Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Batalla de Quart, Brancaleone Doria, Carta de Logu, Cervera (llinatge), Corts de Barcelona (1368-1369), Dalmau VII de Rocabertí, Elionor d'Arborea, Esglésies, Francesc de Perellós, Galceran VI de Pinós, Guerra sardo-catalana, Guerra veneciano-genovesa, Guillem d'Arborea, Hug II d'Arborea, Hug III d'Arborea, Jutjat d'Arborea, Llista de jutges d'Arborea, Oristany, Pau de Sanluri, Pere de Xèrica, Pere el Cerimoniós, Pere III d'Arborea, Revolta de Sardenya (1353-1355), Riambau de Corbera, Sanluri, Sardenya, Sàsser, Senyera reial, Setge de l'Alguer.
Batalla de Quart
La batalla de Quart fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Batalla de Quart · Veure més »
Brancaleone Doria
Brancaleone conquerí una bona part de Sardenya, inclosa la ciutat de Sàsser, estenent el control d'Arborea sobre altres antics jutjats de l'illa. Brancaleone Doria fou un noble sard d'ascendència genovesa.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Brancaleone Doria · Veure més »
Carta de Logu
Primera pàgina de la Carta de Logu La Carta de Logu és el recull de lleis de dret civil i penal del jutjat o logu d'Arborea.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Carta de Logu · Veure més »
Cervera (llinatge)
Cervera és un llinatge de l'aristocràcia militar catalana que prengué el cognom de Cervera en ser-ne castlans i derivada dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (anomenat postèriorment de Castellfollit de Riubregós) a l'alta Segarra.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Cervera (llinatge) · Veure més »
Corts de Barcelona (1368-1369)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Corts de Barcelona (1368-1369) · Veure més »
Dalmau VII de Rocabertí
Dalmau VII de Rocabertí i d'Urgell (? - 1324) fou vescomte de Rocabertí entre 1309 i 1324.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Dalmau VII de Rocabertí · Veure més »
Elionor d'Arborea
Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Sard: Elianora de Arbarèe, Molins de Rei, 1340-Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Elionor d'Arborea · Veure més »
Esglésies
Esglésies (antigament Chiesa, i avui dia en sard Igrèsias i italià Iglesias) és una ciutat de Sardenya, a la província de Sardenya del Sud.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Esglésies · Veure més »
Francesc de Perellós
Francesc de Perellós fou un noble català del, primer vescomte de Roda, senyor de Millars, castellà dels castells de Talteüll i Salses des del 1348.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Francesc de Perellós · Veure més »
Galceran VI de Pinós
Galceran VI de Pinós (Catalunya, segle XIV – Bagà, Berguedà, 1354),noble, senyor (1348-1354) de les baronies i castells de Pinós, Lavansa, Josa i Bagà, senyor dels castells de Ponts, Ossera, Sant Romà, Gósol, Saldes, l'Espà, Querforadat, Fórnols Sisquer, Montargull (força de “Montarguyl”), Padrinàs (“castro et vila de Padrinaç”), de l’Espluga de Lavansa (“castro et villa d’Espluga de Lavança”) i Balmanya Fill de Pere Galceran II de Pinós i de Marquesa de Fenollet i de Saportella, germana del vescomte d'Illa i Canet.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Galceran VI de Pinós · Veure més »
Guerra sardo-catalana
La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Guerra sardo-catalana · Veure més »
Guerra veneciano-genovesa
La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Guerra veneciano-genovesa · Veure més »
Guillem d'Arborea
Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona, també anomenat Guillem III de Narbona si es comptabilitza com a comte de Narbona Guillem, fill de Bernat de Septimània) fou net de Beatriu d'Arborea (germana de Leonor d'Arborea) i del vescomte Aimeric VI de Narbona.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Guillem d'Arborea · Veure més »
Hug II d'Arborea
Hug II d'Arborea fou fill il·legítim de Marià III d'Arborea i de Paulesa de Serra (o de Lacon).
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Hug II d'Arborea · Veure més »
Hug III d'Arborea
Hug III d'Arborea fou fill de Marià IV d'Arborea, a qui va succeir el 1376 com a jutge d'Arborea i comte del Goceà.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Hug III d'Arborea · Veure més »
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Jutjat d'Arborea · Veure més »
Llista de jutges d'Arborea
Els jutges (sobirans) d'Arborea governaven el Jutjat d'Arborea, a l'oest de Sardenya.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Llista de jutges d'Arborea · Veure més »
Oristany
Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Oristany · Veure més »
Pau de Sanluri
La pau de Sanluri de 1355 fou signada entre Marià IV d'Arborea i Pere el Cerimoniós, tancant la participació de la Corona d'Aragó a la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Pau de Sanluri · Veure més »
Pere de Xèrica
Pere de Xèrica i de Llúria (? - Garci Muñoz, Andalusia, 1362)L'Enciclopèdia.cat fou un noble valencià, el quart de la dinastia al succeir el seu germà Jaume III de Xèrica.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Pere de Xèrica · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere III d'Arborea
Pere III d'Arborea fou fill d'Hug II d'Arborea.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Pere III d'Arborea · Veure més »
Revolta de Sardenya (1353-1355)
La Revolta de Sardenya fou un dels episodis de la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Revolta de Sardenya (1353-1355) · Veure més »
Riambau de Corbera
Riambau de Corbera (?, Barcelona - 1354, l'Alguer, Sardenya), militar i darrer governador general de Sardenya (1348-54).
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Riambau de Corbera · Veure més »
Sanluri
Sanluri (en sard Seddori) és un municipi sard, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Sanluri · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Sardenya · Veure més »
Sàsser
Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Sàsser · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Senyera reial · Veure més »
Setge de l'Alguer
El setge de l'Alguer de 1354 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: Marià IV d'Arborea і Setge de l'Alguer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Maria IV d'Arborea, Marià IV, Marià IV d’Arborea.
