Comunicació

803 les relacions: Acceleració, Accelerador de partícules, Acceleròmetre, Acció col·lectiva, Activitat d'una substància radioactiva, Activitat física, Adenoma, Agrupació galàctica, Aigua, Aire, Albert Einstein, Alexandre Farnese (cardenal), Alfa de l'Orada, Alfa del Sextant, Altair, Amedeo Avogadro, Anàleg a la Terra, Anàleg solar, Anàlisi dimensional, Anihilació, Anomalia de sobrevol, Antimatèria, Antimuó, Antineutró, Antipartícula, Antiquark, Aparell de mesura, Apollo 14, Argenç, Arquitectura, Arrel quadrada de 2, Arrova, Art, Asaph Hall, Aspidiske, Asteroide troià, Astronàutica, Astronomia estel·lar, Atlas of Peculiar Galaxies, Atmosfera, Augment ebullioscòpic, Auri (unitat de massa), Avoirdupois, Índex de volum corporal, Ípsilon d'Andròmeda d, Època de la gran unificació, Òrbita, B − L, Bagel, Balanç, ..., Balanç de matèria, Balança (instrument), Balança de Kibble, Barió, Barral, Barraló, Barrera de potencial, Barril (unitat), Basquetbol, Beí, Beta de la Cabellera de Berenice, Biocombustible d'algues, Bola de gluons, Bomba centrífuga, Bonifaci III de Toscana, Bosó, Bosó de Higgs, Bosons W i Z, Bosons W' i Z', BR Piscium, Cabal màssic, Caiguda lliure, Cal·listo (satèl·lit), Calibre d'un cartutx, Calor, Calor latent, Camp de Higgs, Camp electromagnètic, Camp fantasma, Capacitat tèrmica, Capturador de massa, Característiques elèctriques dels altaveus dinàmics, Carl Friedrich Gauß, Caront (satèl·lit), Carrara, Càlcul infinitesimal, Càmera tèrmica, Càrrega de color, Cèl·lula, Cúmul obert, CDM, Centre de gravetat, Centre de massa, Cervantes (estel), Chara (estel), Charles Percy Snow, CHEOPS, Ciència planetària, Cinturó d'asteroides, Classificació tèrmica d'habitabilitat planetària, Clima, Coet, Coet d'aigua, Colesterol, Combustible, Comitè Internacional de Pesos i Mesures, Composició centesimal, Con de llum, Concentració, Concentració en massa, Concepte primitiu, Conjugació de càrrega, Conservació de l'energia, Constant de la gravitació, Constant física fonamental, Contrapès, COROT, Cos (física), Cos humà, Coulomb, Covariància i contravariància de vectors, Crioscòpia, Cronometria, Cultura de Toscana, CWT, Delta-v, Delta1 Canis Minoris, Demonització, Denebola, Densímetre, Densitat, Densitat aparent, Densitat d'energia, Densitat de l'aire, Densitat de Planck, Densitometria, Descens crioscòpic, Desplaçament de Lamb, Diagrama de color-magnitud per a galàxies, Diàbolo, Difracció d'electrons de baixa energia, Difusivitat magnètica, Dinàmica del sòlid rígid, Dinàmica relativista, Disc d'Alderson, Distribució relativista de Breit-Wigner, Divergència infraroja, Divulgació científica, Dones en la ciència, Donettes, Dosi absorbida, Dosi diària definida, Double Asteroid Redirection Test, Dracma medicinal, Dualitat ona-partícula, Ducat de Túscia, Ebullioscòpia, Ecosfera, Edat de la Terra, EE del Lleó, Eix de transmissió, Electricitat, Electrodinàmica quàntica, Electroforesi bidimensional, Electroforesi capil·lar, Empenyiment, Energia, Energia cinètica, Energia de desintegració, Energia de lligadura, Energia del punt zero, Energia específica, Energia fosca, Energia interna, Energia mecànica, Energia nuclear, Energia potencial, Energia potencial gravitatòria, Energia solar espacial, Enfornat, Enfosquiment vers la gravetat, Entorn (sistemes), Equació de Dirac, Equació de Pauli, Equació de Proca, Equacions per a un cos en caiguda lliure, Equivalència entre massa i energia, Equivalent (química), Ergosfera, Eris (planeta nan), Ernest Rutherford, Escalar, Escalar (física), Escapament atmosfèric, Esfaleró, Esfera d'influència (astrodinàmica), Esfera de Dyson, Esfera de Riemann, Espai, Espai de Taub-NUT, Espai exterior, Espai tridimensional, Espectrometria de masses, Espectroscòpia Doppler, Estadística de Bose-Einstein, Estel, Estequiometria, Estranyesa (física), Estrella binària, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella compacta, Estrella de Kapteyn, Estrella gegant, Estrella T Tauri, Estructura estel·lar, Estructura interna de la Terra, Eta Canis Minoris, Eta del Telescopi, Evolució estel·lar, Experiment d'Eötvös, Experiment de Davisson-Germer, Experiment del neutrí, Explosió submarina, Exposició a la radiació, Factor de conversió, Física, Física de partícules, Física nuclear, Fórmula de Klein-Nishina, Fórmula de Weizsäcker, Felipe Massa, Fenòmens de transport, Fermió, Ferro, Fetge, Fi Sagittarii, Fissió espontània, Fivizzano, Fobos-Grunt, Fomalhaut b, Forat de cuc, Forat negre, Forat negre de Kerr-Newman, Forat negre de Reissner Nordström, Forat negre de Schwarzschild, Forat negre microscòpic, Forat negre supermassiu, Força, Força centrífuga, Força inercial, Força neta, Formació i evolució del sistema solar, Formatge de Maó, Fotosíntesi, Fracció màssica, Francis William Aston, Fusió nuclear, Futbol, Futbol a Itàlia, Futbol sala, Galàxia d'esclat d'estrelles, Galàxia de baixa brillantor superficial, Galàxia del Remolí, Gamma Serpentis, Ganimedes (satèl·lit), Gas, Gas ideal, Gegant blau, Gemini 10, Gemini 11, Gemini 12, Gemini 3, Gemini 4, Gemini 5, Gemini 6A, Gemini 7, Geodèsica, Geoide, Geoquímica d'isòtops, George Smoot, Gerson Goldhaber, Glacera Blanc, Glòbul de Bok, Glòbul de Thackeray, Gliese 317, Gliese 581, Gliese 581 b, Gliese 581 c, Gliese 581 d, Gliese 667, Gliese 777, Gliese 842.2, Gliese 849, Gliese 849 b, Gliese 876, Gliese 876 b, Gliese 876 c, Gliese 876 d, Gluí, Gluó, Goldstí, Gra (unitat de massa), Gram, Grans estructures galàctiques, Gravetat, Gravití, Gravitomagnetisme, Grup de Poincaré, Habitabilitat en sistemes de nanes grogues, Habitabilitat en sistemes de nanes taronges, Habitabilitat planetària, Hadró, Halah (Talmud), Halo galàctic, HAT-P-12 b, Haumea, Havok, HD 111232 b, HD 154672, HD 192699, HD 269810, HD 27894 b, HD 28185, HD 33283 b, HD 41004 Ab, HD 69830, HD 73526 c, HD 93083, HD 93083 b, HE0107-5240, Hexaquark, Hideki Yukawa, Hidrodinàmica, Hidrosfera, HIP 79431, Història de l'astronomia, Història de la física, Història del pa, HP del Bover, HR 8799, HZD, IC 10, Ifni, Impactes sobre Júpiter, Impedància acústica, Inèrcia tèrmica, Inestabilitat de Jeans, Infinit, Inflató, Institut Tata de Recerca Fonamental, Insuficiència aòrtica, Intensitat del camp gravitatori, Introducció a la relativitat general, Iota de Perseu, Iota del Rellotge, Isoespín, Isoespín feble, Italià, Jachnun, Jacques Rancière, Júpiter (planeta), Júpiter calent, Joseph John Thomson, Joule, Kalzium, Kappa de la Corona Boreal b, Kapteyn b, Kapteyn c, Kepler Object of Interest, Kepler-186b, Kepler-186c, Kepler-186d, Kepler-186e, Kepler-62, Khi del Llop, Khi del Serpentari, Kilodegree Extremely Little Telescope, Kluski, Kvass, Límit d'Eddington, Límit de Hayashi, Línia de força, Lb, LBS, Leonhard Euler, Leptó, Leptó tau, Leptoquark, LHS 1140, Licciana Nardi, Linealitat, Litre, Llacuna de Hertzsprung, Lleó I (galàxia), Llei de conservació, Llei de Gauss per a la gravetat, Llei de la gravitació universal, Llei de Planck, Lleis de Newton, Llibertat asimptòtica, Lliscament, Llista d'estrelles amb planetes extrasolars confirmats, Llista d'exoplanetes descoberts mitjançant la nau espacial Kepler, Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic, Llista d'unitats de massa d'Assíria, Llista d'unitats de massa de Babilònia, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física, Llista de les ciutats més grans d'Itàlia, Llista de partícules, Llista de problemes no resolts de física, Llista de propietats termodinàmiques, Llista de sistemes multiplanetaris, Lliura (moneda), Lliura (unitat de força), Lliura (unitat de massa), Lliura barcelonina, Lliura valenciana, LOFT, Longitud d'ona Compton, M, Magnitud adimensional, Magnitud específica, Magnitud física, Mantell terrestre, Mapatge de reverberació, Marc (mesura), Markus Fierz, Maror (judaisme), Massa (desambiguació), Massa atòmica, Massa atòmica relativa, Massa crítica, Massa crítica (desambiguació), Massa d'un electró, Massa de lioneses, Massa efectiva, Massa en la relativitat especial, Massa en repòs, Massa i pes, Massa inercial, Massa joviana, Massa mínima, Massa molar, Massa negativa, Massa solar, Matèria, Matèria fosca, Matèria fotònica, Matèria granular, Matèria QCD, Matemàtiques i futbol, Mètode dinàmic, Mètode electroanalític, Mètrica de Kerr, Mòdul de descens, MBH, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Medi interestel·lar, Melvin Schwartz, Mercury-Atlas 9, Mesó, Mesó exòtic, Mesó fi, Mesó rho, Messier 77, Messier 92, Mesura, Meteorit metàl·lic, Meteoroide rasant del 13 d'octubre del 1990, Metre cúbic, Metrologia, Mi de l'Altar b, Mi de l'Altar c, Mi de l'Altar d, Mi de l'Altar e, Microgram, Mil·ligram, Minucciano, Mode normal, Model estàndard de física de partícules, Mol, Molalitat, Molècula, Moment, Moment d'inèrcia, Moment magnètic, Monjayaki, Montignoso, Motor de videojoc, Motor iònic, Motxilla ecològica, Moviment circular, Moviment mitjà diari, Moviments de la Terra, Muó, Murzim, Nana blanca, Nana groga, Nanogram, Naos (estrella), Nashira, Natura, Nau espacial, Núvol, Núvol d'Oort, NEAR Shoemaker, Nebulosa de l'Hèlix, Nebulosa fosca, Nebulosa Omega, Nebulosa Saturn, Nebulosa solar, Negre, Neptú calent, Neutralí, Neutrí, Neutrí electrònic, Neutrí estèril, Neutró, Newton (unitat), Ni de l'Octant, Nivell macroscòpic, NMG, Nombre d'Avogadro, Nombre de Froude, Nombre de Graetz, Nombre de Scruton, Nombre π, Nombre quàntic, Nucleó, Obesitat mòrbida, Objecte de Herbig-Haro, Objectes artificials a la superfície de Mart, Observació d'ones gravitacionals, Ordres de magnitud de massa, Oscil·lació, Oscil·lador harmònic, Oxigen, P del Cigne, Pa, Panificació, Papadum, Paral·laxi dinàmica, Paràmetre de Tisserand, Paritat (física), Partícula, Partícula subatòmica, Paulí Collado i Martínez, Pèndol balístic, Pèndol matemàtic, Púlsar, Peix blanc, Pertorbació (astronomia), Pes, Pes corporal, Pes equivalent, Peter Higgs, Peter Minkowski, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pió, Picnòmetre, Pla inclinat, Placa de guix laminat, Planeta, Planeta circumbinari, Planeta de púlsar, Planeta tel·lúric, PMO, Poder calorífic, Poffertjes, Pols còsmica, Pomeró, Portada/article octubre 25, Positró, Potencial elèctric, Potencial químic, Pou de potencial finit, Pressió atmosfèrica, Primari (astronomia), Primera quantificació, Principi d'Arquimedes, Principi de d'Alembert, Problema CP fort, Problema de la motxilla, Problema dels tres cossos, Procés Penrose, Profunditat de penetració de London, Programa Tiangong, Projecte HATNet, Projecte Longshot, Propergol, Propietat física, Propietats intensives, Propietats intensives i extensives, Propietats intrínseques i extrínseques, Propulsió a reacció, Protó, PSR B1913+16, Puresa (gas), Quadrat (àlgebra), Quantitat, Quantitat de moviment, Quark, Quark b, Quark c, Quark d, Quark s, Quark t, Quark u, Quilogram, Quilopond, Quirat (unitat), Radi clàssic de l'electró, Radi de Larmor, Radi de Schwarzschild, Radiació de Txerenkov, Radiador passiu (altaveu), Radioactivitat, Rasalas, Rasalhague, Reacció nuclear, Reactor catalític heterogeni, Reactor nuclear, Redefinició de «planeta» de 2006, Regla de Bergmann, Regla OZI, Relació massa/lluminositat, Relativitat especial, Relativitat general, Rellotge de pèndola, Rendiment nuclear, Rho de la Corona Boreal, Rigidesa (electromagnetisme), Robert Andrews Millikan, Robert Boyle, Rotació, S-IC, Satèl·lits de Mart, Símbol d'estimació, Súper-Terra, Semieix major, Separació de càrrega fotoinduïda, Seqüència principal, Seravezza, Sfermió, Shenzhou 5, Sigma Serpentis, Simbologia astronòmica, Simulació molecular, Sincrociclotró, Sistema CGS, Sistema d'estrelles, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema Internacional d'Unitats, Sistema solar, Sistema termodinàmic, Slug, Societat de consum, Soiuz 1, Sol, Sonar, Stargate (aparell), Stazzema, Step, STS-100, STS-101, STS-102, STS-103, STS-105, STS-106, STS-107, STS-108, STS-109, STS-110, STS-111, STS-112, STS-113, STS-114, STS-115, STS-116, STS-117, STS-118, STS-120, STS-121, STS-27, STS-92, STS-93, STS-96, STS-97, STS-98, STS-99, Subrahmanyan Chandrasekhar, Supercompany, Superfície equipotencial, Superfície específica, Supernova, SuperWASP, Takaaki Kajita, Tanca de contenció, Títol de vapor, Teide 1, Telescopi XO, Temperatura, Temps, Temps de Planck, Tenontosaure, Tensor, Teorema de Landau-Yang, Teorema de Noether, Teorema del transport de Reynolds, Teoria cinètica molecular, Teoria clàssica de camps, Teoria de cordes, Teoria de cordes bosònica, Teoria de la relativitat, Teoria de sistemes, Teoria de Yang–Mills, Teoria del flogist, Teoria M, Terça, Tetraquark, Theta de la Quilla, Time of Flight, Tipus hipotètics de bioquímica, Tona (unitat), Torpil, Tortilla xip, Trajectòria (cinemàtica), Transferència de massa, TRAPPIST-1, Trencament espontani de simetria, TW de l'Hidra Femella, Ugo Mazzucchelli, Unitat atòmica, Unitat bàsica del Sistema Internacional, Unitat de massa atòmica, Unitat de mesura, Unitat formadora de colònies, Unitat internacional, Unitat natural, Unitats de Planck, Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen, Vagli Sotto, Valor d'expectació del buit, Varano, Vela solar, Velocitat, Velocitat d'escapament, Velocitat orbital, Velocitat radial, Via Flamínia, Via Làctia, Vitrall, Volant (mecànica), Volum (termodinàmica), Volum de control, Voskhod 1, Voskhod 2, Vostok 5, Vulcanisme a Io, W de la Verge, WASP-12, WASP-17b, WASP-1b, Weí, Wolfgang Paul, Xapata, Xarxa japonesa, XO-1, Zeta del Tucà, Zetí, Zircaloy, Zona d'habitabilitat, (11) Partènope, (52) Europa, (87) Sílvia, 11 de l'Ossa Menor b, 12 de Perseu, 15 de la Sageta, 16 del Cigne, 18 de l'Escorpió, 2012 DA14, 23 d'Andròmeda, 29 d'Àries, 2M1207, 2M1207 b, 37 dels Bessons, 4 de l'Ossa Major b, 47 de l'Ossa Major, 47 de l'Ossa Major b, 5 Serpentis, 51 del Pegàs, 51 del Pegàs b, 53 de Perseu, 55 del Cranc, 55 del Cranc b, 55 del Cranc c, 55 del Cranc d, 55 del Cranc e, 55 del Cranc f, 70 de la Verge b, 70 Virginis, 83 del Lleó. Ampliar l'índex (753 més) » « Shrink índex

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Nou!!: Massa і Acceleració · Veure més »

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Nou!!: Massa і Accelerador de partícules · Veure més »

Acceleròmetre

Un acceleròmetre mesura els moviments que es duen a terme en més d'un pla.

Nou!!: Massa і Acceleròmetre · Veure més »

Acció col·lectiva

L'acció col·lectiva és en sociologia i antropologia un acte dut a terme conjuntament per un grup de persones amb l'objectiu de millorar la seva condició i assolir amb això a una fita comuna.

Nou!!: Massa і Acció col·lectiva · Veure més »

Activitat d'una substància radioactiva

L'activitat d'una mostra de substància radioactiva és el nombre de desintegracions nuclears que es produeixen al llarg del temps.

Nou!!: Massa і Activitat d'una substància radioactiva · Veure més »

Activitat física

Homes fent exercici a Guantánamo Dues persones fent exercici en un gimnàs Lactivitat física és qualsevol moviment corporal produït per la musculatura esquelètica que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.

Nou!!: Massa і Activitat física · Veure més »

Adenoma

Un adenoma, del grec ἀδῆν, adēn, «glàndula» i el sufix grec -ωμα, -oma, «massa», «bony», és un nòdul o tumor benigne que es desenvolupa en les cèl·lules secretores de revestiment d'una glàndula o en un teixit amb funció secretora.

Nou!!: Massa і Adenoma · Veure més »

Agrupació galàctica

Grup de Galàxies HCG 87 (Hickson Compact Group), vista des de l'Observatori Gemini en Cerro Pachón, Xile. Una agrupació galàctica és una superestructura còsmica formada per milers de galàxies.

Nou!!: Massa і Agrupació galàctica · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Massa і Aigua · Veure més »

Aire

Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Massa і Aire · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: Massa і Albert Einstein · Veure més »

Alexandre Farnese (cardenal)

Alexandre Farnese (Valentano, Estats Pontificis 1520 - Roma 1589) fou un príncep de Parma que va esdevenir cardenal.

Nou!!: Massa і Alexandre Farnese (cardenal) · Veure més »

Alfa de l'Orada

Alfa de l'Orada (α Doradus) és l'estel més brillant de la constel·lació austral de l'Orada, sent la seva magnitud aparent +3,30.

Nou!!: Massa і Alfa de l'Orada · Veure més »

Alfa del Sextant

Alfa del Sextant (α Sextantis) és l'estel més brillant de la constel·lació del Sextant, de magnitud aparent +4,48.

Nou!!: Massa і Alfa del Sextant · Veure més »

Altair

Altair (Alfa de l'Àguila / α Aquilae) és l'estel més brillant de la constel·lació de l'Àguila i el dotzè estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Massa і Altair · Veure més »

Amedeo Avogadro

''Mémoire'' Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 9 de juny o 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, i comte de Quaregna e Cerreto.

Nou!!: Massa і Amedeo Avogadro · Veure més »

Anàleg a la Terra

IST (Índex de Similitud amb la Terra). Un anàleg a la Terra, també definit com a Terra bessona, exoterra, segona Terra, Terra alienígena, Terra 2 o planeta tipus-Terra, és un món o planeta amb condicions similars a les terrestres.

Nou!!: Massa і Anàleg a la Terra · Veure més »

Anàleg solar

Un anàleg solar és un tipus d'estrella fotomètricament similar al Sol del sistema solar.

Nou!!: Massa і Anàleg solar · Veure més »

Anàlisi dimensional

L'anàlisi dimensional és una eina matemàtica basada en l'àlgebra, utilitzada sovint en física, química i enginyeria, per simplificar un problema, tot reduint el nombre de variables al nombre mínim de paràmetres essencials.

Nou!!: Massa і Anàlisi dimensional · Veure més »

Anihilació

Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.

Nou!!: Massa і Anihilació · Veure més »

Anomalia de sobrevol

L'anomalia de sobrevol és un increment energètic (energia cinètica) inesperat que es dona en satèl·lits artificials durant assistències gravitatòries.

Nou!!: Massa і Anomalia de sobrevol · Veure més »

Antimatèria

antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.

Nou!!: Massa і Antimatèria · Veure més »

Antimuó

L'antimuó és una partícula de càrrega +1, i massa de 0,1056 GeV/c².

Nou!!: Massa і Antimuó · Veure més »

Antineutró

Lantineutró és l'antipartícula del neutró, que es representa amb el símbol \bar.

Nou!!: Massa і Antineutró · Veure més »

Antipartícula

Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.

Nou!!: Massa і Antipartícula · Veure més »

Antiquark

Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.

Nou!!: Massa і Antiquark · Veure més »

Aparell de mesura

El capità Nemo i el professor Aronnax contemplant instruments de mesura a la novel·la ''Vint mil llegües de viatge submarí'' Un aparell de mesura o instrument de mesura és un objecte que s'utilitza per comparar magnituds físiques mitjançant un procés de mesura.

Nou!!: Massa і Aparell de mesura · Veure més »

Apollo 14

L'Apollo 14 va ser el catorzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-509), llançat en direcció a la Lluna el 31 de gener de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn V. Va aconseguir efectuar l'allunatge amb el mòdul de descens (LM) batejat Antares en la zona de Fra Mauro a 3,645° S 17,471° W duent com tripulants a Alan B. Shephard i Edgar D. Mitchell, mentre Stuart A. Roosa romania en el mòdul de comandament (CM) anomenat Kitty Hawk.

Nou!!: Massa і Apollo 14 · Veure més »

Argenç

Argenç era una antiga mesura de pes catalana que en termes generals equivalia a una setzena part d'una unça, i com que 12 unces juntes feien 1 lliura la relació era 1 lliura.

Nou!!: Massa і Argenç · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Massa і Arquitectura · Veure més »

Arrel quadrada de 2

L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.

Nou!!: Massa і Arrel quadrada de 2 · Veure més »

Arrova

La rova o larrova, de l'àrab الربع («ar-rub», la quarta part) és una antiga unitat de mesura de massa equivalent a la quarta part d'un quintar.

Nou!!: Massa і Arrova · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Massa і Art · Veure més »

Asaph Hall

Professor Asaph Hall Asaph Hall (15 d'octubre de 1829 – 21 de novembre de 1907) fou un astrònom estatunidenc, principalment conegut per haver descobert, l'any 1877, les llunes de Mart, Deimos i Fobos.

Nou!!: Massa і Asaph Hall · Veure més »

Aspidiske

Constel·lació ''Carina'' Aspidiske és el nom de l'estrella Carinae (Car / HD 80404), la quarta més brillant de la constel·lació de Carina, de magnitud aparent +2,21.

Nou!!: Massa і Aspidiske · Veure més »

Asteroide troià

Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.

Nou!!: Massa і Asteroide troià · Veure més »

Astronàutica

Passeig espacial L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.

Nou!!: Massa і Astronàutica · Veure més »

Astronomia estel·lar

S'anomena astronomia estel·lar l'estudi dels estels; la seva formació, evolució i final, així com les seves propietats i distribució.

Nou!!: Massa і Astronomia estel·lar · Veure més »

Atlas of Peculiar Galaxies

Les Galàxies Antennae (Arp 244) LAtles de galàxies peculiars és un catàleg astronòmic de galàxies peculiars elaborat per Halton Arp.

Nou!!: Massa і Atlas of Peculiar Galaxies · Veure més »

Atmosfera

Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Nou!!: Massa і Atmosfera · Veure més »

Augment ebullioscòpic

Diagrama de fases de l'aigua. L'augment o ascens ebullioscòpic és l'augment de la temperatura d'ebullició que experimenta una dissolució respecte de la temperatura d'ebullició del dissolvent pur.

Nou!!: Massa і Augment ebullioscòpic · Veure més »

Auri (unitat de massa)

Lauri o aureus era una unitat de mesura de massa utilitzada en farmàcies que equivalia a quatre escrúpols o 80 grans.

Nou!!: Massa і Auri (unitat de massa) · Veure més »

Avoirdupois

lliura. El sistema de pesos avoirdupois (/ˌævərdəpɔɪz/, pronunciació francesa) és un sistema de pesos (o, més pròpiament, de masses) establert amb base a la lliura de 16 unces. És el sistema de pesos emprat habitualment als Estats Units i segueix sent àmpliament utilitzat en diversos graus per moltes persones a Canadà, el Regne Unit, i algunes altres antigues colònies britàniques, malgrat l'adopció oficial del Sistema mètric.

Nou!!: Massa і Avoirdupois · Veure més »

Índex de volum corporal

Líndex de volum corporal (IVC) (en anglès, Body Volume Index, BVI) ha estat proposat com una alternativa a l'Índex de massa corporal (IMC), que s'utilitza com un indicador d'obesitat en les persones.

Nou!!: Massa і Índex de volum corporal · Veure més »

Ípsilon d'Andròmeda d

Ípsilon d'Andròmeda d (υAndromedae d) és un planeta extrasolar situat a uns 44 anys llum de la Terra, en la constel·lació d'Andròmeda, aproximadament a 10 graus de la Galàxia d'Andròmeda.

Nou!!: Massa і Ípsilon d'Andròmeda d · Veure més »

Època de la gran unificació

En cosmologia física, assumint que la natura és descrita per una teoria de la gran unificació, l'època de la gran unificació fou el període de l'evolució del jove univers que succeí l'època de Planck, a partir d'uns 10-43 després del Big Bang, en què la temperatura era comparable a les temperatures característiques de les teories de la gran unificació.

Nou!!: Massa і Època de la gran unificació · Veure més »

Òrbita

Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.

Nou!!: Massa і Òrbita · Veure més »

B − L

En física de partícules, B − L (pronunciat "B menys ela") és un nombre quàntic obtingut de la diferència entre el nombre bariònic (B) i nombre leptònic (L).

Nou!!: Massa і B − L · Veure més »

Bagel

El bagel (o de vegades també beigel; en jiddisch בײגל beygl) és un pa elaborat tradicionalment de farina de blat i que acostuma a tenir un forat al centre.

Nou!!: Massa і Bagel · Veure més »

Balanç

* Balanç de situació, comptabilitat, informe financer que reflecteix la situació del patrimoni d'una entitat en un moment determinat.

Nou!!: Massa і Balanç · Veure més »

Balanç de matèria

El balanç de matèria és un mètode matemàtic utilitzat principalment en Enginyeria química.

Nou!!: Massa і Balanç de matèria · Veure més »

Balança (instrument)

Balança de precisió per al pesatge de plata i d'or a l'Arxiu Històric i Museu de Mineria a Pachuca, Mèxic Una balança (del llatí bis, «2 vegades», i lanx, «plat, safata») és un instrument de mesura que serveix per a avaluar el pes o la massa d'un objecte.

Nou!!: Massa і Balança (instrument) · Veure més »

Balança de Kibble

Balança de watt del National Institute of Standards and Technology (NIST) dels Estats Units. La balança de Kibble o balança de watt és un instrument de mesura de masses electromecànic que mesura la massa d'un objecte de forma molt precisa mitjançant la mesura de la força d'un corrent elèctric dintre d'un camp magnètic i d'una tensió elèctrica induïda en un conductor en moviment dintre d'un camp magnètic.

Nou!!: Massa і Balança de Kibble · Veure més »

Barió

Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.

Nou!!: Massa і Barió · Veure més »

Barral

El barral és una antiga unitat de mesura de massa per a líquids, sobretot de vi.

Nou!!: Massa і Barral · Veure més »

Barraló

El barraló, també conegut com a barril a Barcelona o arminya al Camp de Tarragona i al Penedès, era una antiga unitat de mesura de massa per a líquids, sobretot de vi, equivalent entre 30 i 34'66 litres.

Nou!!: Massa і Barraló · Veure més »

Barrera de potencial

miniatura En mecànica quàntica, la barrera de potencial finita és un problema model unidimensional que permet demostrar el fenomen de l'efecte túnel.

Nou!!: Massa і Barrera de potencial · Veure més »

Barril (unitat)

El barril és un conjunt d'unitats de volum, de capacitat diversa, usades principalment al Regne Unit i als Estats Units.

Nou!!: Massa і Barril (unitat) · Veure més »

Basquetbol

El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

Nou!!: Massa і Basquetbol · Veure més »

Beí

En física teòrica de partícules, el Beí ('bino' en anglès) és un fermió de Majorana hipotètic supercompany del bosó de gauge del camp de gauge U(1) corresponent a la hipercàrrega feble.

Nou!!: Massa і Beí · Veure més »

Beta de la Cabellera de Berenice

Beta de la Cabellera de Berenice (β Comae Berenices) és l'estel més brillant a la constel·lació de la Cabellera de Berenice, amb magnitud aparent +4,23.

Nou!!: Massa і Beta de la Cabellera de Berenice · Veure més »

Biocombustible d'algues

Hi ha unes 100.000 espècies de microalgues (diatomees) alguns tàxons són particularment rics en lípids d'alt poder energètic El biocombustible d'algues o agrocombustible d'algues és un producte usat per a la descontaminació i valorització del diòxid de carboni obtingut a partir de microalgues cultivades.

Nou!!: Massa і Biocombustible d'algues · Veure més »

Bola de gluons

En la física de partícules, una bola de gluons (glueball en anglès) és una partícula hipotètica composta.

Nou!!: Massa і Bola de gluons · Veure més »

Bomba centrífuga

Tall esquemàtic d'una bomba centrífuga. 1a carcassa, 1b cos de bomba, 2 rodet, 3 tapa d'impulsió, 4 tancament de l'eix, 5 suport de coixinets, 6 eix. Parts d'una bomba Centrífuga. Bomba centrífuga Warman en una planta de processament de carbó. nomogrames característic d'una bomba centrífuga. Una bomba centrífuga és un tipus de bomba hidràulica que transforma en energia cinètica o potencial (segons es necessiti) l'energia mecànica d'un impulsor rotatori (rodet).

Nou!!: Massa і Bomba centrífuga · Veure més »

Bonifaci III de Toscana

Bonifaci III de Toscana també anomenat Bonifaci de Canossa (era fill del comte Tedald i de Wil·la de Bolonya), nascut vers 985 i assassinat en un bosc entre Cremona i Màntua el 6 de maig de 1052) fou marquès de Màntua des del 1004, de Canossa (1015) i duc de la Toscana el 1027. També fou duc de Spoleto i senyor de Ferrara, Reggio, Canossa, Mòdena, Massa, Parma, Plasència i de part dels Estats pontificis i d'Umbria. Es va casar amb Riquida de Bèrgam, filla del comte palatí Giselbert. Fou declarat pel seu pare com únic hereu amb exclusió dels seus germans. En una lluita que s'embrancà entre Arduí d'Ivrea i Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic amb motiu del regne d'Itàlia (1014) es va declarar pel segon. El 1016 va combatre el marquès de Torí al costat de l'emperador. El 1020 va sufocar una revolta del seu germà Conrad. El 1027 va rebre el ducat de Toscana de l'emperador per haver sostingut la candidatura de Conrad II Hohensataufen; el domini de la Toscana li va donar el control de les rutes entre els Alps o el sud d'Itàlia. El 1032 apareix combatent contra Eudes II de Blois, comte de Troyes i de Meaux. El 1037 es va casar en segones noces amb Beatriu, filla de Frederic II de Lorena, duc de l'Alta Lorena i comte de Bar, neboda de l'emperadriu Gisela (esposa de Conrad II). D'aquest matrimoni van néixer.

Nou!!: Massa і Bonifaci III de Toscana · Veure més »

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Nou!!: Massa і Bosó · Veure més »

Bosó de Higgs

Sense descripció.

Nou!!: Massa і Bosó de Higgs · Veure més »

Bosons W i Z

En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.

Nou!!: Massa і Bosons W i Z · Veure més »

Bosons W' i Z'

En física de partícules, els bosons W′ i Z′ (o W-prima i Z-prima) són nous bosons de gauge hipotètics que apareixen en extensions de la simetria electrofeble del Model Estàndard (SM).

Nou!!: Massa і Bosons W' i Z' · Veure més »

BR Piscium

BR Piscium (BR Psc / GJ 908 / HIP 117473) és un estel a la constel·lació dels Peixos.

Nou!!: Massa і BR Piscium · Veure més »

Cabal màssic

En física i enginyeria, el cabal màssic és la massa d'una substància que travessa una certa superfície per unitat de temps.

Nou!!: Massa і Cabal màssic · Veure més »

Caiguda lliure

. Caiguda lliure d'una pilota. Es mostra, mitjançant fotografia estroboscòpica, la posicions de la pilota a intervals regulars de temps: per t.

Nou!!: Massa і Caiguda lliure · Veure més »

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Massa і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Calibre d'un cartutx

Cartutxos d'escopeta calibre 16. El calibre d'un cartutx (en anglès: "gauge") és una unitat de mesura del diàmetre d'un cartutx que guarda una relació inversa amb aquest (no lineal sinó cúbica) i que no forma part del sistema internacional, però que s'utilitza d'una forma oficial per a les escopetes.

Nou!!: Massa і Calibre d'un cartutx · Veure més »

Calor

Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.

Nou!!: Massa і Calor · Veure més »

Calor latent

La calor latent, calor de transformació o calor de canvi d'estat és la quantitat d'energia per unitat de massa absorbida o alliberada per una substància química per tal d'aconseguir un canvi d'estat i sense variar la seva temperatura.

Nou!!: Massa і Calor latent · Veure més »

Camp de Higgs

El camp de Higgs és un camp quàntic proposat pels físics de partícules.

Nou!!: Massa і Camp de Higgs · Veure més »

Camp electromagnètic

El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.

Nou!!: Massa і Camp electromagnètic · Veure més »

Camp fantasma

En física teòrica, els camps fantasmes de Faddeev–Popov (també anomenats camps fantasmes o, simplement, fantasmes) són camps ficticis addicionals introduïts en teories quàntiques de camps de gauge per tal de mantenir la consistència de la formulació de la integral de camins.

Nou!!: Massa і Camp fantasma · Veure més »

Capacitat tèrmica

La capacitat tèrmica o capacitat calorífica (normalment denotada per una C sovint amb subíndexs) és la magnitud física mesurable que caracteritza la quantitat de calor necessària per canviar la temperatura d'una substància una quantitat determinada.

Nou!!: Massa і Capacitat tèrmica · Veure més »

Capturador de massa

Un capturador de massa és un dispositiu teòric previst per desaccelerar una massa de material, generalment en el context del transport espacial.

Nou!!: Massa і Capturador de massa · Veure més »

Característiques elèctriques dels altaveus dinàmics

La impedància nominal es determina normalment en el punt més baix després de la ressonància. Tanmateix, és possible que la impedància de baixa freqüència sigui encara inferior a aquesta. Les principals Característiques elèctriques dels altaveus dinàmics són la seva impedància elèctrica en funció de la freqüència.

Nou!!: Massa і Característiques elèctriques dels altaveus dinàmics · Veure més »

Carl Friedrich Gauß

Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.

Nou!!: Massa і Carl Friedrich Gauß · Veure més »

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Nou!!: Massa і Caront (satèl·lit) · Veure més »

Carrara

Carrara és un municipi italià de 65.021 habitants a la província de Massa-Carrara.

Nou!!: Massa і Carrara · Veure més »

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Nou!!: Massa і Càlcul infinitesimal · Veure més »

Càmera tèrmica

fals-color) Una càmera tèrmica (també anomenada càmera infraroja o termografia infraroja) és un dispositiu que forma una imatge de zones de calor que utilitza radiació infraroja, similar a una càmera comuna que forma una imatge que utilitza llum visible. En comptes de la gamma de 400–700 nanòmetres en els que operen les càmeres de llum visible, les càmeres infraroges operen en longituds d'ona de fins a 14,000 nanòmetres (14 µm).

Nou!!: Massa і Càmera tèrmica · Veure més »

Càrrega de color

nucleid estan units per la força nuclear forta, que és un intercanvi continu de gluons entre els quarks. Cada intercanvi produeix un canvi de color (de càrrega, d'estat) als quarks que hi participen. El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.

Nou!!: Massa і Càrrega de color · Veure més »

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.

Nou!!: Massa і Cèl·lula · Veure més »

Cúmul obert

M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.

Nou!!: Massa і Cúmul obert · Veure més »

CDM

* Centre de Documentació Mèdica, biblioteca de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

Nou!!: Massa і CDM · Veure més »

Centre de gravetat

El centre de gravetat (CdG) és el punt d'aplicació de les diverses forces de gravetat que actuen sobre la distribució de masses d'un cos.

Nou!!: Massa і Centre de gravetat · Veure més »

Centre de massa

En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.

Nou!!: Massa і Centre de massa · Veure més »

Cervantes (estel)

Cervantes (Mi de l'Altar / μ Arae) és una estrella semblant al Sol, groga-taronja, a uns 40 anys llum del nostre sistema.

Nou!!: Massa і Cervantes (estel) · Veure més »

Chara (estel)

Chara (Beta dels Llebrers / β Canum Venaticorum) és un estel en la constel·lació dels Llebers, els gossos de caça, situada en el gos més meridional.

Nou!!: Massa і Chara (estel) · Veure més »

Charles Percy Snow

Charles Percy Snow, també conegut com a C.P. Snow, CBE (Leicester, 1905 - Londres, 1980) fou un químic i novel·lista anglès que a més va prestar serveis al govern del Regne Unit.

Nou!!: Massa і Charles Percy Snow · Veure més »

CHEOPS

L'observatori espacial CHaracterising ExOPlanets Satellite (CHEOPS, per les sigles en anglès/Satèl·lit per a la Caracterització d'Exoplanetes en català) de l'Agència Espacial Europea (ESA), és la primera missió exoplanetària europea.

Nou!!: Massa і CHEOPS · Veure més »

Ciència planetària

Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.

Nou!!: Massa і Ciència planetària · Veure més »

Cinturó d'asteroides

Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.

Nou!!: Massa і Cinturó d'asteroides · Veure més »

Classificació tèrmica d'habitabilitat planetària

La classificació tèrmica d'habitabilitat planetària és un catàleg desenvolupat pel Laboratori d'Habitabilitat Planetària (en anglès, PHL o «Planetary Habitability Laboratory») de la Universitat de Puerto Rico en Arecibo.

Nou!!: Massa і Classificació tèrmica d'habitabilitat planetària · Veure més »

Clima

Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.

Nou!!: Massa і Clima · Veure més »

Coet

Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.

Nou!!: Massa і Coet · Veure més »

Coet d'aigua

Llançament d'un coet d'aigua. Un coet d'aigua o un coet d'ampolla és un tipus de coet de modelisme que usa aigua com a impulsador de reacció.

Nou!!: Massa і Coet d'aigua · Veure més »

Colesterol

Representació espacial del '''colesterol'''. omega-3. El colesterol és un lípid amb una estructura bastant diferent de la dels fosfolípids.

Nou!!: Massa і Colesterol · Veure més »

Combustible

La fusta fou el primer combustible usat per la humanitat Un combustible és una substància emprada per a produir energia mitjançant la seva combustió.

Nou!!: Massa і Combustible · Veure més »

Comitè Internacional de Pesos i Mesures

El Comitè Internacional de Pesos i Mesures (CIPM, acrònim del francès Comité International des Poids et Mesures) és un dels tres organismes encarregats del manteniment del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Nou!!: Massa і Comitè Internacional de Pesos i Mesures · Veure més »

Composició centesimal

La composició centesimal d'un compost químic és la proporció expressada en tant per cent en massa que hi ha de cadascun dels elements que formen aquest compost.

Nou!!: Massa і Composició centesimal · Veure més »

Con de llum

En relativitat especial, el con de llum designa les trajectòries que descriu la llum en l'espaitemps de Minkowski a partir d'un esdeveniment, o retrospectivament per arribar a un observador.

Nou!!: Massa і Con de llum · Veure més »

Concentració

En química, la concentració és la magnitud física que expressa la quantitat d'un element o d'un compost que es troba mesclada amb una altra substància.

Nou!!: Massa і Concentració · Veure més »

Concentració en massa

En química, la concentració en massa \rho_i (o \gamma_i) es defineix com la massa d'un compost i, m_i, dividida pel volum de la dissolució V: Les unitats habituals són grams/litre, g/L.

Nou!!: Massa і Concentració en massa · Veure més »

Concepte primitiu

En lògica, un concepte primitiu, concepte bàsic, concepte fonamental o noció primitiva és un concepte no definit en un context determinat.

Nou!!: Massa і Concepte primitiu · Veure més »

Conjugació de càrrega

En física de partícules, la conjugació de càrrega és una operació que canvia una partícula per la seva antipartícula, és a dir canvia el signe de totes les seves càrregues quàntiques (tots els nombres quàntics additius)ː càrrega elèctrica, nombre bariònic i nombre leptònic, i les càrregues de sabor (isoespín, estranyesa, encant, bellesa i veritat), sense afectar la seva massa, espín o moment lineal.

Nou!!: Massa і Conjugació de càrrega · Veure més »

Conservació de l'energia

xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.

Nou!!: Massa і Conservació de l'energia · Veure més »

Constant de la gravitació

miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).

Nou!!: Massa і Constant de la gravitació · Veure més »

Constant física fonamental

Una constant física fonamental és una constant física adimensional i que per tant pren el mateix valor en qualsevol sistema d'unitats.

Nou!!: Massa і Constant física fonamental · Veure més »

Contrapès

Grua amb contrapès. Un contrapès és un pes, que s'utilitza per equilibrar les forces sobre el parell motor.

Nou!!: Massa і Contrapès · Veure més »

COROT

COROT (del francès: COnvection ROtation et Transits planétaires; català: COnvecció ROtació i Trànsits planetàris) és una missió espacial de l'Agència Espacial Francesa (CNES) conjuntament amb l'Agència Espacial Europea (ESA) i altres col·laboradors internacionals.

Nou!!: Massa і COROT · Veure més »

Cos (física)

En física, un cos és una porció de matèria, objecte, que pot ser descrita per la teoria de la mecànica clàssica, o la mecànica quàntica, i mesurada amb Instruments de mesura.

Nou!!: Massa і Cos (física) · Veure més »

Cos humà

f Les parts del cos humà a la dona i a l'home a l'adultesa El cos humà és l'estructura física i material de l'ésser humà.

Nou!!: Massa і Cos humà · Veure més »

Coulomb

El coulomb, expressat amb el símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica establerta pel Sistema Internacional.

Nou!!: Massa і Coulomb · Veure més »

Covariància i contravariància de vectors

Covariància i contravariància són conceptes emprats freqüentment en àrees de la matemàtica i la física teòrica.

Nou!!: Massa і Covariància i contravariància de vectors · Veure més »

Crioscòpia

Crioscopi manual La crioscòpia és la determinació del descens del punt de congelació d'un líquid a causa de la presència d'una substància dissolta.

Nou!!: Massa і Crioscòpia · Veure més »

Cronometria

Un rellotge en una estació de ferrocarril alemanya sincronitzat pel protocol DCF77. La cronometria és la disciplina que s'ocupa de la mesura exacta del temps, mesurant-lo per períodes o divisions.

Nou!!: Massa і Cronometria · Veure més »

Cultura de Toscana

Vista de la ''Piazza dei Miracoli'' de Pisa, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La cultura de Toscana és coneguda pel seu ric llegat artístic i la gran influència que ha exercit a la cultura d'Itàlia.

Nou!!: Massa і Cultura de Toscana · Veure més »

CWT

CWT és una unitat de massa britànica, que significa c-weight.

Nou!!: Massa і CWT · Veure més »

Delta-v

En física general delta-v és simplement el canvi de velocitat.

Nou!!: Massa і Delta-v · Veure més »

Delta1 Canis Minoris

Delta¹ Canis Minoris (δ¹ CMi / 7 Canis Minoris / HD 59881) és un estel en la constel·lació del Ca Menor que comparteix la denominació de Bayer Delta amb altres dos estels, Delta² Canis Minoris (δ² CMi) i Delta3 Canis Minoris (δ3 CMi).

Nou!!: Massa і Delta1 Canis Minoris · Veure més »

Demonització

La demonització o satanització és la tècnica retòrica i ideològica de desinformació o alteració de fets i descripcions, (pròxima al revés sacralització, o victimisme), que consisteix a presentar a individus o entitats polítiques, ètniques, culturals o religioses, etc., com fonamentalment dolentes i nocives, com a forma de justificar un tracte polític, militar o social diferenciat, o també per titllar d'incorrecte el que està en contra del que es creu o es dona suport.

Nou!!: Massa і Demonització · Veure més »

Denebola

Denebola (Beta del Lleó / β Leonis) és el segon estel més brillant en la constel·lació del Lleó, darrere de Regulus (α Leonis).

Nou!!: Massa і Denebola · Veure més »

Densímetre

Densímetre Un densímetre és un areòmetre que serveix per determinar directament la densitat relativa dels líquids sense haver de calcular la massa i el volum.

Nou!!: Massa і Densímetre · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Massa і Densitat · Veure més »

Densitat aparent

La densitat aparent és una propietat dels materials en pols o granulats entre altres sòlids en estat de "divisió" amb especial referència als components minerals del sòl, grava, substàncies químiques, productes farmacèutics ingredients en productes alimentaris i altres masses corpusculars de matèria en partícules.

Nou!!: Massa і Densitat aparent · Veure més »

Densitat d'energia

En física, la densitat d'energia és la quantitat d'energia emmagatzemada en un sistema determinat o regió de l'espai per unitat de volum.

Nou!!: Massa і Densitat d'energia · Veure més »

Densitat de l'aire

La densitat de l'aire o la densitat atmosfèrica, denotada com a ρ (en grec: rho), és la massa per unitat de volum de l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Massa і Densitat de l'aire · Veure més »

Densitat de Planck

La densitat de Planck és una unitat de densitat, representada per ρP, en el sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.

Nou!!: Massa і Densitat de Planck · Veure més »

Densitometria

La densitometria és una tècnica mitjançant la qual es pot determinar la densitat d'una substància, d'un cos o fins i tot de parts del cos humà, com passa en la densitometria òssia.

Nou!!: Massa і Densitometria · Veure més »

Descens crioscòpic

data.

Nou!!: Massa і Descens crioscòpic · Veure més »

Desplaçament de Lamb

Estructura fina dels nivells energètics de l'hidrogen. Correccions relativistes al model de Bohr. En física, el desplaçament de Lamb, anomenat així en honor de Willis Lamb, és una petita diferència d'energia entre dos nivells 2s_ i 2p_ de l'àtom d'hidrogen.

Nou!!: Massa і Desplaçament de Lamb · Veure més »

Diagrama de color-magnitud per a galàxies

El diagrama de color-magnitud per a galàxies és un gràfic que mostra la relació existent entre la lluminositat, magnitud absoluta, i massa de les galàxies, desenvolupat el 2003 de manera preliminar per Eric F. Bell i els seus col·laboradors de l'exploració COMBO-17  per a explicar la distribució bimodal de galàxies vermelles i blaves que es veien en les anàlisis de les dades del SDSS,  i fins i tot molt abans en 1961 en estudis realitzats per l'astrònom Gérard de Vaucouleurs.

Nou!!: Massa і Diagrama de color-magnitud per a galàxies · Veure més »

Diàbolo

'''Diàbolos''' de goma de mida estàndard i petita amb els pals i el fil de control al darrere El diàbolo és un joc de malabars en què s'impulsa la rotació d'un rodet, format per dos troncs de con coaxials units per la secció més petita, per mitjà d'un fil que es té agafat pels dos extrems.

Nou!!: Massa і Diàbolo · Veure més »

Difracció d'electrons de baixa energia

Patró de difracció d'electrons sobre la superfície d'un monocristall de níquel La difracció d'electrons de baixa energia o LEED (low-energy electron diffraction) és una tècnica analítica mitjançant la qual es poden estudiar superfícies a escala atòmica mitjançant el bombardeig d'electrons lents.

Nou!!: Massa і Difracció d'electrons de baixa energia · Veure més »

Difusivitat magnètica

La difusivitat magnètica (\eta) és un paràmetre que caracteritza el «temps de difusió» del camp magnètic en un conductor.

Nou!!: Massa і Difusivitat magnètica · Veure més »

Dinàmica del sòlid rígid

La dinàmica d'un sòlid rígid estudia el moviment i equilibri de sòlids materials ignorant les seves deformacions.

Nou!!: Massa і Dinàmica del sòlid rígid · Veure més »

Dinàmica relativista

La dinàmica relativista es refereix a una combinació de conceptes relativistes i quàntics que descriuen les relacions entre el moviment i les propietats d’un sistema relativista i les forces que actuen sobre el sistema.

Nou!!: Massa і Dinàmica relativista · Veure més »

Disc d'Alderson

Una il·lustració esquemàtica d'un disc d'Alderson Un disc d'Alderson (anomenat després de Dan Alderson, el seu creador) és una hipotètica megaestructura astronòmica artificial, com el Ringworld de Larry Niven i l'esfera de Dyson.

Nou!!: Massa і Disc d'Alderson · Veure més »

Distribució relativista de Breit-Wigner

La distribució relativista de Breit-Wigner (segons la fórmula de ressonància nuclear de 1936 de Gregory Breit i Eugene Wigner) és una distribució de probabilitat contínua amb la següent funció de densitat de probabilitat, Gràfic d'una corba de Lorentz. f(E).

Nou!!: Massa і Distribució relativista de Breit-Wigner · Veure més »

Divergència infraroja

En física teòrica, una divergència infraroja o catàstrofe infraroja és una situació on una integral, apareixent per exemple en el càlcul d'un diagrama de Feynman, divergeix a causa de contribucions d'objectes amb energia molt petita (apropant-se a zero), o, de forma equivalent, a causa de fenòmens físics a distàncies molt llargues.

Nou!!: Massa і Divergència infraroja · Veure més »

Divulgació científica

La divulgadora científica Clara Grima fent la seva feina La divulgació científica consisteix en la interpretació i popularització del coneixement científic entre el públic general sense circumscriure's a àmbits acadèmics específics.

Nou!!: Massa і Divulgació científica · Veure més »

Dones en la ciència

La científica i enginyera Hildegarda de Bingen Dones en la ciència es refereix als estudis resultats d'intersecar els estudis de la història de la ciència i la història de les dones, i pretenen mostrar-los per ser inserits en una història de la ciència que així podrà resultar menys esbiaixada.

Nou!!: Massa і Dones en la ciència · Veure més »

Donettes

Els Donettes són un aliment i marca registrada de brioixeria industrial produït per l'empresa catalana Panrico, pertanyent a la família d'Andreu Costafreda Montoliú.

Nou!!: Massa і Donettes · Veure més »

Dosi absorbida

La dosi absorbida és una magnitud física, que mesura la quantitat d'energia absorbida per unitat de massa a conseqüència de l'exposició d'un cos a una radiació ionitzant.

Nou!!: Massa і Dosi absorbida · Veure més »

Dosi diària definida

La dosi diària definida (DDD) és un terme usat en farmacologia que expressa la quantitat mitjana administrada diàriament d'un determinat principi actiu, expressada en unitats de massa, en la seva indicació clínica principal en adults, prèviament determinada.

Nou!!: Massa і Dosi diària definida · Veure més »

Double Asteroid Redirection Test

DART en una configuració de llançament El Double Asteroid Redirection Test (DART) és una missió espacial de la NASA destinada a provar un mètode de defensa planetària contra objectes propers a la Terra (NEO).

Nou!!: Massa і Double Asteroid Redirection Test · Veure més »

Dracma medicinal

La dracma medicinal és una unitat de mesura de massa, emprada antigament pels apotecaris espanyols.

Nou!!: Massa і Dracma medicinal · Veure més »

Dualitat ona-partícula

En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.

Nou!!: Massa і Dualitat ona-partícula · Veure més »

Ducat de Túscia

El ducat de Túscia (Tuscia) o, inicialment ducat de Lucca, va ser un ducat longobard al centre d'Itàlia, que incloïa gran part de l'actual Toscana i de la província de Viterbo.

Nou!!: Massa і Ducat de Túscia · Veure més »

Ebullioscòpia

L'ebulioscòpia és un mètode per a determinar la massa molecular d'un compost químic en dissolució a partir de l'observació experimental del punt d'ebullició d'aquesta.

Nou!!: Massa і Ebullioscòpia · Veure més »

Ecosfera

Vista de l'ecosfera de la Terra L'ecosfera és el sistema global de la terra, format per tots els organismes de la biosfera i caracteritzat per les relacions de convivència que estableixen entre la matèria, l'energia i els altres éssers vius.

Nou!!: Massa і Ecosfera · Veure més »

Edat de la Terra

La Terra vista per l'Apollo 17 Ledat de la Terra és d'uns 4.540 milions d'anys Aquesta edat s'ha determinat per datació radiomètrica de material meteorític i és coherent amb l'edat de les mostres de roques terrestres i lunars més antigues que es coneixen.

Nou!!: Massa і Edat de la Terra · Veure més »

EE del Lleó

EE del Lleó (EE Leonis) és un estel situat a 22,2 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Massa і EE del Lleó · Veure més »

Eix de transmissió

Arbre de transmissió. En enginyeria mecànica es coneix com a eix de transmissió o arbre de transmissió a tot objecte axisimètric especialment dissenyat per transmetre potència.

Nou!!: Massa і Eix de transmissió · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Nou!!: Massa і Electricitat · Veure més »

Electrodinàmica quàntica

L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.

Nou!!: Massa і Electrodinàmica quàntica · Veure més »

Electroforesi bidimensional

Electroforesi en dues dimensions. Poden observar-se les taques del reactiu indicador Blau brillant de Coomassie. Robots utilitzats per a electroforesi 2D en moderns laboratoris. L'electroforesi en gel bidimensional, abreujat com a electroforesi en 2D, és una forma d'electroforesi en gel generalment utilitzada per analitzar proteïnes.

Nou!!: Massa і Electroforesi bidimensional · Veure més »

Electroforesi capil·lar

Lelectroforesi capil·lar (EC) és una tècnica de separació utilitzada en diferents àrees de la química i la bioquímica per a separar les diferents molècules presents en una dissolució d'acord amb la relació massa/càrrega d'aquestes.

Nou!!: Massa і Electroforesi capil·lar · Veure més »

Empenyiment

Representació esquemàtica de les pressions en tota l'extensió de la superfície d'un coet, i de la quantitat de moviment de sortida del fluid de la tovera que, amb el seu flux continuat, donen lloc a una força d'empenyiment sobre el vehicle. S'anomena empenyiment o empenyiment aerodinàmic la força de tracció generada per un conjunt motopropulsor que sol prendre la forma de motor de reacció o de conjunt motor-hèlix.

Nou!!: Massa і Empenyiment · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Massa і Energia · Veure més »

Energia cinètica

L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.

Nou!!: Massa і Energia cinètica · Veure més »

Energia de desintegració

L'energia de desintegració és la diferència d'energia existent entre les partícules inicials i les finals d'un procés de desintegració radioactiva.

Nou!!: Massa і Energia de desintegració · Veure més »

Energia de lligadura

Fissió d'un nucli atòmic segons el model de la gota líquida. L'energia de lligadura és la quantitat d’energia necessària per separar una partícula d’un sistema de partícules o per dispersar totes les partícules del sistema.

Nou!!: Massa і Energia de lligadura · Veure més »

Energia del punt zero

superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.

Nou!!: Massa і Energia del punt zero · Veure més »

Energia específica

L'energia específica o energia massiva és energia per unitat de massa.

Nou!!: Massa і Energia específica · Veure més »

Energia fosca

En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.

Nou!!: Massa і Energia fosca · Veure més »

Energia interna

En termodinàmica, l'energia interna és l'energia total que conté un sistema termodinàmic, se simbolitza per U. És l'energia necessària per crear el sistema, però exclou l'energia per desplaçar l'entorn del sistema, qualsevol energia associada amb el moviment o qualsevol energia relacionada amb camps de força externs.

Nou!!: Massa і Energia interna · Veure més »

Energia mecànica

L'energia mecànica d'un cos és la suma de les seves energies, cinètica i potencial.

Nou!!: Massa і Energia mecànica · Veure més »

Energia nuclear

Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.

Nou!!: Massa і Energia nuclear · Veure més »

Energia potencial

En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.

Nou!!: Massa і Energia potencial · Veure més »

Energia potencial gravitatòria

La força gravitatòria manté els planetes en òrbita al voltant del sol. L'energia potencial gravitatòria és l'energia potencial associada al camp gravitatori.

Nou!!: Massa і Energia potencial gravitatòria · Veure més »

Energia solar espacial

El Sol sobre la Terra. pèrdues de cosinus, pels captadors fixos de plat pla) a causa de la rotació de la Terra. Lenergia solar espacial (en anglès Space-based solar power, SSP), terme estretament relacionat amb satèl·lit d'energia solar (en anglès Solar Power Satellite), és la conversió d'energia solar adquirida a l'espai en qualsevol altre tipus d'energia (principalment electricitat), la qual es pot usar en el mateix espai o bé es pot transmetre a la Terra.

Nou!!: Massa і Energia solar espacial · Veure més »

Enfornat

L'enfornament és el procés de cocció per mitjà de calor seca que generalment s'efectua en un forn.

Nou!!: Massa і Enfornat · Veure més »

Enfosquiment vers la gravetat

Lenfosquiment vers la gravetat, enfosquiment gravitatori o enfosquiment per la gravetat (gravitational darkening en anglès) és un fenomen astronòmic derivat del fet que una estrella que gira sobre si mateixa molt ràpidament té una forma aplatada perceptible.

Nou!!: Massa і Enfosquiment vers la gravetat · Veure més »

Entorn (sistemes)

En ciència (especialment en termodinàmica) i enginyeria, un sistema és la part de l'univers que s'està estudiant, mentre que l'entorn és la part de l'univers que resta fora de la frontera del sistema.

Nou!!: Massa і Entorn (sistemes) · Veure més »

Equació de Dirac

L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.

Nou!!: Massa і Equació de Dirac · Veure més »

Equació de Pauli

En mecànica quàntica, l'equació de Pauli o equació de Schrödinger-Pauli és la formulació de l'equació de Schrödinger per partícules de spin -½, que té en compte la interacció de l'spin de la partícula amb un camp electromagnètic extern.

Nou!!: Massa і Equació de Pauli · Veure més »

Equació de Proca

En física de partícules, l'equació de Proca descriu l'evolució d'un camp massiu vectorial (és a dir, d'espín 1) dins de l'espaitemps de Minkowski.

Nou!!: Massa і Equació de Proca · Veure més »

Equacions per a un cos en caiguda lliure

Un conjunt d'equacions descriuen les trajectòries resultants quan els objectes es mouen a causa d'una força gravitatòria constant en condicions normals lligades a la Terra.

Nou!!: Massa і Equacions per a un cos en caiguda lliure · Veure més »

Equivalència entre massa i energia

L'equació E.

Nou!!: Massa і Equivalència entre massa i energia · Veure més »

Equivalent (química)

Equivalent en química (símbol: eq o Eq), de vegades anomenat equivalent molar és una unitat de mesura de la quantitat de substància que es fa servir en els determinacions químiques i biològiques.

Nou!!: Massa і Equivalent (química) · Veure més »

Ergosfera

Ergosfera envoltant l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació. L'ergosfera (també coneguda com a ergoesfera) és la regió exterior i propera a l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació.

Nou!!: Massa і Ergosfera · Veure més »

Eris (planeta nan)

Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.

Nou!!: Massa і Eris (planeta nan) · Veure més »

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Nou!!: Massa і Ernest Rutherford · Veure més »

Escalar

Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.

Nou!!: Massa і Escalar · Veure més »

Escalar (física)

Una magnitud escalar s'expressa per un sol nombre (una sola coordenada) invariable en qualsevol sistema de referència.

Nou!!: Massa і Escalar (física) · Veure més »

Escapament atmosfèric

L'escapament atmosfèric és el procés pel qual l'atmosfera d'un cos planetari perd gasos per la seva sortida cap a l'espai exterior.

Nou!!: Massa і Escapament atmosfèric · Veure més »

Esfaleró

Lesfaleró (grec: σφαλερός "relliscós") és una solució estàtica (independent del temps) de les equacions de camp electrofebles del model estàndard de física de partícules, i està implicada en certs processos hipotètics que violen els nombres bariònics i leptònics.

Nou!!: Massa і Esfaleró · Veure més »

Esfera d'influència (astrodinàmica)

Una esfera d'influència (en anglès: sphere of influence, abreujat SOI) en astrodinàmica i astronomia és la regió de forma esferoide oblat al voltant d'un objecte astronòmic on la influència gravitacional primària en un objecte orbital és aquell cos.

Nou!!: Massa і Esfera d'influència (astrodinàmica) · Veure més »

Esfera de Dyson

Diagrama d'una esfera de Dyson de radi igual a 1 ua (unitat astronòmica). Una esfera de Dyson és una hipotètica megaestructura descrita el 1960 pel físic i matemàtic britànic, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Recerca de fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»).

Nou!!: Massa і Esfera de Dyson · Veure més »

Esfera de Riemann

L'esfera de Riemann es pot imaginar com el pla complex embolcallant una esfera (amb un tipus de projecció estereogràfica). En matemàtiques, lesfera de Riemann (o pla complex estès), que pren el nom del matemàtic del Bernhard Riemann, és una esfera que s'obté a partir del pla complex afegent-hi un punt a l'infinit.

Nou!!: Massa і Esfera de Riemann · Veure més »

Espai

L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.

Nou!!: Massa і Espai · Veure més »

Espai de Taub-NUT

Un espai Taub-Newman-Unti-Tamburino, o espai Taub-NUT, és una solució a les equacions de la relativitat general sense fonts.

Nou!!: Massa і Espai de Taub-NUT · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Massa і Espai exterior · Veure més »

Espai tridimensional

Esquema elemental de posicionament espacial, consistent en un''' marc de referència''' respecte a un origen donat En geometria i anàlisi matemàtica, un objecte o ens és tridimensional si té tres dimensions, és a dir, cadascun dels seus punts pot ser localitzat especificant tres nombres dins d'un cert rang.

Nou!!: Massa і Espai tridimensional · Veure més »

Espectrometria de masses

Feix d'ions per electrospray en un espectròmetre de massa. L'espectrometria de masses és una tècnica experimental que permet la mesura de ions derivats d'una molècula.

Nou!!: Massa і Espectrometria de masses · Veure més »

Espectroscòpia Doppler

Diagrama que mostra com un petit objecte (com ara un planeta extrasolar) que orbita al voltant d'un objecte gran (tal com una estrella), pot produir canvis en la posició i velocitat d'aquesta última a mesura que orbiten el seu centre de massa comú (creu vermella). Lespectroscòpia Doppler, també coneguda com a mesurament de la velocitat radial, és un mètode espectroscòpic per trobar planetes extrasolars.

Nou!!: Massa і Espectroscòpia Doppler · Veure més »

Estadística de Bose-Einstein

En estadística de partícules, l'estadística de Bose–Einstein (o més col·loquialment estadística B-E) determina la distribució estadística d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.

Nou!!: Massa і Estadística de Bose-Einstein · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Massa і Estel · Veure més »

Estequiometria

espècies químiques han de ser gasos. L'estequiometria és la branca de la química que estudia les relacions numèriques d'acord amb les quals les substàncies químiques, a través d'una reacció química, es transformen en unes altres substàncies químiques.

Nou!!: Massa і Estequiometria · Veure més »

Estranyesa (física)

En física de partícules, l'estranyesa ("S") és una propietat (nombre quàntic) que indica el nombre net d'antiquarks estranys que conté la partícula.

Nou!!: Massa і Estranyesa (física) · Veure més »

Estrella binària

Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.

Nou!!: Massa і Estrella binària · Veure més »

Estrella blanca de la seqüència principal

La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen espectres que estan definits per línies d'absorció Balmer d'hidrogen forts.

Nou!!: Massa і Estrella blanca de la seqüència principal · Veure més »

Estrella compacta

En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.

Nou!!: Massa і Estrella compacta · Veure més »

Estrella de Kapteyn

Jacobus Cornelius Kapteyn, astrònom neerlandés que va descobrir l'estel de Kapteyn L'estrella de Kapteyn (HD 33793 / GJ 191) és un estel que s'hi troba a 12'8 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Massa і Estrella de Kapteyn · Veure més »

Estrella gegant

Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.

Nou!!: Massa і Estrella gegant · Veure més »

Estrella T Tauri

'''Estrella T Tauri''' amb un disc circumestel·lar (representació artística) Les estrelles T Tauri, o estels T Tauri, són un tipus d'estrelles variables irregulars anomenades a partir de l'objecte prototípic del grup, en aquest cas, l'estrella T Tauri.

Nou!!: Massa і Estrella T Tauri · Veure més »

Estructura estel·lar

Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.

Nou!!: Massa і Estructura estel·lar · Veure més »

Estructura interna de la Terra

'''Estructura interna de la Terra''' 1) Escorça continental. 2) Escorça oceànica. 3) Mantell superior. 4) Mantell inferior. 5) Nucli extern. 6) Nucli intern. Discontinuïtats: A (de Mohorovičić), B (de Gutenberg), C (de Lehmann). L'estructura interna de la Terra comprèn diversos embolcalls successius, dels quals els principals són l'escorça terrestre, el mantell i el nucli (format pel nucli intern i l'extern).

Nou!!: Massa і Estructura interna de la Terra · Veure més »

Eta Canis Minoris

Eta Canis Minoris (η CMi / 5 Canis Minoris / HD 58923) és un estel a la constel·lació del Ca Menor de magnitud aparent +5,24.

Nou!!: Massa і Eta Canis Minoris · Veure més »

Eta del Telescopi

Eta del Telescopi (η Telescopii) és un sistema binari compost per un estel blanc de la seqüència principal i una nana marró.

Nou!!: Massa і Eta del Telescopi · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Massa і Evolució estel·lar · Veure més »

Experiment d'Eötvös

L'experiment d'Eötvös és un experiment de física, realitzat a partir del 1885 pel físic hongarès Loránd Eötvös (1848-1919), que mesurà la correlació entre la massa inercial i la massa gravitacional, demostrant que no hi ha diferència apreciable entre els seus valors, una cosa que sempre s'havia sospitat, però mai demostrat amb alta precisió.

Nou!!: Massa і Experiment d'Eötvös · Veure més »

Experiment de Davisson-Germer

Intensitat dels electrons difractats en l'experiment de Davisson-Germer respecte de l'angle de difracció per a diferències de potencial de 40 V a 68 V dels electrons incidents perpendicularment al pla cristal·logràfic (111) d'un monocristall de níquel L'experiment de Davisson-Germer és un important experiment realitzat el 1927 pels físics nord-americans Clinton Joseph Davisson (1881-1958) i Lester Halbert Germer (1896-1971) amb el qual demostraren que les partícules de matèria presenten característiques d'ones en determinades condicions, confirmant la hipòtesi de De Broglie del 1924 sobre la dualitat ona-partícula.

Nou!!: Massa і Experiment de Davisson-Germer · Veure més »

Experiment del neutrí

Lexperiment del neutrí o experiment del neutrí de Cowan i Reines va ser realitzat per Clyde L. Cowan i Frederick Reines el 1956.

Nou!!: Massa і Experiment del neutrí · Veure més »

Explosió submarina

Prova nuclear ''Baker'' a l'atol de Bikini Una explosió submarina és una explosió que es produeix a sota de la superfície del mar.

Nou!!: Massa і Explosió submarina · Veure més »

Exposició a la radiació

Lexposició a la radiació és una mesura de la ionització de l'aire a causa de la radiació ionitzant dels fotons; és a dir, raigs gamma i raigs X. Es defineix com la càrrega elèctrica alliberada per aquesta radiació en un volum d'aire especificat dividit per la massa d'aquest aire.

Nou!!: Massa і Exposició a la radiació · Veure més »

Factor de conversió

El factor de conversió o factor unitat (mètode de Walshaw de la unitat sense dimensions, en anglès "unity bracket method") és un mètode de conversió que es basa a multiplicar una dada per una o diverses fraccions en les quals el numerador i el denominador són quantitats iguals expressades en unitats de mesura diferents, de tal manera, que cada fracció equival a una unitat adimensional. És un mètode molt efectiu per a canviar d'unitats i per a la resolució d'exercicis senzills deixant d'utilitzar la regla de tres.

Nou!!: Massa і Factor de conversió · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Massa і Física · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Massa і Física de partícules · Veure més »

Física nuclear

Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.

Nou!!: Massa і Física nuclear · Veure més »

Fórmula de Klein-Nishina

Distribució de Klein–Nishina de seccions eficaces de l'angle de dispersió de fotons en una rang típic d'energies. La fórmula de Klein–Nishina proporciona la secció eficaç diferencial de fotons dispersos per un únic electró lliure, a l'ordre més baix en teoria de pertorbacions de l'electrodinàmica quàntica.

Nou!!: Massa і Fórmula de Klein-Nishina · Veure més »

Fórmula de Weizsäcker

En física nuclear, la fórmula de Weizsäcker, també coneguda com a fórmula semiempírica de la massa (SEMF, en anglès), és una fórmula que s'usa per a aproximar la massa i altres propietats d'un nucli atòmic.

Nou!!: Massa і Fórmula de Weizsäcker · Veure més »

Felipe Massa

Felipe Massa, nascut el 25 d'abril de 1981, és un pílot brasiler de Fórmula 1 que actualment és pilot de la Formula E.

Nou!!: Massa і Felipe Massa · Veure més »

Fenòmens de transport

L'expressió fenòmens de transport es refereix a l'estudi sistemàtic i unificat de la transferència de moment, energia i matèria.

Nou!!: Massa і Fenòmens de transport · Veure més »

Fermió

Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.

Nou!!: Massa і Fermió · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Nou!!: Massa і Ferro · Veure més »

Fetge

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.

Nou!!: Massa і Fetge · Veure més »

Fi Sagittarii

Fi Sagittarii (φ Sgr / 27 Sagittarii / HD 173300) és un estel a la constel·lació del Sagitari.

Nou!!: Massa і Fi Sagittarii · Veure més »

Fissió espontània

La fissió espontània (FE, o SF, de l'anglès spontaneous fission) és una forma de desintegració radioactiva característica d'isòtops pesats.

Nou!!: Massa і Fissió espontània · Veure més »

Fivizzano

Fivizzano és un comune (municipi) de la província de Massa i Carrara, a la regió italiana de la Toscana, a la Lunigiana.

Nou!!: Massa і Fivizzano · Veure més »

Fobos-Grunt

La sonda Fobos-Grunt o Phobos-Grunt (Фобос-Грунт, literalment "sòl de Fobos") va ser una missió planejada per Rússia amb l'objectiu principal d'explorar el satèl·lit Fobos del planeta Mart.

Nou!!: Massa і Fobos-Grunt · Veure més »

Fomalhaut b

Dagan, també anomenat com Dagon, és un planeta extrasolar que orbita l'estel Fomalhaut a una distància aproximada de 118 ua (al voltant de 1,800,008,928 quilòmetres) dins del seu disc d'enderrocs.

Nou!!: Massa і Fomalhaut b · Veure més »

Forat de cuc

corbes temporals tancades En física, un forat de cuc, també conegut com un pont EPR.

Nou!!: Massa і Forat de cuc · Veure més »

Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Massa і Forat negre · Veure més »

Forat negre de Kerr-Newman

Un forat negre de Kerr-Newman o forat negre en rotació amb càrrega elèctrica és aquell que es defineix per tres paràmetres: la massa M, el moment angular J i la càrrega elèctrica Q. Aquesta solució va ser obtinguda en 1960 pels matemàtics Roy Kerr i Erza Newman a les equacions de camp de la relativitat per a objectes massius elèctricament carregats o amb conservació de moment angular.

Nou!!: Massa і Forat negre de Kerr-Newman · Veure més »

Forat negre de Reissner Nordström

Un forat negre de Reissner-Nordström és aquell que es defineix per dos paràmetres: la massa M i la càrrega elèctrica Q. Aquesta solució va ser obtinguda en 1918 pel matemàtic Hans Reissner i el físic teòric Gunnar Nordström a les equacions de camp de relativitat al voltant d'un objecte massiu carregat elèctricament i mancat de moment angular.

Nou!!: Massa і Forat negre de Reissner Nordström · Veure més »

Forat negre de Schwarzschild

pla de l'eclíptica en un sistema l'astre central del qual és un forat negre de Schwarzschild Un forat negre de Schwarzschild o forat negre estàtic és aquell que es defineix per un sol paràmetre, la massa M, més concretament el forat negre de Schwarzschild és una regió de l'espaitemps que queda delimitada per una superfície imaginària dita horitzó de successos.

Nou!!: Massa і Forat negre de Schwarzschild · Veure més »

Forat negre microscòpic

Els forats negres microscòpics són forats negres minúsculs, també anomenats forats negres quàntics o mini forats negres, on els efectes de la mecànica quàntica tenen un paper important.

Nou!!: Massa і Forat negre microscòpic · Veure més »

Forat negre supermassiu

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.

Nou!!: Massa і Forat negre supermassiu · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Massa і Força · Veure més »

Força centrífuga

La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.

Nou!!: Massa і Força centrífuga · Veure més »

Força inercial

Una força inercialC.

Nou!!: Massa і Força inercial · Veure més »

Força neta

Suma vectorial de forces En física, s'entén per força neta o força resultant, a la suma vectorial de totes les forces d'un sistema.

Nou!!: Massa і Força neta · Veure més »

Formació i evolució del sistema solar

Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.

Nou!!: Massa і Formació i evolució del sistema solar · Veure més »

Formatge de Maó

El formatge de Maó és un formatge de pasta premsada no cuita de llet de vaca que té un Consell Regulador de Denominació d'Origen Protegida (DOP), de pasta premsada no cuita, de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DOP.

Nou!!: Massa і Formatge de Maó · Veure més »

Fotosíntesi

terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.

Nou!!: Massa і Fotosíntesi · Veure més »

Fracció màssica

Dissolució d'àcid nítric al 60 % en massa En química, la fracció màssica, w_i, és la relació que hi ha entre la massa d'un constituent d'una mescla, m_i, i la massa total de tots els constituents de la mescla, m. Matemàticament: w_i \,.

Nou!!: Massa і Fracció màssica · Veure més »

Francis William Aston

Francis William Aston (Birmingham, Anglaterra 1877 - Londres 1945) fou un físic, químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1922.

Nou!!: Massa і Francis William Aston · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Massa і Fusió nuclear · Veure més »

Futbol

El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.

Nou!!: Massa і Futbol · Veure més »

Futbol a Itàlia

miniatura El futbol és l'esport amb més seguidors a Itàlia.

Nou!!: Massa і Futbol a Itàlia · Veure més »

Futbol sala

El futbol sala, futsala o futsal és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors que deriva del futbol -que és la base del joc- on s'apliquen aspectes d'altres esports com el waterpolo, el voleibol, l'handbol i el bàsquet.

Nou!!: Massa і Futbol sala · Veure més »

Galàxia d'esclat d'estrelles

Galàxies de les Antenes''' són un bon exemple d'una galàxia Starburst provinent de la col·lisió d'NGC 4038/NGC 4039. Credit: NASA/ESA Una galàxia Starburst o galàxia esclat d'estrelles és una galàxia amb una taxa excepcionalment alta de formació estel·lar, comparada a la taxa de formació estel·lar comú en la majoria de les galàxies.

Nou!!: Massa і Galàxia d'esclat d'estrelles · Veure més »

Galàxia de baixa brillantor superficial

Les galàxies de baixa lluentor superficial o galàxies LSB (de les sigles en anglès de Low Surface Brightness) són galàxies molt difuses que emeten molta menys llum per unitat d'àrea que les galàxies normals.

Nou!!: Massa і Galàxia de baixa brillantor superficial · Veure més »

Galàxia del Remolí

La galàxia del Remolí (Messier 51a, M51a, o NGC 5194) és una galàxia espiral clàssica situada a una distància d'aproximadament 23 milions d'anys llum a la constel·lació de Llebrers.

Nou!!: Massa і Galàxia del Remolí · Veure més »

Gamma Serpentis

Gamma Serpentis (γ Ser / 41 Serpentis / HD 142860) és el vuitè estel més brillant de la constel·lació del Serpent, tot i portar la denominació de Bayer Gamma, tercera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Massa і Gamma Serpentis · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Massa і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Massa і Gas · Veure més »

Gas ideal

Factor de compressibilitat, '''''Z''''', representat respecte de la pressió, '''''P''''', per a un gas ideal (línia horitzontal) i per a diversos gasos reals Un gas ideal és el model més senzill de l'estat gasós emprat en termodinàmica.

Nou!!: Massa і Gas ideal · Veure més »

Gegant blau

Comparació de Bellatrix (un gegant blau, dalt a l'esquerra), Algol (β Per) (gegant carabassa), el Sol (al centre) i altres objectes. En astronomia, es denomina gegant blau un estel de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants).

Nou!!: Massa і Gegant blau · Veure més »

Gemini 10

Gemini 10 (oficialment Gemini X) Amb Gemini IV, la NASA va canviar als nombres romans de denominacions missió Gemini.

Nou!!: Massa і Gemini 10 · Veure més »

Gemini 11

Gemini 11 (oficialment Gemini XI) Amb Gemini IV, la NASA va canviar als nombres romans de denominacions missió Gemini.

Nou!!: Massa і Gemini 11 · Veure més »

Gemini 12

Gemini 12 (oficialment Gemini XII) Amb Gemini IV, la NASA va canviar als nombres romans de denominacions missió Gemini.

Nou!!: Massa і Gemini 12 · Veure més »

Gemini 3

La Gemini 3 fou un vol espacial tripulat del programa Gemini de la NASA llançat el 23 de març de 1965 amb un coet Titan-2-GLV.

Nou!!: Massa і Gemini 3 · Veure més »

Gemini 4

La Gemini 4 (oficialment Gemini IV) fou un vol espacial tripulat del programa Gemini de la NASA llançat el 3 juny del 1965.

Nou!!: Massa і Gemini 4 · Veure més »

Gemini 5

La Gemini 5 fou un vol espacial tripulat del programa Gemini de la NASA llançat a l'agost del 1965.

Nou!!: Massa і Gemini 5 · Veure més »

Gemini 6A

La Gemini 6A (oficialment Gemini VI-A) fou un vol espacial tripulat del programa Gemini de la NASA llançat el 15 de desembre del 1965.

Nou!!: Massa і Gemini 6A · Veure més »

Gemini 7

Gemini 7 (oficialment Gemini VII) Amb Gemini el IV, la NASA es va canviar als nombres romans per les denominacions de les missions Gemini.

Nou!!: Massa і Gemini 7 · Veure més »

Geodèsica

La geodèsica en la geodèsia és la línia més curta que va d'un punt a un altre dins una superfície.

Nou!!: Massa і Geodèsica · Veure més »

Geoide

date.

Nou!!: Massa і Geoide · Veure més »

Geoquímica d'isòtops

La geoquímica d'isòtops és un aspecte de la geologia basat en l'estudi de les variacions naturals en l'abundància relativa d'isòtops de diversos elements.

Nou!!: Massa і Geoquímica d'isòtops · Veure més »

George Smoot

George Fitgerald Smoot (Yukon, EUA, 1945) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.

Nou!!: Massa і George Smoot · Veure més »

Gerson Goldhaber

Gerson Goldhaber (20 de febrer de 1924, 19 de juliol de 2010) fou un físic de partícules i astrofísic americà nascut a Alemanya.

Nou!!: Massa і Gerson Goldhaber · Veure més »

Glacera Blanc

La glacera Blanc és una glacera alpina, situat al departament dels Alts Alps.

Nou!!: Massa і Glacera Blanc · Veure més »

Glòbul de Bok

WFPC2 del telescopi espacial Hubble. Un glòbul de Bok és un núvol fosc de pols i gas dens en el que a vegades es produeix formació estel·lar.

Nou!!: Massa і Glòbul de Bok · Veure més »

Glòbul de Thackeray

Els glòbuls de Thackeray són núvols de pols opaca i densa que es troben a l'espai, coneguts com a glòbuls de Bok en la regió de formació estel·lar IC 2944.

Nou!!: Massa і Glòbul de Thackeray · Veure més »

Gliese 317

Gliese 317 (GJ 317 / LHS 2037) és un estel de magnitud aparent +12 situat a 29,9 anys llum en la constel·lació de Brúixola.

Nou!!: Massa і Gliese 317 · Veure més »

Gliese 581

Gliese 581, (HO Librae, HO Lib) és una estrella de la constel·lació de la Balança.

Nou!!: Massa і Gliese 581 · Veure més »

Gliese 581 b

Gliese 581 b és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana roja Gliese 581.

Nou!!: Massa і Gliese 581 b · Veure més »

Gliese 581 c

Gliese 581 c o Gl 581 c és un planeta extrasolar que gira al voltant de la nana roja Gliese 581.

Nou!!: Massa і Gliese 581 c · Veure més »

Gliese 581 d

Gliese 581 d, (GJ 581 d) és una planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana roja Gliese 581.

Nou!!: Massa і Gliese 581 d · Veure més »

Gliese 667

Gliese 667 (també coneguda com a GJ 667, Gl 667, 142 G. Scorpii or HR 6426) és un sistema estel·lar triple a la constel·lació de l'Escorpió a 22,1 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Massa і Gliese 667 · Veure més »

Gliese 777

Gliese 777 (GJ 777) és un sistema estel·lar a la constel·lació del Cigne situat a 51,8 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Massa і Gliese 777 · Veure més »

Gliese 842.2

Gliese 842.2 (GJ 842.2 / GJ 9764 / HIP 108467 / G 263-10) és un estel a la constel·lació de Cefeu situat a 68 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Massa і Gliese 842.2 · Veure més »

Gliese 849

Gliese 849 és una estrella nana vermella de la constel·lació d'Aquarius, situada a aproximadament 28,618 anys llum de distància a la Terra.

Nou!!: Massa і Gliese 849 · Veure més »

Gliese 849 b

Gliese 849 b, (abreviat Gj 849 b), també anomenat HIP 109388 b, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana roja Gliese 849.

Nou!!: Massa і Gliese 849 b · Veure més »

Gliese 876

Gliese 876 és una estrella nana vermella localitzada aproximadament a 15 anys llum dins la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Massa і Gliese 876 · Veure més »

Gliese 876 b

Gliese 876 b és un planeta extrasolar que orbita l'estrella nana vermella Gliese 876 cada 60,940 dies.

Nou!!: Massa і Gliese 876 b · Veure més »

Gliese 876 c

Gliese 876 c és un planeta extrasolar que orbita l'estrella nana vermella Gliese 876 cada 30,340 dies.

Nou!!: Massa і Gliese 876 c · Veure més »

Gliese 876 d

Gliese 876 d és un planeta extrasolar que orbita l'estrella nana vermella Gliese 876.

Nou!!: Massa і Gliese 876 d · Veure més »

Gluí

En teories supersimètriques de física de partícules, un gluí (símbol g~) és el company supersimètric (fermió d'espín 1/2) hipotètic del gluó (bosó d'espín 1).

Nou!!: Massa і Gluí · Veure més »

Gluó

Sense descripció.

Nou!!: Massa і Gluó · Veure més »

Goldstí

El goldstí és el fermió de Nambu-Goldstone que emergeix en el trencament espontani de supersimetria.

Nou!!: Massa і Goldstí · Veure més »

Gra (unitat de massa)

Un gra (símbol: gr) és la mínima unitat de massa en el sistema anglès de mesures.

Nou!!: Massa і Gra (unitat de massa) · Veure més »

Gram

El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).

Nou!!: Massa і Gram · Veure més »

Grans estructures galàctiques

Supercúmul Coma Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.

Nou!!: Massa і Grans estructures galàctiques · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Massa і Gravetat · Veure més »

Gravití

En teories de supergravetat, que combinen la relativitat general amb la supersimetria, el gravití (G͂) és el fermió company supersimètric del bosó de gauge mediador de la força de gravetat (el gravitó).

Nou!!: Massa і Gravití · Veure més »

Gravitomagnetisme

Diagrama respecte a la confirmació del gravitomagnetisme per la Gravity Probe B El Gravitomagnetisme, (algunes vegades conegut com a gravitoelectromagnetisme, abreujat GEM), es refereix a un conjunt d'analogies formals entre les equacions per l'electromagnetisme i la gravitació relativista; específicament: entre les equacions de Maxwell i una aproximació, vàlida en determinades condicions, a les equacions de camp d'Einstein de la relativitat general.

Nou!!: Massa і Gravitomagnetisme · Veure més »

Grup de Poincaré

En física i matemàtica, el grup de Poincaré és el grup d'isometries de l'espaitemps de Minkowski.

Nou!!: Massa і Grup de Poincaré · Veure més »

Habitabilitat en sistemes de nanes grogues

Interpretació artística de Kepler-452b, un exoplaneta potencialment habitable pertanyent a una nana groga. L'habitabilitat en sistemes de nanes grogues defineix l'aptitud per a la vida dels exoplanetes pertanyents a estrelles d'aquest tipus.

Nou!!: Massa і Habitabilitat en sistemes de nanes grogues · Veure més »

Habitabilitat en sistemes de nanes taronges

Representació d'un sistema al voltant de l'estrella Épsilon Eridani, una nana taronja. La habitabilitat en sistemes de nanes taronges és objecte d'estudi per a experts en astrofísica, astrobiologia i exoplanetologia.

Nou!!: Massa і Habitabilitat en sistemes de nanes taronges · Veure més »

Habitabilitat planetària

Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.

Nou!!: Massa і Habitabilitat planetària · Veure més »

Hadró

En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.

Nou!!: Massa і Hadró · Veure més »

Halah (Talmud)

El tractat Halah (en hebreu: חלה) (significa literalment: "Pa"), encara que en un sentit bíblic es refereix a la "ofrena de la massa", és el novè tractat de l'ordre Zeraïm ("Llavors") de la Mixnà i el Talmud, que tracta sobre les 24 ofrenes sacerdotals esmentades en la Bíblia hebrea (el Tanaj).

Nou!!: Massa і Halah (Talmud) · Veure més »

Halo galàctic

L'halo galàctic és la regió de l'espai que envolta les galàxies espirals, com ara la nostra galàxia, la Via Làctia.

Nou!!: Massa і Halo galàctic · Veure més »

HAT-P-12 b

HAT-P-12 b, també anomenat GSC 03033-00706 b és un planeta extrasolar de la constel·lació dels Llebrers, que orbita al voltant de l'estrella nana taronja (K) HAT-P-12.

Nou!!: Massa і HAT-P-12 b · Veure més »

Haumea

Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.

Nou!!: Massa і Haumea · Veure més »

Havok

Havok Game Dynamics SDK, és un motor físic (simulació dinàmica) utilitzat en videojocs i recrea les interaccions entre objectes i personatges del joc.

Nou!!: Massa і Havok · Veure més »

HD 111232 b

HD 111232 b és un planeta extrasolar que orbita a 2 ua de la seva estrella amb una massa de com a mínim 6,8 cops la de Júpiter.

Nou!!: Massa і HD 111232 b · Veure més »

HD 154672

HD 1546721, també anomenada HIP 83983, és una estrella a la constel·lació de l'Altar, situada a aproximadament 214.6 anys llum de distància a la Terra, o el que seria el mateix, 65.8 parsecs.

Nou!!: Massa і HD 154672 · Veure més »

HD 192699

HD 192699 és una estrella de la constel·lació d'Aquila.

Nou!!: Massa і HD 192699 · Veure més »

HD 269810

HD 269810 és una estrella blava del Gran Núvol de Magalhães; es tracta d'una de les estrelles amb major massa que s'han descobert a l'Univers mesurable, amb unes 150 masses solars.

Nou!!: Massa і HD 269810 · Veure més »

HD 27894 b

HD 27894 b és un exoplaneta gegant gasós amb una massa de com a mínim dos terços la de Júpiter, o el doble de la de Saturn.

Nou!!: Massa і HD 27894 b · Veure més »

HD 28185

HD 28185 és una estrella nana groga semblant al Sol situada a 128 anys llum de la Terra a la constel·lació d'Eridà.

Nou!!: Massa і HD 28185 · Veure més »

HD 33283 b

HD 33283 b és un exoplaneta que orbita al voltant de HD 33283.

Nou!!: Massa і HD 33283 b · Veure més »

HD 41004 Ab

HD 41004 Ab és un planeta extrasolar situat a aproximadament 139 anys llum en la constel·lació de Cavallet de Pintor.

Nou!!: Massa і HD 41004 Ab · Veure més »

HD 69830

HD 69830 és una estrella de tipus G7,5-K0 V de la constel·lació de Popa.

Nou!!: Massa і HD 69830 · Veure més »

HD 73526 c

HD 73526 c és un planeta extrasolar que gira al voltant de la seva estrella mare HD 73526 a uns 97 milions de milles (1,05 AU).

Nou!!: Massa і HD 73526 c · Veure més »

HD 93083

HD 93083 és un estel de magnitud 8,33 en la constel·lació de la Màquina Pneumàtica (Antlia).

Nou!!: Massa і HD 93083 · Veure més »

HD 93083 b

HD 93083 b és un planeta extrasolar que orbita a l'estrella HD 93083 en la constel·lació de la Màquina Pneumàtica.

Nou!!: Massa і HD 93083 b · Veure més »

HE0107-5240

HE0107-5240 és una estrella gegant aproximadament a 36.000 anys llum de la Terra amb un 80% de la massa del Sol.

Nou!!: Massa і HE0107-5240 · Veure més »

Hexaquark

En física de partícules, els hexaquarks són un grup de partícules hipotètiques consistituides per sis quarks o antiquarks de qualsevol sabor. Hi ha diverses maneres de combinar 6 quarks de manera que la seva càrrega de color sigui zero: un hexaquark pot contenir sis quarks en un estat lligat de dos barions (un dibarió), o en un estat de tres quarks i tres antiquarks.

Nou!!: Massa і Hexaquark · Veure més »

Hideki Yukawa

Hideki Yukawa (湯川 秀樹, Yukawa Hideki) (Tòquio, Japó 1907 - Kyoto, 1981) fou un físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1949 per formular la hipòtesi dels mesons, basada en treballs teòrics sobre forces nuclears.

Nou!!: Massa і Hideki Yukawa · Veure més »

Hidrodinàmica

La hidrodinàmica estudia la dinàmica de fluids incompressibles.

Nou!!: Massa і Hidrodinàmica · Veure més »

Hidrosfera

cicle de l'aigua, un procés clau de la hidrosfera La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra.

Nou!!: Massa і Hidrosfera · Veure més »

HIP 79431

HIP 79431 (LP 804-27 / NLTT 42226) és un estel a la constel·lació de l'Escorpió, visualment a 30 minuts d'arc de ν Scorpii.

Nou!!: Massa і HIP 79431 · Veure més »

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Nou!!: Massa і Història de l'astronomia · Veure més »

Història de la física

La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.

Nou!!: Massa і Història de la física · Veure més »

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Nou!!: Massa і Història del pa · Veure més »

HP del Bover

HP del Bover (HP Bootis) és un estel de magnitud aparent +5,88 situat en la constel·lació del Bover, el pastor de bous.

Nou!!: Massa і HP del Bover · Veure més »

HR 8799

HR 8799 (HD 218396 / HIP 114189 / GC 32209) és un estel de la constel·lació del Pegàs.

Nou!!: Massa і HR 8799 · Veure més »

HZD

llengua.

Nou!!: Massa і HZD · Veure més »

IC 10

La galàxia IC 10 és una galàxia que pertany al Grup local i s'hi troba a la constel·lació de Cassiopea.

Nou!!: Massa і IC 10 · Veure més »

Ifni

Ifni Mapa on apareixen els límits aproximats de la província d'Ifni. Ifni (en àrab إفني, Ifnī) és un territori del sud-oest del Marroc, ocupat per Espanya i convertit en província espanyola fins al 30 de juny de 1969, data en la qual es produeix la cessió al Regne del Marroc.

Nou!!: Massa і Ifni · Veure més »

Impactes sobre Júpiter

Júpiter) Els impactes sobre Júpiter són les col·lisions d'objectes celestes, asteroides o cometes, amb el planeta Júpiter.

Nou!!: Massa і Impactes sobre Júpiter · Veure més »

Impedància acústica

La impedància acústica i la impedància acústica específica són mesures de la resistència que un sistema presenta a la fluïdesa acústica resultant d'una pressió acústica aplicada a un sistema.

Nou!!: Massa і Impedància acústica · Veure més »

Inèrcia tèrmica

La inèrcia tèrmica és la propietat que indica la quantitat de calor que pot conservar un cos i la velocitat amb què la cedeix o absorbeix de l'entorn.

Nou!!: Massa і Inèrcia tèrmica · Veure més »

Inestabilitat de Jeans

En física, la inestabilitat de Jeans provoca el col·lapse de núvols de gas interestel·lar i la formació estel·lar posterior.

Nou!!: Massa і Inestabilitat de Jeans · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Massa і Infinit · Veure més »

Inflató

L'inflató és una partícula hipotètica, un tipus particular de bosó de Higgs, que, segons el model inflacionari, donà origen a la inflació; és a dir, la ràpida i dràstica acceleració en l'expansió de l'univers tan sols 10-35 segons després del big bang.

Nou!!: Massa і Inflató · Veure més »

Institut Tata de Recerca Fonamental

L'Institut Tata de Recerca Fonamental, també conegut per les sigles TIFR (en anglès: Tata Institute of Fundamental Research, en hindi: टाटा मूलभूत अनुसंधान संस्थान), és una institució pública de recerca ubicada a Bombai (Índia), que es dedica a la investigació bàsica en matemàtiques i ciències.

Nou!!: Massa і Institut Tata de Recerca Fonamental · Veure més »

Insuficiència aòrtica

La insuficiència aòrtica (IA), coneguda també com a regurgitació aòrtica o insuficiència valvular aòrtica, és un trastorn de la vàlvula aòrtica del cor, caracteritzat per reflux de sang des de l'aorta cap al ventricle esquerre, durant la diàstole ventricular, és a dir, quan els ventricles es relaxen.

Nou!!: Massa і Insuficiència aòrtica · Veure més »

Intensitat del camp gravitatori

Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.

Nou!!: Massa і Intensitat del camp gravitatori · Veure més »

Introducció a la relativitat general

Cassini en enviar senyals a la Terra i en descriure la trajectòria predita La relativitat general (RG) és una teoria de la gravitació que desenvolupà Albert Einstein entre 1907 i 1915.

Nou!!: Massa і Introducció a la relativitat general · Veure més »

Iota de Perseu

Iota de Perseu (ι Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu que s'hi troba a 34,4 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Massa і Iota de Perseu · Veure més »

Iota del Rellotge

Iota del Rellotge (ι Horologii) és un estel de magnitud aparent +5,40 a la constel·lació del Rellotge visualment situada al sud-oest de la variable R Horologii.

Nou!!: Massa і Iota del Rellotge · Veure més »

Isoespín

En física, i específicament, en la física de partícules, l'isoespín (espín isotòpic o espín isobàric) és un nombre quàntic relacionat amb la interacció forta i aplicat a les interaccions del neutró i el protó.

Nou!!: Massa і Isoespín · Veure més »

Isoespín feble

En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.

Nou!!: Massa і Isoespín feble · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Massa і Italià · Veure més »

Jachnun

zehug. El jachnun (en hebreu ג'חנון; una denominació alternativa és jihnun) és un plat tradicional de la cuina israeliana.

Nou!!: Massa і Jachnun · Veure més »

Jacques Rancière

Jacques Rancière (Alger, 10 de juny de 1940) és un filòsof francès, professor de filosofia a la European Graduate School de Saas-Fee i professor emèrit de filosofia a la Universitat París 8. Vincennes - Saint-Denis.

Nou!!: Massa і Jacques Rancière · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Nou!!: Massa і Júpiter (planeta) · Veure més »

Júpiter calent

Exemple simulat d'un Júpiter calent anomenat HD209458b (Osiris) Un Júpiter calent (també anomenat pegasidi o planeta pegasià, perquè el primer planeta descobert d'aquest tipus va ser 51 Pegasi b) és una hipotètica classe de planeta extrasolar, la massa del qual està a prop de (o excedeix) la de Júpiter (1,9 × 1027 kg), però a diferència del sistema solar, on Júpiter orbita el Sol a 5 ua, els planetes del tipus Júpiter calent ho fan aproximadament 0,05 ua de la seva estrella principal.

Nou!!: Massa і Júpiter calent · Veure més »

Joseph John Thomson

Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.

Nou!!: Massa і Joseph John Thomson · Veure més »

Joule

El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.

Nou!!: Massa і Joule · Veure més »

Kalzium

El Kalzium és una taula periòdica dels elements per al KDE.

Nou!!: Massa і Kalzium · Veure més »

Kappa de la Corona Boreal b

Kappa de la Corona Boreal b (κ Coronae Borealis b) és un gegant gasós situat a aproximadament 102 anys llum a la constel·lació de la Corona Boreal.

Nou!!: Massa і Kappa de la Corona Boreal b · Veure més »

Kapteyn b

Kapteyn b és un exoplaneta descobert el 2014 per l'equip HARPS de l'Observatori de la Silla (Xile) i confirmat posteriorment per altres observatoris al voltant del món.

Nou!!: Massa і Kapteyn b · Veure més »

Kapteyn c

Kapteyn c és un planeta extrasolar que orbita l'estrella nana roja de Kapteyn, situada a uns 12,7 anys llum del planeta Terra.

Nou!!: Massa і Kapteyn c · Veure més »

Kepler Object of Interest

Un objecte rellevant de Kepler, en anglès Kepler Object of Interest (KOI), és una estrella que s'observa pel telescopi espacial Kepler pel qual s'ha detectat un candidat planetari en trànsit.

Nou!!: Massa і Kepler Object of Interest · Veure més »

Kepler-186b

Kepler-186b és un exoplaneta pertanyent a la constel·lació del Cigne, a una distància de 492,5 anys llum de la Terra.

Nou!!: Massa і Kepler-186b · Veure més »

Kepler-186c

Kepler-186c és un exoplaneta situat a la constel·lació del Cigne, a 492,5 anys llum de la Terra.

Nou!!: Massa і Kepler-186c · Veure més »

Kepler-186d

Kepler-186d és un exoplaneta de tipus Súper-Terra pertanyent a la constel·lació del Cigne, a 492,5 anys llum de la Terra.

Nou!!: Massa і Kepler-186d · Veure més »

Kepler-186e

Kepler-186e és un dels cinc exoplanetes trobats al voltant de l'estel Kepler-186, a la constel·lació del Cigne (Cygnus), a 492,5 anys llum de la Terra.

Nou!!: Massa і Kepler-186e · Veure més »

Kepler-62

Kepler-62 és una estrella lleugerament més freda i petita que el Sol situada a la constel·lació de la Lira, a 1.200 anys llum de la Terra.

Nou!!: Massa і Kepler-62 · Veure més »

Khi del Llop

Khi del Llop (χ Lupi) és un estel a la constel·lació del Llop, de magnitud aparent +3,97.

Nou!!: Massa і Khi del Llop · Veure més »

Khi del Serpentari

Khi del Serpentari (χ Ophiuchi) és un estel de magnitud aparent +4,42 situada en la constel·lació del Serpentari.

Nou!!: Massa і Khi del Serpentari · Veure més »

Kilodegree Extremely Little Telescope

El Kilodegree Extremely Little Telescope (o KELT) és un sistema d'observació astronòmica format per dos telescopis robòtics que realitzen una enquesta pel trànsit d'exoplanetes al voltant d'estrelles brillants.

Nou!!: Massa і Kilodegree Extremely Little Telescope · Veure més »

Kluski

Kluski (en singular klusek) són d'un tipus de pasta sense farciment, cuinada únicament amb aigua bullent.

Nou!!: Massa і Kluski · Veure més »

Kvass

Sense descripció.

Nou!!: Massa і Kvass · Veure més »

Límit d'Eddington

η Carinae pot ser el resultat d'un traspàs del límit d'Eddington El límit d'Eddington, o lluminositat d'Eddington, és un valor màxim de lluminositat què pot passar a través d'una capa de gas en equilibri hidroestàtic, suposant una simetria esfèrica.

Nou!!: Massa і Límit d'Eddington · Veure més »

Límit de Hayashi

pistes de Hayashi de les estrelles de massa diferent:resaltant la "regió prohibida" de Hayashi. El límit d Hayashi és un concepte astrofísic, aplicat per Chushiro Hayashi sobretot a les estrelles, que defineix una limitació del radi per a una massa donada: una estrella que es troba en un estadi perfecte d'equilibri hidroestàtic; condició en la qual la força de gravetat és contrarestada per la pressió de radiació del plasma; no pot excedir el radi imposat pel límit Hayashi.

Nou!!: Massa і Límit de Hayashi · Veure més »

Línia de força

Línies de força de dues càrregues diferents, realitzades amb imants, llimadures de ferro i pintura negra en aerosol. Una línia de força o línia de flux, en el context de l'electromagnetisme, és la corba de tangent que proporciona la direcció del camp en aquest punt.

Nou!!: Massa і Línia de força · Veure més »

Lb

*.lb, domini de primer nivell territorial del Líban.

Nou!!: Massa і Lb · Veure més »

LBS

* London Business School, col·legi universitari d'administració i direcció d'empreses de la Universitat de Londres.

Nou!!: Massa і LBS · Veure més »

Leonhard Euler

fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.

Nou!!: Massa і Leonhard Euler · Veure més »

Leptó

En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.

Nou!!: Massa і Leptó · Veure més »

Leptó tau

El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².

Nou!!: Massa і Leptó tau · Veure més »

Leptoquark

En física de partícules, els leptoquarks (LQ̞s) són partícules hipotètiques que porten informació entre els quarks i leptons d'una mateixa generació.

Nou!!: Massa і Leptoquark · Veure més »

LHS 1140

LHS 1140 (GJ 3053) és un estel nan vermell de tipus M situat a la constel·lació de la Balena.

Nou!!: Massa і LHS 1140 · Veure més »

Licciana Nardi

Licciana Nardi és un comune (municipi) de la província de Massa i Carrara, a la regió italiana de la Toscana, situat a uns 110 quilòmetres al nord-oest de Florència i a uns 25 quilòmetres al nord-oest de Massa, a la Lunigiana.

Nou!!: Massa і Licciana Nardi · Veure més »

Linealitat

La linealitat és una relació o funció matemàtica que es pot representar gràficament per una línia recta, o per dues quantitats directament proporcionals entre elles, com ara el voltatge i el corrent elèctric en un circuit RLC, o també la massa i el pes d'un objecte.

Nou!!: Massa і Linealitat · Veure més »

Litre

Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre. Proveta de laboratori que mesura fins a un litre. El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).

Nou!!: Massa і Litre · Veure més »

Llacuna de Hertzsprung

En astronomia es diu Llacuna de Hertzsprung (en anglès Hertzsprung Gap) a una regió del diagrama de Hertzsprung-Russell en la qual es troben molt pocs estels. El seu nom es deu a Ejnar Hertzsprung, qui per primera vegada va observar l'absència d'estels a la regió del diagrama HR situada entre els tipus espectrals A5 i G0, i entre les magnituds absolutes +1 i -3.

Nou!!: Massa і Llacuna de Hertzsprung · Veure més »

Lleó I (galàxia)

Lleó I és una galàxia nana esferoidal en la constel·lació del Lleó, a només 12 arcmin de Regulus (α Leonis).

Nou!!: Massa і Lleó I (galàxia) · Veure més »

Llei de conservació

En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.

Nou!!: Massa і Llei de conservació · Veure més »

Llei de Gauss per a la gravetat

En física, la llei de Gauss per a la gravetat, també coneguda com el teorema de flux de Gauss per a la gravetat, és una llei de la física equivalent a la llei de la gravitació universal de Newton.

Nou!!: Massa і Llei de Gauss per a la gravetat · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Nou!!: Massa і Llei de la gravitació universal · Veure més »

Llei de Planck

Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).

Nou!!: Massa і Llei de Planck · Veure més »

Lleis de Newton

Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.

Nou!!: Massa і Lleis de Newton · Veure més »

Llibertat asimptòtica

En física, la llibertat asimptòtica és una propietat d'algunes interaccions descrites per teories de gauge on la força entre partícules disminueix a mesura que la seva energia creix o, equivalentment, la seva separació disminueix.

Nou!!: Massa і Llibertat asimptòtica · Veure més »

Lliscament

Un lliscament és un moviment relatiu entre dos cossos rígids de manera que les velocitats dels punts de contacte de cada superfície són diferents.

Nou!!: Massa і Lliscament · Veure més »

Llista d'estrelles amb planetes extrasolars confirmats

Nombre de planetes extrasolars descoberts per any, fins a maig de 2007 Llista d'estrelles amb planetes extrasolars amb existència confirmada.

Nou!!: Massa і Llista d'estrelles amb planetes extrasolars confirmats · Veure més »

Llista d'exoplanetes descoberts mitjançant la nau espacial Kepler

exoplaneta potencialment habitable descobert emprant les dades transmeses per la nau espacial Kepler. La llista d'exoplanetes detectats per la nau espacial Kepler conté cossos amb una àmplia varietat de propietats, amb rangs significatius en distàncies orbitals, les masses, els radis, la composició, l'habitabilitat, i el tipus d'estrella amfitriona.

Nou!!: Massa і Llista d'exoplanetes descoberts mitjançant la nau espacial Kepler · Veure més »

Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic

El 2006, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) definí «planeta» com un cos en òrbita al voltant del Sol que és prou gran per assolir l'equilibri hidroestàtic i haver aclarit d'altres cossos la seva òrbita.

Nou!!: Massa і Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic · Veure més »

Llista d'unitats de massa d'Assíria

Aquesta és una llista de les unitats de pes emprades a l'antiga Assíria.

Nou!!: Massa і Llista d'unitats de massa d'Assíria · Veure més »

Llista d'unitats de massa de Babilònia

Aquesta és una llista de les unitats de pes emprades a l'antiga Babilònia.

Nou!!: Massa і Llista d'unitats de massa de Babilònia · Veure més »

Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».

Nou!!: Massa і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Llista de les ciutats més grans d'Itàlia

Aquesta llista de les ciutats més grans d'Itàlia inclou tots els municipis (comuni; en singular: comune) italians de més de 50.000 habitants.

Nou!!: Massa і Llista de les ciutats més grans d'Itàlia · Veure més »

Llista de partícules

La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.

Nou!!: Massa і Llista de partícules · Veure més »

Llista de problemes no resolts de física

Presentem una llista incompleta d'alguns dels problemes sense resoldre en física.

Nou!!: Massa і Llista de problemes no resolts de física · Veure més »

Llista de propietats termodinàmiques

El que segueix és una llista de propietats termodinàmiques.

Nou!!: Massa і Llista de propietats termodinàmiques · Veure més »

Llista de sistemes multiplanetaris

microlent col-end.

Nou!!: Massa і Llista de sistemes multiplanetaris · Veure més »

Lliura (moneda)

La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner.

Nou!!: Massa і Lliura (moneda) · Veure més »

Lliura (unitat de força)

La lliura (en anglès: pound-force amb els símbols: lb, lbf, o lbf), en física, és una unitat de força.

Nou!!: Massa і Lliura (unitat de força) · Veure més »

Lliura (unitat de massa)

La lliura (lb) és una unitat de massa utilitzada actualment en el sistema imperial d'unitats, en el sistema d'unitats de mesura dels Estats Units i en altres sistemes d'unitats de mesura.

Nou!!: Massa і Lliura (unitat de massa) · Veure més »

Lliura barcelonina

La lliura barcelonina era una unitat monetària encunyada a Barcelona i utilitzada a l'edat mitjana i l'edat moderna a Catalunya.

Nou!!: Massa і Lliura barcelonina · Veure més »

Lliura valenciana

La lliura valenciana era una unitat monetària referencial pertanyent a un sistema monetari valencià basat en monedes efectives encunyades des del al XVIII al País Valencià.

Nou!!: Massa і Lliura valenciana · Veure més »

LOFT

El Large Observatory for X-ray Timing (LOFT) és una proposta de missió espacial de l'ESA programat per llançar al voltant de 2022, dedicat a l'estudi de les estrelles de neutrons, forats negres i altres objectes compactes per mitjà del seva molt ràpida variabilitat de raigs X. La missió es va presentar a la convocatòria de propostes M3 Cosmic Vision de l'ESA, i va ser seleccionat, juntament amb altres tres missions, per una fase d'avaluació inicial.

Nou!!: Massa і LOFT · Veure més »

Longitud d'ona Compton

La longitud d'ona Compton és una propietat mecànica quàntica d'una partícula.

Nou!!: Massa і Longitud d'ona Compton · Veure més »

M

La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.

Nou!!: Massa і M · Veure més »

Magnitud adimensional

Una Magnitud adimensional (en anglès, dimensionless quantity), és una quantitat sense una dimensió física associada, essent per tant un nombre sense associar que permet descriure una característica física sense dimensió ni unitat d'expressió explícita, i que com a tal, sempre té una dimensió d'1.

Nou!!: Massa і Magnitud adimensional · Veure més »

Magnitud específica

En física, una magnitud específica és una magnitud referida a la unitat de massa.

Nou!!: Massa і Magnitud específica · Veure més »

Magnitud física

Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.

Nou!!: Massa і Magnitud física · Veure més »

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Nou!!: Massa і Mantell terrestre · Veure més »

Mapatge de reverberació

El mapatge de reverberació o mapa de reverberació és un mètode estadístic utilitzat en astrofísica preferentment per a l'anàlisi de la velocitat del disc gasós al voltant d'un objecte compacte supermassiu.

Nou!!: Massa і Mapatge de reverberació · Veure més »

Marc (mesura)

El marc era una unitat de massa per als metalls preciosos, habitual a Europa des de l'edat mitjana fins a la introducció del sistema mètric decimal, hi havia llocs, com és el cas de Barcelona o Mallorca on convivien els marcs monetaris amb els marcs dels argenters.

Nou!!: Massa і Marc (mesura) · Veure més »

Markus Fierz

Markus Eduard Fierz (20 juny 1912 – 20 juny 2006) fou un físic teòric suís, particularment conegut per la seva formulació del teorema d'estadística de l'espín, i per les seves contribucions al desenvolupament de la teoria quàntica, física de partícules, i mecànica estadística.

Nou!!: Massa і Markus Fierz · Veure més »

Maror (judaisme)

enciam romà (maror). La maror (מָרוֹר), és una herba amarga que sol ser servida en les celebracions del Séder de Pessa'h.

Nou!!: Massa і Maror (judaisme) · Veure més »

Massa (desambiguació)

* Biografies.

Nou!!: Massa і Massa (desambiguació) · Veure més »

Massa atòmica

Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.

Nou!!: Massa і Massa atòmica · Veure més »

Massa atòmica relativa

taules periòdiques. La massa atòmica relativa, símbolitzada A, és la raó de la massa d'un àtom respecte de la dotzena part de la massa de l'isòtop de carboni 12C.

Nou!!: Massa і Massa atòmica relativa · Veure més »

Massa crítica

La massa crítica d'un radionúclid és la quantitat de massa d'aquest a partir del qual els neutrons alliberats en una reacció de fissió produeixen noves reaccions nuclears en els àtoms veïns, de forma que es produeix una reacció nuclear en cadena cada vegada més potent fent que, al cap de molt poc temps, molts dels nuclis radioactius s'hagin trencat en nuclis més lleugers alliberant gran quantitat d'energia.

Nou!!: Massa і Massa crítica · Veure més »

Massa crítica (desambiguació)

* Massa crítica (física), quantitat de massa d'aquest a partir del qual els neutrons alliberats en una reacció de fissió produeixen noves reaccions nuclears en els àtoms veïns, de forma que es produeix una reacció nuclear en cadena.

Nou!!: Massa і Massa crítica (desambiguació) · Veure més »

Massa d'un electró

La massa d'un electró en repòs (símbol: me) és la massa d'un electró estacionari.

Nou!!: Massa і Massa d'un electró · Veure més »

Massa de lioneses

Cuita al forn Fregida La pasta de lioneses (en francès, pâte à choux) o pasta de lioneses i bunyols és una preparació de massa típica d'algunes pastes de pastisseria que es pot coure fregida, i en aquest cas dona pastes fregides del tipus dels bunyols, o bé al forn, donant pastes del tipus lioneses.

Nou!!: Massa і Massa de lioneses · Veure més »

Massa efectiva

A la física de l'estat sòlid, la massa efectiva d'una partícula és la massa que sembla tenir en un cristall segons el model semiclàssic de transport.

Nou!!: Massa і Massa efectiva · Veure més »

Massa en la relativitat especial

''El significat de la relativitat'', publicat l'any 1922 recopilant les conferències sobre la teoria de la relativitat fetes per Albert Einstein a la Universitat de Princeton. En la teoria de la relativitat especial, el terme massa té dos significats: la massa de repòs o massa invariant, és una quantitat invariant, és a dir, és la mateixa per a qualsevol observador en tots els marcs de referència; i la massa relativista, que depèn de la velocitat relativa de l'observador.

Nou!!: Massa і Massa en la relativitat especial · Veure més »

Massa en repòs

'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.

Nou!!: Massa і Massa en repòs · Veure més »

Massa i pes

Les cadenes del gronxador sostenen tot el pes de la nena. Si un s'aturés darrere d'ella a la base de l'arc i tractés de detenir-la, les mateixes estarien actuant contra la inèrcia de la nena, que existeix a causa de la seva massa no del seu pes. Massa i pes són diferents propietats, que es defineixen en l'àmbit de la física.

Nou!!: Massa і Massa i pes · Veure més »

Massa inercial

Esquema de l'augment de la massa inercial en funció de la velocitat. '''c''' és la velocitat de la llum. En física, la massa inercial o massa inerta és una mesura de la resistència d'una massa al canvi de velocitat en relació amb un sistema de referència inercial.

Nou!!: Massa і Massa inercial · Veure més »

Massa joviana

Mides relatives del planeta Júpiter i les nanes marrons Gliese 229B i Teide 1 La massa joviana o massa de Júpiter (MJ o MJUP), és una unitat de massa equivalent a la massa total del planeta Júpiter (1,8986×1027 kg, o 317,83 masses terrestres; 1 massa terrestre equival a 0,00315 masses jovianes).

Nou!!: Massa і Massa joviana · Veure més »

Massa mínima

En astronomia, massa mínima és el càlcul del límit inferior de la massa dels objectes observats, com ara planetes, estrelles, sistemes binaris, nebuloses, i forats negres.

Nou!!: Massa і Massa mínima · Veure més »

Massa molar

La massa molar, simbolitzada M, d'una substància pura és la massa d'un mol d'aquesta substància, expressada habitualment en g/mol.

Nou!!: Massa і Massa molar · Veure més »

Massa negativa

En la física teòrica, la massa negativa és un concepte hipotètic de la matèria la massa de la qual és de signe contrari al de la massa de la matèria ordinària (per exemple −2 kg).

Nou!!: Massa і Massa negativa · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.

Nou!!: Massa і Massa solar · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Massa і Matèria · Veure més »

Matèria fosca

En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.

Nou!!: Massa і Matèria fosca · Veure més »

Matèria fotònica

La matèria fotònica és un estat de la matèria en el qual els fotons es comporten com si tinguessin massa i interaccionen els uns amb els altres, formant «molècules».

Nou!!: Massa і Matèria fotònica · Veure més »

Matèria granular

Exemples de matèria granular: esferes de plàstic, grava, llenties i llavors de sèsam. La matèria granular o granulada és aquella que està formada per un conjunt de partícules macroscòpiques sòlides prou grans perquè l'única força d'interacció entre elles sigui la de fricció.

Nou!!: Massa і Matèria granular · Veure més »

Matèria QCD

alt.

Nou!!: Massa і Matèria QCD · Veure més »

Matemàtiques i futbol

Matemàtiques i futbol estan relacionats des que el futbol és un joc.

Nou!!: Massa і Matemàtiques i futbol · Veure més »

Mètode dinàmic

El mètode dinàmic és un procediment per a la determinació de les masses dels asteroides. El procediment deu el seu nom al seu ús de les lleis de Newton de la dinàmica, o el moviment dels asteroides, a mesura que es mouen al voltant del Sistema Solar.

Nou!!: Massa і Mètode dinàmic · Veure més »

Mètode electroanalític

Els mètodes electroanalítics són una classe de tècniques en química analítica, que estudien un anàlit mitjançant la mesura del potencial elèctric (volts) i/o el corrent elèctric (ampers) en una cel·la electroquímica, que conté l'anàlit.

Nou!!: Massa і Mètode electroanalític · Veure més »

Mètrica de Kerr

La mètrica de Kerr (o buit de Kerr) és una solució exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu la geometria de l'espaitemps al voltant d'un objecte massiu en rotació i sense càrrega (com, per exemple, un forat negre en rotació).

Nou!!: Massa і Mètrica de Kerr · Veure més »

Mòdul de descens

Viking Orbiter'' alliberant el mòdul de descens (protegit per un escut tèrmic). El mòdul de descens o mòdul d'aterratge (lander en anglès) designa en l'àmbit d'astronàutica un artefacte espacial embarcat en un vehicle espacial destinat a posar-se sobre la superfície d'un astre (o satèl·lit).

Nou!!: Massa і Mòdul de descens · Veure més »

MBH

* Forat negre microscòpic (del seu nom en anglès Micro Black Hole), forat negre que rep els efectes de la mecànica quàntica.

Nou!!: Massa і MBH · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Massa і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Massa і Mecànica quàntica · Veure més »

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Nou!!: Massa і Medi interestel·lar · Veure més »

Melvin Schwartz

Melvin Schwartz (Nova York, 1932 - Twin Falls 2006) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 pels seus estudis sobre el neutrins.

Nou!!: Massa і Melvin Schwartz · Veure més »

Mercury-Atlas 9

Mercury-Atlas 9 va ser l'última missió espacial tripulada del programa Mercury dels EUA, llançada el 15 de maig de 1963 des del Launch Complex 14 a Cape Canaveral, Florida.

Nou!!: Massa і Mercury-Atlas 9 · Veure més »

Mesó

Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.

Nou!!: Massa і Mesó · Veure més »

Mesó exòtic

Identitats i classificació de possibles mesons tetraquark. El verd són els estats en què ''I''.

Nou!!: Massa і Mesó exòtic · Veure més »

Mesó fi

En física de partícules, el mesó fi o mesó ϕ és un mesó vectorial format per un parell de quarks estrany i anti-estrany.

Nou!!: Massa і Mesó fi · Veure més »

Mesó rho

En física de partícules, un mesó rho és una partícula hadrònica, de tipus mesó, corresponent a un triplet d'isoespín amb tres estats de càrregues ρ+, ρ0 i ρ−.

Nou!!: Massa і Mesó rho · Veure més »

Messier 77

Messier 77 (M77 o NGC 1068) és una galàxia espiral barrada situada a uns 47 milions d'anys llum a la constel·lació de la Balena.

Nou!!: Massa і Messier 77 · Veure més »

Messier 92

Messier 92 (M92 o NGC 6341) és un cúmul globular situat a la constel·lació d'Hèrcules.

Nou!!: Massa і Messier 92 · Veure més »

Mesura

Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.

Nou!!: Massa і Mesura · Veure més »

Meteorit metàl·lic

Meteorit metàl·lic. Els meteorits metàl·lics, també coneguts com a siderits, holosiderits, meteorits fèrrics o meteorits ferrosos, són un tipus de meteorits que es caracteritzen per estar composts majoritàriament per ferro (Fe) i níquel (Ni), sobretot formant aliatges anomenats camacita i taenita.

Nou!!: Massa і Meteorit metàl·lic · Veure més »

Meteoroide rasant del 13 d'octubre del 1990

El meteoroide EN131090 és un bòlid rasant amb una massa d'aproximadament 44 kg que el 13 d'octubre del 1990 penetrà l'atmosfera terrestre per sobre de Txecoslovàquia i Polònia durant uns segons abans de tornar a l'espai exterior.

Nou!!: Massa і Meteoroide rasant del 13 d'octubre del 1990 · Veure més »

Metre cúbic

El metre cúbic (símbol m³) és la unitat derivada del Sistema Internacional per al volum.

Nou!!: Massa і Metre cúbic · Veure més »

Metrologia

La metrologia és la branca de la ciència i de la tecnologia dedicada, fonamentalment, a l'estudi del mesurament de les magnituds escalars i ordinals, la definició de les unitats de mesura i dels patrons de mesura.

Nou!!: Massa і Metrologia · Veure més »

Mi de l'Altar b

Mi de l'Altar b (Mi Arae b), també anomenat HD 160691 b, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant groga Mi de l'Altar.

Nou!!: Massa і Mi de l'Altar b · Veure més »

Mi de l'Altar c

Mi de l'Altar c (Mi Arae c, μ Ara), també anomenat HD 160691 c, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant groga Mi de l'Altar.

Nou!!: Massa і Mi de l'Altar c · Veure més »

Mi de l'Altar d

Mi de l'Altar d (Mi Arae d, μ Ara d), també anomenat HD 160691 d, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant Mi de l'Altar.

Nou!!: Massa і Mi de l'Altar d · Veure més »

Mi de l'Altar e

Mi de l'Altar e (Mi Arae e) és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant groga Mi Arae.

Nou!!: Massa і Mi de l'Altar e · Veure més »

Microgram

El microgram és una unitat de massa del Sistema Internacional d'Unitats que equival a la milmillonèssima part d'un quilogram (10-9 kg) o a la milionèsima d'un gram (10-6 g).

Nou!!: Massa і Microgram · Veure més »

Mil·ligram

El mil·ligram (símbol: mg) és una unitat de massa en el Sistema Internacional d'Unitats que equival a una milionèsima de quilogram.

Nou!!: Massa і Mil·ligram · Veure més »

Minucciano

Minucciano és un comune (municipi) de la província de Lucca, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 90 km al nord-oest de f Florència i uns 45 km al nord-oest de Lucca.

Nou!!: Massa і Minucciano · Veure més »

Mode normal

Diversos modes normals d'una xarxa unidimensional. El mode normal d'un sistema oscil·latori és la freqüència a la qual l'estructura deformable oscil·larà en ser pertorbada.

Nou!!: Massa і Mode normal · Veure més »

Model estàndard de física de partícules

alt.

Nou!!: Massa і Model estàndard de física de partícules · Veure més »

Mol

El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.

Nou!!: Massa і Mol · Veure més »

Molalitat

La molalitat en química és una manera d'expressar les concentracions de les dissolucions.

Nou!!: Massa і Molalitat · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Massa і Molècula · Veure més »

Moment

En física, el terme moment es pot referir a diferents conceptes.

Nou!!: Massa і Moment · Veure més »

Moment d'inèrcia

En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.

Nou!!: Massa і Moment d'inèrcia · Veure més »

Moment magnètic

En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.

Nou!!: Massa і Moment magnètic · Veure més »

Monjayaki

''Monjayaki'' a punt per a ser consumit. ''Monjayaki'' servit. El ('monjayaki), sovint dit simplement monja, és un tipus d'empanada japonesa fregida en paella amb diversos ingredients.

Nou!!: Massa і Monjayaki · Veure més »

Montignoso

Montignoso és un comune (municipi) de la província de Massa i Carrara, a la regió italiana de la Toscana, situat a uns 90 quilòmetres al nord-oest de Florència i a uns 3 quilòmetres al sud-est de Massa, a la Lunigiana.

Nou!!: Massa і Montignoso · Veure més »

Motor de videojoc

Videojoc Yo Frankie!, desenvolupant-se amb Blender Un motor de videojoc (o Game Engine en anglès) fa referència a una aplicació de programari que permeten el disseny, la creació i la representació del videojoc.

Nou!!: Massa і Motor de videojoc · Veure més »

Motor iònic

Prova d'un propulsor iònic. Un propulsor iònic o motor iònic és un dels diferents tipus de propulsió espacial, i més específicament del tipus elèctrica.

Nou!!: Massa і Motor iònic · Veure més »

Motxilla ecològica

La motxilla ecològica, a vegades referida com a intensitat material, és un terme en ecologia que fa referència a la suma de materials (normalment mesurats com a massa en kg) extrets de la natura per tal de fer possible la creació d'un producte o d'un servei, exceptuant aquells del producte o del servei finals.

Nou!!: Massa і Motxilla ecològica · Veure més »

Moviment circular

Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.

Nou!!: Massa і Moviment circular · Veure més »

Moviment mitjà diari

A astronomia el moviment mitjà diari que es representa amb la lletra, n, és la velocitat angular d'un astre en una òrbita el·líptica, mesurat en graus per dia.

Nou!!: Massa і Moviment mitjà diari · Veure més »

Moviments de la Terra

La Terra gira al voltant d'un eix imaginari en el sentit oposat al de les agulles del rellotge. Triga 24 hores a fer una volta completa sobre si mateixa, en un moviment anomenat ''rotació'' Moviment de rotació de la Terra La Terra gira al voltant d'un eix (a la figura en vermell) diferent a l'eix (en negre) perpendicular al pla sobre el qual es desplaça, en un moviment de translació, en forma d'el·lipse al voltant del Sol rotació''', '''R''') envers un eix (en verd i línia contínua) que té un cert angle respecte a la perpendicular del moviment de translació (perpendicular dibuixada com una recta negra de punts). Aquest eix de rotació no és fix, sinó que, mantenint un angle constant amb la línia de punts, gira al seu voltant: és el moviment de '''precessió''' ('''P''') de la Terra. Per la seva banda, aquest gir P no és pur, sinó que se li afegeix un moviment de vaivé cap a l'exterior i a l'interior, que sumat fa que la línia oscil·li com si es tractés d'una sinusoide irregular. Aquest moviment endins i enfora de P és la '''nutació''' ('''N''') Els moviments de la Terra són els moviments parcials bàsics en els quals podem descompondre el moviment, resultant de la seva addició, que realitza el planeta Terra en el sistema solar, en el qual es comporta com un sòlid rígid.

Nou!!: Massa і Moviments de la Terra · Veure més »

Muó

El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².

Nou!!: Massa і Muó · Veure més »

Murzim

Murzim (β CMa / β Canis Majoris / 2 Canis Majoris), també anomenada Mirzam o Murzam, és la quarta estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, darrere de Sírius (α Canis Majoris), Adhara (ε Canis Majoris) i Wezen (δ Canis Majoris).

Nou!!: Massa і Murzim · Veure més »

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Massa і Nana blanca · Veure més »

Nana groga

El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.

Nou!!: Massa і Nana groga · Veure més »

Nanogram

Un nanogram (símbol: ng) és una unitat de massa del Sistema Internacional d'Unitats equivalent a la mil milionèsima part d'un gram, o sigui: Un nanogram és la massa de 1000 µm3 d'aigua.

Nou!!: Massa і Nanogram · Veure més »

Naos (estrella)

Naos (Zeta de la Popa / ζ Puppis) és un estel de magnitud aparent +2,21, el més brillant de la constel·lació de la Popa, i el 66è del cel nocturn.

Nou!!: Massa і Naos (estrella) · Veure més »

Nashira

Nashira (Gamma de Capricorn / γ Capricorni) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Capricorn.

Nou!!: Massa і Nashira · Veure més »

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Nou!!: Massa і Natura · Veure més »

Nau espacial

Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.

Nou!!: Massa і Nau espacial · Veure més »

Núvol

Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.

Nou!!: Massa і Núvol · Veure més »

Núvol d'Oort

Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.

Nou!!: Massa і Núvol d'Oort · Veure més »

NEAR Shoemaker

El Near Earth Asteroid Rendezvous - Shoemaker (NEAR Shoemaker), reanomenat després del llançament en el 1996 en honor del científic planetari Eugene M. Shoemaker, va ser una sonda espacial robòtica de tipus Discovery dissenyada per la Applied Physics Laboratory de la Johns Hopkins University per a la NASA per estudiar l'asteroide proper a la Terra Eros des d'una òrbita propera en un període d'un any.

Nou!!: Massa і NEAR Shoemaker · Veure més »

Nebulosa de l'Hèlix

La nebulosa de l'Hèlix, nebulosa Hèlix, NGC 7293 o l'ull de Déu com és popularment anomenada, és una nebulosa planetària a la constel·lació d'Aquari, a uns 680 anys llum de distància.

Nou!!: Massa і Nebulosa de l'Hèlix · Veure més »

Nebulosa fosca

constel·lació d'Orió Una nebulosa fosca o nebulosa d'absorció és un tipus de núvol interestel·lar fosc que bloqueja la llum procedent dels estels, de les nebuloses d'emissió o de reflexió que hi hagi darrere seu.

Nou!!: Massa і Nebulosa fosca · Veure més »

Nebulosa Omega

Messier 17, també anomenada Nebulosa omega, Nebulosa del cigne, Nebulosa del calçador i Nebulosa de la llagosta (M17; NGC 6618) és una regió HII en la constel·lació de Sagitari.

Nou!!: Massa і Nebulosa Omega · Veure més »

Nebulosa Saturn

La nebulosa Saturn (NGC 7009) és una nebulosa planetària a la constel·lació d'Aquari, situada un grau a l'oest de ν Aquarii.

Nou!!: Massa і Nebulosa Saturn · Veure més »

Nebulosa solar

Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.

Nou!!: Massa і Nebulosa solar · Veure més »

Negre

El negre és un color pur que indica labsència de color o de llum.

Nou!!: Massa і Negre · Veure més »

Neptú calent

Un exemple simulat del Neptú calent, Gliese 436 Un Neptú calent és un hipotètic planeta extrasolar gegant amb una massa similar a la d'Urà o Neptú, en una òrbita prop de la seva estrella (normalment, menys d'1 ua), cosa que fa que se sobreescalfi en unes altes temperatures.

Nou!!: Massa і Neptú calent · Veure més »

Neutralí

El neutralí és una partícula elemental hipotètica de tipus fermiònic i elèctricament neutra que apareix en algunes versions de les teories o models de partícules amb supersimetria.

Nou!!: Massa і Neutralí · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Nou!!: Massa і Neutrí · Veure més »

Neutrí electrònic

El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.

Nou!!: Massa і Neutrí electrònic · Veure més »

Neutrí estèril

En física de partícules, els neutrins estèrils són partícules hipotètiques que no interaccionen per mitjà de cap de les interaccions fonamentals del model estàndard, llevat de la gravetat.

Nou!!: Massa і Neutrí estèril · Veure més »

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Massa і Neutró · Veure més »

Newton (unitat)

El newton és una unitat derivada de força del Sistema Internacional d’Unitats que serveix per mesurar el pes dels cossos.

Nou!!: Massa і Newton (unitat) · Veure més »

Ni de l'Octant

Ni de l'Octant (ν Octantis) és l'estel més brillant en la constel·lació d'Octans amb magnitud aparent +3,73.

Nou!!: Massa і Ni de l'Octant · Veure més »

Nivell macroscòpic

En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura).

Nou!!: Massa і Nivell macroscòpic · Veure més »

NMG

* Mongòlia Interior (de la transliteració pinyin del seu nom en xinès Nèi Měnggǔ), regió autònoma de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Massa і NMG · Veure més »

Nombre d'Avogadro

'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.

Nou!!: Massa і Nombre d'Avogadro · Veure més »

Nombre de Froude

El nombre de Froude (Fr) és un nombre adimensional que relaciona l'efecte de les forces d'inèrcia i les forces de gravetat que actuen sobre un fluid.

Nou!!: Massa і Nombre de Froude · Veure més »

Nombre de Graetz

El nombre de Graetz (Gz) és un nombre adimensional utilitzat en la transferència tèrmica.

Nou!!: Massa і Nombre de Graetz · Veure més »

Nombre de Scruton

El nombre de Scruton (Sc) és un nombre adimensional i un dels paràmetres importants per a la vibració d'estructures induïda per vòrtex, les vibracions causades per la pluja o el vent, cable inclinat sec amb galop sec i galop despert.

Nou!!: Massa і Nombre de Scruton · Veure més »

Nombre π

En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

Nou!!: Massa і Nombre π · Veure més »

Nombre quàntic

Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.

Nou!!: Massa і Nombre quàntic · Veure més »

Nucleó

Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.

Nou!!: Massa і Nucleó · Veure més »

Obesitat mòrbida

L'obesitat mòrbida és un tipus d'obesitat que es dona quan el pes corporal d'un individu supera el 24% de la massa corporal considerada 'normal'.

Nou!!: Massa і Obesitat mòrbida · Veure més »

Objecte de Herbig-Haro

Els objectes de Herbig-Haro (HH) són una categoria de nebuloses d'emissió dèbilment lluminoses, visibles a l'interior o a les vores de les regions formadores d'estrelles.

Nou!!: Massa і Objecte de Herbig-Haro · Veure més »

Objectes artificials a la superfície de Mart

En la següent taula es pot veure una llista d'objectes artificials a la superfície de Mart.

Nou!!: Massa і Objectes artificials a la superfície de Mart · Veure més »

Observació d'ones gravitacionals

Mesura de LIGO de les ones gravitacionals en el detector de Livingston (esquerra) i en el detector de Hanford (dreta), comparats amb els valors teòrics. La primera detecció d'ones gravitacionals fou anunciada l'11 de febrer de 2016, fruit de la col·laboració entre LIGO, VIRGO i GEO600.

Nou!!: Massa і Observació d'ones gravitacionals · Veure més »

Ordres de magnitud de massa

Aquesta és una llista d'ordres de magnitud de massa.

Nou!!: Massa і Ordres de magnitud de massa · Veure més »

Oscil·lació

Un oscil·lador harmònic simple (no amortit) és un exemple de sistema oscil·latori. Una oscil·lació és la variació, pertorbació o fluctuació en el temps d'un medi o sistema físic, al voltant d'un punt central (sovint un punt d'equilibri) o entre dos o més estats.

Nou!!: Massa і Oscil·lació · Veure més »

Oscil·lador harmònic

Es diu que un sistema qualsevol, mecànic, elèctric, pneumàtic, etc.

Nou!!: Massa і Oscil·lador harmònic · Veure més »

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Nou!!: Massa і Oxigen · Veure més »

P del Cigne

P del Cigne (P Cygni) és un estel de la constel·lació del Cigne, una de les més llunyanes que s'hi poden veure a ull nu, doncs es troba a una incerta distància entre 5.000 i 7.000 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Massa і P del Cigne · Veure més »

Pa

Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.

Nou!!: Massa і Pa · Veure més »

Panificació

Procedent del verb “panificar”, que vol dir transformar la farina en pa, fer els processos de panificació.

Nou!!: Massa і Panificació · Veure més »

Papadum

El papadum és un pa pla i prim en forma d'hòstia molt típic de la cuina del subcontinent indi, i especialment relacionats amb la costa malabar.

Nou!!: Massa і Papadum · Veure més »

Paral·laxi dinàmica

En astronomia, la paral·laxi dinàmica és un mètode per calcular la distància d'una estrella binària, que es pot utilitzar quan el sistema està massa lluny per recórrer al mètode usual de paral·laxi.

Nou!!: Massa і Paral·laxi dinàmica · Veure més »

Paràmetre de Tisserand

En mecànica celeste, el paràmetre de Tisserand (o invariant de Tisserand) és un valor utilitzat en el problema dels tres cossos.

Nou!!: Massa і Paràmetre de Tisserand · Veure més »

Paritat (física)

En física, una transformació de la paritat (també anomenada inversió de la paritat) és el canvi simultani en el signe de tota coordenada espacial: Una representació d'una matriu 3×3 de P podria tenir un determinant igual a -1, i per tant no pot reduir a una rotació.

Nou!!: Massa і Paritat (física) · Veure més »

Partícula

estrelles del cel nocturn. En ciències físiques, una partícula és un petit objecte localitzat al qual se li poden atribuir diverses propietats físiques tals com volum o massa.

Nou!!: Massa і Partícula · Veure més »

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Nou!!: Massa і Partícula subatòmica · Veure més »

Paulí Collado i Martínez

Paulí Collado i Martínez (Barcelona, 9 de febrer de 1932 – Cornellà de Llobregat, 31 de agost de 2021) fou un escultor català en forja.

Nou!!: Massa і Paulí Collado i Martínez · Veure més »

Pèndol balístic

Pèndol balístic. Un pèndol balístic és un dispositiu permet determinar la velocitat d'un projectil.

Nou!!: Massa і Pèndol balístic · Veure més »

Pèndol matemàtic

El pèndol matemàtic o pèndol simple és un sistema idealitzat constituït per una partícula de massa m que està suspesa d'un punt fix O mitjançant un fil inextensible i sense pes.

Nou!!: Massa і Pèndol matemàtic · Veure més »

Púlsar

Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.

Nou!!: Massa і Púlsar · Veure més »

Peix blanc

Un lluç, exemple de peix blanc. Orades a la peixateria. El peix blanc és un tipus de peix amb relatiu poc greix a la musculatura.

Nou!!: Massa і Peix blanc · Veure més »

Pertorbació (astronomia)

En astronomia, una pertorbació és el moviment complex d'un cos massiu que depèn de forces diferents a l'atracció gravitatòria d'un altre cos massiu.

Nou!!: Massa і Pertorbació (astronomia) · Veure més »

Pes

En física, el pes és una mesura de la força amb la qual la Terra atreu qualsevol objecte en la direcció de la vertical, a causa de la gravetat.

Nou!!: Massa і Pes · Veure més »

Pes corporal

Siluetes que representen persones amb un pes «normal», un altre amb sobrepès, i un amb obesitat. El pes corporal o massa corporal és un terme que es fa servir per a descriure la massa del cos d'un organisme.

Nou!!: Massa і Pes corporal · Veure més »

Pes equivalent

Taula de pesos equivalents dels elements publicada el 1866. Pes equivalent o gram equivalent en química és un terme que s'ha usat històricament en diferents contextos.

Nou!!: Massa і Pes equivalent · Veure més »

Peter Higgs

Peter Ware Higgs FRS (Newcastle upon Tyne, 29 de maig de 1929) és un físic anglès, conegut per la seva explicació del mecanisme de ruptura de la simetria en la teoria electrofeble en els anys 60, explicant l'origen de la massa de les partícules elementals en general i dels bosons W i Z particularment.

Nou!!: Massa і Peter Higgs · Veure més »

Peter Minkowski

Peter Minkowski (10 maig de 1941) és un físic teòric suís.

Nou!!: Massa і Peter Minkowski · Veure més »

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.

Nou!!: Massa і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »

Pió

En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.

Nou!!: Massa і Pió · Veure més »

Picnòmetre

Fitxer:PycnometerEmpty.jpg|Picnòmetre de Gay-Lussac buit Fitxer:Pycnometer full.jpg|Picnòmetre de Gay-Lussac ple Un picnòmetre és un recipient de capacitat i massa conegudes usat en la mesura de densitats de líquids.

Nou!!: Massa і Picnòmetre · Veure més »

Pla inclinat

Un pla inclinat és una porció de sòl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, és a dir, essent l'angle 0° El pla inclinat, una de les màquines simples, permet reduir la força que s'ha de realitzar per a elevar una càrrega respecte a si ho féssim verticalment.

Nou!!: Massa і Pla inclinat · Veure més »

Placa de guix laminat

Plaques de guix laminat formant un envà. La placa de guix laminat, cartó guix, cartroguix o tauler de guix (sovint també conegudes pels noms comercials Pladur i Durlock) és un material de construcció format principalment per plaques amb nucli de guix recobertes a totes dues bandes per capes de cel·lulosa especial o cartró.

Nou!!: Massa і Placa de guix laminat · Veure més »

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Nou!!: Massa і Planeta · Veure més »

Planeta circumbinari

M4. Un planeta circumbinari és un planeta que orbita al voltant de dues estrelles en lloc d'una sola.

Nou!!: Massa і Planeta circumbinari · Veure més »

Planeta de púlsar

Els planetes de púlsars són planetes que es troben orbitant a una estrella de neutrons.

Nou!!: Massa і Planeta de púlsar · Veure més »

Planeta tel·lúric

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.

Nou!!: Massa і Planeta tel·lúric · Veure més »

PMO

* Progrés Municipal d'Osona, candidatura municipal històrica de diverses localitats d'Osona.

Nou!!: Massa і PMO · Veure més »

Poder calorífic

El poder calorífic és la quantitat de calor que, per la massa total, emet una substància al patir un procés de combustió.

Nou!!: Massa і Poder calorífic · Veure més »

Poffertjes

Poffertjes elaborant-se en una paella de ferro colat especial amb motlles apropiats. Poffertjes és un dolç tradicional de la cuina neerlandesa elaborat amb una massa fregida.

Nou!!: Massa і Poffertjes · Veure més »

Pols còsmica

Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.

Nou!!: Massa і Pols còsmica · Veure més »

Pomeró

En física teòrica de partícules, el pomeró és la partícula més baixa (en espin i massa) del conjunt de trajectòries de Regge, una família de partícules amb espín creixent, postulades el 1961 pel físic italià Tulio Regge per a explicar l'evolució en funció de l'energia de les seccions eficaces diffractives i elàstiques entre hadrons.

Nou!!: Massa і Pomeró · Veure més »

Portada/article octubre 25

Categoria:Articles del dia d'octubre de la portada 600k.

Nou!!: Massa і Portada/article octubre 25 · Veure més »

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Nou!!: Massa і Positró · Veure més »

Potencial elèctric

El potencial elèctric és una de les mesures que defineixen l'estat elèctric d'un punt de l'espai.

Nou!!: Massa і Potencial elèctric · Veure més »

Potencial químic

En termodinàmica, dins de la física i en termoquímica dins de la química, potencial químic, representat pel símbol μ, és un terme introduït el 1876 pel físic estatunidenc Willard Gibbs, que el va definir d'aquesta manera: Sigui un sistema format per dues fases, α i β, per exemple aigua i vapor d'aigua, a una pressió i temperatura determinades.

Nou!!: Massa і Potencial químic · Veure més »

Pou de potencial finit

El pou de potencial finit és un concepte de mecànica quàntica.

Nou!!: Massa і Pou de potencial finit · Veure més »

Pressió atmosfèrica

Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.

Nou!!: Massa і Pressió atmosfèrica · Veure més »

Primari (astronomia)

Desplaçament del baricentre del sistema solar en relació al Sol En astronomia, un primari (també anomenat cos primari, gravitacional primari o cos central) és el cos principal –és a dir, el més massiu– d'un sistema lligat per la gravetat.

Nou!!: Massa і Primari (astronomia) · Veure més »

Primera quantificació

Una primera quantificació d'un sistema físic és un tractament possiblement semiclàssic de la mecànica quàntica, en què les partícules o objectes físics es tracten mitjançant funcions d'ona quàntica però l'entorn que l'envolta (per exemple un pou potencial o un camp electromagnètic massiu o un camp gravitatori) es tracta de manera clàssica.

Nou!!: Massa і Primera quantificació · Veure més »

Principi d'Arquimedes

Exemple del principi d'Arquimedes El principi d'Arquimedes, enunciat pel físic grec Arquimedes de Siracusa, és un dels principis més importants de la física i un dels fonamentals en estàtica de fluids.

Nou!!: Massa і Principi d'Arquimedes · Veure més »

Principi de d'Alembert

Retrat de Jean d'Alembert. El principi de d'Alembert, enunciat per Jean d'Alembert a la seva obra mestra Tractat de dinàmica de 1743, estableix que la suma de les forces externes que actuen sobre un cos i les anomenades forces d'inèrcia formen un sistema de forces en equilibri.

Nou!!: Massa і Principi de d'Alembert · Veure més »

Problema CP fort

En física de partícules, el problema CP fort (on CP representa la combinació de les simetries d'intercanvi de Càrrega i Paritat d'una partícula) adreça el problema de per què la teoria de la interacció forta (cromodinàmica quàntica, QCD) no trenca la simetria CP.

Nou!!: Massa і Problema CP fort · Veure més »

Problema de la motxilla

maximitzar la quantitat que es porta sense passar-se dels 15 kg autoritzats ? El problema de la motxilla, altrament dit KP (en anglès, Knapsack Problem) és un problema d'optimització combinatòria.

Nou!!: Massa і Problema de la motxilla · Veure més »

Problema dels tres cossos

Moviment caòtic de tres cossos en un camp de forces aïllat El problema dels tres cossos consisteix a determinar el moviment que seguiran tres cossos puntuals sotmesos només a la seva mútua interacció gravitatòria, si són conegudes les posicions i velocitats dels cossos en un moment inicial.

Nou!!: Massa і Problema dels tres cossos · Veure més »

Procés Penrose

En el camp de la física dels forats negre, el procés Penrose és el nom donat a un procés físic que pot extreure l'energia d'un forat negre en rotació (forat negre de Kerr o forat negre de Kerr-Newman).

Nou!!: Massa і Procés Penrose · Veure més »

Profunditat de penetració de London

En els superconductors, la profunditat de penetració de London (normalment indicada com \lambdao \lambda_L) caracteritza la distància a la qual un camp magnètic penetra en un superconductor i arriba a ser igual a e^ vegades el del camp magnètic a la superfície del superconductor.

Nou!!: Massa і Profunditat de penetració de London · Veure més »

Programa Tiangong

El Tiangong (en xinès: 天宫 en pinyin: Tiāngōng traduït literalment en català com a: Palau celestial) és un programa d'estacions espacials de la Xina, amb l'objectiu de crear una tercera generació d'estació espacial, comparable a la Mir.

Nou!!: Massa і Programa Tiangong · Veure més »

Projecte HATNet

El projecte HATNet (Hungarian Automated Telescope Network) és una xarxa de sis petits telescopis "HAT" completament automatitzats. L'objectiu científic del projecte és detectar i caracteritzar planetes extrasolars utilitzant el mètode de trànsit. Aquesta xarxa s'utilitza també per trobar i seguir les estrelles variables brillants.

Nou!!: Massa і Projecte HATNet · Veure més »

Projecte Longshot

1. Configuració inicial 2. Configuració als 33 anys 3. Configuració als 67 anys 4. Configuració als 100 anys El Projecte Longshot és un disseny d'una nau espacial interestel·lar no-tripulada prevista per viatjar a l'estrella Alfa Centauri B, impulsada per propulsió nuclear de pulsació.

Nou!!: Massa і Projecte Longshot · Veure més »

Propergol

El propergol és una font energètica que és independent del medi que l'envolta, és a dir, els motors que utilitzen propergols no necessiten l'aire atmosfèric per a funcionar.

Nou!!: Massa і Propergol · Veure més »

Propietat física

Una propietat física és una qualitat d'un objecte o sistema físic a la qual se li poden assignar diferents valors com a resultat d'un mesurament quantitatiu.

Nou!!: Massa і Propietat física · Veure més »

Propietats intensives

Les propietats intensives són aquelles propietats físiques, químiques, organolèptiques, etc.

Nou!!: Massa і Propietats intensives · Veure més »

Propietats intensives i extensives

En ciències físiques, una propietat intensiva (o variable intensiva) és una magnitud física d'un sistema que no depèn de la mida del sistema o de la quantitat de matèria del sistema (és invariant d'escala).

Nou!!: Massa і Propietats intensives i extensives · Veure més »

Propietats intrínseques i extrínseques

En ciència i enginyeria, una propietat intrínseca és una propietat d'un subjecte especificat que existeix en si mateix o dins del subjecte.

Nou!!: Massa і Propietats intrínseques i extrínseques · Veure més »

Propulsió a reacció

La propulsió a reacció és una tècnica que permet fer avançar un cos.

Nou!!: Massa і Propulsió a reacció · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Massa і Protó · Veure més »

PSR B1913+16

PSR B1913+16 (també conegut com a J1915+1606) és un púlsar en un sistema estel·lar binari, en òrbita amb un altre estel al voltant d'un centre de massa.

Nou!!: Massa і PSR B1913+16 · Veure més »

Puresa (gas)

La puresa o purea d'un gas indica la quantitat d'altres gasos que conté.

Nou!!: Massa і Puresa (gas) · Veure més »

Quadrat (àlgebra)

El quadrat és la segona potència d'un nombre, és a dir, el resultat de multiplicar un nombre per ell mateix.

Nou!!: Massa і Quadrat (àlgebra) · Veure més »

Quantitat

La quantitat és el que resulta d'una mesura (d'una magnitud) i s'expressa amb nombres.

Nou!!: Massa і Quantitat · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Massa і Quantitat de moviment · Veure més »

Quark

En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.

Nou!!: Massa і Quark · Veure més »

Quark b

El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).

Nou!!: Massa і Quark b · Veure més »

Quark c

El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.

Nou!!: Massa і Quark c · Veure més »

Quark d

El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.

Nou!!: Massa і Quark d · Veure més »

Quark s

El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.

Nou!!: Massa і Quark s · Veure més »

Quark t

El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.

Nou!!: Massa і Quark t · Veure més »

Quark u

El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.

Nou!!: Massa і Quark u · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Nou!!: Massa і Quilogram · Veure més »

Quilopond

El quilopond (símbol kp), també anomenat freqüentement quilogram-força (símbol kgf), és una antiga unitat de força que es defineix com aquella força que imparteix una acceleració gravitatòria normal/estàndard (9,80665 m/s² o 32,184 peus/s²) a la massa d'un quilogram.

Nou!!: Massa і Quilopond · Veure més »

Quirat (unitat)

En joieria, el quirat és una unitat de massa utilitzada per a les gemmes que equival a 1/140 d'unça, a 1/2240 de lliura, o a 202,83 mil·ligrams.

Nou!!: Massa і Quirat (unitat) · Veure més »

Radi clàssic de l'electró

El radi clàssic de l'electró, també conegut com a radi de Lorentz o longitud de dispersió de Thomson, indica la mida aproximada de l'electró si la seva massa fos generada exclusivament a partir de la seva energia potencial electroestàtica, sense tenir en compte efectes quàntics.

Nou!!: Massa і Radi clàssic de l'electró · Veure més »

Radi de Larmor

El radi de Larmor (també conegut com a giroradi o radi de ciclotró) és el radi del cercle que segueix una partícula carregada en presència d'un camp magnètic uniforme.

Nou!!: Massa і Radi de Larmor · Veure més »

Radi de Schwarzschild

Radi de Schwarzschild a un forat negre. El radi de Schwarzschild és el radi mínim que ha de tenir un astre per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície vers l'espai exterior.

Nou!!: Massa і Radi de Schwarzschild · Veure més »

Radiació de Txerenkov

Radiació Txerenkov provinent de l'interior del nucli del reactor nuclear Triga Front d'ones de la radiació de Txerenkov. La radiació de Txerenkov o llum de Txerenkov (de vegades escrit Čerenkov) és un fenomen similar a un bang sònic, i produeix una llum, habitualment blavosa, quan una partícula carregada es desplaça dins un medi amb una velocitat superior a la velocitat de la llum dins d'aquest medi (que sempre és inferior a la velocitat de la llum al buit).

Nou!!: Massa і Radiació de Txerenkov · Veure més »

Radiador passiu (altaveu)

Caixa de radiador passiu amb radiador passiu de muntatge frontal; També s'utilitza el muntatge posterior o lateral. Un recinte d'altaveus que utilitza un radiador passiu (PR) normalment conté un "altaveu actiu" (o controlador principal) i un radiador passiu (també conegut com a "con de drone").

Nou!!: Massa і Radiador passiu (altaveu) · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Massa і Radioactivitat · Veure més »

Rasalas

Rasalas (Mi del Lleó / μ Leonis) és un estel en la constel·lació del Lleó.

Nou!!: Massa і Rasalas · Veure més »

Rasalhague

Ras Alhage Rasalhague (Alfa del Serpentari / α Ophiuchi) és una estrella de magnitud aparent +2,08 i la més brillant de la constel·lació del Serpentari, el portador de la serp.

Nou!!: Massa і Rasalhague · Veure més »

Reacció nuclear

Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.

Nou!!: Massa і Reacció nuclear · Veure més »

Reactor catalític heterogeni

Un reactor catalític heterogeni és un tipus de reactor químic dins dels qual una reacció química és catalitzada mitjançant un catalitzador heterogeni.

Nou!!: Massa і Reactor catalític heterogeni · Veure més »

Reactor nuclear

Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.

Nou!!: Massa і Reactor nuclear · Veure més »

Redefinició de «planeta» de 2006

L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar altres objectes a part dels nou tradicionals.

Nou!!: Massa і Redefinició de «planeta» de 2006 · Veure més »

Regla de Bergmann

Dona esquimal. Dona masai, una ètnia força alta. El país on la mitjana de la població és la més alta del món és, tanmateix, Holanda. La regla de Bergmann és una regla establerta per Karl Christian Bergmann el 1847 que diu que els animals que s'adapten al fred tendeixen a ser més grans que els que viuen en climes calorosos.

Nou!!: Massa і Regla de Bergmann · Veure més »

Regla OZI

En física de partícules, la regla d'OZI (o regla Okubo-Zweig-Iizuka) és una condició predita per la teoria de la interacció forta, cromodinàmica quàntica (QCD) per a explicar per què certs modes de desintegració d'hadrons apareixen menys freqüentment del que hom podria esperar simplement per arguments de massa de les partícules "filles".

Nou!!: Massa і Regla OZI · Veure més »

Relació massa/lluminositat

En astrofísica i cosmologia física la relació massa/lluminositat, normalment expreassada com a M/L o amb el símbol \Upsilon és el quocient entre la massa total d'un volum (normalment a escala d'una galàxia o un cúmul de galàxies) i la seva lluminositat.

Nou!!: Massa і Relació massa/lluminositat · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Massa і Relativitat especial · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Massa і Relativitat general · Veure més »

Rellotge de pèndola

Rellotge de pèndola. Els rellotges de pèndola o de pèndol(a), rellotge de paret o rellotge de fusta va ser inventat l'any 1656 per Christiaan Huygens.

Nou!!: Massa і Rellotge de pèndola · Veure més »

Rendiment nuclear

Comparació del rendiment (en quilotones) i pes (en quilograms) de diverses armes nuclears desenvolupades als Estats Units El rendiment explosiu d'una arma nuclear, en anglès: yield of a nuclear weapon, és la quantitat d'energia descarregada quan detona una arma nuclear expressada normalment en “equivalent TNT” (la massa equivalent estandarditzada del trinitrotoluè la qual, si fos detonada, podria produir la mateixa descàrrega d'energia), ja sia en quilotones/kilotons (kt—thousands of tons of TNT) o en megatones/megatons (Mt—millions of tons of TNT), però de vegades també en terajoules (1 quilotó de TNT.

Nou!!: Massa і Rendiment nuclear · Veure més »

Rho de la Corona Boreal

Rho de la Corona Boreal (ρ Coronae Borealis) és un estel de la constel·lació de la Corona Boreal de magnitud aparent +5,40.

Nou!!: Massa і Rho de la Corona Boreal · Veure més »

Rigidesa (electromagnetisme)

En electromagnetisme, la rigidesa és una mesura de la resistència d'una partícula carregada a ser deflectida per un camp magnètic.

Nou!!: Massa і Rigidesa (electromagnetisme) · Veure més »

Robert Andrews Millikan

Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.

Nou!!: Massa і Robert Andrews Millikan · Veure més »

Robert Boyle

Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.

Nou!!: Massa і Robert Boyle · Veure més »

Rotació

Els cavallets són un exemple de sistema en rotació La rotació o moviment de rotació és el moviment d'un cos al voltant d'una recta anomenada eix de rotació.

Nou!!: Massa і Rotació · Veure més »

S-IC

LS-IC ("essa u cé") va ser el primer tram del coet Saturn V. Va ser construït per Boeing.

Nou!!: Massa і S-IC · Veure més »

Satèl·lits de Mart

Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.

Nou!!: Massa і Satèl·lits de Mart · Veure més »

Símbol d'estimació

Signe d'estimació El signe d'estimació (℮) és una marca que per llei ha de ser afegida a la massa o volum nominal imprès en productes envasats de venda a la Unió Europea.

Nou!!: Massa і Símbol d'estimació · Veure més »

Súper-Terra

Neptú En astronomia es diu súper-Terra o superterra a un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) de tipus rocós que té una massa d'entre 1,9 –5 i 10 vegades la massa terrestre (M⊕); Una superterra és un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) amb una massa que es trobi entre la de la Terra i la dels gegants gasosos del sistema solar.

Nou!!: Massa і Súper-Terra · Veure més »

Semieix major

El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.

Nou!!: Massa і Semieix major · Veure més »

Separació de càrrega fotoinduïda

La separació de càrrega fotoinduïda és el procés pel qual un electró pertanyent a un àtom o molècula, s'excita a un nivell d'energia més elevat per l'absorció d'un fotó, quedant l'àtom o la molècula a l'abast d'un receptor d'electrons proper.

Nou!!: Massa і Separació de càrrega fotoinduïda · Veure més »

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Nou!!: Massa і Seqüència principal · Veure més »

Seravezza

Seravezza és un comune (municipi) de la província de Lucca, a la regió italiana de la Toscana.

Nou!!: Massa і Seravezza · Veure més »

Sfermió

En teories supersimètriques de física de partícules, un sfermió és la partícula d'espín-0 (és a dir bosònica) supercompanya associada a cada fermió (és a dir d'espin-1/2, quarks i leptons).

Nou!!: Massa і Sfermió · Veure més »

Shenzhou 5

Shenzhou 5 (xinès: 神舟五号; pinyin: shénzhōu wǔ hào) va ser la primera missió de vol espacial humà del programa espacial xinès, llançada el 15 d'octubre de 2003.

Nou!!: Massa і Shenzhou 5 · Veure més »

Sigma Serpentis

Sigma Serpentis (σ Ser / 50 Serpentis / HD 147449) és un estel en la constel·lació del Serpent, situada en Serpens Caput —el cap de la serp—.

Nou!!: Massa і Sigma Serpentis · Veure més »

Simbologia astronòmica

La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.

Nou!!: Massa і Simbologia astronòmica · Veure més »

Simulació molecular

Simulació molecular o modelat molecular és un terme complex que fa referència a una sèrie de mètodes teòrics i tècniques computacionals per a modelar o mimetitzar el comportament de les molècules.

Nou!!: Massa і Simulació molecular · Veure més »

Sincrociclotró

Una part de l'imant del sincrociclotró Orsay, ara utilitzat pel centre de teràpia de protons. Un sincrociclotró és un accelerador de partícules en què la freqüència del camp elèctric de radiofreqüència (que s'utilitza per accelerar les partícules) es varia amb el temps per compensar l'augment de massa de les partícules accelerades a mesura que la seva velocitat comença a acostar-se a la velocitat de la llum.

Nou!!: Massa і Sincrociclotró · Veure més »

Sistema CGS

El sistema CGS és un sistema d'unitats basat en el centímetre, el gram i el segon.

Nou!!: Massa і Sistema CGS · Veure més »

Sistema d'estrelles

Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.

Nou!!: Massa і Sistema d'estrelles · Veure més »

Sistema de coordenades cartesianes

Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.

Nou!!: Massa і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »

Sistema Internacional d'Unitats

Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.

Nou!!: Massa і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Massa і Sistema solar · Veure més »

Sistema termodinàmic

Sistema, frontera i entorn Un sistema termodinàmic és una regió macroscòpica definida de l'univers que s'estudia a partir dels principis de la termodinàmica.

Nou!!: Massa і Sistema termodinàmic · Veure més »

Slug

Lslug és una unitat de massa del sistema anglosaxó que equival a 14,594 quilograms.

Nou!!: Massa і Slug · Veure més »

Societat de consum

La societat de consum o la societat de consum de masses és un terme utilitzat en economia i sociologia per a designar el tipus de societat que es correspon amb una etapa avançada de desenvolupament industrial capitalista i que es caracteritza pel consum massiu de béns i serveis, disponibles gràcies a la seva producció massiva.

Nou!!: Massa і Societat de consum · Veure més »

Soiuz 1

Soiuz 1 (Союз 1, Unió 1) va ser un vol espacial tripulat del programa espacial soviètic.

Nou!!: Massa і Soiuz 1 · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Massa і Sol · Veure més »

Sonar

Popa d'una fragata francesa de la classe F-70 mostrant un '''sonar''' tipus VDS (''Variable Depth Sonar'' Sonar de Profunditat Variable) remolcat en posició de transport. Esquema d'un sonar El sonar (acrònim de Sound Navigation And Ranging) és un sistema de localització submarí similar al basat en l'emissió d'ultrasons, que reboten en els cossos submarins, i la recepció i interpretació dels seus ressons.

Nou!!: Massa і Sonar · Veure més »

Stargate (aparell)

LStargate (en català, Porta Estel·lar) és un dispositiu fictici que apareix de forma recurrent en la sèrie televisiva Stargate SG-1 i en les seves sèries seqüela i paral·leles Stargate Atlantis i Stargate Universe.

Nou!!: Massa і Stargate (aparell) · Veure més »

Stazzema

Stazzema és un comune (municipi) de la província de Lucca, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 80km al nord-oest de Florència i uns 25 km al nord-oest de Lucca.

Nou!!: Massa і Stazzema · Veure més »

Step

Step és un programa simulador de fenòmens físics en 2D lliure que forma part del projecte Kdeedu de l'escriptori KDE.

Nou!!: Massa і Step · Veure més »

STS-100

STS-100 va ser una reeixida missió del Transbordador espacial Endeavour, la qual va realitzar el subministrament a l'ISS i va continuar la seva construcció.

Nou!!: Massa і STS-100 · Veure més »

STS-101

La missió STS-101 va ser una missió realitzada pel Transbordador espacial Atlantis, destinada a dur subministraments a l'Estació Espacial Internacional, preparar l'arribada del mòdul Zvezdà i elevar la seva òrbita a 402 quilòmetres.

Nou!!: Massa і STS-101 · Veure més »

STS-102

STS-102 va ser una missió del transbordador espacial amb destinació a l'Estació Espacial Internacional (ISS) dut a terme pel Transbordador Espacial ''Discovery'' i llançat des del Kennedy Space Center, Florida.

Nou!!: Massa і STS-102 · Veure més »

STS-103

La STS-103 fou una missió del Discovery de manteniment del Telescopi Espacial Hubble.

Nou!!: Massa і STS-103 · Veure més »

STS-105

La STS-105 va ser una missió duta a terme amb el Transbordador espacial Discovery.

Nou!!: Massa і STS-105 · Veure més »

STS-106

STS-106 va ser una missió realitzada pel transbordador espacial Atlantis, el qual es va acoblar a l'Estació Espacial Internacional i li va lliurar subministraments i instal·lar el mòdul Zvezdà.

Nou!!: Massa і STS-106 · Veure més »

STS-107

Llançament del transbordador espacial Columbia en la missió STS-107. Enlairament de la missió STS-107. La tripulació del Columbia (missió STS-107), durant la seva estada de 15 dies a l'espai. La missió STS-107 va ser una fallida missió del transbordador espacial Columbia que va acabar en tragèdia quan el transbordador es va desintegrar durant la reentrada en l'atmosfera terrestre l'1 de febrer de 2003 causant la mort de tota la tripulació.

Nou!!: Massa і STS-107 · Veure més »

STS-108

La STS-108 va ser una missió duta a terme amb el transbordador espacial Endeavour.

Nou!!: Massa і STS-108 · Veure més »

STS-109

La missió STS-109 (SM3B) va ser una missió del transbordador espacial llançada des del centre espacial John F. Kennedy l'1 de març de 2002.

Nou!!: Massa і STS-109 · Veure més »

STS-110

La missió STS-110 va ser una missió a l'Estació espacial internacional del transbordador espacial Atlantis llançada des del centre espacial John F. Kennedy el 8 d'abril de 2002.

Nou!!: Massa і STS-110 · Veure més »

STS-111

La missió STS-111 va ser una missió a l'Estació espacial internacional del transbordador espacial Endeavour llançada des del centre espacial John F. Kennedy el 5 de juny de 2002.

Nou!!: Massa і STS-111 · Veure més »

STS-112

La missió STS-112 va ser una missió a l'Estació espacial internacional del transbordador espacial Atlantis llançada des del centre espacial John F. Kennedy el 7 d'octubre de 2002.

Nou!!: Massa і STS-112 · Veure més »

STS-113

La missió STS-113 va ser una missió de la NASA del 23 novembre al 7 de desembre de 2002.

Nou!!: Massa і STS-113 · Veure més »

STS-114

La missió STS -114 del Transbordador espacial Discovery va ser llançada a les 10:39 EDT (14:39 UTC), el 26 de juliol de 2005.

Nou!!: Massa і STS-114 · Veure més »

STS-115

La missió STS -115 fou la primera a continuar la construcció de l'Estació Espacial Internacional després del desastre del Columbia, seguint amb les dues missions "Retorn al vol", STS-114 i STS-121.

Nou!!: Massa і STS-115 · Veure més »

STS-116

La missió STS-116 es va realitzar al mes de desembre de 2006.

Nou!!: Massa і STS-116 · Veure més »

STS-117

La STS-117 va ser una missió de la NASA planificada per continuar amb la seqüència de muntatge de l'Estació Espacial Internacional.

Nou!!: Massa і STS-117 · Veure més »

STS-118

La missió STS-118 va ser una missió a l'Estació Espacial Internacional que va dur a terme el Transbordador Espacial Endeavour.

Nou!!: Massa і STS-118 · Veure més »

STS-120

La missió STS-120 fou una missió del transbordador espacial a l'Estació Espacial Internacional (EEI) llançada el 23 d'octubre del 2007 i que durà 15 dies.

Nou!!: Massa і STS-120 · Veure més »

STS-121

El STS-121 va ser una missió del transbordador espacial a l'Estació Espacial Internacional (ISS) a través del Transbordador espacial ''Discovery''.

Nou!!: Massa і STS-121 · Veure més »

STS-27

STS-27 fou la missió número 27 del programa del transbordador espacial estatunidenc i el tercer vol del transbordador ''Atlantis'', sent la segona missió després del desastre del transbordador espacial ''Challenger'' el 28 de gener del 1986.

Nou!!: Massa і STS-27 · Veure més »

STS-92

La STS-92 va ser una missió duta a terme pel Transbordador espacial Discovery la qual va instal·lar diversos components de l'Estació Espacial Internacional com el segment Z1, giroscopis, un port d'acoblament, entre altres.

Nou!!: Massa і STS-92 · Veure més »

STS-93

La missió STS-93 va ser la missió número 95 del transbordador espacial, la número 26 del Columbia i la número 21 dels llançaments nocturns.

Nou!!: Massa і STS-93 · Veure més »

STS-96

La missió STS-96 fou la vintesisena missió del transbordador espacial Discovery i la segona missió a l'Estació Espacial Internacional (ISS).

Nou!!: Massa і STS-96 · Veure més »

STS-97

STS-97 va ser una missió del transbordador espacial amb destinació a l'Estació Espacial Internacional (ISS) dut a terme pel Transbordador Espacial ''Endeavour''.

Nou!!: Massa і STS-97 · Veure més »

STS-98

STS-98 va ser una missió del Transbordador Espacial en el 2001 a l'Estació Espacial Internacional (ISS) dut a terme pel Transbordador Espacial '' Atlantis''.

Nou!!: Massa і STS-98 · Veure més »

STS-99

La missió STS-99 va tenir com a objectiu utilitzar un radar topogràfic per obtenir imatges tridimensionals de la superfície de la Terra.

Nou!!: Massa і STS-99 · Veure més »

Subrahmanyan Chandrasekhar

, conegut habitualment com Chandra, fou un físic i astrònom indi guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.

Nou!!: Massa і Subrahmanyan Chandrasekhar · Veure més »

Supercompany

En física teòrica de partícules, un supercompany (també spartícula o superpartícula) és una partícula elemental hipotètica, predita en teories supersimètriques.

Nou!!: Massa і Supercompany · Veure més »

Superfície equipotencial

Superfícies equipotencials d'un dipol elèctric: les línies de la figura representen la intersecció de les superfícies equipotencials amb el pla de simetria paral·lel al moment dipolar. Una superfície equipotencial és el lloc geomètric dels punts d'un camp escalar en els quals el "potencial de camp" o valor numèric de la funció que representa el camp és constant.

Nou!!: Massa і Superfície equipotencial · Veure més »

Superfície específica

El carbó actiu és un dels materials amb més superfície específica. Té 500 metres quadrats per cada gram. La superfície específica es refereix a la superfície real d'un objecte per oposició a la superfície aparent.

Nou!!: Massa і Superfície específica · Veure més »

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Nou!!: Massa і Supernova · Veure més »

SuperWASP

El projecte SuperWASP (Wide Angle Search for Planets) (Recerca Gran Angular de Planetes) és una recerca automatitzada de planetes extrasolars a través del mètode de trànsit astronòmic.

Nou!!: Massa і SuperWASP · Veure més »

Takaaki Kajita

(Higashimatsuyama, 9 de març de 1959) és un físic japonès especialitzat en Física de partícules, conegut pels seus estudis i investigacions amb neutrins a l'observatori Super-Kamiokande, i premi Nobel de Física juntament amb el també físic canadenc Arthur B. McDonald, el 2015, «pel descobriment de les oscil·lacions dels neutrins».

Nou!!: Massa і Takaaki Kajita · Veure més »

Tanca de contenció

Un barril taronja indica que els cossos d'amortiment requereixen ser reparats després d'haver complert amb el seu objectiu. Els objectes més suaus del guarda-rail van ser destrossats abans que l'impacte arribés a la barrera de concret. Una tanca o barrera de contenció pot ser present a prop de la trajectòria d'un objecte en moviment, on particularment existeix la probabilitat que hi pugui haver una col·lisió amb un dany relativament significant donat la seva massa i velocitat amb relació al seu contorn.

Nou!!: Massa і Tanca de contenció · Veure més »

Títol de vapor

En termodinàmica, la qualitat del vapor és la fracció de massa liquida d'una barreja de vapor i aigua saturada; és a dir, el vapor saturat té una "qualitat" del 100% i el líquid saturat té una "qualitat" del 0%.

Nou!!: Massa і Títol de vapor · Veure més »

Teide 1

Visió artística de Teide 1. Teide 1 va ser la primera nana marró identificada.

Nou!!: Massa і Teide 1 · Veure més »

Telescopi XO

El Telescopi XO és un telescopi situat al cim de 3.054 m de Haleakala a Maui, Hawaii, format per un parell de lens de teleobjectiu de 200 mm. El projecte XO utilitza per detectar planetes extrasolars que empren el mètode de trànsit. És similar al telescopi de rastreig TrES.

Nou!!: Massa і Telescopi XO · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Massa і Temperatura · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Massa і Temps · Veure més »

Temps de Planck

El temps de Planck (tP) és l'interval de temps més curt que té significat físic, i qualsevol interval de temps inferior per definició és refratari a qualsevol descripció coronològica.

Nou!!: Massa і Temps de Planck · Veure més »

Tenontosaure

El tenontosaure (Tenontosaurus) és un gènere de dinosaure ornitòpode.

Nou!!: Massa і Tenontosaure · Veure més »

Tensor

Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.

Nou!!: Massa і Tensor · Veure més »

Teorema de Landau-Yang

En mecànica quàntica, el teorema de Landau–Yang és una regla de selecció per a partícules que decauen en dos fotons reals.

Nou!!: Massa і Teorema de Landau-Yang · Veure més »

Teorema de Noether

El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.

Nou!!: Massa і Teorema de Noether · Veure més »

Teorema del transport de Reynolds

El teorema del transport de Reynolds, o simplement teorema de Reynolds, és un teorema analític que permet avaluar la velocitat de canvi de qualsevol propietat o característica d'un fluid examinant-ne el flux a través d'un volum de control.

Nou!!: Massa і Teorema del transport de Reynolds · Veure més »

Teoria cinètica molecular

La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.

Nou!!: Massa і Teoria cinètica molecular · Veure més »

Teoria clàssica de camps

Una teoria clàssica de camps és una teoria física que pronostica com un o més camps físics interaccionen amb la matèria. El terme 'teoria clàssica de camps' és generalment reservat per descriure aquelles teories físiques que descriuen l'electromagnetisme i la gravitació, dos de les forces fonamentals de la natura.

Nou!!: Massa і Teoria clàssica de camps · Veure més »

Teoria de cordes

model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).

Nou!!: Massa і Teoria de cordes · Veure més »

Teoria de cordes bosònica

La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a finals de la dècada del 1960 i que porta el nom de Satyendra Nath Bose.

Nou!!: Massa і Teoria de cordes bosònica · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Massa і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria de sistemes

La teoria general de sistemes, teoria de sistemes, teoria sistèmica, enfocament sistèmic o pensament sistèmic és un esforç d'estudi interdisciplinari que tracta de trobar les propietats comunes a entitats o els sistemes, que es presenten en tots els nivells de la realitat, però que són objectiu tradicionalment de disciplines acadèmiques diferents.

Nou!!: Massa і Teoria de sistemes · Veure més »

Teoria de Yang–Mills

En física teòrica, la teoria de Yang-Mills és una teoria de gauge basada en el grup unitari especial SU(N), o de forma general en qualsevol grup semi-simple de Lie compacte.

Nou!!: Massa і Teoria de Yang–Mills · Veure més »

Teoria del flogist

La teoria de flogist (del grec φλογιστόν phlŏgistón "inflamable" de φλόξ phlóx "foc") és una teoria científica antiga, creada el 1667 per Johann Joachim Becher, pel qual a més a més dels quatre elements clàssics dels grecs, hi havia un element addicional semblant a un foc, anomenat el flogist, que estava contingut dins dels cossos combustibles, i alliberat, a graus més petits o més grans, durant la combustió.

Nou!!: Massa і Teoria del flogist · Veure més »

Teoria M

En física, la teoria M és una teoria que unifica totes les versions consistents de la teoria de supercordes.

Nou!!: Massa і Teoria M · Veure més »

Terça

Una terça és una unitat tradicional catalana per a mesurar la massa.

Nou!!: Massa і Terça · Veure més »

Tetraquark

doi.

Nou!!: Massa і Tetraquark · Veure més »

Theta de la Quilla

Theta de la Quilla (θ Carinae) és un estel a la constel·lació de la Quilla de magnitud aparent +2,74.

Nou!!: Massa і Theta de la Quilla · Veure més »

Time of Flight

Fig 1. Representació gràfica del Temps de vol El temps de vol (normalment conegut com a TOF, de l'anglès Time Of Flight) és la mesura del temps que triga un objecte, una partícula o una ona (acústica, electromagnètica o d'altra mena) en recórrer una distància determinada en un mitjà determinat A partir de la mesura del temps és possible obtenir la distància recorreguda, la velocitat i altres magnituds com l'energia cinètica o com a forma d'aprendre sobre les propietats de la partícula o del medi (com ara la composició o el cabal).

Nou!!: Massa і Time of Flight · Veure més »

Tipus hipotètics de bioquímica

Els tipus hipotètics de bioquímica són els diferents tipus de bioquímiques especulatives de formes de vida extraterrestre radicalment diferents de les que es coneixen a la Terra.

Nou!!: Massa і Tipus hipotètics de bioquímica · Veure més »

Tona (unitat)

Una tona és una unitat de mesura de la massa que equival a 1.000 kg.

Nou!!: Massa і Tona (unitat) · Veure més »

Torpil

Torpil (i Rurki z kremem) és un producte de pastisseria de la cuina turca i dels Balcans fet a base d'una massa de milfulls, farcit amb una crema pastissera feta, generalment, de llet, farina comuna, mantega (o margarina), vainilla, sucre i ous.

Nou!!: Massa і Torpil · Veure més »

Tortilla xip

Una noia menja tortilla xips amb ''pico de gallo''. Una tortilla xip és un aperitiu elaborat d'un tros de tortilla de moresc, o de massa aplanat en forma de disc, fregit en oli.

Nou!!: Massa і Tortilla xip · Veure més »

Trajectòria (cinemàtica)

Trajectòria parabòlica Una trajectòria o trajecte de vol és el camí que un objecte amb massa en moviment segueix a través de l'espai en funció del temps.

Nou!!: Massa і Trajectòria (cinemàtica) · Veure més »

Transferència de massa

La transferència de massa és el moviment net de la massa des d'un lloc, normalment significa un corrent, fase, fracció o component, fins a un altre.

Nou!!: Massa і Transferència de massa · Veure més »

TRAPPIST-1

Posició de TRAPPIST-1 (en roig) a la constel·lació d'Aquari.TRAPPIST-1, coneguda també com a 2MASS J23062928-0502285, és una estrella nana ultra-freda de tipus espectral M8 V (nana roja de tipus avançat) ubicada a de la Terra, a la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Massa і TRAPPIST-1 · Veure més »

Trencament espontani de simetria

Aquest diagrama il·lustra gràficament el funcionament del trencament espontani de la simetria. A un nivell d'energia prou alt, la bola ocupa el centre (el punt més baix), i el resultat és simètric. A nivells d'energia més petits, el centre esdevé inestable i la bola roda vers el punt més baix, però fent això, passa a ocupar una posició arbitrària i el resultat és que es trenca la simetria. La posició resultant no és simètrica. El trencament espontani de simetria és un concepte de la física teòrica que té un paper particularment important en el model estàndard en la física de les partícules elementals, el mecanisme de Brout-Englert-Higgs.

Nou!!: Massa і Trencament espontani de simetria · Veure més »

TW de l'Hidra Femella

miniatura TW de l'Hidra Femella (TW Hydrae) és un estel en la constel·lació d'Hidra de magnitud aparent +11,1.

Nou!!: Massa і TW de l'Hidra Femella · Veure més »

Ugo Mazzucchelli

Ugo Mazzucchelli (Carrara, Toscana, 5 de juny de 1903 - Carrara, 6 de gener de 1997), fou un antifeixista i partisà anarquista italià.

Nou!!: Massa і Ugo Mazzucchelli · Veure més »

Unitat atòmica

Les unitats atòmiques (ua) són un sistema d'unitats adequat per a la física atòmica, l'electromagnetisme i l'electrodinàmica quàntica, especialment perquè està enfocat a les propietats dels electrons.

Nou!!: Massa і Unitat atòmica · Veure més »

Unitat bàsica del Sistema Internacional

Les 7 unitats del Sistema Internacional i les interdependències de les seves definicions Una unitat bàsica o unitat base és una unitat de mesura del Sistema Internacional considerada com a primordial, ja que serveix per definir totes les altres unitats derivades.

Nou!!: Massa і Unitat bàsica del Sistema Internacional · Veure més »

Unitat de massa atòmica

La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.

Nou!!: Massa і Unitat de massa atòmica · Veure més »

Unitat de mesura

Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.

Nou!!: Massa і Unitat de mesura · Veure més »

Unitat formadora de colònies

La unitat formadora de colònies o UFC (o a vegades també CFU de l’anglès Colony-forming unit), és un tipus d'unitat de mesura indirecta emprada per tal de realitzar una quantificació de microorganismes en mostres tant sòlides com líquides, i que poden ser d’origen natural o mostres de laboratori.

Nou!!: Massa і Unitat formadora de colònies · Veure més »

Unitat internacional

Unitat internacional, en anglès:international unit, en farmacologia és una unitat que mesura l'activitat biològica o l'efecte d'una substància.

Nou!!: Massa і Unitat internacional · Veure més »

Unitat natural

En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.

Nou!!: Massa і Unitat natural · Veure més »

Unitats de Planck

Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.

Nou!!: Massa і Unitats de Planck · Veure més »

Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen

El que segueix és una llista d'unitats que no es defineixen com a part del Sistema Internacional d'Unitats (SI) però s'hi mencionen, ja sigui perquè la Conferència General de Pesos i Mesures n'accepta l'ús com a múltiples o submúltiples d'unitats del SI, tenen una aplicació important arreu del món o s'utilitzen a bastament.

Nou!!: Massa і Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen · Veure més »

Vagli Sotto

Vagli Sotto és un comune (municipi) de la província de Lucca, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 90 km al nord-oest de Florència i uns 35 km al nord-oest de Lucca.

Nou!!: Massa і Vagli Sotto · Veure més »

Valor d'expectació del buit

En teoria quàntica de camps, el valor d'expectació del buit (sovint també anomenat VEV, valor esperat del buit, o condensat) d'un operador donat és el seu valor mitjà esperat al buit. El valor d'expectació del buit d'un operador O és denotat normalment com a \langle O\rangle.

Nou!!: Massa і Valor d'expectació del buit · Veure més »

Varano

Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.

Nou!!: Massa і Varano · Veure més »

Vela solar

Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.

Nou!!: Massa і Vela solar · Veure més »

Velocitat

En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.

Nou!!: Massa і Velocitat · Veure més »

Velocitat d'escapament

Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.

Nou!!: Massa і Velocitat d'escapament · Veure més »

Velocitat orbital

La velocitat orbital d'un cos, generalment un planeta, un satèl·lit natural, un satèl·lit artificial, o una estrella múltiple, és la velocitat a la qual orbita al voltant del baricentre d'un sistema, normalment al voltant d'un altre cos més massiu.

Nou!!: Massa і Velocitat orbital · Veure més »

Velocitat radial

La velocitat radial és la velocitat d'un objecte respecte a la visual de l'observador.

Nou!!: Massa і Velocitat radial · Veure més »

Via Flamínia

La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.

Nou!!: Massa і Via Flamínia · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Nou!!: Massa і Via Làctia · Veure més »

Vitrall

Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.

Nou!!: Massa і Vitrall · Veure més »

Volant (mecànica)

Volant de cigonyal/base-embragatge En mecànica s'anomena volant a qualsevol disc que aproximadament tingui la massa desplaçada a l'exterior, podent estar format l'interior per un disc massís o radis.

Nou!!: Massa і Volant (mecànica) · Veure més »

Volum (termodinàmica)

En termodinàmica, el volum d'un sistema és un paràmetre extensiu important per descriure'n el seu estat termodinàmic.

Nou!!: Massa і Volum (termodinàmica) · Veure més »

Volum de control

En mecànica de fluids i termodinàmica, el volum de control és una abstracció matemàtica que s'utilitza en el procés de creació de models matemàtics de processos físics.

Nou!!: Massa і Volum de control · Veure més »

Voskhod 1

Voskhod 1 (Восход-1, Восход que significa en rus Sortida del sol) va ser la setena missió espacial tripulada de la Unió Soviètica.

Nou!!: Massa і Voskhod 1 · Veure més »

Voskhod 2

Voskhod 2 (Восход-2) va ser una missió espacial tripulada de la Unió Soviètica en març de 1965.

Nou!!: Massa і Voskhod 2 · Veure més »

Vostok 5

Vostok 5 (Восток-5, Orient 5 o Est 5) va ser una missió del programa espacial soviètica juntament amb la missió Vostok 6; igual que amb les dues missions anteriors del Vostok 3 i Vostok 4 permetent a les dues naus espacials Vostok s'acostessin una de l'altra en òrbita i establir contacte per ràdio.

Nou!!: Massa і Vostok 5 · Veure més »

Vulcanisme a Io

Io El vulcanisme a Io, un satèl·lit de Júpiter, crea fluxos de lava, pous volcànics i plomalls de sofre i diòxid de sofre que fan centenars de quilòmetres d'alçada.

Nou!!: Massa і Vulcanisme a Io · Veure més »

W de la Verge

W de la Verge (W Virginis) és el nom d'un estel variable en la constel·lació de la Verge que es troba a més de 11.000 anys llum del Sistema Solar. Va ser descoberta per l'astrònom Eduard Schönfeld en 1866.

Nou!!: Massa і W de la Verge · Veure més »

WASP-12

WASP-12 (2MASS J06303279+2940202) és una estrella de la constel·lació del Cotxer, visualment situada a 55 minuts d'arc de l'estrella variable RT Aurigae.

Nou!!: Massa і WASP-12 · Veure més »

WASP-17b

WASP-17b és un exoplaneta de la constel·lació de l'Escorpió que orbita a l'estrella WASP-17.

Nou!!: Massa і WASP-17b · Veure més »

WASP-1b

WASP-1b és un exoplaneta que orbita l'estrella WASP-1, a més de 1000 anys llum de la Terra, a Andròmeda.

Nou!!: Massa і WASP-1b · Veure més »

Weí

En física teòrica de partícules, el Weí ('Wino' en anglès) és una partícula elemental hipotètica supercompanya del bosó W (mediador de la interacció nuclear feble).

Nou!!: Massa і Weí · Veure més »

Wolfgang Paul

Wolfgang Paul (Lorenzkirch, Alemanya, 1913 - Bonn, 1993) fou un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.

Nou!!: Massa і Wolfgang Paul · Veure més »

Xapata

Una xapata a llesques La xapata (en italià Ciabatta, AFI, literalment sabatilla) és una mena de pa d'origen italià, de forma allargada i aplanada amb vores irregulars (com una sabatilla de roba).

Nou!!: Massa і Xapata · Veure més »

Xarxa japonesa

Les xarxes japoneses les fan servir ornitòlegs, quiropteròlegs i també caçadors furtius per capturar ocells i ratpenats salvatges per l'anellatge d'ocells o altres projectes de recerca.

Nou!!: Massa і Xarxa japonesa · Veure més »

XO-1

XO-1 és una nana groga de magnitud 11 situat aproximadament a 600 anys llum en la constel·lació de la Corona Boreal.

Nou!!: Massa і XO-1 · Veure més »

Zeta del Tucà

Zeta del Tucà (ζ Tucanae) és un estel en la constel·lació del Tucà de magnitud aparent +4,23.

Nou!!: Massa і Zeta del Tucà · Veure més »

Zetí

En física teòrica de partícules, el Zetí ('Zino' en anglès) és una partícula elemental hipotètica supercompanya del bosó Z (mediador de la interacció nuclear feble).

Nou!!: Massa і Zetí · Veure més »

Zircaloy

Vas de vodka fet amb zircaloy El zircaloy és un grup d'aliatges amb almenys un 95% de zirconi.

Nou!!: Massa і Zircaloy · Veure més »

Zona d'habitabilitat

En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície.

Nou!!: Massa і Zona d'habitabilitat · Veure més »

(11) Partènope

(11) Partènope és un asteroide gran i brillant del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Massa і (11) Partènope · Veure més »

(52) Europa

Europa és l'asteroide núm.

Nou!!: Massa і (52) Europa · Veure més »

(87) Sílvia

(87) Sílvia és un dels asteroides més grans del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Massa і (87) Sílvia · Veure més »

11 de l'Ossa Menor b

11 de l'Ossa Menor b (11 Ursae Minoris b) és un planeta extrasolarque orbita l'estrella gegant de tipus K 11 Ursae Minoris, localitzat aproximadament a 390 anys llum de distància, en la constel·lació de l'Ossa Menor.

Nou!!: Massa і 11 de l'Ossa Menor b · Veure més »

12 de Perseu

12 de Perseu (12 Persei) és un estel binari espectroscòpic a la constel·lació de Perseu.

Nou!!: Massa і 12 de Perseu · Veure més »

15 de la Sageta

15 de la Sageta (15 Sagittae) és un estel en la constel·lació de la Sageta, localitzada al sud de γ Sagittae, nord-oest de ρ Delphini i nord-est d'Altair (α Aquilae).

Nou!!: Massa і 15 de la Sageta · Veure més »

16 del Cigne

16 del Cigne (16 Cygni, abreujat com a 16 Cyg) és un sistema estel·lar triple localitzat aproximadament a 70 anys llum en la constel·lació del Cigne.

Nou!!: Massa і 16 del Cigne · Veure més »

18 de l'Escorpió

18 de l'Escorpió (18 Scorpii) és una estrella ubicada a uns 45,7 anys llum de la Terra al límit nord de la constel·lació de l'Escorpió.

Nou!!: Massa і 18 de l'Escorpió · Veure més »

2012 DA14

2012 DA14 o (367943) Duende és un asteroide proper a la Terra amb un diàmetre estimat de 50 m i una massa de 190.000 tones mètriques.

Nou!!: Massa і 2012 DA14 · Veure més »

23 d'Andròmeda

23 d'Andròmeda (23 Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Massa і 23 d'Andròmeda · Veure més »

29 d'Àries

29 d'Àries (29 Arietis) és un estel binari espectroscòpic de magnitud aparent +6,00 que, en mancar de denominació de Bayer, és conegut fonamentalment pel seu nombre de Flamsteed.

Nou!!: Massa і 29 d'Àries · Veure més »

2M1207

2M1207 és una estrella nana marró de tipus espectral M8, descoberta per John Gizis el 2001.

Nou!!: Massa і 2M1207 · Veure més »

2M1207 b

Imatge real d'2M1207 b i la seva estrella. Comparació de mida entre 2M1207 b i Júpiter. 2 M1207 b és un objecte de massa planetària que orbita a la nana marró 2M1207, a la constel·lació del Centaure, a uns 170 anys llum de la Terra.

Nou!!: Massa і 2M1207 b · Veure més »

37 dels Bessons

37 dels Bessons (37 Geminorum) és un estel en la constel·lació dels Bessons.

Nou!!: Massa і 37 dels Bessons · Veure més »

4 de l'Ossa Major b

4 de l'Ossa Major b (4 Ursae Majoris b) és un planeta extrasolar amb almenys 7.1 vegades la massa de Júpiter, que orbita el seu estel, π² Ursae Majoris a la constel·lació de l'Ossa Major.

Nou!!: Massa і 4 de l'Ossa Major b · Veure més »

47 de l'Ossa Major

47 de l'Ossa Major es troba força a prop del sistema solar: d'acord amb mesures astromètriques fetes pel satèl·lit Hipparcos, l'estrella té una paral·laxi de 71,11 mil·lèsimes d'arc de segon, que corresponen a una distància de 14,1 parsecs.

Nou!!: Massa і 47 de l'Ossa Major · Veure més »

47 de l'Ossa Major b

47 de l'Ossa Major b (47 Ursae Majoris b) és un planeta extrasolar que es troba a aproximadament 46 anys llum de la Terra a la constel·lació de l'Ossa Major.

Nou!!: Massa і 47 de l'Ossa Major b · Veure més »

5 Serpentis

5 Serpentis (5 Serpentis / HD 136202 / HR 5694) és un estel de magnitud aparent +5,10.

Nou!!: Massa і 5 Serpentis · Veure més »

51 del Pegàs

51 del Pegàs (51 Pegasi) és una estrella de tipus solar en la constel·lació de Pegàs, situada a uns 50 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Massa і 51 del Pegàs · Veure més »

51 del Pegàs b

51 del Pegàs b (51 Pegasi b), també anomenat Bel·lerofont, Gliese 882 b, HD 217014 b, HIP 113357 b o HR 8729 b, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 51 del Pegàs.

Nou!!: Massa і 51 del Pegàs b · Veure més »

53 de Perseu

53 de Perseu (53 Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +4,81.

Nou!!: Massa і 53 de Perseu · Veure més »

55 del Cranc

55 del Cranc (55 Cancri) també és anomenada Rho cancri segons la seva denominació de Bayer.

Nou!!: Massa і 55 del Cranc · Veure més »

55 del Cranc b

55 del Cranc b (55 Cancri b), també anomenat Rho Cancri b o HD 75732 b, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 55 Cancri.

Nou!!: Massa і 55 del Cranc b · Veure més »

55 del Cranc c

55 del Cranc c (55 Cancri c), també anomenat Rho Cancri c o HD 75732 c, és un planeta extrasolar que orbital al voltant de l'estrella nana groga 55 Cancri.

Nou!!: Massa і 55 del Cranc c · Veure més »

55 del Cranc d

55 del Cranc d (55 Cancri d), també anomenat Rho Cancri d o HD 75732 d, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 55 Cancri.

Nou!!: Massa і 55 del Cranc d · Veure més »

55 del Cranc e

55 del Cranc e (55 Cancri e), també anomenat Rho Cancri e o HD 75732 e, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 55 Cancri, a més a més de ser el primer quant a distància del seu sistema planetari.

Nou!!: Massa і 55 del Cranc e · Veure més »

55 del Cranc f

55 del Cranc f (55 Cancri f), també anomenat Rho Cancri f o HD 75732 f, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 55 Cancri.

Nou!!: Massa і 55 del Cranc f · Veure més »

70 de la Verge b

70 de la Verge b, també anomenat HD 117176 b, HR 5072 b, o Goldilocks, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant groga 70 Virginis.

Nou!!: Massa і 70 de la Verge b · Veure més »

70 Virginis

70 Virginis, (abreviada 70 Vir), també anomenada HIP 117176 o Gliese 512, és una estrella nana groga situada a la constel·lació de la Verge, a uns 58 anys llum (17,8 pàrsecs) de distància a la Terra.

Nou!!: Massa і 70 Virginis · Veure més »

83 del Lleó

83 del Lleó (83 Leonis) és un estel binari a la Constel·lació del Lleó, situada al sud de Duhr (δ Leonis), oest de Zavijava (β Virginis) i est d'α Sextantis.

Nou!!: Massa і 83 del Lleó · Veure més »

Redirigeix aquí:

Densitat de massa, Massa (física), Massa gravitacional, Unitat de massa.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant