16 les relacions: Ana de Sousa, Àfrica Occidental Portuguesa, Batalla de Katole, Batalla de Kombi, Colonització d'Angola, Guerra Civil angolesa, Història colonial d'Angola, Història precolonial d'Angola, Imbangala, Intrèpides, Loango-Angola neerlandesa, Regne de Kakongo, Regne de Kasanje, Regne de Loango, Regne de Ndongo, Verónica I de Matamba.
Ana de Sousa
Ana de Sousa (en portuguès),nascuda amb el nom de Ngola Mbandi Nzinga Bandi Kia Ngola (la reina la fletxa de la qual troba sempre el seu objectiu) i també coneguda com a Anne Zingha, Anne N'zinga o Ngola Ana Nzinga Mbande, també coneguda com a Reina Ginga (c. 1583 — Matamba, 17 de desembre de 1663) va ser la reina dels regnes de Ndongo i de Matamba, al sud-oest d'Àfrica, al.
Nou!!: Matamba і Ana de Sousa · Veure més »
Àfrica Occidental Portuguesa
Àfrica Occidental Portuguesa o Angola (oficialment, Estado da África Ocidental o Angola Portuguesa, després elevada a Província Ultramarina de Angola l'11 de juny de 1951 i, finalment, Estado de Angola en 1972) és el nom comú pel qual fou conegut la colònia portuguesa a la costa d'Àfrica Occidental en diferents èpoques.
Nou!!: Matamba і Àfrica Occidental Portuguesa · Veure més »
Batalla de Katole
La batalla de Katole va ser un enfrontament militar entre les forces de l'Angola portuguesa i el regne de Matamba.
Nou!!: Matamba і Batalla de Katole · Veure més »
Batalla de Kombi
La batalla de Kombi va ser una batalla decisiva en la guerra entre Ndongo-Matamba i Portugal durant el període holandès de la història d'Angola.
Nou!!: Matamba і Batalla de Kombi · Veure més »
Colonització d'Angola
La colònia portuguesa d'Angola es va fundar l'any 1575 amb l'arribada de Paulo Dias de Novais amb un centenar de famílies de colons i quatre-cents soldats.
Nou!!: Matamba і Colonització d'Angola · Veure més »
Guerra Civil angolesa
La Guerra Civil angolesa començà a Angola després de la Guerra de la Independència d'Angola de Portugal el 1975.
Nou!!: Matamba і Guerra Civil angolesa · Veure més »
Història colonial d'Angola
Es considera que la història colonial d'Angola comença des de l'aparició de l'Imperi Portuguès sota Diogo Cão en 1482 (riu Congo) o 1484 (costa angolesa) fins a la independència d'Angola en 1975.
Nou!!: Matamba і Història colonial d'Angola · Veure més »
Història precolonial d'Angola
La història precolonial d'Angola va durar fins que Portugal es va annexar el territori com a colònia el 1655.
Nou!!: Matamba і Història precolonial d'Angola · Veure més »
Imbangala
Els imbangala o mbangala eren grups de guerrers i bandits d'Angola del que van fundar el regne de Kasanje.
Nou!!: Matamba і Imbangala · Veure més »
Intrèpides
Intrèpides (títol original en francès: Culottées) és una novel·la gràfica de l'autora de còmics Pénélope Bagieu.
Nou!!: Matamba і Intrèpides · Veure més »
Loango-Angola neerlandesa
Loango-Angola és el nom de les possessions de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals en l'actual Angola i la República del Congo.
Nou!!: Matamba і Loango-Angola neerlandesa · Veure més »
Regne de Kakongo
El regne de Kakongo va ser un petit estat precolonial situat en la costa atlàntica d'Àfrica Central, situat en l'actual República del Congo i Cabinda, Angola.
Nou!!: Matamba і Regne de Kakongo · Veure més »
Regne de Kasanje
El regne de Kasanje també conegut com a regne Jaga, (1620–1910) va ser un estat precolonial d'Àfrica Central.
Nou!!: Matamba і Regne de Kasanje · Veure més »
Regne de Loango
El Regne de Loango (també Lwããgu) va ser un estat africà precolonial, situat en una àmplia regió que avui forma part de Cabinda (Angola), la República del Congo, la República Democràtica del Congo i Gabon, des del segle XV fins al XIX.
Nou!!: Matamba і Regne de Loango · Veure més »
Regne de Ndongo
El Regne de Ndongo o regne de Ngola, és el nom d'un estat pre-colonial africà situat a l'actual Angola, habitat pels mbundu, un poble de llengua bantú que habita al nord d'aquest país.
Nou!!: Matamba і Regne de Ndongo · Veure més »
Verónica I de Matamba
Verónica Guterres Kangala Kingwanda (morta en 1721) va ser reina conjunta dels regnes de Ndongo i Matamba de 1681 a 1721.