Maria Enriqueta d'Àustria

Maria Enriqueta d'Àustria, reina dels belgues (Budapest 1836 - Spa 1902. Arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg-Lorena es casà amb el rei Leopold II de Bèlgica i esdevingué la segona reina dels belgues. Nascuda a la ciutat de Budapest el dia 23 d'agost de 1836 essent filla de l'arxiduc i palatí d'Hongria, Josep Antoni d'Àustria i de la duquessa Maria Dorotea de Württemberg. L'arxiduquessa Maria Enriqueta era neta per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya mentre que per via materna ho era del príncep Lluís de Württemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. Maria Enriqueta passà la seva infància i joventut a la capital hongaresa, ja que el seu pare exercia de palatí; és a dir, representant de l'emperador austríac a la capital d'Hongria. L'any 1853 es comprometé i es casà amb el príncep hereu i després rei dels belgues Leopold II, fill del rei Leopold I de Bèlgica i de la reina Lluïsa d'Orleans. La parella establerta a Brussel·les tingué quatre fills.

12 les relacions: Elisabet d'Àustria (princesa de Windisch-Grätz), Estefania de Bèlgica, Henriette Renié, Josep Antoni d'Àustria, Laken, Leopold I de Bèlgica, Leopold II de Bèlgica, Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues), Maria Dorotea de Württemberg, Reis dels belgues, Rodolf d'Àustria, Rosa d'Or del Papa.

Elisabet d'Àustria (princesa de Windisch-Grätz)

Elisabet d'Àustria, princesa de Windisch-Grätz (Palau de Laxenburg 1883 - Viena 1963).

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Elisabet d'Àustria (princesa de Windisch-Grätz) · Veure més »

Estefania de Bèlgica

Estefania de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Palau de Laeken 1864 - Pannonhalma (Hongria) 1945).

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Estefania de Bèlgica · Veure més »

Henriette Renié

, fou una arpista i compositora francesa coneguda per les seves nombroses composicions i transcripcions originals, a més de codificar un mètode per a l'arpa que encara s'utilitza avui dia.

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Henriette Renié · Veure més »

Josep Antoni d'Àustria

Josep Antoni d'Àustria (Florència, 9 de març de 1776 - Buda, 13 de gener de 1847) va ser arxiduc d'Àustria i palatí del regne d'Hongria durant més de 50 anys, entre 1795 i 1847.

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Josep Antoni d'Àustria · Veure més »

Laken

Laeken, els reials hivernacles de Balat (1874-1890). Laken (Laeken en francès) és un antic municipi de Bèlgica.

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Laken · Veure més »

Leopold I de Bèlgica

Leopold I (Coburg, 1798 - Brussel·les, 1865) fou un príncep saxó que es convertí en el primer rei dels belgues (1831 - 1865) per voluntat del Parlament sobirà de Bèlgica.

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Leopold I de Bèlgica · Veure més »

Leopold II de Bèlgica

Leopold II de Bèlgica (Brussel·les, 1835 - Laeken, 1909) va ser el segon rei dels belgues, després del seu pare Leopold I de Bèlgica, entre 1865 i 1909.

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Leopold II de Bèlgica · Veure més »

Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues)

La princesa Lluïsa d'Orleans, reina de Bèlgica, pintada per Winterhalter. Lluïsa d'Orleans, reina dels belgues (Palerm 1812 - Oostende 1850).

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues) · Veure més »

Maria Dorotea de Württemberg

La duquessa '''Maria Dorotea de Württemberg''', arxiduquessa d'Àustria Maria Dorotea de Württemberg, arxiduquessa d'Àustria i palatina d'Hongria (Karlsruhe 1797 - Ofen (Hongria) 1855) va ser una duquessa de Württemberg amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la casa d'Àustria.

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Maria Dorotea de Württemberg · Veure més »

Reis dels belgues

Rei dels Belgues és el títol dels monarques de Bèlgica.

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Reis dels belgues · Veure més »

Rodolf d'Àustria

Rodolf d'Àustria, príncep hereu d'Àustria (Palau de Laxenburg 1858 - Mayerling 1889).

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Rodolf d'Àustria · Veure més »

Rosa d'Or del Papa

Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.

Nou!!: Maria Enriqueta d'Àustria і Rosa d'Or del Papa · Veure més »

Redirigeix aquí:

Maria Enriqueta d’Àustria.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat