Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Agustí Valls i Vicens, Albert de Quintana i Combis, Amics dels Goigs, Antoni Vicens i Ribot, Anuari català 1875, Arnau de Romaní, Art públic de Barcelona, Associació per la Cultura de Mallorca, Àngel Aguiló i Miró, Bibliofília, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Català contemporani, Cimera Reial, Comte l'Arnau, Emili Vallès i Vidal, Eusebi Arnau i Mascort, Everart Vogel, Fènix (ocell), Felip Pirozzini i Martí, Flor Natural, Folklore, Francesc Matheu i Fornells, Fuster (desambiguació), Gabriel Llabrés i Quintana, Gazophylacium catalano-latinum, General Ginestà i Punset, Història de Mallorca, Hodonímia de Barcelona, Institut Balear, Jacint Verdaguer i Santaló, Joan Montserrat i Archs, Joan Sitjar i Bulcegura, Joan Vilar (jurista), Jocs Florals, Josep de Vega i de Sentmenat, Josep Massot i Planes, Josep Taronjí Cortès, La Ilustració Catalana, Literatura catalana, Llengua llemosina, Llibret de versos, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de fills il·lustres de Palma, Llista de lingüistes catalans, Lluís Roca i Florejachs, Lo Gay Saber, Lo Rat Penat. Calendari Llemosí, Ludolf de Saxònia, Mallorca Dominical, ..., Manuel Joaquim Sanelo, Marià, Marià Aguiló, Mestre en Gai Saber, Miquel Parets i Alaver, Montargull (Artesa de Segre), Oda a la Pàtria, Or y Grana, Ortografia, Palma, Panoccitanisme, Parc de la Ciutadella, Pau Parassols i Pi, Pere Mercè i Santaló, Poesia romàntica catalana, Ramon Miquel i Planas, Ramon Picó i Campamar, Reforma ortogràfica, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Renaixença, Renaixença a Mallorca, Romanticisme, Serpent de Manlleu, Teodor Llorente Olivares, Tomàs Aguiló i Cortès, Tomàs Forteza i Cortès, Vicent Wenceslau Querol i Campos, Viola d'or i d'argent, Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan, Vou, veri, vou, Xuetes, 16 de maig, 1825, 1897, 6 de juny. Ampliar l'índex (35 més) »
Agustí Valls i Vicens
Agustí Valls i Vicens (Barcelona, 21 de juny de 1860 - Barcelona, 22 de gener de 1920) fou un escriptor i poeta català.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Agustí Valls i Vicens · Veure més »
Albert de Quintana i Combis
Albert de Quintana i Combis (Torroella de Montgrí, 1834 - Girona, 1907) fou un viticultor, polític i escriptor català, pare de Pompeu de Quintana i Serra.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Albert de Quintana i Combis · Veure més »
Amics dels Goigs
Amics dels Goigs és una associació de col·leccionistes i estudiosos de goigs fundada a Barcelona el 1922 per mossèn Francesc de Paula Baldelló i Benosa.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Amics dels Goigs · Veure més »
Antoni Vicens i Ribot
Antoni Vicens i Ribot (Pollença, 1841 - Palma, 10 d'octubre de 1922) fou un compositor mallorquí les obres del qual tingueren un gran ús a les esglésies de Mallorca gràcies a la seva senzillesa, que les feia accessibles als feligresos no formats musicalment.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Antoni Vicens i Ribot · Veure més »
Anuari català 1875
L' Anuari Català (1874-1875) és un llibre de Francesch Matheu i Fornells (1851-1938) publicat a l'any 1875 amb la participació dels escriptors catalans, mallorquins i valencians més destacats de l'època.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Anuari català 1875 · Veure més »
Arnau de Romaní
Arnau de Romaní (Bolonya, ? — València, 1.276), va ser un jurista provinent de Bolonya que va acabar formant part de la primitiva noblesa del regne; fou un cavaller valencià.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Arnau de Romaní · Veure més »
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Art públic de Barcelona · Veure més »
Associació per la Cultura de Mallorca
Associació per la Cultura de Mallorca va ser l'entitat fundada a Mallorca el 1923 amb la intenció de ser una plataforma que unís les diverses tendències mallorquinistes.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Associació per la Cultura de Mallorca · Veure més »
Àngel Aguiló i Miró
Àngel Aguiló i Miró (Barcelona, 1874 - segle XX) fou un erudit, arxiver i bibliotecari català.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Àngel Aguiló i Miró · Veure més »
Bibliofília
Carl Spitzweg, 1850 La bibliofília o bibliofilisme és l'amor pels llibres; un bibliòfil és un amant o afeccionat a les edicions originals i més correctes dels llibres.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Bibliofília · Veure més »
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Biblioteca de Catalunya · Veure més »
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, ubicada al municipi de Vilanova i la Geltrú, va ser fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Biblioteca Museu Víctor Balaguer · Veure més »
Català contemporani
El català contemporani és el català dels segles XIX, XX i XXI, dit tradicionalment de la "Renaixença", del segle XX o del segle XXI.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Català contemporani · Veure més »
Cimera Reial
Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Cimera Reial · Veure més »
Comte l'Arnau
El Comte Arnau és un personatge noble de la mitologia catalana.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Comte l'Arnau · Veure més »
Emili Vallès i Vidal
''Diccionari Pal·las,'' de 1300 pàgines, publicat a Barcelona l'any 1927. va ser un gramàtic català, professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Districte Cinquè (posteriorment Escola Complementària d'Oficis Narcís Monturiol) i secretari-redactor de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Emili Vallès i Vidal · Veure més »
Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Eusebi Arnau i Mascort · Veure més »
Everart Vogel
Everart Vogel (en alemany Eberhard Vogel) (Düsseldorf, 1861 - 1934) fou un filòleg alemany que promocionà la literatura catalana els primers anys del.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Everart Vogel · Veure més »
Fènix (ocell)
''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Fènix (ocell) · Veure més »
Felip Pirozzini i Martí
Felip Pirozzini i Martí (Barcelona, 23 de març de 1843 – l'Hospitalet de Llobregat, 7 de juny de 1876) fou un poeta i escriptor en llengua catalana, premiat als Jocs Florals.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Felip Pirozzini i Martí · Veure més »
Flor Natural
La Flor Natural era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb l'Englantina d'or i la Viola d'or i d'argent.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Flor Natural · Veure més »
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Folklore · Veure més »
Francesc Matheu i Fornells
Bust de Francesc Matheu, obra d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, situat a l'avinguda Diagonal, 696, de Barcelona, a l'alçada de la Facultat d'Economia i Empresa (UB) Francesch Matheu i Fornells (Barcelona, 16 d'octubre de 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 10 de desembre de 1938) fou un escriptor català, net d'indians i fill de Josep Matheu i Jacas, advocat que residia a Barcelona des del 1851, i de Josefa Fornells i Tomàs.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Francesc Matheu i Fornells · Veure més »
Fuster (desambiguació)
* Fuster, menestral que té com a ofici treballar la fusta.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Fuster (desambiguació) · Veure més »
Gabriel Llabrés i Quintana
Gabriel Llabrés i Quintana (Binissalem, Mallorca, 25 de març de 1858 - Palma, 15 de març de 1928), historiador, arqueòleg, medievalista i bibliòfil mallorquí.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Gabriel Llabrés i Quintana · Veure més »
Gazophylacium catalano-latinum
El Gazophylacium catalano-latinum és un diccionari català-llatí, destinat a l'estudi d'aquesta darrera llengua, obra de Joan Lacavalleria i Dulac, imprès a Barcelona el 1696 per Antoni Lacavalleria, conegut impressor i oncle de l'autor.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Gazophylacium catalano-latinum · Veure més »
General Ginestà i Punset
General Ginestà i Punset (Ripoll, Província de Girona, 1880 - Santiago de Cuba, 1940) va ser un escriptor i impressor català.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і General Ginestà i Punset · Veure més »
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Història de Mallorca · Veure més »
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Hodonímia de Barcelona · Veure més »
Institut Balear
LInstitut Balear va ser una institució d’ensenyament mitjà de Palma creada per ordre reial el 25 d'octubre de 1835, gràcies a una iniciativa de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Institut Balear · Veure més »
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »
Joan Montserrat i Archs
Joan Montserrat i Archs (Barcelona, 1 de novembre de 1844 - Barcelona, 26 d'octubre de 1895), fou un metge, científic, escriptor, traductor i felibre català.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Joan Montserrat i Archs · Veure més »
Joan Sitjar i Bulcegura
Joan Sitjar i Bulcegura (la Bisbal d'Empordà, 1828—1900) fou un escriptor, poeta i propietari rural que va participar de la Renaixença.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Joan Sitjar i Bulcegura · Veure més »
Joan Vilar (jurista)
Joan Vilar (Barcelona, principis del - Barcelona post. 1475) fou un jurista català del.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Joan Vilar (jurista) · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Jocs Florals · Veure més »
Josep de Vega i de Sentmenat
Josep de Vega i de Sentmenat (Cervera, Segarra, 1754 — Cervera, 1831) fou un aristòcrata, erudit i polític català.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Josep de Vega i de Sentmenat · Veure més »
Josep Massot i Planes
Josep Massot i Planes (Palma, 1876 - Pòrtol, Mallorca Occidental, 1943).
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Josep Massot i Planes · Veure més »
Josep Taronjí Cortès
fou un eclesiàstic i escriptor mallorquí.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Josep Taronjí Cortès · Veure més »
La Ilustració Catalana
La Ilustració Catalana va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і La Ilustració Catalana · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Literatura catalana · Veure més »
Llengua llemosina
«Llemosí» va ser un terme que es va utilitzar a partir del per a designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occità i referint-s'hi a través del nom d'un dels dialectes occitans, el de la regió nord-occitana de Llemotges.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Llengua llemosina · Veure més »
Llibret de versos
Llibret de versos és el nom del llibre on es va recopilar la poesia valenciana de Teodor Llorente i Olivares.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Llibret de versos · Veure més »
Llista d'escriptors en llengua catalana
Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »
Llista de fills il·lustres de Palma
Aquesta és una llista dels fills il·lustres de Palma, Mallorca.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Llista de fills il·lustres de Palma · Veure més »
Llista de lingüistes catalans
Aquesta és una llista de lingüistes catalans i de lingüistes estrangers que han estudiat la llengua catalana, classificats per ordre cronològic de la data de naixement.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Llista de lingüistes catalans · Veure més »
Lluís Roca i Florejachs
Lluís Roca i Florejachs (Lleida, 1830 - 2 de desembre de 1882) va ser un metge i poeta de la Renaixença lleidatana.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Lluís Roca i Florejachs · Veure més »
Lo Gay Saber
Lo Gay Saber fou una revista literària catalana fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pelagi Briz.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Lo Gay Saber · Veure més »
Lo Rat Penat. Calendari Llemosí
Lo Rat Penat.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Lo Rat Penat. Calendari Llemosí · Veure més »
Ludolf de Saxònia
Ludolf de Saxònia (Ludolf el Cartoixà o Landulf de Saxònia), fou un escriptor religiós germànic del.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Ludolf de Saxònia · Veure més »
Mallorca Dominical
Mallorca Dominical, amb subtítol Mallorca Dominical: revista bilingüe, fou un setmanari de Palma, fundat i dirigit per Bartomeu Ferrà i Perelló el 1897.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Mallorca Dominical · Veure més »
Manuel Joaquim Sanelo
Manuel Joaquim Sanelo i Lagardela (Xàtiva, 1760 - València, 23 de juny de 1827), va ser un metge i lingüista valencià.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Manuel Joaquim Sanelo · Veure més »
Marià
* Marià (poeta), poeta grec.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Marià · Veure més »
Marià Aguiló
* Marià Aguiló i Fuster (Palma, 1825 - Barcelona, 1897), poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Marià Aguiló · Veure més »
Mestre en Gai Saber
Mestre en Gai Saber és el títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de la seva restauració el 1859, i posteriorment pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l'exili del 1941 al 1977, als poetes guanyadors dels tres premis ordinaris: l'Englantina d'or, la Flor Natural i la Viola d'or i argent.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Mestre en Gai Saber · Veure més »
Miquel Parets i Alaver
Miquel Parets (Barcelona, 1610 - Barcelona, estiu del 1661) fou un menestral assaonador barceloní del, conegut sobretot per la monumental obra de la seva crònica personal De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria,Mestre, 1998: p. 783, entrada: "Parets, Miquel" que han arribat fins avui dia i que ha servit a nombrosos historiadors per aprofundir en el coneixement històric de la quotidianitat, la política i la mentalitat de la Catalunya urbana de l'edat moderna entre el 1626 i el 1660, i especialment de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Miquel Parets i Alaver · Veure més »
Montargull (Artesa de Segre)
Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Montargull (Artesa de Segre) · Veure més »
Oda a la Pàtria
La pàtria és un poema culte del romanticisme en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per felicitar el banquer Gaspar Remisa el dia del seu sant.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Oda a la Pàtria · Veure més »
Or y Grana
Or y Grana fou un setmanari de curta durada, que es va publicar a Barcelona amb seu al carrer Raurich, 7, 2n del 6 d'octubre de 1906, al 23 de febrer de 1907.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Or y Grana · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Ortografia · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Palma · Veure més »
Panoccitanisme
Extensió d'aragonés, català i occità El panoccitanisme és el corrent sociolingüístic que defén la unitat cultural i política del diasistema occitanoromànic: quant a extensió geogràfica, això inclou tot Occitània, els Països Catalans i àdhuc altres regions com Arpitània.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Panoccitanisme · Veure més »
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Parc de la Ciutadella · Veure més »
Pau Parassols i Pi
Pau Parassols i Pi (Sant Joan de les Abadesses, Província de Girona, 11 de novembre de 1824 - Barcelona, 1902) fou un sacerdot i historiador català.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Pau Parassols i Pi · Veure més »
Pere Mercè i Santaló
Pere Mercè i Santaló Pere Marcé i Sentaló: (Rosselló, — ?) va ser un religiós nord-català, escriptor en llengua catalana.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Pere Mercè i Santaló · Veure més »
Poesia romàntica catalana
La poesia romàntica catalana és la poesia que es feia a Catalunya dins del moviment del Romanticisme, en el.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Poesia romàntica catalana · Veure més »
Ramon Miquel i Planas
Ramon Miquel i Planas (Barcelona, 7 d'agost de 1874 - 26 de juliol de 1950) fou un bibliòfil per antonomàsia, la vida del qual estigué dedicada exclusivament al llibre en totes les seves manifestacions: editor, traductor, empresari, assagista, investigador, escriptor, poeta, bibliògraf, historiador de la llengua i la literatura catalanes i un llarg etcètera.Fill de Josep Miquel i Rius natural de Sant Pere de Riudebitlles i de Margarida Planas i Ramonich natural de Salàs de Pallars fundadors de l'empresa MiquelRius.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Ramon Miquel i Planas · Veure més »
Ramon Picó i Campamar
Ramon Picó i Campamar (Pollença, Mallorca, 1848 - Barcelona, 13 de novembre de 1916) fou un escriptor mallorquí.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Ramon Picó i Campamar · Veure més »
Reforma ortogràfica
Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Reforma ortogràfica · Veure més »
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Renaixença · Veure més »
Renaixença a Mallorca
La Renaixença a Mallorca, com a la resta de països de llengua i cultura catalana, és el moviment sociocultural que en la segona meitat del es proposa la recuperació literària de la llengua catalana i que, en conseqüència, durà a plantejar la plena dignificació de la llengua i cultura pròpia com a passes imprescindibles de la recuperació nacional de les Illes Balears, País Valencià i Catalunya.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Renaixença a Mallorca · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Romanticisme · Veure més »
Serpent de Manlleu
El Serpent de Manlleu és un relat llegendari propi de la ciutat de Manlleu (Osona) que descriu com una serp que vivia al bosc de la Devesa, prop del nucli urbà, que tenia una llarga cabellera i un diamant gros i lluent al cap, que només es treia per anar a abeurar-se al riu.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Serpent de Manlleu · Veure més »
Teodor Llorente Olivares
Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Teodor Llorente Olivares · Veure més »
Tomàs Aguiló i Cortès
Tomàs Aguiló i Cortès (Palma, 1775-1856) va ser un poeta i autor d'entremesos que s'interessà per les matemàtiques, el dibuix i la música.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Tomàs Aguiló i Cortès · Veure més »
Tomàs Forteza i Cortès
Tomàs Forteza i Cortès (Palma, 13 de maig de 1838 - 21 de maig de 1898) fou un filòleg, poeta i assagista balear.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Tomàs Forteza i Cortès · Veure més »
Vicent Wenceslau Querol i Campos
Vicent Wenceslau Querol i Campos (València, 28 de setembre de 1837 - Bétera, 24 d'octubre de 1889) va ser un poeta valencià del.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Vicent Wenceslau Querol i Campos · Veure més »
Viola d'or i d'argent
Viola d'or i argent de l'any 1869. Fons del Museu d'Història de Barcelona. La Viola d'or i d'argent era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb l'Englantina d'or i la Flor Natural.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Viola d'or i d'argent · Veure més »
Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan
El Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan és un llibre publicat a Perpinyà l'any 1502 per l'impressor Joan Rosembach.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan · Veure més »
Vou, veri, vou
Vou, veri, vou (també coneguda amb el nom del primer vers: Horabaixa post es sol) és una cançó de bressol que data de l'any 1887, amb lletra de Mateu Obrador i música del mestre i músic Honorat Noguera i Aulí (1822-1890), que malauradament es coneix més per ser pare del famós músic Antoni Noguera i Balaguer que no pels mèrits propis.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Vou, veri, vou · Veure més »
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і Xuetes · Veure més »
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і 16 de maig · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і 1825 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і 1897 · Veure més »
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Marià Aguiló i Fuster і 6 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Marian Aguiló, Marian Aguiló Fuster, Marian Aguiló i Fuster.
