració vegetal, Tsung-Dao Lee, Unitat de massa atòmica, Univers, Univers oscil·lant, Validesa lògica, Velocitat de la llum, Vida, Vidre, Violació CP, Vol espacial, Walther Hermann Nernst, Xabier de Lizardi, Zero, 1 de març, 1896.