Accés més ràpid que el navegador!
75 les relacions: Arquitectura romana antiga, Arquitectura romana d'Orient, Arsenal (marina de guerra), Aulus Postumi Albí (pretor), Batalla d'Egusa, Batalla de Drèpana, Batalla de les boques de l'Ebre, Batalla del Cap Ecnomus, Batalla del Golf de Morbihan, Batalla del Mionès (190 aC), Batalla naval de Carteia, Birrem, Bonós, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Capadòcia (província romana), Comerç a l'antiga Roma, Conquesta romana de Britànnia, Corvus (aparell), Decia de duumviris navalibus, Dertosa, Diploma militar romà, Dona a l'antiga Roma, Exèrcit romà, Exèrcit romà d'Orient, Gneu Corneli Lèntul (cònsol 201 aC), Guerra contra Nabis, Guerra de les Gàl·lies, Guerra naval, Guerres Púniques, Guerres samnites, Hannó el Gran, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de l'Imperi Romà, Il·líria, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Infanteria de marina, Invasió de Britània per Juli Cèsar (55 aC), Isaccea, Legió II Adiutrix Pia Fidelis, Legió romana, Lent ustòria, Liburna, Llac Lucrí, Llista de cisternes romanes, Llista de les banderes d'Itàlia, Luci Manli Vulsó Llong, Luci Minuci Basili, Marc Vipsani Agripa, Marina cartaginesa, ..., Marina de guerra a l'antiga Grècia, Marina Militare, Marina romana d'Orient, Misenum, Naumàquia, Noviodunum (Mèsia), Piscina mirabilis, Portus Lemanis, Portus Misenus, Prefecte de la flota, Primera Guerra Púnica, Qüestor, Quint Atri, Quint Fabi Labeó, Quint Marci Turbo, Ratiària, República Romana, Segona Guerra Púnica, Sext Pompeu Pius, Temple dels Lars Permarins, Tercera guerra il·líria, Tercera Guerra Púnica, Trirrem, Tropes auxiliars romanes, Vil·la dels Papirs. Ampliar l'índex (25 més) »
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Nou!!: Marina romana і Arquitectura romana antiga · Veure més »
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Nou!!: Marina romana і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »
Arsenal (marina de guerra)
''Vista de l'entrada'' de l'Arsenal de Venècia, de Canaletto, 1732 Un arsenal és un establiment marítim-industrial, emplaçat dins d'un paratge amb directa o fàcil comunicació amb el mar, en el qual es construeixen, conserven, habiliten, reparen i s'aprovisionen vaixells de guerra.
Nou!!: Marina romana і Arsenal (marina de guerra) · Veure més »
Aulus Postumi Albí (pretor)
Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius Albinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Marina romana і Aulus Postumi Albí (pretor) · Veure més »
Batalla d'Egusa
La batalla d'Egusa, lliurada el 10 de març del 241 aC, va ser la batalla naval final lliurada entre la flota de Cartago, dirigida per Hannó el Gran, i la de la República de Roma, encapçalada per Gai Lutaci Catul, durant la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Marina romana і Batalla d'Egusa · Veure més »
Batalla de Drèpana
La batalla naval de Drèpana va tenir lloc el 249 aC durant la Primera Guerra Púnica a Drèpana, prop de l'actual Trapani, Sicília.
Nou!!: Marina romana і Batalla de Drèpana · Veure més »
Batalla de les boques de l'Ebre
La Batalla de les boques de l'Ebre, fou una batalla naval que tingué lloc entre la flota cartaginesa i la flota romana a prop de la desembocadura del riu Ebre, la primavera de 217 aC.
Nou!!: Marina romana і Batalla de les boques de l'Ebre · Veure més »
Batalla del Cap Ecnomus
La batalla del Cap Ecnomus es va lliurar l'any 256 aC entre les armades romana i cartaginesa davant el Cap Ecnomus (actual anomenat Poggio di Sant'Angelo, Sicília) durant la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Marina romana і Batalla del Cap Ecnomus · Veure més »
Batalla del Golf de Morbihan
La batalla del Golf de Morbihan o, simplement, batalla de Morbihan, lluitada el juny del 56 aC a la costa de l'actual departament bretó de Morbihan (Ar Mor-Bihan), va ser la primera batalla naval combatuda a l'Atlàntic Nord.
Nou!!: Marina romana і Batalla del Golf de Morbihan · Veure més »
Batalla del Mionès (190 aC)
La Batalla de Mionessos es va lliurar l'any 190 aC, durant la guerra Romano-Síria entre Roma i Antíoc III el gran.
Nou!!: Marina romana і Batalla del Mionès (190 aC) · Veure més »
Batalla naval de Carteia
La Batalla naval de Carteia fou una batalla naval que tingué lloc entre la flota cartaginesa i la flota romana a prop de Carteia, el 206 aC.
Nou!!: Marina romana і Batalla naval de Carteia · Veure més »
Birrem
Model a escala d'una '''''birrem''''' romana. Una birrem (grec antic: Βιήρης, llatí: birēmis), dirrem, driere, o diere (grec antic: διήρης dieres) era una nau de guerra, evolució de la galera, inventada probablement pels fenicis al.
Nou!!: Marina romana і Birrem · Veure més »
Bonós
Gal Quint Bonós (en llatí Gallus Quintus Bonosus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Nou!!: Marina romana і Bonós · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Marina romana і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Capadòcia (província romana)
Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.
Nou!!: Marina romana і Capadòcia (província romana) · Veure més »
Comerç a l'antiga Roma
Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.
Nou!!: Marina romana і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »
Conquesta romana de Britànnia
La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.
Nou!!: Marina romana і Conquesta romana de Britànnia · Veure més »
Corvus (aparell)
Esquema d'un '''corvus''' romà El corvus era una arma de la marina de guerra romana destinada a l'abordatge.
Nou!!: Marina romana і Corvus (aparell) · Veure més »
Decia de duumviris navalibus
Decia de duumviris navalibus va ser una llei romana adoptada a proposta de Marc Deci, tribú de la plebs, l'any 313 aC, quan eren cònsols Gai Juni Bubulc Brut i Quint Emili Barbula.
Nou!!: Marina romana і Decia de duumviris navalibus · Veure més »
Dertosa
Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans.
Nou!!: Marina romana і Dertosa · Veure més »
Diploma militar romà
Diploma militar romà al Museu de Carnuntum. Un diploma militar romà era un document inscrit en bronze que certificava que el portador havia estat llicenciat amb honors de les forces armades romanes i/o que li havia estat atorgada la ciutadania romana per l'emperador com recompensa pels seus serveis.
Nou!!: Marina romana і Diploma militar romà · Veure més »
Dona a l'antiga Roma
p.
Nou!!: Marina romana і Dona a l'antiga Roma · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Marina romana і Exèrcit romà · Veure més »
Exèrcit romà d'Orient
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.
Nou!!: Marina romana і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »
Gneu Corneli Lèntul (cònsol 201 aC)
Gneu Corneli Lèntul (Cnaeus Cornelius L. F. L. N. Lentulus) va ser un magistrat romà, probablement fill de Luci Corneli Lèntul Caudí, que va ser edil curul l'any 209 aC, segons indiquen les inicials del seu nom L. F. L. N., però el nom inèdit de Gneu i l'absència del cognom Caudí s'oposen a aquesta teoria.
Nou!!: Marina romana і Gneu Corneli Lèntul (cònsol 201 aC) · Veure més »
Guerra contra Nabis
El Peloponnès cap al 200 aC La guerra contra Nabis fou un conflicte bèl·lic que es produí el 195 aC entre la ciutat estat grega d'Esparta i una coalició formada per la República Romana, la Lliga Aquea, Pèrgam, Rodes i el Regne de Macedònia.
Nou!!: Marina romana і Guerra contra Nabis · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Marina romana і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerra naval
Batalla del Nil. La guerra naval és el vessant marítim dels conflictes bèl·lics.
Nou!!: Marina romana і Guerra naval · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: Marina romana і Guerres Púniques · Veure més »
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Nou!!: Marina romana і Guerres samnites · Veure més »
Hannó el Gran
Hannó el Gran (Μέγας) segons diu Appià, anomenat així pel que sembla pels seus èxits a Àfrica.
Nou!!: Marina romana і Hannó el Gran · Veure més »
Història de l'estructura de l'exèrcit romà
Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».
Nou!!: Marina romana і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Veure més »
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Nou!!: Marina romana і Història de l'Imperi Romà · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Marina romana і Il·líria · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Marina romana і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Marina romana і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Infanteria de marina
Infants de marina estatunidencs realitzant un assalt amfibi a una platja. La infanteria de marina o també els Fusellers Navals es refereix a un tipus de tropa a peu especialitzada en operacions expedicionàries, com ara assalts amfibis, ocupació o garanta de la seguretat de naus i instal·lacions navals, tot i que les seves funcions específiques poden variar segons el país al qual pertanyin.
Nou!!: Marina romana і Infanteria de marina · Veure més »
Invasió de Britània per Juli Cèsar (55 aC)
La invasió de Britània per Juli Cèsar del 55 aC, coneguda també com al desembarcament de Dover, fou la primera de les dues expedicions que comandà Juli Cèsar contra els britans.
Nou!!: Marina romana і Invasió de Britània per Juli Cèsar (55 aC) · Veure més »
Isaccea
Isaccea (en turc İshakçı o Isakça) és una ciutat del comtat de Tulcea a Dobrudja a la riba dreta del Danubi.
Nou!!: Marina romana і Isaccea · Veure més »
Legió II Adiutrix Pia Fidelis
La legió II Adiutrix Pia Fidelis va ser una legió romana reclutada per Vespasià l'any 70, a partir de la infanteria de marina estacionada a Ravenna.
Nou!!: Marina romana і Legió II Adiutrix Pia Fidelis · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Marina romana і Legió romana · Veure més »
Lent ustòria
Galeria dels Uffizi, Florència). Rèplica (a menor escala) de la lent ustòria propietat de Joseph Priestley, en el seu laboratori. Conjunt de miralls concentrant la llum del sol a la torre d'una central elèctrica termosolar. El mirall ustori és un gran mirall còncau que concentra en el seu focus, els raigs solars o d'un cos en combustió.
Nou!!: Marina romana і Lent ustòria · Veure més »
Liburna
Birrems romans, probablement liburnes, de l'estol del Danubi en les guerres de Trajà contra els dacis. La Liburna o Liburnica és una embarcació que té el seu origen a la Libúrnia, província de Dalmàcia i que s'emprava en la pirateria.
Nou!!: Marina romana і Liburna · Veure més »
Llac Lucrí
El Llac Lucrí (en llatí Lucrinus Lacus), actualment conegut en italià com a Lago Lucrino, era un llac d'aigua salada proper a Baiae a la costa de Campània.
Nou!!: Marina romana і Llac Lucrí · Veure més »
Llista de cisternes romanes
Palau Imperial. La llista de cisternes romans ofereix una mostra de les cisternes antigues romanes.
Nou!!: Marina romana і Llista de cisternes romanes · Veure més »
Llista de les banderes d'Itàlia
Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Itàlia.
Nou!!: Marina romana і Llista de les banderes d'Itàlia · Veure més »
Luci Manli Vulsó Llong
Luci Manli Vulsó Llong (en llatí Lucius Manlius A. F. P. N. Vulso Longus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Marina romana і Luci Manli Vulsó Llong · Veure més »
Luci Minuci Basili
Luci Minuci Basili (en llatí Lucius Minucius Basilius) va ser un dels assassins de Juli Cèsar.
Nou!!: Marina romana і Luci Minuci Basili · Veure més »
Marc Vipsani Agripa
Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.
Nou!!: Marina romana і Marc Vipsani Agripa · Veure més »
Marina cartaginesa
Imperi marítim cartaginès. La marina cartaginesa era en el seu moment d'esplendor la més potent del món conegut.
Nou!!: Marina romana і Marina cartaginesa · Veure més »
Marina de guerra a l'antiga Grècia
La marina de guerra en l'Antiga Grècia, que no es pot generalitzar a tots els grecs, sinó a algunes polis gregues, va romandre directament sotmesa a estendre l'influència territorial, que era alhora la fi i la condició necessària.
Nou!!: Marina romana і Marina de guerra a l'antiga Grècia · Veure més »
Marina Militare
La Marina Militare (Marina Militar en català) és una de les quatre branques que componen les forces armades d'Itàlia.
Nou!!: Marina romana і Marina Militare · Veure més »
Marina romana d'Orient
XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.
Nou!!: Marina romana і Marina romana d'Orient · Veure més »
Misenum
Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.
Nou!!: Marina romana і Misenum · Veure més »
Naumàquia
Gravat que representa una naumàquia Naumàquia (en llatí: Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió.
Nou!!: Marina romana і Naumàquia · Veure més »
Noviodunum (Mèsia)
Noviodunum fou una fortalesa romana d'origen celta a la baixa Mèsia una mica més amunt del punt on el Danubi es divideix en braços.
Nou!!: Marina romana і Noviodunum (Mèsia) · Veure més »
Piscina mirabilis
La Piscina Mirabilis era una cisterna d'aigua dolça de l'època de la Roma Augusta situada en un promontori davant del cap Misenum a l'extrem oest del golf de Nàpols, a la part sud d'Itàlia.
Nou!!: Marina romana і Piscina mirabilis · Veure més »
Portus Lemanis
Portus Lemanis (en grec antic Καινὸς λιμήν) era un dels principals ports de la província romana de Britània.
Nou!!: Marina romana і Portus Lemanis · Veure més »
Portus Misenus
Portus Misenus va ser una estació naval romana situada a la badia de Nàpols, al Misenum Promontorium.
Nou!!: Marina romana і Portus Misenus · Veure més »
Prefecte de la flota
Un prefecte de la flota (en llatí Praefectus classis) era el comandant d'una flota romana en temps de la República.
Nou!!: Marina romana і Prefecte de la flota · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: Marina romana і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Marina romana і Qüestor · Veure més »
Quint Atri
Quint Atri (en llatí Quinctus Atrius) va ser el comandant de la marina romana durant la segona campanya de Britània.
Nou!!: Marina romana і Quint Atri · Veure més »
Quint Fabi Labeó
Quint Fabi Labeó (en llatí Quintus Fabius Labeo) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Marina romana і Quint Fabi Labeó · Veure més »
Quint Marci Turbo
o Turba (Quintus Marcius Turbo) va ser un militar romà dels temps de l'emperador Trajà.
Nou!!: Marina romana і Quint Marci Turbo · Veure més »
Ratiària
Ratiària (en Ratiaria o Rhatiaria, en Ῥατιαρία o Ῥαζαρία) o també Colonia Ulpia Traiana Ratiaria, va ser una ciutat important situada a la Mèsia Superior, al Danubi, que era el quarter general d'una legió romana.
Nou!!: Marina romana і Ratiària · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Marina romana і República Romana · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Marina romana і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Sext Pompeu Pius
Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.
Nou!!: Marina romana і Sext Pompeu Pius · Veure més »
Temple dels Lars Permarins
El Temple dels Lars Permarins (en llatí: Aedes Lares Permarini) era un temple romà del Segle II aC dedicat als lars que protegien els mariners.
Nou!!: Marina romana і Temple dels Lars Permarins · Veure més »
Tercera guerra il·líria
La tercera guerra il·líria fou un conflicte armat entre la república romana i el regne d'Il·líria el 168 aC.
Nou!!: Marina romana і Tercera guerra il·líria · Veure més »
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Nou!!: Marina romana і Tercera Guerra Púnica · Veure més »
Trirrem
La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.
Nou!!: Marina romana і Trirrem · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: Marina romana і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
Vil·la dels Papirs
La Vil·la dels Papirs (Villa dei Papiri o Villa dei Pisoni en italià) és una vil·la particular de la ciutat de l'antiga Roma d'Herculà (actualment, el municipi d'Ercolano).
Nou!!: Marina romana і Vil·la dels Papirs · Veure més »
