Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Marcelino Menéndez Pelayo

Índex Marcelino Menéndez Pelayo

Marcelino Menéndez Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - 19 de maig de 1912) fou un polígraf i erudit espanyol, consagrat fonamentalment a la Història de les idees, la crítica i història de la literatura hispanoamericana i la Filologia hispànica en general, encara que també va conrear la poesia, la traducció i la Filosofia.

170 les relacions: A Horaci, Adolfo Bonilla y San Martín, Agustín de Montiano y Luyando, Agustín González de Amezúa y Mayo, Albino Mencarini, Alejandro Pidal y Mon, Alfonso Enríquez, Amable Jourdain, Antoni Rubió i Lluch, Antoni Sala, Antonio Ros de Olano, Arturo Farinelli, Aureliano Fernández-Guerra y Orbe, Ángel González Álvarez, Bertinalda, Biblioteca de Autores Españoles, Biblioteca de autores griegos y latinos, Blanca de los Ríos, Bonifacio de Echegaray Corta, Cançoner de Baena, Carlisme, Cebrià de Montoliu i de Togores, Chicos, Clemente Cortejón Lucas, Concha Espina, Cristóbal Pérez Pastor, Cunerisme, Diputació Provincial de Santander, Domingo de Guzmán María de Alboraya, Domingo Figarola Caneda, Dramatúrgia, El caballero de Olmedo, El mágico prodigioso, Eleccions generals espanyoles de 1884, Emilio Cotarelo y Mori, Enric Soler i Godes, Escola de filosofia de Barcelona, Espanyolisme, Estudi de la història de l'art, Expulsió dels jesuïtes, Feixisme, Felipe Arrese y Beitia, Ferrand Martínez, Fidel Fita i Colomer, Francesc Pérez Bayer, Francisco Commelerán y Gómez, Francisco Giner de los Ríos, Francisco Navarro Villoslada, Francisco Rodríguez Marín, Gabriel Maura Gamazo, ..., Gaietà Barraquer i Roviralta, Gómez Pereira, Gertrudis Gómez de Avellaneda, Gil Vicente, Giulia Gonzaga, Gregorio Marañón y Posadillo, Guillermo de Torre, Hippolyte Taine, Hispania (revista), Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Història del cristianisme a Espanya, Historiografia, Horacianes, I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Indalecio Armesto, Institut Menéndez y Pelayo, Isidre Vilaró i Codina, Jacinto Benavente Martínez, Jaume Sala i Moltó, Joan Andrés i Morell, Joan Baptista Codina i Formosa, Joan de Rocatallada, Joaquín Fonseca, José Alemany y Bolufer, José Amador de los Ríos y Serrano, José Canalejas y Méndez, José Lázaro Galdiano, José Moreno Nieto, José Ramón de Luanco Riego, José Sánchez Villamarín, Josep Francesc de Móra i Catà, Josep Ribelles i Comín, Juan Álvarez Gato, Juan Donoso Cortés, Juan Eugenio Hartzenbusch, Juan Gualberto López-Valdemoro de Quesada, Juan Huarte de San Juan, Juan Pérez de Guzmán y Boza, Juan Valera y Alcalá Galiano, Junta per a l'Ampliació d'Estudis, L'enigma Verdaguer, La Celestina, La España Moderna, La Ilustració Catalana, La Regenta, Lázaro Bardón Gómez, Lemes del franquisme, Leonardo Polo Barrena, Leonor de Ovando, Llegenda negra de la Inquisició espanyola, Llegenda negra espanyola, Llengua llemosina, Llibret de versos, Lope de Barrientos, Lope de Vega, Lorenzo Coullaut Valera, Luciano Serrano y Pineda, Luis de Góngora y Argote, Manuel Bellido Alba, Manuel de Bofarull i Romañà, Manuel Fuxà i Leal, Manuel Milà i Fontanals, Manuel Pérez Villamil y García, Manuel Polo y Peyrolón, Manuel Serrano y Sanz, Manuel Tamayo y Baus, Marçal de Mèrida, Maria Goyri, Mariano Roca de Togores y Carrasco, Martín Merino y Gómez, Membrilla, Menéndez, Miguel Asín Palacios, Miguel de los Santos Álvarez, Miquel Costa i Llobera, Nacionalcatolicisme, Nataniel Aguirre González, Neocatòlic, Novel·la picaresca, Panoccitanisme, Pau Bertran i Bros, Pau Parassols i Pi, Pau Sans i Guitart, Pedro López de Ayala, Pedro Sainz Rodríguez, Pelayo, Pere Joan Perpinyà, Pere Vesa Fillart, Premi Internacional Menéndez Pelayo, Premio Nacional de Historia de España, Priscil·lià, Rafael Calvo Serer, Raimond Zanglada, Ramón Carande Thovar, Ramón Foguet i Foraster, Ramón Menéndez Pidal, Ramiro de Maeztu, Ramon Llull, Ramon Monsalvatge Nogué, Ramon Sibiuda, Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Ricard Carreras i Balado, Roc Chabàs Llorens, Roque Barcia Martí, Rubén Darío, Rufino Blanco Sánchez, Salvador Guinot Vilar, Santander, Santiago Ramón y Cajal, Saudade, Sàtires (Horaci), Sebastián Fox Morcillo, Teodor Llorente Olivares, Tomás Antonio Sánchez de Uribe, Universitat Internacional Menéndez Pelayo, Uriel da Costa, Ventura de la Vega, Zeferino González y Díaz Tuñón, 1912, 2 de maig. Ampliar l'índex (120 més) »

A Horaci

''Horacianes'', Oda a Horaci, segons l'edició de 1906. A Horaci és una de les odes més característiques i famoses de Miquel Costa i Llobera.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і A Horaci · Veure més »

Adolfo Bonilla y San Martín

Adolfo Bonilla y San Martín (Madrid, 27 de setembre de 1875 - 17 de gener de 1926) va ser un filòleg, filòsof i crític espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Adolfo Bonilla y San Martín · Veure més »

Agustín de Montiano y Luyando

Agustín Gabriel de Montiano y Luyando (Valladolid, 28 de febrer de 1697 – ibídem, 1 de novembre de 1764) va ser un historiador, crític i dramaturg espanyol pertanyent al Neoclassicisme, primer director de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Agustín de Montiano y Luyando · Veure més »

Agustín González de Amezúa y Mayo

Agustín González de Amezúa y Mayo (Madrid, 30 d'agost de 1881 - ibídem, 10 de juny de 1956) va ser un crític literari i historiador espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Agustín González de Amezúa y Mayo · Veure més »

Albino Mencarini

Albino Mancarini (Viterbo, Estats Pontificis, 29 de març de 1828 - Mar Roig, 5 de desembre de 1886) va ser un diplomàtic i traductor espanyol d'origen italià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Albino Mencarini · Veure més »

Alejandro Pidal y Mon

Alejandro Pidal y Mon (Madrid, 26 d'agost de 1846 - Madrid, 19 d'octubre de 1913) va ser un polític i acadèmic espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Alejandro Pidal y Mon · Veure més »

Alfonso Enríquez

Alfonso Enríquez (Guadalcanal 1354 - Guadalupe 1429) va ser senyor de Medina de Rioseco i Almirall de Castella, càrrec que heretarien els seus successors.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Alfonso Enríquez · Veure més »

Amable Jourdain

Amable Jourdain (París, 25 de gener de 1788 - 19 de febrer de 1818) va ser un historiador i orientalista francès de la primera meitat del.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Amable Jourdain · Veure més »

Antoni Rubió i Lluch

Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 24 de juliol de 1856 - Barcelona, 9 de juny de 1937) fou un historiador i intel·lectual català, fill del poeta Joaquim Rubió i Ors i d'Elisea Lluch i Garriga, germana del cardenal Joaquim Lluch i Garriga.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Antoni Rubió i Lluch · Veure més »

Antoni Sala

Antoni Sala fou un filòsof català que va viure a la segona meitat del i la primera meitat del.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Antoni Sala · Veure més »

Antonio Ros de Olano

Antonio José Teodoro Ros de Olano y Perpiñá (Caracas, 9 de novembre de 1808 - Madrid, 24 de juliol de 1886) fou un escriptor romàntic i militar espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Antonio Ros de Olano · Veure més »

Arturo Farinelli

Arturo Farinelli (Intra, província de Novara 1867 - Torí 1948) fou un erudit hispanista i romanista italià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Arturo Farinelli · Veure més »

Aureliano Fernández-Guerra y Orbe

Aureliano Fernández-Guerra y Orbe (Granada, 1816 - Madrid, 7 de setembre de 1894) fou un escriptor, dramaturg, historiador, arqueòleg i epigrafista espanyol, famós editor de Francisco de Quevedo.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Aureliano Fernández-Guerra y Orbe · Veure més »

Ángel González Álvarez

Ángel González Álvarez (Magaz de Cepeda, Lleó, 11 d'agost de 1916 – Madrid, 29 de juny de 1991) va ser un filòsof espanyol i professor de metafísica que va desenvolupar la seva activitat a l'Argentina i Espanya.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Ángel González Álvarez · Veure més »

Bertinalda

Bertinalda, també anomenada Berta, és una reina consort d'Astúries la historicitat de la qual no està confirmada.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Bertinalda · Veure més »

Biblioteca de Autores Españoles

La Biblioteca de Autores Españoles desde la formación del lenguaje hasta nuestros días és una col·lecció literària de clàssics castellans publicada entre 1846 i 1880 per l'editor Manuel Rivadeneyra i que va ser continuada pel seu fill a la seva mort l'any 1872.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Biblioteca de Autores Españoles · Veure més »

Biblioteca de autores griegos y latinos

La Biblioteca de autores griegos y latinos és un suplement de la revista La Academia Calasancia, de l'Acadèmia Calassància de les Escoles Pies de Barcelona, que entre el 1910 i el 1917 es regalava als subscriptors d'aquesta publicació, i en el que s'oferien traduccions d'autors clàssics i de la patrística cristiana.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Biblioteca de autores griegos y latinos · Veure més »

Blanca de los Ríos

Blanca de los Ríos Nostench (Sevilla, 15 d'agost de 1859 – Madrid, 13 d'abril de 1956) va ser una escriptora i pintora espanyola.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Blanca de los Ríos · Veure més »

Bonifacio de Echegaray Corta

Reunió el 1927 à l'Euskaltzaindia Haut: Orixe, Jean Elizalde, Seber Altube, Julio Urkixo et Erramun Olabide. Bas: Juan Bautista Eguzkitza, '''Bonifazio Etxegarai''', Resurreccion Maria Azkue i Georges Lakonbe. Bonifacio de Echegaray Corta (Zumaya, (Guipúscoa), 5 de juny de 1878 - Durango, (Biscaia), 24 de desembre de 1956) va ser un home de lleis i escriptor«Echegaray Talla, Bonifacio de - Auñamendi Eusko Entziklopedia».

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Bonifacio de Echegaray Corta · Veure més »

Cançoner de Baena

El Cançoner de Baena (en castellà Cancionero de Baena) és el primer cançoner castellà conegut.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Cançoner de Baena · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Carlisme · Veure més »

Cebrià de Montoliu i de Togores

Cebrià de Montoliu i de Togores (Palma, Mallorca, 1873 - Albuquerque, Nou Mèxic, 27 d'agost de 1923) fou un dels introductors de la cultura anglosaxona a Catalunya i un reformador social.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Cebrià de Montoliu i de Togores · Veure més »

Chicos

Chicos va ser una revista infantil de còmic, de periodicitat setmanal, editada des del 23 de febrer de 1938 a Sant Sebastià, fins al 30 d'abril de 1950.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Chicos · Veure més »

Clemente Cortejón Lucas

Clemente Cortejón Lucas (Meco, comunitat de Madrid, 1842 - Barcelona, 1911) fou un cervantista i crític literari espanyol, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Clemente Cortejón Lucas · Veure més »

Concha Espina

'''Concha Espina'''. María de la Concepción Jesusa Basilisa Rodríguez-Espina y García-Tagle, coneguda com a Concha Espina (Santander, 15 d'abril de 1869 - Madrid, 19 de maig de 1955) va ser una escriptora espanyola.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Concha Espina · Veure més »

Cristóbal Pérez Pastor

Cristóbal Pérez Pastor (Tobarra, Albacete, 1842 – Horche, Guadalajara, 21 d'agost de 1908) fou un religiós polígraf i bibliògraf espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Cristóbal Pérez Pastor · Veure més »

Cunerisme

El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Cunerisme · Veure més »

Diputació Provincial de Santander

Antiga seu de la Diputació Provincial i posteriorment del Govern autonòmic de Cantàbria La Diputació Provincial de Santander va ser la principal institució política de l'antiga província de Santander (actual comunitat autònoma de Cantàbria), a Espanya, creada arran de la divisió territorial de 1833 i que va existir fins al 1982.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Diputació Provincial de Santander · Veure més »

Domingo de Guzmán María de Alboraya

Agustín Hurtado Soler (Alboraia, 28 d'agost de 1872 - Madrid, 15 d'agost de 1936), fou un sacerdot i escriptor valencià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Domingo de Guzmán María de Alboraya · Veure més »

Domingo Figarola Caneda

Domingo Figarola Caneda (L'Havana, 17 de gener de 1852 - L'Havana, 14 de març de 1926) va ser un humanista, periodista, historiador, biògraf, bibliògraf i bibliòfil cubà, i el primer director de la Biblioteca Nacional de Cuba José Martí, des de la seva creació el 1901 i fins al 1920.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Domingo Figarola Caneda · Veure més »

Dramatúrgia

La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Dramatúrgia · Veure més »

El caballero de Olmedo

El caballero de Olmedo (El cavaller d'Olmedo) és una obra de Lope de Vega escrita segurament entre 1620 i 1625 i basada, com altres de mateix autor, en una cançó popular: L'obra sol classificar-se com una tragèdia (o tragicomèdia), ja que introdueix elements propis d'aquest gènere en la seva tradició clàssica, com la presència d'un cor, el desenllaç fatal del seu protagonista o la temàtica del destí com a força inexorable que s'imposa als personatges.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і El caballero de Olmedo · Veure més »

El mágico prodigioso

El mágico prodigioso és un drama de Pedro Calderón de la Barca compost en 1637 i estrenat en les festes del corpus en la vila de Yepes (Toledo).

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і El mágico prodigioso · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1884

El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1884 Les eleccions generals espanyoles de 1884 foren convocades el 27 d'abril de 1884 sota sufragi censatari.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Eleccions generals espanyoles de 1884 · Veure més »

Emilio Cotarelo y Mori

Emilio Cotarelo y Mori (A Veiga, 1 de maig de 1857 – Madrid, 27 de gener de 1936), musicòleg, bibliògraf, cervantista i crític i historiador literari espanyol, pare del també escriptor i erudit Armando Cotarelo Valledor (1879-1950).

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Emilio Cotarelo y Mori · Veure més »

Enric Soler i Godes

Enric Soler i Godes (Castelló de la Plana, 1903 - València, 1993) va ser un escriptor i pedagog valencià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Enric Soler i Godes · Veure més »

Escola de filosofia de Barcelona

Escola de Filosofia de Barcelona és un grup de filòsofs catalans, vinculats a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona i que escriuen indistintament en català o en castellà.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Escola de filosofia de Barcelona · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Espanyolisme · Veure més »

Estudi de la història de l'art

Galeria dels Uffizi de Florència, que reunia la impressionant col·lecció dels Mèdici, ho va fer l'any 1765. teoria i la història de l'art. L'estudi de la història de l'art és la disciplina acadèmica l'objecte de la qual són les obres d'art en el seu desenvolupament històric i context estilístic (gènere, disseny, format i aparença), i els artistes en el seu context cultural i social.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Estudi de la història de l'art · Veure més »

Expulsió dels jesuïtes

Carles III cap a 1760 L'expulsió dels jesuïtes d'Espanya del 1767 va ser ordenada pel rei Carles III sota l'acusació d'haver estat els instigadors dels motins populars de l'any anterior, coneguts amb el nom de Motí de Squillace.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Expulsió dels jesuïtes · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Feixisme · Veure més »

Felipe Arrese y Beitia

Felipe Arrese Beitia (Otxandio, 25 de maig de 1841 - Otxandio, 16 de gener de 1906) va ser un escriptor en euskara basc.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Felipe Arrese y Beitia · Veure més »

Ferrand Martínez

Ferrand Martínez va ser un canonge de Toledo i secretari de la cancelleria d'Alfons X el Savi i Sanç IV de Castella i va viure en la segona meitat del.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Ferrand Martínez · Veure més »

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Fidel Fita i Colomer · Veure més »

Francesc Pérez Bayer

Francesc Pérez Baier (València, 1711-1794) va ser un filòleg, numismàtic i jurista valencià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Francesc Pérez Bayer · Veure més »

Francisco Commelerán y Gómez

Francisco Andrés Commelerán i Gómez (Saragossa, 1848 - Madrid, 24 d'octubre de 1919), latinista, gramàtic, lexicògraf i escriptor.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Francisco Commelerán y Gómez · Veure més »

Francisco Giner de los Ríos

Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 10 d'octubre de 1839 - Madrid, 17 de febrer de 1915) fou un filòsof, pedagog i assagista espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Francisco Giner de los Ríos · Veure més »

Francisco Navarro Villoslada

Francisco Navarro Villoslada Francisco Navarro Villoslada, (Viana, Navarra, 9 d'octubre de 1818 - Viana, 29 d'agost de 1895), novel·lista i assagista navarrès d'ideologia tradicionalista i carlista.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Francisco Navarro Villoslada · Veure més »

Francisco Rodríguez Marín

Francisco Rodríguez Marín (Osuna, 27 de gener de 1855-Madrid, 9 de juliol de 1943) va ser un poeta, folklorista, paremiòleg, lexicòleg i cervantista espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Francisco Rodríguez Marín · Veure més »

Gabriel Maura Gamazo

fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Gabriel Maura Gamazo · Veure més »

Gaietà Barraquer i Roviralta

Gaietà Barraquer i Roviralta (Barcelona, 1839 - 1922) fou un canonge i historiador català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Gaietà Barraquer i Roviralta · Veure més »

Gómez Pereira

Gómez Pereira (1500-1567?) va ser un filòsof, metge i humanista espanyol, natural de Medina del Campo (Valladolid).

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Gómez Pereira · Veure més »

Gertrudis Gómez de Avellaneda

fou una poetessa cubana.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Gertrudis Gómez de Avellaneda · Veure més »

Gil Vicente

Gil Vicente (Lisboa, Portugal, 1465-Évora, 1536) va ser el primer gran dramaturg portuguès, a més de ser un poeta de gran anomenada.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Gil Vicente · Veure més »

Giulia Gonzaga

Giulia Gonzaga (Gazzuolo, 1513 - Nàpols, 16 d'abril de 1556) va ser una aristòcrata i intel·lectual italiana, comtessa de Fondi i duquessa de Traietto (actual Minturno), pròxima a la Reforma.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Giulia Gonzaga · Veure més »

Gregorio Marañón y Posadillo

Gregorio Marañón y Posadillo (Madrid, 19 de maig de 1887 – ibídem, 27 de març de 1960) va ser un metge endocrí, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol pertanyent a l'anomenada generació del 14, les obres del qual en els àmbits científic i històric van tenir una gran rellevància internacional.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Gregorio Marañón y Posadillo · Veure més »

Guillermo de Torre

Guillermo de Torre (Madrid, 1900 - Buenos Aires, 14 de gener de 1971) va ser un assagista, poeta i crític literari i d'art espanyol pertanyent a la Generació del 27.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Guillermo de Torre · Veure més »

Hippolyte Taine

Hippolyte Adolphe Taine (Vouziers, 21 d'abril de 1828 – París, 5 de març de 1893), fou un professor, crític, historiador i escriptor francès.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Hippolyte Taine · Veure més »

Hispania (revista)

Hispania revista (1899-1903) fou una publicació artística i literària, escrita en castellà en ple moviment modernista a Barcelona.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Hispania (revista) · Veure més »

Història de la ciència i la tecnologia a Espanya

Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »

Història del cristianisme a Espanya

Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Historiografia · Veure més »

Horacianes

''Horacianes'', de l'edició de 1906. Horacianes és un dels llibres de poemes més característics i celebrats de Miquel Costa i Llobera.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Horacianes · Veure més »

I Congrés Internacional de la Llengua Catalana

El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Veure més »

Indalecio Armesto

Indalecio Armesto y Cobián (1838, Pontevedra - † 22 de febrer de 1890, ibíd.) fou un periodista, filòsof i polític espanyol, diputat a Corts durant la Primera República Espanyola.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Indalecio Armesto · Veure més »

Institut Menéndez y Pelayo

Antiga aula de l' IES Menéndez y Pelayo L'Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona, o IES Menéndez y Pelayo, ofereix E.S.O. i Batxillerat.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Institut Menéndez y Pelayo · Veure més »

Isidre Vilaró i Codina

Isidre Vilaró i Codina (Viver de Segarra, Segarra, 27 d'abril de 1872 - Calaf, Alta Segarra, 26 de novembre de 1930) fou escriptor, mestre i advocat.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Isidre Vilaró i Codina · Veure més »

Jacinto Benavente Martínez

Jacinto Benavente Martínez (Madrid, 1866 - Galapagar, 1954) fou un dramaturg, guionista, director de cinema i polític espanyol, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1922.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Jacinto Benavente Martínez · Veure més »

Jaume Sala i Moltó

Jaume Sala i Moltó (Cocentaina, el Comtat, 24 de maig de 1871 - Madrid, 18 de febrer de 1914) fou un franciscà, valencià, sacerdot i historiador.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Jaume Sala i Moltó · Veure més »

Joan Andrés i Morell

Joan Andrés i Morell (Planes, el Comtat, 15 de febrer de 1740 - Roma, 12 de gener de 1817) fou un sacerdot jesuïta, humanista, historiador i crític literari valencià de la Il·lustració, autor de la primera història de la literatura universal i comparada.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Joan Andrés i Morell · Veure més »

Joan Baptista Codina i Formosa

Joan Baptista Codina i Formosa (Sabadell, 16 d'abril de 1860 - Barcelona, 11 de febrer de 1923) fou un filòleg i eclesiàstic català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Joan Baptista Codina i Formosa · Veure més »

Joan de Rocatallada

Joan de Peratallada, (en occità Joan de Ròcatalhada i en llatí Johannes de Rupescissa) va ser un alquimista franciscà occità o català segons diferents posicions historiogràfiques, que morí probablement el 1362 a Avinyó.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Joan de Rocatallada · Veure més »

Joaquín Fonseca

Joaquín Fonseca (Aramil, Siero, Astúries, 10 de desembre de 1822 - Àvila, Espanya, 18 de gener de 1890) fou un religiós pertanyent a l'Orde dels Predicadors.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Joaquín Fonseca · Veure més »

José Alemany y Bolufer

José Alemany i Bolufer (Cullera, 1 de juliol de 1866 - Madrid, 26 d'octubre de 1934) va ser un filòleg, hel·lenista, lexicògraf i traductor valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і José Alemany y Bolufer · Veure més »

José Amador de los Ríos y Serrano

José Amador de los Ríos y Serrano (Baena, 30 d'abril de 1818 - Sevilla, 17 de febrer de 1878), fou historiador de l'art, crític literari i arqueòleg espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і José Amador de los Ríos y Serrano · Veure més »

José Canalejas y Méndez

José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya, 31 de juliol de 1854-Madrid, 12 de novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і José Canalejas y Méndez · Veure més »

José Lázaro Galdiano

José Lázaro Galdiano (Beire, Navarra, 30 de gener de 1862 - Madrid, 1947), financer, mecenes, editor, bibliòfil i col·leccionista d'art espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і José Lázaro Galdiano · Veure més »

José Moreno Nieto

José Moreno Nieto (Siruela, 2 de febrer de 1825 – Madrid, 24 de febrer de 1882) va ser un jurisconsult, arabista i polític espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і José Moreno Nieto · Veure més »

José Ramón de Luanco Riego

José Ramón Fernández de Luanco y Riego o simplement José Ramón de Luanco (Castropol, 14 de novembre de 1825 - 5 de maig de 1905), fou un químic i historiador de la ciència espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і José Ramón de Luanco Riego · Veure més »

José Sánchez Villamarín

José Sánchez-Villamarín Pereira, conegut com a Niram-Alliv, mort a Santiago de Compostel·la el 3 de novembre de 1892, al número 30 de la Rúa das Orfas, fou un pedagog, escriptor i polític gallec.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і José Sánchez Villamarín · Veure més »

Josep Francesc de Móra i Catà

va ser un historiador i heraldista català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Josep Francesc de Móra i Catà · Veure més »

Josep Ribelles i Comín

Josep Ribelles i Comín (Castelló de la Plana, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 19 de setembre de 1951) va ser un bibliògraf, periodista i animador cultural valencià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Josep Ribelles i Comín · Veure més »

Juan Álvarez Gato

Juan Álvarez Gato (Madrid, 1440? - 1509) va ser un poeta castellà del Prerenaixement pertanyent a l'anomenada lírica cançoneral.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Juan Álvarez Gato · Veure més »

Juan Donoso Cortés

Juan Francisco María de la Salud Donoso Cortés y Fernández Canedo, I marquès de Valdegamas (Valle de la Serena, Badajoz, 6 de maig de 1809 - París, França, 3 de maig de 1853) va ser un filòsof, parlamentari, polític i diplomàtic espanyol, funcionari de la monarquia espanyola sota el règim liberal.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Juan Donoso Cortés · Veure més »

Juan Eugenio Hartzenbusch

Juan Eugenio Hartzenbusch (Madrid, 6 de setembre de 1806 - Madrid, 2 d'agost de 1880), escriptor, dramaturg, poeta, filòleg i crític espanyol, un dels més destacats representants del drama romàntic a Espanya.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Juan Eugenio Hartzenbusch · Veure més »

Juan Gualberto López-Valdemoro de Quesada

Juan Guadalberto o Gualberto López-Valdemoro de Quesada, VI comte de Donadío de Casasola i de las Navas (Màlaga, 26 de setembre de 1855 - Madrid, 28 d'abril de 1935) va ser un polígraf, catedràtic, i acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, a més de membre d'altres institucions.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Juan Gualberto López-Valdemoro de Quesada · Veure més »

Juan Huarte de San Juan

Juan Huarte de San Juan (1529, Sant Joan de Peu del Port - 1589, Linares), patró de la psicologia espanyola, escollit en 1983 pels degans de les facultats de psicologia, fou un metge espanyol pioner en la investigació de les diferències individuals, que va anomenar enginys.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Juan Huarte de San Juan · Veure més »

Juan Pérez de Guzmán y Boza

Juan Pérez de Guzmán y Boza, II Duc de T'serclaes de Tilly (Jerez de los Caballeros, 7 d'abril de 1852 - Sant Sebastià, 12 de febrer de 1934) fou un bibliòfil, escriptor, polític, historiador i membre de la Reial Acadèmia de la Història, que no ha de ser confós amb el seu homònim i contemporani, el també historiador Juan Pérez de Guzmán y Gallo.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Juan Pérez de Guzmán y Boza · Veure més »

Juan Valera y Alcalá Galiano

Juan Valera y Alcalá Galiano (Cabra, província de Còrdova, 18 d'octubre de 1824 - Madrid, 18 d'abril de 1905) fou un diplomàtic, polític i escriptor conegut sobretot per la seva novel·la Pepita Jiménez, exemple del realisme literari espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Juan Valera y Alcalá Galiano · Veure més »

Junta per a l'Ampliació d'Estudis

La Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques va ser la institució encarregada de promoure la investigació i l'educació científica a Espanya en la primera part del, fins que el règim franquista la va fer desaparèixer, acabada la Guerra Civil (1936-1939).

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Junta per a l'Ampliació d'Estudis · Veure més »

L'enigma Verdaguer

L'enigma Verdaguer és un telefilm català de 2019 sobre la vida del poeta Jacint Verdaguer, dirigit per Lluís Maria Güell i amb guió de David Plana a partir d'una història d'Enric Gomà, Teresa Vilardell i el propi Plana.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і L'enigma Verdaguer · Veure més »

La Celestina

La Celestina o senzillament, Celestina és el nom amb què s'ha popularitzat la Tragicomedia de Calisto y Melibea una de les obres més importants de la literatura castellana, atribuïda a Fernando de Rojas.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і La Celestina · Veure més »

La España Moderna

La España Moderna va ser una revista cultural espanyola, distribuïda entre 1889 i 1914 i publicada per l'editorial del mateix nom, de les quals José Lázaro Galdiano va ser propietari i fundador.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і La España Moderna · Veure més »

La Ilustració Catalana

La Ilustració Catalana va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і La Ilustració Catalana · Veure més »

La Regenta

La Regenta és la primera novel·la de Leopoldo Alas ''«Clarín»'', publicada en dos volums el 1884 i 1885, i explica la història d'Ana Ozores i la seva relació amorosa amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і La Regenta · Veure més »

Lázaro Bardón Gómez

va ser un hel·lenista i Sacerdot espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Lázaro Bardón Gómez · Veure més »

Lemes del franquisme

Els lemes del franquisme són consignes i frases que servien per enaltir i difondre la ideologia del franquisme, creades pels dirigents del règim o per les organitzacions partidàries.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Lemes del franquisme · Veure més »

Leonardo Polo Barrena

Leonardo Polo Barrena (Madrid, 1 de febrer de 1926 - Pamplona, 9 de febrer de 2013) va ser un filòsof, professor, escriptor, espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Leonardo Polo Barrena · Veure més »

Leonor de Ovando

Leonor de Ovando (1544, Santo Domingo - † 1610-1615) fou una monja dominica i escriptora, reconeguda per ser una de les primeres poetes dominicanes i del Nou Món.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Leonor de Ovando · Veure més »

Llegenda negra de la Inquisició espanyola

La llegenda negra de la Inquisició espanyola és un terme utilitzat per aquells autors que consideren l'existència d'una imatge fantasiada o exagerada de la Inquisició espanyola com a epítom del terror i la barbàrie humana.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Llegenda negra de la Inquisició espanyola · Veure més »

Llegenda negra espanyola

XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Llegenda negra espanyola · Veure més »

Llengua llemosina

«Llemosí» va ser un terme que es va utilitzar a partir del per a designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occità i referint-s'hi a través del nom d'un dels dialectes occitans, el de la regió nord-occitana de Llemotges.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Llengua llemosina · Veure més »

Llibret de versos

Llibret de versos és el nom del llibre on es va recopilar la poesia valenciana de Teodor Llorente i Olivares.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Llibret de versos · Veure més »

Lope de Barrientos

Fra Lope de Barrientos, O.P. (Medina del Campo, 1382-Conca, 1469) va ser un religiós castellà.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Lope de Barrientos · Veure més »

Lope de Vega

Lope de Vega Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635) va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc, considerat un dels més importants de l'anomenat segle d'or de la literatura en llengua castellana.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Lope de Vega · Veure més »

Lorenzo Coullaut Valera

Lorenzo Coullaut Valera (Marchena, província de Sevilla, 12 d'abril de 1876 - Madrid, 21 d'agost de 1932) va ser un escultor espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Lorenzo Coullaut Valera · Veure més »

Luciano Serrano y Pineda

Fray Luciano Serrano y Pineda O.S.B., (Castroceniza, 1879 - Burgos, 17 de juliol de 1944) va ser un clergue i migevalista burgalès, membre de l'Orde Benedictí, abat del monestir de Santo Domingo de Silos, destacat investigador de l'edat mitjana castellana i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Luciano Serrano y Pineda · Veure més »

Luis de Góngora y Argote

Luis de Góngora y Argote (Còrdova, 11 de juliol de 1561 - 23 de maig de 1627) fou un poeta i dramaturg del Segle d'or espanyol, màxim exponent del corrent literari conegut com a culteranisme o gongorisme, que més tard imitarien altres artistes.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Luis de Góngora y Argote · Veure més »

Manuel Bellido Alba

Manuel Bellido Alba (Castelló de la Plana, 1859 - 1920) fou un periodista i polític carlista valencià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Manuel Bellido Alba · Veure més »

Manuel de Bofarull i Romañà

Manuel de Bofarull i Romañà (Madrid, 1887 - 1974) fou un jurisconsult i publicista espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Manuel de Bofarull i Romañà · Veure més »

Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Manuel Fuxà i Leal · Veure més »

Manuel Milà i Fontanals

''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Manuel Milà i Fontanals · Veure més »

Manuel Pérez Villamil y García

Manuel Pérez Villamil y García (Sigüenza, 6 d'octubre de 1849- Madrid, 11 de diciembre de 1917) va ser un historiador, periodista, escriptor i arqueòleg espanyol, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de la Història, amb la medalla número 1, en la que succeí Adolfo Carrasco y Sáyz el 1906.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Manuel Pérez Villamil y García · Veure més »

Manuel Polo y Peyrolón

Manuel Polo y Peyrolón (Cañete, 11 de juliol de 1846 – València, abril de 1918) va ser un escriptor i parlamentari espanyol de tendències catòlica, carlina i ultraconservadora.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Manuel Polo y Peyrolón · Veure més »

Manuel Serrano y Sanz

Manuel Serrano y Sanz (Ruguilla, Guadalajara, 1 de juny de 1866 - Madrid, 6 de novembre de 1932) va ser un historiador, americanista i escriptor espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Manuel Serrano y Sanz · Veure més »

Manuel Tamayo y Baus

Manuel Tamayo y Baus (Madrid, 16 de setembre del 1829 - 21 de juny del 1898) fou un dramaturg espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Manuel Tamayo y Baus · Veure més »

Marçal de Mèrida

Marçal (fl. 252-254) és el primer bisbe documentat de Mèrida, conegut també per haver apostatat durant la persecució de Deci.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Marçal de Mèrida · Veure més »

Maria Goyri

María Amalia Vicenta Goyri (Madrid, 29 d'agost de 1873 – ibidem, 28 de novembre de 1954), més coneguda com a Maria Goyri, va ser una escriptora, investigadora en el camp de la literatura espanyola, filòloga i professora espanyola. Va ser també la segona dona estudiant oficial de Filosofia i Lletres de la Universitat Espanyola (se'n va llicenciar el 1896, però Matilde Padrós, esposa del pintor Francisco Sancha, s'havia llicenciat el 1893) y i va formar part de l'avantguarda de defensores dels drets de la dona.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Maria Goyri · Veure més »

Mariano Roca de Togores y Carrasco

Mariano de les Mercedes Roca de Togores y Carrasco (Albacete, 17 d'agost de 1812 - Lekeitio, Biscaia, 4 de setembre de 1889), primer marquès de Molins i vescomte de Rocamora, orador, escriptor i polític conservador.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Mariano Roca de Togores y Carrasco · Veure més »

Martín Merino y Gómez

«''La meva celebritat restarà a les estamperies''».Marcelino Izquierdo: http://www.larioja.com/pg060405/prensa/noticias/Sociedad/200604/05/RIO-SOC-121.html El crimen del cura, a Larioja.com. Martín Merino y Gómez (Arnedo, 1789 - Madrid, 7 de febrer de 1852), també conegut com el cura Merino o l'apòstata, fou un religiós espanyol i activista liberal, més conegut per haver dut a terme un intent de regicidi contra la reina Isabel II el 1852, raó per la qual fou executat.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Martín Merino y Gómez · Veure més »

Membrilla

Membrilla és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa, pertanyent a la comarca històrica del Campo de Montiel.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Membrilla · Veure més »

Menéndez

* Agustín Menéndez Campiña (Candás, 1968), futbolista asturià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Menéndez · Veure més »

Miguel Asín Palacios

Miguel Asín Palacios (Saragossa, 5 de juliol 1871 - Sant Sebastià, 12 d'agost 1944) va ser un arabista i acadèmic espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Miguel Asín Palacios · Veure més »

Miguel de los Santos Álvarez

Miguel de los Santos Álvarez (Valladolid, 1817 - Madrid, 1892) va ser un escriptor espanyol pertanyent al Romanticisme.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Miguel de los Santos Álvarez · Veure més »

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Miquel Costa i Llobera · Veure més »

Nacionalcatolicisme

La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Nacionalcatolicisme · Veure més »

Nataniel Aguirre González

Nataniel Aguirre González (Cochabamba, Bolívia; 10 d'octubre de 1843 - Montevideo, Uruguai; 11 de setembre de 1888), va ser un destacat advocat, diplomàtic, polític, escriptor i historiador bolivià. Menéndez i Pelayo considera la seva novel·la Juan de la Rosa la millor del a Hispanoamèrica.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Nataniel Aguirre González · Veure més »

Neocatòlic

Fèlix Sardà i Salvany Juan Donoso Cortés Jaume Balmes Neocatólicos és el nom que es va donar pejorativament a un moviment polític i ideològic de l'Espanya de mitjans i finals del, de confessionalitat catòlica però superador de la identificació del clergat amb el carlisme, i que pretenia intervenir activament en la vida política del règim liberal, amb major o menor proximitat o allunyament del Partit Moderat o del tradicionalisme segons la conjuntura política; i una certa proximitat ideològica amb pensadors francesos (els més contemporitzadors amb el denominat liberalisme doctrinari -François Guizot, Royer-Collard- i els més ultramontans amb els legitimistes francesos i els pensadors pròpiament catòlics -Chateaubriand i Lamennais-) o el conservadorisme britànic (fent abstracció de la condició religiosa anglicana d'aquests).

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Neocatòlic · Veure més »

Novel·la picaresca

Coberta d'una de les edicions de 1554 del ''Lazarillo de Tormes''. La novel·la picaresca és un gènere novel·lístic sorgit a redós del segle d'or espanyol que narra les aventures del murri (pícaro en castellà), personatge sense recursos que es val del seu enginy per triomfar.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Novel·la picaresca · Veure més »

Panoccitanisme

Extensió d'aragonés, català i occità El panoccitanisme és el corrent sociolingüístic que defén la unitat cultural i política del diasistema occitanoromànic: quant a extensió geogràfica, això inclou tot Occitània, els Països Catalans i àdhuc altres regions com Arpitània.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Panoccitanisme · Veure més »

Pau Bertran i Bros

Ilustració Catalana a Barcelona l'any 1917 fou un folklorista i poeta català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Pau Bertran i Bros · Veure més »

Pau Parassols i Pi

Pau Parassols i Pi (Sant Joan de les Abadesses, Província de Girona, 11 de novembre de 1824 - Barcelona, 1902) fou un sacerdot i historiador català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Pau Parassols i Pi · Veure més »

Pau Sans i Guitart

Pau Sans i Guitart (l'Hospitalet de Llobregat 1836 - Barcelona 1901) fou un enginyer industrial, poeta i polític català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Pau Sans i Guitart · Veure més »

Pedro López de Ayala

Tomba de Pedro López de Ayala i de la seva esposa Elionor de Guzmán Pedro López de Ayala (Vitòria, Àlaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 4 d'abril de 1407) fou un polític, poeta i historiador castellà, conegut com «el Canciller».

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Pedro López de Ayala · Veure més »

Pedro Sainz Rodríguez

Pedro Sainz Rodríguez (Madrid, 1897 – 14 de desembre 1986), escriptor, filòleg, bibliògraf, editor i polític espanyol, conseller polític de Joan de Borbó i Battenberg i un dels principals artífexs del nomenament de Joan Carles I com a successor de Franco, i de la Segona Restauració.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Pedro Sainz Rodríguez · Veure més »

Pelayo

* Trinquet de Pelayo, al carrer Pelai de València.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Pelayo · Veure més »

Pere Joan Perpinyà

Pere Joan Perpinyà i Esclapez (Elx, 1530 - París, 28 d'octubre de 1566) fou un jesuïta, poeta, rètor i humanista valencià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Pere Joan Perpinyà · Veure més »

Pere Vesa Fillart

Pere Vesa Fillart (Seu d'Urgell (Alt Urgell), 10 de juliol, 1852 -, juliol de 1915), fou catedràtic i orientalista català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Pere Vesa Fillart · Veure més »

Premi Internacional Menéndez Pelayo

El Premi Internacional Menéndez Pelayo és atorgat des de l'any 1987 per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) amb l'objectiu de destacar la labor literària o científica de les personalitats l'obra de les quals tingui una repercussió i dimensió humanística com l'heretada pel mestre Marcelino Menéndez Pelayo.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Premi Internacional Menéndez Pelayo · Veure més »

Premio Nacional de Historia de España

El Premio Nacional de Historia de España és un premi literari de llarga trajectòria que atorga anualment el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport d'Espanya.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Premio Nacional de Historia de España · Veure més »

Priscil·lià

Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Priscil·lià · Veure més »

Rafael Calvo Serer

Rafael Calvo Serer (València, 6 d'octubre de 1916 - Pamplona, 19 d'abril de 1988) va ser un intel·lectual i escriptor espanyol, primer catedràtic d'Història de la Filosofia Espanyola i Filosofia de la Història en Espanya, i membre destacat de l'Opus Dei en l'oposició al franquisme.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Rafael Calvo Serer · Veure més »

Raimond Zanglada

Raimond Zanglada (Ciutat de Palma, - idem, 1657), fou un teòleg i exegeta mallorquí.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Raimond Zanglada · Veure més »

Ramón Carande Thovar

Ramón Carande Thovar (Palència, Castella i Lleó, 4 de maig de 1887 – Almendral, Extremadura 1 de setembre de 1986) va ser un historiador i economista espanyol, considerat com a autoritat en la història econòmica espanyola.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Ramón Carande Thovar · Veure més »

Ramón Foguet i Foraster

Ramón Foguet i Foraster (Sant Martí de Maldà, província de Lleida, 25 de gener de 1729 - Tarragona, 16 de novembre de 1794) fou un ardiaca i arqueòleg català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Ramón Foguet i Foraster · Veure més »

Ramón Menéndez Pidal

Placa commemorativa del naixement de Menéndez Pidal, situada a la que va ser la seva casa natal. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968) fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Ramón Menéndez Pidal · Veure més »

Ramiro de Maeztu

MNAC). Caricatura de Ramiro de Maeztu publicada a la revista ''El Nuevo Mundo'' el 8 d'octubre de 1920. Ramiro de Maeztu y Whitney (Vitòria, 4 de maig de 1875 – Aravaca, 29 d'octubre de 1936) primer comte de Maeztu, fou un diplomàtic i escriptor basc pertanyent a la Generació del 98, assassinat en començar la Guerra Civil Espanyola, en el curs d'una de les saques que elements del bàndol republicà van efectuar al Madrid posterior al cop d'estat de juliol de 1936.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Ramiro de Maeztu · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Monsalvatge Nogué

Ramon Monsalvatge Nogué (Olot, Garrotxa, 19 d'octubre de 1815 - Key West (Florida), 2 d'octubre de 1893) fou un missioner protestant i escriptor.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Ramon Monsalvatge Nogué · Veure més »

Ramon Sibiuda

Ramon Sibiuda (Catalunya, 1385 - Tolosa, 1436) fou un filòsof català.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Ramon Sibiuda · Veure més »

Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques · Veure més »

Ricard Carreras i Balado

Ricard Carreras i Balado (Castelló de la Plana, 1866 - Castelló de la Plana, 9 de febrer de 1929) fou un escriptor valencià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Ricard Carreras i Balado · Veure més »

Roc Chabàs Llorens

Roc Chabàs Llorens (Dénia, 9 de maig de 1844 — Dénia, 20 d'abril de 1912) va ser un religiós i historiador valencià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Roc Chabàs Llorens · Veure més »

Roque Barcia Martí

Roque Barcia Martí (Isla Cristina, 4 d'abril de 1821 – Madrid, 2 de juliol de 1885) va ser un filòsof, lexicògraf i polític republicà militant del Partit Demòcrata espanyol del.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Roque Barcia Martí · Veure més »

Rubén Darío

Félix Rubén García Sarmiento, més conegut com a Rubén Darío (Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, (Nicaragua) 18 de gener de 1867 - León (Nicaragua), 6 de febrer de 1916), fou un poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Rubén Darío · Veure més »

Rufino Blanco Sánchez

Rufino Blanco i Sánchez (Mantiel, Guadalajara, 16 de novembre de 1861 - Paracuellos del Jarama, Madrid, 3 d'octubre de 1936) fou un pedagog, filòleg i teòric de la lectura, bibliògraf i periodista espanyol d'orientació catòlica i neoescolàstica.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Rufino Blanco Sánchez · Veure més »

Salvador Guinot Vilar

Salvador Guinot Vilar (Castelló de la Plana, 31 de desembre de 1866 - Castelló de la Plana, 1944) va ser un polític i escriptor valencià.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Salvador Guinot Vilar · Veure més »

Santander

Santander (en càntabre: Sanander) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Santander · Veure més »

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Santiago Ramón y Cajal · Veure més »

Saudade

Almeida Júnior. «Saudade» (del portuguès saudade) és un terme de difícil definició empleat en portuguès i en gallec, que expressa un sentiment afectiu primari, proper a la malenconia, estimulat per la distància temporal o espacial a alguna cosa estimada i que implica el desig de resoldre aquesta distància.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Saudade · Veure més »

Sàtires (Horaci)

Les Sàtires (Saturae) és una obra del poeta romà Quint Horaci Flac composta de divuit poemes, agrupats en dos llibres (deu el primer i vuit el segon).

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Sàtires (Horaci) · Veure més »

Sebastián Fox Morcillo

Sebastián Fox Morcillo (Sevilla, 1526 – Sevilla, 1560) va ser un filòsof i humanista andalús.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Sebastián Fox Morcillo · Veure més »

Teodor Llorente Olivares

Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Teodor Llorente Olivares · Veure més »

Tomás Antonio Sánchez de Uribe

Tomás Antonio Sánchez de Uribe (Ruiseñada, Cantàbria, 1723 - Madrid, 1802), escriptor, medievalista, lexicògraf i editor espanyol.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Tomás Antonio Sánchez de Uribe · Veure més »

Universitat Internacional Menéndez Pelayo

La Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) és una universitat pública espanyola amb domicili social a Madrid i principal seu històrica a Santander.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Universitat Internacional Menéndez Pelayo · Veure més »

Uriel da Costa

Uriel da Costa (Porto, c. 1580 – Amsterdam, 1640/1645) o Uriel Acosta va ser un filòsof escèptic jueu nascut a Portugal, batejat com a cristià nou amb el nom de Gabriel da Costa.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Uriel da Costa · Veure més »

Ventura de la Vega

Buenaventura José María de la Vega y Cárdenas conegut com a Ventura de la Vega (Buenos Aires, Virregnat del Riu de la Plata, 14 de juliol de 1807 - Madrid, 29 de novembre de 1865) va ser un escriptor i dramaturg hispanoamericà que va tenir la seva consagració a Espanya.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Ventura de la Vega · Veure més »

Zeferino González y Díaz Tuñón

Ceferino González y Díaz Tuñón O.P. (Villoria, 28 de gener de 1831 - Madrid, 29 de novembre de 1894) va ser un sacerdot dominic que va arribar a ser cardenal, així com arquebisbe de Sevilla i Toledo.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і Zeferino González y Díaz Tuñón · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і 1912 · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Marcelino Menéndez Pelayo і 2 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Marcelino Menéndez y Pelayo, Menendez y Pelayo, Menéndez Pelayo.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »