Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

588 les relacions: Ab Urbe Condita, Aba d'Olba, Adiatorix, Adulteri, Agulles de Cleòpatra, Alan Rickman, Albània del Caucas, Alexandre d'Antioquia, Alexandre d'Èmesa, Alexandre Heli, Alexandria, Alix (còmic), Amaci, Ambaixada romana (Mutina, 43 aC), Amintes de Galàcia, Anamur, Ancona, Antígon de Judea, Antíoc I de Commagena, Antònia, Antònia de Tral·les, Antònia Major, Antònia Menor, Antònia Trifena, Antic Egipte, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antoni, Antoni Fèlix, Antoni i Cleòpatra, Antoni i Cleòpatra (pel·lícula del 1972), Antonia de dictadura, Antonia de majestatis, Antonia de nomine mensis Julii, Antonia de sacerdotiis, Antonia judiciaria, Antoniae, Antony and Cleopatra, Antony and Cleopatra (pel·lícula de 1908), Any dels quatre emperadors, Api Claudi (esmentat per Ciceró), Ariarates X, Aristobul III de Judea, Arquelau de Capadòcia, Arquelau I de Comana, Arquelau II de Comana, Arsínoe IV, Artavasdes I de Mèdia Atropatene, Artavasdes III, Artaxes II d'Armènia, ..., Artaxes III d'Armènia, Artàxides, Assassinat de Juli Cèsar, Atenodor Cananita, August, Aulani Evànder, Aulus Gabini (cònsol), Aulus Hirci, Aulus Postumi Albí (cònsol 99 aC), Àccia, Àccium, Àfrica (província romana), Àguila romana, Ànser, BAFTA al millor actor, Basili (cognom romà), Batalla d'Alèsia, Batalla d'Àccium, Batalla de Dirràquium (48 aC), Batalla de Farsàlia, Batalla de Filipos, Batalla de Miles (36 aC), Batalla del Nil (47 aC), Beirut, Berenice IV, Biblioteca d'Alexandria, Biblioteca de Pèrgam, Billy Zane, Bitínia, Boccus II, Boet (poeta), Bogud II, Bolonya, Cadusis, Cafó, Calígula, Calderara di Reno, Calendari julià, Cap d'August velat, Casilinum, Cassi Parmensis, Cecina de Volaterrae, Celi (desambiguació), Cesarió, Cesenni Lentó, Ciceró, Cirene i Creta, Citeris, Claudi, Clàudia Antònia, Clàudia Marcel·la la Major, Clàudia Marcel·la la Menor, Clàudia Pulcra (esposa d'August), Cléopâtre, Cleòpatra, Cleòpatra Selene, Cleopatra (pel·lícula de 1912), Cleopatra (pel·lícula de 1917), Clodi Bitínic, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Comana del Pont, Comitium, Commagena, Commi, Cornelia de novis tabellis, Cripta Napolitana, Cripta Romana, Cronologia de l'antiga Roma, Cronologia egípcia convencional, Dalmàcia (província romana), Darios del Pont, Dècada del 30 aC, Dècada del 40 aC, Dècim Carfulè, Dècim Juni Brut Albí, Díolkos, De Casibus Virorum Illustrium, De finibus bonorum et malorum, De inventione, De l'orador, Deci (proscrit), Declinació del llatí, Deiòtar Filadelf, Deiòtar I, Deiòtar II, Del·li, Dictadura, Dinastia julioclàudia, Dinastia ptolemaica, Dioscòrides Pigós, Divorci, Dona a l'antiga Roma, Drusil·la (filla d'Herodes Agripa I), Durrës, Edat antiga, Edat antiga als Països Catalans, Efes, El turment i l'èxtasi, Eleuteros, Epafrodit (llibert d'August), Epidi, Epistulae ad Brutum, Epistulae ad familiares, Era (cronologia), Escíatos, Escribònia (esposa d'August), Escultura hel·lenística, Estacili Taure, Exiti, Faberi, Fabratèria, Fadi, Farnaces II, Fatsa, Faust Corneli Sul·la (cònsol), Fàdia (dona de Marc Antoni), Fòrum d'August, Fòrums Imperials, Fúlvia (esposa de Marc Antoni), Fenícia, Ferragosto, Festes romanes, Filadelf, Filípica, Filípiques, Filòstrat l'Egipci, Filipos, Filopàtor, Filopàtor I, Filotes d'Amfissa, Flavi Gal, Fortalesa Antònia, Forum Gallorum (Gàl·lia Cispadana), Fulvia (cràter), Gai Anni Cimbre, Gai Antoni, Gai Antoni el Jove, Gai Antoni Híbrida, Gai Asini Pol·lió, Gai Ateu Capitó (tribú 55 aC), Gai Ati, Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC), Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Claudi Marcel Menor, Gai Cocceu Balb, Gai Coponi, Gai Corneli Gal, Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs), Gai Fanni (acusador), Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC), Gai Fufici Fangó, Gai Furni (cònsol), Gai Furni (tribú 50 aC), Gai Norbà Flac (cònsol 38 aC), Gai Octavi (avi d'August), Gai Octavi (tribú militar), Gai Proculeu, Gai Sosi, Gai Treboni, Gai Vibi Pansa, Gai Vibi Var, Gai Volusè Quadrat, Galàcia, Gaza, Gazaka, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Gemini (partidari de Marc Antoni), Gens Antònia, Gens Calpúrnia, Gens Cornèlia, Gens Fúlvia, Gens Flàvia, Gens Gèl·lia, Gens Júlia, Gens Lucrècia, Gens Mària, Germànic Cèsar, Glafira, Gneu Corneli Cinna Magne, Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC), Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC), Gneu Seu, Gofna, Gordià I, Gordià II, Guàrdia Pretoriana, Guerra címbria, Guerra de Perusa, Guerra de Sicília (44 aC-36 aC), Guerres civils romanes, Guerres Pàrtiques, Guerres romano-perses, Hateri (polític), Hèrcules, Híria de Calàbria, Híster Ètic, Henry Ainley, Herbert Beerbohm Tree, Herodes el Gran, Herodians, Hibrees de Milasa, Hiparc (llibert), Hircà II, Història d'Itàlia, Història de Creta, Història de l'Imperi Romà, Història de la comunitat jueva a Palestina, Història de les biblioteques, Història de les campanyes militars romanes, Història de Mesopotàmia, Història de Roma, Història del País Basc, Història del verí, Homosexualitat, Homosexualitat a Europa, Horaci, Hortènsia (oradora), Hostili Tul·lus, I compagni, Iàmblic I, Icci (pretor), Imperator, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Invectiva, Iotape de Mèdia, Iturea, Itureus, Júlia (filla d'August), Júlia (mare de Marc Antoni), Jerusalem, Jifna, Johan Ferrández d'Heredia, Juba II, Jul·lus Antoni, Julie and Carol at Carnegie Hall, Julius Caesar (pel·lícula), Juno, Kathleen Martínez, Laietània, Lappa, Latakia, Lèpid el triumvir, Líbia, Lícia, Leòcares el Jove, Legió II Augusta, Legió III, Legió III Augusta, Legió III Cyrenaica, Legió III Gallica, Legió IV, Legió IV Scythica, Legió IX Hispana, Legió V Alaudae, Legió VI Victrix, Legió X Equestris, Legió X Fretensis, Legió X Gemina, Legió XI Claudia, Legió XII Fulminata, Legió XIV Gemina, Legió XIX, Legió XVII, Legió XVIII, Leli, De l'amistat, Lex Ursonensis, Liburna, Licini Lentícula, Lisànies I d'Abilene, Lisíades, Literatura romana, Llista de cònsols romans de la República, Llista de cràters d'Oberó, Llista de lleis romanes, Llista de personatges històrics d'òpera, Llista dels dictadors romans, Luci Antoni, Luci Antoni (fill de Jul·lus Antoni), Luci Calpurni Bèstia (edil), Luci Calpurni Bíbul, Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC), Luci Canidi Cras, Luci Cassi Longí (tribú 44 aC), Luci Cecili Metel Crètic, Luci Corneli Balb Major, Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC), Luci Corneli Lèntul (sacerdot), Luci Crassici, Luci Decidi Saxa, Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC), Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC), Luci Egnatuleu, Luci Emili Paulus (cònsol 50 aC), Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu), Luci Estaci Murc, Luci Flavi (cònsol), Luci Gel·li Publícola (cònsol 36 aC), Luci Juli Càlid, Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC), Luci Marci Censorí (cònsol 39 aC), Luci Marci Filip (cònsol 56 aC), Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Luci Pinari Escarp, Luci Ponci Àquila, Luci Rosci Fabat, Luci Semproni Atratí (cònsol 34 aC), Luci Trebel·li (tribú 47 aC), Luci Vari Cotila, Lucili (militar), Lupercals, Luperci, Macabeus, Maledicció, Mani (secretari), Maragha, Marc, Marc Antoni (desambiguació), Marc Antoni Antil, Marc Antoni Crètic, Marc Antoni l'Orador, Marc Apuleu, Marc Barbaci, Marc Cocceu Nerva (cònsol 36 aC), Marc Emili Escaure (pompeià), Marc Emili Lèpid (conspirador), Marc Favoni, Marc Fulvi Bambalió, Marc Gal·li, Marc Juni Brut, Marc Juni Silà (cònsol 25 aC), Marc Juvenci Laterense, Marc Lol·li, Marc Luri, Marc Noni Balb, Marc Octavi (edil), Marc Opi Capitó, Marc Pisó, Marc Pupi Pisó, Marc Servili Nonià, Marc Terenci Varró, Marc Tici el Jove, Marc Tul·li Ciceró el jove, Marc Valeri Messal·la (cònsol 32 aC), Marc Valeri Messal·la Barbat Apià, Marc Valeri Messal·la Corví, Marc Vipsani Agripa, Marcel·la, Marcel·la (neboda d'August), Mariamne I, Marina de guerra a l'antiga Grècia, Marina romana, Marrucins, Masada, Matrimoni a l'antiga Roma, Mauretània, Mausoleu d'August, Màlic I, Màscara mortuòria, Mòdena, Mecenàs, Medalló d'or d'August, Menes (llibert), Messènia, Mestre de la cavalleria, Midaeium, Mirtil (sicari), Mitridates II de Commagena, Mitridàtica, Modó, Mujeres insólitas, Nicòpolis d'Egipte, Nicòpolis del Pont, Octàvia Menor, Opi Estacià, Origen dels bascos, Oscar al millor actor, Ovidi, Pacoros (coper), Palatí, Palazzo Labia, Palmira, Parella desgraciada, Parma, Parnavaz II d'Ibèria, Pàdua, Pòrtic d'Octàvia, Pederàstia, Pelúsion, Període hel·lenístic, Període hel·lenístic d'Egipte, Període romà a Catalunya, Pesaro, Pessinunt, Pirates cilicis, Pisídia, Pitodor, Pitodor de Tral·les, Pitodoris, Polemó I, Pollenzo, Pompònia Àtica, Pompeu Var, Pont Polemoníac, Pontífex Màxim, Premis Oscar de 1953, Pro Deiotaro, Propretor, Ptolemeu Filadelf, Publi Clodi (quadrumvir), Publi Clodi Pulcre (pretor 31 aC), Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC), Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (qüestor), Publi Deci (septemvir), Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 48 aC), Publi Ventidi Bas, Publi Volumni Eutràpel, Quarta Guerra Civil Romana, Quint Cassi Longí (llegat), Quint Cassi Longí (tribú 49 aC), Quint Cecili Metel Pius Escipió, Quint Didi, Quint Emili Lèpid (cònsol el 21 aC), Quint Fadi, Quint Fufi Calè (cònsol), Quint Gal·li el jove, Quint Gel·li Canus, Quint Hortensi Hòrtal (pretor), Quint Labiè (general), Quint Lucreci, Quint Minuci Terme (propretor 51 aC), Quint Nasidi, Quint Ovini, Quint Pedi (cònsol), Quint Salvidiè Rufus, Quint Terenci Cul·leó (tribú de la plebs), Quint Tul·li Ciceró el jove, Rascos, Rascuporis II, Ròmul Augústul, Regió del Pont, Regnat de Cleòpatra, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne de Calcis, Regne de Capadòcia, Regne de Pèrgam, Regne del Pont, República Romana, Rescuporis I, Romanització a Bascònia i Aquitània, Rome (sèrie de televisió), Rubicó, Salomé I, Salvi (tribú), Samòsata, Samsun, Sàtires (Horaci), Sòcrates de Rodes, Scribonia de usucapionibus, Segon Triumvirat, Segona Guerra Civil romana, Senat Romà, Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC), Servi Sulpici Rufus (cònsol), Servi Terenci, Setmana Santa a Llorca, Sext Aureli Properci, Sext Clodi, Sext Clodi (retòric), Sext Pompeu Pius, Sexualitat a l'antiga Roma, Sigmund Freud, Sisinna, Sohemus de Sofene, Speculatores, Suessa Aurunca, Sulmo (pelignes), Supplicatio, Tarcondimot I, Tarcondimot II, Tars (Turquia), Tànger, Tívoli, Temple de Janus, Temple del Diví Juli, Tercera Guerra Civil Romana, Testudo (formació), Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi), Tibul, Tigranes III d'Armènia, Tinos, Tirannió de Fenícia, Tirs (llibert), Tit Canuti, Tit Munaci, Tit Munaci Planc Bursa, Tit Pomponi Àtic, Tit Sexti, Titia de triumviratus, Titus Livi, Topica, Tractat de Brindisi, Tribut al Cèsar, Triomf, Triumvir, Triumviri reipublicae constituendae, Tul·liola, Turuli, Vada Sabata, Vehili, Verres, Vi a l'antiga Roma, Vides paral·leles, Virgili, Vitruvi, Xantos (ciutat), 14 de gener, 2 aC, 2 de setembre, 30 aC, 31 aC, 34 aC, 36 aC, 37, 37 aC, 39 aC, 40 aC, 41 aC, 42 aC, 43 aC, 44 aC, 45 aC, 47 aC, 48 aC, 7 de desembre, 83 aC. Ampliar l'índex (538 més) » « Shrink índex

Ab Urbe Condita

lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Ab Urbe Condita · Veure més »

Aba d'Olba

Aba fou la regent de la ciutat i el territori d'Olba (Cilícia) a mitjan segle I dC.

Nou!!: Marc Antoni і Aba d'Olba · Veure més »

Adiatorix

Adiatorix (en llatí Adiatorix, en grec antic Ἀδιατόριξ) era el fill d'un dels tetrarques de Galàcia.

Nou!!: Marc Antoni і Adiatorix · Veure més »

Adulteri

''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.

Nou!!: Marc Antoni і Adulteri · Veure més »

Agulles de Cleòpatra

Agulles de Cleòpatra és el sobrenom donat a dos obeliscs egipcis que daten del regnat del faraó Tutmosis III.

Nou!!: Marc Antoni і Agulles de Cleòpatra · Veure més »

Alan Rickman

Alan Sidney Patrick Rickman (Acton, Londres, 21 de febrer del 1946 - Londres, 14 de gener del 2016) va ser un actor i director de cinema i teatre anglès, conegut principalment per l'ampli registre de les seves interpretacions, tant en teatre com en cinema, així com pels seus papers antagonistes.

Nou!!: Marc Antoni і Alan Rickman · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Marc Antoni і Albània del Caucas · Veure més »

Alexandre d'Antioquia

Alexandre d'Antioquia era un amic de Marc Antoni que va adquirir bons coneixements de la llengua siríaca, i va actuar com intèrpret entre Marc Antoni i un Mitridates que li va revelar els plans dels Parts, el que va salvar als romans d'una derrota, el 36 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Alexandre d'Antioquia · Veure més »

Alexandre d'Èmesa

Alexandre d'Èmesa fou filarca o príncep d'Èmesa, a Síria.

Nou!!: Marc Antoni і Alexandre d'Èmesa · Veure més »

Alexandre Heli

Alexandre Heli (en Αλέξανδρος Ἧλιος) era un membre de la dinastia ptolemaica, fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut cap a finals del 40 aC o principis del 39 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Alexandre Heli · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Marc Antoni і Alexandria · Veure més »

Alix (còmic)

Alix és un personatge de la bande dessinée franco-belga, protagonista d’una sèrie de còmics amb el mateix nom, creada, escrita i dibuixada per Jacques Martin a partir de 1948.

Nou!!: Marc Antoni і Alix (còmic) · Veure més »

Amaci

Amaci (Amatius) o, segons Valeri Màxim, Heròfil (Herophilus, Ἡρόφιλος), dit també Pseudomàrius, era una persona d'origen baix que va pretendre ser fill o net de Gai Mari.

Nou!!: Marc Antoni і Amaci · Veure més »

Ambaixada romana (Mutina, 43 aC)

El Senat romà va enviar una ambaixada a Mutina l'any 43 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Ambaixada romana (Mutina, 43 aC) · Veure més »

Amintes de Galàcia

Amintes o Amintas (en grec antic Ἀμύντας, Amyntas) fou tetrarca de Galàcia i després rei de Galàcia i altres territoris.

Nou!!: Marc Antoni і Amintes de Galàcia · Veure més »

Anamur

Anamur és un poble a la costa sud mediterrània d'Anatòlia a Turquia, a la província de Mersin, districte d'Anamur, entre Alanya i la ciutat de Mersin.

Nou!!: Marc Antoni і Anamur · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Marc Antoni і Ancona · Veure més »

Antígon de Judea

Antígon de Judea (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.

Nou!!: Marc Antoni і Antígon de Judea · Veure més »

Antíoc I de Commagena

Antíoc I de Commagena (Ἀντίοχος ὁ Θεὸς Δίκαιος Ἐπιφανὴς Φιλορωμαῖος Φιλέλλην, 'Antíoc el Diví, Just, Cèlebre, Filoromà i Filohel·lè'; 16 de juliol del 98 aC - entre 38 i 31 aC) va ser rei de Commagena.

Nou!!: Marc Antoni і Antíoc I de Commagena · Veure més »

Antònia

* Gens Antònia, família romana.

Nou!!: Marc Antoni і Antònia · Veure més »

Antònia de Tral·les

Antònia (en Antonia) va ser una filla de Marc Antoni i d'Antònia Hibrida, una filla de Gai Antoni Hibrida.

Nou!!: Marc Antoni і Antònia de Tral·les · Veure més »

Antònia Major

Antònia Major (en llatí Antonia Maior) va ser la filla gran de Marc Antoni amb Octàvia, nascuda l'any 39 aC a Atenes, però va ser portada a Roma per la seva mare després del 36 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Antònia Major · Veure més »

Antònia Menor

Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.

Nou!!: Marc Antoni і Antònia Menor · Veure més »

Antònia Trifena

Antònia Trifena (Ἀντωνία Τρύφαινα) també coneguda amb el nom de Trifena de Tràcia, nascuda l'any 10 aC i morta l'any 55 a Cízic, va ser una reina del Pont i també reina dels tracis Odrisis.

Nou!!: Marc Antoni і Antònia Trifena · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Marc Antoni і Antic Egipte · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Marc Antoni і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Marc Antoni і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antoni

* Gens Antònia.

Nou!!: Marc Antoni і Antoni · Veure més »

Antoni Fèlix

Antoni Fèlix (en llatí Antonius Felix) va ser procurador romà de Judea.

Nou!!: Marc Antoni і Antoni Fèlix · Veure més »

Antoni i Cleòpatra

Antoni i Cleòpatra (en anglès: Antony and Cleopatra) és una tragèdia històrica en cinc actes de l'escriptor anglès William Shakespeare, representada per primera vegada el 1607 o 1608, i publicada en l'edició coneguda com a First Folio el 1623.

Nou!!: Marc Antoni і Antoni i Cleòpatra · Veure més »

Antoni i Cleòpatra (pel·lícula del 1972)

Antoni i Cleòpatra (títol original en anglès: Antony and Cleopatra) és una adaptació cinematogràfica de 1972 de l'obra del mateix nom de William Shakespeare, dirigida i protagonitzada per Charlton Heston, i realitzada per Rank Organisation.

Nou!!: Marc Antoni і Antoni i Cleòpatra (pel·lícula del 1972) · Veure més »

Antonia de dictadura

Antonia de dictadura va ser una llei establerta pel triumvir Marc Antoni, que impedia admetre la dictadura i fins i tot proposar el seu establiment, sota pena pel que ho vulnerés de poder ser assassinat amb impunitat.

Nou!!: Marc Antoni і Antonia de dictadura · Veure més »

Antonia de majestatis

Antonia de majestatis va ser una llei aprovada per rogatio del triumvir Marc Antoni, que donava dret als condemnats per un crim de lesa majestat (si eren ciutadans romans) a fer apel·lació directament al poble.

Nou!!: Marc Antoni і Antonia de majestatis · Veure més »

Antonia de nomine mensis Julii

Antonia de nomine mensis Julii va ser una llei aprovada per rogatio a proposta del triumvir Marc Antoni, que va canviar el nom del mes Quintilis (el cinquè de l'any, però començant pel març) pel de Julilis (juliol), en honor de Gai Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Antonia de nomine mensis Julii · Veure més »

Antonia de sacerdotiis

Antonia de sacerdotiis va ser una llei aprovada per rogatio del triumvir Marc Antoni, que retornava als col·legis sacerdotals el dret d'elegir els sacerdots.

Nou!!: Marc Antoni і Antonia de sacerdotiis · Veure més »

Antonia judiciaria

Antonia judiciaria va ser una llei aprovada per rogatio del cònsol Marc Antoni, col·lega de Juli Cèsar, l'any 709 de la fundació de Roma, (44 aC) que establia la formació d'una quarta decuria de jutges formada pels centurions, antesignans, alaudes i manipularis, per jutjar algunes causes lleus.

Nou!!: Marc Antoni і Antonia judiciaria · Veure més »

Antoniae

Leges Antoniae va ser el nom de diverses lleis proposades per Marc Antoni o sota el seu impuls, després de la mort de Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Antoniae · Veure més »

Antony and Cleopatra

Antony and Cleopatra, op.

Nou!!: Marc Antoni і Antony and Cleopatra · Veure més »

Antony and Cleopatra (pel·lícula de 1908)

Fotograma de la pel·lícula Antony and Cleopatra és una pel·lícula muda de la Vitagraph digirida per J. Stuart Blackton i Charles Kent i protagonitzada per Maurice Costello i Florence Lawrence.

Nou!!: Marc Antoni і Antony and Cleopatra (pel·lícula de 1908) · Veure més »

Any dels quatre emperadors

Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.

Nou!!: Marc Antoni і Any dels quatre emperadors · Veure més »

Api Claudi (esmentat per Ciceró)

Api Claudi (Appius Claudius C. f.) és un personatge que Ciceró anomena en unes epístoles a Dècim Juni Brutus.

Nou!!: Marc Antoni і Api Claudi (esmentat per Ciceró) · Veure més »

Ariarates X

Ariarates X (Ariarathes) era rei de Capadòcia, possiblement fill d'Ariobarzanes II i germà d'Ariobarzanes III.

Nou!!: Marc Antoni і Ariarates X · Veure més »

Aristobul III de Judea

Aristobul III de Judea (Aristobūlus; Aristóboulos) va ser gran sacerdot de Judea, fill d'Alexandre Asmoneu i d'Alexandra i net d'Aristobul II de Judea, germà de Mariamne I, la dona d'Herodes el Gran.

Nou!!: Marc Antoni і Aristobul III de Judea · Veure més »

Arquelau de Capadòcia

Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos"), descendent (besnet) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Arquelau de Capadòcia · Veure més »

Arquelau I de Comana

Arquelau I (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou rei del Pont i sacerdot de Comana.

Nou!!: Marc Antoni і Arquelau I de Comana · Veure més »

Arquelau II de Comana

Arquelau II (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou rei del Pont i sacerdot del temple de Bel·lona a Comana.

Nou!!: Marc Antoni і Arquelau II de Comana · Veure més »

Arsínoe IV

Arsínoe IV fou reina d'Egipte el 48 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Arsínoe IV · Veure més »

Artavasdes I de Mèdia Atropatene

Artavasdes I (que segurament va néixer l'any 59 aC i va morir l'any 20 aC) va ser rei de la Mèdia Atropatene circa el 36 aC i fins potser el 20 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Artavasdes I de Mèdia Atropatene · Veure més »

Artavasdes III

Artavasdes III va ser rei d'Armènia des de potser el 55 aC fins al 31 aC aproximadament.

Nou!!: Marc Antoni і Artavasdes III · Veure més »

Artaxes II d'Armènia

Artaxes II o Artaxias I (en armeni Արտաշես Երկրորդ) va ser rei d'Armènia del 33 aC fins al 20 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Artaxes II d'Armènia · Veure més »

Artaxes III d'Armènia

Artaxes III (en grec antic Άρταξίας) també conegut amb el nom de Zenó del Pont (en grec antic Ζήνων), va ser príncep del Pont i més tard rei d'Armènia de l'any 18 al 34, client dels romans.

Nou!!: Marc Antoni і Artaxes III d'Armènia · Veure més »

Artàxides

Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Artàxides · Veure més »

Assassinat de Juli Cèsar

Lassassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors).

Nou!!: Marc Antoni і Assassinat de Juli Cèsar · Veure més »

Atenodor Cananita

Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia.

Nou!!: Marc Antoni і Atenodor Cananita · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Marc Antoni і August · Veure més »

Aulani Evànder

Aulani Evànder fou un escultor grec nascut a Atenes que fou portat per Marc Antoni a Alexandria.

Nou!!: Marc Antoni і Aulani Evànder · Veure més »

Aulus Gabini (cònsol)

Aulus Gabini (Aulus Gabinius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Aulus Gabini (cònsol) · Veure més »

Aulus Hirci

Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Aulus Hirci · Veure més »

Aulus Postumi Albí (cònsol 99 aC)

Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius A. f. Sp.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Aulus Postumi Albí (cònsol 99 aC) · Veure més »

Àccia

Àccia (en llatí Actia, en grec antic τὰ Ἄκτια) era un festival que se celebrava cada quatre anys en honor d'Apol·lo Actius a Nicòpolis a l'Epir, amb lluita, concursos musicals, curses de cavalls i batalles navals.

Nou!!: Marc Antoni і Àccia · Veure més »

Àccium

Àccium o Acci (en grec antic Ἄκτιον, Àction; en llatí Actĭum) era un promontori d'Acarnània a l'entrada del golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.

Nou!!: Marc Antoni і Àccium · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Marc Antoni і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àguila romana

Moderna reconstrucció d'una ''aquila'' Relleu funerari d'un ''aquilifer'' procedent de Brescia (Itàlia) decorat amb una ''aquila'' legionària; l'asta està condecorada amb dues ''phalerae'' o medallons, obtingudes pel valor dels legionaris d'una legió desconeguda, encara que possiblement una de les reclutades en època de Cèsar durant la Guerra de les Gàl·lies III Legió Messala (Museu del Prado, Madrid) Làguila romana (aquila en llatí) era un símbol de les legions romanes, el més important dels signa militaria, que eren les insígnies o estendards romans.

Nou!!: Marc Antoni і Àguila romana · Veure més »

Ànser

Ànser (Anser, 'oca') fou un poeta i crític de l'obra de Virgili, qui al seu torn el cita.

Nou!!: Marc Antoni і Ànser · Veure més »

BAFTA al millor actor

El BAFTA al millor actor és un dels premis BAFTA atorgats per la British Academy of Film and Television Arts (BAFTA) en una cerimònia anual des de 1953, en reconeixement a la millor representació masculina en un paper principal.

Nou!!: Marc Antoni і BAFTA al millor actor · Veure més »

Basili (cognom romà)

Basili (Basilius) va ser un cognomen familiar de la gens Minúcia.

Nou!!: Marc Antoni і Basili (cognom romà) · Veure més »

Batalla d'Alèsia

La batalla d'Alèsia, coneguda també com al setge d'Alèsia, va ser un enfrontament militar esdevingut el mes de setembre de l'any 52 aC a la regió de la tribu gal·la dels Mandubis, i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'Alèsia.

Nou!!: Marc Antoni і Batalla d'Alèsia · Veure més »

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.

Nou!!: Marc Antoni і Batalla d'Àccium · Veure més »

Batalla de Dirràquium (48 aC)

La batalla de Dirràquium fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, que tingué lloc el 10 de juliol de 48 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Batalla de Dirràquium (48 aC) · Veure més »

Batalla de Farsàlia

La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.

Nou!!: Marc Antoni і Batalla de Farsàlia · Veure més »

Batalla de Filipos

La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.

Nou!!: Marc Antoni і Batalla de Filipos · Veure més »

Batalla de Miles (36 aC)

La batalla de Miles, de l'any 36 aC, va ser un dels combats navals que van tenir lloc durant la Guerra de Sicília (44 aC-36 aC).

Nou!!: Marc Antoni і Batalla de Miles (36 aC) · Veure més »

Batalla del Nil (47 aC)

La Batalla del Nil de l'any 47 aC va ser un combat entre els exèrcits combinats de Juli Cèsar i Cleopatra VII per derrotar els seus rivals, la reina Arsinoe IV i el rei Ptolemeu XIII i així poder assegurar el tron d'Egipte.

Nou!!: Marc Antoni і Batalla del Nil (47 aC) · Veure més »

Beirut

Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.

Nou!!: Marc Antoni і Beirut · Veure més »

Berenice IV

Berenice IV (Βερενίκη) fou reina d'Egipte del 57 aC al 55 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Berenice IV · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Marc Antoni і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Biblioteca de Pèrgam

Pujol de l'antiga Pèrgam sobre el que es va construir la biblioteca (1991) Mapa del temple d'Atenea (1885) a les quatre habitacions per sobre de la Stoa al nord hi havia la biblioteca La Biblioteca de Pèrgam va ser una de les més grans biblioteques de l'Antiguitat la segona en importància després de la d'Alexandria.

Nou!!: Marc Antoni і Biblioteca de Pèrgam · Veure més »

Billy Zane

William George Zane Jr., més conegut com a Billy Zane (Chicago, 24 de febrer de 1966), és un actor i director estatunidenc.

Nou!!: Marc Antoni і Billy Zane · Veure més »

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Marc Antoni і Bitínia · Veure més »

Boccus II

Boccus II (Bocchus) fou rei de Mauritània vers 80 aC - 30 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Boccus II · Veure més »

Boet (poeta)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un poeta grec autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega escrit com un elogi a Pílades de Cilícia, el famós pantomim del temps d'August, nascut a Tars.

Nou!!: Marc Antoni і Boet (poeta) · Veure més »

Bogud II

Bogud II fou rei de Mauritània, successor del seu pare Bogud I a la part occidental.

Nou!!: Marc Antoni і Bogud II · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Marc Antoni і Bolonya · Veure més »

Cadusis

Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.

Nou!!: Marc Antoni і Cadusis · Veure més »

Cafó

Cafó (en llatí Capho i també Cafo) era un centurió romà i veterà de Juli Cèsar, decidit partidari de Marc AntoniJoan Bellès, en una nota a la traducció catalana Marc Tu·li Ciceró, Discursos, Volum 22, Volum 343 de Col·lecció dels clàssics grecs i llatins, Fundació Bernat Metge, 2004, pàgina 34, 9788472250871 després de l'assassinat de Cèsar, el 44 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Cafó · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Nou!!: Marc Antoni і Calígula · Veure més »

Calderara di Reno

Calderara di Reno (en dialecte bolonyès: Caldarèra) és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Bolonya (antiga província de Bolonya), a la regió italiana d'Emília-Romanya, situat uns 10 km al nord-oest de Bolonya.

Nou!!: Marc Antoni і Calderara di Reno · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.

Nou!!: Marc Antoni і Calendari julià · Veure més »

Cap d'August velat

El Cap d'August velat és una peça escultòrica d'època romana que representa l'emperador August, trobada a Pol·lèntia el i exposada al Museu de Mallorca del 2022 ençà.

Nou!!: Marc Antoni і Cap d'August velat · Veure més »

Casilinum

Casilinum (en Κασιλῖνον) va ser una antiga ciutat de Campània, propera a Càpua.

Nou!!: Marc Antoni і Casilinum · Veure més »

Cassi Parmensis

Cassi Parmensis (Cassius Parmensis) va ser un escriptor romà nascut a Parma.

Nou!!: Marc Antoni і Cassi Parmensis · Veure més »

Cecina de Volaterrae

Cecina de Volaterrae (en llatí Caecina Volaterrae) va ser un amic d'Octavi August que el va enviar a Ciceró l'any 44 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Cecina de Volaterrae · Veure més »

Celi (desambiguació)

* La Gens Cèlia, antiga gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: Marc Antoni і Celi (desambiguació) · Veure més »

Cesarió

Cesarió (47 aC- 30 aC) (Caesarion) va ser rei d'Egipte de l'any 44 aC al 30 aC amb el nom de Ptolemeu XV.

Nou!!: Marc Antoni і Cesarió · Veure més »

Cesenni Lentó

Cesenni Lentó (en llatí Caesennius Lento) era un polític romà, seguidor de Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Cesenni Lentó · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Ciceró · Veure més »

Cirene i Creta

Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.

Nou!!: Marc Antoni і Cirene i Creta · Veure més »

Citeris

Citeris o també Volúmnia (en Cytheris o Volumnia) va ser una famosa cortesana romana del temps de Ciceró i Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Citeris · Veure més »

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Nou!!: Marc Antoni і Claudi · Veure més »

Clàudia Antònia

Antònia (en llatí Antonia i de vegades Claudia Antonia) va ser una dama romana, filla de l'emperador Claudi i de la seva segona esposa Èlia Petina.

Nou!!: Marc Antoni і Clàudia Antònia · Veure més »

Clàudia Marcel·la la Major

Marcel·la la Major o Marcela (en Claudia Marcella Major) va ser la filla de Gai Claudi Marcel i d'Octàvia (germana d'August).

Nou!!: Marc Antoni і Clàudia Marcel·la la Major · Veure més »

Clàudia Marcel·la la Menor

Clàudia Marcel·la la Menor (en llatí Claudia Marcella Minor) era una dama romana que va néixer a Roma l'any 39 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Clàudia Marcel·la la Menor · Veure més »

Clàudia Pulcra (esposa d'August)

Clàudia Pulcra (Claudia Pulchra) fou una filla de Publi Clodi Pulcre i Fúlvia casada l'any 43 aC amb Octavià (August) per reforçar la seva aliança amb Marc Antoni, que llavors era casat amb Fúlvia, la mare de Clàudia.

Nou!!: Marc Antoni і Clàudia Pulcra (esposa d'August) · Veure més »

Cléopâtre

Cléopâtre és una òpera en quatre actes de Jules Massenet sobre un llibret en francès de Louis Payen basat en la novel·la homònima d'Anatole France.

Nou!!: Marc Antoni і Cléopâtre · Veure més »

Cleòpatra

Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Marc Antoni і Cleòpatra · Veure més »

Cleòpatra Selene

Cleòpatra Selene, també anomenada Cleòpatra VIII, va ser una princesa ptolemaica, filla de Marc Antoni i de Cleòpatra VII.

Nou!!: Marc Antoni і Cleòpatra Selene · Veure més »

Cleopatra (pel·lícula de 1912)

Cleopatra és una pel·lícula muda històrica dirigida per Charles L. Gaskill i protagonitzada per Helen Gardner.

Nou!!: Marc Antoni і Cleopatra (pel·lícula de 1912) · Veure més »

Cleopatra (pel·lícula de 1917)

Cleopatra és una pel·lícula muda estrenada el 14 d'octubre de 1917 dirigida per J. Gordon Edwards i protagonitzada per Theda Bara i Fritz Leiber.

Nou!!: Marc Antoni і Cleopatra (pel·lícula de 1917) · Veure més »

Clodi Bitínic

Clodi Bitínic (Clodius Bithynicus) va ser un militar romà que va participar en la Guerra de Perusa del costat d'Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Clodi Bitínic · Veure més »

Col·lecció Fundació Bernat Metge

La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.

Nou!!: Marc Antoni і Col·lecció Fundació Bernat Metge · Veure més »

Comana del Pont

Comana del Pont (grec Κόμανα τὰ Ποντικά) fou una ciutat del Pont, inicialment part del Pont Gàlata (Pontus Galaticus) i després del Pont Polemoniac, i finalment a la província d'Armènia (a l'Armènia Secunda).

Nou!!: Marc Antoni і Comana del Pont · Veure més »

Comitium

Dibuix del s.XIX, basat en l'aspecte que devia tenir l'any 44 aC. El ''Comitium'' és l'estructura circular que hi ha al fons a l'esquerra. El Comitium era el nom d'un espai a l'aire obert on els antics romans es trobaven per a fer reunions públiques, però que també tenia importància religiosa.

Nou!!: Marc Antoni і Comitium · Veure més »

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Marc Antoni і Commagena · Veure més »

Commi

Commi (en llatí Commius) va ser rei dels atrèbats, nomenat per Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Commi · Veure més »

Cornelia de novis tabellis

Cornelia de novis tabellis, va ser una llei de l'antiga Roma proposada pel tribú de la plebs Publi Corneli Dolabel·la l'any 47 aC (o 706 de la fundació de Roma) a la que es va oposar Marc Antoni, llavors magister equitum, segons diuen Titus Livi i Cassi Dió.

Nou!!: Marc Antoni і Cornelia de novis tabellis · Veure més »

Cripta Napolitana

La cripta neapolitana o Gruta de Posillipo és un túnel romà realitzat a la calçada romana que unia Nàpols amb els camps Flegreus, construïda al començament de l'Imperi Romà.

Nou!!: Marc Antoni і Cripta Napolitana · Veure més »

Cripta Romana

La Cripta Romana és un túnel romà excavat en el tuf volcànic de l'acròpoli de Cumes.

Nou!!: Marc Antoni і Cripta Romana · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Cronologia egípcia convencional

La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.

Nou!!: Marc Antoni і Cronologia egípcia convencional · Veure més »

Dalmàcia (província romana)

IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Marc Antoni і Dalmàcia (província romana) · Veure més »

Darios del Pont

Darios del Pont (en grec antic Δαρεῖος, en llatí Darius) va ser l'últim rei del Pont de la dinastia Mitridàtica.

Nou!!: Marc Antoni і Darios del Pont · Veure més »

Dècada del 30 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і Dècada del 30 aC · Veure més »

Dècada del 40 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і Dècada del 40 aC · Veure més »

Dècim Carfulè

Dècim Carfulè (en llatí Decimus Carfulenus, o segons Appià, Dècim Carsuleu o Carsuleius), va ser un militar romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Dècim Carfulè · Veure més »

Dècim Juni Brut Albí

Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.

Nou!!: Marc Antoni і Dècim Juni Brut Albí · Veure més »

Díolkos

Restes de la calçada al llarg de la qual eren arrossegats els vaixells, vora l'extrem occidental Vista de satèl·lit de l'istme de Corint i el canal de Corint; el Díolkos seguía el traçat de l'actual canal El Díolkos (en grec Δίολκος, de διά, dià, «a través de» o «a l'altre costat», i ὁλκός, holkós, «transport») va ser un camí pavimentat de l'antiga Grècia, a través del qual les embarcacions podien travessar l'istme de Corint transportades per terra, anant des del golf de Corint fins al golf Sarònic i viceversa.

Nou!!: Marc Antoni і Díolkos · Veure més »

De Casibus Virorum Illustrium

De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.

Nou!!: Marc Antoni і De Casibus Virorum Illustrium · Veure més »

De finibus bonorum et malorum

Bust de Marc Tul·li Ciceró De finibus bonorum et malorum, traduït al català per Sobre els límits del bé i el mal, és un tractat escrit pel polític, orador i filòsof romà Marc Tul·li Ciceró.

Nou!!: Marc Antoni і De finibus bonorum et malorum · Veure més »

De inventione

Primera pàgina del manuscrit Sygnatura GKS, de l'any 1998. Situat a la biblioteca de Det Kongelige, Copenhaguen. El De inventione (La invenció retòrica), és el primer tractat d'oratòria de Ciceró.

Nou!!: Marc Antoni і De inventione · Veure més »

De l'orador

De l'orador (en llatí: De oratore) és un llibre publicat per l'escriptor i polític romà Ciceró el 55 aC.

Nou!!: Marc Antoni і De l'orador · Veure més »

Deci (proscrit)

Deci (en llatí Decius) era un ciutadà romà mencionat per Appià com un dels inclosos a les proscripcions establertes quan es va formar el triumvirat de Marc Antoni, Octavi i Lèpid.

Nou!!: Marc Antoni і Deci (proscrit) · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: Marc Antoni і Declinació del llatí · Veure més »

Deiòtar Filadelf

Deiòtar Filadelf (en Δηιόταρος Φιλάδελφος) fou un fill de Càstor de Galàcia, que era net o gendre de Deiòtar I, i besnet d'aquest darrer.

Nou!!: Marc Antoni і Deiòtar Filadelf · Veure més »

Deiòtar I

Deiòtar I Filoromà (Δηϊόταρος Φιλορομαῖος) fou un tetrarca i rei de Galàcia.

Nou!!: Marc Antoni і Deiòtar I · Veure més »

Deiòtar II

Deiòtar II (en grec antic Δηϊόταρος) va ser fill i successor de Deiòtar I, tetrarca i rei de Galàcia cap a l'any 40 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Deiòtar II · Veure més »

Del·li

Del·li (en llatí Dellius) va ser un cavaller romà que vivia com a negociant a Àsia l'any 44 aC quan es va unir a Cassi i després a Marc Antoni que el va enviar el 41 aC a Egipte per comunicar a Cleòpatra que havia de comparèixer a la seva presència a Tars, mandat que la reina va obeir.

Nou!!: Marc Antoni і Del·li · Veure més »

Dictadura

date.

Nou!!: Marc Antoni і Dictadura · Veure més »

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: Marc Antoni і Dinastia julioclàudia · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Dinastia ptolemaica · Veure més »

Dioscòrides Pigós

Dioscòrides Pigós (en llatí Dioscorides Phacas, en grec Διοσκορίδης Φακᾶς) va ser un metge grec seguidor d'Heròfil de Calcedònia (Herophilus) que va viure al segons Suides, que no obstant el confon amb Dioscòrides Pedaci d'Anazarbe.

Nou!!: Marc Antoni і Dioscòrides Pigós · Veure més »

Divorci

Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.

Nou!!: Marc Antoni і Divorci · Veure més »

Dona a l'antiga Roma

Nou!!: Marc Antoni і Dona a l'antiga Roma · Veure més »

Drusil·la (filla d'Herodes Agripa I)

miniatura Drusil·la (en llatí Drusilla) va ser filla d'Herodes Agripa I, rei dels jueus, i de Cipros, i germana d'Herodes Agripa II.

Nou!!: Marc Antoni і Drusil·la (filla d'Herodes Agripa I) · Veure més »

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: Marc Antoni і Durrës · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Marc Antoni і Edat antiga · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Marc Antoni і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Marc Antoni і Efes · Veure més »

El turment i l'èxtasi

El turment i l'èxtasi (títol original en anglès The Agony and the Ecstasy) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Carol Reed i estrenada l'any 1965.

Nou!!: Marc Antoni і El turment i l'èxtasi · Veure més »

Eleuteros

Eleuteros (Ἐλεύθερος) era el nom d'un riu de Síria al país d'Hamath segons l'autor del Llibre dels Macabeus.

Nou!!: Marc Antoni і Eleuteros · Veure més »

Epafrodit (llibert d'August)

Epafrodit (en llatí Epaphroditus, en grec Ἐπαφρόδιτος) fou un llibert d'August que el va enviar junt amb Gai Proculeu a la reina Cleòpatra per anunciar-li la seva sort.

Nou!!: Marc Antoni і Epafrodit (llibert d'August) · Veure més »

Epidi

Epidi (en llatí Epidius) va ser un retòric romà del final de la república, mestre d'oratòria entre altres, de Marc Antoni i Octavi (August).

Nou!!: Marc Antoni і Epidi · Veure més »

Epistulae ad Brutum

Epistulae ad M. Brutum (Cartes a Brutus) és una col·lecció de les cartes que es van enviar Ciceró, el polític i orador, i Marc Juni Brutus, també polític i conspirador contra Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Epistulae ad Brutum · Veure més »

Epistulae ad familiares

Epistulae ad familiares (en català: Cartes als familiars) és el nom donat pels editors renaixentistes al recull de cartes remeses i rebudes per Ciceró entre els anys 62 i 43 aC, i publicades pel seu secretari i llibert Tiró després de la seva mort.

Nou!!: Marc Antoni і Epistulae ad familiares · Veure més »

Era (cronologia)

Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.

Nou!!: Marc Antoni і Era (cronologia) · Veure més »

Escíatos

Port d'Escíatos Escíatos (Σκιάθος, Skiáthos) és una illa de Grècia a la mar Egea, just enfront de la punta sud-est de Magnèsia (Tessàlia) i forma part de les illes Espòrades.

Nou!!: Marc Antoni і Escíatos · Veure més »

Escribònia (esposa d'August)

Escribònia (en Scribonia Libo) va ser una dama romana, casada amb Octavi, que després va ser l'emperador August.

Nou!!: Marc Antoni і Escribònia (esposa d'August) · Veure més »

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Nou!!: Marc Antoni і Escultura hel·lenística · Veure més »

Estacili Taure

Estacili Taure (en llatí Statilius Taurus) va ser un destacat general d'Octavi (August) i magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Estacili Taure · Veure més »

Exiti

Exiti (en llatí Exitius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Exiti · Veure més »

Faberi

Faberi (en llatí Faberius) era un dels secretaris privats de Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Faberi · Veure més »

Fabratèria

Fabratèria (Fabrateria Φαβρατερία) va ser una ciutat del Latium situada a la via Llatina, entre Frusino i Aquinum i prop del lloc on el riu Liris desaigua al Trerus (avui Sacco).

Nou!!: Marc Antoni і Fabratèria · Veure més »

Fadi

Fadi (en llatí Fadius) era el nom d'una família romana del municipi d'Arpinium.

Nou!!: Marc Antoni і Fadi · Veure més »

Farnaces II

Farnaces II del Pont i I del Bòsfor (Pharnaces) va ser rei del Pont i del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Marc Antoni і Farnaces II · Veure més »

Fatsa

Fatsa és una vila i un districte de la província d'Ordu, a la Regió de la Mar Negra de Turquia.

Nou!!: Marc Antoni і Fatsa · Veure més »

Faust Corneli Sul·la (cònsol)

Faust Corneli Sul·la (en llatí Faustus Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Marc Antoni і Faust Corneli Sul·la (cònsol) · Veure més »

Fàdia (dona de Marc Antoni)

Fàdia (en llatí Fadia) va ser una dama romana filla de Quint Fadi o Gai Fadi, que es va casar amb el futur triumvir Marc Antoni quan aquest encara era mot jove.

Nou!!: Marc Antoni і Fàdia (dona de Marc Antoni) · Veure més »

Fòrum d'August

El Fòrum d'August és un dels fòrums imperials de Roma, construït per August.

Nou!!: Marc Antoni і Fòrum d'August · Veure més »

Fòrums Imperials

Els Fòrums Imperials (en Fora Imperatorum) en Fori Imperiali) constitueixen una sèrie de places monumentals edificades en el decurs d'un segle i mig (entre l'any 46 aC i el 113) al cor de la Roma imperial. No en forma part, però, l'anomenat Fòrum Romà, és a dir l'antiga plaça republicana, que té l'origen a l'època reial i que va ser durant segles el centre polític, religiós i econòmic de la ciutat. Malgrat la gran quantitat d'edificis nous i d'antics reconstruïts i els diversos monuments que el van anar embellint, el Fòrum Romà no va tenir mai un caràcter unitari. Amb tot, però, sota el període de Juli Cèsar i d'August, amb la construcció de la Basílica Júlia i la reconstrucció de la Basílica Emília, que delimitaven els costats llargs de la plaça, es va dotar al Fòrum d'una certa regularitat. Fins al final de la República, les activitats polítiques i judicials es concentraven al Fòrum Romà però amb l'arribada de l'Imperi, va deixar de ser el centre polític de Roma, que es va desplaçar cap al Turó Palatí, indicant que el poder real l'exercia l'Emperador i no el Senat. Cap al final de la República, l'antic fòrum es va quedar petit i es va veure necessari ampliar-ho amb nous espais. Juli Cèsar, imitat posteriorment per August, Vespasià, Domicià i finalment Trajà, va iniciar la construcció d'una gran plaça tancada situada en un lloc proper, per tal de dur a terme el seu programa polític i els seus plans urbanístics.

Nou!!: Marc Antoni і Fòrums Imperials · Veure més »

Fúlvia (esposa de Marc Antoni)

Fúlvia (en llatí Fulvia) va ser una dama romana filla de Marc Fulvi Bambalió de Tusculum, i de Semprònia, neta de Tudità.

Nou!!: Marc Antoni і Fúlvia (esposa de Marc Antoni) · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Marc Antoni і Fenícia · Veure més »

Ferragosto

Ferragosto és una festa italiana que se celebra cada 15 d'agost.

Nou!!: Marc Antoni і Ferragosto · Veure més »

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Nou!!: Marc Antoni і Festes romanes · Veure més »

Filadelf

Filadelf（Φιλάδελφος) era un sobrenom honorífic que reberen diversos reis hel·lenístics, que significa 'que estima el germà'. Els més coneguts dels reis que el van portar són.

Nou!!: Marc Antoni і Filadelf · Veure més »

Filípica

Còmic que presenta Ciceró en plena filípica En el llenguatge quotidià una filípica és una invectiva, un atac verbal vehement contra algú, especialment un personatge polític.

Nou!!: Marc Antoni і Filípica · Veure més »

Filípiques

Les Filípiques (en llatí: Philippicae in Antonium) són un conjunt de discursos de Ciceró proclamats entre el 2 de setembre del 44 aC i el 21 d'abril del 43 aC en contra de Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Filípiques · Veure més »

Filòstrat l'Egipci

Filòstrat l'Egipci (Philostratus) fou un filòsof grecoromà.

Nou!!: Marc Antoni і Filòstrat l'Egipci · Veure més »

Filipos

Filipos o Filips (Philippi) fou una ciutat de Macedònia fundada per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, del qual pren el nom.

Nou!!: Marc Antoni і Filipos · Veure més »

Filopàtor

Filopàtor（Φιλοπάτωρ) era un sobrenom donat a diversos reis hel·lenístics, que significa 'que estima el pare'. Fou el nom de dos reis de Cilícia.

Nou!!: Marc Antoni і Filopàtor · Veure més »

Filopàtor I

Filopàtor I (Philopator) fou rei de Cilícia.

Nou!!: Marc Antoni і Filopàtor I · Veure més »

Filotes d'Amfissa

Filotes (en Philotas) fou un metge grec nascut a Amfissa (Lòcrida) cap a la meitat del.

Nou!!: Marc Antoni і Filotes d'Amfissa · Veure més »

Flavi Gal

Flavi Gal (en llatí Flavius Gallus) era un militar romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Flavi Gal · Veure més »

Fortalesa Antònia

Maqueta de la fortalesa i la Porta Tedi (porta petita amb capçal triangular) La fortalesa Antònia (arameu⁣: קצטרא דאנטוניה) va ser una ciutadella construïda per Herodes el Gran i anomenada així en honor al patró d'Herodes Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Fortalesa Antònia · Veure més »

Forum Gallorum (Gàl·lia Cispadana)

El Forum Gallorum era una ciutat de la Gàl·lia Cispadana situada a la via Emília, entre Mutina (12 km) i Bononia (25 km), un vicus o llogaret.

Nou!!: Marc Antoni і Forum Gallorum (Gàl·lia Cispadana) · Veure més »

Fulvia (cràter)

Fulvia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -24.25 ° de latitud nord i 294.64 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta.

Nou!!: Marc Antoni і Fulvia (cràter) · Veure més »

Gai Anni Cimbre

Gai Anni Cimbre (en llatí Caius Annius Cimber) fill de Lisídic, va ser un militar romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Anni Cimbre · Veure més »

Gai Antoni

* Gai Antoni el vell, pare de Marc Antoni l'orador.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Antoni · Veure més »

Gai Antoni el Jove

Gai Antoni (en Caius Antonius M. F. M. N) era fill de Marc Antoni Crètic i germà de Marc Antoni el triumvir.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Antoni el Jove · Veure més »

Gai Antoni Híbrida

Gai Antoni (en Gaius Antonius M. f. C. n.) anomenat Híbrida (Hybrida, 'híbrid') perquè era, segons Plini, homo semiferus, un home monstruós.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Antoni Híbrida · Veure més »

Gai Asini Pol·lió

Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Asini Pol·lió · Veure més »

Gai Ateu Capitó (tribú 55 aC)

Gai Ateu Capitó (en Gaius Ateius Capito) va ser un magistrat i polític romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Ateu Capitó (tribú 55 aC) · Veure més »

Gai Ati

Gai Ati (en Caius Atius) el peligne, era un romà que pertanyia al partit pompeià i tenia la possessió de Sulmo quan Juli Cèsar va envair Itàlia l'any.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Ati · Veure més »

Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC)

Gai Calvisi Sabí (en llatí Caius Calvisius Sabinus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC) · Veure més »

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »

Gai Claudi Marcel Menor

Gai Claudi Marcel Menor (en Gaius Claudius M. f. M. n. Marcellus) va ser un magistrat romà del segle I aC, germà de Marc Claudi Marcel.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Claudi Marcel Menor · Veure més »

Gai Cocceu Balb

Gai Cocceu Balb (en Gaius Cocceius Balbus) va ser un polític i militar romà dels últims temps de la República.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Cocceu Balb · Veure més »

Gai Coponi

Gai Coponi (en llatí Caius Coponius) va ser un magistrat i militar romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Coponi · Veure més »

Gai Corneli Gal

Gai Corneli Gal (Gaius Cornelius Gallus) va ser un general, poeta i orador romà, del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Corneli Gal · Veure més »

Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs)

Gai Escriboni Curió (Caius Scribonius Curio) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs) · Veure més »

Gai Fanni (acusador)

Gai Fanni (en llatí Caius Fannius) va ser un polític romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Fanni (acusador) · Veure més »

Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC)

Gai Fonteu Capitó (Gaius Fonteius Capito) va ser un magistrat romà amic de Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC) · Veure més »

Gai Fufici Fangó

Gai Fufici Fangó (en llatí Caius Fuficius Fango o Phango) era un soldat ras probablement d'origen africà al qual Juli Cèsar va fer senador.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Fufici Fangó · Veure més »

Gai Furni (cònsol)

Gai Furni (en llatí Caius Furnius) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Furni (cònsol) · Veure més »

Gai Furni (tribú 50 aC)

Gai Furni (en Gaius Furnius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Furni (tribú 50 aC) · Veure més »

Gai Norbà Flac (cònsol 38 aC)

Gai Norbà Flac (en llatí Caius Norbanus Flaccus) va ser un polític i militar romà.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Norbà Flac (cònsol 38 aC) · Veure més »

Gai Octavi (avi d'August)

Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Octavi (avi d'August) · Veure més »

Gai Octavi (tribú militar)

Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Octavi (tribú militar) · Veure més »

Gai Proculeu

Gai Proculeu (Caius Proculeius) va ser un cavaller romà amic d'Octavi (August).

Nou!!: Marc Antoni і Gai Proculeu · Veure més »

Gai Sosi

Gai Sosi (Gaius Sosius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Sosi · Veure més »

Gai Treboni

Gai Treboni (en llatí Caius Trebonius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Treboni · Veure més »

Gai Vibi Pansa

Gai Vibi Pansa (en Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Vibi Pansa · Veure més »

Gai Vibi Var

Gai Vibi Var (en Caius Vibius Varus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Vibi Var · Veure més »

Gai Volusè Quadrat

Gai Volusè Quadrat (en llatí Caius Volusenus Quadratus) era un militar romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Volusè Quadrat · Veure més »

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Marc Antoni і Galàcia · Veure més »

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Marc Antoni і Gaza · Veure més »

Gazaka

Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.

Nou!!: Marc Antoni і Gazaka · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Marc Antoni і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Nou!!: Marc Antoni і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gemini (partidari de Marc Antoni)

Gemini (Geminius) era un polític romà, partidari molt ferm de Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Gemini (partidari de Marc Antoni) · Veure més »

Gens Antònia

La gens Antònia (Antonia gens) va ser una família romana, amb branques patrícia i plebea.

Nou!!: Marc Antoni і Gens Antònia · Veure més »

Gens Calpúrnia

Denari amb la inscripció ''Calpurnia'' La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili.

Nou!!: Marc Antoni і Gens Calpúrnia · Veure més »

Gens Cornèlia

La gens Cornèlia (Cornelia gens) va ser una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres.

Nou!!: Marc Antoni і Gens Cornèlia · Veure més »

Gens Fúlvia

La gens Fúlvia (en gens Fulvia) va ser una gens romana d'origen plebeu, una de les més il·lustres de Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Gens Fúlvia · Veure més »

Gens Flàvia

La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.

Nou!!: Marc Antoni і Gens Flàvia · Veure més »

Gens Gèl·lia

La gens Gèl·lia (en llatí Gellia gens) va ser una gens romana d'origen samnita establerta a Roma després de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Marc Antoni і Gens Gèl·lia · Veure més »

Gens Júlia

La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.

Nou!!: Marc Antoni і Gens Júlia · Veure més »

Gens Lucrècia

La gens Lucrècia (en gens Lucretia) va ser una gens romana originalment patrícia i més tard plebea.

Nou!!: Marc Antoni і Gens Lucrècia · Veure més »

Gens Mària

La gens Mària (en llatí Maria gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: Marc Antoni і Gens Mària · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Nou!!: Marc Antoni і Germànic Cèsar · Veure més »

Glafira

Glafira (en llatí Glaphyra, en grec antic Γλαφύρα) fou una dona grega molt maca que segons Dió Cassi era una hetera o prostituta.

Nou!!: Marc Antoni і Glafira · Veure més »

Gneu Corneli Cinna Magne

Una il·lustració de la tragèdia de Pierre Corneille ''Cinna'' mostrant a August concedint clemència a Cinna. Gneu Corneli Cinna Magne (en llatí Cneus Cornelius Cinna Magnus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Gneu Corneli Cinna Magne · Veure més »

Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC)

Gneu Domici Ahenobarb (Cnaeus Domitius L. F. Cn.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC) · Veure més »

Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC)

Gneu Domici Calví Màxim (Cneus Domitius M. F.) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC) · Veure més »

Gneu Seu

Gneu Seu (en llatí Cnaeus Seius) era un cavaller romà que es considerava que tenia el millor cavall del seu temps (meitat del). Fou condemnat i executat per Marc Antoni vers el 48 aC i el seu cavall va passar a mans de Dolabel·la i més tard de Cassi, i els dos van morir de mort violenta, del que va derivar el proverbi ille homo habet equum Sejanum.

Nou!!: Marc Antoni і Gneu Seu · Veure més »

Gofna

Gophna o Gofna fou una ciutat de Palestina al territori de la tribu de Benjamí, capital d'una de les deu toparquies (Toparquia Gofnítica).

Nou!!: Marc Antoni і Gofna · Veure més »

Gordià I

Marc Antoni Gordià Africà (Marcus Antonius Gordianus Africanus), conegut generalment com a Gordià I, fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.

Nou!!: Marc Antoni і Gordià I · Veure més »

Gordià II

Marc Antoni Gordià Sempronià, conegut generalment com a Gordià II, fou emperador associat al tron pel seu pare Gordià I. En aquest càrrec només va durar 20 dies de l'any 238, car va morir a la batalla de Cartago lluitant contra l'exèrcit del procurador de Numídia.

Nou!!: Marc Antoni і Gordià II · Veure més »

Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.

Nou!!: Marc Antoni і Guàrdia Pretoriana · Veure més »

Guerra címbria

La Guerra Címbria (113 aC-101 aC) es va lliurar entre la república Romana i les tribus protogermàniques de cimbres i teutons, que migraven del nord d'Europa cap a territoris sota domini romà, provocant amb això l'enfrontament.

Nou!!: Marc Antoni і Guerra címbria · Veure més »

Guerra de Perusa

La Guerra de Perusa –Bellum Perusinum – fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la República Romana.

Nou!!: Marc Antoni і Guerra de Perusa · Veure més »

Guerra de Sicília (44 aC-36 aC)

La Guerra de Sicília fou una revolta contra el Segon Triumvirat de la República Romana, que tingué lloc entre el 44 aC i el 36 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Guerra de Sicília (44 aC-36 aC) · Veure més »

Guerres civils romanes

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Nou!!: Marc Antoni і Guerres civils romanes · Veure més »

Guerres Pàrtiques

Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.

Nou!!: Marc Antoni і Guerres Pàrtiques · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Marc Antoni і Guerres romano-perses · Veure més »

Hateri (polític)

Hateri (en llatí Haterius) era un polític romà al que el Segon triumvirat, format per August, Marc Antoni i Lèpid l'any 43 aC va proscriure, després de ser traït per un dels seus esclaus (que va rebre la llibertat com a premi).

Nou!!: Marc Antoni і Hateri (polític) · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Marc Antoni і Hèrcules · Veure més »

Híria de Calàbria

Híria de Calàbria (Hyria Ὑρία o Ὑρίη)va ser una antiga ciutat de Calàbria (avui Pulla) a l'interior del país, a la via Àpia, a mig camí entre Brundusium i Tarentum, segons la Taula de Peutinger.

Nou!!: Marc Antoni і Híria de Calàbria · Veure més »

Híster Ètic

Híster Ètic o Íster Ètic, en llatí Aeticus Hister o Ister, fou un escriptor romà del, nascut a Ístria segons el seu cognom, o segons Raban Maur a Escítia.

Nou!!: Marc Antoni і Híster Ètic · Veure més »

Henry Ainley

Henry Hinchliffe Ainley (21 d'agost de 1879 - 31 de octubre de 1945) va ser un actor teatral i cinematogràfic anglès, pare dels actors Richard i Anthony Ainley.

Nou!!: Marc Antoni і Henry Ainley · Veure més »

Herbert Beerbohm Tree

Sir Herbert Beerbohm Tree (Londres, 17 de desembre de 1852 – Londres, 2 de juliol de 1917) fou un actor i director teatral anglès.

Nou!!: Marc Antoni і Herbert Beerbohm Tree · Veure més »

Herodes el Gran

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Herodes el Gran · Veure més »

Herodians

Els herodians o dinastia herodiana van ser una dinastia d'origen jueu edomita, els membres de la qual governaren amb èxit desigual la Palestina com a governants clients de l'Imperi Romà des del 37 aC al 92.

Nou!!: Marc Antoni і Herodians · Veure més »

Hibrees de Milasa

Hibrees de Milasa (en llatí Hybreas, en grec) va ser un gran orador nadiu de Milasa a Cària.

Nou!!: Marc Antoni і Hibrees de Milasa · Veure més »

Hiparc (llibert)

Hiparc (en llatí Hipparchus, en grec), fou un llibert de Marc Antoni que el va afavorir en diferents ocasions i del que fou molt proper.

Nou!!: Marc Antoni і Hiparc (llibert) · Veure més »

Hircà II

Hircà II (en llatí Hyrcanus, en grec antic Ὑρκανός) (s.II aC - 30 aC) va ser gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca.

Nou!!: Marc Antoni і Hircà II · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: Marc Antoni і Història d'Itàlia · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: Marc Antoni і Història de Creta · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Marc Antoni і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de la comunitat jueva a Palestina

Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.

Nou!!: Marc Antoni і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Nou!!: Marc Antoni і Història de les biblioteques · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Marc Antoni і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Marc Antoni і Història de Mesopotàmia · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Marc Antoni і Història de Roma · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Marc Antoni і Història del País Basc · Veure més »

Història del verí

Pictograma internacional pels químics tòxics. La història del verí s'estén des d'abans del 4500 aC fins avui dia.

Nou!!: Marc Antoni і Història del verí · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: Marc Antoni і Homosexualitat · Veure més »

Homosexualitat a Europa

Lhomosexualitat a Europa s'ha considerat de maneres diferents al llarg de la història.

Nou!!: Marc Antoni і Homosexualitat a Europa · Veure més »

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Nou!!: Marc Antoni і Horaci · Veure més »

Hortènsia (oradora)

Hortènsia (s. I aC) (en llatí Hortensia) va ser una oradora romana de l'època de la república.

Nou!!: Marc Antoni і Hortènsia (oradora) · Veure més »

Hostili Tul·lus

Hostili Tul·lus (en Hostilius Tullus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Hostili Tul·lus · Veure més »

I compagni

I compagni és una pel·lícula italiana del 1963 dirigida per Mario Monicelli.

Nou!!: Marc Antoni і I compagni · Veure més »

Iàmblic I

Iàmblic I (mort circa l'any 30 aC) fou un dels filarques o prínceps de petits territoris àrabs que governava a Èmesa.

Nou!!: Marc Antoni і Iàmblic I · Veure més »

Icci (pretor)

Icci (en llatí Iccius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Icci (pretor) · Veure més »

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Nou!!: Marc Antoni і Imperator · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Marc Antoni і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Marc Antoni і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Marc Antoni і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Invectiva

Ciceró denuncia Catilina, fresc de Cesare Maccari, 1882–1888 L' invectiva (del llatí tardà invectus) és un llenguatge abusiu, difamador o de retrets, una forma d'expressió o de discurs groller, destinat a ofendre o a ferir amb vituperació i mala voluntat profundament arrelada, S'utilitza per a censurar a algú, culpant-lo d'alguna cosa.

Nou!!: Marc Antoni і Invectiva · Veure més »

Iotape de Mèdia

Iotape de Mèdia (en llatí Iotape, en grec antic Ἰωτάπη) va ser una princesa de la Mèdia Atropatene, filla del rei Artavasdes I de Mèdia.

Nou!!: Marc Antoni і Iotape de Mèdia · Veure més »

Iturea

'''Iturea''', Traconítida, Batanea, Gaulanítida, i Auranítida al segle I Iturea és el nom grec d'una regió de Palestina anomenada a la Bíblia Jetur, del nom d'un fill d'Ismael.

Nou!!: Marc Antoni і Iturea · Veure més »

Itureus

Els itureus eren un poble nòmada d'origen àrab o sirià, que vivia al territori de les tribus d'Israel, havent ocupat terres a les divisions de Rubén, Gad i Manassès, que els van sotmetre junt amb els hagarites.

Nou!!: Marc Antoni і Itureus · Veure més »

Júlia (filla d'August)

Júlia (en llatí Julia Augusti filia; Roma, 30 octubre 39 aC - Reggio de Calábria, 14 dC) va ser filla d'August i Escribònia.

Nou!!: Marc Antoni і Júlia (filla d'August) · Veure més »

Júlia (mare de Marc Antoni)

Júlia (en llatí Julia) va ser una dama romana.

Nou!!: Marc Antoni і Júlia (mare de Marc Antoni) · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Marc Antoni і Jerusalem · Veure més »

Jifna

Jifna—en àrab جفنا, Jifnā— és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord de Ramal·lah i 23 kilòmetres al nord de Jerusalem.

Nou!!: Marc Antoni і Jifna · Veure més »

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: Marc Antoni і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »

Juba II

Juba II va ser rei Numídia i de Mauritània.

Nou!!: Marc Antoni і Juba II · Veure més »

Jul·lus Antoni

Jul o Jul·lus Antoni (en Jullus Antonius M. f. M. n.) era fill del triumvir Marc Antoni i de Fúlvia.

Nou!!: Marc Antoni і Jul·lus Antoni · Veure més »

Julie and Carol at Carnegie Hall

Julie and Carol at Carnegie Hall és una comèdia musical estatunindenca especial per a televisió protagonitzada per Julie Andrews i Carol Burnett, emesa per la CBS l'11 de juny de 1962.

Nou!!: Marc Antoni і Julie and Carol at Carnegie Hall · Veure més »

Julius Caesar (pel·lícula)

Julius Caesar és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph Leo Mankiewicz, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare, i estrenada el 1953.

Nou!!: Marc Antoni і Julius Caesar (pel·lícula) · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Marc Antoni і Juno · Veure més »

Kathleen Martínez

Kathleen Teresa Martínez Berry (Santo Domingo, 1966) és una advocada, arqueòloga i diplomàtica de la República Dominicana, més coneguda pel seu treball des del 2005 en la recerca de la tomba de Cleòpatra al temple Taposiris Magna a Egipte.

Nou!!: Marc Antoni і Kathleen Martínez · Veure més »

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Nou!!: Marc Antoni і Laietània · Veure més »

Lappa

Restes de l'antiga Lappa Lappa o Lampa (en grec antic Λάππα, Λάμπα) va ser una ciutat interior de Creta amb un districte que arribava a la costa on hi havia la ciutat i el port de Fènix.

Nou!!: Marc Antoni і Lappa · Veure més »

Latakia

Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.

Nou!!: Marc Antoni і Latakia · Veure més »

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.

Nou!!: Marc Antoni і Lèpid el triumvir · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Marc Antoni і Líbia · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Marc Antoni і Lícia · Veure més »

Leòcares el Jove

Leòcares el Jove (en llatí Leochares, en grec antic) fou un escultor atenenc segurament descendent del gran Leòcares, però d'un període força posterior, probablement del segle I aC.

Nou!!: Marc Antoni і Leòcares el Jove · Veure més »

Legió II Augusta

La Legió II Augusta va ser una legió romana reclutada per Gaius Vibius Pansa Caetronianus l'any 43 aC, i encara es tenen registres de la seva operació a Britània durant el.

Nou!!: Marc Antoni і Legió II Augusta · Veure més »

Legió III

La denominació Legió III (legio III) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Nou!!: Marc Antoni і Legió III · Veure més »

Legió III Augusta

La legió III Augusta va ser una legió romana creada per August l'any 43 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Legió III Augusta · Veure més »

Legió III Cyrenaica

La Legió III Cyrenaica va ser una legió romana creada probablement per Marc Antoni cap a l'any 36 aC, quan era governador de la Cirenaica.

Nou!!: Marc Antoni і Legió III Cyrenaica · Veure més »

Legió III Gallica

Nou!!: Marc Antoni і Legió III Gallica · Veure més »

Legió IV

La denominació Legió IV (legio IV) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Nou!!: Marc Antoni і Legió IV · Veure més »

Legió IV Scythica

La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.

Nou!!: Marc Antoni і Legió IV Scythica · Veure més »

Legió IX Hispana

La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Legió IX Hispana · Veure més »

Legió V Alaudae

La Legió V Alaudae va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 52 aC a la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Marc Antoni і Legió V Alaudae · Veure més »

Legió VI Victrix

La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Legió VI Victrix · Veure més »

Legió X Equestris

La Legio X Equestris (Dècima legió «muntada») va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 61 aC quan era governador de la Hispània Ulterior.

Nou!!: Marc Antoni і Legió X Equestris · Veure més »

Legió X Fretensis

L'imperi Romà l'any 125. Es pot veure la Legió X Fretensis a Jerusalem La Legió X Fretensis va ser una legió romana creada per Octavi l'any 40 o 41 per lluitar a la guerra de Sicília contra Sext Pompeu Pius, que s'havia fet fort a l'illa de Sicília i impedia el subministrament a la ciutat de Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Legió X Fretensis · Veure més »

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Nou!!: Marc Antoni і Legió X Gemina · Veure més »

Legió XI Claudia

La Legió XI Claudia juntament amb la Legió XII van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per lluitar a la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: Marc Antoni і Legió XI Claudia · Veure més »

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.

Nou!!: Marc Antoni і Legió XII Fulminata · Veure més »

Legió XIV Gemina

La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Marc Antoni і Legió XIV Gemina · Veure més »

Legió XIX

La Legió XIX va ser una legió romana fundada probablement per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.

Nou!!: Marc Antoni і Legió XIX · Veure més »

Legió XVII

La Legió XVII va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.

Nou!!: Marc Antoni і Legió XVII · Veure més »

Legió XVIII

La Legió XVIII va ser una legió romana fundada probablement per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.

Nou!!: Marc Antoni і Legió XVIII · Veure més »

Leli, De l'amistat

Leli, de l'amistat (en llatí: Laelius de amicitia) és un tractat filosòfic de l'escriptor, filòsof, orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró, un dels autors més importants de literatura llatina clàssica.

Nou!!: Marc Antoni і Leli, De l'amistat · Veure més »

Lex Ursonensis

La Lex Ursonensis o Lex Coloniae Inmunis Genetivae Juliae Urbanorume era una llei reguladora de la colònia romana Genetiva Iulia, situada a la Hispània romana.

Nou!!: Marc Antoni і Lex Ursonensis · Veure més »

Liburna

Birrems romans, probablement liburnes, de l'estol del Danubi en les guerres de Trajà contra els dacis. La Liburna o Liburnica és una embarcació que té el seu origen a la Libúrnia, província de Dalmàcia i que s'emprava en la pirateria.

Nou!!: Marc Antoni і Liburna · Veure més »

Licini Lentícula

Licini Lentícula (en llatí Licinius Lenticula) a qui Ciceró anomena en alguns manuscrits Licini Dentícula (Denticula) va ser un company de Marc Antoni en les seves festes i orgies.

Nou!!: Marc Antoni і Licini Lentícula · Veure més »

Lisànies I d'Abilene

Lisànies I d'Abilene (en llatí Lysanias, en grec antic) va ser tetrarca d'Abilene, Traconitis i Iturea, fill i successor de Ptolemeu de Calcis vers l'any 40 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Lisànies I d'Abilene · Veure més »

Lisíades

Lisíades (Lysiades) va ser un filòsof epicuri atenès.

Nou!!: Marc Antoni і Lisíades · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Marc Antoni і Literatura romana · Veure més »

Llista de cònsols romans de la República

Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró i les mencions de Titus Livi i Diodor de Sicília.

Nou!!: Marc Antoni і Llista de cònsols romans de la República · Veure més »

Llista de cràters d'Oberó

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Oberó, una de les moltes llunes d'Urà, descoberta el 1781 per l'astrònom anglès William Herschel (1738-1822) El 2019, els 9 cràters amb nom d'Oberó representaven el 0,16% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar.

Nou!!: Marc Antoni і Llista de cràters d'Oberó · Veure més »

Llista de lleis romanes

Llista de les lleis romanes més representatives, s'anomenen, normalment, pels personatges que les van proposar; els noms de les lleis es donen com a norma general en llatí.

Nou!!: Marc Antoni і Llista de lleis romanes · Veure més »

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Marc Antoni і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »

Llista dels dictadors romans

La llista de tot dels dictadors Romans i mestres de cavalleria està recollida de fonts antigues.

Nou!!: Marc Antoni і Llista dels dictadors romans · Veure més »

Luci Antoni

Luci Antoni (en Lucius Antonius M. F.), anomenat Pietas, va ser fill de Marc Antoni Crètic i germà petit del triumvir Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Antoni · Veure més »

Luci Antoni (fill de Jul·lus Antoni)

Luci Antoni (en Lucius Antonius; 20 aC - 25 dC) va ser el fill gran de Jul·lus Antoni i Clàudia Marcel·la la Major.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Antoni (fill de Jul·lus Antoni) · Veure més »

Luci Calpurni Bèstia (edil)

Luci Calpurni Bèstia (en Lucius Calpurnius Bestia) fou un magistrat romà que formava part de la gens Calpúrnia, era probablement net de Luci Calpurni Bèstia (cònsol romà del 111 aC), amb qui compartia el mateix nom.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Calpurni Bèstia (edil) · Veure més »

Luci Calpurni Bíbul

Luci Calpurni Bíbul (en llatí Lucius Calpurnius Bibulus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Calpurni Bíbul · Veure més »

Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC)

Luci Calpurni Pisó Cesoní (en Lucius Calpurnius C. F. L. N. Piso Caesoninus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC) · Veure més »

Luci Canidi Cras

Luci Canidi Cras (en llatí Lucius Canidius Crassus) va ser un militar i polític romà que era a la Gàl·lia l'any 43 aC quan Marc Antoni, després de la batalla de Mutina, es va refugiar en aquestes terres.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Canidi Cras · Veure més »

Luci Cassi Longí (tribú 44 aC)

Luci Cassi Longí (en llatí Lucius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Cassi Longí (tribú 44 aC) · Veure més »

Luci Cecili Metel Crètic

Luci Cecili Metel Crètic (en llatí Lucius Caecilius Metellus Creticus) va ser un magistrat romà, probablement fill del pretor ''Lucius Caecilius Metellus''.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Cecili Metel Crètic · Veure més »

Luci Corneli Balb Major

Luci Corneli Balb Major (Lucius Cornelius Balbus Maior) va ser un cavaller romà nadiu de Gades que pertanyia a una important família local.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Corneli Balb Major · Veure més »

Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC)

Luci Corneli Cinna (en Lucius Cornelius L. f. L. n. Cinna) va ser cònsol sufecte de la República Romana l'any 32 aC, juntament amb Marc Valeri Messala.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC) · Veure més »

Luci Corneli Lèntul (sacerdot)

Luci Corneli Lèntul (en Lucius Cornelius L. F. Lentulus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Corneli Lèntul (sacerdot) · Veure més »

Luci Crassici

Luci Crassici (en Lucius Crassitius) va ser un gramàtic nadiu de Tàrent, conegut com a Pasicles, nom que més tard va canviar per Pansa.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Crassici · Veure més »

Luci Decidi Saxa

Luci Decidi Saxa (en llatí Lucius Decidius Saxa) va ser un militar d'origen celtiber.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Decidi Saxa · Veure més »

Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC)

Luci Domici Ahenobarb (en Lucius Domitius Cn.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC) · Veure més »

Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC)

Luci Domici Ahenobarb (en llatí Lucius Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC) · Veure més »

Luci Egnatuleu

Luci Egnatuleu (en llatí Lucius Egnatuleius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Egnatuleu · Veure més »

Luci Emili Paulus (cònsol 50 aC)

Luci Emili Paulus (en Lucius Aemilius M. f. Q. n. Paulus) va ser un magistrat romà fill de Marc Emili Lèpid i germà de Lèpid el triumvir.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Emili Paulus (cònsol 50 aC) · Veure més »

Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu)

Luci Escriboni Libó (Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà, sogre de Sext Pompeu.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu) · Veure més »

Luci Estaci Murc

Luci Estaci Murc (en llatí Lucius Statius Murcus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Estaci Murc · Veure més »

Luci Flavi (cònsol)

Luci Flavi (en Lucius Flavius) va ser un senador i polític de finals de la República i als inicis de l'Imperi Romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Flavi (cònsol) · Veure més »

Luci Gel·li Publícola (cònsol 36 aC)

Luci Gel·li Publícola (en llatí Lucius Gellius Publicola) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Gel·li Publícola (cònsol 36 aC) · Veure més »

Luci Juli Càlid

Luci Juli Càlid (Lucius Julius Calidus) fou un poeta romà, considerat per Corneli Nepot com el primer poeta del seu temps després de la mort de Valeri Catul i Lucreci (és a dir poc abans de l'era d'August).

Nou!!: Marc Antoni і Luci Juli Càlid · Veure més »

Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC)

Luci Juli Cèsar (en llatí Lucius Julius L. F. L. N. Caesar) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC) · Veure més »

Luci Marci Censorí (cònsol 39 aC)

Luci Marci Censorí (en llatí Lucius Marcius L. F. C. N. Censorinus) va ser un militar i magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Marci Censorí (cònsol 39 aC) · Veure més »

Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)

Luci Marci Filip (en Lucius Marcius L. F. Q. N. Philippus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Marci Filip (cònsol 56 aC) · Veure més »

Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)

Luci Munaci Planc a l'ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (en Lucius Munatius L. F.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) · Veure més »

Luci Pinari Escarp

Luci Pinari Escarp (Lucius Pinarius Scarpus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Pinari Escarp · Veure més »

Luci Ponci Àquila

Luci Ponci Àquila (en llatí Lucius Pontius Aquila) va ser un tribú del poble probablement l'any 45 aC, l'únic que no es va aixecar al pas de Juli Cèsar durant el seu triomf.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Ponci Àquila · Veure més »

Luci Rosci Fabat

Luci Rosci Fabat (en llatí Lucius Roscius Fabatus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Rosci Fabat · Veure més »

Luci Semproni Atratí (cònsol 34 aC)

Luci Semproni Atratí (Lucius Sempronius Atratinus) va ser un magistrat romà del de la família dels Atratí, una branca de la gens Semprònia.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Semproni Atratí (cònsol 34 aC) · Veure més »

Luci Trebel·li (tribú 47 aC)

Luci Trebel·li (en llatí Lucius Trebellius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Trebel·li (tribú 47 aC) · Veure més »

Luci Vari Cotila

Luci Vari Cotila (en llatí Lucius Varius Cotyla) va ser un dels amics íntims i company de Marc Antoni, encara que Ciceró diu que Marc Antoni el va fer assotar en públic pels seus esclaus en dues ocasions durant un banquet.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Vari Cotila · Veure més »

Lucili (militar)

Lucili (en llatí Lucilius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Lucili (militar) · Veure més »

Lupercals

Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).

Nou!!: Marc Antoni і Lupercals · Veure més »

Luperci

Luperci (literalment lupercs, singular luperc) va ser el nom dels sacerdots del déu Luperc (Lupercus).

Nou!!: Marc Antoni і Luperci · Veure més »

Macabeus

Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771 Macabeus (o Maccabeus, en llatí Maccabaei, en grec, Makkabaioi) era el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir 'Martell' en el sentit de ‘vencedor’, de l'hebreu makkab).

Nou!!: Marc Antoni і Macabeus · Veure més »

Maledicció

La maledicció és l'acte d'imprecar, de desitjar un mal contra algú o alguna cosa, en utilitzar paraules amenaçadores amb una certa solemnitat o ritual.

Nou!!: Marc Antoni і Maledicció · Veure més »

Mani (secretari)

Mani (en llatí Manius) era la persona que controlava els afers personals de Marc Antoni a Itàlia.

Nou!!: Marc Antoni і Mani (secretari) · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Marc Antoni і Maragha · Veure més »

Marc

* Numismàtica.

Nou!!: Marc Antoni і Marc · Veure més »

Marc Antoni (desambiguació)

* Marc Antoni Broggi i Trias (Barcelona, 1942), doctor en medicina i cirurgia.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Antoni (desambiguació) · Veure més »

Marc Antoni Antil

Marc Antoni, anomenat Antillus (en Marcus Antonius M. f. M. n. Antyllus), probablement una forma corrupta dAntonillus ('Antoniet'), era el fill gran del triumvir Marc Antoni i la seva dona Fúlvia.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Antoni Antil · Veure més »

Marc Antoni Crètic

Marc Antoni Crètic (en Marcus Antonius M. F. C. N. Creticus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Antoni Crètic · Veure més »

Marc Antoni l'Orador

Marc Antoni l'Orador (en llatí Marcus Antonius Orator) (circa 143 - 87 aC) va ser un magistrat romà de l'etapa republicana.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Antoni l'Orador · Veure més »

Marc Apuleu

Marc Apuleu - Marcus Appuleius - (55 aC - 15 dC) va ser un senador i polític romà dels segles I aC i I. Formava part de la gens Apuleia, una família romana d'origen plebeu i patrici.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Apuleu · Veure més »

Marc Barbaci

Marc Barbaci (Marcus Barbatius) va ser un magistrat romà amic de Juli Cèsar i després qüestor amb Marc Antoni el 40 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Barbaci · Veure més »

Marc Cocceu Nerva (cònsol 36 aC)

Marc Cocceu Nerva (en llatí Marcus Cocceius Nerva) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Cocceu Nerva (cònsol 36 aC) · Veure més »

Marc Emili Escaure (pompeià)

Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Escaurus) va ser un militar romà.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Emili Escaure (pompeià) · Veure més »

Marc Emili Lèpid (conspirador)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Lepidus) era fill de Lèpid el triumvir i de Júnia.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Emili Lèpid (conspirador) · Veure més »

Marc Favoni

Marc Favoni (en Marcus Favonius) va ser un polític i magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Favoni · Veure més »

Marc Fulvi Bambalió

Marc Fulvi Bambalió (en llatí Marcus Fulvius Bambalio) era un cavaller romà sense possessions, sogre de Marc Antoni el triumvir, que va rebre el sobrenom Bambalió pels seus dubtes al parlar.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Fulvi Bambalió · Veure més »

Marc Gal·li

Marc Gal·li (en llatí Marcus Gallius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Gal·li · Veure més »

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Juni Brut · Veure més »

Marc Juni Silà (cònsol 25 aC)

Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Juni Silà (cònsol 25 aC) · Veure més »

Marc Juvenci Laterense

Marc Juvenci Laterense (en llatí Marcus Juventius Laterensis) va ser un magistrat romà descendent per pare i mare de branques consulars.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Juvenci Laterense · Veure més »

Marc Lol·li

Marc Lol·li (en Marcus Lollius M. f.) va ser un magistrat romà que pertanyia a la gens Lòl·lia.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Lol·li · Veure més »

Marc Luri

Marc Luri (en llatí Marcus Lurius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Luri · Veure més »

Marc Noni Balb

Marc Noni Balb (Marcus Nonius Balbus) va ser un cavaller, procònsol i cònsol romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Noni Balb · Veure més »

Marc Octavi (edil)

Marc Octavi (en llatí Marcus Octavius CN. F. M. N.) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Octavi (edil) · Veure més »

Marc Opi Capitó

Marc Opi Capitó (en Marcus Oppius Capito) va ser un militar romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Opi Capitó · Veure més »

Marc Pisó

Marc Pisó (en llatí Marcus Piso o potser Marcus Pupius Piso Frugi) era un magistrat romà, possiblement fill de ''Marcus Pupius Piso''.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Pisó · Veure més »

Marc Pupi Pisó

Marc Pupi Pisó (en llatí Marcus Pupius Piso, o també Marcus Papius Piso) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Pupi Pisó · Veure més »

Marc Servili Nonià

Marc Servili Nonià (en llatí Marcus Servilius Nonianus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Servili Nonià · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Terenci Varró · Veure més »

Marc Tici el Jove

Marc Tici o Marc Titi (en llatí Marcus Titius) va ser un polític romà, cònsol sufecte l'any 31 aC i general de l'exèrcit a la darrera etapa de la República Romana.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Tici el Jove · Veure més »

Marc Tul·li Ciceró el jove

Marc Tul·li Ciceró el jove (en llatí Marcus Tullius Cicero) va ser l'únic fill mascle de Marc Tul·li Ciceró l'orador amb la seva muller Terència.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Tul·li Ciceró el jove · Veure més »

Marc Valeri Messal·la (cònsol 32 aC)

Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius Messalla) va ser un senador romà, cònsol sufecte l'any 32 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Valeri Messal·la (cònsol 32 aC) · Veure més »

Marc Valeri Messal·la Barbat Apià

Marc Valeri Messal·la Barbat (Marcus Valerius M. f. M. n. Messalla Barbatus), amb l'agnomen Apià (Appianus), va ser un magistrat romà, fill adoptiu de Marc Valeri Messal·la, cònsol l'any 32 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Valeri Messal·la Barbat Apià · Veure més »

Marc Valeri Messal·la Corví

Marc Valeri Messal·la Corví (en Marcus Valerius M. f. M. n. Messalla Corvinus) va ser un magistrat, escriptor i orador romà que a l'època de la transició de la República i a l'imperi d'August.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Valeri Messal·la Corví · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Marcel·la

* Clàudia Marcel·la la Major, filla gran de Gai Claudi Marcel Major i Octàvia Menor, i per tant neboda d'August; casada amb Agripa i posteriorment amb Jul·lus Antoni, fill de Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Marcel·la · Veure més »

Marcel·la (neboda d'August)

* Clàudia Marcel·la la Major, la germana gran, casada amb Agripa i posteriorment amb Jul·lus Antoni, fill de Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Marcel·la (neboda d'August) · Veure més »

Mariamne I

Mariamne I (en grec antic Μαριάμμη) va ser filla d'Alexandre Asmoneu, fill d'Aristòbul II, i d'Alexandra la filla d'Hircà II.

Nou!!: Marc Antoni і Mariamne I · Veure més »

Marina de guerra a l'antiga Grècia

La marina de guerra en l'Antiga Grècia, que no es pot generalitzar a tots els grecs, sinó a algunes polis gregues, va romandre directament sotmesa a estendre l'influència territorial, que era alhora la fi i la condició necessària.

Nou!!: Marc Antoni і Marina de guerra a l'antiga Grècia · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Marc Antoni і Marina romana · Veure més »

Marrucins

Els marrucins (en Marrucini; en Μαρρουκῖνοι) eren un poble itàlic que habitava a la zona central de la península Itàlica, dels Apenins fins a la mar Adriàtica al llarg del riu Atern.

Nou!!: Marc Antoni і Marrucins · Veure més »

Masada

Masada o Massada (del grec antic Μασάδα o llatí Masada; en hebreu מצדה,, derivat de מצודה, metsudà, "fortalesa") és una antiga fortificació al Districte sud d'Israel, situat dalt d'un altiplà de roca aïllada (similar a una taula) a l'extrem oriental del desert de Judea, amb vistes al Mar Mort.

Nou!!: Marc Antoni і Masada · Veure més »

Matrimoni a l'antiga Roma

I, actualment s'exhibeix al Museu de Capodimonte. El matrimoni a l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat romana que tenia com principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.

Nou!!: Marc Antoni і Matrimoni a l'antiga Roma · Veure més »

Mauretània

Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.

Nou!!: Marc Antoni і Mauretània · Veure més »

Mausoleu d'August

Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma. El mausoleu d'August és un monument funerari del, de planta circular, situat a Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Mausoleu d'August · Veure més »

Màlic I

Màlic I fou rei dels nabateus vers el 50 aC quan va succeir a Obodes II.

Nou!!: Marc Antoni і Màlic I · Veure més »

Màscara mortuòria

Mascara mortuòria de Pius IX. Una màscara mortuòria és una còpia fidel del rostre d'una persona morta recentment obtinguda per la tècnica de buidat a guix i després reproduïda per mitjà de materials fluids de punt de fusió com ara cera d'abelles o aquest mateix material combinats amb resines per tal d'obtenir un retrat a tres dimensions positiu de la cara, el més proper al rostre en vida del difunt.

Nou!!: Marc Antoni і Màscara mortuòria · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: Marc Antoni і Mòdena · Veure més »

Mecenàs

''Vil·la de Mecenàs amb les cascades a Tívoli''. Jacob Philipp Hackert (1783). Gai Cilni Mecenàs (Gaius Cilnius Maecenas) va ser un polític romà, patró dels literats.

Nou!!: Marc Antoni і Mecenàs · Veure més »

Medalló d'or d'August

El Medalló d'or d'August, és un quaternió d'or, una moneda equivalent a 4 auris que va ser encunyada pels tallers de Pèrgam situats en l'antiga Grècia, -a l'actual Turquia-, en commemoració de la conquesta d'Egipte per part de l'emperador romà August, -Roma, 23 de setembre de 63 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Medalló d'or d'August · Veure més »

Menes (llibert)

Menes (en llatí Menas, en grec antic) va ser un llibert de Pompeu Magne i de Sext Pompeu.

Nou!!: Marc Antoni і Menes (llibert) · Veure més »

Messènia

Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.

Nou!!: Marc Antoni і Messènia · Veure més »

Mestre de la cavalleria

El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.

Nou!!: Marc Antoni і Mestre de la cavalleria · Veure més »

Midaeium

Midaeium o Midaium (en grec antic Μιδάειον) era una ciutat del nord-est de Frígia a la vora del riu Batis, al camí entre Dorilèon i Pessinus.

Nou!!: Marc Antoni і Midaeium · Veure més »

Mirtil (sicari)

Mirtil (Myrtyllus) fou un esclau o llibert romà.

Nou!!: Marc Antoni і Mirtil (sicari) · Veure més »

Mitridates II de Commagena

Mitridates II Filohel·len (en grec antic Μιθριδάτης Φιλέλλην) va ser rei de Commagena circa l'any 35 aC i fins al 31 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Mitridates II de Commagena · Veure més »

Mitridàtica

La dinastia mitridàtica era una nissaga probablement d'origen aquemènida que va governar el Pont, primer una satrapia persa i després el Regne del Pont, des del començament del fins al 47 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Mitridàtica · Veure més »

Modó

Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.

Nou!!: Marc Antoni і Modó · Veure més »

Mujeres insólitas

Mujeres insólitas va ser una sèrie de televisió, emesa per TVE en 1977, amb direcció de Cayetano Luca de Tena, guions de José López Rubio, decorats d'Emilio Burgos i música de Julio Mengod.

Nou!!: Marc Antoni і Mujeres insólitas · Veure més »

Nicòpolis d'Egipte

Nicòpolis (en llatí Nicopolis, en grec antic Νικόπολις) era una ciutat d'Egipte fundada per August l'any 24 aC, prop d'Alexandria, a uns quilòmetres a l'oest a la vora del canal que connectava amb el Canop, un braç del Nil, al mateix lloc on havia obtingut la darrera victòria sobre els partidaris de Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Nicòpolis d'Egipte · Veure més »

Nicòpolis del Pont

Nicòpolis (grec Νικόπολις), 'ciutat de la victòria') fou una antiga colònia romana fundada per Pompeu en el 63 aC a la Regió del Pont (nord-est de Turquia), al final de la Tercera Guerra Mitridàtica. En l'actualitat, al seu emplaçament hi ha la ciutat de Koyulhisar.

Nou!!: Marc Antoni і Nicòpolis del Pont · Veure més »

Octàvia Menor

Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) va ser la filla petita de Gai Octavi i de la seva segona dona Àcia.

Nou!!: Marc Antoni і Octàvia Menor · Veure més »

Opi Estacià

Opi Estacià (en Oppius Statianus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Opi Estacià · Veure més »

Origen dels bascos

L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Marc Antoni і Origen dels bascos · Veure més »

Oscar al millor actor

LOscar al millor actor és una de les categories dels Premis Oscar que anualment entrega l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a Los Angeles, Califòrnia.

Nou!!: Marc Antoni і Oscar al millor actor · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Marc Antoni і Ovidi · Veure més »

Pacoros (coper)

Pacoros (Pacorus) fou un notable part contemporani d'un altra Pacoros, el fill del rei Orodes.

Nou!!: Marc Antoni і Pacoros (coper) · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.

Nou!!: Marc Antoni і Palatí · Veure més »

Palazzo Labia

El Palazzo Labia és un palau barroc situat al sestiere Cannaregio, a Venècia, Itàlia.

Nou!!: Marc Antoni і Palazzo Labia · Veure més »

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Nou!!: Marc Antoni і Palmira · Veure més »

Parella desgraciada

Les parelles desgraciades són aquelles parelles que no poden expressar el seu amor per oposició externa, usualment la família, la societat o el capritx dels déus.

Nou!!: Marc Antoni і Parella desgraciada · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Marc Antoni і Parma · Veure més »

Parnavaz II d'Ibèria

Parnavaz II o Farnabaz (Farnabazes, en gerogià ფარნავაზი) fou rei d'Ibèria al Caucas, el segon de la dinastia Artàxida, del 64 aC al 33 aC o 63 a 30 aC segons Tumanoff.

Nou!!: Marc Antoni і Parnavaz II d'Ibèria · Veure més »

Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Nou!!: Marc Antoni і Pàdua · Veure més »

Pòrtic d'Octàvia

El pòrtic d'Octavia (en llatí porticus Octaviae), conegut com a pòrtic de Metel (porticus Metelli) durant la República Romana o com a pòrtic de Sever (porticus Severi) després del, és un conjunt d'antics monuments romans situats al Camp de Mart de Roma, a prop del teatre de Marcel.

Nou!!: Marc Antoni і Pòrtic d'Octàvia · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Marc Antoni і Pederàstia · Veure més »

Pelúsion

-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.

Nou!!: Marc Antoni і Pelúsion · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Marc Antoni і Període hel·lenístic · Veure més »

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Nou!!: Marc Antoni і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Marc Antoni і Període romà a Catalunya · Veure més »

Pesaro

Pesaro, AFI, és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població de 96.786 habitants l'any 2020.

Nou!!: Marc Antoni і Pesaro · Veure més »

Pessinunt

Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.

Nou!!: Marc Antoni і Pessinunt · Veure més »

Pirates cilicis

Els pirates cilicis era la gent que practicava la pirateria als segles i aC, bona part dels quals eren de Cilícia i regions properes o hi tenien les seves bases.

Nou!!: Marc Antoni і Pirates cilicis · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Nou!!: Marc Antoni і Pisídia · Veure més »

Pitodor

* Pitodor de Tebes, escultor de la Grècia arcaica.

Nou!!: Marc Antoni і Pitodor · Veure més »

Pitodor de Tral·les

Pitodor de Tral·les (Πυθόδωρος; ''ca.'' 70 aC - ca. 27 aC) va ser un polític grec extremadament ric nascut a Anatòlia.

Nou!!: Marc Antoni і Pitodor de Tral·les · Veure més »

Pitodoris

Pitodoris (en llatí Pythodoris, en grec antic Πυθοδωρίς) fou reina del Pont.

Nou!!: Marc Antoni і Pitodoris · Veure més »

Polemó I

Polemó I (en llatí Polemon, en grec antic Πολέμων) fou rei del Pont i del Bòsfor.

Nou!!: Marc Antoni і Polemó I · Veure més »

Pollenzo

Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).

Nou!!: Marc Antoni і Pollenzo · Veure més »

Pompònia Àtica

Pompònia Àtica (en llatí Pomponia Attica), també anomenada Cecília (Caecilia), perquè el seu pare va ser adoptat per Quint Cecili, o Cecília Pompònia Àtica.

Nou!!: Marc Antoni і Pompònia Àtica · Veure més »

Pompeu Var

Pompeu Var (en llatí Pompeius Varus) va ser un polític romà, amic d'Horaci.

Nou!!: Marc Antoni і Pompeu Var · Veure més »

Pont Polemoníac

Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.

Nou!!: Marc Antoni і Pont Polemoníac · Veure més »

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Nou!!: Marc Antoni і Pontífex Màxim · Veure més »

Premis Oscar de 1953

Els Premis Oscar de 1953 (en anglès: 26th Academy Awards) foren presentats el 25 de març de 1954 en una cerimònia realitzada al RKO Pantages Theatre de Los Angeles i al New Century Theatre de Nova York.

Nou!!: Marc Antoni і Premis Oscar de 1953 · Veure més »

Pro Deiotaro

Pro rege Deiotaro (en català: En defensa del rei Deiòtar) va ser un discurs pronunciat per Ciceró al Novembre de l'any 45 a.C., un any després del discurs en defensa de Quint Ligari.

Nou!!: Marc Antoni і Pro Deiotaro · Veure més »

Propretor

El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Propretor · Veure més »

Ptolemeu Filadelf

Ptolemeu Filadelf va ser un fill de Marc Antoni i Cleòpatra VII, el més joves dels tres que la reina va tenir amb Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Ptolemeu Filadelf · Veure més »

Publi Clodi (quadrumvir)

Publi Clodi (Publius Clodius M. f.) fou un quadrumvir monetal argento publico feriundo l'any, conegut perquè el seu nom apareix en unes monedes que porten la imatge de Juli Cèsar i Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Publi Clodi (quadrumvir) · Veure més »

Publi Clodi Pulcre (pretor 31 aC)

Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher, nascut al voltant de 62-59 aC – després del 31 aC) era fill del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre, enemic de Ciceró i també de Fúlvia.

Nou!!: Marc Antoni і Publi Clodi Pulcre (pretor 31 aC) · Veure més »

Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)

Publi Corneli Dolabel·la (en Publius Cornelius Dolabella) va ser un magistrat romà, probablement fill del pretor urbà del 67 aC Publi Corneli Dolabel·la i el més destacat general de la família Dolabel·la.

Nou!!: Marc Antoni і Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC) · Veure més »

Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (qüestor)

Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (en Publius Cornelius Lentulus Marcellinus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (qüestor) · Veure més »

Publi Deci (septemvir)

Publi Deci (en llatí Publius Decius) va ser un magistrat romà, col·lega de Marc Antoni en el septemviratus.

Nou!!: Marc Antoni і Publi Deci (septemvir) · Veure més »

Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 48 aC)

Publi Servili Vàcia Isàuric (en Publius Servilius P. f. C. n. Vatia Isauricus), va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 48 aC) · Veure més »

Publi Ventidi Bas

Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.

Nou!!: Marc Antoni і Publi Ventidi Bas · Veure més »

Publi Volumni Eutràpel

Publi Volumni Eutràpel (en Publius Volumnius Eutrapelus) va ser un cavaller romà del segle I aC.

Nou!!: Marc Antoni і Publi Volumni Eutràpel · Veure més »

Quarta Guerra Civil Romana

La Quarta Guerra Civil Romana, també coneguda com la Guerra entre Antoni i Octavi (32 aC-30 aC) fou la darrera guerra civil de la República Romana i va enfrontar Cleòpatra i Marc Antoni contra Octavi August.

Nou!!: Marc Antoni і Quarta Guerra Civil Romana · Veure més »

Quint Cassi Longí (llegat)

Quint Cassi Longí (en llatí Quintus Cassius Longinus) va ser un magistrat i militar romà.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Cassi Longí (llegat) · Veure més »

Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)

Quint Cassi Longí (Quintus Cassius Longinus) era parent de Gai Cassi Longí, l'assassí de Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Cassi Longí (tribú 49 aC) · Veure més »

Quint Cecili Metel Pius Escipió

Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Cecili Metel Pius Escipió · Veure més »

Quint Didi

Quint Didi (Quinctus Didius) va ser un polític i militar romà que va viure al.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Didi · Veure més »

Quint Emili Lèpid (cònsol el 21 aC)

Quint Emili Lèpid (en Quintus Aemilius Lepidus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Emili Lèpid (cònsol el 21 aC) · Veure més »

Quint Fadi

Quint Fadi o Gai Fadi (en llatí Quintus Fadius o Caius Fadius), els dos noms se li apliquen, perquè Ciceró l'anomena en un passatge Quint Fadi i en un altre Gai Fadi.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Fadi · Veure més »

Quint Fufi Calè (cònsol)

Quint Fufi Calè (en Quintus Fufius Q. f. C. n. Calenus) va ser un magistrat romà pertanyent a la gens Fúfia.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Fufi Calè (cònsol) · Veure més »

Quint Gal·li el jove

Quint Gal·li (en llatí Quintus Gallius) va ser un magistrat i senador romà, fill del pretor Quint Gal·li.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Gal·li el jove · Veure més »

Quint Gel·li Canus

Quint Gel·li Canus (en Quintus Gellius Canus), era un cavaller romà que va viure al.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Gel·li Canus · Veure més »

Quint Hortensi Hòrtal (pretor)

Quint Hortensi Hòrtal (Quintus Hortensius Q. f. L. n. Hortalis) va ser un militar i magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Hortensi Hòrtal (pretor) · Veure més »

Quint Labiè (general)

Quint Labiè (en llatí Quintus Labienus) (m. 39 aC) va ser un general romà republicà, més tard al servei de Pàrtia.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Labiè (general) · Veure més »

Quint Lucreci

Quint Lucreci (en Quintus Lucretius) va ser un cavaller romà que va viure al.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Lucreci · Veure més »

Quint Minuci Terme (propretor 51 aC)

Quint Minuci Terme (en Quintus Minucius Thermus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Minuci Terme (propretor 51 aC) · Veure més »

Quint Nasidi

Quint Nasidi, tot i que algunes fonts l'anomenen Luci Nasidi, (en llatí Quintus Nasidius o Lucius Nasidius) va ser un militar romà al que Gneu Pompeu va enviar l'any 49 aC amb una flota de setze vaixells a Marsella per aixecar el setge de la ciutat, que estava assetjada per les forces de Juli Cèsar dirigides per Dècim Juni Brut Albí.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Nasidi · Veure més »

Quint Ovini

Quint Ovini (en llatí Quintus Ovinius) va ser un senador romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Ovini · Veure més »

Quint Pedi (cònsol)

Quint Pedi (en llatí Quintus Pedius) va ser besnebot de Juli Cèsar (net de Júlia Major, la germana de Cèsar) segons Suetoni, o potser de Júlia Menor, ja que es diu que la seva mare era Àcia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Júlia Menor, germana de Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Pedi (cònsol) · Veure més »

Quint Salvidiè Rufus

Quint Salvidiè Rufus (Quintus Salvidienus Rufus) va ser un cavaller romà d'origen humil.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Salvidiè Rufus · Veure més »

Quint Terenci Cul·leó (tribú de la plebs)

Quint Terenci Cul·leó (en llatí Quintus Terentius Culleo) va ser un militar i polític romà.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Terenci Cul·leó (tribú de la plebs) · Veure més »

Quint Tul·li Ciceró el jove

Quint Tul·li Ciceró el jove (en llatí Quinctus Tullius Cicero) va ser un polític romà.

Nou!!: Marc Antoni і Quint Tul·li Ciceró el jove · Veure més »

Rascos

Rascos o Rascus (en llatí Rhascus, en grec antic Ράσκος) era un dels dos caps odrisis de Tràcia.

Nou!!: Marc Antoni і Rascos · Veure més »

Rascuporis II

Rascuporis II (en llatí Rhascuporis, en grec antic Ῥασκούπορις) era un dels dos caps dels odrisis de Tràcia que regnà a Seutòpolis o Sautes.

Nou!!: Marc Antoni і Rascuporis II · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Marc Antoni і Ròmul Augústul · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Nou!!: Marc Antoni і Regió del Pont · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Marc Antoni і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne d'Armènia (antiguitat)

El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.

Nou!!: Marc Antoni і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »

Regne de Calcis

Calcis fou el nom d'una regió al sud del modern Líban i a l'oest de Damasc, amb capital a Calcis.

Nou!!: Marc Antoni і Regne de Calcis · Veure més »

Regne de Capadòcia

El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.

Nou!!: Marc Antoni і Regne de Capadòcia · Veure més »

Regne de Pèrgam

El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.

Nou!!: Marc Antoni і Regne de Pèrgam · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Marc Antoni і Regne del Pont · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Marc Antoni і República Romana · Veure més »

Rescuporis I

Rescuporis I o Tiberi Juli Rescuporis I (Tiberius Iulius Rhescuporis) va ser rei del Bòsfor de l'any 68 al 93.

Nou!!: Marc Antoni і Rescuporis I · Veure més »

Romanització a Bascònia i Aquitània

La romanització a Bascònia i Aquitània està succintament descrita en els textos dels historiadors romans, com Ptolemeu, Plini el Vell, Titus Livi, Estrabó o el mateix Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Romanització a Bascònia i Aquitània · Veure més »

Rome (sèrie de televisió)

Rome és una sèrie de televisió britànico-estatunidenca situada en l'època del pas de la República Romana a l'Imperi.

Nou!!: Marc Antoni і Rome (sèrie de televisió) · Veure més »

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: Marc Antoni і Rubicó · Veure més »

Salomé I

Salomé (Salome) fou la filla d'Antípater l'idumeu i de la seva dona Cipros, i germana d'Herodes el Gran.

Nou!!: Marc Antoni і Salomé I · Veure més »

Salvi (tribú)

Salvi (en llatí Salvius) era tribú de la plebs l'any 43 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Salvi (tribú) · Veure més »

Samòsata

Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.

Nou!!: Marc Antoni і Samòsata · Veure més »

Samsun

Samsun (Σαμψούντα, Sampsunda; en italià medieval, Simisso; en Ἀμισός, Àmisos) és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.

Nou!!: Marc Antoni і Samsun · Veure més »

Sàtires (Horaci)

Les Sàtires (Saturae) és una obra del poeta romà Quint Horaci Flac composta de divuit poemes, agrupats en dos llibres (deu el primer i vuit el segon).

Nou!!: Marc Antoni і Sàtires (Horaci) · Veure més »

Sòcrates de Rodes

Sòcrates de Rodes (Socrates) fou un historiador grec nadiu de Rodes, que probablement va viure en el temps d'August (final del segle I aC i començament del). Va escriure una obra sobre la guerra civil de la qual Ateneu de Naucratis esmenta alguns particulars respecte a Marc Antoni i Cleòpatra.

Nou!!: Marc Antoni і Sòcrates de Rodes · Veure més »

Scribonia de usucapionibus

Scribonia de usucapionibus va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae, establerta potser l'any 34 aC sota els cònsols Luci Escriboni Libó i Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Scribonia de usucapionibus · Veure més »

Segon Triumvirat

El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Segon Triumvirat · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Marc Antoni і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Marc Antoni і Senat Romà · Veure més »

Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC)

Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. S. n. Galba) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC) · Veure més »

Servi Sulpici Rufus (cònsol)

Servi Sulpici Ruf (o Rufus; Servius Sulpicius Rufus), de la tribu Lemònia, va ser un orador i jurista romà de rang eqüestre, amic de Ciceró i d'edat similar (Ciceró va néixer el 106 aC).

Nou!!: Marc Antoni і Servi Sulpici Rufus (cònsol) · Veure més »

Servi Terenci

Servi Terenci (en llatí, Servius Terentius) va ser un militar romà.

Nou!!: Marc Antoni і Servi Terenci · Veure més »

Setmana Santa a Llorca

La Setmana Santa de Llorca (Múrcia) és una de les més notables manifestacions populars de celebració de la Setmana Santa a Espanya, sent declarada com a festa d'Interès Turístic Internacional el 2007.

Nou!!: Marc Antoni і Setmana Santa a Llorca · Veure més »

Sext Aureli Properci

Sext Aureli Properci, en llatí: Sextus Aurelius Propertius, (Úmbria, vers 57/46 aC- Roma, vers 15 aC) fou un destacat poeta elegíac romà.

Nou!!: Marc Antoni і Sext Aureli Properci · Veure més »

Sext Clodi

Sext Clodi (en llatí Sextus Clodius) era probablement descendent d'un llibert de la gens Clàudia.

Nou!!: Marc Antoni і Sext Clodi · Veure més »

Sext Clodi (retòric)

Sext Clodi (en llatí Sextus Clodius) va ser un retòric sicilià amb el que Marc Antoni va estudiar oratòria.

Nou!!: Marc Antoni і Sext Clodi (retòric) · Veure més »

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Nou!!: Marc Antoni і Sext Pompeu Pius · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Marc Antoni і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Sigmund Freud

Sigmund Freud (Freiberg (avui Příbor), Moràvia, 6 de maig del 1856 - Londres, Regne Unit, 23 de setembre del 1939) fou un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals.

Nou!!: Marc Antoni і Sigmund Freud · Veure més »

Sisinna

Sisinna era un rei de Capadòcia.

Nou!!: Marc Antoni і Sisinna · Veure més »

Sohemus de Sofene

Gai Juli Sohem Filocèsar Filoromà, més conegut com Soemus o Sohemus d'Èmesa i Sofene, va ser rei d'Èmesa i de Sofene.

Nou!!: Marc Antoni і Sohemus de Sofene · Veure més »

Speculatores

Els speculatores (paraula derivada del verb llatí speculare "observar"), eren generalment tots aquells soldats que a l'exèrcit romà feien d'espies, però més concretament un nombre reduït d'homes adscrits a cada legió romana, que tenien l'encàrrec d'obtenir informació sobre el nombre i els moviments de l'enemic i transmetre les ordres als diversos cossos de l'exèrcit.

Nou!!: Marc Antoni і Speculatores · Veure més »

Suessa Aurunca

miniatura Suessa Aurunca (Σύεσσα) va ser una ciutat del Latium, situada a uns 8 km al sud del Liris, i 12 de la costa.

Nou!!: Marc Antoni і Suessa Aurunca · Veure més »

Sulmo (pelignes)

Sulmo (Σουλμῶν) va ser una ciutat dels pelignes a la vall del riu Gizio en una conca ampla on s'ajunta amb diversos petits rierols.

Nou!!: Marc Antoni і Sulmo (pelignes) · Veure més »

Supplicatio

La supplicatio era una cerimònia solemne de la religió de l'antiga Roma que se celebrava per donar gràcies o suplicar als déus.

Nou!!: Marc Antoni і Supplicatio · Veure més »

Tarcondimot I

Tarcondimot I Filantoni (en llatí Tarcondimotus Philantonius, en grec antic Ταρκονδίμοτος) va ser rei de Cilícia durant la Segona Guerra Civil romana.

Nou!!: Marc Antoni і Tarcondimot I · Veure més »

Tarcondimot II

Tarcondimot II Filopàtor (en llatí Tarcondimotus, en grec antic Ταρκονδίμοτος) va ser rei de Cilícia, fill i successor de Tarcondimot I Filantoni quan el seu pare va morir l'any 31 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Tarcondimot II · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Nou!!: Marc Antoni і Tars (Turquia) · Veure més »

Tànger

Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.

Nou!!: Marc Antoni і Tànger · Veure més »

Tívoli

Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.

Nou!!: Marc Antoni і Tívoli · Veure més »

Temple de Janus

L'edifici, conegut com el temple de Janus, a l'antiga Roma era un santuari dedicat a Ianus Geminus (Ianus) o Ianus Quirinus.

Nou!!: Marc Antoni і Temple de Janus · Veure més »

Temple del Diví Juli

Restes del temple, al Palatí. El Temple del Diví Juli o Temple del Cèsar (en llatí: aedes Divi Iulii) és un temple dedicat a Gai Juli Cèsar, divinitzat després de la seva mort.

Nou!!: Marc Antoni і Temple del Diví Juli · Veure més »

Tercera Guerra Civil Romana

La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).

Nou!!: Marc Antoni і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »

Testudo (formació)

Recreació d'una formació en testudo A l'antiga Roma, la formació en testudo o tortuga era un ordre de batalla utilitzada comunament per les legions romanes durant el combat i en els setges.

Nou!!: Marc Antoni і Testudo (formació) · Veure més »

Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)

Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà del segle I aC.

Nou!!: Marc Antoni і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi) · Veure més »

Tibul

Albi Tibul (c. 54-19 aC) Albi Tibul (Albius Tibullus; Gabis, 55 aC - Roma, 19 aC) fou un poeta líric llatí.

Nou!!: Marc Antoni і Tibul · Veure més »

Tigranes III d'Armènia

Tigranes III va ser rei d'Armènia de l'any 20 aC fins al 8 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Tigranes III d'Armènia · Veure més »

Tinos

Port de la ciutat de '''Tinos''', la capital de l'illa Tinos (en Τήνος, Tinos) o Tenos (en Τῆνος, Tênos), en català medieval Tin, és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Marc Antoni і Tinos · Veure més »

Tirannió de Fenícia

Tirannió de Fenícia, en llatí Tyrannion, en grec antic Τυραννίων, fill d'Artemidor, fou un gramàtic nascut a Fenícia, deixeble de Tirannió d'Amisos.

Nou!!: Marc Antoni і Tirannió de Fenícia · Veure més »

Tirs (llibert)

Tirs (en llatí Thyrsus, en grec) fou un llibert d'Octavi (August), al qual aquest va enviar a Alexandria a entrevistar-se amb la reina egípcia Cleòpatra, alguns temps després de la Batalla d'Àccium.

Nou!!: Marc Antoni і Tirs (llibert) · Veure més »

Tit Canuti

Tit Canuti o Titus Canuti o Titus Cannuti (en llatí Titus Canutius o Cannutius) era tribú de la plebs l'any en què Juli Cèsar va ser assassinat, el 44 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Tit Canuti · Veure més »

Tit Munaci

Tit Munaci (en llatí Titus Munacius) era un militar i polític romà, parent de Luci Munaci Planc, cònsol l'any 42 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Tit Munaci · Veure més »

Tit Munaci Planc Bursa

Tit Munaci Planc Bursa (en llatí Titus Munatius Plancus Bursa) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Tit Munaci Planc Bursa · Veure més »

Tit Pomponi Àtic

Tit Pomponi Àtic (Titus Pomponius Atticus) va ser un filòsof de l'escola epicúria.

Nou!!: Marc Antoni і Tit Pomponi Àtic · Veure més »

Tit Sexti

Tit Sexti (en Titus Sextius) va ser un militar romà que va viure en el.

Nou!!: Marc Antoni і Tit Sexti · Veure més »

Titia de triumviratus

Titia de triumviratus va ser una antiga llei romana instada pel tribú de la plebs Publi Tici el mes de novembre de l'any 43 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Titia de triumviratus · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Marc Antoni і Titus Livi · Veure més »

Topica

Els Tòpics (Topica en llatí) és un dels tractats de retòrica de Ciceró.

Nou!!: Marc Antoni і Topica · Veure més »

Tractat de Brindisi

El Tractat de Brindisi fou un pacte negociat a la ciutat de Brundisium (l'actual Bríndisi) l'any 40 aC entre els tres membres del Segon Triumvirat: Gai Juli Cèsar Octavià (el futur Cèsar August), Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.

Nou!!: Marc Antoni і Tractat de Brindisi · Veure més »

Tribut al Cèsar

''Tribut al César'', de Ticià, ca. 1516. Tribut al César (frase en llatí: Quod Caesaris Caesari) és la denominació d'un episodi evangèlic i un tema artístic relativament freqüent en l'art cristià.

Nou!!: Marc Antoni і Tribut al Cèsar · Veure més »

Triomf

Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Nou!!: Marc Antoni і Triomf · Veure més »

Triumvir

Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.

Nou!!: Marc Antoni і Triumvir · Veure més »

Triumviri reipublicae constituendae

Triumviri reipublicae constituendae van ser tres magistrats extraordinaris romans nomenats suposadament després de la lleis Liciniae-Sextiae, en orde a restaurar la pau a l'estat després de les commocions que havien suposat aquestes lleis.

Nou!!: Marc Antoni і Triumviri reipublicae constituendae · Veure més »

Tul·liola

Túl·lia (Tullia), també coneguda amb l'hipocorístic Tul·liola (Tulliola) va ser la filla de Marc Tul·li Ciceró i de Terència.

Nou!!: Marc Antoni і Tul·liola · Veure més »

Turuli

Turuli o Turul·li, (en llatí Turulius o Turullius) possiblement Publi, dagnomen o segons Dió Cassi Decimus, va ser un dels assassins de Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Turuli · Veure més »

Vada Sabata

Vada Sabata, o Vada Sabbata (Σαβάτων Οὕαδα o Σάββατα) va ser una ciutat de la costa de Ligúria.

Nou!!: Marc Antoni і Vada Sabata · Veure més »

Vehili

Vehili (en llatí Vehilius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Marc Antoni і Vehili · Veure més »

Verres

Gai Verres (Gaius Verres; ca. –) va ser un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.

Nou!!: Marc Antoni і Verres · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Marc Antoni і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Vides paral·leles

Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.

Nou!!: Marc Antoni і Vides paral·leles · Veure més »

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: Marc Antoni і Virgili · Veure més »

Vitruvi

Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.

Nou!!: Marc Antoni і Vitruvi · Veure més »

Xantos (ciutat)

El teatre i dues tombes lícies a '''Xantos''' Xantos o Xant (en llatí Xanthus, en grec antic Ξάνθος) era la ciutat més gran i la capital de Lícia i estava situada segons Estrabó a 70 estadis de la desembocadura del riu Xantos.

Nou!!: Marc Antoni і Xantos (ciutat) · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Marc Antoni і 14 de gener · Veure més »

2 aC

El 2 aC és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià que equival l'any 752 ab urbe condita.

Nou!!: Marc Antoni і 2 aC · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Marc Antoni і 2 de setembre · Veure més »

30 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Marc Antoni і 30 aC · Veure més »

31 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 31 aC · Veure més »

34 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Marc Antoni і 34 aC · Veure més »

36 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 36 aC · Veure més »

37

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Marc Antoni і 37 · Veure més »

37 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 37 aC · Veure més »

39 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 39 aC · Veure més »

40 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 40 aC · Veure més »

41 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 41 aC · Veure més »

42 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 42 aC · Veure més »

43 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 43 aC · Veure més »

44 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 44 aC · Veure més »

45 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 45 aC · Veure més »

47 aC

El 47 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Marc Antoni і 47 aC · Veure més »

48 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 48 aC · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Marc Antoni і 7 de desembre · Veure més »

83 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marc Antoni і 83 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Marcus Antonius.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat