Comunicació

324 les relacions: Ab urbe condita, Abolla, Acadèmiques, Acca Laurèntia, Accensus, Agàtocles de Quios, Agonàlia, Agricultura romana, Albenga, Amfíloc d'Atenes, Amiternum, Andronic de Cirros, Angerona, Annalistes, Antígon de Cime, Antòfils, Antevorta, Antiga Roma, Antoni Agustí i Albanell, Api Claudi Pulcre (cònsol 54 aC), Apol·lodor de Lemnos, Arístides de Samos, Argei, Aristòfanes de Mal·los, Aristòmenes (escriptor), Arvales, Atenàgores (metge), Atri (pati), Auspici, Averrunc, Època arcaica, Baies (Campània), Barba, Basílica Opímia, Batalla de l'Àl·lia, Bió de Solos, Blat, Bona Dea, Calendari, Calendari romà, Camp de sitges, Capitoli, Carmen Saliare, Casa romana, Causa (medicina), Càl·licles (pintor), Cíbele, Cecili Estaci, Celi, Celi Vibenna, ..., Censorí (escriptor), Cesó, Ciències agràries, Cicurí, Circ Flamini, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Comèdia atel·lana, Complex de Samotràcia, Compluvium, Consuàlia, Consus, Cosconi (poeta), Cota de malla, Crates de Mal·los, Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica, Culter, Cultura de l'antiga Roma, Cumes, Cutília, D'agricolia, Damarc, De fato, De lingua latina, De Re Rustica Libri III, Diana, Diòfanes Mirineu, Diccionari Llatí-Català, Dii Consentes, Dionisi de Sidó, Diores, Dius Fidius, Divalia, Doli, Dona a l'antiga Roma, Enciclopèdia, Enees, Enotre, Epígenes de Bizanci, Epistulae ad familiares, Era (cronologia), Escultura etrusca, Escuts sagrats, Estrènia, Estrena, Etimologia, Etiologia, Etrúria, Etruscs, Etymologiae, Eumel de Corint, Fagutal, Fanum Voltumnae, Fascinus, Fastos, Faune, Fàlacre, Fecial, Feràlia, Festes romanes, Ficulea, Fidenes, Filosofia antiga, Filotis (mitologia), Flamen, Floràlia, Fontinàlia, Fonts de Roma, Fordicídia, Fornacàlia, Fortuna (mitologia), Forum Boarium, Fundació de Roma, Fundània (esposa de Varró), Furina, Gai Eli Gal, Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC), Gai Fundani (cavaller), Gai Fundani (sogre de Varró), Gai Licini Cras (tribú de la plebs), Gai Lucceu Hirrus, Gai Mati Calvena, Gai Muci Escèvola, Gai Peteli Libó Visol (cònsol 346 aC), Gai Semproni Tudità (cònsol), Gens Coscònia, Gens Duília, Gens Sertòria, Gens Terència, Geopònica, Gneu Nevi, Gneu Tremel·li Escrofa, Granja, Hegèsies de Magnèsia, Herba de les mamelles, Heredium, Hipsícrates (escriptor), Història de l'agricultura, Història de la lingüística, Història de les enciclopèdies, Iaia de Cízic, Imperi Romà, Impluvium, Inferi, Júpiter (mitologia), Jocs Seculars, Joseph Juste Scaliger, Juli Flor, Julius Caesar (pel·lícula), Juno, L'Eunuc, Laci (antic), Lacus Curtius, Lala, Lalla, Lara (mitologia), Larentàlia, Lavínium, Leges regiae, Les Lleis (Ciceró), Lex Poetelia Papiria, Liberàlia, Licini Lucul, Lingüística, Lista, Literatura romana, Llança, Llatí, Llengües de l'Imperi Romà, Llista d'autors antics en llatí de tradició directa, Llista de cònsols romans de la República, Lucària, Luci Cossini el jove, Luci Eli Preconi Estiló, Luci Publici Mal·leol, Luci Taruci Firmà, Luci Valeri Flac (sacerdot), Ludi taurii, Magó (escriptor), Mamers, Mamertins, Mamuralia, Mamuri Veturi, Manes, Marc Juni Gracà, Marc Publici Mal·leol, Marc Terenci Varró, Marc Terenci Varró Lucul, Marcià Mineu Fèlix Capel·la, Mart (mitologia), Meditrinàlia, Megalènsia, Menècrates d'Esmirna, Menip, Minerva, Mitologia grega, Mitologia romana, Moneda romana, Mont Opi, Naturalis Historia, Neptú (mitologia), Neptunàlia, Nom romà, Numeri, Ofiògenes, Onofre Pou Cellers, Opàlia, Origo gentis Romanae, Palatina, Palília, Pandatària, Parmenisc (gramàtic), Parques, Pasíteles, Pòrcia (germana de Cató), Pòstum, Pecorino, Peix (aliment), Pergamí, Pergaminer, Petroni, Picentins, Piero Vettori, Plebs, Plini el Vell, Plumari, Pomera comuna, Pontífex Màxim, Pontífex romà, Poplifugia, Porsenna, Porta Lavernalis, Porta Naevia, Porta Raudusculana, Portumnàlia, Posis, Postvorta, Presó Mamertina, Priscià de Cesarea, Procil·li, Publi Furi Medul·lí Fus, Publi Nigidi Fígul, Publi Terenci Varró, Pupínia, Puteoli, Quinquatres, Quint Axi, Quint Valeri Sorà, Quirinal, Règia, Rea Sílvia, Rei d'Assíria, Religió oficial, Rieti, Rintó, Robigàlia, Sabins, Sacellum, Salii, Salsamenta, Salus, Salvador Galmés i Sanxo, Samnites, Sancus, Saturn (mitologia), Sàtires (Horaci), Segle I aC, Segona Guerra Civil romana, Septimontium, Servi Maure Honorat, Set turons de Roma, Sext Pompeu Fest, Sextant (moneda), Sexualitat a l'antiga Roma, Sibil·la, Simpòsium, Subura, Summà, Tauroboli, Tínia, Temple romà, Terenci (desambiguació), Terenci Varró, Terminàlia, Tit Albuci, Titii sodales, Titini (dramaturg), Titus Taci, Toga (vestit), Tomba François, Trebula Suffenes, Tribú amb potestat consular, Trill, Triumviri reipublicae constituendae, Tubilustrium, Tul·lus, Ur (bòvid), Varró (cognom), Veios, Venàfrum, Venus (mitologia), Vertumne, Vessana, Vestal, Vi a l'antiga Roma, Vicus, Vil·la romana, Vinàlia, Vinya, Volni (escriptor), Volturnàlia, Vulcà, 116 aC, 27 aC, 29 aC. Ampliar l'índex (274 més) » « Shrink índex

Ab urbe condita

Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Ab urbe condita · Veure més »

Abolla

Abolla Abolla (Abolla) era una capa gruixuda de llana que segons Servi Maure Honorat s'assemblava a la clàmide.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Abolla · Veure més »

Acadèmiques

Bust de Ciceró Academica (o Academici libri) (en català: les Acadèmiques) és una obra filosòfica, en forma de diàleg socràtic, escrita per Marc Tul·li Ciceró l'any 45 aC., sobre epistemologia, la teoria del coneixement, a través de les doctrines d'Antíoc d'Ascaló, Arcesilau i Carnèades.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Acadèmiques · Veure més »

Acca Laurèntia

Acca Larentina amb Ròmul i Rem, escultura de la ''Fonte Gaia'', (Siena). Acca Laurèntia o Acca Larentina fou una dona romana llegendària que va esdevenir deessa.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Acca Laurèntia · Veure més »

Accensus

Accensus (en llatí plural accensi) paraula que segons Marc Terenci Varró venia del verb accenseo ('sumar', 'afegir') era un ofici públic de l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Accensus · Veure més »

Agàtocles de Quios

Agàtocles de Quios (en llatí Agathocles, en grec) fou un escriptor grec que va escriure un llibre sobre agricultura segons diuen Varró i Plini el Vell.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Agàtocles de Quios · Veure més »

Agonàlia

Agonàlia o Agònia fou un antic festival que es feia a l'antiga Roma diverses vegades a l'any.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Agonàlia · Veure més »

Agricultura romana

Conreu de blat L'agricultura romana durant el període republicà era la base econòmica de l'estat; els pagesos formaven el nucli de la societat de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Agricultura romana · Veure més »

Albenga

Albenga és un municipi italià a la província de Savona (regió de la Ligúria).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Albenga · Veure més »

Amfíloc d'Atenes

Amfíloc d'Atenes (en llatí Amphilochus, en grec "Amphílochos") fou un escriptor sobre temes agrícoles, esmentat per Marc Terenci Varró i Luci Juni Moderat Columel·la.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Amfíloc d'Atenes · Veure més »

Amiternum

Amiternum o Amitermum (en grec antic Ἀμίτερνον) va ser una ciutat de la Sabínia, a la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Amiternum · Veure més »

Andronic de Cirros

Torre dels Vents. Andronic de Cirros (Andronicus Cyrrhestes) fou un astrònom grec nadiu de Cirros (Macedònia) que va viure cap a l'any i va construir la torre octogonal d'Atenes coneguda com a Torre dels Vents.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Andronic de Cirros · Veure més »

Angerona

Angerona Angerona o Angerònia va ser una deïtat romana sobre la qual hi ha notícies contradictòries.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Angerona · Veure més »

Annalistes

Els annalistes (del llatí annales, llibres dels esdeveniments anuals, paraula que alhora prové dannus "any") foren els primers historiadors de l'època romana.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Annalistes · Veure més »

Antígon de Cime

Antígon de Cime（Antigonus), fou un escriptor grec de Cime (Àsia Menor) que va escriure sobre agricultura. L'esmenten Plini el Vell, Marc Terenci Varró i Luci Juni Moderat Columel·la.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Antígon de Cime · Veure més »

Antòfils

Els antòfils (Anthophila, gr. "amant de les flors") són un clade d'himenòpters dins la superfamília dels apoïdeus.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Antòfils · Veure més »

Antevorta

embarassades. Antevorta fou una deessa romana esmentada també com Porrima o Prorsa.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Antevorta · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Antiga Roma · Veure més »

Antoni Agustí i Albanell

Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »

Api Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)

Api Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Api Claudi Pulcre (cònsol 54 aC) · Veure més »

Apol·lodor de Lemnos

Apol·lodor de Lemnos (Apollodorus) fou un escriptor de l'antiga Grècia de temes agrícoles, que va viure abans d'Aristòtil.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Apol·lodor de Lemnos · Veure més »

Arístides de Samos

Arístides de Samos (Aristides) va ser un astrònom grec esmentat per Varró en el seu llibre titulat Hebdomades, on diu que era una autoritat per sustentar la seva opinió segons la qual la Lluna completa el seu circuit en 28 dies exactament.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Arístides de Samos · Veure més »

Argei

Els ''argei'' eren ninos de palla com aquest espantaocells però amb una altra funció Els Argei eren uns dies assenyalats al calendari romà per dur a terme uns rituals sagrats d'acord amb l'antiga religió romana, el més destacat era la processó pels carrers de la ciutat d'uns ninos anomenats argeus.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Argei · Veure més »

Aristòfanes de Mal·los

Aristòfanes de Mal·los (Aristophanes, Άριστοφάνης) va ser un escriptor nascut a Mal·los, a Cilícia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Aristòfanes de Mal·los · Veure més »

Aristòmenes (escriptor)

Aristòmenes (en grec antic Άριστομένης) fou un escriptor grec que va escriure sobre temes d'agricultura.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Aristòmenes (escriptor) · Veure més »

Arvales

Escultura de Luci Aureli Ver representat amb la indumentària dels ''fratres arvales'' (ca. 160 dD), conservada al museu del Louvre. Els Fratres Arvales («germans del Camp») eren un col·legi de sacerdots compost d'una dotzena de membres vitalicisTot i que els historiadors antics parlen de dotze membres, fins al moment a les troballes arqueològiques només s'han trobat inscripcions amb nou membres per acta de reunió.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Arvales · Veure més »

Atenàgores (metge)

Atenàgores (en llatí Athenagoras, en grec Άθηναγόρας) fou un metge de l'antiga Grècia autor d'un tractat sobre el pols arterial i l'orina.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Atenàgores (metge) · Veure més »

Atri (pati)

Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Atri (pati) · Veure més »

Auspici

Un àugur consulta la voluntat dels déus observant el vol dels ocells (''auspicium''), a petició del rei Numa Pompili Auspici (en llatí auspicium) era una tècnica que feien uns sacerdots a l'antiga Roma, consistent en la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació de la conducta de les aus.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Auspici · Veure més »

Averrunc

Averrunc (en llatí Averruncus) va ser a l'antiga religió romana, un déu al que es propiciava per evitar un dany.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Averrunc · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Marc Terenci Varró і Època arcaica · Veure més »

Baies (Campània)

Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Baies (Campània) · Veure més »

Barba

La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Barba · Veure més »

Basílica Opímia

Situació probable de la basílica Opímia al fòrum RomàAmb l'ampliació del temple de la Concòrdia en època imperial, desapareix la basílica Opímia La Basílica Opímia (en llatí: Basilica Opimia) era una de les tres construccions per a reunions civils que hi havia a l'antiga Roma republicana.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Basílica Opímia · Veure més »

Batalla de l'Àl·lia

La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Batalla de l'Àl·lia · Veure més »

Bió de Solos

Bió (en Bion fou un escriptor de l'antiga Grècia esmentat per Diògenes Laerci com a autor d'una obra sobre Etiòpia (Αἰθιοπικά), alguns fragments de la qual s'han conservat a l'obra de Plini el Vell i a la d'Ateneu de Naucratis. Era natural de Solos (Cilícia). Plutarc parla d'un Bió que diu que recull una tradició sobre les amàzones, i Agàcies cita un Bió a qui atribueix una historia d'Assíria, però no és segur que es tracti del mateix personatge. Varró esmenta Bió de Solos com escriptor sobre agricultura i ho confirma també Plini. Alguns autors creuen que Bió de Soli és la mateixa persona que Cecili Bió. La seva època és desconeguda.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Bió de Solos · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Blat · Veure més »

Bona Dea

Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Bona Dea · Veure més »

Calendari

El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Calendari · Veure més »

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Calendari romà · Veure més »

Camp de sitges

'''Sitges ibèriques''' a l'interior del recinte emmurallat de la ciutat ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà). Un camp de sitges és una extensió de terreny destinada a excavar-hi grans forats a terra que servien per emmagatzemar els excedents (és a dir, els productes sobrants) agrícoles en l'època ibèrica.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Camp de sitges · Veure més »

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Capitoli · Veure més »

Carmen Saliare

Els sacerdots ''salii'' entonaven el '''Carmen saliare''' El Carmen Saliare és un himne de la religió de l'antiga Roma que es conserva de forma fragmentària.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Carmen Saliare · Veure més »

Casa romana

Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Casa romana · Veure més »

Causa (medicina)

microorganismes com possible causa de malalties. En medicina, la causa d'una malaltia també s'anomena etiopatiogènia, etiologia o raó i origen d'una patologia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Causa (medicina) · Veure més »

Càl·licles (pintor)

Càl·licles (en llatí Callicles, en grec Καλλικλῆς, Kal·likles) fou un pintor d'una època i d'un país incerts, probablement d'origen grec, que esmenta Plini el Vell a la seva Naturalis Historia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Càl·licles (pintor) · Veure més »

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Cíbele · Veure més »

Cecili Estaci

Cecili Estaci (Caecilius Statius) va ser un comediògraf romà del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Cecili Estaci · Veure més »

Celi

La Villa Celimontana, segons un gravat de Giuseppe Vasi de 1761 El Celi (en Celio; en Mons Cælius) és un dels set turons de la ciutat de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Celi · Veure més »

Celi Vibenna

Celes o Celi Vibenna (Cæles o Cælius Vibenna) va ser el cap d'un exèrcit etrusc que va anar suposadament a l'antiga Roma per invitació d'un dels primers reis romans i es va instal·lar amb les seves forces al turó que després s'anomenà Celi.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Celi Vibenna · Veure més »

Censorí (escriptor)

Censorí va ser un gramàtic llatí del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Censorí (escriptor) · Veure més »

Cesó

Cesó (Kaeso) és un praenomen romà que fou comú els primers anys de la República però força restringit a un petit nombre de famílies i finalment caigut en desús el.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Cesó · Veure més »

Ciències agràries

Les ciències agràries son un ampli camp multidisciplinari de la biologia que engloba les parts de les ciències exactes, naturals, econòmiques i socials que s'utilitzen en la pràctica i la comprensió de l'agricultura.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Ciències agràries · Veure més »

Cicurí

Cicurí (en Cicurinus) va ser un cognomen emprat per dues famílies patrícies de la gens Vetúria.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Cicurí · Veure més »

Circ Flamini

Mapa de l'antiga ciutat de Roma. En roig la situació del circ Flamini. El Circ Flamini era una gran àrea circular de l'antiga ciutat de Roma, localitzada al sud del Camp de Mart a prop del riu Tíber.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Circ Flamini · Veure més »

Col·lecció Fundació Bernat Metge

La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Col·lecció Fundació Bernat Metge · Veure més »

Comèdia atel·lana

La comèdia atel·lana és un dels pocs gèneres literaris romans que no té un antecedent grec estricte.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Comèdia atel·lana · Veure més »

Complex de Samotràcia

El Complex de Samotràcia és un dels principals santuaris panhel·lènics, situat en l'illa de Samotràcia, a Tràcia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Complex de Samotràcia · Veure més »

Compluvium

Compluvium d'una casa de Pompeia El Compluvium era una obertura realitzada en el sostre del vestíbul dels domus dels grecs, dels etruscs i dels romans, per recollir l'aigua de la pluja i conduir-la fins a limpluvium.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Compluvium · Veure més »

Consuàlia

Durant la Consualia es guarnien els rucs, ases i cavalls, una tradició comuna en altres cultures com ara l'Oktoberfest La Consuàlia (en llatí Consuales Ludi o Consualia) fou una festivitat de l'antiga Roma celebrada segons Sext Pompeu Fest i Ovidi en honor del déu Consus, el déu de les deliberacions secretes, però segons Titus Livi dedicada al Neptuni Eqüestre.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Consuàlia · Veure més »

Consus

Vista actual del circ màxim, on estava l'''ara Consi'', el lloc de culte del déu Consus. Al fons de la imatge es veuen les restes del palau del mont Palatí. Consus era el nom d'una divinitat agrària que, al principi, protegia les llavors i les sitges.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Consus · Veure més »

Cosconi (poeta)

Cosconi (en Cosconius) va ser un escriptor romà d'epigrames del temps de Marc Valeri Marcial.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Cosconi (poeta) · Veure més »

Cota de malla

Una cota de malla (en anglès: hauberk) és una armadura de malla que cobreix el tors, i de vegades cobreix els braços i cuixes.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Cota de malla · Veure més »

Crates de Mal·los

Crates de Mal·los (Crates, Κράτης Μαλλώτης, va ser, segons la Suïda, un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia, però és més conegut per ser un dels més destacats gramàtics del seu temps. Va viure en temps de Ptolemeu VI Filomètor (180 aC - 164 aC) i era contemporani també d'Aristarc de Samotràcia. Rebia el renom de Κοιτικός ('Coiticós'). Va donar suport a l'escola de Pèrgam i al sistema d'anomalia (ἀνωμαλία) contra l'escola d'Alexandria que defensava el sistema d'analogia (ἀναλογία). Segons Varró el seu sistema gramatical va derivar de Crisip de Soli, que va deixar sis llibres (περὶ τῆς ἀνωμαλίας) amb les seves bases. De Mal·los va anar a Tars i finalment va viure a Pèrgam sota el patronatge d'Èumenes II de Pèrgam (197 aC-159 aC), on va fundar l'escola de gramàtica de Pèrgam i segurament va ser director de la seva biblioteca. Cap a l'any 157 aC el rei Àtal II de Pèrgam el va enviar a Roma com a ambaixador i allà va introduir per primera vegada l'estudi de la gramàtica. Varró diu que aquest fet va ser important i va durar molt de temps. Es va trencar una cama en un accident, cosa que li va donar la possibilitat de fer amb freqüència classes sobre gramàtica, que els seus deures oficials no li haurien permès de fer. Es va dedicar a les conferències gramaticals (ἀκροάσεις). No se'n coneix res més de la seva vida. Crates feia, en el seu sistema gramatical, una important distinció entre la crítica i la gramàtica. La gramàtica era una ciència subordinada a la crítica, i l'ofici del crític, segons Crates, era investigar tot allò que pogués il·luminar la literatura, des de dins o des de fora. El gramàtic només aplicava les regles de la llengua per aclarir el significat de passatges particulars i fixar el text, la prosòdia, l'accentuació, etc., dels escriptors antics. La seva obra principal és sobre els llibres d'Homer, poeta al qual va dedicar molta atenció i per això va rebre també el renom Ὁμηρικός ('Homèric'). Es titulava Διόρθωσις Ἰλιάδος καὶ Ὀδυσσείας ('Diorzosis Iliados kai Odisseias' correcció o millorament de la Ilíada i de la Odissea), en nou llibres. Va escriure altres obres i comentaris sobre la Teogonia d'Hesíode, Eurípides i Aristòfanes, i probablement sobre altres autors antics. També va publicar una obra sobre el dialecte àtic (περὶ Ἀττικῆς διαλέκτου) i d'altres sobre geografia, història natural i agricultura, dels que només n'existeixen alguns fragments. Alguns autors pensen que Plini el Vell i Claudi Elià van utilitzar les seves obres per parlar de les meravelles que hi havia en diferents països. Hi ha un epigrama probablement seu a lAntologia grega. Segons Estrabó, Crates va confeccionar un globus que representava la terra, i diu que va ser el primer que ho va fer. Indicava les parts del món habitades i les deshabitades, els continents coneguts i els possibles continents a les antípodes, les zones tòrrides, i els llocs on va deduir que probablement hi vivien persones.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Crates de Mal·los · Veure més »

Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica

Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica · Veure més »

Culter

Culter, en diminutiu cultellus (en anglès coulter, en alemany del sud, das kolter, en francès, couteau) era el nom que es donava a un ganivet que només estava esmolat d'un costat que formava una línia recta.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Culter · Veure més »

Cultura de l'antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »

Cumes

Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Cumes · Veure més »

Cutília

Cutília o Cutílies (en llatí Cutiliae, en grec antic Κοτυλία) va ser una ciutat de la Sabínia entre Reate (de la que depenia) i Interocrea, a la vora d'un petit llac anomenat Cutiliae Lacus, segons Plini el Vell, o Lacus Cutiliensis segons Varró, on hi havia una petita illa flotant que el vent canviava d'emplaçament.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Cutília · Veure més »

D'agricolia

''De agri cultura'' (XV sec., Biblioteca Medicea Laurenziana, pluteo 51.2) D'agricolia (en llatí: De agri cultura; lit. Sobre el conreu dels camps) és un llibre escrit pel polític i escriptor romà Cató el Vell.

Nou!!: Marc Terenci Varró і D'agricolia · Veure més »

Damarc

Damarc (en grec Δάμαρχος) o Demenet (en grec Δεμαενετος) va ser, segons Varró, un personatge, potser més llegendari que històric, nascut a Parrasia, al sud de l'Arcàdia, que va viure al.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Damarc · Veure més »

De fato

Bust de Marc Tul·li Ciceró De fato (“Sobre el destí” en català) és un tractat filosòfic elaborat pel filòsof i orador Ciceró el 44 aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і De fato · Veure més »

De lingua latina

De lingua latina (Sobre la llengua llatina) és l'obra magna del gramàtic romà Marc Terenci Varró (116-27 aC).

Nou!!: Marc Terenci Varró і De lingua latina · Veure més »

De Re Rustica Libri III

De Re Rustica Libri III fou l'obra principal de Marc Terenci Varró, escrita quan tenia 80 anys.

Nou!!: Marc Terenci Varró і De Re Rustica Libri III · Veure més »

Diana

Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Diana · Veure més »

Diòfanes Mirineu

Diòfanes Mirineu, en llatí Diophanes Myrinaeus, en grec antic Διοφάνης, fou un poeta grec autor d'alguns epigrames secundaris inclosos a lAntologia grega, probablement del, que no correspon ni a Diòfanes de Mitilene mencionat per Plutarc i Ciceró com a mestre de Tiberi Grac, ni amb un altre Diòfanes de la mateixa època al que es refereix Marc Terenci Varró.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Diòfanes Mirineu · Veure més »

Diccionari Llatí-Català

El Diccionari Llatí-Català és un diccionari bilingüe llatí-català publicat el 1993 obra d'un grup de llatinistes catalans dirigits Antoni Seva i Llinares.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Diccionari Llatí-Català · Veure més »

Dii Consentes

-, es desconeix amb quin ritual pot estar relacionat (Museu del Louvre, París) Els Dii Consentes (o Dii Complices) eren les dotze divinitats més importants de la mitologia romana que, segons la tradició, formaven el consell celestial presidit per Júpiter.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Dii Consentes · Veure més »

Dionisi de Sidó

Dionisi de Sidó, sovint anomenat simplement Sidoni (en Dionysius), fou un gramàtic de l'antiga Grècia d'època hel·lenística.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Dionisi de Sidó · Veure més »

Diores

Diores (en llatí Diores, en grec antic Δίορες) fou un pintor grec que menciona Marc Terenci Varró juntament amb Micó (Micon) el contemporani de Polignot, per la qual cosa se suposa que van viure al mateix temps.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Diores · Veure més »

Dius Fidius

Dius Fidus era el nom d'un déu de la religió romana relacionat amb Júpiter, però anterior a ell.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Dius Fidius · Veure més »

Divalia

La Divalia o Angeronàlia era una festa que se celebrava a l'antiga Roma cada any el dia 21 de desembre en honor de la deessa Angerona.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Divalia · Veure més »

Doli

Ostia Antica. El doli, també conegut amb la seva denominació llatina dolium (plural dolia), és un atuell de terrissa de l'antiga Roma, similar a una tenalla, usat per a emmagatzemar aliments al llarg del Mediterrani. Es considera que la seva producció i ús va influir en el disseny del vaixell que el transportava.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Doli · Veure més »

Dona a l'antiga Roma

p.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Dona a l'antiga Roma · Veure més »

Enciclopèdia

Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Enciclopèdia · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Enees · Veure més »

Enotre

Enotre (en grec antic Οίνωτρος), va ser segons la mitologia grega un dels cinquanta fills de Licàon i de Cil·lene.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Enotre · Veure més »

Epígenes de Bizanci

Epígenes de Bizanci (en grec antic Ἐπιγέτης, Epigenes) va ser un astròleg i escriptor grec d'època incerta probablement, al.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Epígenes de Bizanci · Veure més »

Epistulae ad familiares

Epistulae ad familiares (en català: Cartes als familiars) és el nom donat pels editors renaixentistes al recull de cartes remeses i rebudes per Ciceró entre els anys 62 i 43 aC, i publicades pel seu secretari i llibert Tiró després de la seva mort.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Epistulae ad familiares · Veure més »

Era (cronologia)

Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Era (cronologia) · Veure més »

Escultura etrusca

Luni, conservat al Museu Arqueològic Nacional de Florència L'escultura etrusca va ser una de les expressions artístiques més importants del poble etrusc, el qual va habitar la regió del nord i centre d'Itàlia, aproximadament entre els segles IX i I aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Escultura etrusca · Veure més »

Escuts sagrats

Representació dels ancils, procedent de l'enciclopèdia Nordisk familjebok Sacerdotes salii portant els escuts sagrats Els escuts sagrats o ancils (en llatí ancilia, singular ancile) són objectes sagrats, dedicats per Numa Pompili al culte de Mart dins la romana de la religió tradicional.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Escuts sagrats · Veure més »

Estrènia

Estrènia (en llatí Strenia) era una deessa de l'any nou, de la purificació i dels bons auguris, a l'antiga mitologia romana.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Estrènia · Veure més »

Estrena

Estrena, segons el Diccionari català-valencià-balear, és una gratificació que es dona quan es vol celebrar l'inici d'alguna cosa.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Estrena · Veure més »

Etimologia

L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Etimologia · Veure més »

Etiologia

L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Etiologia · Veure més »

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Etrúria · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Etruscs · Veure més »

Etymologiae

Foli 26v miniat a tintes vermella, groga, negra i verd del ''Còdex toledà'' Etimologies (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti) és l'obra més coneguda d'Isidor de Sevilla.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Etymologiae · Veure més »

Eumel de Corint

Eumel de Corint (Eumelus), fill d'Amfilit, fou un poeta èpic grec, membre de la família reial dels Baquíades, que va florir vers la 5a Olimpíada a mitjan segle VIII aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Eumel de Corint · Veure més »

Fagutal

Turons de Roma El Fagutal (en Fagutalis) era el nom de l'extrem sud del turó de l'Esquilí, que acaba fusionant-se amb lOppius.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fagutal · Veure més »

Fanum Voltumnae

Fanum Voltumnae va ser el principal santuari d'Etrúria, on les ciutats etrusques tenien les seves reunions anyals, de caràcter més religiós que polític.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fanum Voltumnae · Veure més »

Fascinus

''Fascinus'' en bronze. El fascinus o fascinum és la personificació del fal·lus diví a la màgia i a la religió de l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fascinus · Veure més »

Fastos

Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fastos · Veure més »

Faune

En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Faune · Veure més »

Fàlacre

Fàlacre (en llatí Falacer) o de forma més completa divus pater falacer va ser, segons la mitologia romana, un antic déu itàlic, segons diu Varró.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fàlacre · Veure més »

Fecial

al fresc (inicis del s. III aC) amb representació de la necròpoli de l'Esquilí, amb una escena que sembla un fecial al centre. El fecial era el missatger de l'estat i formava part d'una institució vinculada a la religió de l'antiga Roma, encarregat de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre les violacions d'aquests tractats i eren responsables de diferents drets relatius als tractats.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fecial · Veure més »

Feràlia

Les Feràlia o Feràlies (en llatí Feralia) eren unes festes de l'antiga Roma dedicades als difunts.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Feràlia · Veure més »

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Festes romanes · Veure més »

Ficulea

Ficulea o Ficulnea (en grec antic Φικόλνεοι) va ser una antiga ciutat del Latium situada a la via Nomentana, entre Roma i Nomentum.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Ficulea · Veure més »

Fidenes

Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fidenes · Veure més »

Filosofia antiga

La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Filosofia antiga · Veure més »

Filotis (mitologia)

A la mitologia romana, Filotis, també coneguda com a Tutula, era una esclava (ancilla) que va obtenir una victòria important dels romans sobre els llatins durant el.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Filotis (mitologia) · Veure més »

Flamen

s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Flamen · Veure més »

Floràlia

Floràlia o Jocs Florals eren una festivitat de l'antiga Roma en honor de Flora, la deessa de les flors i la vegetació.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Floràlia · Veure més »

Fontinàlia

Les Fontinàlia (en llatí Fontinalia) era una festivitat a l'antiga Roma que se celebrava el dia 13 d'octubre en honor de Fontus, un déu romà protector de les fonts.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fontinàlia · Veure més »

Fonts de Roma

Perspectiva de la '' Fontana di Trevi '', una de les més conegudes i visitades fonts de Roma. Les Fonts de Roma són un conjunt de peces arquitectòniques que formen part del llegat cultural dels romans, els quals van tenir sempre una gran passió per les aigües públiques, com així ho demostren el gran esforç que van invertir en la construcció dels aqüeductes i els banys termals de l'antiga Roma, i en l'embelliment dels punts de subministrament d'aigua repartits per tota la ciutat, les fonts, la majoria encara en funcionament segles després de la desaparició de la Roma Imperial.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fonts de Roma · Veure més »

Fordicídia

La Fordicídia (en llatí: Fordicidia) era la festivitat religiosa per obtenir la fertilitat, celebrada en l'antiga Roma, entesa com una necessitat pel correcte desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fordicídia · Veure més »

Fornacàlia

La Fornacàlia, una festivitat relacionada amb els forns Fornacàlia (en llatí Forcanalia) era una festivitat de l'antiga religió romana celebrada cada any en honor de Fornax, la deessa dels forners, per demanar que el gra pogués ser cuit adequadament.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fornacàlia · Veure més »

Fortuna (mitologia)

Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fortuna (mitologia) · Veure més »

Forum Boarium

El fòrum Boari a la part inferior d'aquesta maqueta de l'antiga Roma. (Universitat de Caen) El Fòrum Boari (en llatí: Forum Boarium o Bovarium) era una àrea de l'antiga ciutat de Roma a la riba dreta del riu Tíber, entre el turó Capitoli i l'Aventí.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Forum Boarium · Veure més »

Fundació de Roma

La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fundació de Roma · Veure més »

Fundània (esposa de Varró)

Fundània (en llatí Fundania) va ser una dama romana del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Fundània (esposa de Varró) · Veure més »

Furina

Furina o Furrina fou una antiga deïtat romana que habitava en un bosc sagrada de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Furina · Veure més »

Gai Eli Gal

Gai Eli Gal (en llatí Caius Aelius Gallus) va ser un jurista contemporani de Ciceró i Marc Terenci Varró encara que era probablement més vell.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gai Eli Gal · Veure més »

Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC)

Gai Fonteu Capitó (Gaius Fonteius Capito) va ser un magistrat romà amic de Marc Antoni.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC) · Veure més »

Gai Fundani (cavaller)

Gai Fundani (en llatí Caius Fundanius) va ser un cavaller romà del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gai Fundani (cavaller) · Veure més »

Gai Fundani (sogre de Varró)

Gai Fundani (en llatí Caius Fundanius) va ser un propietari romà del segles II i I aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gai Fundani (sogre de Varró) · Veure més »

Gai Licini Cras (tribú de la plebs)

Gai Claudi Licini Cras (en llatí Caius Claudius Licinius Crassus) va ser un magistrat romà, probablement fill de Gai Licini Cras (Caius Claudius Licinius C. F. P. N. Crassus).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gai Licini Cras (tribú de la plebs) · Veure més »

Gai Lucceu Hirrus

Gai Lucceu Hirrus (en Gaius Lucceius C. f. Hirrus) va ser tribú de la plebs l'any 53 aC, adscrit a la tribu Pupínia, que va proposar que Gneu Pompeu fos nomenat dictador i per això gairebé el van privar del seu càrrec.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gai Lucceu Hirrus · Veure més »

Gai Mati Calvena

Gai Mati Calvena (en llatí Caius Matius Calvena), normalment conegut només com a Gai Mati, ja que el sobrenom Calvena li va venir per la seva calvície, va ser un cavaller romà amic íntim de Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gai Mati Calvena · Veure més »

Gai Muci Escèvola

'''Gai Muci Escevola''' per Louis Pierre Deseine, 1791, Museu del Louvre Gai Muci Escèvola (en Gaius Mucius Scaevola) va ser un heroi llegendari romà que suposadament va viure al.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gai Muci Escèvola · Veure més »

Gai Peteli Libó Visol (cònsol 346 aC)

Gai Peteli Libó Visol (en Caius Poetelius C. F. Q. N. Libo Visolus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gai Peteli Libó Visol (cònsol 346 aC) · Veure més »

Gai Semproni Tudità (cònsol)

Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius C. F. Tuditanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gai Semproni Tudità (cònsol) · Veure més »

Gens Coscònia

La gens Coscònia (en Cosconia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que apareix per primera vegada en temps de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gens Coscònia · Veure més »

Gens Duília

La gens Duília (en gens Duilia) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gens Duília · Veure més »

Gens Sertòria

La gens Sertòria (en llatí Sertoria gens) va ser una gens romana, possiblement d'origen sabí.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gens Sertòria · Veure més »

Gens Terència

Terència (en llatí Terentia) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gens Terència · Veure més »

Geopònica

Geopònica (Geoponica) fou una obra sobre la terra i l'agricultura.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Geopònica · Veure més »

Gneu Nevi

Gneu Nevi (Gnaeus Naevius) va ser un poeta romà nascut probablement a la Campània aproximadament entre l'any 275 aC i 265 aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gneu Nevi · Veure més »

Gneu Tremel·li Escrofa

Gneu Tremel·li Escrofa (en llatí Cnaeus Tremellius Scrofa) va ser un magistrat romà del segle I aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Gneu Tremel·li Escrofa · Veure més »

Granja

Terrenys d'una granja a la Xina. Una granja és un terreny rural on s'exerceix l'agricultura i la ramaderia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Granja · Veure més »

Hegèsies de Magnèsia

Hegèsies (en Hegesias) fou un retòric i historiador grec nascut a Magnèsia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Hegèsies de Magnèsia · Veure més »

Herba de les mamelles

L'herba de les mamelles (Lapsana communis) és una planta amb flor de la família de les asteràcies.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Herba de les mamelles · Veure més »

Heredium

Heredium era una unitat de superfície romana equivalent a 5.039,5 m², és a dir, aproximadament mitja hectàrea.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Heredium · Veure més »

Hipsícrates (escriptor)

Hipsícrates (en llatí Hypsicrates, en grec) va ser un escriptor i gramàtic romà contemporani de Marc Terenci Varró.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Hipsícrates (escriptor) · Veure més »

Història de l'agricultura

sumèria feta d'argilaLa història de l'agricultura és el desenvolupament per la humanitat d'aquesta activitat econòmica.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Història de l'agricultura · Veure més »

Història de la lingüística

La història de la lingüística és l'evolució del pensament sobre el llenguatge i sovint es barreja amb altres disciplines com la filosofia del llenguatge, la semiòtica o amb la gramàtica de cada època.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Història de la lingüística · Veure més »

Història de les enciclopèdies

Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Una història de les enciclopèdies hauria de presentar un recull de les obres esmentades i de treballs de caràcter semblant, amb independència del títol original.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Història de les enciclopèdies · Veure més »

Iaia de Cízic

Iaia de Cízic (en llatí Iaia, en grec Ιάια της Κυζίκου) (Cízic, Mísia, fl. c. 100 a.C.), posteriorment també coneguda com a Màrcia Severa, va ser una pintora de l'antiga Roma d'origen grec, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Irene, Calipso, Timareta, Aristareta i Olímpia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Iaia de Cízic · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Imperi Romà · Veure més »

Impluvium

Impluvium amb estàtua de faune ballant LImpluvium és una mena d'estany rectangular amb fons pla, dissenyat per recollir l'aigua de la pluja, que es trobava en el vestíbul de les antigues cases (domus) dels grecs, etruscs i romans.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Impluvium · Veure més »

Inferi

''La boca de l'Orc'', als jardins de Bomarzo, representació de l'entrada al món subterrani on habitaven els ''di inferi''. Inferi fou el nom emprat pels romans per referir-se als déus de l'inframón enfront dels déus celestials (Superi).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Inferi · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Jocs Seculars · Veure més »

Joseph Juste Scaliger

Joseph Juste Scaliger o Joseph Justus Scaliger (Agen, 4 o 5 d'agost de 1540 - Leiden, 21 de gener de 1609), erudit francès, poliglota, realitzà la traducció i l'edició crítica de nombroses obres de la cultura grecollatina i fou un dels primers a establir una cronologia comparada per a totes les cultures de l'antiguitat.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Joseph Juste Scaliger · Veure més »

Juli Flor

Juli Flor (en llatí Julius Florus) va ser un poeta i orador romà nascut a la Gàl·lia, famós per la seva eloqüència, que va formar part de la delegació de Tiberi Claudi Neró enviada per August a posar a Tigranes al tron d'Armènia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Juli Flor · Veure més »

Julius Caesar (pel·lícula)

Julius Caesar és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph Leo Mankiewicz, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare, i estrenada el 1953.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Julius Caesar (pel·lícula) · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Juno · Veure més »

L'Eunuc

L'eunuc és una comèdia de Terenci que fou estrenada en els Jocs Megalesos de l'any 161 aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і L'Eunuc · Veure més »

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Laci (antic) · Veure més »

Lacus Curtius

Lacus Curtius (o Curtilacus, segons Sext Pompeu Fest) era un petit llac situat al fòrum de Roma, que era venerat pels romans per una causa que els mateixos romans no podien recordar.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Lacus Curtius · Veure més »

Lala

Lala fou una pintora grega de Cízic que vivia a Roma quan Marc Terenci Varró, que l'esmenta, era encara jove (vers 74 aC).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Lala · Veure més »

Lalla

Michel Corneille el Jove, pintura de Lalla de Cízic, palau de Versalles, 1672 Lalla de Cízic va ser una pintora i escultora de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Lalla · Veure més »

Lara (mitologia)

Larunda en un dibuix del 1574. Lara (o també Larunda), segons la mitologia romana, va ser una nimfa del Laci, filla d'Almo, el déu homònim del riuet anomenat Almo a la vora de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Lara (mitologia) · Veure més »

Larentàlia

Larentàlia també Larentinae i Larentinàlia, va ser un festival romà en honor dels lars, celebrat a l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Larentàlia · Veure més »

Lavínium

Lavínium (en Λαουΐνιον o Λαβίνιον) va ser una antiga ciutat del Latium a uns 5 km de la costa entre Laurentum i Ardea i a uns 25 km de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Lavínium · Veure més »

Leges regiae

Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Leges regiae · Veure més »

Les Lleis (Ciceró)

Les Lleis (en llatí: De legibus) és un tractat escrit per Marc Tul·li Ciceró, basat en l'obra de Plató, Les lleis. És de datació inexacta, entre l'any 45 i el 43 aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Les Lleis (Ciceró) · Veure més »

Lex Poetelia Papiria

La lex Poetelia Papiria va ser una antiga llei romana que va derogar unes disposicions de les lleis de les dotze taules, procurant reprimir els abusos dels prestadors.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Lex Poetelia Papiria · Veure més »

Liberàlia

Noi romà amb la bulla penjant del coll Liberàlia (en llatí:Liberalia) va ser un festival de l'antiga religió romana, en què s'invocava la protecció dels déus Líber Pater i Líbera, cada 17 de març.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Liberàlia · Veure més »

Licini Lucul

Els Licini Lucul (Licinii Luculli) foren una branca de la gens romana plebea dels Licini.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Licini Lucul · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Lingüística · Veure més »

Lista

Lista (en grec antic Λίστα) va ser una antiga ciutat del centre de la península Itàlica que segons Varró era la metròpoli dels aborígens quan aquestos encara vivien a les valls muntanyoses de la regió de Reate.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Lista · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Literatura romana · Veure més »

Llança

Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Llança · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Llatí · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llista d'autors antics en llatí de tradició directa

Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa · Veure més »

Llista de cònsols romans de la República

Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró i les mencions de Titus Livi i Diodor de Sicília.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Llista de cònsols romans de la República · Veure més »

Lucària

Lucària, una festa potser adreçada a tots els déus del bosc sagrat. La Lucària (en llatí: Lucaria), com el seu nom indica era la festivitat del bosc sagrat (lucus) celebrada a l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Lucària · Veure més »

Luci Cossini el jove

Luci Cossini el jove (en llatí Lucius Cossinius) va ser un cavaller romà del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Luci Cossini el jove · Veure més »

Luci Eli Preconi Estiló

Luci Eli Preconi Estiló (en llatí Lucius Aelius Praeconius Stilo) va ser un cavaller i gramàtic romà probablement del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Luci Eli Preconi Estiló · Veure més »

Luci Publici Mal·leol

Luci Publici Mal·leol (en llatí Lucius Publicius L. F. L. N. Malleolus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Luci Publici Mal·leol · Veure més »

Luci Taruci Firmà

Luci Taruci Firmà va ser un astròleg conegut sobretot per haver realitzat l'horòscop de la ciutat de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Luci Taruci Firmà · Veure més »

Luci Valeri Flac (sacerdot)

Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un sacerdot de Mart (Flamen Martialis) del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Luci Valeri Flac (sacerdot) · Veure més »

Ludi taurii

Els Ludi Taurii (també escrit: Ludi Taurei o més rarament Taurilia) van ser un dels jocs romans que se celebraven a l'antiguitat en honor dels dii inferi, els déus del món subterrani.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Ludi taurii · Veure més »

Magó (escriptor)

Magó va ser un escriptor sobre temes agrícoles cartaginès, en idioma púnic el qual és un registre sobre els coneixements agrícoles de Cartago.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Magó (escriptor) · Veure més »

Mamers

Mamers (en llatí Māmers i també Māmertos) va ser el nom osc del déu Mart.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Mamers · Veure més »

Mamertins

Mamertins (en osc mamertini, fills de Mart) era el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del quan uns mercenaris van assumir el poder a la ciutat.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Mamertins · Veure més »

Mamuralia

Mosaic del segle III, trobat a ''El Djem'' (Tunísia), que representa el mes de març, època de l'any en la qual se celebrava la ''Mamuralia''. La Mamuràlia o Sacrum Mamurio era una festivitat de la religió a l'antiga Roma que se celebrava el 14 o 15 de març.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Mamuralia · Veure més »

Mamuri Veturi

Mamuri Veturi (Mamurius Veturius) és un personatge semi mític de la història de Roma, probablement d'origen sabí i fundador de la gens Vetúria.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Mamuri Veturi · Veure més »

Manes

III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Manes · Veure més »

Marc Juni Gracà

Marc Juni Gracà (en llatí Marcus Junius Gracchanus) va ser un escriptor romà.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Marc Juni Gracà · Veure més »

Marc Publici Mal·leol

Marc Publici Mal·leol (en llatí Marcus Publicius L. F. L. N. Malleolus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Marc Publici Mal·leol · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Marc Terenci Varró · Veure més »

Marc Terenci Varró Lucul

Marc Terenci Varró Lucul (Marcus Terentius M. f. Varro Lucullus), nascut Marc Licini Lucul (Marcus Licinius L. f. L. n. Lucullus), va ser un polític i militar romà.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Marc Terenci Varró Lucul · Veure més »

Marcià Mineu Fèlix Capel·la

Marcià Mineu Fèlix Capel·la, en llatí Martianus Mineus Felix Capella, (Cartago vers el 380 - 429), va ser un gramàtic romà en llengua llatina que va viure al.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Marcià Mineu Fèlix Capel·la · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Mart (mitologia) · Veure més »

Meditrinàlia

Meditrinàlia er un dels festivals romans que se celebrava l'11 d'octubre i estava connectat amb el cultiu de la vinya.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Meditrinàlia · Veure més »

Megalènsia

Megalènsia o Megalèsia (en llatí Ludi Megalenses) era un festival romà que se celebrava el mes d'abril en honor de Cíbele que prenia el nom de μεγάλη θεός "Megale Theos", la mare dels déus, Magna Mater, en llatí, i d'on el festival en va agafar la denominació.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Megalènsia · Veure més »

Menècrates d'Esmirna

Menècrates d'Esmirna, en llatí Menecrates, en grec antic, fou un poeta grec, autor de dos epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Menècrates d'Esmirna · Veure més »

Menip

Menip (Menippus) va ser un filòsof cínic originari de la ciutat de Gàdara, a Celesíria, que va viure el.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Menip · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Minerva · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Mitologia romana · Veure més »

Moneda romana

Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Moneda romana · Veure més »

Mont Opi

El mont Opi (en Oppius, en Colle Oppio) és un contrafort d'un dels set turons de Roma, l'Esquilí.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Mont Opi · Veure més »

Naturalis Historia

Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Naturalis Historia · Veure més »

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Neptú (mitologia) · Veure més »

Neptunàlia

Neptunàlia va ser una festa dedicada al déu Neptú que se celebrava a Roma i de la qual molt pocs detalls són coneguts.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Neptunàlia · Veure més »

Nom romà

''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Nom romà · Veure més »

Numeri

Numeri (en llatí Numerius) era un praenomen romà poc corrent.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Numeri · Veure més »

Ofiògenes

Els ofiògenes (Ὀφιογενεῖς) van ser una família grega originària de Pàrion, a Mísia, per bé que Plini els situa a l'illa de Xipre.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Ofiògenes · Veure més »

Onofre Pou Cellers

Onofre Pou Cellers, a vegades citat com a Onofre Pau o Onofre Pablo, fou un religiós, jurista i rector de la Universitat de l'Estudi General (1582-84) va néixer al, probablement a Barcelona o en terres gironines i residí a València i a Perpinyà.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Onofre Pou Cellers · Veure més »

Opàlia

Opàlia (en llatí Opalia) era un festival romà en honor d'Ops, una deessa de la fertilitat i la terra, que se celebrava cada any el dia 14è abans de les calendes de gener (19 de desembre) i corresponia al tercer dia de la Saturnàlia que antigament tenia una durada d'un sol dia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Opàlia · Veure més »

Origo gentis Romanae

LOrigo gentis Romanae («Origen de les gens romanes»), és el títol d'un breu escrit històric, que narra les llegendes anteriors a la fundació de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Origo gentis Romanae · Veure més »

Palatina

Palatina era el nom d'una de les quatre tribus primitives de Roma i una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Palatina · Veure més »

Palília

Palília (en llatí:Palilia o també Parīlia) era una festivitat celebrada a Roma cada 21 d'abrilen honor de Pales la deïtat tutelar dels pastors.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Palília · Veure més »

Pandatària

Pandatària (en Pandataria en Πανδαταρία), actualment Ventotene, és una petita illa de la mar Tirrena al golf de Gaeta situada davant de la desembocadura del Vulturnus, tal com diuen Plini el Vell, Pomponi Mela i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Pandatària · Veure més »

Parmenisc (gramàtic)

Parmenisc (en llatí Parmeniscus, en grec antic) fou un gramàtic i comentarista grec.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Parmenisc (gramàtic) · Veure més »

Parques

Segons la mitologia romana, les Parques o Parces (Parcae) eren antigues divinitats itàliques protectores de la gestació i del naixement, i identificades amb el Destí.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Parques · Veure més »

Pasíteles

Pasíteles (Pasiteles) fou un escultor i treballador de la plata de l'escola neoàtica de gran distinció.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Pasíteles · Veure més »

Pòrcia (germana de Cató)

Pòrcia (en llatí Porcia) va ser la germana de Cató d'Útica.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Pòrcia (germana de Cató) · Veure més »

Pòstum

Pòstum (en Postumus) que originàriament significava una persona nascuda després de la mort del seu pare, era primer un praenomen però també s'utilitzava com a cognomen de la Gens Postúmia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Pòstum · Veure més »

Pecorino

Pecorino romano El pecorino és una família de formatges italians de llet d'ovella i pasta dura.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Pecorino · Veure més »

Peix (aliment)

Sardines a la brasa. Peces de bacallà penjades i assecant-se a l'aire pel sistema tradicional. El peix és un aliment tradicional en moltes regions de la terra.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Peix (aliment) · Veure més »

Pergamí

XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Pergamí · Veure més »

Pergaminer

XVI. Un pergaminer o pergaminaire era el menestral que feia o venia pergamins.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Pergaminer · Veure més »

Petroni

Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Petroni · Veure més »

Picentins

sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Picentins · Veure més »

Piero Vettori

Piero Vettori (Florència, Toscana, 3 juliol de 1499 - 19 desembre de 1585), anomenat Petrus Victorius en llatí, és un filòleg i humanista italià, filòsof moral i notable editor dels autors clàssics antics.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Piero Vettori · Veure més »

Plebs

La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Plebs · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Plini el Vell · Veure més »

Plumari

Plumari (plural llatí plumarii) era una persona que a l'antiga Roma s'ocupava d'una feina concreta que no es coneix amb exactitud, però que pel nom sembla que estaria relacionada amb les plomes (plumae).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Plumari · Veure més »

Pomera comuna

La pomera comuna (Malus domestica), o simplement la pomera, és una espècie de planta del gènere Malus (el gènere de les pomeres) i és l'espècie de pomera més cultivada a tot el món.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Pomera comuna · Veure més »

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Pontífex Màxim · Veure més »

Pontífex romà

El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Pontífex romà · Veure més »

Poplifugia

La poplifugia o populifugia era una celebració d'origen poc clar, vinculada a dues festes consecutives del calendari de l'antiga Roma (la Nonae Caprotinae i la Vitulatio) perquè sembla que tenien un fons comú.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Poplifugia · Veure més »

Porsenna

Porsenna o Lars Porsenna va ser rei de la ciutat etrusca de Clusium.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Porsenna · Veure més »

Porta Lavernalis

La Porta Lavernalis era una porta de la Muralla Serviana situada entre la Porta Raudusculana i la Porta Trigemina a l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Porta Lavernalis · Veure més »

Porta Naevia

La Porta Naevia o Porta Nèvia era una de les portes de la Muralla Serviana.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Porta Naevia · Veure més »

Porta Raudusculana

La Porta Raudusculana era una de les portes de la Muralla Serviana, que s'obria entre la Porta Naevia i la Porta Lavernalis a l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Porta Raudusculana · Veure més »

Portumnàlia

Portumnàlia o Portunàlia (Portumnalia o Portunalia) va ser un festival romà celebrat en honor de Portunus, el déu de les claus i les hisendes.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Portumnàlia · Veure més »

Posis

Posis (en llatí Posis) va ser un modelador romà que va viure al.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Posis · Veure més »

Postvorta

Postvorta o Postverta era, segons la mitologia romana, una deessa del temps passat, una de les dues acompanyants o assistents, i per alguns autors també representacions, de Carmenta juntament amb la seva germana Antevorta.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Postvorta · Veure més »

Presó Mamertina

Dibuix esquemàtic del '''Tullianum''', dit també '''Mamertinum'''. La part inferior era per als condemnats a mort. La presó Mamertina o Tullianum era una presó de l'antiga Roma, actualment situada sota l'església de sant Josep dels Fusters (en italià: San Giuseppe dei Falegnami), al districte del Campitelli i a prop del Fòrum Romà.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Presó Mamertina · Veure més »

Priscià de Cesarea

Priscià de Cesarea (fl.), conegut de comú simplement com a Priscià, fou un gramàtic llatí.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Priscià de Cesarea · Veure més »

Procil·li

Procil·li (en llatí Procillius) va ser un magistrat i polític romà del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Procil·li · Veure més »

Publi Furi Medul·lí Fus

Publi Furi Medul·lí Fus (en llatí Publius Furius Medullinus Fusus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Publi Furi Medul·lí Fus · Veure més »

Publi Nigidi Fígul

Publi Nigidi Fígul (en llatí Publius Nigidius Figulus) va ser un filòsof pitagòric que va viure al segle I aC, vers el 60 aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Publi Nigidi Fígul · Veure més »

Publi Terenci Varró

Publi Terenci Varró (en llatí Publius Terentius Varro) va ser un poeta romà força cèlebre, anomenat Varró Atací per distingir-lo de Varró Reatí, o Marc Terenci Varró.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Publi Terenci Varró · Veure més »

Pupínia

Pupínia va ser una ciutat d'Itàlia esmentada per Horaci, Titus Livi i Marc Terenci Varró.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Pupínia · Veure més »

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Puteoli · Veure més »

Quinquatres

Quinquatres (en llatí Quinquatrus o Quinquatruia) eren unes festes religioses romanes dedicades a Minerva.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Quinquatres · Veure més »

Quint Axi

Quint Axi (Quinctius Axius) va ser un amic de Ciceró i Marc Terenci Varró.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Quint Axi · Veure més »

Quint Valeri Sorà

Quint Valeri Sorà (Quintus Valerius Soranus) va ser un poeta romà conegut per ser l'autor de dos hexàmetres esmentats per Agustí d'Hipona a través de referències de Marc Terenci Varró.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Quint Valeri Sorà · Veure més »

Quirinal

Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Quirinal · Veure més »

Règia

Localització de la '''Règia''' al fòrum romà La Règia (en llatí: Regia) era un edifici de l'antiga Roma, situat al fòrum màxim a prop de la casa de les vestals.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Règia · Veure més »

Rea Sílvia

Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Rea Sílvia · Veure més »

Rei d'Assíria

La següent llista de reis assiris és una compilació dels monarques d'Assíria, que comença aproximadament el 2500 aC i continua fins al segle VIII aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Rei d'Assíria · Veure més »

Religió oficial

Una religió oficial o religió estatal és una religió o un credo aprovat oficialment per un estat sobirà.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Religió oficial · Veure més »

Rieti

Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Rieti · Veure més »

Rintó

Rintó, en llatí Rhinthon, en grec antic, fou un poeta dramàtic grec nadiu de Siracusa o de Tàrent que va escriure una tragèdia burlesca.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Rintó · Veure més »

Robigàlia

Fasti Praenestini'', amb la paraula ''Robigo''. Robigàlia (en llatí: Robigalia) va ser una festa pública que tenia data fixa al calendari romà,Sembla que en un principi no va tenir data fixa, com s'indica al comentarii pontificum citat per Plini el Vell Naturalis Historia XVIII, 14 el 25 d'abril.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Robigàlia · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Sabins · Veure més »

Sacellum

''Sacellum'', una paraula ambigua que designava petits espais sagrats de diversos aspectes; en aquesta imatge, el ''sacellum'' del col·legi dels Augustals a Herculà Un sacellum (en plural sacella) era un petit espai sagrat que es feien servir com a llocs de culte a l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Sacellum · Veure més »

Salii

Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Salii · Veure més »

Salsamenta

La salsamenta era el peix en salaó a la Roma antiga.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Salsamenta · Veure més »

Salus

''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Salus · Veure més »

Salvador Galmés i Sanxo

Salvador Galmés i Sanxo (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 de març de 1876 - Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 25 d'abril de 1951) fou un narrador, erudit i lul·lista mallorquí.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Salvador Galmés i Sanxo · Veure més »

Samnites

- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Samnites · Veure més »

Sancus

Sancus és una divinitat de la primitiva religió romana.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Sancus · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Saturn (mitologia) · Veure més »

Sàtires (Horaci)

Les Sàtires (Saturae) és una obra del poeta romà Quint Horaci Flac composta de divuit poemes, agrupats en dos llibres (deu el primer i vuit el segon).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Sàtires (Horaci) · Veure més »

Segle I aC

s dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Segle I aC · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Septimontium

Mapa dels ''colles'' («turons») i de les ''montes'' («muntanyes») on se celebrava la ''Septimontium''.Les paraules ''montes'' i ''colle'' fan referència a dos tipus d'alçada; el primitiu concepte de ''montes'' va deixar pas amb el temps a la denominació ''colle'', preferida pels romans, (incloent: ''Latiaris'', ''Mucialis'', ''Salutaris'', ''Quirinalis'' i ''Viminalis''), de manera que posteriorment es va perdre el sentit original d'aquesta festa. Referència:Theodor Momsen,obra citada i Andrea Carandini, "Roma il primo giorno", 2007, p.22-24 Septimontium era una festa romana que se celebrava el mes de desembre i només durava un dia, l'anomenat dies Septimontium o dies Septimontialis.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Septimontium · Veure més »

Servi Maure Honorat

XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Servi Maure Honorat · Veure més »

Set turons de Roma

Els set turons de Roma (en Septimontium) són una sèrie de pujols que històricament han format el cor de la ciutat de Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Set turons de Roma · Veure més »

Sext Pompeu Fest

Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Sext Pompeu Fest · Veure més »

Sextant (moneda)

Sextant fou una moneda fraccionària romana (6 sextant.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Sextant (moneda) · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Sibil·la · Veure més »

Simpòsium

Simposiasta amb hetaira, kylix àtic de figures vermelles amb la inscripció PILIPOS KALLISTO" (Filip és el més guapo) Simpòsium o simposi (de l'antic grec συμπόσιον symposion o symposio, de συμπίνειν sympinein, "beure plegats", arribat al català com a manlleu directe del llatí) era el nom donat pels grecs a la reunió que gairebé sempre seguia al sopar, quan es bevia pel plaer de fer-ho i s’acompanyava de música, dansa, poesia o conversa.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Simpòsium · Veure més »

Subura

La Subura, o Suburra (d'etimologia desconeguda), va ser un barri extens i populós de l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Subura · Veure més »

Summà

Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Summà · Veure més »

Tauroboli

Recreació d'un tauroboli El Tauroboli era un ritual que implicava ser regat amb la sang d'un bou, i normalment era el ritual d'iniciació relacionat amb el culte de la deessa Cíbele, també anomenada Magna Mater.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Tauroboli · Veure més »

Tínia

Tínia és el déu del cel de la mitologia etrusca i, com a tal, el més alt i important del seu panteó, l'equivalent al Zeus Grec o al Júpiter romà.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Tínia · Veure més »

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Nou!!: Marc Terenci Varró і Temple romà · Veure més »

Terenci (desambiguació)

* Terenci, poeta romà, de nom complet Publi Terenci Afer.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Terenci (desambiguació) · Veure més »

Terenci Varró

Els Terenci Varró (Terentius Varro) foren una branca familiar de la gens Terència.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Terenci Varró · Veure més »

Terminàlia

Celebració davant l'altar de ''Terminus'', il·lustració de Giovanni Benedetto Castiglione Terminàlia (en llatí: Terminalia) va ser una festivitat celebrada a l'antiga Roma en honor del déu Terminus, que era la deïtat tutelar de les fronteres i els límits de les finques agrícoles.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Terminàlia · Veure més »

Tit Albuci

Tit Albuci (Titus Albucius) va ser un magistrat romà que va estudiar i va viure a Atenes al final del.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Tit Albuci · Veure més »

Titii sodales

Titii sodales era el nom d'un collegium sacerdotal de l'antiga Roma que representava a la segona tribu romana, els tities és a dir els sabins, que després de la seva unió als ramnes (llatins) van continuar amb el culte a les antigues deïtats sabines.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Titii sodales · Veure més »

Titini (dramaturg)

Titini (en Vettius Titinius) va ser un dramaturg romà les produccions del qual pertanyen a la classe de la Comoedia Togata.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Titini (dramaturg) · Veure més »

Titus Taci

''La intervenció de les sabines'', de Jacques-Louis David, mostra '''Titus Taci''' a l'esquerra. Titus Taci, segons la llegenda, fou rei de Roma per cinc anys juntament amb el rei Ròmul.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Titus Taci · Veure més »

Toga (vestit)

Home vestint una toga. La toga (en grec antic τήβεννα 'tébenna', paraula usada pels autors grecs) era una vestimenta distintiva de l'antiga Roma i Grècia, consistia en una llarga tela d'uns 6 metres de longitud.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Toga (vestit) · Veure més »

Tomba François

Fresc de Vel Saties i Arnza reproduït per Carlo Ruspi La tomba François és el nom donat a una tomba familiar etrusca descoberta a Volci al 1857 per l'arqueòleg florentí Alessandro François i l'historiador francés Adolphe Noël des Vergers, comissionats per Alexandrine de Bleschamp (esposa de Lucien Bonaparte) per a les excavacions dels seus dominis principescs a Volci i Cerveteri.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Tomba François · Veure més »

Trebula Suffenes

Trebula Suffenes va ser el nom d'una ciutat de Sabínia que podria ser a l'actual Rocca Sinibaldi, a la vall del Turano, o bé a Strancone entre Rieti i Terni, i en tot cas no gaire lluny de Reate.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Trebula Suffenes · Veure més »

Tribú amb potestat consular

Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Tribú amb potestat consular · Veure més »

Trill

Trill, vista superior Un trill és una eina agrícola que es destinava a separar el blat de la palla (batre), i ha quedat obsoleta.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Trill · Veure més »

Triumviri reipublicae constituendae

Triumviri reipublicae constituendae van ser tres magistrats extraordinaris romans nomenats suposadament després de la lleis Liciniae-Sextiae, en orde a restaurar la pau a l'estat després de les commocions que havien suposat aquestes lleis.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Triumviri reipublicae constituendae · Veure més »

Tubilustrium

El tubilustrium era una cerimònia relacionada amb la guerra El tubilustrium era una cerimònia religiosa i festiva de l'antiga Roma, que es duia a terme al mes de març amb l'objectiu de posar a punt les armes en cas que hi hagués guerra.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Tubilustrium · Veure més »

Tul·lus

Tul·lus (Tullus) és un praenomen romà utilitzat durant la Monarquia i esdevengut molt poc freqüent durant la República, fins al punt que cap al ja es considerava arcaic.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Tul·lus · Veure més »

Ur (bòvid)

L'ur (Bos primigenius) és una espècie de boví extinta, considerada com l'avantpassat salvatge del bou domèstic modern.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Ur (bòvid) · Veure més »

Varró (cognom)

Varró (Varro) fou un cognom romà emprat per diverses ''gens'', principalment la gens Terència.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Varró (cognom) · Veure més »

Veios

Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Veios · Veure més »

Venàfrum

Venàfrum (en Venafrum, en Οὐέναφρον) va ser una ciutat de Campània situada a la vall del Volturnus, dalt d'un turó a la part dreta d'aquest riu, segons Estrabó, i a la via Llatina, a uns 30 km de Casinum i de Teanum, segons lItinerari d'Antoní.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Venàfrum · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Venus (mitologia) · Veure més »

Vertumne

XVI). Gemäldegalerie (Berlín) Vertumne, va ser una divinitat venerada pels etruscs i pels romans.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Vertumne · Veure més »

Vessana

La vessana o vessana de rei és una unitat de superfície emprada en algunes de les comarques de Girona.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Vessana · Veure més »

Vestal

A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Vestal · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Vicus

Vicus (plural llatí vici) era el nom de les subdivisions que els romans havien fet del seu territori.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Vicus · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Vil·la romana · Veure més »

Vinàlia

Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Vinàlia · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Vinya · Veure més »

Volni (escriptor)

Volni (en llatí Volnius) va ser un escriptor etrusc.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Volni (escriptor) · Veure més »

Volturnàlia

Volturnàlia (en llatí Volturnalia) era una festivitat de l'antiga Roma dedicada al déu Volturnus.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Volturnàlia · Veure més »

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Nou!!: Marc Terenci Varró і Vulcà · Veure més »

116 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Terenci Varró і 116 aC · Veure més »

27 aC

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: Marc Terenci Varró і 27 aC · Veure més »

29 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Marc Terenci Varró і 29 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Marcus Terentius Varro, Varró, Varró Reatí.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant