Accés més ràpid que el navegador!
141 les relacions: Ai vist lo lop, Alba Helvorium, Alejandro Lamela, Alps, Alps occidentals, Alt Loira, Altiplà, Altiplà de Millevaches, Alvèrnia, Alzeau, Arfonts, Artensa, Aubrac, Aurora groga, Òlt (riu), Barthélemy Faujas de Saint-Fond, Bassa de rosada, Berric, Blaveta alpina, Borbonès, Boscatge, Bourrée, Cabardès, Caldoche, Carcassona, Carloman I, Causse corrèzien, Causse de Sauvatèrra, Causses, Causses i Cevenes, Cézallier, Cevenes, Charanta, Coll de l'Escrinet, Coll de la République, Coll del Perthus, Columnes basàltiques, Combralhas, Conca de París (geologia), Concili de Clarmont (535), Cota de la Croix Neuve, Cucunyà, Desideri de Tolosa, Echinospartum horridum, Elísics, Entorn natural de la Unió Europea, Epirogènesi, Estació de París-Austerlitz, Excursió geomagnètica, Forez (província), ..., França, Francès, Gavatx, Geografia de França, Geologia, Gitanos catalans de França, Gondobald, Gran planúria europea, Guerra dels Cent Anys, Història d'Occitània, Jean-Baptiste Rames, Joliu, Larzac, Le Lioran, Lió, Llenguadoc, Llosella, Loira, Margeride, Massacre d'Orador de Glana, Massís de les Monédières, Massís del Devès, Merlet comú, Meygal, Migdia-Pirineus, Mitteleuropa, Mont Augal, Mont Losera, Monts d'Ambazac, Monts de Blom, Monts de Châlus, Monts de l'Espinosa, Monts de la Marche, Monts de Lacaune, Monts del Cantal, Monts del Llemosí, Morre de la Gardilha, Muntanya Negra, Muntanyesa griseta, Muntanyesa llisa, Muntanyesa tardana, Obama nungara, Occità, Occitània, Occitània (regió administrativa), Paral·lel 45° nord, París, París-Corrèze, París-Niça 2010, Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc, Pas de Naurosa, Pas de Peyrol, Pinya de foc, Prehistòria a França, Pronúncia de l'occità, Regió del Carcí, Reintroducció, Relleu juràssic, Riu Avairon, Riu Cher, Riu Corresa, Riu Cruesa, Riu Viena, Roger Rivière, Rotació biennal, Segalar, Serralada dels Puys, Sidobre, Testavoira, Tour de França de 1905, Tour de França de 1991, Tour de França de 2010, Tour de França de 2011, Tour de França de 2015, Tour de França de 2016, Tour de França de 2020, Tour de França de 2023, Tramuntana, Truèire, Vabre (Avairon), Velai, Verges negres (Provença), Viaducte de Garabit, Viaur, 10a etapa del Tour de França de 2011, 12a etapa del Tour de França de 2010, 13a etapa del Tour de França de 2010, 4a etapa del Tour de França de 2016, 5a etapa del Tour de França de 2016, 7a etapa del Tour de França 2008, 9a etapa del Tour de França de 2011. Ampliar l'índex (91 més) »
Ai vist lo lop
Ai vist lo lop / He vist el llop és una cançó tradicional occitana creada vers el, una variant de la qual és "He vist el llop, la guineu i la mostela".
Nou!!: Massís Septentrional і Ai vist lo lop · Veure més »
Alba Helvorium
Alba Helvorium o Alba Augusta Helvorium, documentat també en la forma Alba Helviorum, fou una ciutat fundada pels romans, capital dels helvis.
Nou!!: Massís Septentrional і Alba Helvorium · Veure més »
Alejandro Lamela
Alejandro Lamela (Lugo, 1910 – Tolosa de Llenguadoc, març de 1991) fou un dirigent anarcosindicalista gallec.
Nou!!: Massís Septentrional і Alejandro Lamela · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Massís Septentrional і Alps · Veure més »
Alps occidentals
Els Alps occidentals és una serralada, una porció del sistema muntanyós dels Alps, que a conseqüència de les diverses classificacions del sistema alpí, ha tingut significats diversos.
Nou!!: Massís Septentrional і Alps occidentals · Veure més »
Alt Loira
L'Alt Loira (43) (en francès Haute-Loire i en occità Naut Léger o Naut Leir i menys localment lAut Léger, lAut Leir) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Massís Septentrional і Alt Loira · Veure més »
Altiplà
L'altiplà de Putorana, a l'extrem nord-oest de l'altiplà de la Sibèria Central Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
Nou!!: Massís Septentrional і Altiplà · Veure més »
Altiplà de Millevaches
Vista de l'altiplà L'altiplà de Millevaches (en occità Miuvachas) és un gran altiplà granític francès de 3.300 km² que s'estén per la major part del departament de la Corresa i també ocupa el departament de la Cruesa i de l'Alta Viena, tots a la regió del Llemosí.
Nou!!: Massís Septentrional і Altiplà de Millevaches · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Massís Septentrional і Alvèrnia · Veure més »
Alzeau
L'Alzeau o la Rougeanne és un riu francès del sud del país que neix al departament del Tarn i passa pel de l'Aude, on es converteix en un subafluent del riu que li dona nom a través del riu Fresquel.
Nou!!: Massís Septentrional і Alzeau · Veure més »
Arfonts
Arfonts (en francès Arfons) és un municipi del departament francès del Tarn, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Massís Septentrional і Arfonts · Veure més »
Artensa
Situació de l'Artense al Massís Central L'Artensa (occità) o Artense (francès), és un altiplà granític situat al centre del Massís Central, a cavall dels departament del Cantal i del Puy-de-Dôme.
Nou!!: Massís Septentrional і Artensa · Veure més »
Aubrac
Situació de l'Aubrac al Massís Central. L'Aubrac és un altiplà volcànic i granític situat al centre del Massís Central.
Nou!!: Massís Septentrional і Aubrac · Veure més »
Aurora groga
L'aurora groga (Anthocharis euphenoides) és un lepidòpter ropalòcer de la família Pieridae.
Nou!!: Massís Septentrional і Aurora groga · Veure més »
Òlt (riu)
L'Òlt (en occità Òlt i en francès Lot) és un riu del Massís Central.
Nou!!: Massís Septentrional і Òlt (riu) · Veure més »
Barthélemy Faujas de Saint-Fond
Barthélemy Faujas de Saint-Fond (Montelaimar, 17 de maig de 1741 – 18 de juliol de 1819), va ser un geòleg francès.
Nou!!: Massís Septentrional і Barthélemy Faujas de Saint-Fond · Veure més »
Bassa de rosada
Una bassa de rosada prop de Chanctonbury Ring, West Sussex, Anglaterra. Una bassa de rosada (dew pond en anglès) és un estany excavat intencionalment a la cimera d'un turó per les necessitats de la ramaderia. Al, n'hi ha encara a la regió de les South Downs, a Anglaterra.
Nou!!: Massís Septentrional і Bassa de rosada · Veure més »
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Nou!!: Massís Septentrional і Berric · Veure més »
Blaveta alpina
La blaveta alpina (Polyommatus eros) és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.
Nou!!: Massís Septentrional і Blaveta alpina · Veure més »
Borbonès
El Borbonès (en francès Bourbonnais, en occità Borbonés/Barbonés) és una antiga província del regne de França; correspon a l'actual departament de l'Alier i a una part del departament del Cher, repartit en parts gairebé iguals entre Occitània i els països d'oil.
Nou!!: Massís Septentrional і Borbonès · Veure més »
Boscatge
Château-Chinon, a la regió del Morvan a la Borgonya, França El boscatge és un paisatge compost per petites parcel·les irregulars (terres de cultiu i prats), també anomenats bardisses, separades entre si per tanques vives, murets i terraplens, així com també per arbres que sovint voregen els camins.
Nou!!: Massís Septentrional і Boscatge · Veure més »
Bourrée
Borrèia d'Alvèrnia en una fotografia de principis del segle XX Ritme habitual del pas d'una bourrée a dos temps La borrèia o bourrée és un tipus de dansa tradicional de dos i tres temps molt estesa per Occitània, d'origen basc segons certs especialistes.
Nou!!: Massís Septentrional і Bourrée · Veure més »
Cabardès
El castell de Lastours El Cabardès, en occità Cabardés, és una regió o un país del departament de l'Aude a França.
Nou!!: Massís Septentrional і Cabardès · Veure més »
Caldoche
Caldoche és el nom amb què és coneguda la població de Nova Caledònia que és majoritàriament d'origen europeu (encara que barrejada amb altres elements) i és instal·lada al territori des de mitjans del.
Nou!!: Massís Septentrional і Caldoche · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Massís Septentrional і Carcassona · Veure més »
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Nou!!: Massís Septentrional і Carloman I · Veure més »
Causse corrèzien
Noailles i Brive La causse corrèzien o corrézien és una regió natural de França, situat al Nova Aquitània, situada al sud del departament e la Corresa.
Nou!!: Massís Septentrional і Causse corrèzien · Veure més »
Causse de Sauvatèrra
Situació del Causse de Salvatèrra El Causse de Sauvatèrra (en francès Causse de Sauveterre) és el causse més septentrional dels Grands Causses.
Nou!!: Massís Septentrional і Causse de Sauvatèrra · Veure més »
Causses
Els Causses (nom occità adoptat també en francès) són altiplans calcaris que s'estenen al sud del Massís Central, del Llemosí a les Cevenes seguint un eix d'est a oest.
Nou!!: Massís Septentrional і Causses · Veure més »
Causses i Cevenes
Causses i Cevenas són dues zones muntanyenques situades en el sud del Massís Central, a França, enquadrades i protegides al Parc natural regional de les Grands Causses i el Parc Nacional de les Cevenes.
Nou!!: Massís Septentrional і Causses i Cevenes · Veure més »
Cézallier
El Sejalèir o Chasaleir segons L'Auvergnat de poche (en francès Cézalier, Cézallier) és un altiplà del Massís Central és una regió d'Occitània situat a l'Alvèrnia.
Nou!!: Massís Septentrional і Cézallier · Veure més »
Cevenes
Les Cevenes (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losera i de Gard.
Nou!!: Massís Septentrional і Cevenes · Veure més »
Charanta
La Charanta (forma occitana) o Xaranta, en francès Charente i en poiteví-saintongès Chérente, és un riu de la conca d'Aquitània.
Nou!!: Massís Septentrional і Charanta · Veure més »
Coll de l'Escrinet
El coll de l'Escrinet és un port de muntanya del Massís Central que s'eleva fins als 787 metres i que es troba al departament de l'Ardecha.
Nou!!: Massís Septentrional і Coll de l'Escrinet · Veure més »
Coll de la République
El coll de la République (en francès col de la République) o coll de Grand Bois és un port de muntanya a França, que es troba al massís del Pilat, un dels contraforts orientals del massís Central.
Nou!!: Massís Septentrional і Coll de la République · Veure més »
Coll del Perthus
El coll del Perthus o Coll del Pertus és un coll de muntanya que corona 1.309 msnm que es troba a la regió francesa d'Alvèrnia-Roine-Alps, als monts del Cantal i al departament del mateix nom.
Nou!!: Massís Septentrional і Coll del Perthus · Veure més »
Columnes basàltiques
Columnes hexagonals de basalt a la Calçada del Gegant, comtat d'Antrim, Irlanda del Nord. Los Órganos, a La Gomera, Canàries. Basalts amb algunes formes pentagonals a Devergasteinn, a prop de Kirkjubæjarklaustur, al sud d'Islàndia. Les columnes basàltiques (o columnata basàltica o òrgans basàltics) són formacions regulars de pilars més o menys verticals, amb forma de prismes poligonals (predominantment hexagonals), que es formen per fractura progressiva de la roca durant el refredament relativament lent de lava basàltica en algunes colades, en xemeneies volcàniques o en calderes que no arriben a desbordar-se buidar-se sobtadament, de manera que llur refredament passa in situ.
Nou!!: Massís Septentrional і Columnes basàltiques · Veure més »
Combralhas
Situació de Combrailles al Massís Central Les Combrailles (o la Combraille) (Combralha o las Combralhas en occità) és un territori situat a cavall dels departaments del Puy-de-Dôme, de l'Alier (a la regió d'Alvèrnia) i de la Cruesa (a la regió del Llemosí) i que forma part del Massís Central.
Nou!!: Massís Septentrional і Combralhas · Veure més »
Conca de París (geologia)
L'altiplà de Normandia i la vall al·luvial del Sena La Conca de París és una de les principals regions geològiques de França, s'ha desenvolupat des del Triàsic en un subsol format per l'orogènesi varisca.
Nou!!: Massís Septentrional і Conca de París (geologia) · Veure més »
Concili de Clarmont (535)
A la localitat avui coneguda com a Clarmont d'Alvèrnia, (capital de la regió d'Alvèrnia i del departament del Puy-de-Dôme, al centre sud de França, en el cor del Massís Central), (llavors coneguda com a Arvernis o Avernum), a partir del 8 de novembre de l'any 535, quinze prelats del regne d'Austràsia (part nord-oriental del Regne Franc durant el període dels reis merovingis), van assistir sota la presidència d'Honorat, Bisbe de Bourges, a un sínode o concili plenari, o nacional (de menor rang que els anomenats Concilis ecumènics), conegut com a Primer Concili de Clermont.
Nou!!: Massís Septentrional і Concili de Clarmont (535) · Veure més »
Cota de la Croix Neuve
La cota de la Croix Neuve és un port de muntanya que corona als 1.084 msnm i que es troba al damunt la vila de Mende, a la Losera.
Nou!!: Massís Septentrional і Cota de la Croix Neuve · Veure més »
Cucunyà
Cucunyà (en occità Cucunhan; en francès Cucugnan) és un municipi de la regió d'Occitània, departament de l'Aude.
Nou!!: Massís Septentrional і Cucunyà · Veure més »
Desideri de Tolosa
Desideri o Didier (? - 587) fou dux de Tolosa de Llenguadoc (o part d'Aquitània) per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Se'l suposa natiu d'Albi o almenys de l'Albigès on tenia les seves terres.
Nou!!: Massís Septentrional і Desideri de Tolosa · Veure més »
Echinospartum horridum
Echinospartum horridum és una espècie de planta de la família de les lleguminoses.
Nou!!: Massís Septentrional і Echinospartum horridum · Veure més »
Elísics
Els elísics (Ἐλισύκοι, Elisyces) foren un petit poble iber de la regió de Narbona, entre les Corberes i el riu Erau, que apareix documentat entre els segles VI i III aC a les fonts antigues.
Nou!!: Massís Septentrional і Elísics · Veure més »
Entorn natural de la Unió Europea
Lentorn natural de la Unió Europea, s'emmarca dins del territori format pels estats membres d'aquesta organització.
Nou!!: Massís Septentrional і Entorn natural de la Unió Europea · Veure més »
Epirogènesi
Epirogènesi (tectònica, estratigrafia), és el moviment d'elevació i d'enfonsament de grans àrees de l'escorça terrestre per causes tectòniques i que no produeix cap tipus de plegament ni cap nova estructura en les roques.
Nou!!: Massís Septentrional і Epirogènesi · Veure més »
Estació de París-Austerlitz
L'estació de París-Austerlitz (Gare de Paris-Austerlitz), coneguda també com a estació d'Austerlitz, anomenada anteriorment com a estació d'Orleans, és una de les sis grans estacions terminals de la SNCF a París.
Nou!!: Massís Septentrional і Estació de París-Austerlitz · Veure més »
Excursió geomagnètica
Esquema i cronologia de les principals excursions geomagètiques a la Terra https://pubs.usgs.gov/of/2003/of03-187/of03-187.pdf (Edward A. Mankinen; Carl M. Wentworth, USGS, 2003) Una excursió geomagnètica, com una inversió geomagnètica, és un canvi significatiu en el camp magnètic terrestre.
Nou!!: Massís Septentrional і Excursió geomagnètica · Veure més »
Forez (província)
El Forez (pronunciació: /fɔ.ʁɛ/; en occità: Forés, en arpità: Forêz) és una regió natural i històrica francesa situada, majoritàriament, al centre de l'actual departament del Loira (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).
Nou!!: Massís Septentrional і Forez (província) · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Massís Septentrional і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Massís Septentrional і Francès · Veure més »
Gavatx
La paraula gavatx és un apel·latiu pejoratiu que s'aplicava tradicionalment als occitans tot i que més recentment el seu ús s'estengué també als forasters en general.
Nou!!: Massís Septentrional і Gavatx · Veure més »
Geografia de França
Amb una superfície de 551.500 km²; (675.417 km²; amb els territoris d'ultramar), França s'estén 1.000 km de nord a sud i d'est a oest (la distància més gran nord-sud: Bray-Dunes - Cervera de la Marenda. És el tercer major país d'Europa, després de Rússia i Ucraïna (el segon, si es compten els territoris d'ultramar). La França metropolitana té quatre fronts marítims (de nord a sud): el Mar del Nord, el Canal de la Mànega, l'oceà Atlàntic i la Mar Mediterrània. La longitud total de les seves costes ateny 3.427 km. A excepció de la seva frontera nord-est, el país es troba delimitat principalment per mars, l'oceà i fronteres naturals: Rin, Serralada del Jura, Alps, Pirineus.
Nou!!: Massís Septentrional і Geografia de França · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Massís Septentrional і Geologia · Veure més »
Gitanos catalans de França
Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.
Nou!!: Massís Septentrional і Gitanos catalans de França · Veure més »
Gondobald
Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I. Fou criat a la cort de Khildebert I de París (que no tenia fills) al que fou presentat com a fill de Clotari I, que el va tractar com un nebot i va rebre una acurada educació, i uns atributs de príncep caracteritzats per la portada de cabells llargs conforme a la tradició merovíngia, i l'estudi de la literatura i poesia. Clotari no el va reconèixer i el va fer rapar. Mort Clotari (511) el va succeir a París el seu fill Caribert I, que el va recollir com a germà i li va permetre tornar a portar el cabell llarg, però després el seu germà Sigebert I rei d'Asutràsia, gelós, el va convidar a la seva cort, el va fer rapar i el va fer tancar a Colònia. Es va escapar i va arribar a Itàlia on fou acollit pel general Narsès en una data entre 561 i 567. Es va casar, va tenir fills i va entrar a la cort de Tiberi II de Constantinoble. El duc d'Austràsia, Guntram Bosó, en el curs d'un viatge o una ambaixada a Constantinoble, el va cridar al seu país i li va deixar entendre que com que Khilperic i Guntram no tenien successors i Khildebert era molt jove tenia moltes possibilitats d'accedir al tron, i que a més feia aquest pas en nom dels grans senyors d'Austràsia. Gondobald, després d'obtenir l'autorització de l'emperador Tiberi II, va sortir de l'Imperi Romà d'Orient amb molts tresors o diners d'origen incert, i va desembarcar a Marsella (582) amb els seus dos fills, nascuts a Grècia, ben disposat a prendre el poder. A Marsella fou acollit pel bisbe Teodor, sota ordes de la noblesa austrasiana i principalment del patrici Mòmol, que li va donar cavalls i escorta per unir-se a aquest patrici, antic general de Guntram de Borgonya, que vivia retirat a Avinyó, ciutat que pertanyia a Khildebert II, i que com a participant en el complot, estava disposat a revoltar-se contra el rei Guntram i prendre el control de la ciutat. Mòmol va rebre a Gondobald a la ciutat i va treballar per engrandir el partit de Gondobald, al que va aconseguir afegir a Desideri de Tolosa, que de moment va mantenir en secret la seva opció. La idea inicial era apoderar-se del regne de Borgonya, i sembla que fins i tot el rei Khildebert II d'Austràsia, aconsellat per senyors austrasians, li va donar un cert suport. Però Guntram Bosó, ambicionant les riqueses de Gondobald, el va trair. Va empresonar a Teodor i un altre bisbe, Epifani, i es va apoderar d'una part dels tresors de Gondobald que va compartir amb el governador de l'altra part de Marsella (que pertanyia a Guntram) i va anar a amagar a l'Alvèrnia. Al sentir-se abandonat per Guntram Bosó, Gondobald es va retirar d'Avinyó per no comprometre a Mòmol, i es va refugiar a una illa de la mar a l'espera de veure que passava, illa que probablement era una del grup de les illes de Lérins. Guntram Bosó després d'anar a l'Alvèrnia es va dirigir a la cort de Metz per donar compte del seu viatge a Constantinoble, quan fou arrestat per oficials borgonyons i portat a la cort, on Guntram el Sant li va tirar en cara haver portat a Gondebald a la Gàl·lia. Però el duc va desviar la responsabilitat cap a Mòmol i es va oferir, per demostrar la seva innocència, a anar a assetjar a Mòmol a Avinyó i portar-lo a la cort borgonyona de grau o per força i com a garantia va deixar un fill com a ostatge. Una vegada lliure va retornar a l'Alvèrnia, de la que sembla era governador per compte de Khildebert II i va reunir un exèrcit d'arverns i gent del Velai i es va dirigir cap a Avinyó (583). Assabentat el patrici Mòmol d'aquesta iniciativa, el va esperar al Roine, sense passar el qual no es podia arribar a la ciutat, i va fer disposar unes barques amb les plaques tan mal lligades que se separaven al cap de pocs moviments; quan Guntram Bosó va arribar a la riba del Roine va trobar les barques que li van semblar en bon estat, i les va utilitzar per fer travessar les seves forces, però després de navegar uns metres es van desfer pel moviment dels remers i van començar a fer aigua; els soldats van haver de saltar per guanyar la riba nadant; molts als que les forces van mancar foren emportats pel corrent i altres van poder arribar un costat o a l'altre. No obstant amb les forces que restaven Guntram Bosó va poder assetjar Avinyó. Mòmol no es va posar nerviós i va aguantar bé; llavors va convidar a una conferència a Guntram Bosó a la vora de la rasa plena d'aigua; Bosó que ignorava la profunditat la volia passar per trobar a Mòmol a l'altre costat; aquest li va assegurar que podia passar sense problema, i quan ho va fer va resultar massa fonda i va estar a punt d'ofegar-se. Mentre Khildebert va ser informat del setge d'Avinyó, ciutat que li pertanyia, i va enviar contra Guntram Bosó al duc Gondulf amb orde de forçar l'aixecament del setge, el que aquest va fer, capturant a Guntram Bosó. Vers el 583 els antics enemics Austràsia i Nèustria (Khilperic I i Khildebert II) es van aliar contra Borgonya (abans aliada d'Austràsia) amb la idea de recuperar la meitat de Marsella que Guntram havia usurpat amb l'ajut de Dinami de Provença; la noblesa asutrasiana estava dirigida pel bisbe Egidi de Reims, que esperava amb aquesta aliança apartar del poder a Guntram i després influir en el jove rei Khildebert II. Aquest darrer sembla que estava d'acord amb Mòmol i en certa manera afavoria a Gondobald del qual el patrici s'havia declarat protector. La guerra va acabar amb un acord de pau pel que la meitat de Marsella fou retornada a Khildebert II al començament del 584. Aquest mateix any 584 va morir Khilperic I de Nèustria i la seva esposa, Fredegunda, per por de ser castigada pels seus crims, es va refugiar (amb una part del tresor) a la catedral de París amb el bisbe Ragnemod; Fredegunda havia cridat a Guntram de Borgonya, que al cap de poc es va acostar a París i va agafar a la reina sota la seva protecció, junt amb el fill únic, de 4 mesos, de nom Clotari II (després conegut com a Clotari II el Gran). Khildebert que estava a Meaux, es va acostar també a París però els habitants li van refusar l'entrada; el rei asutrasià va enviar ambaixadors a Guntram per demanar renovar l'aliança i entregar a la reina a la que Khildebert atribuïa amb raó la mort del seu pare Sigebert I i tots els mals que Khilperic havia fet a Austràsia; però Gontran estava indignat perquè acabava de trobar uns papers que provaven una aliança de Khilperic i Khildebert per arrabassar a Guntram els seus estats, i va refusar la petició. Llavors els ambaixadors van demanar almenys la restitució dels territoris austrasians usurpats per Nèustria (Carci, Albigès, Velai i Gavaldà) que ara estaven sota govern de Desideri de Tolosa, però Guntram va refusar també aquesta petició al·legant que la successió de Caribert I (561-567) havia quedat anul·lada per la violació del jurament que Sigebert I i Khilperic I havien fet (junt amb Guntram) segons el qual aquell dels tres que entrés a París sense participació dels altres dos (cadascun tenia un terç de la ciutat) perdria la resta de l'herència (Guntram al·legava que els dos reis havien entrat a París sense el seu consentiment) i que per tant tenia el dret a tota l'herència de Caribert, de la qual el Tolosà i l'Albigès eren part. Però Desideri de Tolosa havia entrat secretament a la conjura i va adoptar mesures pel destí d'aquestes regions en favor de Gondobald que seria proclamat rei d'Aquitània. Desideri, que fou dels primers a saber la mort de Khilperic, es va declarar obertament per Gondobald. Una de les seves primeres mesures fou arrestar a la princesa Rigonta o Rigonda, filla única de Khilderic I i Fredegunda, que estava de camí en el seu viatge a Hispània on s'havia de casar amb Recared i desconeixia encara la mort del seu pare el rei, i de la qual volia les seves riqueses (joies i efectes personals); la princesa fou posada sota custòdia en lloc segur amb una guàrdia escollida i amb una assignació petita pel seu manteniment. Rigonda, esperant encara pitjor tractament, va trobar la manera d'escapar escapant de la vigilància a la que era sotmesa i es va refugiar al final d'octubre del 584 a l'església de Nostra Senyora de la Daurada a Tolosa, per restar-hi com un asil inviolable; llavors va enviar un criat a la seva mare la reina Fredegunda per informar-la de la seva situació i que havia estat abandonada per la major part de la gent del seu seguici. Fredegunda va entrar en fúria i va maltractar al missatger, un dels que havien estat lleials a la seva filla, i va fer capturar a tots els que l'havien abandonat i havien tornat a la cort. Tot seguit Desideri es va reunir amb Mòmol a Avinyó, on també es va trobar amb Gondobald que hi havia anat poc abans, i tots els conjurats van sortir (desembre del 584) amb l'exèrcit i tresors disposats a conquerir l'Aquitània austrasiana i posar l'Aquitània de Nèustria sota el poder de Gondobald. Després de travessar el massís Central, Gondobald fou proclamat rei a Brives (moderna Brive-la-Gaillarde), al Llemosí, i llavors es va dedicar a recórrer les ciutats del seu regne acompanyat de Desideri. Va rebre la submissió de les ciutats que havien estat de Khilperic I però també de les de Khildebert II i les de Guntram el Sant. Aquest darrer va començar a actuar el 585 i va reunir un gran exèrcit amb el que va sotmetre el Poitou abans que ho pogués fer Gondebald. En endavant els esdeveniments van anar en contra de Gondobald, Desideri i Mòmol. Gondobald va rebre el jurament a Angulema, i després es va dirigir a Perigeux on el bisbe Carteri no el va rebre honorablement el que li va costar injúries del nou rei; a Tolosa el bisbe Magnulf va refusar de reconèixer-lo refusant l'entrada a la ciutat tant al rei com al duc Desideri i van posar la ciutat en estat de defensa, però només presentar-se Gondobald i Desideri davant les muralles amb les seves forces, que els habitants, considerant-se incapaços de resistir, van obrir les portes i els van deixar entrar lliurement; una vegada establerta l'autoritat a Tolosa el rei es va apoderar dels tresors de Rigonda segrestats per Desideri; el bisbe Magnulf el va rebre a la seva seu i li va oferir un gran sopar en el qual va dir que no sabia si era fill de Clotari però que tant si ho era com si no, no podria tenir èxit en la seva empresa. Gondebald va assegurar ser fill de Clotari i per tant que una part de França li pertanyia per dret i va assegurar que aniria a París per establir la seu del seu regne; Magnulf va replicar que per aconseguir això caldria que no quedés cap persona de la raça dels francs; el duc Mòmol, indignat, va aturar el bisbe dient que hauria de tenir vergonya de contestar de manera tan extravagant a un gran rei; també el duc Desideri va replicar al bisbe i el va tractar indignament fins a donar-li algunes puntades de peu i cops de puny, i cops de bastó. El bisbe fou lligat com un criminal i enviat a l'exili i els seus béns foren confiscats. El seu bisbat fou promès a Sagitari, el bisbe de Gap deposat per la seva vida escandalosa, i un partidari decidit de Gondobald. Rigonda, tot i el seu refugi a l'església de la Daurada, fou agafada i enviada també a l'exili. El majordom o gran mestre de la seva casa, Waddon, que Fredegunda li havia assignat com home de confiança per dirigir el seu viatge a Hispània, es va passar a Gondobald seguint els passos de Bladast, un general i duc del rei Khilperic, i d'altres nobles. Els principals suports que tenia Gondobald (a més de Desideri i Mòmol) eren el duc Bladast d'Aquitània, el comte de Bordeus Garacari, Waddon, mestre de palau de la princesa Rigonta, i els bisbes Sagitari de Gap, Bertran de Bordeus, Pal·ladi de Saintes, Orestes de Bazas, Faustià de Dax (ordenat per orde de Gondobald per Pal·ladi de Saintes) i Ursinus de Cahors (ordenat per amics de Betran de Bordeus); el seu domini abraçava tots els territoris al sud de la Garona. La part més fidel era la Novempopulània de la que Bladast era duc. Després d'assegurar el domini de Tolosa, Gondobald es va dirigir a Bordeus on fou rebut pel comte local Garacari i el bisbe Bertran. Fins aquell moment tot anava bé. Llavors Gondobald va decidir enviar a Guntram dos ambaixadors, per demanar el reconeixement dels seus drets a una part del regne, i amenaçar amb la guerra en cas de refús; Gondobald va assegurar al rei borgonyó que ja dominava tots els territoris al sud del riu Dordonya fins als Pirineus. El rei Guntram, després d'escoltar als ambaixadors, els va fer arrestar i torturar i els va forçar a revelar tot el que sabien dels plans del seu senyor. Els ambaixadors van revelar que Gondobald tenia secretament el suport de tots els senyors d'Austràsia. Guntram va sospitar fins i tot que el seu nebot Khildebert podia estar donant suport a Gondobald i va decidir la reconciliació amb aquest rei. El va cridar a la seva cort i va fer repetir als ambaixadors el que havien revelat. Llavors el rei borgonyó davant de tots els nobles borgonyons presents i del rei Khildebert II i els nobles austrasians que l'acompanyaven, va declarar que estant sense hereus, reconeixia al rei d'Austràsia com el seu únic i legitim successor i com a garantia li va posar una llança a la mà en forma de ceptre i li va cedir (retornar) tots els estats que el seu pare Sigebert I havia heretat de Caribert I entre els quals s'incloïa l'Albigès i països veïns. Després el va comminar a no tractar amb Gondobald i a no refiar-se de la seva mare Brunilda que considerava instigadora del complot de Gondebald. Amb això la noblesa austrasiana que donava suport a la rebel·lió va quedar desmantellada. El primer que es va separar del seu partit fou el dux Desideri de Tolosa que es va retirar a alguns castells ben fortificats que posseïa a l'Albigès. Guntram va enviar un exèrcit contra Gondobald sota les ordes del duc Leudegisil, el seu conestable, i el patrici Àgila, exèrcit que va arribar al riu Dordonya per observar els moviments de Gondobald. Després d'uns dies va avançar contra aquest que estava acampat a la riba de la Garona. Abandonat per diversos senyors i amb l'exèrcit de Guntram als talons, Gondobald va travessar la Garona amb el bisbe Sagitari i els ducs Mòmol, Bladast i Waddon, i va arribar al país de Comenge dirigint-se a la vila del mateix nom al cim d'una muntanya corresponent a la moderna Saint-Bertrand-de-Comminges en un encreuament de camins que permetia fugir cap a Hispània i era fàcil de defensar; Gondobald va enganyar al bisbe de la vila i a la població i es van apoderar de la ciutat i ciutadella; es van trobar grans magatzems amb blat i vi que els hi garantia provisions per anys. Mentre les forces de Guntram havien creuat la Garona i saquejaven el país; el santuari de Saint-Vincent du Mas de l'Agenès, en el camí de Bordeus a Agen, fou cremat; l'exèrcit va seguir cap al Comenge i encara que van perdre molts homes massacrats pels habitants locals, el primer dia de quaresma, l'11 de febrer del 585, van arribar a la ciutat on era Gondobald i la van assetjar; el setge es va aturar el 23 de febrer quan Bladast va fugir després de cremar la residència dels bisbes i es va sotmetre a la clemència de Guntram. Leudegisil es va adonar que l'exemple de Bladast li podia servir per atreure a altres senyors, ja que el setge de Commenge es preveia llarg i difícil per la posició avantatjosa que ocupava i per la resistència dels assetjats que no tenien res a perdre, i va enviar en secret missatgers a Mòmol i altres conjurats per obtenir l'entrega de Gondobald a canvi de les seves vides. Finalment Mòmol, Sagitari i Waddon va trair a Gondobald; es van reunir amb ell i li van assegurar que els generals de Guntram els havien contactat i els havien assegurat que no tenien cap mal designi contra Gondebald i que seria ben rebut pel rei borgonyó si el volia anar a trobar, ja que sabien que com que Guntram no tenia fills i Gondebald era el seu germà (germanastre) estaria satisfet de tenir-lo al seu costat. Gondobald va malfiar i es va oposar però finalment, després del jurament que li va fer Mòmol, del que no podia esperar la traïció, es va dirigir cap a la porta de la vila on Olló, comte de Berry, i un duc de nom Bosó, l'esperaven per capturar-lo i entregar-lo als assetjants. La malfiança de Gondobald es va demostrar encertada llavors: Olló li va donar una empenta per fer-lo caure per un penya-segat de la rodalia, i va cridar: "aquí hi ha el vostre ballomer que es diu germà i fill de rei". Gondobald però no va caure més que a terra i Olló llavors li va tirar una llança que no va fer efecte per la cuirassa que portava el rei; Gondobald intentava aixecar-se i retornar cap a la ciutat quan Bosó li va tirar una pedra al cap i el va matar. L'endemà l'exèrcit de Guntram manat per Leudegisil entrava a la ciutat que va obrir les portes; la vila for saquejada i tota la població fou massacrada incloent-hi els sacerdots; la ciutat fou finalment cremada amb les seves esglésies i altres edificis quedant reduïda a cendres. La sort de Mòmol i Sagitari no fou millor: Leudegisil, malgrat la paraula donada, els va fer matar, si bé després de rebre orde en aquest sentit de Guntram. Waddon es va escapar i es va salvar de morir, retirant-se amb la reina Brunilda que el va acollir i el va cobrir de regals. Els dos fills de Gondebald es van poder refugiar a Hispània. Fredegunda havia estat enviada en exili a Rouen per Guntram, havia decidit donar suport a Gondobald, i va enviar un missatger a Tolosa, amb l'excusa de contactar amb la seva filla Rigonda, però quan el missatger va arribar va saber la mort de Gondobald, i el missatger només va poder escortar de retorn a Rigonda que es va reunir amb la seva mare sense béns i sense haver-se casat amb Recared. Leudegisil en el seu retorn va assolar la regió entre Comenges i Borgonya i quan va arribar va entregar el tresor de Rigonda a Guntram que els va distribuir entre els pobres i les esglésies i el mateix va fer amb els béns que el duc Mòmol havia deixat a Avinyó valorats en 250 talents de plata i 30 d'or, confiscats pel rei borgonyó, si bé en va donar la meitat al seu nebot Khildebert. Només restava Desideri disposat a fer la pau amb Guntram a qualsevol preu; va enviar al rei a diversos bisbes de la seva confiança i respectats pel rei i especialment l'abat Irier pel que Guntram tenia especial veneració. Finalment es va acordar l'entrevista i Desideri es va tirar als peus del rei, que no sols el va perdonar sinó que el va reenviar a Tolosa on va conservar el govern que Guntram va poder confirmar perquè en adoptar com a hereu a Khildebert II considerava reunits els dos regnes i a l'hereu només a l'espera de l'herència completa. Finalment, en aquest any 585, Guntram va estar ocupat en una expedició a Septimània en revenja per l'arrest i execució del seu cunyat Hermenegild, príncep visigot.
Nou!!: Massís Septentrional і Gondobald · Veure més »
Gran planúria europea
La Gran planúria europea (accident geogràfic-formes del relleu), coneguda també com a Plana del Nord d'Europa, és una extensa planura que abasta gran part de la meitat septentrional del continent europeu, des de la costa de l'Atlàntic, al nord dels Pirineus, fins a la serralada dels Urals a l'est.
Nou!!: Massís Septentrional і Gran planúria europea · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Massís Septentrional і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: Massís Septentrional і Història d'Occitània · Veure més »
Jean-Baptiste Rames
Jean-Baptiste Étienne Rames (Orlhac, 1832-1894) va ser un geòleg i arqueòleg francès.
Nou!!: Massís Septentrional і Jean-Baptiste Rames · Veure més »
Joliu
El joliu (Scilla lilio-hyacinthus) és una espècie de plantes angiospermes del gènere Scilla dins la família de les asparagàcies A les antigues classificacions botàniques clàssiques era dins la família de les liliàcies (Liliaceae) i a la classificació filogenètica APG II va se ubicada a la família Hyacinthaceae.
Nou!!: Massís Septentrional і Joliu · Veure més »
Larzac
Les forces de seguretat vigilant els manifestants a Larzac Repressió de les forces de seguretat a Larzac El Larzac és un altiplà (Causse del Larzac) dins del Massís Central, al departament d'Avairon (regió d'Occitània), famós per la producció dels formatges de rocafort i pels incidents del 1970 que van portar Occitània a la primera plana de les reivindicacions contra l'estat.
Nou!!: Massís Septentrional і Larzac · Veure més »
Le Lioran
Le Lioran (francès) o Lo Lioran (occità) és una estació d'esquí francesa que està situada al Massís Central, al cor dels monts del Cantal, principalment a la comuna de La Vaissièra, a la regió occitana d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Massís Septentrional і Le Lioran · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Massís Septentrional і Lió · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Massís Septentrional і Llenguadoc · Veure més »
Llosella
Teulada de llosetes Una llosella o lloseta, és una llosa petita és a dir una peça petita de pedra plana, llisa i poc gruixuda.
Nou!!: Massís Septentrional і Llosella · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Massís Septentrional і Loira · Veure més »
Margeride
La Margeride (en occità Marjarida) és una regió natural de França, situada al Massís Central, en els límits dels departaments de la Losera, el Cantal i l'Alt Loira.
Nou!!: Massís Septentrional і Margeride · Veure més »
Massacre d'Orador de Glana
Entrada a la vila màrtir Orador de Glana ha estat conservada tal qual Una de las entrades a Orador L'església on foren cremats dones i nens Vehicles incendiats Interior d'una casa a Orador La massacre d'Orador de Glana designa la destrucció, el 10 de juny de 1944, d'aquesta vila situada al departament de l'Alta Viena, al voltant de vint kilòmetres al nord-oest de Llemotges, i la massacre de la seva població (642 víctimes), per un destacament del 1r batalló del 4t regiment de Panzergrenadier Der Führer pertanyent a la Panzerdivision Das Reich de les Waffen-SS.
Nou!!: Massís Septentrional і Massacre d'Orador de Glana · Veure més »
Massís de les Monédières
Situació al Massís Central El Massís de les Monédières és un conjunt granític que forma part del Massís Central que està situat al departament de la Corresa, al sud-oest de l'Altiplà de Millevaches.
Nou!!: Massís Septentrional і Massís de les Monédières · Veure més »
Massís del Devès
El Massis del Devès és un gran altiplà basàltic del Massís Central francès.
Nou!!: Massís Septentrional і Massís del Devès · Veure més »
Merlet comú
El merlet comú (Pyrgus malvoides) és un lepidòpter ropalòcer de la família Hesperiidae.
Nou!!: Massís Septentrional і Merlet comú · Veure més »
Meygal
El Maigal (en francès Meygal) és una regió natural de França, situada al Massís Central, al departament de l'Alt Loira.
Nou!!: Massís Septentrional і Meygal · Veure més »
Migdia-Pirineus
Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.
Nou!!: Massís Septentrional і Migdia-Pirineus · Veure més »
Mitteleuropa
Representació esquemàtica de les grans àrees culturals en les quals es divideix el continent europeu. Mapa de les divisions ètniques de la ''Mitteleuropa'' traçat el 1901. Mitteleuropa és un concepte cultural, geogràfic i polític en llengua alemanya que designa l'àrea d'Europa situada al centre del continent.
Nou!!: Massís Septentrional і Mitteleuropa · Veure més »
Mont Augal
El Mont Augal (en occità Mont Augal, en francès Mont Aigoual) és una muntanya del Massís central d'Occitània.
Nou!!: Massís Septentrional і Mont Augal · Veure més »
Mont Losera
El mont Losera (nom occità; en francès Mont Lozère) és un massís granític de les Cevenas, al Massís Central francès, que culmina al pic de Finiels, de 1.699 metres d'altitud.
Nou!!: Massís Septentrional і Mont Losera · Veure més »
Monts d'Ambazac
Situació dels Monts d'Ambazac al Massís Central Els Monts d'Ambazac formen el contrafort occidental del Massís Central i formen part dels Monts de la Marche.
Nou!!: Massís Septentrional і Monts d'Ambazac · Veure més »
Monts de Blom
Els monts de Blom són els primers contraforts del Massís Central que superen els 400 metres des de l'Atlàntic.
Nou!!: Massís Septentrional і Monts de Blom · Veure més »
Monts de Châlus
Els Monts de Chasluç o de vegades també anomenats Massís daus Cars són amb els Monts de Blom, situats més al nord, els primers contraforts occidentals del Massís Central.
Nou!!: Massís Septentrional і Monts de Châlus · Veure més »
Monts de l'Espinosa
Situació de l'Espinose al Massís Central Els massissos del Caroux i de l'Espinouse són muntanyes de França que formen part del Massís Central i situades al departament de l'Erau.
Nou!!: Massís Septentrional і Monts de l'Espinosa · Veure més »
Monts de la Marche
Els Monts de la Marche conformen una regió natural al nord-oest del Massís Central i formen part dels Monts del Llemosí.
Nou!!: Massís Septentrional і Monts de la Marche · Veure més »
Monts de Lacaune
Els monts de Lacaune són un massís muntanyós situat al sud del Massís Central, al departament del Tarn, França.
Nou!!: Massís Septentrional і Monts de Lacaune · Veure més »
Monts del Cantal
Situació dels Monts del Cantal al Massís Central Els Monts del Cantal és un massís muntanyós al centre-oest del Massís Central, format pels vestigis del paratge volcànic més gran d'Europa.
Nou!!: Massís Septentrional і Monts del Cantal · Veure més »
Monts del Llemosí
Mapa dels Monts del Llemosí El terme Monts del Llemosí s'usa en geografia per descriure un conjunt de muntanyes del Massís Central.
Nou!!: Massís Septentrional і Monts del Llemosí · Veure més »
Morre de la Gardilha
El Morre de la Gardilha (en francès Moure de la Gardille) és un cim del Massís Central, que forma part de la Margeride al departament francès del Losera, al municipi de Langogne.
Nou!!: Massís Septentrional і Morre de la Gardilha · Veure més »
Muntanya Negra
Situació de la Muntanya Negra dins del Massís Central Límits geogràfics (en vermell) i geològics (en magenta) de la Muntanya Negra La Muntanya Negra. La Muntanya Negra (Montanha Negra en occità, Montagne Noire en francès), és un massís muntanyós situat a l'extremitat sud-oest del Massís Central, a estat francès, i representa la línia divisòria dels departament del Tarn, l'Erau i el de l'Aude.
Nou!!: Massís Septentrional і Muntanya Negra · Veure més »
Muntanyesa griseta
La muntanyesa griseta (Erebia cassioides) és un lepidòpter ropalòcer pertanyent a la família Nymphalidae.
Nou!!: Massís Septentrional і Muntanyesa griseta · Veure més »
Muntanyesa llisa
La muntanyesa llisa (Erebia manto) és un lepidòpter ropalòcer de la família dels nimfàlids.
Nou!!: Massís Septentrional і Muntanyesa llisa · Veure més »
Muntanyesa tardana
La muntanyesa tardana (Erebia neoridas) és un lepidòpter ropalòcer de la família dels nimfàlids que es troba en serralades del sud-oest d'Europa.
Nou!!: Massís Septentrional і Muntanyesa tardana · Veure més »
Obama nungara
Lóbama o el cuc óbama (Obama nungara) és una espècie de platihelmint terrestre de la subfamília Geoplaninae.
Nou!!: Massís Septentrional і Obama nungara · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Massís Septentrional і Occità · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Massís Septentrional і Occitània · Veure més »
Occitània (regió administrativa)
Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.
Nou!!: Massís Septentrional і Occitània (regió administrativa) · Veure més »
Paral·lel 45° nord
El paral·lel 45° nord és una línia de latitud que es troba a 45 graus nord de la línia equatorial terrestre.
Nou!!: Massís Septentrional і Paral·lel 45° nord · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Massís Septentrional і París · Veure més »
París-Corrèze
La París-Corrèze és una competició ciclista professional per etapes que es disputa annualment a França.
Nou!!: Massís Septentrional і París-Corrèze · Veure més »
París-Niça 2010
La París-Niça 2010 és la 68a edició de la cursa ciclista París-Niça i es disputà entre el 7 i el 14 de març de 2010.
Nou!!: Massís Septentrional і París-Niça 2010 · Veure més »
Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc
Mufló a l'Espinosa El Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc (Pargue natural regional del Naut Lengadòc en occità, Parc naturel régional du Haut-Languedoc en francès) és un espai natural protegit situat a l'extrem sud del Massís Central, dins del Llenguadoc.
Nou!!: Massís Septentrional і Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc · Veure més »
Pas de Naurosa
Obelisc de Riquet El Pas de Naurosa (en francès: Seuil de Naurosa, també anomenat en occità Pas de Lauragués (en francès: seuil du Lauragais) és un coll de 189 m situat al sud-oest de França, a la frontera dels departaments de l'Alta Garona i de l'Aude, en una línia de separació de la divisòria d'aigües entre els mars Atlàntic i Mediterrani. Constitueix el punt més elevat del Canal del Migdia que permet unir els dos mars i alhora també separa el Massís Central dels Pirineus. Els municipis més propers són Avignonet-Lauragais i Labastide-d'Anjou.
Nou!!: Massís Septentrional і Pas de Naurosa · Veure més »
Pas de Peyrol
El pas de Peyrol és un coll de muntanya que corona 1.589 msnm que es troba a la regió francesa d'Alvèrnia-Roine-Alps, als monts del Cantal, entre el puy Mary (1.787 m) i el puy de la Tourte.
Nou!!: Massís Septentrional і Pas de Peyrol · Veure més »
Pinya de foc
La consolda, matafoc, maimorrà o pinya de foc (Sempervivum tectorum) és una espècie de planta amb flors de la família de les crassulàcies.
Nou!!: Massís Septentrional і Pinya de foc · Veure més »
Prehistòria a França
Lascaux Venus de Lespugue La prehistòria a França es refereix al període francés que precedeix l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).
Nou!!: Massís Septentrional і Prehistòria a França · Veure més »
Pronúncia de l'occità
Per a conèixer la llista de les lletres de l'occità, vegeu: alfabet occità. ---- La pronunciació de l'occità, en norma clàssica occitana, es fa segons regles de lectura constants i regulars, amb ben poques excepcions.
Nou!!: Massís Septentrional і Pronúncia de l'occità · Veure més »
Regió del Carcí
La regió del Carcí (en occità Carcin, en francès Quercy) és una regió històrica d'Occitània que avui forma el departament de l'Òlt, situada geogràficament al marge oriental del Massís Central.
Nou!!: Massís Septentrional і Regió del Carcí · Veure més »
Reintroducció
Exemplar de cabra salvatge ibèrica (''Capra pyrenaica'') reintroduït a la Serralada Cantàbrica. La reintroducció és l'alliberament deliberat d'espècies en la naturalesa, des del captiveri o reubicació des d'altres àrees on l'espècie sobreviu.
Nou!!: Massís Septentrional і Reintroducció · Veure més »
Relleu juràssic
Les diferents formes del relleu juràssic. El relleu juràssic és un conjunt de formes que es troben en regions sedimentàries on els estrats rocosos han estat fortament plegats, alçats o fallats, pel que l'erosió actua des d'un principi sobre les parts alçades, donant origen a una sèrie de formes menors del relleu que són típiques en la serralada del Jura, d'on han pres el seu nom.
Nou!!: Massís Septentrional і Relleu juràssic · Veure més »
Riu Avairon
L'Avairon (dit també en francès, Aveyron) és un riu de l'Occitània, afluent de Tarn i, per tant dins de la conca de la Garona.
Nou!!: Massís Septentrional і Riu Avairon · Veure més »
Riu Cher
El Cher (en occità Char) és un riu francès del centre del país.
Nou!!: Massís Septentrional і Riu Cher · Veure més »
Riu Corresa
La Corresa (en francès Corrèze) és un riu francès del Massís Central que al seu torn és afluent a la riba esquerra de la Vézère.
Nou!!: Massís Septentrional і Riu Corresa · Veure més »
Riu Cruesa
La Cruesa (en francès Creuse) és un riu francès del Massís Central que al seu torn és afluent a la riba esquerra del riu Viena.
Nou!!: Massís Septentrional і Riu Cruesa · Veure més »
Riu Viena
La Viena (en occità Vinhana i en francès Vienne) és un riu francès que travessa els departaments que porten el nom (Alta Viena i Viena) i una part de la Corresa, de la Charente així com l'Indre i Loira.
Nou!!: Massís Septentrional і Riu Viena · Veure més »
Roger Rivière
Roger Rivière (Saint-Étienne, 23 de febrer de 1936 - Saint-Galmier, 1 d'abril de 1976) va ser un ciclista francès que fou professional entre 1957 i 1960.
Nou!!: Massís Septentrional і Roger Rivière · Veure més »
Rotació biennal
La rotació biennal és un sistema de cultiu que permet l’alternança de 2 cultius diferents en una mateixa parcel·la.
Nou!!: Massís Septentrional і Rotació biennal · Veure més »
Segalar
Situació del Ségala al Massís Central El Ségala (en occità lo Segalar, de Segalar: terra de sègol) és una regió natural de França que s'estén a l'oest del departament de l'Avairon i al nord del departament del Tarn.
Nou!!: Massís Septentrional і Segalar · Veure més »
Serralada dels Puys
La serralada dels Puys (en francès: Chaîne des Puys) és una serralada al Massís Septentrional de França amb orientació nord-sud i formada per cons d'escòria, doms de lava i maars.
Nou!!: Massís Septentrional і Serralada dels Puys · Veure més »
Sidobre
Sidobre al Massís Central El Sidobre és una regió natural de França, situada al Massís Central.
Nou!!: Massís Septentrional і Sidobre · Veure més »
Testavoira
La Testavoira o Testavoyre és el cim més alt del massís del Meygal, a la regió del Velay.
Nou!!: Massís Septentrional і Testavoira · Veure més »
Tour de França de 1905
El Tour de França de 1905 va ser la tercera edició del Tour de França i es va celebrar entre el 9 i el 30 de juliol de 1905 i fou organitzat pel diari L'Auto.
Nou!!: Massís Septentrional і Tour de França de 1905 · Veure més »
Tour de França de 1991
El 78è Tour de França es disputà del 6 de juliol al 28 de juliol del 1991 sobre un recorregut de 22 etapes i amb un total de 3.914 km que es cobriren a una velocitat mitjana de 38,747 km/h.
Nou!!: Massís Septentrional і Tour de França de 1991 · Veure més »
Tour de França de 2010
La 97a edició del Tour de França es disputà entre el 3 i el 25 de juliol de 2010, amb un recorregut de 3.593 km repartits entre vint etapes i un pròleg inicial.
Nou!!: Massís Septentrional і Tour de França de 2010 · Veure més »
Tour de França de 2011
El Tour de França de 2011 és la 98a edició del Tour de França i es disputarà entre el 2 i el 24 de juliol de 2011, amb un recorregut de 3.470,5 km repartits entre 21 etapes.
Nou!!: Massís Septentrional і Tour de França de 2011 · Veure més »
Tour de França de 2015
El Tour de França de 2015 va ser la 102a edició del Tour de França i la 18a prova de l'UCI World Tour 2015.
Nou!!: Massís Septentrional і Tour de França de 2015 · Veure més »
Tour de França de 2016
Compta endarrere de l'inici del Tour de França de 2016 a la Manche El Tour de França de 2016 va ser l'edició 103 del Tour de França.
Nou!!: Massís Septentrional і Tour de França de 2016 · Veure més »
Tour de França de 2020
El Tour de França de 2020 fou la 107a edició del Tour de França i es disputà entre el 29 d'agost i el 20 de setembre de 2020, amb inici a Niça i finalització a París, després d'un recorregut de 3.484,2 quilòmetres, repartits entre 21 etapes, totes disputades en territori francès.
Nou!!: Massís Septentrional і Tour de França de 2020 · Veure més »
Tour de França de 2023
El Tour de França de 2023 fou la 110a edició del Tour de França, organitzada en el marc de l'UCI World Tour 2023.
Nou!!: Massís Septentrional і Tour de França de 2023 · Veure més »
Tramuntana
Caractarístic núvol de tramuntana sobre Requesens i el puig Neulós a la serralada de l'Albera. La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració.
Nou!!: Massís Septentrional і Tramuntana · Veure més »
Truèire
Malzieu-Ville, a la Losera. La Truèire (Truyère en francès) és un riu francès del Massís Central que discorre pels departaments de la Losera, el Cantal i l'Avairon.
Nou!!: Massís Septentrional і Truèire · Veure més »
Vabre (Avairon)
Vabre de l'Abadiá (en francès Vabres-l'Abbaye) és un municipi francès del sud de l'Avairon, situat entre Ròcafòrt i Silvanés, a la regió administrativa d'Occitània.
Nou!!: Massís Septentrional і Vabre (Avairon) · Veure més »
Velai
Velai (en occità Velai, en francès Velay) és un territori històric d'Occitània, que actualment forma el departament d'Alt Loira.
Nou!!: Massís Septentrional і Velai · Veure més »
Verges negres (Provença)
Mapa de la Provença-Alps-Costa Blava vers França La verge negra de Les Santes Maries de la Mar (Provença-Alps-Costa Blava) Les verges negres de la Provença francesa La Provença és, després del Massís Septentrional, la regió de França on s'hi troben més Madonnas Negres.
Nou!!: Massís Septentrional і Verges negres (Provença) · Veure més »
Viaducte de Garabit
El viaducte de Garabit forma part de l'obra ferroviària situada prop de Ruynes-en-Margeride, a França en el departament de Cantal, a l'Auvèrnia, que permet travessar les gorges de la Truyère, afluent del riu Lot.
Nou!!: Massís Septentrional і Viaducte de Garabit · Veure més »
Viaur
El Viaur és un riu de França, el principal afluent del riu Avairon, per l'esquerra, a Laguépie (Tarn i Garona), a 150 msnm.
Nou!!: Massís Septentrional і Viaur · Veure més »
10a etapa del Tour de França de 2011
La 10a etapa del Tour de França de 2011 es disputà el dimarts 12 de juliol de 2011 sobre un recorregut de 158 km entre Orlhac i Carmauç.
Nou!!: Massís Septentrional і 10a etapa del Tour de França de 2011 · Veure més »
12a etapa del Tour de França de 2010
La 12a etapa del Tour de França de 2010 es disputà el divendres 16 de juliol de 2010 sobre un recorregut de 210,5 km entre Bourg-de-Péage i Mende.
Nou!!: Massís Septentrional і 12a etapa del Tour de França de 2010 · Veure més »
13a etapa del Tour de França de 2010
La 13a etapa del Tour de França de 2010 es disputà el dissabte 17 de juliol de 2010 sobre un recorregut de 196 km entre Rodez i Revel.
Nou!!: Massís Septentrional і 13a etapa del Tour de França de 2010 · Veure més »
4a etapa del Tour de França de 2016
La 4a etapa del Tour de França de 2016 es disputà el dimarts 5 de juliol de 2016 sobre un recorregut de 237,5 km, amb sortida a Saumur i arribada a Llemotges.
Nou!!: Massís Septentrional і 4a etapa del Tour de França de 2016 · Veure més »
5a etapa del Tour de França de 2016
La 5a etapa del Tour de França de 2016 es disputà el dimecres 6 de juliol de 2016 sobre un recorregut de 216 km, amb sortida a Llemotges i arribada a Le Lioran.
Nou!!: Massís Septentrional і 5a etapa del Tour de França de 2016 · Veure més »
7a etapa del Tour de França 2008
La 7a etapa del Tour de França 2008 es va córrer el divendres 11 de juliol, entre Brioude i Aurillac, i amb un recorregut de 159 km.
Nou!!: Massís Septentrional і 7a etapa del Tour de França 2008 · Veure més »
9a etapa del Tour de França de 2011
La 9a etapa del Tour de França de 2011 es disputà el diumenge 10 de juliol de 2011 sobre un recorregut de 208 km entre Soire i Sant Flor.
Nou!!: Massís Septentrional і 9a etapa del Tour de França de 2011 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Massís Central, Massís Central Francès, Massís Septentrional,, Massís central.
