Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Marija Gimbutas

Índex Marija Gimbutas

Marija Biruté Alseikaité o Marija Gimbutiené, generalment coneguda com a Marija Gimbutas, és una arqueòloga lituana, nascuda el 23 de gener del 1921 a Vílnius i morta el 2 de febrer del 1994 a Los Angeles, Califòrnia.

37 les relacions: Arqueologia feminista, Cementiri de Petrašiūnai, Crist pensatiu, Cultura de Baden, Cultura de l'àmfora globular, Cultura de la ceràmica cordada, Cultura de les catacumbes, Cultura de Samara, Cultura de Sredny Stog, Cultura de Varna, Cultura dels kurgans, Cultura dels vasos d'embut, Cultura iamna, Cultura Khvalynsk, Eneolític, Estrigiformes, Francisco Villar Liébana, Gorgoneu, Hidrònims de l'antic europeu, Hipòtesi dels kurgans, Història de Lituània, Horitzó arqueològic, La vagina i la vulva en l'art, Lituània, Llengües indoeuropees, Migracions indoeuropees, Mitologia lituana, Prehistòria a França, Prehistòria de Sibèria, Prehistòria del grec, Protoindoeuropeus, Religió i ritus de la cultura Cucuteni-Trypillia, Riane Eisler, Teoria del substrat bascònic, The First Sex, Urheimat, When God Was a Woman.

Arqueologia feminista

L'arqueologia feminista és una orientació de la interpretació arqueològica de les societats antigues segons una perspectiva feminista.

Nou!!: Marija Gimbutas і Arqueologia feminista · Veure més »

Cementiri de Petrašiūnai

Poetas Bernardas Brazdžionis Generals Stasys Raštikis El Cementiri Petrašiūnai (en lituà: Petrašiūnų kapinės) es troba a la ciutat de Kaunas, Lituània.

Nou!!: Marija Gimbutas і Cementiri de Petrašiūnai · Veure més »

Crist pensatiu

Crist pensatiu (en lituà: Rūpintojėlis) és una de les imatges més famoses de l'art popular lituà, representa a Crist, assegut, inclinat, amb la mà dreta sostenint el seu cap.

Nou!!: Marija Gimbutas і Crist pensatiu · Veure més »

Cultura de Baden

La cultura de Baden, entre 3600 aC i 2800 aC, és una cultura arqueològica de l'edat del bronze trobada a Europa central, que ocupa una àrea notablement coincident amb l'Imperi Austrohongarès menys les àrees de l'Adriàtic.

Nou!!: Marija Gimbutas і Cultura de Baden · Veure més »

Cultura de l'àmfora globular

Baden i la cultura de Yamna.D'acord amb informació de la ''EIEC'' (''Encyclopedia of Indo-European Culture''). La Cultura de l'àmfora globular (ca. 3400 aC - 2800 aC) és una cultura arqueològica que encobreix l'àrea central ocupada per la cultura de la ceràmica cordada.

Nou!!: Marija Gimbutas і Cultura de l'àmfora globular · Veure més »

Cultura de la ceràmica cordada

La cultura de la ceràmica cordada és un vast horitzó arqueològic europeu que va començar a despuntar a finals del neolític regional (l'edat de pedra).

Nou!!: Marija Gimbutas і Cultura de la ceràmica cordada · Veure més »

Cultura de les catacumbes

La cultura de les catacumbes, ca.

Nou!!: Marija Gimbutas і Cultura de les catacumbes · Veure més »

Cultura de Samara

La cultura de Samara va ser una cultura eneolítica (Edat del Coure) que va florir al voltant del canvi del mil·lenni V aC, a la Corva de Samara del riu Volga (a la Rússia actual).

Nou!!: Marija Gimbutas і Cultura de Samara · Veure més »

Cultura de Sredny Stog

Sredny Stog és una cultura euroasiàtica que es desenvolupà entre el 4500 i el 3500 ae.

Nou!!: Marija Gimbutas і Cultura de Sredny Stog · Veure més »

Cultura de Varna

La cultura de Varna pertany al final del calcolític del nord-est de Bulgària.

Nou!!: Marija Gimbutas і Cultura de Varna · Veure més »

Cultura dels kurgans

La cultura dels kurgans fou una cultura neolítica que es va desenvolupar abans del III mil·lenni aC al sud d'Ucraïna i Rússia.

Nou!!: Marija Gimbutas і Cultura dels kurgans · Veure més »

Cultura dels vasos d'embut

Mapa d'Europa cap al 3500 aC que mostra una aproximació de la cultura dels vasos d'embut (en verd) i d'altres cultures importants contemporànies La cultura dels vasos d'embut (en alemany: Trichter Becher Kultur, sovint abreujat TRB) és el nom d'una cultura arqueològica del neolític que es va estendre a Europa central i del Nord des de ca.

Nou!!: Marija Gimbutas і Cultura dels vasos d'embut · Veure més »

Cultura iamna

2300 aC. S'esmenten la cultura de la ceràmica cordada ''(Corded Ware)'', la cultura de l'àmfora globular ''(Globular Amphora)'' i la cultura de Baden estepes del nord de la mar Negra i la mar Càspia. S'esmenten els boscos temperats ''(Temperate forest)'' del centre-nord d'Europa i la inhòspita taigà de Rússia Enterrament de la cultura de tombes iamna, a l'óblast de Volgograd La cultura iamna (iamna significa 'forat' en ucraïnès i rus) o «cultura del sepulcre» és una de les últimes cultures del final de l'edat del coure (o era calcolítica) i començaments de l'edat del bronze, a la regió de Buh meridional, Dnièster, Ural (estepa del Pont, Caspi).

Nou!!: Marija Gimbutas і Cultura iamna · Veure més »

Cultura Khvalynsk

La cultura Khvalynsk va ser una cultura de l'Edat Mitjana del Coure ("eneolític") (c. 4900 – 3500 aC) de la regió del Volga mitjà.

Nou!!: Marija Gimbutas і Cultura Khvalynsk · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Nou!!: Marija Gimbutas і Eneolític · Veure més »

Estrigiformes

Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.

Nou!!: Marija Gimbutas і Estrigiformes · Veure més »

Francisco Villar Liébana

Francisco VIllar Liébana (Torredonjimeno, província de Jaén, 23 de maig de 1942) és un filòleg i catedràtic de lingüística indoeuropea a la Universitat de Salamanca des de 1979.

Nou!!: Marija Gimbutas і Francisco Villar Liébana · Veure més »

Gorgoneu

Panell de fusta d'una porta que ha de protegir la casa d'hostes indesitjats (Thomas Regnaudin, ca. 1660) A l'antiga Grècia, un gorgoneu (en Gorgoneion) era un amulet apotropaic que representava el cap de la Gòrgona per induir horror.

Nou!!: Marija Gimbutas і Gorgoneu · Veure més »

Hidrònims de l'antic europeu

Mapa hidronímic paleoeuropeu per a l'arrel ''*sal-/*salm-''. Mapa hidronímic paleoeuropeu per a l'arrel ''*al-/*alm-''. Els hidrònims de l'antic europeu (en alemany Alteuropäisch, en anglès Old European), fan referència als hidrònims que han quedat en una llengua arcaica (coneguda també com a paleoeuropeu), que és el terme encunyat per Hans Krahe el 1964 per a designar la llengua europea de l'estrat més antic reconstruïda gràcies a la hidronímia existent a l'Europa Central i Oriental.

Nou!!: Marija Gimbutas і Hidrònims de l'antic europeu · Veure més »

Hipòtesi dels kurgans

Perspectiva de la hipòtesi dels kurgans Al 1956, l'arqueòloga lituana Marija Gimbutas (1921-1994) presentà la seua hipòtesi dels kurgans, que combinava arqueologia i lingüística per situar l'indret originari (urheimat) dels pobles parlants del protoindoeuropeu.

Nou!!: Marija Gimbutas і Hipòtesi dels kurgans · Veure més »

Història de Lituània

Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.

Nou!!: Marija Gimbutas і Història de Lituània · Veure més »

Horitzó arqueològic

Horitzó arqueològic és una convenció utilitzada pels investigadors per a l'estudi d'un període de cultura material (art i artefactes comuns), àmpliament difós en un jaciment arqueològic o, més habitualment, sobre una gran àrea geogràfica, i que constitueix un nivell diferenciat en la seqüència arqueològica de tal jaciment o regió.

Nou!!: Marija Gimbutas і Horitzó arqueològic · Veure més »

La vagina i la vulva en l'art

''L'origen del món'', pintura de 1866, realitzada per Gustave Courbet La vagina i la vulva han estat descrites en l'art des de l'era prehistòrica fins a l'art contemporani del.

Nou!!: Marija Gimbutas і La vagina i la vulva en l'art · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Marija Gimbutas і Lituània · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Marija Gimbutas і Llengües indoeuropees · Veure més »

Migracions indoeuropees

Les migracions indoeuropees comprenen un seguit de moviments de població dels parlants del protoindoeuropeu des del seu Urheimat o pàtria originària fins a àmplies regions d'Àsia i Europa.

Nou!!: Marija Gimbutas і Migracions indoeuropees · Veure més »

Mitologia lituana

Lituània al mapamundi de Petrus Vesconte (1321). S'hi llegeix ''Letvini pagani'' ("Lituans pagans") La mitologia lituana és un exemple de mitologia bàltica desenvolupada pel poble lituà al llarg dels segles.

Nou!!: Marija Gimbutas і Mitologia lituana · Veure més »

Prehistòria a França

Lascaux Venus de Lespugue La prehistòria a França es refereix al període francés que precedeix l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).

Nou!!: Marija Gimbutas і Prehistòria a França · Veure més »

Prehistòria de Sibèria

La prehistòria de Sibèria ve determinada per cultures arqueològicament diferents.

Nou!!: Marija Gimbutas і Prehistòria de Sibèria · Veure més »

Prehistòria del grec

Famós començament de la ''Ilíada'' d'Homer en què es canta la còlera d'Aquil·les, fill de Peleu La prehistòria del grec es refereix al període transcorregut entre els inicis de la diferenciació del protoindoeuropeu fins als primers testimoniatges escrits en grec antic; la darrera fase de la prehistòria del grec coincideix amb el procés d'hel·lenització de Grècia.

Nou!!: Marija Gimbutas і Prehistòria del grec · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

Nou!!: Marija Gimbutas і Protoindoeuropeus · Veure més »

Religió i ritus de la cultura Cucuteni-Trypillia

L'estudi de la religió i els ritus de la cultura Cucuteni-Trypillia ha proporcionat importants coneixements sobre el començament de la història d'Europa.

Nou!!: Marija Gimbutas і Religió i ritus de la cultura Cucuteni-Trypillia · Veure més »

Riane Eisler

Riane Tennenhaus Eisler (Viena, 22 de juliol de 1937) és una acadèmica austríaca, escriptora, advocada i activista social.

Nou!!: Marija Gimbutas і Riane Eisler · Veure més »

Teoria del substrat bascònic

Àrea proposada per a l'expansió del substrat bascònic. La teoria del substrat bascònic és una hipòtesi proposada pel lingüista alemany Theo Vennemann, segons la qual molts d'idiomes d'Europa occidental contenen restes d'una antiga família lingüística de la qual l'euskera és l'única supervivent.

Nou!!: Marija Gimbutas і Teoria del substrat bascònic · Veure més »

The First Sex

The First Sex (en català El primer sexe) és un llibre de la bibliotecària estatunidenca Elizabeth Gould Davis del 1971, considerat part de la segona onada del feminisme.

Nou!!: Marija Gimbutas і The First Sex · Veure més »

Urheimat

Urheimat ('pàtria originària', en alemany) és el nom que agrupa les diferents teories sobre el protoindoeuropeu, l'idioma que va donar peu a les llengües indoeuropees.

Nou!!: Marija Gimbutas і Urheimat · Veure més »

When God Was a Woman

When God Was a Woman (Quan Déu Era una Dona) és el títol als Estats Units d'un llibre de 1976 escrit per l'escultora i historiadora de l'art Merlin Stone.

Nou!!: Marija Gimbutas і When God Was a Woman · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »