Accés més ràpid que el navegador!
136 les relacions: A New System of Chemical Philosophy, Abundància natural, Ada Hitchins, Aigua dura, Alcalinoterri, Alexander-Émile Béguyer de Chancourtois, Alumini, Americi, Anàlisi gravimètrica, Antonius van den Broek, Àtom, Beril·li, Bioelement, Bohri, Bohuslav Brauner, Californi, Captura electrònica, Captura neutrònica, Carboni 12, Central nuclear, Composició centesimal, Compost heterocíclic, Configuració electrònica, Congrés de Karlsruhe, Contrast radiològic, Dècada del 1810, Dècada del 1890, Dmitri Mendeléiev, Element pesant, Element químic, Elements del període 1, Energia nuclear, Espectre d'absorció, Espectroscòpia atòmica, Evolució estel·lar, Experiment de Rutherford, Física atòmica, Frederick Soddy, Ganimedes (satèl·lit), Gas noble, Geoquímica, Germani, Hidròxid, Hipòtesi de Prout, Història de la química, Història de la taula periòdica, Història dels elements químics, IK del Pegàs, Immunohistoquímica, Isòtops de l'americi, ..., Isòtops de l'argent, Isòtops de l'àstat, Isòtops de l'einsteini, Isòtops de l'erbi, Isòtops de l'estany, Isòtops de l'hidrogen, Isòtops de l'indi, Isòtops de l'iterbi, Isòtops de l'oganessó, Isòtops de l'urani, Isòtops del berkeli, Isòtops del cadmi, Isòtops del californi, Isòtops del carboni, Isòtops del ceri, Isòtops del cesi, Isòtops del curi, Isòtops del fermi, Isòtops del lantani, Isòtops del liti, Isòtops del luteci, Isòtops del mendelevi, Isòtops del molibdè, Isòtops del neptuni, Isòtops del nobeli, Isòtops del pal·ladi, Isòtops del plutoni, Isòtops del poloni, Isòtops del praseodimi, Isòtops del prometi, Isòtops del rodi, Isòtops del ruteni, Isòtops del tecneci, Isòtops del tel·luri, Isòtops del tuli, Jean Servais Stas, John Alexander Reina Newlands, John Dalton, Julius Lothar Meyer, Lantanoide, Llei d'Avogadro, Llei de Dulong i Petit, Llista d'elements per nom, Llista d'elements químics, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química, Llista de propietats dels materials, Mantell terrestre, María Teresa Salazar Bermúdez, Massa (desambiguació), Max von Pettenkofer, Messier 66, Metal·licitat, Missatge d'Arecibo, Molècula, Núvol d'electrons, Neó, Nitrogen, Nombre atòmic, Nombre d'Avogadro, Nucleosíntesi de les supernoves, Nucleosíntesi primordial, Or, Ordres de magnitud de massa, Otto Hönigschmid, Període de la taula periòdica, Pes, Pierre Louis Dulong, Proteïna, Químic, Radionúclid cosmogènic, Recurs energètic, Roentgeni, Solvat, Solvatació, Stanislao Cannizzaro, Stefanie Horovitz, Taula periòdica, Teorema d'equipartició, Teoria atòmica, Theodore William Richards, Tuli, U (desambiguació), Unbienni, Urani, Volum atòmic, William Odling. Ampliar l'índex (86 més) »
A New System of Chemical Philosophy
A New System of Chemical Philosophy, en català Un Nou Sistema de Filosofia Química és un llibre del químic anglès John Dalton (1766-1844), publicat a Manchester en dos volums entre 1808 i 1827, on s'exposa la primera teoria atòmica moderna.
Nou!!: Massa atòmica і A New System of Chemical Philosophy · Veure més »
Abundància natural
L'abundància natural (AN) és la quantitat present en la natura de cada isòtop d'un element químic expressada en percentatge.
Nou!!: Massa atòmica і Abundància natural · Veure més »
Ada Hitchins
Ada Florence Remfry Hitchins (26 de juny de 1891 - 4 de gener de 1972) va ser la principal assistent de recerca del químic britànic Frederick Soddy, que va guanyar el premi Nobel l'any 1921 per treballar els elements radioactius i la teoria dels isòtops.
Nou!!: Massa atòmica і Ada Hitchins · Veure més »
Aigua dura
Una aixeta mostrant calcificació degut a l'ús daigua dura. Acumulació de successives crostes calcàries concèntriques en una canonada deguda a l'aigua dura. En química, l' aigua calcària o aigua dura -per contraposició a l'aigua tova- és aquella que conté un alt nivell de minerals, en particular sals de magnesi i calci.
Nou!!: Massa atòmica і Aigua dura · Veure més »
Alcalinoterri
Els metalls alcalinoterris són els elements metàl·lics del grup segon de la taula periòdica, caracteritzats per tenir una configuració electrònica ns².
Nou!!: Massa atòmica і Alcalinoterri · Veure més »
Alexander-Émile Béguyer de Chancourtois
Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois (París 20 de gener de 1820- París 14 de novembre de 1886) va ser un geòleg i mineralòleg francès que va ser el primer a classificar els elements químics segons la seva massa atòmica l'any 1862.
Nou!!: Massa atòmica і Alexander-Émile Béguyer de Chancourtois · Veure més »
Alumini
Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.
Nou!!: Massa atòmica і Alumini · Veure més »
Americi
L'americi és un element sintètic que té com a símbol Am i nombre atòmic 95.
Nou!!: Massa atòmica і Americi · Veure més »
Anàlisi gravimètrica
Balança En química analítica, l'anàlisi gravimètrica és un conjunt de mètodes usats per a la determinació quantitativa d'un element present en una mostra.
Nou!!: Massa atòmica і Anàlisi gravimètrica · Veure més »
Antonius van den Broek
Antonius Johannes van den Broek (4 de maig de 1870, Zoetermeer, Holanda Meridional - 25 d'octubre de 1926, Bilthoven, Utrech) fou un advocat neerlandès i físic aficionat que destacà per ser el primer en preveure l'existència del nombre atòmic, que era el nombre de càrregues positives al nucli atòmic, i indicar que l'ordenació dels elements químics a la taula periòdica s'havia de fer sobre la base d'aquest valor i no a la massa atòmica.
Nou!!: Massa atòmica і Antonius van den Broek · Veure més »
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Nou!!: Massa atòmica і Àtom · Veure més »
Beril·li
El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.
Nou!!: Massa atòmica і Beril·li · Veure més »
Bioelement
Els bioelements o elements biogènics són els elements químics presents en els éssers vius.
Nou!!: Massa atòmica і Bioelement · Veure més »
Bohri
El bohri és un element químic sintètic el símbol del qual és Bh i el seu nombre atòmic és 107.
Nou!!: Massa atòmica і Bohri · Veure més »
Bohuslav Brauner
Bohuslav Brauner (8 de maig de 1855, Praga, Txèquia - 15 de febrer de 1935, Praga, Txecoslovàquia) fou un destacat químic txec que ubicà la sèrie dels elements químics lantanoides en la seva posició actual a la taula periòdica.
Nou!!: Massa atòmica і Bohuslav Brauner · Veure més »
Californi
El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.
Nou!!: Massa atòmica і Californi · Veure més »
Captura electrònica
La captura electrònica (símbol ε) és un tipus de radioactivitat beta que es dona en elements químics inestables per tenir massa protons en el nucli atòmic quan aquest no té energia suficient per a emetre un positró (emissió de positrons).
Nou!!: Massa atòmica і Captura electrònica · Veure més »
Captura neutrònica
La captura neutrònica o captura tèrmica és un tipus de reacció nuclear en la qual un neutró lliure topa amb un nucli atòmic sense produir fissió, de manera que es combinen per formar un nucli més pesant.
Nou!!: Massa atòmica і Captura neutrònica · Veure més »
Carboni 12
El carboni 12, o C-12, és el més abundant dels dos isòtops estables de l'element carboni, que representen un 98,89% del carboni; conté 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons.
Nou!!: Massa atòmica і Carboni 12 · Veure més »
Central nuclear
Central nuclear a Rio de Janeiro. Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop urani 235 més alta que la natural.
Nou!!: Massa atòmica і Central nuclear · Veure més »
Composició centesimal
La composició centesimal d'un compost químic és la proporció expressada en tant per cent en massa que hi ha de cadascun dels elements que formen aquest compost.
Nou!!: Massa atòmica і Composició centesimal · Veure més »
Compost heterocíclic
Un compost heterocíclic és un compost orgànic que conté una cadena de carbonis formant un anell en la qual hi ha almenys un àtom diferent del carboni formant part del cicle.
Nou!!: Massa atòmica і Compost heterocíclic · Veure més »
Configuració electrònica
440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.
Nou!!: Massa atòmica і Configuració electrònica · Veure més »
Congrés de Karlsruhe
Fórmules emprades per a l'àcid acètic segons Kekulé el 1861 El Congrés de Karlsruhe és una reunió internacional de químics que tingué lloc a la ciutat de Karlsruhe, Alemanya, del dia 3 al dia 5 de setembre de 1860.
Nou!!: Massa atòmica і Congrés de Karlsruhe · Veure més »
Contrast radiològic
CO₂ com a contrast. Un contrast radiològic és qualsevol substància radiopaca susceptible de ser utilitzada durant un examen de rajos X o radiografies, que realça les imatges d'estructures normalment no visibles, perquè tenen la mateixa densitat que les estructures veïnes.
Nou!!: Massa atòmica і Contrast radiològic · Veure més »
Dècada del 1810
Formalment, la dècada del 1810 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1810 fins al 31 de desembre de 1819.
Nou!!: Massa atòmica і Dècada del 1810 · Veure més »
Dècada del 1890
La dècada del 1890 comprèn el període entre l'1 de gener de 1890 al 31 de desembre de 1899.
Nou!!: Massa atòmica і Dècada del 1890 · Veure més »
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Nou!!: Massa atòmica і Dmitri Mendeléiev · Veure més »
Element pesant
Un element pesant és un element de massa atòmica més gran que un cert valor llindar (que pot variar segons el context).
Nou!!: Massa atòmica і Element pesant · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Massa atòmica і Element químic · Veure més »
Elements del període 1
Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.
Nou!!: Massa atòmica і Elements del període 1 · Veure més »
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Nou!!: Massa atòmica і Energia nuclear · Veure més »
Espectre d'absorció
L'espectre d'absorció és l'espectre resultant després que una radiació electromagnètica d’espectre continu passi a través d'una substància absorbent.
Nou!!: Massa atòmica і Espectre d'absorció · Veure més »
Espectroscòpia atòmica
L'espectroscòpia atòmica és l'estudi de la radiació electromagnètica absorbida i emesa pels àtoms.
Nou!!: Massa atòmica і Espectroscòpia atòmica · Veure més »
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Nou!!: Massa atòmica і Evolució estel·lar · Veure més »
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Nou!!: Massa atòmica і Experiment de Rutherford · Veure més »
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Nou!!: Massa atòmica і Física atòmica · Veure més »
Frederick Soddy
fou un radioquímic anglès que va explicar, amb Ernest Rutherford, que la radioactivitat es deu a la transmutació d'elements, que ara se sap que implica reaccions nuclears.
Nou!!: Massa atòmica і Frederick Soddy · Veure més »
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Nou!!: Massa atòmica і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Nou!!: Massa atòmica і Gas noble · Veure més »
Geoquímica
Erupció al volcà Mauna Loa. La geoquímica és la branca de la geologia i de la química que estudia la composició i el comportament químic de la Terra, determinant l'abundància absoluta i relativa dels elements químics, distribució i migració dels elements entre les diferents parts que conformen la Terra,.
Nou!!: Massa atòmica і Geoquímica · Veure més »
Germani
El germani és l'element químic de símbol Ge i nombre atòmic 32.
Nou!!: Massa atòmica і Germani · Veure més »
Hidròxid
Un hidròxid és una classe de composts químics formats per la combinació d'un catió metàl·lic amb l'anió hidròxid OH-.
Nou!!: Massa atòmica і Hidròxid · Veure més »
Hipòtesi de Prout
William Prout (1785-1850), retrat de Henry Wyndham Phillips. Fusió nuclear a l'interior de les estrelles. Nucleosíntesi de 4He a partir de protons, ¹H. La hipòtesi de Prout diu que les masses atòmiques dels elements químics són múltiples sencers de la massa atòmica de l'hidrogen.
Nou!!: Massa atòmica і Hipòtesi de Prout · Veure més »
Història de la química
El foc La història de la química és la història des de l'antiguitat als nostres dies de la ciència química i dels seus precedents, en particular, l'alquímia.
Nou!!: Massa atòmica і Història de la química · Veure més »
Història de la taula periòdica
400x400px La taula periòdica és una ordenació dels elements químics per ordre creixent de nombre atòmic i de manera que queden agrupats els que tenen propietats semblants en les columnes.
Nou!!: Massa atòmica і Història de la taula periòdica · Veure més »
Història dels elements químics
Els elements químics que avui coneixem es van anar descobrint a poc a poc al llarg del temps.
Nou!!: Massa atòmica і Història dels elements químics · Veure més »
IK del Pegàs
IK del Pegàs (IK Pegasi) és un sistema estel·lar binari situat a la constel·lació del Pegàs.
Nou!!: Massa atòmica і IK del Pegàs · Veure més »
Immunohistoquímica
gangli mientèric. La immunohistoquímica (IHQ) és un conjunt de tècniques d'histoquímica que permet reconèixer i/o diferènciar diferents trets o signes cel·lulars, mitjançant la unió antigen-anticòs.
Nou!!: Massa atòmica і Immunohistoquímica · Veure més »
Isòtops de l'americi
L'americi (Am) no té cap isòtop estable.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops de l'americi · Veure més »
Isòtops de l'argent
L'argent o plata (Ag) natural es compon de dos isòtops estables el 107Ag, el més abundant amb una abundància natural de 51,839% i el 109Ag.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops de l'argent · Veure més »
Isòtops de l'àstat
Làstat (At) té 32 isòtops coneguts, tots ells radioactius; la seva massa atòmica varia des de 191 fins a 223 u. També existeixen 23 estats excitats metaestables.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops de l'àstat · Veure més »
Isòtops de l'einsteini
Leinsteini (Es) no té cap isòtop estable.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops de l'einsteini · Veure més »
Isòtops de l'erbi
Lerbi (Er) natural es compon de sis isòtops estables, el 162Er, el 164Er, el 166Er, el 167Er, el 168Er, i el Er-170170 sent el més abundant el 166Er amb una abundància natural delk 33,05%.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops de l'erbi · Veure més »
Isòtops de l'estany
L'estany (Sn) és l'element amb el nombre més alt d'isòtops estables, ja que en presenta deu, això està probablement relacionat amb el que 50 és un nombre màgic de protons.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops de l'estany · Veure més »
Isòtops de l'hidrogen
El Proti, és l'isòtop de l'hidrogen més comú, té un protó i un electró. És l'únic isòtop que no té neutrons. L'hidrogen (H) (massa atòmica estàndard: 1.00794(7) u) té tres isòtops naturals, que s'escriuen ¹H, ²H, i 3H.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops de l'hidrogen · Veure més »
Isòtops de l'indi
Els isòtops de l'indi són els núclids o àtoms que tenen el mateix nombre atòmic que l'element químic indi, és a dir, que tenen 49 protons, encara que tinguin un nombre diferent de neutrons i, per tant, diferent nombre màssic.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops de l'indi · Veure més »
Isòtops de l'iterbi
L'iterbi (Yb) natural es compon de set isòtops, el 168 Yb, el 170 Yb, el 171 Yb, el 172 Yb, el 173 Yb, el 174 Yb, i el 176 Yb, sent el 174Yb el més abundant amb un 31,83% d'abundància natural.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops de l'iterbi · Veure més »
Isòtops de l'oganessó
L'oganessó (Og) fou sintetitzat molt recentment; totes les dades són teòriques.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops de l'oganessó · Veure més »
Isòtops de l'urani
Lurani (U) natural no presenta cap isòtop estable però té dos isòtops primordials, l'238U amb un període de semidesintegració de 4,51 x 109 anys (pràcticament l'edat de la Terra i l'235U amb un període de semidesintegració de 7,13 x 108 anys i que es troben en quantitats apreciables en l'escorça terrestre, juntament amb el producte de desintegració 234U, tots tres radioactius. L'238U té una abundància natural del 99,28%, l'235U del 0,71% i l'234U del 0,0054%.Seaborg, Encyclopedia of the Chemical Elements (1968), page 777 L'238U és un emissor α, desintegrant-se en la sèrie de l'urani de 18 membres a plom 206. La sèrie de desintegració de l'235U té 15 membres acabant en el plom 207, protoactini 231 i l'actini-227 La relació constant de desintegració en aquestes sèries són útils en datació radiomètrica. L'233U es fa del 232To per bombardeig de neutrons. L235U és important tant per les reaccions nuclears com per a les armes nuclears, ja que és l'únic isòtop existent a la natura que és físsil, és a dir, que es pot trencar per neutrons tèrmics. L'isòtop 238U també és important perquè absorbeix neutrons per produir un isòtop radioactiu que es desintegra posteriorment en 239Pu que també és físsil. La massa atòmica mitjana de l'urani natural és 238,02891(3) u. Històricament els isòtops d'urani es coneixien com.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops de l'urani · Veure més »
Isòtops del berkeli
El berkeli (Bk) no té cap isòtop estable.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del berkeli · Veure més »
Isòtops del cadmi
El cadmi (Cd) natural es compon de 8 isòtops.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del cadmi · Veure més »
Isòtops del californi
El californi (Cf) no té cap isòtop estable.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del californi · Veure més »
Isòtops del carboni
Els isòtops del carboni són els núclids o àtoms que tenen el mateix nombre atòmic que l'element químic carboni, és a dir, que tenen sis protons, tot i tenir entre ells un nombre diferent de neutrons i, per tant, diferent nombre màssic.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del carboni · Veure més »
Isòtops del ceri
El ceri (Ce) natural es compon de quatre isòtops estables, el: 136Ce, el 138Ce, el 140Ce, i el 142Ce sent el 140Ce el més abundant amb una abundància natural del 88,48%; el 142Ce és possible que experimenti emissió beta però aquest procés no s'ha observat mai, el seu període de semidesintegració és de més de 5×10¹⁶ anys.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del ceri · Veure més »
Isòtops del cesi
El cesi (Cs) té uns 39 isòtops coneguts, només el xenó en té més.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del cesi · Veure més »
Isòtops del curi
El curi (Cm) no té cap isòtop estable.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del curi · Veure més »
Isòtops del fermi
El fermi (Fm) no té cap isòtop estable.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del fermi · Veure més »
Isòtops del lantani
El lantani (La) natural està compost d'un isòtop estable, el 139La i d'un de radioactiu, el 138La.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del lantani · Veure més »
Isòtops del liti
El liti (Li) (massa atòmica estàndard: 6.941(2) u) presenta dos isòtops estables ⁶Li i 7Li, sent aquest últim el més abundant (92,5% d'abundància natural).
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del liti · Veure més »
Isòtops del luteci
El luteci (Lu) natural es compon d'un isòtop estable el 175Lu amb una abundància natural del 97,41%.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del luteci · Veure més »
Isòtops del mendelevi
El mendelevi (Md) no té cap isòtop estable.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del mendelevi · Veure més »
Isòtops del molibdè
El molibdè (Mo) natural té set isòtops el 92Mo, el 94Mo, el 95Mo, el 96Mo, el 97Mo, el 98Mo i el 100Mo, dels quals cinc són estables, el 94Mo, el 95Mo, el 96Mo, el 97Mo i el 98Mo.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del molibdè · Veure més »
Isòtops del neptuni
El neptuni (Np) no té cap isòtop estable.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del neptuni · Veure més »
Isòtops del nobeli
El nobeli (No) no té cap isòtop estable.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del nobeli · Veure més »
Isòtops del pal·ladi
El pal·ladi (Pd) natural es compon de sis isòtops.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del pal·ladi · Veure més »
Isòtops del plutoni
El plutoni (Pu) no té cap isòtop estable.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del plutoni · Veure més »
Isòtops del poloni
El poloni (Po) té 33 isòtops, tots ells radioactius.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del poloni · Veure més »
Isòtops del praseodimi
El praseodimi (Pr) natural té un isòtop estable, el 141Pr.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del praseodimi · Veure més »
Isòtops del prometi
Tots els isòtops del prometi (Pm) són radioactius.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del prometi · Veure més »
Isòtops del rodi
El rodi (Rh) natural es compon de només un isòtop estable, el Rh.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del rodi · Veure més »
Isòtops del ruteni
El ruteni (Ru) natural es compon de set isòtops estables.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del ruteni · Veure més »
Isòtops del tecneci
El tecneci és un dels dos elements, dins dels 82 primers, que no té isòtops estables (de fet, és element amb el nombre atòmic més baix que és exclusivament radioactiu), l'altre element és el prometi.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del tecneci · Veure més »
Isòtops del tel·luri
El tel·luri (Te) presenta 8 isòtops naturals, dels quals dos són radioactius, el 128Te que té el període de semidesintegració de 2.2×1024 anys, el més alt de tots els isòtops radioactius i el 130Te que presenta doble emissió beta.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del tel·luri · Veure més »
Isòtops del tuli
El tuli (Tm) natural es compon d'un isòtop etable, el 169Tm amb un 100% d'abundància natural.
Nou!!: Massa atòmica і Isòtops del tuli · Veure més »
Jean Servais Stas
Jean Servais Stas Jean Servais Stas (Lovaina, 21 d'agost de 1813 − Sint-Gillis-Obbrussel (Brussel·les), 13 de desembre de 1891), fou un químic analític belga.
Nou!!: Massa atòmica і Jean Servais Stas · Veure més »
John Alexander Reina Newlands
John Alexander Reina Newlands (26 de novembre de 1837 - 29 de juliol de 1898) va ser un químic analític anglès que va preparar en 1863 la primera taula periòdica dels elements establerta segons les seves masses atòmiques, i que va assenyalar la llei de les vuitenes, segons la qual cada vuit elements tenen propietats similars.
Nou!!: Massa atòmica і John Alexander Reina Newlands · Veure més »
John Dalton
John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.
Nou!!: Massa atòmica і John Dalton · Veure més »
Julius Lothar Meyer
Julius Lothar Meyer, nascut el 19 d'agost de 1830 a Varel, Baixa Saxònia, i traspassat l'11 d'abril de 1895 a Tübingen, fou un metge i químic alemany i contemporani competidor de Dmitri Mendeléiev que va crear la primera taula periòdica dels elements químics.
Nou!!: Massa atòmica і Julius Lothar Meyer · Veure més »
Lantanoide
Mostres dels lantanoides, excepte del prometi que és radioactiuSituació dels lantanoides dins la taula periòdica Un lantanoide, o lantànid, és cadascun dels 15 elements químics molt semblants del període 6è de la taula periòdica, els nombres atòmics dels quals van del 57 al 71 (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).
Nou!!: Massa atòmica і Lantanoide · Veure més »
Llei d'Avogadro
Amedeo Avogadro La llei d'Avogadro, també coneguda com a llei d'Avogadro-Ampère, diu que si la temperatura i la pressió d'un gas són constants, el volum del gas és proporcional al nombre de molècules d'aquests.
Nou!!: Massa atòmica і Llei d'Avogadro · Veure més »
Llei de Dulong i Petit
Calors específiques i masses molar d'alguns elements La llei de Dulong i Petit és una llei empírica que relaciona les calors específiques dels elements químics sòlids i la seva massa molar.
Nou!!: Massa atòmica і Llei de Dulong i Petit · Veure més »
Llista d'elements per nom
Aquesta és una llista d'elements químics ordenada per nom, amb un codi de color per cada tipus d'element.
Nou!!: Massa atòmica і Llista d'elements per nom · Veure més »
Llista d'elements químics
Aquesta és una llista d'elements químics ordenada per nombre atòmic, amb un codi de color per cada tipus d'element.
Nou!!: Massa atòmica і Llista d'elements químics · Veure més »
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
El Premi Nobel de Química va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Química (en suec Nobelpriset i kemi) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la química».
Nou!!: Massa atòmica і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química · Veure més »
Llista de propietats dels materials
El que segueix és una lista de propietats dels materials.
Nou!!: Massa atòmica і Llista de propietats dels materials · Veure més »
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Nou!!: Massa atòmica і Mantell terrestre · Veure més »
María Teresa Salazar Bermúdez
María Teresa Salazar Bermúdez (Villanueva del Ariscal, Sevilla, 1909, Madrid, 27 de novembre de 1982), fou una química espanyola que treballà en la determinació de masses atòmiques amb Enric Moles.
Nou!!: Massa atòmica і María Teresa Salazar Bermúdez · Veure més »
Massa (desambiguació)
* Biografies.
Nou!!: Massa atòmica і Massa (desambiguació) · Veure més »
Max von Pettenkofer
Max Joseph Pettenkofer, ennoblit el 1883 com a Max Joseph von Pettenkofer (3 de desembre de 1818 - 10 de febrer de 1901), fou un químic i higienista bavarès.
Nou!!: Massa atòmica і Max von Pettenkofer · Veure més »
Messier 66
Messier 66 (M66 o NGC7099) és una galàxia espiral intermèdia visible a la constel·lació del Lleó.
Nou!!: Massa atòmica і Messier 66 · Veure més »
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Nou!!: Massa atòmica і Metal·licitat · Veure més »
Missatge d'Arecibo
Missatge d'Arecibo. Els colors van ser afegits per mostrar-ne les diferents parts. El missatge original no té informació sobre colors El missatge d'Arecibo és un missatge de ràdio interestel·lar que conté informació bàsica sobre la Terra, el sistema solar i l'ésser humà enviat a l'espai des del radiotelescopi d'Arecibo el 16 de novembre del 1974, amb l'objectiu que una hipotètica intel·ligència extraterrestre el rebi i desxifri.
Nou!!: Massa atòmica і Missatge d'Arecibo · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Massa atòmica і Molècula · Veure més »
Núvol d'electrons
Una representació d'un àtom d'heli. La foscor del núvol d'electrons correspon a la línia de visió integral respecte de la funció de probabilitat de l'òrbita de l'electró 1s. El nucli està ampliat, no està a escala, i mostra els protons i neutrons en rosa, de color morat. En realitat, el nucli és també de simetria esfèrica. Un núvol d'electrons o núvol atòmic, és la regió que envolta a el nucli atòmic i en la qual graviten els electrons.
Nou!!: Massa atòmica і Núvol d'electrons · Veure més »
Neó
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.
Nou!!: Massa atòmica і Neó · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Massa atòmica і Nitrogen · Veure més »
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Nou!!: Massa atòmica і Nombre atòmic · Veure més »
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Nou!!: Massa atòmica і Nombre d'Avogadro · Veure més »
Nucleosíntesi de les supernoves
l'observatori de raigs X Chandra La nucleosíntesi de les supernoves fa referència a la producció de nous elements químics dins de les supernoves.
Nou!!: Massa atòmica і Nucleosíntesi de les supernoves · Veure més »
Nucleosíntesi primordial
En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.
Nou!!: Massa atòmica і Nucleosíntesi primordial · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Massa atòmica і Or · Veure més »
Ordres de magnitud de massa
Aquesta és una llista d'ordres de magnitud de massa.
Nou!!: Massa atòmica і Ordres de magnitud de massa · Veure més »
Otto Hönigschmid
Otto Hönigschmid (Hořovice, actual Txèquia, 13 març 1878 - Múnic, Alemanya, 14 octubre 1945) fou un químic austrohongarès d'origen bohemi, que destacà en el camp de la determinació de masses atòmiques.
Nou!!: Massa atòmica і Otto Hönigschmid · Veure més »
Període de la taula periòdica
A la taula periòdica dels elements cada filera és un període. N'hi ha set. En la taula periòdica dels elements, un període és una filera de la taula.
Nou!!: Massa atòmica і Període de la taula periòdica · Veure més »
Pes
En física, el pes és una mesura de la força amb la qual la Terra atreu qualsevol objecte en la direcció de la vertical, a causa de la gravetat.
Nou!!: Massa atòmica і Pes · Veure més »
Pierre Louis Dulong
Pierre Louis Dulong (Rouen, 12 o 13 de febrer de 1785 - París, 18 o 19 de juliol del 1838), fou un químic i físic francès, autor d'obres sobre la calor.
Nou!!: Massa atòmica і Pierre Louis Dulong · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Massa atòmica і Proteïna · Veure més »
Químic
Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.
Nou!!: Massa atòmica і Químic · Veure més »
Radionúclid cosmogènic
Els núclids cosmogènics (o isòtops cosmogènics) són isòtops rars creats quan raigs còsmics d'alta energia interaccionen amb els nuclis atòmics d'un àtom causant l'espalació de rajos còsmics (en anglès: cosmic ray spallation).
Nou!!: Massa atòmica і Radionúclid cosmogènic · Veure més »
Recurs energètic
Es considera recurs energètic tota aquella substància sòlida, líquida o gasosa, de la qual podem obtenir energia a través de diversos processos.
Nou!!: Massa atòmica і Recurs energètic · Veure més »
Roentgeni
El roentgeni és l'element químic sintètic de símbol Rg i nombre atòmic 111.
Nou!!: Massa atòmica і Roentgeni · Veure més »
Solvat
Un solvat format per un catió sodi rodejat per molècules d'aigua Na(H2O)6+. El nombre oscil·la entre 2 i 7 segons els mètodes de determinació. Un solvat és una espècie química formada en una dissolució d'un dissolvent polar com a resultat de forces de van der Waals que s’estableixen entre els ions o les molècules del solut i les molècules del dissolvent.
Nou!!: Massa atòmica і Solvat · Veure més »
Solvatació
Un catió sodi solvatat per molècules d'aigua Na(H2O)6+. El nombre oscil·la entre 2 i 7 segons els mètodes de determinació. La solvatació és un fenomen que es produeix en una dissolució i que consisteix en l'atracció, mitjançant forces intermoleculars ió-dipol, forces de van der Waals i enllaços per pont d'hidrogen, de les molècules del dissolvent i els ions o molècules de solut.
Nou!!: Massa atòmica і Solvatació · Veure més »
Stanislao Cannizzaro
Stanislao Cannizzaro, nascut a Palerm, Regne de les Dues Sicílies, el 13 de juliol de 1826 i traspassat a Roma, Regne d'Itàlia, el 10 de maig de 1910, va ser un químic sicilià, i després italià (1861), que va resoldre les confusions sorgides sobre les masses moleculars i les masses atòmiques.
Nou!!: Massa atòmica і Stanislao Cannizzaro · Veure més »
Stefanie Horovitz
Stefanie Horovitz (17 d'abril de 1887, Varsòvia, Imperi Rus - 1942, Treblinka, Polònia) fou una química polonesa que demostrà, juntament amb Otto Hönigschmid, l'existència dels isòtops i que l'ioni no era un element químic, sinó un isòtop del tori.
Nou!!: Massa atòmica і Stefanie Horovitz · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: Massa atòmica і Taula periòdica · Veure més »
Teorema d'equipartició
hèlix-a. El moviment vibratori és aleatori i complex, i l'energia d'un àtom en particular pot fluctuar àmpliament. No obstant això, el teorema d'equipartició permet que es pugui calcular l'energia cinètica '' mitjana '' de cada àtom, com també les energies potencials '' mitjana '' de moltes maneres vibracionals. Les esferes grises, vermelles i blaves representen àtoms de carboni, oxigen i nitrogen, respectivament, les esferes blanques més petites representen àtoms d'hidrogen. En mecànica estadística, clàssica, el teorema d'equipartició és una fórmula general que relaciona la temperatura d'un sistema amb la seva energia mitjana.
Nou!!: Massa atòmica і Teorema d'equipartició · Veure més »
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Nou!!: Massa atòmica і Teoria atòmica · Veure més »
Theodore William Richards
Theodore William Richards (Germantown, Pennsilvània 31 de gener de 1868 - Cambridge, 2 d'abril de 1928) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1914.
Nou!!: Massa atòmica і Theodore William Richards · Veure més »
Tuli
El tuli és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Tm i el seu nombre atòmic és 69.
Nou!!: Massa atòmica і Tuli · Veure més »
U (desambiguació)
* U és el nom de la cinquena vocal.
Nou!!: Massa atòmica і U (desambiguació) · Veure més »
Unbienni
L'unbienni o eka-berkeli és el nom temporal d'un element químic desconegut de la taula periòdica que té el símbol Ube i nombre atòmic Z.
Nou!!: Massa atòmica і Unbienni · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Massa atòmica і Urani · Veure més »
Volum atòmic
El volum atòmic o volum molar és la relació entre la massa atòmica i la densitat d'un element.
Nou!!: Massa atòmica і Volum atòmic · Veure més »
William Odling
William Odling (5 de setembre de 1829, Southwark, Londres, Regne Unit - 17 de febrer de 1921, Oxford, Regne Unit), fou un metge i químic anglès que descobrí la tetravalència del carboni i elaborà una taula periòdica dels elements químics el 1864, quatre anys abans que la de Dmitri Mendeléiev.
Nou!!: Massa atòmica і William Odling · Veure més »
Redirigeix aquí:
Massa atòmica i molecular, Massa de l'àtom.
