Comunicació

690 les relacions: Abaksun, Abaqa, Abella de la mel, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu l-Khayr Khan, ACG, Acipensèrids, Acipenser nudiventris, Adadnirari III, Aedes aegypti, Afganistan, Aigua anòxica, Aigua de mar, Akhtau, Akusha, Al-Thughur, Ala Tagh, Alamut, Alans, Alà-ad-Din Muhàmmad, Albània del Caucas, Albercoquer, Aleksandr Ivànovitx Marinesko, Aleksei Sàvitx, Alexander von Humboldt, Alexandre I de Rússia, Alides, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Allah Kuli Bahadur Khan, Alosa braschnikowi, Alosa immaculata, Alosa kessleri, Alosa saposchnikowii, Alosa sphaerocephala, Alp Arslan, Altiplà d'Armènia, Altiplà d'Ustiurt, Altiplà Iranià, Amardis, Amol, Amol Central, An-Nàssir (abbàssida), Anatòlia, Anthony Jenkinson, Anuixa Khan, Anzali, Aorsis, Aparnes, Aratta, Araxes, ..., Ardabil, Ariana, Arsaces I de Pàrtia, Artabazanes, Artaxerxes II de Pèrsia, Asians, Aspius aspius, Assarhaddon, Assíria, Astabene, Astara (Azerbaidjan), Astara (Iran), Astracan, Asurada, Atacs russos amb míssils i drons contra Ucraïna, Atirau, Atles Català, Atles Mèdici-Laurentià, Atles Miller, Atrek, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Autofradates de Tapuri, Azad Khan Afgan, Şahdəniz, Azerbaidjan, Azerbaijan Airlines, Azəri-Çıraq-Günəşli, Ígor de Kíev, Àrabs, Àrees protegides de Geòrgia, Àsia, Àsia Central, Àsia del Nord, Babka gymnotrachelus, Badia d'Astarabad, Baduspànides, Bakú, Balkhan, Ballerus ballerus, Ban Chao, Bandar-e Anzali, Barbus ciscaucasicus, Barkyaruq, Batalla d'Ardahan, Batalla de Bakú, Batalla de Sarighamish, Batalla de Stalingrad, Batalla de Vorónej (1942), Batu Khan, Bayan Kutxin, Behxahr, Benthophiloides brauneri, Benthophilus baeri, Benthophilus casachicus, Benthophilus ctenolepidus, Benthophilus granulosus, Benthophilus grimmi, Benthophilus leobergius, Benthophilus leptocephalus, Benthophilus leptorhynchus, Benthophilus macrocephalus, Benthophilus magistri, Benthophilus mahmudbejovi, Benthophilus ragimovi, Benthophilus spinosus, Benthophilus stellatus, Benthophilus svetovidovi, Bosc mixt hircà del Caspi, Bosc temperat de coníferes, Boscarla menjamosquits, Bruce Fraser, Bufo verrucosissimus, Busqueta de Sykes, Buwàyhides, Cabirol, Cadusis, Califat Abbàssida, Calmúquia, Calmucs, Campanya de Pèrsia, Campanya del Caucas, Canal de Moscou, Canal navegable, Canal Volga-Don, Capreolus, Capsigrany pàl·lid, Carta portolana, Caspiae Pylae, Caspialosa curensis, Caspiene, Caspioplana pharyngosa, Caspiosoma caspium, Caspis, Catifa turca, Caucas, Caviar, Cérvol comú de l'Europa Oriental, Còlera, Còlit ros, Cereal, Chondrostoma oxyrhynchum, Circàssia, Cirera, Clima de l'Azerbaidjan, Clupeonella, Clupeonella cultriventris, Clupeonella engrauliformis, Clupeonella grimmi, Conquesta musulmana de Pèrsia, Continent, Corb marí pigmeu, Corriol asiàtic, Corriol de Leschenault, Corto Maltès, Cosacs, Crocidura caspica, Cuereta blanca, Cultura d'Andrónovo, Cultura dels kurgans, Cultura iamna, Cultura Srubna, Daguestan, Daguestànskie Ogní, Dahes, Datames, Daylam, Dírbia, Delta fluvial, Depressió (geologia), Depressió aralocaspiana, Depressió de Turan, Depressió del Caspi, Depressió del Kumà-Mànitx, Derbices, Desert septentrional de l'Àsia Central, Dictadura de la Càspia Central, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia safàvida, Dinastia seljúcida, Districte de Dihistan, Districte Federal del Caucas Nord, Districte Federal del Sud, Divisòria continental, Dondi-Yurt, Eclipsi solar del 29 de març de 2006, Economia de l'Azerbaidjan, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Economia de la Unió Soviètica, Ekranoplà, Elam, Elbrús, Elburz, Eleccions legislatives al Kazakhstan de 2004, Elisabet Kozlova, Emreli, Endorreisme, Escites, Escola cartogràfica mallorquina, Espècie invasora, Esport a l'Azerbaidjan, Estat sense litoral, Estepa desèrtica, Esterlet, Estret de Turgai, Esturió beluga, Esturió oscietra, Esturió persa, Esturió sevruga, Euràsia, Europa, Expansió de l'islam, Expedició alemanya al Caucas, Expedicions dels rus al mar Caspi, Exploració de Saturn, Faisà comú, Farasmanes (rei), Fat·h-Alí Xah Qajar, Fauna de l'Azerbaidjan, Ferrocarril del Caucas del Nord, Ferrocarril Transasiàtic, Ferrocarril Transcaspià, Ferrocarril Transiranià, Fiódor Raskólnikov, Flota del Nord, Foca del Caspi, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Frontera entre el Turkmenistan i el Kazakhstan, Frontera entre l'Iran i el Turkmenistan, Frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan, Frontera entre Rússia i el Kazakhstan, Frontera entre Rússia i l'Azerbaidjan, Gaig terrestre de Pander, Garabogazköl, Gastronomia de l'Iran, Gastronomia del Kazakhstan, Gat de la jungla, Gat de la sorra, Gat de Pallas, Gat salvatge asiàtic, Gavià caspi, Gavinot capnegre, Gómer, Geòrgia, Geles, Gener Negre, Genguis Khan, Geografia d'Àsia, Geografia de Geòrgia, Geografia de l'Azerbaidjan, Geografia de l'Iran, Geografia de Rússia, Geografia del Kazakhstan, Geografia del Turkmenistan, Gestió del litoral, Gilaki, Gilan, Gleditsia caspica, Gobius macrocephalus, Gonbad-e Qabus, Goran, Gorgan (ciutat), Gotarces II de Pàrtia, Govern de l'Ural, Gran Caucas, Gran Companyia Catalana, Gran Horda Nogai, Gran planúria europea, Grua siberiana, GUAM, Guerra contra els sayyids de Mazanderan, Guerra de l'Alt Karabakh, Guerra del Caucas, Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941), Guerra russo-persa (1804-1813), Guerra turco-persa (1730-1736), Gustav Rose, Gymnocephalus cernua, Haiximita, Hajim Muhammad, Hamazasp I d'Ibèria, Hekatompilos, Heydər Əliyev, Hipòtesi dels kurgans, Hiperbòria, Hircània, Història d'Armènia, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Índia, Història de l'Iran, Història de la cartografia, Història de la civilització islàmica, Història de les campanyes militars romanes, Història de Mongòlia, Història de Rússia, Història de Turquia, Història del Caucas, Història del Kazakhstan, Història del Tadjikistan, Història del Turkmenistan, Història dels gitanos, Història genètica de la península Ibèrica, Horda Blanca, Horda de Nogai, Huixang, Huns, Hussayn Bayqara, Hyles nicaea, Hyles siehei, Hyphantria cunea, Iamgurtxi, Iaroslav I de Kíev, Ibn Battuta, Ildegiz, Illa Pirallahi, Imperi Anuixtigínida, Imperi Mede, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Indústria del petroli, Iniciativa de Bakú, Integració europea, Invasió mongola de Khwarezm, Invasió russa d'Ucraïna del 2022, Invasions mongoles de Geòrgia, Iran, Iran sota influència britànica i soviètica, Iraq ajamita, Ishpabadh, Isondes, Ispahsalar, Ivan Iumàixev, Izberbaix, Jalal-ad-Din Mangubertí, Joell, Johann Georg Gmelin, Jotxi, Juhurim, Kanat d'Astracan, Kanat d'Urmia, Kanat de Crimea, Kanat de Gilan, Kanat Kimak, Kara Zhorga, Karakum, Karatughan, Kaspíisk, Kazakhstan, Khalil Sultan, Kharakhià, Khivà, Kimaks, Knipowitschia, Knipowitschia caucasica, Knipowitschia iljini, Knipowitschia longecaudata, Kopet Dag, Korea National Oil Corporation, Kraken Mare, Kumà, Kumyks, Kutalmix, Kutlugh Shah Noyan, Kutxan, Lahidjan, Laridjan, Lavash, Límits dels continents, Lebor Gabála Érenn, Leges, Lenkoran, Literatura hispanohebrea, Llac, Llac Agassiz, Llac Baikal, Llac Huron, Llac meromíctic, Llac Onega, Llac salat, Llac Sarigamix, Llac Superior, Llac Turkana, Llac Txad, Llac Urmia, Llacs de Tità, Llengües caucàsiques, Llengües circassianes, Llengües indoiranianes, Llengües mongòliques, Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Àsia, Llista de llacs per àrea, Llista dels peixos de la Mar Càspia, Llista dels rius més llargs, Lobats, Lota, Lucioperca, Mahanasar, Mahmud de Ghazna, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Makhatxkalà, Mallerenga blava eurasiàtica, Mallerenga del Caspi, Mangsong Mangtsen, Manna, Maqan ibn Kaki, Mar, Mar Blanca, Mar d'Aral, Mar d'Azov, Mar epicontinental, Mar Mediterrània, Maraixi, Mare Humorum, Margiana, Maria Kliónova, Marlik, Maryam Namazie, Mashhad-i Misriyan, Massàgetes, Mauremys caspica, Mazandaran, Mazandaranis, Món grecoromà, Meridià 47 a l'est, Meridià 48 a l'est, Meridià 49 a l'est, Meridià 50 a l'est, Meridià 51 a l'est, Meridià 52 a l'est, Meridià 53 a l'est, Mesogobius nigronotatus, Mesogobius nonultimus, Micropterix hyrcana, Migració túrquica, Mikhaïl Skóbelev, Mil·lenni X aC, Mirabilita, Mirza Hasan Khan, Mitologia persa, Mordab-e Anzali, Morell buixot, Mosquiter del Caucas, Muhammad Hasan Khan, Muhammad Rahim Bahadur Khan I, Muhammad Rahim Bahadur Khan II, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad Xaibani, Muntanya Damavand, Muntanyes del Caucas, Muntanyes del Taure, Musclo zebrat, Namri, Nemed, Neogobius caspius, Neogobius fluviatilis, Neolític del Pròxim Orient, Nevşehirli Damat İbrahim Paixà, Niccolò Manucci, Nicolaes Witsen, Nikolai Txernixevski, Novossibirsk, Nurali Khan, Oceà, Oceà de Tetis, Oenanthe melanoleuca, Oghuz, Ogodei, Ogurja Ada, Oleoducte Bakú-Tbilissi-Ceyhan, Oleoducte de l'Amistat, Ombra orogràfica, Operació Barba-roja, Orda Khan, Os bru sirià, Oxynoemacheilus angorae, Oxynoemacheilus bergianus, Oxynoemacheilus cyri, Oxynoemacheilus lenkoranensis, Oxynoemacheilus merga, País dels Dahes, Pandèmia, Paral·lel 37° nord, Paral·lel 38° nord, Paral·lel 39° nord, Paral·lel 40° nord, Paral·lel 41° nord, Paral·lel 42° nord, Paral·lel 43° nord, Paral·lel 44° nord, Paral·lel 45° nord, Paral·lel 46° nord, Paral·lel 47° nord, Patriarca de Moscou, Patrimoni de la Humanitat a l'Azerbaidjan, Pax Mongolica, Pàrtia, Pàtrocles de Macedònia, Pèrsia, Pel·lícules de James Bond, Pelecus cultratus, Pelicà cresp, Pelicà vulgar, Península d'Abşeron, Península de Manguistau, Península de Txeleken, Pesta bubònica, Peter Simon Pallas, Phaitakaran, Philippe Lebon, Picot garser gros, Placozous, Plana europea oriental, Policlet de Larisa, Pomera comuna, Pomponi Mela, Ponticola bathybius, Ponticola gorlap, Ponticola ratan, Ponticola syrman, Port de Constanța, Prehistòria de Sibèria, Primer califat, Primera potència mundial, Proterorhinus marmoratus, Proterorhinus semipellucidus, Protobúlgars, Protoindoeuropeu, Província d'Atirau, Província de Balkan, Província de Golestan, Província de Manguistau, Província de Semnan, Província del Kazakhstan Occidental, Punts extrems de l'Azerbaidjan, Qazvín, Quba, Quefir de llet, Quercus castaneifolia, Raixt, Ramsar, Rússia, Relacions entre Espanya i el Kazakhstan, Relacions entre l'Azerbaidjan i la Unió Europea, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, República de Carèlia, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, Revolta d'Iskandar-i Shaykhi, Riu Don, Riu Gorgan, Riu Kura, Riu Vólkhov, Rius de Turquia, Romanogobio ciscaucasicus, Romà IV Diògenes, Rothschild Frères, Ruta comercial del Volga, Ruta de la seda, Ruyan, Saïd ibn al-As, Sabanejewia caspia, Sabirs, Saces, Safa Giray, Safàrides, Sagartis, Salmó siberià, Samuel Gottlieb Gmelin, Sander marinus, Sander volgensis, Sanguinyol, Sari (Iran), Sarmàtia asiàtica, Satèl·lits de Saturn, Saturn (planeta), Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sàrmates, Sègol, Scythia Intra Imaum, Secta dels assassins, Sefid Rud, Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix, Segona Guerra Mundial, Seljuk, Semnan, Senglar, Serguei Xoigú, Servei Nacional de Fronteres de l'Azerbaidjan, Set mars, Sibèria, Simaixki, Sinjarita, Sit capgrís, Sit capnegre, SOCAR (empresa petroliera), Sor (geomorfologia), Stàraia Làdoga, Stenka Razin, Steven Borough, Suecs, Sufiyan Khan, Sulayman ibn Kutalmix, Sultanat de Salyan, Sumqayit, Surà (riu), Sviatoslav I de Kíev, Syrrhaptes, T-62, Tabaristan, Tabriz, Tahírides del Khorasan, Talix, Tallareta del desert asiàtica, Tallarol de Ménétries, Talpa talyschensis, Tamara de Geòrgia, Tapurs, Tàtars negres, Tèrek, Türkmenbaşy, Tbilissi, Teglatfalassar III, Teheran, Teixidor capnegre, Teoria del poblament primerenc, Tepe Hisar, Terres baixes de Lankaran, Thor Heyerdahl, Toixó, Toktamix, Torre de la Donzella, Tractat de Gulistan, Transcàspia, Transmissió del budisme per la Ruta de la Seda, Tresor de l'Oxus, Truita comuna, Turkmenistan, Turquestan, Turquia, Txormaghan, Txuvàixia, Udes, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Uplistsikhe, Ural, Urmia, Ursula Biemann, Usruixana, Ustandar, Vardanes I de Pàrtia, Varegs, Vimba vimba, Vinya, Viticultura, Vitis vinifera, Volcans de fang de l'Azerbaidjan, Volcà de fang, Volga, Wojtek, Wuixmaguir ibn Ziyar, Xah Rud, Xah Rukh (timúrida), Xahrud, Xamkhalat dels Kazi Kumuk, Xatrac becllarg, Xatrac gros, Xeic Mansur, Xir Ghazi Khan, Xirgazy Khan, Xirvan, Yaqub ibn al-Layth, Yngvars saga víðförla, Zahir al-Din Maraixi, Zanjan, Zazaqui, Zazes, 209 aC. Ampliar l'índex (640 més) » « Shrink índex

Abaksun

Abaksun o Abaskun fou una ciutat de Gurgan, a la costa de la mar Càspia, probablement a l'estuari del riu Gurgan.

Nou!!: Mar Càspia і Abaksun · Veure més »

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: Mar Càspia і Abaqa · Veure més »

Abella de la mel

Labella de la mel o abella europea comuna (Apis mellifera) és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids (Apidae).

Nou!!: Mar Càspia і Abella de la mel · Veure més »

Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).

Nou!!: Mar Càspia і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »

Abu l-Khayr Khan

Abu l-Khayr Khan fou kan de l'Horda Petita Kazakh i per un temps generalíssim de les tres hordes dels kazakhs.

Nou!!: Mar Càspia і Abu l-Khayr Khan · Veure més »

ACG

* Azəri-Çıraq-Günəşli, complex de camps petrolífers a la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і ACG · Veure més »

Acipensèrids

Sense descripció.

Nou!!: Mar Càspia і Acipensèrids · Veure més »

Acipenser nudiventris

Acipenser nudiventris és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.

Nou!!: Mar Càspia і Acipenser nudiventris · Veure més »

Adadnirari III

Adadnirari III o Adad-nirari III va ser rei d'Assíria, fill i successor de Xamxi-Adad V. Va regnar durant 28 anys, del 811 al 783 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria, i com que era menor d'edat va estar alguns anys sota regència de la seva mare, la reina vídua Sammuramat.

Nou!!: Mar Càspia і Adadnirari III · Veure més »

Aedes aegypti

Aedes aegypti és una espècie de dípter nematòcer de la família dels culícids que pot ser portador i transmissor del virus del dengue, el de la febre groga i el de Zika, així com d'altres arbovirus.

Nou!!: Mar Càspia і Aedes aegypti · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Afganistan · Veure més »

Aigua anòxica

Les aigües anòxiques són zones d'aigua marina, aigua dolça o aigua subterrània en les quals s'ha esgotat l'oxigen dissolt i tenen condicions de forta apòxia.

Nou!!: Mar Càspia і Aigua anòxica · Veure més »

Aigua de mar

Composició de l'aigua de mar. L'aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra.

Nou!!: Mar Càspia і Aigua de mar · Veure més »

Akhtau

Vista del mar Akhtau (Aqtau/Ақтау; Актау, Aktau), coneguda com a Xevtxenko (Шевченко) des de l'any 1964 fins al 1991, és una de les majors ciutats de l'oest del Kazakhstan, i el principal port de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Akhtau · Veure més »

Akusha

Akusha-Dargo fou una federació tribal autònoma dels dargins centrada a la ciutat d'Akusha al Daguestan, avui capital d'un districte.

Nou!!: Mar Càspia і Akusha · Veure més »

Al-Thughur

Ath-Thughur, plural dath-Thaghr, literalment ‘bretxa’ o ‘obertura’, són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.

Nou!!: Mar Càspia і Al-Thughur · Veure més »

Ala Tagh

Ala Tagh o Ala Tak (també Alatagh, Alatak o Alatac) fou una antiga zona de pastura situada al nord-oest de Naxçıvan, que correspon amb les pastures avui dia a Turquia d'Ala Dau.

Nou!!: Mar Càspia і Ala Tagh · Veure més »

Alamut

Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.

Nou!!: Mar Càspia і Alamut · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Mar Càspia і Alans · Veure més »

Alà-ad-Din Muhàmmad

Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.

Nou!!: Mar Càspia і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Mar Càspia і Albània del Caucas · Veure més »

Albercoquer

Albercoquer Lalbercoquer (Prunus armeniaca), és una espècie d'arbre del gènere Prunus dins la família de les rosàcies que es conrea pel seu fruit.

Nou!!: Mar Càspia і Albercoquer · Veure més »

Aleksandr Ivànovitx Marinesko

Aleksandr Ivànovitx Marinesko (rus: Александр Иванович Маринеско, ucraïnès: Олександр Iвановiч Марiнеско, transliterat Oleksandr Ivànovitx Marinesko; romanès: Alexandru Marinescu; 15 de gener de 1913 – 25 de novembre de 1963) va ser un mariner soviètic, i durant la Segona Guerra Mundial, va comandar el submarí S-13, que enfonsà el vaixell alemany Wilhelm Gustloff, que ocasionà més de 10.000 víctimes.

Nou!!: Mar Càspia і Aleksandr Ivànovitx Marinesko · Veure més »

Aleksei Sàvitx

Aleksei Nikolaevitx Sàvitx (en rus: Алексе́й Никола́евич Са́вич) (9 de març de 1810, Pushkarivka, Ucraïna, Imperi Rus – 1883) fou un astrònom rus acadèmic de l'Acadèmia Imperial de Ciències des del 1862.

Nou!!: Mar Càspia і Aleksei Sàvitx · Veure més »

Alexander von Humboldt

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.

Nou!!: Mar Càspia і Alexander von Humboldt · Veure més »

Alexandre I de Rússia

, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.

Nou!!: Mar Càspia і Alexandre I de Rússia · Veure més »

Alides

Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: Mar Càspia і Alides · Veure més »

Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam

Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.

Nou!!: Mar Càspia і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »

Allah Kuli Bahadur Khan

Harem de Allah Kuli. Allah Kuli Bahadur Khan fou kan de Khivà, fill gran i successor de Muhammad Rahim Bahadur Khan I. Va rebre un considerable tresor del pare però aviat se'l va malgastar en guerres contra Bukharà.

Nou!!: Mar Càspia і Allah Kuli Bahadur Khan · Veure més »

Alosa braschnikowi

Alosa braschnikowi és una espècie de peix de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes.

Nou!!: Mar Càspia і Alosa braschnikowi · Veure més »

Alosa immaculata

Alosa immaculata és una espècie de peix de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes present a la Mar Negra, al Mar d'Azov, a la mar Càspia i als rius que hi desemboquen (com ara el Danubi, el Don, etc.). Els mascles poden assolir 39 cm de llargària total Menja principalment peixets (Engraulis, Clupeonella, Sprattus) i, també, crustacis (Crangon, Upogebia, Idothea i Gammaridae).

Nou!!: Mar Càspia і Alosa immaculata · Veure més »

Alosa kessleri

Alosa kessleri és una espècie de peix de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes present a la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Alosa kessleri · Veure més »

Alosa saposchnikowii

Alosa saposchnikowii és una espècie de peix de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes.

Nou!!: Mar Càspia і Alosa saposchnikowii · Veure més »

Alosa sphaerocephala

Alosa sphaerocephala és una espècie de peix de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes.

Nou!!: Mar Càspia і Alosa sphaerocephala · Veure més »

Alp Arslan

Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Mar Càspia і Alp Arslan · Veure més »

Altiplà d'Armènia

Mapa topogràfic del Caucas LAltiplà d'Armènia (en armeni: Հայկական լեռնաշխարհ: Haykakan Lernachkharh) és una planura a Armènia, en la part meridional de Geòrgia, la part occidental de l'Azerbaidjan (enclavament del Nakhtxivan), el nord-oest de l'Iran i la part oriental de Turquia.

Nou!!: Mar Càspia і Altiplà d'Armènia · Veure més »

Altiplà d'Ustiurt

L'erm de l'altiplà d'Ustiurt a Karakalpakistan, Uzbekistan.d'Aral (est). Laltiplà d'Ustiurt, Ust-Urt o Ustyurt és a l'Àsia Central en els estats de l'Uzbekistan, Turkmenistan i Kazakhstan.

Nou!!: Mar Càspia і Altiplà d'Ustiurt · Veure més »

Altiplà Iranià

Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.

Nou!!: Mar Càspia і Altiplà Iranià · Veure més »

Amardis

Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Amardis · Veure més »

Amol

El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Mar Càspia і Amol · Veure més »

Amol Central

Amol Central és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan.

Nou!!: Mar Càspia і Amol Central · Veure més »

An-Nàssir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).

Nou!!: Mar Càspia і An-Nàssir (abbàssida) · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Mar Càspia і Anatòlia · Veure més »

Anthony Jenkinson

Mapa del Gran Ducat de Moscou fet per Anthony Jenkinson i Gerard de Jode (1593). Anthony Jenkinson (Market Harborough, Leicestershire, setembre de 1529 - febrer de 1611) va ser un viatger, comerciant en nom de la Companyia de Moscòvia, diplomàtic i ambaixador plenipotenciari de la Corona britànica davant el tsar Ivan el Terrible.

Nou!!: Mar Càspia і Anthony Jenkinson · Veure més »

Anuixa Khan

Anuixa Khan Muhàmmad ibn Abu-l-Ghazí Abu-l-Mudhàffar (Anusha Khan) fou kan de Khivà (1663-1687) successor del seu pare Abu l-Ghazi Bahadur Khan que va renunciar al tron (1663) per dedicar-se a estudiar història i religió i lluitar contra els infidels.

Nou!!: Mar Càspia і Anuixa Khan · Veure més »

Anzali

* Bandar-e Anzali, port de la costa de la mar Càspia a Iran.

Nou!!: Mar Càspia і Anzali · Veure més »

Aorsis

Els aorsis o aorsins (llatí aorsi) foren un poble de Sarmàcia, que vivien segons Tolomeu entre el Bàltic (Golf Venedic) i les muntanyes Rhipeanes (est de Prússia), al sud de l'Agathyrsis, al nord dels pagirites, probablement emigrats de la regió entre la mar Càspia i el riu Iaxartes.

Nou!!: Mar Càspia і Aorsis · Veure més »

Aparnes

Parnes o aparnes (grec parnoi o aparnoi, llatí parni o aparni, possible també sparnoi, sparni, variants eparnoi i asparoi) fou un tribu iraniana establerta a l'Ochos (modern Tadjend) una de les tres tribus de la confederació dels dahes.

Nou!!: Mar Càspia і Aparnes · Veure més »

Aratta

Aratta va ser un antic estat situat en algun lloc de l'Orient Mitjà o Àsia meridional, els orígens del qual poden situar-se aproximadament entre 2500-2100 a.C. És esmentat en les llegendes sumèries més antigues, en particular a Enmerkar i el Senyor d'Aratta, com un país ric i muntanyós, situat «riu a dalt», i governat per un rei anomenat Ensuh-keshdanna, que competeix amb Enmerkar, rei d'Uruk.

Nou!!: Mar Càspia і Aratta · Veure més »

Araxes

Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.

Nou!!: Mar Càspia і Araxes · Veure més »

Ardabil

Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.

Nou!!: Mar Càspia і Ardabil · Veure més »

Ariana

Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.

Nou!!: Mar Càspia і Ariana · Veure més »

Arsaces I de Pàrtia

Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).

Nou!!: Mar Càspia і Arsaces I de Pàrtia · Veure més »

Artabazanes

Artabazanes va ser rei d'un poble que Polibi anomena els satrapeis (satrapeii), segurament el poble hegemònic de la Mèdia Atropatene, el.

Nou!!: Mar Càspia і Artabazanes · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Mar Càspia і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Asians

Els asians o asis (llatí asiani o asii) foren una tribu escita de l'Àsia Central, a l'est de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Asians · Veure més »

Aspius aspius

Exemplar capturat al Rin. Detall del cap Aspius aspius és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Aspius aspius · Veure més »

Assarhaddon

Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.

Nou!!: Mar Càspia і Assarhaddon · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Mar Càspia і Assíria · Veure més »

Astabene

Astabene (en llatí Astabene, en grec antic Ἀσταβηνὴ 'Astabené') és el nom que portava als Imperis selèucida i Part un districte entre Hircània i Pàrtia amb 12 ciutats de les quals la principal era Asaac, o més probablement Arsàcia, capital dels parts no localitzada.

Nou!!: Mar Càspia і Astabene · Veure més »

Astara (Azerbaidjan)

Astara és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital del districte d'Astara, situada a l'extrem sud del país, a la costa de la mar Càspia i a la riba del riu Astara.

Nou!!: Mar Càspia і Astara (Azerbaidjan) · Veure més »

Astara (Iran)

Astara (آستارا) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, a la frontera de l'Azerbaidjan, separada d'aquest estat pel riu Astara, i on a l'altre costat hi ha una ciutat homònima (límit fixat pel tractat de Gulistan del 1813).

Nou!!: Mar Càspia і Astara (Iran) · Veure més »

Astracan

Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.

Nou!!: Mar Càspia і Astracan · Veure més »

Asurada

Asurada (Āšūrʾāda o Āšūrāda) foren (fins al 1930) tres illes de la mar Càspia i després part de la península de Miankala (que separava la mar Càspia de la badia d'Astarabad) a la que van quedar unides per la baixada del nivell de la mar.

Nou!!: Mar Càspia і Asurada · Veure més »

Atacs russos amb míssils i drons contra Ucraïna

Els atacs russos amb míssils i drons suïcides contra Ucraïna van començar el 10 d'octubre de 2022, de forma especialment massiva quan Rússia va utilitzar munició rondadora per atacar objectius civils, sobretot centrals i subestacions elèctriques, amb els drons suïcides Shahed-136 de fabricació iraniana (i rebatejats Gueran-2 per les forces armades russes).

Nou!!: Mar Càspia і Atacs russos amb míssils i drons contra Ucraïna · Veure més »

Atirau

Atirau (Атырау; Атырау), coneguda com a Gúriev (Гурьев) fins a l'any 1991, és una ciutat transcontinental del Kazakhstan, i la capital de la Província d'Atirau.

Nou!!: Mar Càspia і Atirau · Veure més »

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Nou!!: Mar Càspia і Atles Català · Veure més »

Atles Mèdici-Laurentià

Mapa del món de l'atles Mèdici-Laurentià, del 1351 dC. L' Atles Mèdici-Laurentià, també conegut simplement com l'Atles dels Mèdici (i altres variants, com per exemple "Laurenziano Gaddiano", "Laurentian Portolano", "Atlante Mediceo" o "Atles Laurentià"), és un conjunt anònim de mapes del, probablement elaborats per un cartògraf genovès i datats explícitament el 1351 dC, encara que la majoria dels historiadors creuen que van ser realitzats, o almenys retocats, més tard.

Nou!!: Mar Càspia і Atles Mèdici-Laurentià · Veure més »

Atles Miller

LAtlas Miller és un conjunt de mapes manuscrits finament il·luminats realitzats a Portugal cap a 1519 i conservats actualment a la Biblioteca Nacional de França.

Nou!!: Mar Càspia і Atles Miller · Veure més »

Atrek

Atrek és un riu de l'Iran i del Turkmenistan.

Nou!!: Mar Càspia і Atrek · Veure més »

Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin

Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.

Nou!!: Mar Càspia і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »

Autofradates de Tapuri

Autofradates (en llatí Autophradates, en grec antic Αὐτοφραδάτης) va ser sàtrapa dels Tapurii (tapuris).

Nou!!: Mar Càspia і Autofradates de Tapuri · Veure més »

Azad Khan Afgan

fou governant de part de Pèrsia en lluita amb altres generals i pretedents al tron, a la mort de Nadir Shah (1747).

Nou!!: Mar Càspia і Azad Khan Afgan · Veure més »

Şahdəniz

Şahdəniz (pot aparèixer també com a Shah-Deniz, Shah Deniz i Sahdeniz, és un jaciment gasístic a les aigües del sud de la mar Càspia. És també el jaciment més important de l'Azerbaidjan. S'estima que conté prop d'1 bilió de metres cúbics de gas. (en àzeri) Fou descobert el 1999.

Nou!!: Mar Càspia і Şahdəniz · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Mar Càspia і Azerbaidjan · Veure més »

Azerbaijan Airlines

Azerbaijan Airlines AZAL (en àzeri: Azərbaycan Hava Yolları) és l'aerolínia nacional de l'ex república soviètica de l'Azerbaidjan amb base a Bakú.

Nou!!: Mar Càspia і Azerbaijan Airlines · Veure més »

Azəri-Çıraq-Günəşli

Azəri-Çıraq-Günəşli (ACG) en un extens complex de camps petroliers a la mar Càspia, a prop de 120 quilòmetres de la costa de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Mar Càspia і Azəri-Çıraq-Günəşli · Veure més »

Ígor de Kíev

Ígor (en nòrdic antic: Ingvar) va ser un monarca vareg de la Rus de Kíev, regnant entre els anys 912 i 945.

Nou!!: Mar Càspia і Ígor de Kíev · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Nou!!: Mar Càspia і Àrabs · Veure més »

Àrees protegides de Geòrgia

La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) cataloga a Geòrgia 10 zones protegides que cobreixen 5.831 km², el 8,33% del territori, a més de 153 km² d'àrees marines, el 0,67% dels 22.907 km² que pertanyen al país.

Nou!!: Mar Càspia і Àrees protegides de Geòrgia · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Mar Càspia і Àsia · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Mar Càspia і Àsia Central · Veure més »

Àsia del Nord

Àsia del Nord, Àsia Septentrional, Siberia és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i al sud per les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central).

Nou!!: Mar Càspia і Àsia del Nord · Veure més »

Babka gymnotrachelus

Babka gymnotrachelus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Babka gymnotrachelus · Veure més »

Badia d'Astarabad

La badia d'Astarabad, també anomenada Badia de Gorgan o Kalij-e Gorgan, és una llacuna de l'Iran, a l'extrem sud-est de la mar Càspia d'uns 40 km de llarga però poc fonda.

Nou!!: Mar Càspia і Badia d'Astarabad · Veure més »

Baduspànides

Els padusbànides o badusbànides foren una dinastia de la zona de la mar Càspia de llarga durada (665 a 1598) que estenia el seu poder per Rustamdar, Ruyan, Nur i Kudjur.

Nou!!: Mar Càspia і Baduspànides · Veure més »

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Mar Càspia і Bakú · Veure més »

Balkhan

Balkhan són dues serralades muntanyoses al Turkmenistan a l'est de la mar Càspia que defineixen la llera del riu sec Özboi.

Nou!!: Mar Càspia і Balkhan · Veure més »

Ballerus ballerus

Ballerus ballerus és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Ballerus ballerus · Veure més »

Ban Chao

Estàtua moderna commemorant Ban Chao a Kaixgar Ban Chao (en xinès: 班超; romanització Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xinès encarregat de l'administració de les «regions de l'oest» (Àsia Central) durant la dinastia Han de l'est.

Nou!!: Mar Càspia і Ban Chao · Veure més »

Bandar-e Anzali

Llacuna d'Anzali Cases a les illes de la llacuna Cementiri polonès a Anzali Bandar-e Anzali (antigament Anzali, persa بندر انزلی) és una ciutat portuària de l'Iran a la província de Gilan a la boca de la llacuna (mordab) d'Anzali i a la costa de la mar Càspia prop del delta del riu Sefid.

Nou!!: Mar Càspia і Bandar-e Anzali · Veure més »

Barbus ciscaucasicus

Barbus ciscaucasicus és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Barbus ciscaucasicus · Veure més »

Barkyaruq

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Nou!!: Mar Càspia і Barkyaruq · Veure més »

Batalla d'Ardahan

La batalla d'Ardahan (en turc: Ardahan Harekâtı; en rus: Битва при Ардагане), lliurada durant la Primera Guerra Mundial entre el 25 desembre de 1914 fins al 18 de gener de 1915, va ser una operació militar otomana, al comandament del tinent coronel alemany Stange, per capturar la ciutat d'Ardahan i tallar la línia d'abastament russa Sarighamish-Kars, que donava suport a les seves tropes en la batalla de Sarighamish.

Nou!!: Mar Càspia і Batalla d'Ardahan · Veure més »

Batalla de Bakú

La Batalla de Bakú (en àzeri, Bakı döyüşü; en rus, Битва за Баку; en turc, Bakü Muharebesi), lliurada entre el juny fins al setembre de 1918, va ser un enfrontament entre les forces de coalició otomana-àzeri liderades per Nuri Paşa i les forces soviètiques bolxevics (Daixnak de Bakú), més tard succeïdes per les forces britàniques-daixnaks-russos blancs liderades per Lionel Dunsterville.

Nou!!: Mar Càspia і Batalla de Bakú · Veure més »

Batalla de Sarighamish

La batalla de Sarighamish (en armeni: Սարիղամիշի ճակատամարտ, Sarighamishi chakatamart; en rus: Сражение при Сарыкамыше; en turc: Sarıkamış Harekatı) va ser un enfrontament entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial que es va lliurar entre el 22 de desembre de 1914 fins al 17 de gener de 1915 com a part de la Campanya del Caucas.

Nou!!: Mar Càspia і Batalla de Sarighamish · Veure més »

Batalla de Stalingrad

La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica.

Nou!!: Mar Càspia і Batalla de Stalingrad · Veure més »

Batalla de Vorónej (1942)

La Batalla de Vorónej va ser una batalla del Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, que tingué lloc a la ciutat estratègicament de Vorónej, al riu Don, a uns 450 km al sud de Moscou, entre desembre de 1941 al 6 de juliol de 1942.

Nou!!: Mar Càspia і Batalla de Vorónej (1942) · Veure més »

Batu Khan

;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.

Nou!!: Mar Càspia і Batu Khan · Veure més »

Bayan Kutxin

Bayan Kutxin (+ 1407) fou un amir de Tamerlà que el va designar per diversos governs.

Nou!!: Mar Càspia і Bayan Kutxin · Veure més »

Behxahr

Behxahr (en persa, بهشهر, també Behshar, antigament Àixraf o Àixraf ol Belād) és una ciutat de l'Iran, de la província de Mazanderan, a 8 km de la costa de la mar Càspia i propera a la capital provincial Sari (56 km).

Nou!!: Mar Càspia і Behxahr · Veure més »

Benthophiloides brauneri

Benthophiloides brauneri és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophiloides brauneri · Veure més »

Benthophilus baeri

Benthophilus baeri és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus baeri · Veure més »

Benthophilus casachicus

Benthophilus casachicus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus casachicus · Veure més »

Benthophilus ctenolepidus

Benthophilus ctenolepidus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels cipriniformes que es troba a la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus ctenolepidus · Veure més »

Benthophilus granulosus

Benthophilus granulosus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus granulosus · Veure més »

Benthophilus grimmi

Benthophilus grimmi és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus grimmi · Veure més »

Benthophilus leobergius

Benthophilus leobergius és una espècie de peix d'aigua salabrosa de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes que habita a la mar Càspia i al Volga.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus leobergius · Veure més »

Benthophilus leptocephalus

Benthophilus leptocephalus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus leptocephalus · Veure més »

Benthophilus leptorhynchus

Benthophilus leptorhynchus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus leptorhynchus · Veure més »

Benthophilus macrocephalus

Benthophilus macrocephalus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus macrocephalus · Veure més »

Benthophilus magistri

Benthophilus magistri és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus magistri · Veure més »

Benthophilus mahmudbejovi

Benthophilus mahmudbejovi és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus mahmudbejovi · Veure més »

Benthophilus ragimovi

Benthophilus ragimovi és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels cipriniformes que es troba a la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus ragimovi · Veure més »

Benthophilus spinosus

Benthophilus spinosus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus spinosus · Veure més »

Benthophilus stellatus

Benthophilus stellatus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus stellatus · Veure més »

Benthophilus svetovidovi

Benthophilus svetovidovi és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels cipriniformes que es troba a la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Benthophilus svetovidovi · Veure més »

Bosc mixt hircà del Caspi

Lerik a Azerbaijan L'ecoregió Bosc mixt hircà de la Càspia o Jungles de l'Iran que es troba dins del bioma dels boscs mixts temperats de fulla ampla, és una zona de boscos exuberants de la terra baixa i montans que ocupen una superfície d'uns 55.000 km² prop de les ribes meridionals de la mar Càspia de l'Iran i Azerbaijan.

Nou!!: Mar Càspia і Bosc mixt hircà del Caspi · Veure més »

Bosc temperat de coníferes

Un bosc temperat de coníferes a Petroglyphs Provincial Park, Ontàrio, Canadà. Carpats d'Eslovàquia El bosc temperat de coníferes és un bioma terrestre que inclou zones com els boscos plujosos temperats de la província de Valdivia de Xile, els boscos plujosos de Nova Zelanda i Tasmània, oest d'Amèrica del Nord, nord-oest d'Europa i Islàndia i algunes zones de Noruega), sud del Japó, i est de la zona del Mar negre i la mar Càspia de Turquia i Geòrgia al nord de l'Iran. Les condicions molt humides donen lloc a molses i arbres molt grossos com la sequoia gegant (Sequoiadendron giganteum), Sequoia sempervirens, Pseudotsuga menziesii, Picea sitchensis,Fitzroya cupressoides i Kauri (Agathis australis). Aquests boscos són bastant rars i es donen només en petites zones d'Amèrica del nord, sud-oest d'Amèrica del Sud i nord de Nova Zelanda. Els Klamath-Siskiyou forests del nord-oest de Califòrnia i sud-oest d'Oregon tenen gran biodiversitat amb espècies endèmiques.

Nou!!: Mar Càspia і Bosc temperat de coníferes · Veure més »

Boscarla menjamosquits

La boscarla menjamosquits o el menjamosquits (Acrocephalus palustris) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) i del gènere Acrocephalus que habita zones humides des d'Anglaterra i Suècia fins a les vores de la Mar Càspia; també es troba com a hivernant a la costa sud-est d'Àfrica.

Nou!!: Mar Càspia і Boscarla menjamosquits · Veure més »

Bruce Fraser

Bruce Austin Fraser, 1r Baró Fraser del Cap Nord GCB KBE (5 de febrer de 1888 – 12 de febrer de 1981) va ser un almirall de la flota britànic durant la II Guerra Mundial.

Nou!!: Mar Càspia і Bruce Fraser · Veure més »

Bufo verrucosissimus

Bufo verrucosissimus és una espècie de gripau de la família Bufonidae.

Nou!!: Mar Càspia і Bufo verrucosissimus · Veure més »

Busqueta de Sykes

La busqueta de Sykes (Iduna rama) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones arbustives a prop de l'aigua del sud i est de l'Iran, Afganistan, i des de la mar Càspia fins a l'Himàlaia.

Nou!!: Mar Càspia і Busqueta de Sykes · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Mar Càspia і Buwàyhides · Veure més »

Cabirol

El cabirol (Capreolus capreolus) és el membre de la família Cervidae més petit d'Euràsia.

Nou!!: Mar Càspia і Cabirol · Veure més »

Cadusis

Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Cadusis · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Mar Càspia і Califat Abbàssida · Veure més »

Calmúquia

Mapa de Calmúquia Calmúquia, oficialment la República de Calmúquia, és una república de Rússia, situada a la regió del Caucas del Nord, al sud de Rússia.

Nou!!: Mar Càspia і Calmúquia · Veure més »

Calmucs

Els calmucs (alternativament, kalmucks, kalmuks, o kalmyki) són els descendents dels oirats, identitat històrica i col·lectiva dels pobles mongols occidentals.

Nou!!: Mar Càspia і Calmucs · Veure més »

Campanya de Pèrsia

La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Mar Càspia і Campanya de Pèrsia · Veure més »

Campanya del Caucas

El front del Caucas o Campanya del Caucas són els termes utilitzats per la historiografia per descriure els combats entre l'Exèrcit rus i l'Exèrcit otomà en l'àmbit de la Primera Guerra Mundial a la regió del Caucas, territori que tant l'Imperi Rus (membre dels Aliats) com l'Imperi Otomà (membre de les Potències Centrals) desitjaven controlar de cara a la postguerra.

Nou!!: Mar Càspia і Campanya del Caucas · Veure més »

Canal de Moscou

El Canal de Moscou —Канал и мени Москвы — dit també Canal Volga-Moscou fins a l'any 1947, és un canal navegable d'aigua que connecta el riu Moscova amb la principal via de transport per aigua de la Rússia europea que és el riu Volga.

Nou!!: Mar Càspia і Canal de Moscou · Veure més »

Canal navegable

Resclosa del canal Saint-Martin Un canal navegable és una via d'aigua creada de forma artificial per tal de facilitar el transport de persones i mercaderies normalment entre masses d'aigua ja existents, com llacs, rius o oceans i mitjançant diferents tipus d'embarcacions.

Nou!!: Mar Càspia і Canal navegable · Veure més »

Canal Volga-Don

El canal Volga–Don El Canal Volga-Don oficialment Canal de navegació Lenin Volga–Don (en rus:Волго–Донской судоходный канал имени В. И. Ленина abreujat com ВДСК) és un canal hidràulic que connecta el riu Volga i el riu Don en els seus punts on s'apropen més.

Nou!!: Mar Càspia і Canal Volga-Don · Veure més »

Capreolus

Capreolus és un gènere de cérvols de mida petita.

Nou!!: Mar Càspia і Capreolus · Veure més »

Capsigrany pàl·lid

El capsigrany isabelí o capsigrany pàl·lid (Lanius isabellinus) és una espècie d'ocell de la família dels lànids (Laniidae) que habita boscos clars, matolls, sabanes, estepes i terres de conreu des de l'Iran i la vora oriental de la mar Càspia, cap a l'est, fins a Mongòlia i zones properes de Rússia i la Xina.

Nou!!: Mar Càspia і Capsigrany pàl·lid · Veure més »

Carta portolana

Una carta portolana de 1541 La carta portolana és un tipus de mapa nàutic, típic de la cartografia portolana, que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conèixer els perills que s'hi podien trobar, com ara els corrents o la poca fondària.

Nou!!: Mar Càspia і Carta portolana · Veure més »

Caspiae Pylae

Les Portes Càspies (en Portae Caspiae) foren una sèrie de ports de muntanya pròxims a la mar Càspia coneguts perquè Alexandre el Gran hi va passar mentre perseguia el rei Darios després de Gaugamela.

Nou!!: Mar Càspia і Caspiae Pylae · Veure més »

Caspialosa curensis

Caspialosa curensis és una espècie de peix de la família dels clupeids i l'única espècie del gènere Caspialosa.

Nou!!: Mar Càspia і Caspialosa curensis · Veure més »

Caspiene

Caspiene fou una regió a l'est d'Armènia poblada pels caspis (kaspioi), a la boca del Kura.

Nou!!: Mar Càspia і Caspiene · Veure més »

Caspioplana pharyngosa

Caspioplana pharyngosa és una espècie endèmica de triclàdide dendrocèlid que habita a l'aigua salada de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Caspioplana pharyngosa · Veure més »

Caspiosoma caspium

Caspiosoma caspium és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Caspiosoma caspium · Veure més »

Caspis

Els caspis (llatí caspii, grec Κάσπιοι) foren una nació que vivia originàriament a la Mèdia, a la boca del Kur i a la rodalia d'una muntanya anomenada Mont Caspi.

Nou!!: Mar Càspia і Caspis · Veure més »

Catifa turca

LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.

Nou!!: Mar Càspia і Catifa turca · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Caucas · Veure més »

Caviar

Set tipus diferents de caviar El caviar és un aliment processat fet amb els ous de peix (fresa) no fertilitzats i salats obtinguts de diferents peixos.

Nou!!: Mar Càspia і Caviar · Veure més »

Cérvol comú de l'Europa Oriental

El cérvol comú de l'Europa Oriental (Cervus elaphus maral) és un mamífer herbívor de la família dels cèrvids, una subespècie del cérvol comú.

Nou!!: Mar Càspia і Cérvol comú de l'Europa Oriental · Veure més »

Còlera

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.

Nou!!: Mar Càspia і Còlera · Veure més »

Còlit ros

El còlit/còlbit ros, la còlbia rossa (coablanca rossa i culblanc a les Balears) (Oenanthe hispanica) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Nou!!: Mar Càspia і Còlit ros · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Mar Càspia і Cereal · Veure més »

Chondrostoma oxyrhynchum

Chondrostoma oxyrhynchum és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Chondrostoma oxyrhynchum · Veure més »

Circàssia

La Circàssia és una regió de la Rússia europea meridional, situada als vessants septentrionals del Caucas i compresa entre la mar Negra a l'oest i la mar Càspia a l'est.

Nou!!: Mar Càspia і Circàssia · Veure més »

Cirera

Cirera Cirera, també conegut com a guinda, és el fruit de diverses espècies arbòries del gènere Prunus, encara que comercialment s'aprofiti un nombre limitat d'espècies.

Nou!!: Mar Càspia і Cirera · Veure més »

Clima de l'Azerbaidjan

Carta de l'Azerbaidjan de la classificació climàtica de Köppen. Precipitació mitjana anual a l'Azerbaidjan (mm). El clima de l'Azerbaidjan és molt divers.

Nou!!: Mar Càspia і Clima de l'Azerbaidjan · Veure més »

Clupeonella

Clupeonella és un gènere de peixos pertanyent a la família dels clupeids.

Nou!!: Mar Càspia і Clupeonella · Veure més »

Clupeonella cultriventris

Clupeonella cultriventris és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.

Nou!!: Mar Càspia і Clupeonella cultriventris · Veure més »

Clupeonella engrauliformis

Clupeonella engrauliformis és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.

Nou!!: Mar Càspia і Clupeonella engrauliformis · Veure més »

Clupeonella grimmi

Clupeonella grimmi és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.

Nou!!: Mar Càspia і Clupeonella grimmi · Veure més »

Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

Nou!!: Mar Càspia і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »

Continent

348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Nou!!: Mar Càspia і Continent · Veure més »

Corb marí pigmeu

El corb marí pigmeu (Microcarbo pigmeus), corb marí menut a les Balears, és un ocell marí de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae) que habita zones humides d'Euràsia.

Nou!!: Mar Càspia і Corb marí pigmeu · Veure més »

Corriol asiàtic

El corriol asiàtic (Charadrius asiaticus) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita deserts i estepes àrides de l'Àsia Central, al nord-est de l'Iran, sud de Rússia i àrea del nord de la mar Càspia, nord del Kazakhstan i nord-oest de la Xina.

Nou!!: Mar Càspia і Corriol asiàtic · Veure més »

Corriol de Leschenault

'' Charadrius leschenaultii '' El corriol de Leschenault (Charadrius leschenaultii) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita vores de rius i llacs, zones de pedra pelada i estepes àrides de l'Àsia Central, a Turquia, Pròxim Orient, i des de la vora oriental de la mar Càspia fins al nord de la Xina i Mongòlia.

Nou!!: Mar Càspia і Corriol de Leschenault · Veure més »

Corto Maltès

Corto Maltès (Corto Maltese, en la versió original) és una sèrie de còmics i un personatge de ficció creat pel dibuixant italià Hugo Pratt, el 1967.

Nou!!: Mar Càspia і Corto Maltès · Veure més »

Cosacs

Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.

Nou!!: Mar Càspia і Cosacs · Veure més »

Crocidura caspica

Crocidura caspica és una espècie de mamífer eulipotifle de la família de les musaranyes (Soricidae) que es troba a les regions costaneres del sud-oest de la mar Càspia: l'Iran i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Mar Càspia і Crocidura caspica · Veure més »

Cuereta blanca

Cuereta blanca in ''Nederlandsche Vogelen'', Vol. 2 (1789) La cuereta blanca, cueret, cueta blanca, titina/titeta blanca, gafarda, perpissa, pastorella o enganyapastors (Motacilla alba) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.

Nou!!: Mar Càspia і Cuereta blanca · Veure més »

Cultura d'Andrónovo

La cultura d'Andrónovo és un conjunt de cultures locals similars de l'edat del bronze que floriren al voltant del 2100-1400 aC a Sibèria occidental i a la part occidental de l'estepa asiàtica.

Nou!!: Mar Càspia і Cultura d'Andrónovo · Veure més »

Cultura dels kurgans

La cultura dels kurgans fou una cultura neolítica que es va desenvolupar abans del III mil·lenni aC al sud d'Ucraïna i Rússia.

Nou!!: Mar Càspia і Cultura dels kurgans · Veure més »

Cultura iamna

2300 aC. S'esmenten la cultura de la ceràmica cordada ''(Corded Ware)'', la cultura de l'àmfora globular ''(Globular Amphora)'' i la cultura de Baden estepes del nord de la mar Negra i la mar Càspia. S'esmenten els boscos temperats ''(Temperate forest)'' del centre-nord d'Europa i la inhòspita taigà de Rússia Enterrament de la cultura de tombes iamna, a l'óblast de Volgograd La cultura iamna (iamna significa 'forat' en ucraïnès i rus) o «cultura del sepulcre» és una de les últimes cultures del final de l'edat del coure (o era calcolítica) i començaments de l'edat del bronze, a la regió de Buh meridional, Dnièster, Ural (estepa del Pont, Caspi).

Nou!!: Mar Càspia і Cultura iamna · Veure més »

Cultura Srubna

Una cabana reconstruïda de la cultura Srubna La cultura Srubna (en rus, культура Срубная; en ucraïnès, культура Зрубна), va ser una cultura de l'Edat del bronze tardà (1600 aC-1200 aC).

Nou!!: Mar Càspia і Cultura Srubna · Veure més »

Daguestan

El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Daguestan · Veure més »

Daguestànskie Ogní

Daguestànskie Ogní (Дагъустандин ЦӀаяр; Дагеста́нские Огни́) és una ciutat de la República del Daguestan, a la Federació Russa.

Nou!!: Mar Càspia і Daguestànskie Ogní · Veure més »

Dahes

Els dahes (en llatí Dahae; en persa داه‍ان 'Dāhān'; en grec antic Δάοι, Δάαι, Δαι, Δάσαι 'Dáoi, Dáai, Dai, Dasai'; en sànscrit 'Dasa'; en xinès 大益 'Dayi') eren una tribu de les estepes de l'est de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Dahes · Veure més »

Datames

Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.

Nou!!: Mar Càspia і Datames · Veure més »

Daylam

Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Mar Càspia і Daylam · Veure més »

Dírbia

Dírbia o país dels dirbes (Dyrbae) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida, una satrapia menor dins la satrapia de Sogdiana (que al seu torn era una de les que formaven la gran satrapia de Bactriana).

Nou!!: Mar Càspia і Dírbia · Veure més »

Delta fluvial

group.

Nou!!: Mar Càspia і Delta fluvial · Veure més »

Depressió (geologia)

Depressió (geologia) Una depressió és en geomorfologia una porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna.

Nou!!: Mar Càspia і Depressió (geologia) · Veure més »

Depressió aralocaspiana

Mapa de la mar Càspia i el mar d'Aral; el color groc indica la conca de drenatge caspiana La depressió aralocaspaiana és una depressió amb terres baixes entre Europa i Àsia al voltant de la mar d'Aral i el nord de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Depressió aralocaspiana · Veure més »

Depressió de Turan

Mapa de la zona de la Mar Càspia i la Mar d'Aral; en groc es mostra la conva de drenatge del Caspi La depressió de Turan, plana turànica o conca turànica és una depressió de clima desèrtic que s'estén des del sud del Turkmenistan a través de l'Uzbekistan i el Kazakhstan, des de la serralada de Kopet Dag fins a la depressió del riu Turgai, al Kazakhstan.

Nou!!: Mar Càspia і Depressió de Turan · Veure més »

Depressió del Caspi

La depressió del Caspi i el nord de la mar Càspia des de l'espai La depressió del Caspi o depressió caspiana (en rus:Прикаспийская низменность) és una regió plana que es troba a la part nord de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Depressió del Caspi · Veure més »

Depressió del Kumà-Mànitx

Ubicació de la depressió del Kumà-Mànitx La depressió del Kumà-Mànitx (en rus: Кумо-Манычская впадина, kumo-Manitxskaja vpadina) és una depressió del sud de Rússia que separa la plana europea oriental, al nord, de la regió del Caucas, al sud.

Nou!!: Mar Càspia і Depressió del Kumà-Mànitx · Veure més »

Derbices

Derbices o derbicis (llatí: derbiccae, grec derbikkai) foren un poble aparentment escita establert a Margiana, a l'esquerra del Oxus, entre aquest riu i la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Derbices · Veure més »

Desert septentrional de l'Àsia Central

El desert septentrional de l'Àsia Central és una ecoregió de l'ecozona paleàrtica, definida pel WWF (clau d'ecoregió: PA1310), que comprèn un vasta àrea compresa entre el Kazakhstan meridional i l'Uzbekistan.

Nou!!: Mar Càspia і Desert septentrional de l'Àsia Central · Veure més »

Dictadura de la Càspia Central

La Dictadura de la Càspia Central (en rus: Диктатура Центрокаспия, Diktatura Tsentrokaspiya) (en àzeri: Sentrokaspi Diktaturası) fou un govern menxevic que va existir de l'agost del 1918 al setembre de 1918 a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Mar Càspia і Dictadura de la Càspia Central · Veure més »

Dinastia Anuixtigínida

La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

Nou!!: Mar Càspia і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

Dinastia safàvida

La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.

Nou!!: Mar Càspia і Dinastia safàvida · Veure més »

Dinastia seljúcida

300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.

Nou!!: Mar Càspia і Dinastia seljúcida · Veure més »

Districte de Dihistan

El districte de Dihistan (persa: dihistān, دهستان, "El país de molts pobles" fou un antic districte agrícola situat a la part nord del curs inferior del riu Atrek. La capital fou Akhur. Estava entre el Gurgan i Khwarizm a quatre dies de camí al nord del Gurgan (Djurdjan). En aquest districte hi havia una ribat (fortalesa frontera) coneguda com a fortalesa de Dihistan que Barthold considera que fou la capital del districte. Avui dia forma part de la província de Balkan al Turkmenistan, al sud-est de la mar Càspia. El seu nom derivaria del poble dels dahes (llatí dahaes) un clan part. Segons Ibn-Hawkal la regió era poblada només per pescadors que treballaven a la costa de la mar Càspia, però segons Al-Mukaddasi tenia 24 poblets, i era una regió amb fort poblament. Avui dia està deserta i sense habitar. El lloc principal són les ruïnes de Mashhad-i Misriyan que ha estat inscrit a la llista orientativa de la UNESCO des del 25 de febrer de 1998 segons els criteris (i)(ii)(iii)(iv)(v) de la comissió. La fortalesa de Dihistan era la més important ciutat de l'oest del Turkmenistan als segles XI i XIV, situada en la ruta de la seda del Gorgan al Khwarizm. Els monuments restants són un minaret construït l'any 1004/1005, i un altre construït dos-cents anys més tard que és una part de la mesquita d'Ala al-Din Muhammad Shah de Khwarizm. La ciutat estava envoltada d'un doble mur i s'estén sobre dos-cents hectàrees. A set quilòmetres al nord-est es troba la necròpolis de Mashhad-i Misriyan on hi ha les restes de vint mausoleus. Cinc d'ells són encara visibles, entre els quals la important mesquita de Shir Kabir. Hi ha indicis de nombroses tombes datant del III mil·lenni aC.

Nou!!: Mar Càspia і Districte de Dihistan · Veure més »

Districte Federal del Caucas Nord

El Districte Federal del Caucas Nord (en rus Северо-Кавказский федеральный округ, Sévero-Kavkazski federalni ókrug) és un dels nou districtes federals de Rússia.

Nou!!: Mar Càspia і Districte Federal del Caucas Nord · Veure més »

Districte Federal del Sud

El Districte Federal del Sud, o Districte Federal Meridional (en rus Южный федеральный округ, Iujni federalni ókrug), és un dels nou districtes federals de Rússia.

Nou!!: Mar Càspia і Districte Federal del Sud · Veure més »

Divisòria continental

Grans divisòries continentals, mostrant el drenatge en els principals mars i oceans del món. Les zones grises són conques endorreiques que no desguassen a la mar. Una divisòria o divisió continental (en anglès, Continental Divide) és una divisòria, línia geogràfica traçada sobre el terreny, que marca la frontera entre dos vessants hidrogràfiques a escala continental, de manera que les aigües que cauen en un costat de la línia viatgen a un oceà o massa d'aigua, i les aigües de l'altre costat, arriben a un altre, generalment en la part oposada del continent.

Nou!!: Mar Càspia і Divisòria continental · Veure més »

Dondi-Yurt

Dondi-Yurt és un museu privat, obert el 2008 a Urus Martan, a Txetxènia.

Nou!!: Mar Càspia і Dondi-Yurt · Veure més »

Eclipsi solar del 29 de març de 2006

El 29 de març de 2006 es va produir un eclipsi solar total.

Nou!!: Mar Càspia і Eclipsi solar del 29 de març de 2006 · Veure més »

Economia de l'Azerbaidjan

´ Extracció de petroli prop de Bakú. Leconomia de l'Azerbaidjan és una economia en transició en la qual l'estat continua exercint un paper molt important.

Nou!!: Mar Càspia і Economia de l'Azerbaidjan · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Mar Càspia і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Economia de la Unió Soviètica

El Sistema Econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat estatal dels mitjans de producció, dins de la teoria general marxista-leninista.

Nou!!: Mar Càspia і Economia de la Unió Soviètica · Veure més »

Ekranoplà

A-90 Orlyonok Un ekranoplà (en rus: экраноплан) és un vehicle semblant a un avió, encara que gairebé mai surt de la influència de l'efecte terra (a pocs metres d'altitud), on vola sobre un matalàs d'aire de manera similar a com ho faria un aerolliscador.

Nou!!: Mar Càspia і Ekranoplà · Veure més »

Elam

Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.

Nou!!: Mar Càspia і Elam · Veure més »

Elbrús

LElbrús és una muntanya situada al Caucas occidental, a la república russa de Kabardino-Balkària, a prop de la frontera amb Karatxai-Txerkèssia i Geòrgia.

Nou!!: Mar Càspia і Elbrús · Veure més »

Elburz

Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).

Nou!!: Mar Càspia і Elburz · Veure més »

Eleccions legislatives al Kazakhstan de 2004

El 19 de setembre i el 3 d'octubre de 2004 es van celebrar les dues voltes de les eleccions legislatives al Kazakhstan.

Nou!!: Mar Càspia і Eleccions legislatives al Kazakhstan de 2004 · Veure més »

Elisabet Kozlova

Elisabet Vladimirovna Kozlova nascuda Puixkariova (Krasnoe Selo, Imperi rus, 19 d'agost de 1892 – Leningrad –Sant Peterburg–, Unió Soviètica, 10 de febrer de 1975) fou una ornitòloga russa que va treballar en l'avifauna asiàtica, des de Rússia fins a l'altiplà tibetà.

Nou!!: Mar Càspia і Elisabet Kozlova · Veure més »

Emreli

Emreli (Imrali o Emrali) fou una tribu turcmana del Turkmenistan.

Nou!!: Mar Càspia і Emreli · Veure més »

Endorreisme

conca endorreica del Tarim, a la Xina nord-occidental Conca endorreica mostrant entrada d'aigua. El llac és l'Üreg Nuur, a la Depressió dels Gran Llacs a la Mongòlia occidental L'endorreisme (terme creat pel geògraf De Martonne del grec: endon, 'interior' i rhein, 'fluir') o conca endorreica és la xarxa hidrogràfica que no troba una sortida cap a rius i oceans.

Nou!!: Mar Càspia і Endorreisme · Veure més »

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Mar Càspia і Escites · Veure més »

Escola cartogràfica mallorquina

Detall de l'atles català, la primera rosa dels vents mostrada en un mapa. Observi's l'Estel Polar ajustat al N. Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography, (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e. Marsella, Messina i Nàpols). Una prova palesa de l'ús acadèmic correcte del terme Cartografia Catalana és el nom d'Atles Català mantingut fins avui dia, per a definir un mapa que s'atribueix a un autor mallorquí.

Nou!!: Mar Càspia і Escola cartogràfica mallorquina · Veure més »

Espècie invasora

Una espècie invasora, la tortuga de Florida, que ha arraconat la tortuga d'estany ''(Emys orbicularis)'' autòctona. Una espècie invasora o invasiva és una espècie viva que esdevé un agent de pertorbació nociu en el marc de la biodiversitat autòctona o global a nivell del planeta.

Nou!!: Mar Càspia і Espècie invasora · Veure més »

Esport a l'Azerbaidjan

Lesport a l'Azerbaidjan té unes arrels molt profundes i, fins i tot actualment, s'hi practiquen esports tant tradicionals com moderns.

Nou!!: Mar Càspia і Esport a l'Azerbaidjan · Veure més »

Estat sense litoral

Estats sense litoral arreu del món (en vermell els que es troben envoltats d'altres estats sense sortida al mar). Un estat sense litoral és, d'acord amb el que estableix l'article 124.1.a) de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar de 1982, un estat que no té costa marítima. Aquesta Convenció reconeix una sèrie de drets als estats sense litoral, que es detallen a continuació.

Nou!!: Mar Càspia і Estat sense litoral · Veure més »

Estepa desèrtica

Estepa desèrtica a la Conca de Qaidam, Xina L’estepa desèrtica és una part del bioma estepa, la zona de transició o ecotó entre l'estepa pròpiament dita i el desert.

Nou!!: Mar Càspia і Estepa desèrtica · Veure més »

Esterlet

Il·lustració del 1858 Exemplar en un aquàrium de Praga L'esterlet (Acipenser ruthenus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.

Nou!!: Mar Càspia і Esterlet · Veure més »

Estret de Turgai

Lestret de Turgai o mar de Turgai va ser una gran massa d'aigua salada poc profunda (un mar epicontinental) del Mesozoic i Cenozoic.

Nou!!: Mar Càspia і Estret de Turgai · Veure més »

Esturió beluga

L'esturió beluga o esturió europeu (Huso huso) és una espècie de peix actinopterigi de l'ordre dels acipenseriformes.

Nou!!: Mar Càspia і Esturió beluga · Veure més »

Esturió oscietra

Esturió oscietra Segell de Moldàvia del 2007 L'esturió oscietra (Acipenser gueldenstaedtii) és una espècie de peix actinopterigi pertanyent a la família dels acipensèrids.

Nou!!: Mar Càspia і Esturió oscietra · Veure més »

Esturió persa

L'esturió persa (Acipenser persicus) és una espècie de peix actinopterigi de l'ordre dels acipenseriformes, amenaçada d'extinció.

Nou!!: Mar Càspia і Esturió persa · Veure més »

Esturió sevruga

Il·lustració de l'any 1695 L'esturió sevruga (Acipenser stellatus) és una espècie de peix actinopterigi de l'ordre dels acipenseriformes, molt apreciada pel seu caviar que viu a la Mar Negra, el Mar d'Azov i la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Esturió sevruga · Veure més »

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Nou!!: Mar Càspia і Euràsia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Mar Càspia і Europa · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Mar Càspia і Expansió de l'islam · Veure més »

Expedició alemanya al Caucas

L'expedició alemanya al Caucas va ser una expedició militar enviada el 8 de juny de 1918 per l'Imperi Alemany a la Rússia Transcaucàsia durant la Campanya del Caucas de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Mar Càspia і Expedició alemanya al Caucas · Veure més »

Expedicions dels rus al mar Caspi

IX fins a mitjans del XI. Les dates en blau assenyalen els principals atacs; la zona demarcada en porpra indica l'àrea afectada per la invasió de 913. Els noms dels estats són una representació de la situació política c. 950. Les expedicions dels rus en el mar Caspi van ser una sèrie d'atacs militars efectuats pels rus entre els anys 864 i 1041 en les costes del mar Caspi.

Nou!!: Mar Càspia і Expedicions dels rus al mar Caspi · Veure més »

Exploració de Saturn

Il·lustració utilitzant les dades d'exploració, com es revela a ''Sternstunden'' a Oberhausen Lexploració de Saturn s'ha fet exclusivament per sondes no tripulades.

Nou!!: Mar Càspia і Exploració de Saturn · Veure més »

Faisà comú

'' Ou de Phasianus colchicus '' '' Esquelet de Phasianus colchicus '' El faisà comú (Phasianus colchicus), és un ocell de la família dels faisans (Phasianidae).

Nou!!: Mar Càspia і Faisà comú · Veure més »

Farasmanes (rei)

Farasmanes (Pharasmanes) fou un rei escita de la tribu o grup dels corasmis.

Nou!!: Mar Càspia і Farasmanes (rei) · Veure més »

Fat·h-Alí Xah Qajar

Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Mar Càspia і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »

Fauna de l'Azerbaidjan

''Canis lupus'' La fauna de l'Azerbaidjan consta de diversos membres del regne animal, que habiten en ecosistemes marins, costaners, forestals, alpí, subalpí, de terres baixes i deserts.

Nou!!: Mar Càspia і Fauna de l'Azerbaidjan · Veure més »

Ferrocarril del Caucas del Nord

Seu del ferrocarril a Rostov del Don. El ferrocarril del Caucas del Nord - Северо-Кавказская железная дорог - és una línia de ferrocarril de Rússia, al Caucas del Nord que uneix la mar d'Azov, la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Ferrocarril del Caucas del Nord · Veure més »

Ferrocarril Transasiàtic

El Ferrocarril Transasiàtic (conegut internacionalment amb el nom anglès de Trans-Asian Railway i les seves sigles TAR) és un projecte per crear una xarxa integrada de transport de mercaderies per ferrocarril a través d'Europa i Àsia.

Nou!!: Mar Càspia і Ferrocarril Transasiàtic · Veure més »

Ferrocarril Transcaspià

El ferrocarril Transcaspià fou una via fèrria estratègica de l'Imperi Rus.

Nou!!: Mar Càspia і Ferrocarril Transcaspià · Veure més »

Ferrocarril Transiranià

El ferrocarril Transiranià (a vegades anomenat transpersa) fou una xarxa ferroviària de l'Iran executada finalment el 1936 i construïda mercès als ingressos pel petroli.

Nou!!: Mar Càspia і Ferrocarril Transiranià · Veure més »

Fiódor Raskólnikov

Fiódor Fiodórovitx Raskólnikov (Фёдор Фёдорович Раскольников) (Sant Petersburg, Rússia, 28 de gener de 1892 – Niça, França, 12 de setembre de 1939),Zalessky K.A. Stalin Imperia Moscow, Veche, 2002 citing by de nom real Fiodor Ilín (Фёдор Ильин) va ser un militar i polític bolxevic, comandant de la flota del Bàltic i ambaixador soviètic.

Nou!!: Mar Càspia і Fiódor Raskólnikov · Veure més »

Flota del Nord

La Flota del Nord Bandera Roja era la Flota de la Marina Soviètica amb accés als mars de Barentsz, de Noruega, els oceans Àrtic i Atlàntic, responsable de la defensa de la Rússia nord-occidental.

Nou!!: Mar Càspia і Flota del Nord · Veure més »

Foca del Caspi

La foca del Caspi (Pusa caspica) és una de les espècies més petites de les foques veritable i es troba exclusivament a la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Foca del Caspi · Veure més »

Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)

El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Mar Càspia і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial) · Veure més »

Front Oriental de la Segona Guerra Mundial

El Front Oriental de la Segona Guerra Mundial són una sèrie d'enfrontaments militars entre el Tercer Reich i els seus veïns orientals, particularment la Unió Soviètica, en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Mar Càspia і Front Oriental de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Frontera entre el Turkmenistan i el Kazakhstan

La frontera entre el Turkmenistan i el Kazakhstan és una frontera que s'estén 379 kilòmetres en sentit est-oest en una corba que voreja la depressió Garabogazköl, separant el nord-est del Turkmenistan (província de Balkan) del sud-oest del Kazakhstan (província de Manguistau).

Nou!!: Mar Càspia і Frontera entre el Turkmenistan i el Kazakhstan · Veure més »

Frontera entre l'Iran i el Turkmenistan

La frontera entre l'Iran i el Turkmenistan és la frontera de 992 kilòmetres en sentit est-oest que separa el sud del Turkmenistan (províncies d'Ahal i Balkan) del nord-est de l'Iran (províncies de Golestan, Razavi Khorasan i Khorasan Nord).

Nou!!: Mar Càspia і Frontera entre l'Iran i el Turkmenistan · Veure més »

Frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan

La frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan és la frontera de 689 kilòmetres en sentit est-oest que separa el sud de l'Azerbaidjan del nord-oest de l'Iran (províncies d'Ardabil, Azerbaidjan Est i Azerbaidjan Oest).

Nou!!: Mar Càspia і Frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan · Veure més »

Frontera entre Rússia i el Kazakhstan

La frontera entre Rússia i Kazakhstan és la frontera de 7.644 kilòmetres en sentit oest-est que separa el nord del Kazakhstan (províncies de Kazakhstan Occidental, Aktobé, Kostanai, Kazakhstan Nord, Pavlodar, i Kazakhstan Oriental, del sud-est de Rússia (províncies d'Astracan, Volgograd i Saràtov, Orenburg, Txeliàbinsk, Kurgan, Tiumén, Omsk, Novossibirsk, el territori de l'Altai i la república de l'Altai). Fou delimitada en 1930 entre la República Socialista Soviètica del Kazakhstan i la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia, i establerta com a frontera internacional amb la dissolució de la Unió Soviètica en 1991. Ambdós estats arriabren a un acord de delimitació fronterera que entrà en vigor en 2006.

Nou!!: Mar Càspia і Frontera entre Rússia i el Kazakhstan · Veure més »

Frontera entre Rússia i l'Azerbaidjan

La frontera entre Rússia i l'Azerbaidjan és la frontera de 284 kilòmetres en sentit est-oest que separa el nord de l'Azerbaidjan del sud-est de Rússia (Daguestan), al Caucas.

Nou!!: Mar Càspia і Frontera entre Rússia i l'Azerbaidjan · Veure més »

Gaig terrestre de Pander

El gaig terrestre de Pander (Podoces panderi) és un ocell de la família dels còrvids (Corvidae).

Nou!!: Mar Càspia і Gaig terrestre de Pander · Veure més »

Garabogazköl

El golf de '''Garabogazköl''', al centre de la costa oriental de la mar Càspia El Garabogazköl o Kara-Bogaz-Gol (en turcman, literalment, 'llac de la gola negra') és un accident geogràfic de l'Àsia Central.

Nou!!: Mar Càspia і Garabogazköl · Veure més »

Gastronomia de l'Iran

La gastronomia de l'Iran és la gastronomia tradicional de l'Iran, antigament Pèrsia.

Nou!!: Mar Càspia і Gastronomia de l'Iran · Veure més »

Gastronomia del Kazakhstan

Preparació de menjar a Almati (Kazakhstan). La gastronomia del Kazakhstan són els hàbits i costums culinaris dels habitants del Kazakhstan.

Nou!!: Mar Càspia і Gastronomia del Kazakhstan · Veure més »

Gat de la jungla

El gat de la jungla (Felis chaus) és una espècie gat de mida mitjana del gènere Felis, considerada la més gran del seu gènere.

Nou!!: Mar Càspia і Gat de la jungla · Veure més »

Gat de la sorra

Gat margarita al zoo de Bristol, Anglaterra El gat de la sorra (Felis margarita) és un petit gat salvatge que viu als desert africans i asiàtics.

Nou!!: Mar Càspia і Gat de la sorra · Veure més »

Gat de Pallas

El gat de Pallas (Otocolobus manul), és un petit fèlid salvatge de l'Àsia Central.

Nou!!: Mar Càspia і Gat de Pallas · Veure més »

Gat salvatge asiàtic

Il·lustració de Thomas Hardwicke. Pell del gat salvatge asiàtic. El gat salvatge asiàtic o gat ornat (Felis silvestris ornata) és una subespècie del gat salvatge (Felis silvestris) que es troba des de l'Índia fins a l'Iran.

Nou!!: Mar Càspia і Gat salvatge asiàtic · Veure més »

Gavià caspi

El gavià caspi (Larus cachinnans) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners, cria als mars Negre i Caspi i el Kazakhstan oriental.

Nou!!: Mar Càspia і Gavià caspi · Veure més »

Gavinot capnegre

El gavinot capnegre (Ichthyaetus ichthyaetus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita, en estiu, les vores dels mars interiors i llacs salats de l'Àsia Central, a Crimea, costa dels Mars Caspi i d'Aral, nord del Kazakhstan, sud-est del Massís de l'Altai, Muntanyes del Pamir i Mongòlia.

Nou!!: Mar Càspia і Gavinot capnegre · Veure més »

Gómer

Gómer (en hebreu גֹּמֶר, Gómer; en hebreu tiberienc Gōmer) va ser el fill major de Jàfet, i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarmà, segons la «Taula de Nacions» de la Bíblia hebrea (Gènesi, 10), considerats els avantpassats dels armenis, els cimmeris, els escites, els gal·lesos, els pictes, els irlandesos, els germànics, i dels que els actuals grecs anomenen gàlates (antigament anomenats gomerites).

Nou!!: Mar Càspia і Gómer · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Mar Càspia і Geòrgia · Veure més »

Geles

Els geles (en llatí gelae, en grec Γῆλαι o Γέλαι) eren un poble que vivia la vora de la mar Càspia, al districte avui anomenat Gilan un territori que segurament va prendre el nom d'aquest poble.

Nou!!: Mar Càspia і Geles · Veure més »

Gener Negre

El Gener Negre (Qara Yanvar, Чёрный январь) va tenir lloc el 20 de gener 1990 a Bakú (la capital de República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, avui Azerbaidjan).

Nou!!: Mar Càspia і Gener Negre · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Mar Càspia і Genguis Khan · Veure més »

Geografia d'Àsia

L'Àsia en color verd Imatge per satèl·lit d'Àsia L'Àsia, que es troba gairebé exclusivament a l'hemisferi nord, a l'est d'Euràsia, és el més gran dels set continents del món amb 43.810.582 km² i el 8,6% de la superfície de la Terra i el 29,4% de la superfície terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Geografia d'Àsia · Veure més »

Geografia de Geòrgia

Pic de Xkhara, a prop d'Uixguli Geòrgia és un estat de l'Europa de l'Est, situat a les costes orientals de la Mar Negra, al sud del Caucas.

Nou!!: Mar Càspia і Geografia de Geòrgia · Veure més »

Geografia de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan o Азәрбајҹан), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és un estat caucàsic.

Nou!!: Mar Càspia і Geografia de l'Azerbaidjan · Veure més »

Geografia de l'Iran

Iran és un país dominat per l'altiplà iranià, rodejat per diverses cadenes muntanyoses, com les muntanyes Zagros (al sud-oest) i els Elburz (al nord); i en aquesta última hi ha el Damavand que amb 5.610 m, és el punt més alt del país.

Nou!!: Mar Càspia і Geografia de l'Iran · Veure més »

Geografia de Rússia

Rússia Planes de Sibèria Occidental, el riu Vasyugan Riu a prop de Saranpaul Rússia és el país més gran del món i s'estén per gairebé tot el nord del supercontinent d'Euràsia: ocupa el nord d'Àsia (1/3 del total continental) i l'est d'Europa, respectivament el 74,7% i el 25,3% del seu territori.

Nou!!: Mar Càspia і Geografia de Rússia · Veure més »

Geografia del Kazakhstan

El llac Khaindí (sud-oest del Kazakhstan) La República del Kazakhstan, situada entre la mar Càspia i el massís de l'Altai, és una immensa estepa que té a la seva part sud el desert de Khizilkhum, entre el mar d'Aral i la Betpakhdalà.

Nou!!: Mar Càspia і Geografia del Kazakhstan · Veure més »

Geografia del Turkmenistan

Geografia del Turkmenistan. El Turkmenistan és un país de l'Àsia Central, enclavat en la seva major part a la depressió del Turan (situada entre la mar Càspia i el mar d'Aral), i ocupat gairebé íntegrament pel desert de Karakum i l'altiplà de Karabil.

Nou!!: Mar Càspia і Geografia del Turkmenistan · Veure més »

Gestió del litoral

La gestió del litoral és defensa contra les inundacions i l'erosió, i les tècniques que frenen l'erosió per reclamar terres.

Nou!!: Mar Càspia і Gestió del litoral · Veure més »

Gilaki

El gilaki és una de les llengües iràniques del grup nord-occidental.

Nou!!: Mar Càspia і Gilaki · Veure més »

Gilan

Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Gilan · Veure més »

Gleditsia caspica

Gleditsia caspica és una espècie de planta del gènere Gleditsia és planta nativa d'Àsia occidental al Caucas de l'Azerbaidjan i l'Iran septentrional pop de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Gleditsia caspica · Veure més »

Gobius macrocephalus

Gobius macrocephalus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Gobius macrocephalus · Veure més »

Gonbad-e Qabus

Gonbad-e Qābus (persa گنبدقابوس) o Gonbad-e Kāvus (persa گنبدكاووس) (també Gonbad-e Ghābus o Gonbad-i Ghāboos) és una ciutat de l'Iran a la província de Golestan.

Nou!!: Mar Càspia і Gonbad-e Qabus · Veure més »

Goran

Goran (àrab Guran) és una ètnia iraniana, que viu principalment a la regió de Qasr-i Shirin i les vessants de la muntanya Kuh-i Shahan Dalahu.

Nou!!: Mar Càspia і Goran · Veure més »

Gorgan (ciutat)

Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.

Nou!!: Mar Càspia і Gorgan (ciutat) · Veure més »

Gotarces II de Pàrtia

Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.

Nou!!: Mar Càspia і Gotarces II de Pàrtia · Veure més »

Govern de l'Ural

El govern de l'Ural fou un govern antibolxevic a l'antic govern (o província) tsarista de l'Ural establert el 1918 i que va durar fins al gener de 1920.

Nou!!: Mar Càspia і Govern de l'Ural · Veure més »

Gran Caucas

Foto de satèl·lit del Caucas El Gran Caucas (Большо́й Кавка́з, Bolxoi Kavkaz; დიდი კავკასიონი, Didi Kavkasioni; Йоккха Кавказ, Iokkha Kavkaz; Böyük Qafqaz Dağları) és la serralada més gran de les muntanyes del Caucas.

Nou!!: Mar Càspia і Gran Caucas · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Mar Càspia і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Gran Horda Nogai

La Gran Horda Nogai fou el principal grup dels nogais a la mort d'Edigu (Idiku), que van emigrar a l'est del Volga i van acampar al Jaik (riu Ural) i al Yemba.

Nou!!: Mar Càspia і Gran Horda Nogai · Veure més »

Gran planúria europea

La Gran planúria europea (accident geogràfic-formes del relleu), coneguda també com a Plana del Nord d'Europa, és una extensa planura que abasta gran part de la meitat septentrional del continent europeu, des de la costa de l'Atlàntic, al nord dels Pirineus, fins a la serralada dels Urals a l'est.

Nou!!: Mar Càspia і Gran planúria europea · Veure més »

Grua siberiana

La grua siberiana (Leucogeranus leucogeranus) és una espècie d'ocell de la família dels grúids (Gruidae) que habita aiguamolls, vores de llacs i tundra de Sibèria, a les terres baixes del Riu Obi i a Iakutia.

Nou!!: Mar Càspia і Grua siberiana · Veure més »

GUAM

GUAM (en ciríl·lic: ГУАМ) és un acord regional entre quatre països de la CEI: '''G'''eòrgia, '''U'''craïna, l''''A'''zerbaidjan i '''M'''oldàvia.

Nou!!: Mar Càspia і GUAM · Veure més »

Guerra contra els sayyids de Mazanderan

La guerra contra els sayyids de Mazanderan fou un conflicte militar que va enfrontar a Tamerlà i el seu kanat Txagatai amb els sayyids maraixis de Mazanderan (Amol i Sari principalment); es va desenvolupar el 1392 i va suposar la submissió completa d'aquests sayyids.

Nou!!: Mar Càspia і Guerra contra els sayyids de Mazanderan · Veure més »

Guerra de l'Alt Karabakh

La Guerra de l'Alt Karabakh fou un conflicte armat ocorregut entre febrer de 1988 i maig de 1994, al petit enclavament ètnic de l'Alt Karabakh (o Nagorno-Karabakh), a la regió sud-est del Caucas, una antiga província soviètica poblada per armenis i envoltada completament per la República de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Mar Càspia і Guerra de l'Alt Karabakh · Veure més »

Guerra del Caucas

La Invasió Russa del Caucas, més coneguda a Rússia com la Guerra del Caucas, es refereix al conjunt d'accions militars de l'imperi Rus, entre 1817 i 1864, destinades a la conquesta de Txetxènia, el Daguestan i els diferents territoris del nord del Caucas.

Nou!!: Mar Càspia і Guerra del Caucas · Veure més »

Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941)

La Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient de 941 va tenir lloc durant el regnat d'Ígor de Kíev.

Nou!!: Mar Càspia і Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941) · Veure més »

Guerra russo-persa (1804-1813)

La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial.

Nou!!: Mar Càspia і Guerra russo-persa (1804-1813) · Veure més »

Guerra turco-persa (1730-1736)

La guerra turco-persa de 1730-1736 (جنگ ایران و عثمانی (۱۷۳۰-۱۷۳۵), 1730-1736 Osmanlı-İran Savaşı) fou un conflicte militar l'Imperi safávida i l'Imperi Otomà entre 1730 i 1735/1736.

Nou!!: Mar Càspia і Guerra turco-persa (1730-1736) · Veure més »

Gustav Rose

Gustav Rose (18 de març de 1798 – 15 de juliol de 1873) va ser un mineralòleg alemany.

Nou!!: Mar Càspia і Gustav Rose · Veure més »

Gymnocephalus cernua

Exemplar fotografiat al nord d'Itàlia. Il·lustració del 1909 Distribució geogràfica a Nord-amèrica (en vermell) Gymnocephalus cernua és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Gymnocephalus cernua · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Mar Càspia і Haiximita · Veure més »

Hajim Muhammad

Hajim Muhammad fou kan de Khwarizm (1557-1602), fill d'Avanek Khan.

Nou!!: Mar Càspia і Hajim Muhammad · Veure més »

Hamazasp I d'Ibèria

Hamazasp I o Amazasp I d'Ibèria fou un rei d'Ibèria que hauria regnat des de vers el 103 al 113 segons Brosset o del 106 al 116 segons Toumanoff, però probablement del 105 al 114.

Nou!!: Mar Càspia і Hamazasp I d'Ibèria · Veure més »

Hekatompilos

Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.

Nou!!: Mar Càspia і Hekatompilos · Veure més »

Heydər Əliyev

Heydər Əlirza oğlu Əliyev (IPA:;, IPA:; Naxçıvan, 10 de maig de 1923 – Cleveland, 12 de desembre de 2003) fou secretari general del Partit Comunista de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Kommunist Partiyası) i president de l'Azerbaidjan soviètic entre 1969 i 1982, i després de l'Azerbaidjan independent pel Partit del Nou Azerbaidjan (Yeni Azərbaycan Partiyası) des d'octubre del 1993 fins a octubre del 2003, quan el va succeir el seu fill Ilham Alíev, en el que constitueix el primer cas de dinastia política als països sorgits de l'antiga URSS.

Nou!!: Mar Càspia і Heydər Əliyev · Veure més »

Hipòtesi dels kurgans

Perspectiva de la hipòtesi dels kurgans Al 1956, l'arqueòloga lituana Marija Gimbutas (1921-1994) presentà la seua hipòtesi dels kurgans, que combinava arqueologia i lingüística per situar l'indret originari (urheimat) dels pobles parlants del protoindoeuropeu.

Nou!!: Mar Càspia і Hipòtesi dels kurgans · Veure més »

Hiperbòria

àrea polar. En la mitologia grega, Hiperbòria era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nord de Tràcia.

Nou!!: Mar Càspia і Hiperbòria · Veure més »

Hircània

Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).

Nou!!: Mar Càspia і Hircània · Veure més »

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Nou!!: Mar Càspia і Història d'Armènia · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Mar Càspia і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Història de l'Índia

La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.

Nou!!: Mar Càspia і Història de l'Índia · Veure més »

Història de l'Iran

-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Nou!!: Mar Càspia і Història de l'Iran · Veure més »

Història de la cartografia

XIII)Una carta nàutica de la Mar Mediterrània del segle XIV La història de la cartografia té els seus orígens en el neolític.

Nou!!: Mar Càspia і Història de la cartografia · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: Mar Càspia і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Mar Càspia і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de Mongòlia

La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.

Nou!!: Mar Càspia і Història de Mongòlia · Veure més »

Història de Rússia

La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.

Nou!!: Mar Càspia і Història de Rússia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Mar Càspia і Història de Turquia · Veure més »

Història del Caucas

Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.

Nou!!: Mar Càspia і Història del Caucas · Veure més »

Història del Kazakhstan

Localització del Kazakhstan La història del Kazakhstan descriu el passat humà en la part més àmplia del cinturó de l'estepa eurasiàtica que fou la llar i la cruïlla de camins per a nombrosos grups humans, començant per l'extint pitecantrop i el sinantrop -1.000.000 - 800.000 aC a les Muntanyes Karatau, la mar Càspia i àrees de Balkhaix; l'Home de Neandertal fa 140.000 anys a les Muntanyes Karatau i Kazakhstan Central, i l'arribada de l'Homo Sapiens modern, entre 40 i 12.000 anys aC al sud, centre i est del Kazakhstan.

Nou!!: Mar Càspia і Història del Kazakhstan · Veure més »

Història del Tadjikistan

Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).

Nou!!: Mar Càspia і Història del Tadjikistan · Veure més »

Història del Turkmenistan

Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.

Nou!!: Mar Càspia і Història del Turkmenistan · Veure més »

Història dels gitanos

Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.

Nou!!: Mar Càspia і Història dels gitanos · Veure més »

Història genètica de la península Ibèrica

Les llengües indoeuropees al voltant de 2500 ae.

Nou!!: Mar Càspia і Història genètica de la península Ibèrica · Veure més »

Horda Blanca

LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.

Nou!!: Mar Càspia і Horda Blanca · Veure més »

Horda de Nogai

LHorda de Nogai o Horda Nogai és una confederació de nòmades turcs que ocupaven l'estepa pòntica al voltant del 1500 fins que van ser desplaçats cap al sud pels russos.

Nou!!: Mar Càspia і Horda de Nogai · Veure més »

Huixang

Huixang fou un rei mític de Pèrsia esmentat a l'Avesta.

Nou!!: Mar Càspia і Huixang · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Mar Càspia і Huns · Veure més »

Hussayn Bayqara

Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).

Nou!!: Mar Càspia і Hussayn Bayqara · Veure més »

Hyles nicaea

Hyles nicaea és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Nou!!: Mar Càspia і Hyles nicaea · Veure més »

Hyles siehei

Hyles siehei és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Nou!!: Mar Càspia і Hyles siehei · Veure més »

Hyphantria cunea

Hyphantria cunea és una papallona nocturna de la subfamília Arctiinae i la família Erebidae.

Nou!!: Mar Càspia і Hyphantria cunea · Veure més »

Iamgurtxi

Iamgurtxi fou dues vegades kan d'Astracan, fill de Berdibeg (germà d'Ak Kubek).

Nou!!: Mar Càspia і Iamgurtxi · Veure més »

Iaroslav I de Kíev

Iaroslav I el Savi (Yaroslav Mudryi) (Kíev, vers 978 - 20 de febrer de 1054) (també escrit Iaroslau, en eslau oriental: Ярослав Мудрый, en nòrdic antic: Jarizleifr, i de nom cristià: Jordi) va ser Gran Príncep de Nóvgorod i Gran Príncep de Kíev.

Nou!!: Mar Càspia і Iaroslav I de Kíev · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: Mar Càspia і Ibn Battuta · Veure més »

Ildegiz

Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Mar Càspia і Ildegiz · Veure més »

Illa Pirallahi

Vasili Súrikov). L'illa Pirallahi o illa Pirallakhi (en àzeri: Pirallahı Adasi) és una illa a la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Illa Pirallahi · Veure més »

Imperi Anuixtigínida

L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.

Nou!!: Mar Càspia і Imperi Anuixtigínida · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Mar Càspia і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: Mar Càspia і Imperi Mongol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Mar Càspia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Mar Càspia і Imperi Part · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Mar Càspia і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Mar Càspia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Mar Càspia і Imperi Seljúcida · Veure més »

Indústria del petroli

Plataforma petroliera de perforació en aigües profundes del Golf de Mèxic. La indústria petroliera inclou processos globals d'exploració, extracció, refinament, transport (sovint a través de vaixells petroliers i oleoductes) i màrqueting de productes del petroli.

Nou!!: Mar Càspia і Indústria del petroli · Veure més »

Iniciativa de Bakú

La Iniciativa de Bakú és una iniciativa internacional de la Unió Europea.

Nou!!: Mar Càspia і Iniciativa de Bakú · Veure més »

Integració europea

Candidats potencials: Bòsnia i Hercegovina i Kosovo (MINUK). Les Comunitats Europees, fundades els anys 50 del, comptaven originàriament amb sis Estats fundadors.

Nou!!: Mar Càspia і Integració europea · Veure més »

Invasió mongola de Khwarezm

La invasió mongola de Khwarizmia de 1219 a 1221.

Nou!!: Mar Càspia і Invasió mongola de Khwarezm · Veure més »

Invasió russa d'Ucraïna del 2022

La invasió russa d'Ucraïna del 2022 és un enfrontament armat en curs que va començar el 24 de febrer del 2022, quan Rússia inicià accions militars contra Ucraïna.

Nou!!: Mar Càspia і Invasió russa d'Ucraïna del 2022 · Veure més »

Invasions mongoles de Geòrgia

Les invasions mongoles de Geòrgia, van ser un enfrontament bèl·lic efectuat per l'Imperi Mongol que es desenvolupà en tres fases.

Nou!!: Mar Càspia і Invasions mongoles de Geòrgia · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Mar Càspia і Iran · Veure més »

Iran sota influència britànica i soviètica

La influència britànica i soviètica a l'Iran es va establir a conseqüència de la invasió anglo-soviètica del país, que fou una invasió conjunta de l'Estat Imperial de l'Iran per forces britàniques, de la Commonwealth, i soviètiques; el seu nom en codi fou Operation Countenance i va tenir lloc entre el 25 d'agost de 1941 i el 17 de setembre del mateix any.

Nou!!: Mar Càspia і Iran sota influència britànica i soviètica · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Mar Càspia і Iraq ajamita · Veure més »

Ishpabadh

Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.

Nou!!: Mar Càspia і Ishpabadh · Veure més »

Isondes

Els isondes (en llatí: Isondae, en grec antic: Ἰσόνδαι) van ser un poble del Caucas esmentat per Claudi Ptolemeu que els situa a la Sarmàtia asiàtica.

Nou!!: Mar Càspia і Isondes · Veure més »

Ispahsalar

Ispahsalar o sipahsalar fou un títol que en persa significa ‘cap d'un exèrcit’.

Nou!!: Mar Càspia і Ispahsalar · Veure més »

Ivan Iumàixev

Ivan Stepànovitx Iumàixev (rus: Иван Степанович Юмашев; 27 de setembre de 1895 – 2 de setembre de 1972) va ser un almirall soviètic, Heroi de la Unió Soviètica i Comandant en Cap de les Forces Navals Soviètiques entre gener de 1947 fins a juliol de 1951.

Nou!!: Mar Càspia і Ivan Iumàixev · Veure més »

Izberbaix

Izberbaix (Йиз бир ба́ш, Hizbirbaş; Изберба́ш) és una ciutat de la República del Daguestan, a la Federació Russa.

Nou!!: Mar Càspia і Izberbaix · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Mar Càspia і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Joell

Exemplars de la Toscana (Itàlia) Exemplars de la desembocadura del riu Negro (Ḷḷuarca, Astúries) El joell, la cabeçuda, el jovell, el moixó, el moixonet, el xanguet o el xanquet (Atherina boyeri) és un peix teleosti del gènere Atherina pertanyent a la família dels aterínids.

Nou!!: Mar Càspia і Joell · Veure més »

Johann Georg Gmelin

Johann Georg Gmelin (Tübingen, 8 d'agost de 1709 – Tübingen, 20 de maig de 1755) va ser un geògraf i botànic alemany.

Nou!!: Mar Càspia і Johann Georg Gmelin · Veure més »

Jotxi

Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.

Nou!!: Mar Càspia і Jotxi · Veure més »

Juhurim

Els Juhurim, són els jueus de la zona oriental del Caucas, principalment de l'Azerbaidjan i Daguestan.

Nou!!: Mar Càspia і Juhurim · Veure més »

Kanat d'Astracan

Kanat d'Astracan (1460-1556) El Kanat d'Astracan va ser un estat feudal tàtar creat arran de la caiguda i desintegració de l'Horda d'Or.

Nou!!: Mar Càspia і Kanat d'Astracan · Veure més »

Kanat d'Urmia

El Kanat d'Urmia (àzeri: Urmiya xanlığı) fou un estat del nord-oest de l'Iran (província d'Azerbaidjan) dels segles  i. Administrativament formava part de la província d'Urmia i del Govern General de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Mar Càspia і Kanat d'Urmia · Veure més »

Kanat de Crimea

El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.

Nou!!: Mar Càspia і Kanat de Crimea · Veure més »

Kanat de Gilan

El Kanat de Gilan fou un estat virtualment independent de Pèrsia que va existir al Gilan després del 1749 i fins al 1787.

Nou!!: Mar Càspia і Kanat de Gilan · Veure més »

Kanat Kimak

El Kanat Kimak o Kimäk o Kimek fou un important estat turc medieval format principalment pels pobles turcs dels kimaks i kiptxaks a l'àrea dels rius Ob-Irtix.

Nou!!: Mar Càspia і Kanat Kimak · Veure més »

Kara Zhorga

El Kara Zhorga (en kazakh i literalment, pelatge dels cavalls) o Kara Zhorgo (en kirguís) és un tipus de dansa folklòrica kazakh, kirguís i/o xinesa (l'origen és discutit), en la qual un ballarí representa la figura d'un genet experimentat a través dels moviments de ball.

Nou!!: Mar Càspia і Kara Zhorga · Veure més »

Karakum

El desert de '''Karakum'''. El Karakum, paraula turquesa que significa 'sorra negra' (en turcman, Garagum; en uzbek, Qoraqum; en rus, Каракумы, Karakumi) és un desert de l'Àsia Central situat entre el riu Amudarià i l'altiplà d'Ustiurt (ocupa el 70% de la superfície del Turkmenistan).

Nou!!: Mar Càspia і Karakum · Veure més »

Karatughan

Karatughan fou una comarca del Tabaristan a l'est del Miyan Rud (Miyan-du-rud), prop de Sari, que arribava a l'oest fins al riu Mihriban.

Nou!!: Mar Càspia і Karatughan · Veure més »

Kaspíisk

Kaspíisk (en rus Каспийск; en lak Ккасппи) és una ciutat de la República del Daguestan, Rússia.

Nou!!: Mar Càspia і Kaspíisk · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Nou!!: Mar Càspia і Kazakhstan · Veure més »

Khalil Sultan

Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.

Nou!!: Mar Càspia і Khalil Sultan · Veure més »

Kharakhià

Kharakhià (en kazakh: Қарақия ойпаты, Kharakhià oilat significa 'Còctel negre' en turc) és una depressió que ocupa una gran àrea, amb una longitud d'uns 40 km a la rasa càrstica de prop de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Kharakhià · Veure més »

Khivà

Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.

Nou!!: Mar Càspia і Khivà · Veure més »

Kimaks

Els kimaks i kimeks (Yemeks, yamaks, djamuks) foren una antiga tribu turca que habitava la Sibèria occidental al curs inferior de l'Irtix o potser cap a l'Obi, una de les set conegudes pels àrabs i perses que poblaven l'anomenat kanat Kimak (o Kimek) vers 743-1050.

Nou!!: Mar Càspia і Kimaks · Veure més »

Knipowitschia

Knipowitschia és un gènere de peixos de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Knipowitschia · Veure més »

Knipowitschia caucasica

Knipowitschia caucasica és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Knipowitschia caucasica · Veure més »

Knipowitschia iljini

Knipowitschia iljini és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Knipowitschia iljini · Veure més »

Knipowitschia longecaudata

Knipowitschia longecaudata és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Knipowitschia longecaudata · Veure més »

Kopet Dag

Kopet Dag, Kopet-Dag, Köpet Dag (Koppeh Dagh) és una serralada muntanyosa en la frontera entre Turkmenistan i l'Iran; s'estén durant 650 km a través de la frontera, a l'est de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Kopet Dag · Veure més »

Korea National Oil Corporation

La Korea National Oil Corporation (KNOC) (en coreà: 한국석유공사) és la companyia petroliera de Corea del Sud i una de les empreses més importants en aquest país.

Nou!!: Mar Càspia і Korea National Oil Corporation · Veure més »

Kraken Mare

El Kraken Mare és un gran cos líquid de nitrogen i d'hidrocarburs lleugers amb una temperatura que no sobrepassaria els 85 K (és a dir, uns -190 °C) suportant una pressió de prop de 147 kPa (4,5 atms) que es troba al satèl·lit Tità de Saturn en les coordenades.

Nou!!: Mar Càspia і Kraken Mare · Veure més »

Kumà

El Kumà és un riu de Rússia, en la regió septentrional del Caucas.

Nou!!: Mar Càspia і Kumà · Veure més »

Kumyks

Els kumyks són un poble turc que ocupen la plana de Kumyk al nord del Daguestan i al sud del riu Terek, així com les terres que voregen la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Kumyks · Veure més »

Kutalmix

Kutalmix (el nom apareix com Kutulmish, Kutlumish, Kutalmish, Kutlamish, Kutulmush, Kutlumush i altres variacions) fou un príncep seljúcida, origen de la branca que va fundar el Soldanat de Rum.

Nou!!: Mar Càspia і Kutalmix · Veure més »

Kutlugh Shah Noyan

Kutlugh Shah Noyan (? - 1307) fou un emir mongol al servei dels il-kànides de Pèrsia, membre de la tribu Mangit i descendent d'un general de Genguis Khan de nom Jedei Noyan.

Nou!!: Mar Càspia і Kutlugh Shah Noyan · Veure més »

Kutxan

Kutxan (قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Mar Càspia і Kutxan · Veure més »

Lahidjan

Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.

Nou!!: Mar Càspia і Lahidjan · Veure més »

Laridjan

Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.

Nou!!: Mar Càspia і Laridjan · Veure més »

Lavash

Lavash (armeni: լավաշ, àzeri i turc: lavaş, persa: لواش, georgià: ლავაში) és un pa pla, suau i prim fet amb farina, aigua i sal en un tandoor, que es consumeix arreu del sud del Caucas, Àsia Occidental, i les àrees que envolten la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Lavash · Veure més »

Límits dels continents

Els límits dels continents de la Terra són en general una qüestió de convenció geogràfica per marcar les fronteres entre els continents que estan units per terra formant part d'una mateixa entitat o supercontinent.

Nou!!: Mar Càspia і Límits dels continents · Veure més »

Lebor Gabála Érenn

El Lebor Gabála Érenn ("El Llibre de la Conquesta d'Irlanda" en gaèlic irlandès) és un recull de poemes i narratives en prosa que pretén ser una història d'Irlanda i dels irlandesos des de la creació del món fins a l'edat mitjana.

Nou!!: Mar Càspia і Lebor Gabála Érenn · Veure més »

Leges

Leges (llatí: legae grec Λῆγαι) fou un poble de la vora de la mar Càspia que la mitologia situa entre Albània i el país de les Amazones, d'arrel escita.

Nou!!: Mar Càspia і Leges · Veure més »

Lenkoran

Lenkoran (en àzeri Lənkəran, també Länkäran, Lankaran i Lencoran, en talix Lankon) és una ciutat del sud de l'Azerbaidjan, prop de la frontera amb l'Iran, capital de la regió coneguda per Mugan o Mughan.

Nou!!: Mar Càspia і Lenkoran · Veure més »

Literatura hispanohebrea

Maimónides (text en hebreu). Es denomina literatura hispanohebrea,o literatura hispanojueva, a la producció literària desenvolupada a la península Ibèrica a partir del per part de membres de la comunitat jueva.

Nou!!: Mar Càspia і Literatura hispanohebrea · Veure més »

Llac

Llac Titicaca. Puno. Perú Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.

Nou!!: Mar Càspia і Llac · Veure més »

Llac Agassiz

Un mapa antic, de Warren Upham, sobre l'extensió del Llac Agassiz. El llac Agassiz era un immens llac glacial ubicat a Amèrica del Nord.

Nou!!: Mar Càspia і Llac Agassiz · Veure més »

Llac Baikal

El llac Baikal vist des del sud-est. El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental.

Nou!!: Mar Càspia і Llac Baikal · Veure més »

Llac Huron

El llac Huron (en anglès Lake Huron) és un dels cinc Grans Llacs d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Mar Càspia і Llac Huron · Veure més »

Llac meromíctic

Llac Pavin a França, és un llac de cràter meromíctic El llac McGinnis és un llac meromíctic que es troba prop de Peterborough, Ontàrio. Un llac meromíctic té capes d'aigua que no es mesclen.

Nou!!: Mar Càspia і Llac meromíctic · Veure més »

Llac Onega

El llac Onega, també conegut com a Onego (en rus: Оне́жское о́зеро, Onéjskoie ózero; en finès: Ääninen o Äänisjärvi), és un llac rus.

Nou!!: Mar Càspia і Llac Onega · Veure més »

Llac salat

Un llac salat o llac salí és un cos aïllat d'aigua que conté una concentració de sals (principalment clorur de sodi) i altres minerals significativament més gran que la majoria de llacs (la condició de llac salí sol establir-se en 3.000 mil·ligrams de sal per litre).

Nou!!: Mar Càspia і Llac salat · Veure més »

Llac Sarigamix

El llac Sarigamix (turkmen: Sarygamyş köli; uzbek: Sariqamish ko‘li; rus: Сарыкамы́шское озеро) és un llac situat a l'Àsia Central.

Nou!!: Mar Càspia і Llac Sarigamix · Veure més »

Llac Superior

El llac Superior (Lake Superior en anglès) és el més gran dels cinc Grans Llacs d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Mar Càspia і Llac Superior · Veure més »

Llac Turkana

Vista del llac Turkana El llac Turkana (fins al 1975 conegut com a llac Rudolf) és un llac endorreic de la vall del Rift, al nord de Kenya, amb el seu extrem més al nord creuant a Etiòpia.

Nou!!: Mar Càspia і Llac Turkana · Veure més »

Llac Txad

El llac Txad és un llac poc profund situat a la frontera entre el Txad, el Níger, Nigèria i el Camerun, a l'Àfrica Central.

Nou!!: Mar Càspia і Llac Txad · Veure més »

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Nou!!: Mar Càspia і Llac Urmia · Veure més »

Llacs de Tità

Aquestes fotografies suggereixen que el Kraken Mare, el cos gran a baix a l'esquerra, té aproximadament el doble de l'extensió visible aquí. El Ligeia Mare és el cos gran a baix a la dreta. El Punga Mare és just per sobre del centre, el Jingpo Lacus al centre esquerra, el Bolsena Lacus a dalt a l'esquerra i el Kivu Lacus just per sobre del pol. El Sparrow Lacus està diagonalment per sobre a l'esquerra del Kivu Lacus, mentre que el Waikare Lacus està a sobre i a la seva dreta. Els llacs de Tità, el satèl·lit de Saturn, són cossos d'età i metà líquid que foren detectats per la sonda Cassini–Huygens, i dels quals s'intuïa l'existència feia temps.

Nou!!: Mar Càspia і Llacs de Tità · Veure més »

Llengües caucàsiques

Grups etnolingüístics del Caucas El terme llengües caucàsiques és emprat informalment per a referir-se a un grup gran i extremadament variat de llengües parlades per més de 7 milions de parlants al sud-est de l'Europa oriental, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Llengües caucàsiques · Veure més »

Llengües circassianes

Grups etnolingüístics de la regió del Caucas. Les llengües circassianes en tons roses. Les llengües circassianes o llengües abkhazoadigués es refereixen a un conjunt de llengües pertanyents a la família de llengües caucàsiques del nord-oest, procedents de la regió del Caucas compresa entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Llengües circassianes · Veure més »

Llengües indoiranianes

Les llengües indoiranianes o indoiràniques constitueixen un subgrup de llengües dins de la família indoeuropea format per dues grans branques lingüístiques genèticament relacionades: indoària (situada a la península Índica) i iraniana (al territori de l'Iran).

Nou!!: Mar Càspia і Llengües indoiranianes · Veure més »

Llengües mongòliques

Les llengües mongòliques són una família lingüística, considerats per alguns una divisió d'una família hipotètica, l'altaica, parlades a Àsia Central. Alguns lingüistes agrupen les llengües mongòliques amb les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús com a llengües altaiques, però aquesta postura està perdent suports en l'actualitat. Si la hipòtesi uraloaltaica fos correcta, les llengües mongòliques estarien emparentades amb l'hongarès, el finès i l'estonià.

Nou!!: Mar Càspia і Llengües mongòliques · Veure més »

Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Àsia

miniatura Aquesta és un llista d'estats sobirans i territoris dependents a Àsia.

Nou!!: Mar Càspia і Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Àsia · Veure més »

Llista de llacs per àrea

Aquesta és una llista de llacs classificats per àrea.

Nou!!: Mar Càspia і Llista de llacs per àrea · Veure més »

Llista dels peixos de la Mar Càspia

''Abramis brama'' ''Alburnus alburnus'' ''Anguilla anguilla'' ''Aspius aspius'' ''Atherina boyeri'' ''Ballerus ballerus'' ''Blicca bjoerkna'' ''Cobitis taenia'' ''Esox lucius'' ''Huso huso'' ''Knipowitschia caucasica'' ''Liza aurata'' ''Lota lota'' ''Morone saxatilis'' ''Neogobius melanostomus'' ''Oncorhynchus gorbuscha'' ''Perca fluviatilis'' ''Pseudorasbora parva'' ''Rhodeus sericeus'' ''Rutilus rutilus'' ''Sander lucioperca'' ''Silurus glanis'' ''Squalius cephalus'' Aquesta llista dels peixos de la Mar Càspia inclou les 141 espècies de peixos que es poden trobar a la mar Càspia ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.

Nou!!: Mar Càspia і Llista dels peixos de la Mar Càspia · Veure més »

Llista dels rius més llargs

conques endorreiques. Aquesta és la llista dels rius més llargs de la Terra, per sobre de 1.000 kilòmetres de longitud.

Nou!!: Mar Càspia і Llista dels rius més llargs · Veure més »

Lobats

Els lobats (Lobata) són un ordre de Ctenophora de la classe Tentaculata.

Nou!!: Mar Càspia і Lobats · Veure més »

Lota

La lota (Lota lota) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes, l'única espècie de la família dels gàdids que viu en aigua dolça.

Nou!!: Mar Càspia і Lota · Veure més »

Lucioperca

Lucioperca acabada de pescar Un pescador amb una lucioperca Dibuix d'un llibre de cuina de 1911 Lucioperca Un pescador amb una lucioperca La lucioperca o sandra (Sander lucioperca) és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Lucioperca · Veure més »

Mahanasar

Mahanasar fou una fortalesa del Mazanderan a uns 20 km al nord-est d'Amol i propera a la mar, que estava construïda en una altura al mig de la mar (una mena d'illa) i l'aigua les protegia completament per un costat i ajudava als altres tres; el 1392 a mes a mes, nombrosos arbres tallats s'havien acumulat per formar una segona muralla.

Nou!!: Mar Càspia і Mahanasar · Veure més »

Mahmud de Ghazna

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.

Nou!!: Mar Càspia і Mahmud de Ghazna · Veure més »

Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).

Nou!!: Mar Càspia і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Makhatxkalà

Makhatxkalà (Махачкала, Makhatxkalà; Махачхъала, Makhatxkhalà; Анжи-кала, Anji-Kalà; Гьанжи., G'anji; Магьачкъала; en rútul: МахаӀчкала) és la capital de la república caucàsica del Daguestan, a la Federació Russa, localitzada a l'oest de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Makhatxkalà · Veure més »

Mallerenga blava eurasiàtica

La mallerenga blava eurasiàtica, mallerenga blava, ferreret, ferrerolet, ferrerico blau o primavera blava (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes.

Nou!!: Mar Càspia і Mallerenga blava eurasiàtica · Veure més »

Mallerenga del Caspi

La mallerenga del Caspi (Poecile hyrcanus) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família dels Pàrids endèmica de les muntanyes al sud de la Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Mallerenga del Caspi · Veure més »

Mangsong Mangtsen

Mangsong Mangtsen va ser el segon emperador del Tibet. Va pujar al tron el 651, perquè un any abans havia mort el seu avi, Songtsen Gampo quan ell es trobava estudiant a l'Índia.

Nou!!: Mar Càspia і Mangsong Mangtsen · Veure més »

Manna

Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.

Nou!!: Mar Càspia і Manna · Veure més »

Maqan ibn Kaki

Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.

Nou!!: Mar Càspia і Maqan ibn Kaki · Veure més »

Mar

La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Nou!!: Mar Càspia і Mar · Veure més »

Mar Blanca

La mar Blanca, o el mar Blanc (en rus, Бе́лое мо́ре, Bièloie more), és un entrant de la mar de Barentsz a la costa nord-occidental de Rússia.

Nou!!: Mar Càspia і Mar Blanca · Veure més »

Mar d'Aral

Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.

Nou!!: Mar Càspia і Mar d'Aral · Veure més »

Mar d'Azov

La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.

Nou!!: Mar Càspia і Mar d'Azov · Veure més »

Mar epicontinental

Mar Argentina, exemple de mar epicontinental. Un mar epicontinental (costes i geomorfologia marina) és una massa d'aigua salada amb una gran extensió però poca profunditat que s'estén sobre part d'una plataforma continental, Mar o zona marina situada a la vora del continent o a l’interior del continent com el mar del Nord, el mar de Ross, la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Mar epicontinental · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Mar Càspia і Mar Mediterrània · Veure més »

Maraixi

Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.

Nou!!: Mar Càspia і Maraixi · Veure més »

Mare Humorum

Mare Humorum (el "Mar de la humitat") és un mar lunar.

Nou!!: Mar Càspia і Mare Humorum · Veure més »

Margiana

Margiana (llatí Margiana, grec: Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.

Nou!!: Mar Càspia і Margiana · Veure més »

Maria Kliónova

Maria Vassílievna Kliónova,Мари́я Васи́льевна Клёнова; (12 d'agost de 1898 - 6 d'agost de 1976) fou una geòloga marinarussa i soviètica, doctora en ciències geològiques i mineralògiques i una de les fundadores de la geologia marina a l'URSS.

Nou!!: Mar Càspia і Maria Kliónova · Veure més »

Marlik

Marlik és un jaciment arqueològic situat a Gilan (actualment província de l'Iran), a la rodalia de la ciutat de Rudbar, al sud-oest de la mar Càspiai. Marlik és famós per les seues ceràmiques zoomòrfiques.

Nou!!: Mar Càspia і Marlik · Veure més »

Maryam Namazie

en, és una britanicoiraniana laïcista, comunista i activista pels drets humans.

Nou!!: Mar Càspia і Maryam Namazie · Veure més »

Mashhad-i Misriyan

Mashhad-i Misriyan (apareix als texts com Mestorian, Mest-Debran, Mest-Dovran, i Mastan) són unes ruïnes de Turkmenistan, al nord-est del riu Atrek en la seva confluència amb el Sumbar.

Nou!!: Mar Càspia і Mashhad-i Misriyan · Veure més »

Massàgetes

Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.

Nou!!: Mar Càspia і Massàgetes · Veure més »

Mauremys caspica

Mauremys caspica, la tortuga de rierol del Caspi oriental és una tortuga d'aigua de la família Geoemydidae.

Nou!!: Mar Càspia і Mauremys caspica · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Mar Càspia і Mazandaran · Veure més »

Mazandaranis

Els mazanderanis o mazandaranis són un poble irànic que viu principalment a la costa sud-est del la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Mazandaranis · Veure més »

Món grecoromà

Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.

Nou!!: Mar Càspia і Món grecoromà · Veure més »

Meridià 47 a l'est

El meridià 47 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord travessant l'oceà Àrtic, Europa, Turquia, Àfrica, l'oceà Índic, l'oceà Antàrtic i l'Antàrtida fins al Pol Sud.

Nou!!: Mar Càspia і Meridià 47 a l'est · Veure més »

Meridià 48 a l'est

El Meridià 48 a l'Est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord a través de l'oceà Àrtic, Europa, Àsia, Àfrica, l'oceà Índic, Madagascar, l'oceà Antàrtic, 9 l'Antàrtica al Pol Sud.

Nou!!: Mar Càspia і Meridià 48 a l'est · Veure més »

Meridià 49 a l'est

El meridià 49 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord travessant l'oceà Àrtic, Europa, Turquia, Àfrica, l'oceà Índic, l'oceà Antàrtic i l'Antàrtida fins al Pol Sud.

Nou!!: Mar Càspia і Meridià 49 a l'est · Veure més »

Meridià 50 a l'est

El meridià 50 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord travessant l'oceà Àrtic, Europa, Turquia, Àfrica, l'oceà Índic, l'oceà Antàrtic i l'Antàrtida fins al Pol Sud.

Nou!!: Mar Càspia і Meridià 50 a l'est · Veure més »

Meridià 51 a l'est

El meridià 51 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord travessant l'oceà Àrtic, Europa, Turquia, Àfrica, l'oceà Índic, l'oceà Antàrtic i l'Antàrtida fins al Pol Sud.

Nou!!: Mar Càspia і Meridià 51 a l'est · Veure més »

Meridià 52 a l'est

El meridià 52 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord travessant l'oceà Àrtic, Àsia, l'oceà Índic, l'oceà Antàrtic i l'Antàrtida fins al Pol Sud.

Nou!!: Mar Càspia і Meridià 52 a l'est · Veure més »

Meridià 53 a l'est

El meridià 53 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord travessant l'oceà Àrtic, Àsia, l'oceà Índic, l'oceà Antàrtic i l'Antàrtida fins al Pol Sud.

Nou!!: Mar Càspia і Meridià 53 a l'est · Veure més »

Mesogobius nigronotatus

Mesogobius nigronotatus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Mesogobius nigronotatus · Veure més »

Mesogobius nonultimus

Mesogobius nonultimus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Mesogobius nonultimus · Veure més »

Micropterix hyrcana

Micropterix hyrcana és una espècie d'arna de la família Micropterigidae.

Nou!!: Mar Càspia і Micropterix hyrcana · Veure més »

Migració túrquica

La migració túrquica o migració turquesa és el procés mitjançant el qual els pobles turquesos van expandir-se pel Llevant i Europa oriental entre els segles  i després d'una altra migració anterior des del nord d'Àsia.

Nou!!: Mar Càspia і Migració túrquica · Veure més »

Mikhaïl Skóbelev

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Dmítrievitx Skóbelev, fou un general rus famós per la seva conquesta de l'Àsia Central i el seu heroisme durant la Guerra russoturca (1877-1878).

Nou!!: Mar Càspia і Mikhaïl Skóbelev · Veure més »

Mil·lenni X aC

El mil·lenni X aC és un període de la prehistòria que comprèn els anys inclosos entre el 100000 aC i el 9001 aC.

Nou!!: Mar Càspia і Mil·lenni X aC · Veure més »

Mirabilita

La mirabilita, també anomenada Sal de Glauber, és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Mar Càspia і Mirabilita · Veure més »

Mirza Hasan Khan

Mirza Hasan Khan Mirza Hasan Khan Wuthuk al-Dawla (Teheran abril de 1868 - Teheran febrer de 1951) fou un home d'estat persa, almenys dues vegades primer ministre del país a més d'haver estat governador i ministre diverses vegades.

Nou!!: Mar Càspia і Mirza Hasan Khan · Veure més »

Mitologia persa

Simurgh, un gran ocell bell i poderós de la mitologia persa La mitologia persa és el conjunt de creences religioses que tenien els antics perses o grups de pobles culturalment i lingüísticament relacionats que van habitar l'altiplà iranià, i les seves zones frontereres, així com àrees de l'Àsia Central des del mar Negre fins a Khotan, la moderna Hotan a la Xina.

Nou!!: Mar Càspia і Mitologia persa · Veure més »

Mordab-e Anzali

Mordab-e Anzali (abans Mordab-e Pahlavi, del 1925 al 1979) és una llacuna salada de l'Iran, al nord-oest de la província de Gilan.

Nou!!: Mar Càspia і Mordab-e Anzali · Veure més »

Morell buixot

El morell buixot (Aythya marila) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra de la zona holàrtica i que a l'hivern es desplaça cap al sud, visitant tant zones d'aigua dolça com costaneres, arribant per les costes del Pacífic fins a Califòrnia i el sud de la Xina, a l'Atlàntic fins a Bretanya i el nord de Florida, a més dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i els mars Caspi i Negre.

Nou!!: Mar Càspia і Morell buixot · Veure més »

Mosquiter del Caucas

El mosquiter del Caucas Rev.

Nou!!: Mar Càspia і Mosquiter del Caucas · Veure més »

Muhammad Hasan Khan

Muhammad Hasan Khan fou un kan dels qadjars, fill de Fath Ali Khan.

Nou!!: Mar Càspia і Muhammad Hasan Khan · Veure més »

Muhammad Rahim Bahadur Khan I

Muhammad Rahim Bahadur Khan I fou kan de Khivà (1806 -1825).

Nou!!: Mar Càspia і Muhammad Rahim Bahadur Khan I · Veure més »

Muhammad Rahim Bahadur Khan II

Muhammad Rahim Khan II Muhammad Rahim Bahadur Khan II fou kan de Khivà fill i successor de Sayyid Muhammad Khan quan aquest va morir el setembre de 1864.

Nou!!: Mar Càspia і Muhammad Rahim Bahadur Khan II · Veure més »

Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.

Nou!!: Mar Càspia і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Muhàmmad Xaibani

Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.

Nou!!: Mar Càspia і Muhàmmad Xaibani · Veure més »

Muntanya Damavand

Situació dins el Mazanderan i el comtat d'Amol La muntanya Damāvand (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan.

Nou!!: Mar Càspia і Muntanya Damavand · Veure més »

Muntanyes del Caucas

Les muntanyes del Caucas són una serralada d'intersecció situada a Euràsia, entre la mar Negra i la mar Càspia a la regió del Caucas.

Nou!!: Mar Càspia і Muntanyes del Caucas · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Mar Càspia і Muntanyes del Taure · Veure més »

Musclo zebrat

El musclo zebrat o popularment anomenat musclo zebra (Dreissena polymorpha) és un mol·lusc bivalve d'origen rus (de la mar Càspia).

Nou!!: Mar Càspia і Musclo zebrat · Veure més »

Namri

Namri (Namar) fou un territori oriental d'Assíria.

Nou!!: Mar Càspia і Namri · Veure més »

Nemed

"Tuan watches Nemed", il·lustració on es veu Tuan mac Cairill observant l'arribada a Irlanda dels Nemedians, obra de J. C. Leyendecker dins ''Myths & Legends of the Celtic Race'' (T. W. Rolleston, 1911) Nemed (pronunciació moderna: Neimheadh o Neimhidh), que vol dir "sagrat" o "privilegiat" és una figura de la mitologia irlandesa que apareix a Lebor Gabála Érenn (El llibre de les Invasions).

Nou!!: Mar Càspia і Nemed · Veure més »

Neogobius caspius

Neogobius caspius és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Neogobius caspius · Veure més »

Neogobius fluviatilis

Neogobius fluviatilis és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Neogobius fluviatilis · Veure més »

Neolític del Pròxim Orient

El Neolític del Pròxim Orient és cronològicament el primer episodi de transició d'un paleolític a un estil de vida neolític que es va produir al món.

Nou!!: Mar Càspia і Neolític del Pròxim Orient · Veure més »

Nevşehirli Damat İbrahim Paixà

Nevşehirli Damat İbrahim Paixà (Muskhara, Nevşehir vers 1662- Istanbul 1730) fou gran visir otomà sota Ahmet III del 1718 al 1730.

Nou!!: Mar Càspia і Nevşehirli Damat İbrahim Paixà · Veure més »

Niccolò Manucci

Niccolò Manucci (Venècia, 19 d'abril de 1638 – Chennai, 1717) va ser un metge i viatger venecià que va visitar l'Índia i que participà a diversos esdeveniments de gran importància a aquell període.

Nou!!: Mar Càspia і Niccolò Manucci · Veure més »

Nicolaes Witsen

Nicolaes Witsen Per Peter Schenck (1701) Nicolaes Witsen (8 de maig de 1641 - 10 d'agost de 1717, neerlandès modern: Nicolaas Witsen) va ser un estadista holandès que va ser alcalde d'Amsterdam tretze vegades, entre 1682 i 1706.

Nou!!: Mar Càspia і Nicolaes Witsen · Veure més »

Nikolai Txernixevski

, nom complet amb patronímic Nikolai Gavrílovitx Txernixevski, fou un revolucionari i un filòsof socialista (vist per alguns com un socialista utòpic) rus.

Nou!!: Mar Càspia і Nikolai Txernixevski · Veure més »

Novossibirsk

La ciutat de Novossibirsk - Новосибирск - és la tercera major aglomeració de Rússia, després de Moscou i Sant Petersburg.

Nou!!: Mar Càspia і Novossibirsk · Veure més »

Nurali Khan

Nurali Khan fou kan de l'Horda Petita Kazakh.

Nou!!: Mar Càspia і Nurali Khan · Veure més »

Oceà

Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).

Nou!!: Mar Càspia і Oceà · Veure més »

Oceà de Tetis

Loceà de Tetis va ser un oceà que va obrir-se d'est a oest entre el Lopingià i el Juràssic mitjà.

Nou!!: Mar Càspia і Oceà de Tetis · Veure més »

Oenanthe melanoleuca

Oenanthe melanoleuca és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) pròpia de l'Àfrica subsahariana.

Nou!!: Mar Càspia і Oenanthe melanoleuca · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Mar Càspia і Oghuz · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.

Nou!!: Mar Càspia і Ogodei · Veure més »

Ogurja Ada

Ogurja Ada (de vegades també escrit "Ogurga") és l'illa més gran tant del Turkmenistan, com de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Ogurja Ada · Veure més »

Oleoducte Bakú-Tbilissi-Ceyhan

Recorregut de l'oleoducte L Oleoducte Bakú-Tbilisi-Ceyhan és un oleoducte construït el 2006 per al transport del petroli extret de jaciment d'Azəri-Çıraq-Günəşli a la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Oleoducte Bakú-Tbilissi-Ceyhan · Veure més »

Oleoducte de l'Amistat

L'oleoducte de l'Amistat és de 5.000 km de longitud que va des del sud de Rússia fins a l'Europa oriental.

Nou!!: Mar Càspia і Oleoducte de l'Amistat · Veure més »

Ombra orogràfica

Dibuix explicatiu de la formació d'ombres orogràfiques Una ombra orogràfica és una zona seca situada darrere d'una muntanya o una serralada.

Nou!!: Mar Càspia і Ombra orogràfica · Veure més »

Operació Barba-roja

La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Mar Càspia і Operació Barba-roja · Veure més »

Orda Khan

Orda Khan (Orda-Ichen, Орд эзэн, vers 1204-1251) fou fill de Jotxi i germà de Batu Khan, i primer kan de l'Horda Blava (l'Horda Blava era la que tenia els dominis a l'est i s'esmenta amb aquest color a les fonts turcomongoles i russes però amb el color Blanc a les fonts perses; així moltes obres de referència parlen de l'Horda Blanca però aquí s'ha escollit Horda Blava perquè sembla més proper a la realitat històrica; en alguns fonts de referència s'elimina aquesta dualitat esmentant només l'Horda Occidental o ulus de Batu i l'Horda Oriental o ulus d'Orda).

Nou!!: Mar Càspia і Orda Khan · Veure més »

Os bru sirià

Los bru sirià (Ursus arctos syriacus) és una subespècie d'os bru relativament petita i originària del Pròxim Orient.

Nou!!: Mar Càspia і Os bru sirià · Veure més »

Oxynoemacheilus angorae

Oxynoemacheilus angorae és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Oxynoemacheilus angorae · Veure més »

Oxynoemacheilus bergianus

Oxynoemacheilus bergianus és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Oxynoemacheilus bergianus · Veure més »

Oxynoemacheilus cyri

Oxynoemacheilus cyri és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Oxynoemacheilus cyri · Veure més »

Oxynoemacheilus lenkoranensis

Oxynoemacheilus lenkoranensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids, la qual fou redescoberta el 2012.

Nou!!: Mar Càspia і Oxynoemacheilus lenkoranensis · Veure més »

Oxynoemacheilus merga

Oxynoemacheilus merga és una espècie de peix de la família dels balitòrids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Oxynoemacheilus merga · Veure més »

País dels Dahes

La satrapia dels Dahes o del país dels Dahes (en persa Dahā o Sakā paradraya, en llatí dahae) va ser una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades dahes, considerats un poble escita.

Nou!!: Mar Càspia і País dels Dahes · Veure més »

Pandèmia

Centre de control de pandèmies Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer.

Nou!!: Mar Càspia і Pandèmia · Veure més »

Paral·lel 37° nord

El paral·lel 37 nord és una línia de latitud que es troba a 37 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Paral·lel 37° nord · Veure més »

Paral·lel 38° nord

El paral·lel 38° nord és una línia de latitud que es troba a 38 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Paral·lel 38° nord · Veure més »

Paral·lel 39° nord

El paral·lel 39° nord és una línia de latitud que es troba a 39 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Paral·lel 39° nord · Veure més »

Paral·lel 40° nord

El paral·lel 40° nord és una línia de latitud que es troba a 40 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Paral·lel 40° nord · Veure més »

Paral·lel 41° nord

El paral·lel 41° nord és una línia de latitud que es troba a 41 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Paral·lel 41° nord · Veure més »

Paral·lel 42° nord

El paral·lel 42° nord és una línia de latitud que es troba a 42 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Paral·lel 42° nord · Veure més »

Paral·lel 43° nord

El paral·lel 43° nord és una línia de latitud que es troba a 43 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Paral·lel 43° nord · Veure més »

Paral·lel 44° nord

El paral·lel 44° nord és una línia de latitud que es troba a 44 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Paral·lel 44° nord · Veure més »

Paral·lel 45° nord

El paral·lel 45° nord és una línia de latitud que es troba a 45 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Paral·lel 45° nord · Veure més »

Paral·lel 46° nord

El paral·lel 46° nord és una línia de latitud que es troba a 46 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Paral·lel 46° nord · Veure més »

Paral·lel 47° nord

El paral·lel 47° nord és una línia de latitud que es troba a 47 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Nou!!: Mar Càspia і Paral·lel 47° nord · Veure més »

Patriarca de Moscou

L'Església dels Dotze Apòstols, seu domèstica dels Patriarques de Moscou El Patriarca de Moscou i de Totes les Rússies - ПатриархМосковский и всея Руси - és el títol del màxim representant de l'Església Ortodoxa Russa, també coneguda com a Patriarcat de Moscou.

Nou!!: Mar Càspia і Patriarca de Moscou · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat a l'Azerbaidjan

El Patrimoni de la Humanitat a l'Azerbaidjan compta actualment amb dos llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, tots dos de caràcter cultural.

Nou!!: Mar Càspia і Patrimoni de la Humanitat a l'Azerbaidjan · Veure més »

Pax Mongolica

Una ampliació de l'Atles Català que mostra a Marco Polo viatjant cap a l'est durant la ''Pax Mongolica'' La Pax Mongolica (coneguda de vegades com a Pax Tatarica) és una expressió llatina que significa 'Pau Mongòlica'.

Nou!!: Mar Càspia і Pax Mongolica · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Mar Càspia і Pàrtia · Veure més »

Pàtrocles de Macedònia

Pàtrocles (en Πατροκλῆς; en Patrocles) fou un general macedoni al servei de Seleuc I Nicàtor.

Nou!!: Mar Càspia і Pàtrocles de Macedònia · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Mar Càspia і Pèrsia · Veure més »

Pel·lícules de James Bond

L'estudi d'enregistrament de ''007'' en Pinewood Studios. Les pel·lícules de James Bond formen la sèrie britànica d'adaptacions al mitjà audiovisual de pel·lícules d'espionatge basat en el personatge de ficció del MI6, l'agent James Bond, «007», que originalment va aparèixer en una sèrie de llibres d'Ian Fleming.

Nou!!: Mar Càspia і Pel·lícules de James Bond · Veure més »

Pelecus cultratus

Pelecus cultratus és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Pelecus cultratus · Veure més »

Pelicà cresp

El pelicà cresp (Pelecanus crispus) és un ocell marí de la família dels pelecànids (Pelecanidae) que habita al sud-est de l'Europa mediterrània però no als Països Catalans.

Nou!!: Mar Càspia і Pelicà cresp · Veure més »

Pelicà vulgar

El pelicà blanc comú (Pelecanus onocrotalus) és un ocell marí de la família dels pelecànids (Pelecanidae) que pot arribar de manera ocasional als Països Catalans.

Nou!!: Mar Càspia і Pelicà vulgar · Veure més »

Península d'Abşeron

La península d'Abşeron (àzeri: Abşeron yarımadası) és una península de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Mar Càspia і Península d'Abşeron · Veure més »

Península de Manguistau

La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.

Nou!!: Mar Càspia і Península de Manguistau · Veure més »

Península de Txeleken

La península de Txeleken és una península situada a l'oest de Turkmenistan, a les costes orientals de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Península de Txeleken · Veure més »

Pesta bubònica

La pesta bubònica és un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis.

Nou!!: Mar Càspia і Pesta bubònica · Veure més »

Peter Simon Pallas

Peter Simon Pallas (* 22 de setembre del 1741, Berlín - 8 de setembre del 1811, ibíd.), fou un zoòleg i botànic alemany, cèlebre pels seus treballs a Rússia.

Nou!!: Mar Càspia і Peter Simon Pallas · Veure més »

Phaitakaran

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.

Nou!!: Mar Càspia і Phaitakaran · Veure més »

Philippe Lebon

Philippe Lebon (o le Bon) (Brachay, França, 29 de maig de 1767 - 1 de desembre de 1804) Veillerette, FRANÇOIS.

Nou!!: Mar Càspia і Philippe Lebon · Veure més »

Picot garser gros

El picot garser gros (Dendrocopos major) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.

Nou!!: Mar Càspia і Picot garser gros · Veure més »

Placozous

Els placozous (Placozoa) són un filum descrit pel zoòleg alemany Franz Eilhard Schulze (1840 - 1921), a partir d'uns petits animals plans i reptants que es van trobar en un aquari marí de l'Institut de Zoologia de Graz (Àustria).

Nou!!: Mar Càspia і Placozous · Veure més »

Plana europea oriental

Extensió de la Plana europea oriental La plana europea oriental o la plana russa (en rus: Русская равнина) és una plana que comprèn una sèrie de conques de rius a Europa Oriental.

Nou!!: Mar Càspia і Plana europea oriental · Veure més »

Policlet de Larisa

Policlet de Larisa (Polycleitus) fou un historiador grec i un dels nombrosos historiadors d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Mar Càspia і Policlet de Larisa · Veure més »

Pomera comuna

La pomera comuna (Malus domestica), o simplement la pomera, és una espècie de planta del gènere Malus (el gènere de les pomeres) i és l'espècie de pomera més cultivada a tot el món.

Nou!!: Mar Càspia і Pomera comuna · Veure més »

Pomponi Mela

Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.

Nou!!: Mar Càspia і Pomponi Mela · Veure més »

Ponticola bathybius

Ponticola bathybius és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Ponticola bathybius · Veure més »

Ponticola gorlap

Ponticola gorlap és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Ponticola gorlap · Veure més »

Ponticola ratan

Ponticola ratan és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels cipriniformes que es troba a la Mar Negra, Mar Càspia i Mar d'Azov.

Nou!!: Mar Càspia і Ponticola ratan · Veure més »

Ponticola syrman

Ponticola syrman és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Ponticola syrman · Veure més »

Port de Constanța

El port de Constanța es troba a Constanța, Romania, a la costa occidental del mar Negre, a de l'estret del Bòsfor i del ramal de Sulina, per on el riu Danubi desemboca al mar.

Nou!!: Mar Càspia і Port de Constanța · Veure més »

Prehistòria de Sibèria

La prehistòria de Sibèria ve determinada per cultures arqueològicament diferents.

Nou!!: Mar Càspia і Prehistòria de Sibèria · Veure més »

Primer califat

El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.

Nou!!: Mar Càspia і Primer califat · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Mar Càspia і Primera potència mundial · Veure més »

Proterorhinus marmoratus

Proterorhinus marmoratus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Proterorhinus marmoratus · Veure més »

Proterorhinus semipellucidus

Proterorhinus semipellucidus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Proterorhinus semipellucidus · Veure més »

Protobúlgars

Basili II, segle X. Els protobúlgars van ser tribus turques guerreres seminòmades que van aparèixer a l'estepa póntica-caspia i la regió del Volga durant el segle VII.

Nou!!: Mar Càspia і Protobúlgars · Veure més »

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.

Nou!!: Mar Càspia і Protoindoeuropeu · Veure més »

Província d'Atirau

La província d'Atirau (kazakh: Атырау облысы/Atıraw oblısı/اتىراۋ وبلىسى, rus: Атырауская область) és una província del Kazakhstan, està situada a l'oest del país i a la costa nord-est de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Província d'Atirau · Veure més »

Província de Balkan

La província de Balkan (turcman: Balkan welaýaty, rus: Балканский велаят) és una de les províncies (''Welayatlar'') del Turkmenistan.

Nou!!: Mar Càspia і Província de Balkan · Veure més »

Província de Golestan

Comtats de Golestan La província de Golestān (استان گلستان, Ostān-e Golestān) és una de les 31 províncies de l'Iran; està situada al nord-est del país al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Província de Golestan · Veure més »

Província de Manguistau

La província de Manguistau (en kazakh: Маңғыстау облысы és una província del Kazakhstan. La seva població és de 373.400 habitants i té una extensió de 165.600 km². La seva capital és la ciutat d'Akhtau (port de la mar Càspia), amb una població de 154.500 habitants (2004).

Nou!!: Mar Càspia і Província de Manguistau · Veure més »

Província de Semnan

Semnan és una de les 31 províncies de l'Iran.

Nou!!: Mar Càspia і Província de Semnan · Veure més »

Província del Kazakhstan Occidental

La província del Kazakhstan Occidental (en kazakh: Батыс Қазақстан облысы/Batıs Qazaqstan oblısı/باتىس قازاقستان وبلىسى, en rus: Западно-Казахстанская область) és una província del Kazakhstan amb capital a Uralsk.

Nou!!: Mar Càspia і Província del Kazakhstan Occidental · Veure més »

Punts extrems de l'Azerbaidjan

Mapa de l'Azerbaidjan Aquesta és la llista de punts extrems de l'Azerbaidjan: els punts que són més al nord, sud, est o oest, així com els punts referents a l'altitud.

Nou!!: Mar Càspia і Punts extrems de l'Azerbaidjan · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Mar Càspia і Qazvín · Veure més »

Quba

Quba, Kubba, Kuba, Guba, Kuwa o Qubba és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital del districte (rayon) del mateix nom.

Nou!!: Mar Càspia і Quba · Veure més »

Quefir de llet

El quefir és una beguda alimentosa efervescent, feta de llet fermentada.

Nou!!: Mar Càspia і Quefir de llet · Veure més »

Quercus castaneifolia

Quercus castaneifolia és una espècie de roure caducifoli que pertany a la família de les fagàcies i està classificat dins de la secció Cerris.

Nou!!: Mar Càspia і Quercus castaneifolia · Veure més »

Raixt

Indrets de Rasht Raixt (en gilaki: Rèsht), també transliterat com a Resht o Recht, és una ciutat i municipi de l'Iran, capital de la província de Gilan i del comtat de Rasht, i la ciutat més gran de la costa de la mar Càspia situada la vora del Safid Rud.

Nou!!: Mar Càspia і Raixt · Veure més »

Ramsar

Parc de l'Hotel Ramsar. Ramsar (en persa, رامسر) és una ciutat de la província de Mazandaran, a l'Iran, a la costa de la mar Càspia, i capital del comtat homònim.

Nou!!: Mar Càspia і Ramsar · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Mar Càspia і Rússia · Veure més »

Relacions entre Espanya i el Kazakhstan

Les relacions diplomàtiques entre Espanya i el Kazakhstan han tingut lloc en els últims temps i han sigut amistoses.

Nou!!: Mar Càspia і Relacions entre Espanya i el Kazakhstan · Veure més »

Relacions entre l'Azerbaidjan i la Unió Europea

Les relacions entre l'Azerbaidjan i la Unió Europea es van iniciar formalment el 1996 quan van signar un Tractat d'Associació i cooperación.

Nou!!: Mar Càspia і Relacions entre l'Azerbaidjan i la Unió Europea · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Nou!!: Mar Càspia і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »

República de Carèlia

La República de Carèlia, Karjala o Carèlia, és una de les repúbliques de la Federació Russa situada al nord-oest del país.

Nou!!: Mar Càspia і República de Carèlia · Veure més »

República Socialista Federativa Soviètica de Rússia

La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.

Nou!!: Mar Càspia і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Veure més »

Revolta d'Iskandar-i Shaykhi

La revolta d'Iskandar-i Shaykhi fou una rebel·lió del príncep Iskandar, restaurat per Tamerlà, que va afectar els territoris del Mazanderan occidental.

Nou!!: Mar Càspia і Revolta d'Iskandar-i Shaykhi · Veure més »

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Nou!!: Mar Càspia і Riu Don · Veure més »

Riu Gorgan

El Gorgan (Gorgan Rud) es un riu a la regió de Gurgan (actual província de Golistan) que li va donar nom.

Nou!!: Mar Càspia і Riu Gorgan · Veure més »

Riu Kura

El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Mar Càspia і Riu Kura · Veure més »

Riu Vólkhov

El Vólkhov és un riu que flueix des del llac Ilmen fins al llac Làdoga.

Nou!!: Mar Càspia і Riu Vólkhov · Veure més »

Rius de Turquia

alt.

Nou!!: Mar Càspia і Rius de Turquia · Veure més »

Romanogobio ciscaucasicus

Romanogobio ciscaucasicus és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Romanogobio ciscaucasicus · Veure més »

Romà IV Diògenes

Romà IV Diògenes (Ρωμανός Δʹ Διογένης, Rōmanós IV Diogénēs) fou emperador romà d'Orient del 1067 al 1071 pel seu matrimoni amb l'emperadriu vídua Eudòxia. Com que va usurpar el tron al seu fillastre Miquel i es negava a tornar-li, quan l'oncle de Miquel Joan Ducas va trobar l'oportunitat el va deposar i se'n va venjar fent-lo cegar, fet que li va causar la mort.

Nou!!: Mar Càspia і Romà IV Diògenes · Veure més »

Rothschild Frères

Rothschild Frères (Germans Rothschild) va ser un banc de la branca francesa de la família Rothschild, fundada el 1812 a París (aleshores al Primer Imperi francès) per James Mayer de Rothschild (1792–1868).

Nou!!: Mar Càspia і Rothschild Frères · Veure més »

Ruta comercial del Volga

Mapa que mostra les principals rutes comercials dels varegs: la ruta comercial del Volga (en vermell) i la ruta comercial dels varegs als grecs (en violeta). Es mostren en taronja altres rutes comercials dels segles VIII-XI. A l'edat mitjana, la ruta comercial del Volga connectava Europa del Nord, el nord-oest de Rússia amb la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Ruta comercial del Volga · Veure més »

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Mar Càspia і Ruta de la seda · Veure més »

Ruyan

El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.

Nou!!: Mar Càspia і Ruyan · Veure més »

Saïd ibn al-As

Saïd ibn al-As ibn Umayya fou un membre dels Ayàs, un grup integrant del clan dels omeies a la Meca, que fou governador de Kufa i Medina.

Nou!!: Mar Càspia і Saïd ibn al-As · Veure més »

Sabanejewia caspia

Sabanejewia caspia és una espècie de peix de la família dels cobítids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Sabanejewia caspia · Veure més »

Sabirs

Els sabirs eren una ètnia que habitava la depressió del Caspi abans de l'arribada dels àvars euroasiàtics.

Nou!!: Mar Càspia і Sabirs · Veure més »

Saces

Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Mar Càspia і Saces · Veure més »

Safa Giray

Safa Giray fou kan de Kazan, nebot de Sahib I Giray, que fou posat al front del kanat per aquest el 1525 quan va fugir davant l'amenaça russa.

Nou!!: Mar Càspia і Safa Giray · Veure més »

Safàrides

La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.

Nou!!: Mar Càspia і Safàrides · Veure més »

Sagartis

Els sagartis (llatí: sagartii, elamita Aš-šá-kar-ti-ia, babiloni kurSa-ga-ar-ta-a-a, grec sagartía, sagártioi) foren un poble un poble nòmada indoari establert durant el primer mil·lenni abans de Crist a la regió que del nom d'aquest pobla va ser anomenada Sagàrtia, i fou després una de les satrapies perses aquemènides, la XIV.

Nou!!: Mar Càspia і Sagartis · Veure més »

Salmó siberià

Hucho taimen és una espècie de peix de la família dels salmònids i de l'ordre dels salmoniformes.

Nou!!: Mar Càspia і Salmó siberià · Veure més »

Samuel Gottlieb Gmelin

Samuel Gottlieb Gmelin (4 de juliol de 1744 - 27 de juny de 1774) va ser un metge, botànic, ornitòleg, i navegant alemany.

Nou!!: Mar Càspia і Samuel Gottlieb Gmelin · Veure més »

Sander marinus

Sander marinus és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Sander marinus · Veure més »

Sander volgensis

Sander volgensis és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mar Càspia і Sander volgensis · Veure més »

Sanguinyol

Flors Il·lustració El sanguinyol o cir(er)er salvatge (Cornus sanguinea) és una espècie de planta caducifòlia del gènere Cornus.

Nou!!: Mar Càspia і Sanguinyol · Veure més »

Sari (Iran)

Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Sari (Iran) · Veure més »

Sarmàtia asiàtica

Sarmàtia asiàtica és una part de la Sarmàtia o Sarmàcia, i una regió que s'estén entre el Don (i des del seu naixement cap al nord), la mar d'Azov (Palus Maeotis), l'Euxí, el Caucas, la mar Càspia, el Volga i les terres desconegudes al nord.

Nou!!: Mar Càspia і Sarmàtia asiàtica · Veure més »

Satèl·lits de Saturn

Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.

Nou!!: Mar Càspia і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Nou!!: Mar Càspia і Saturn (planeta) · Veure més »

Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).

Nou!!: Mar Càspia і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Mar Càspia і Sàrmates · Veure més »

Sègol

El sègol (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.

Nou!!: Mar Càspia і Sègol · Veure més »

Scythia Intra Imaum

Scythia Intra Imaum era una regió geogràfica definida per Claudi Ptolemeu que diu que era limitada al sud i a l'est per Sogdiana, Margiana i els saces (sacae); al nord per terres desconegudes; i a l'est per la prolongació nord de la serralada de l'Imaus.

Nou!!: Mar Càspia і Scythia Intra Imaum · Veure més »

Secta dels assassins

La secta dels assassins va ser un moviment politicoreligiós de musulmans xiïtes ismaïlites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles  i, especialitzat a terroritzar la dinastia abbàssida mitjançant l'assassinat polític.

Nou!!: Mar Càspia і Secta dels assassins · Veure més »

Sefid Rud

El Sefid Rud (persa Sefīd-Rūd o o Sepīd-Rūd سفیدرود "Riu Blanc", en àzeri Kizil-Üzen o Qizil Uzun, "Riu Roig"; en àrab Nahr al-Abyad que vol dir "Riu Blanc") també transliterat Sefidrud, Sefidrood, Sepidrood o Sepidrud, és un riu de l'Iran d'uns 670 km que neix al nord-oest del país prop d'Ardilan i corre en direcció generalment nord-est per desguassar a la mar Càspia prop de Rasht.

Nou!!: Mar Càspia і Sefid Rud · Veure més »

Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.

Nou!!: Mar Càspia і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Mar Càspia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Seljuk

Seljuk (també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides.

Nou!!: Mar Càspia і Seljuk · Veure més »

Semnan

Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.

Nou!!: Mar Càspia і Semnan · Veure més »

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Mar Càspia і Senglar · Veure més »

Serguei Xoigú

Serguei Kujuguétovitx Xoigú (Серге́й Кужуге́тович Шойгу́, tuvinià Сергей Күжүгет оглу Шойгу; nascut el 21 de maig de 1955 a Txadan, Óblast Autònoma de Tuvà, RSFSR, URSS) és un militar rus i estadista, Ministre de Defensa de la Federació de Rússia des del 6 de novembre del 2012, general de l'exèrcit (2003) i Heroi de la Federació de Rússia (1999).

Nou!!: Mar Càspia і Serguei Xoigú · Veure més »

Servei Nacional de Fronteres de l'Azerbaidjan

Bandera del Servei Nacional de Fronteres de l'Azerbaidjan El Servei Nacional de Fronteres de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Respublikası Dövlət Sərhəd Xidməti) és una és una patrulla fronterera de caràcter militar de la República de l'Azerbaidjan que s'encarrega de la vigilància de seves fronteres amb els seus països veïns, Turquia, Geòrgia, Rússia, Iran i Armènia.

Nou!!: Mar Càspia і Servei Nacional de Fronteres de l'Azerbaidjan · Veure més »

Set mars

Els «set mars» de l'Edat Mitjana. Mapa dels onze mars als quals es refereixen diverses expressions medievals dels «set mars» (la llegenda està en anglès) Els Set mars —o navegar pels set mars— és una expressió utilitzada al llarg de la història de moltes cultures i pobles en relació a un grup de mars (reals o mitològics) de Eurafrasia. S'usava (i s'usa encara) tant per referir-se a un conjunt determinat de set mars com per al conjunt dels mars del món conegut en aquest moment.

Nou!!: Mar Càspia і Set mars · Veure més »

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Nou!!: Mar Càspia і Sibèria · Veure més »

Simaixki

Simaixki va ser un regne de la regió d'Elam, a l'oest de Susa (a l'actual Iran), també anomenat Simaix o Kimaix.

Nou!!: Mar Càspia і Simaixki · Veure més »

Sinjarita

La sinjarita és un mineral de la classe dels halurs.

Nou!!: Mar Càspia і Sinjarita · Veure més »

Sit capgrís

''Emberiza buchanani'' El sit capgrís o sit de Buchanan (Emberiza buchanani) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita terrenys pedregosos i zones àrides amb poca vegetació a l'est de Turquia, nord de l'Iran, Caucas, Turkmenistan, el Kazakhstan, nord-est de l'Afganistan, i nord del Pakistan.

Nou!!: Mar Càspia і Sit capgrís · Veure més »

Sit capnegre

Ous de sit cap-negre. El sit capnegre (Emberiza melanocephala) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita planures àrides, pis inferior de boscos clars, horts i ciutats del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia, des d'Itàlia, Península Balcànica, Grècia i Creta, cap a l'est, a través de Xipre, Turquia, Orient Pròxim i nord d'Iraq fins a l'Iran i la regió entre la mar Càspia i la mar Negra.

Nou!!: Mar Càspia і Sit capnegre · Veure més »

SOCAR (empresa petroliera)

SOCAR - State Oil Company of Azerbaijan Republic (en àzeri, Azərbaycan Respublikası Dövlət Neft Şirkətu; en català, «Companyia Estatal Petroleira de la República de l'Azerbaidjan», CEPRA) és l'empresa estatal energètica i petroquímica de l'Azerbaidjan, amb seu a Bakú.

Nou!!: Mar Càspia і SOCAR (empresa petroliera) · Veure més »

Sor (geomorfologia)

El Buralkhining tuzi, un sor al desert de Betpakhdala prop de la part baixa del riu Txu. Un sor (сор; шор) és una depressió tancada sense drenatge característica dels deserts d'Àsia Central, que es troba especialment al Kazakhstan.

Nou!!: Mar Càspia і Sor (geomorfologia) · Veure més »

Stàraia Làdoga

Stàraia Làdoga (o Làdoga la Vella, en rus: Ста́рая Ла́дога, en finés: Vanha Laatokka o lAldeigjuborg de les sagues nòrdiques) és un poble (seló) en el raion de Vólkhov de l'óblast de Leningrad, Rússia, situat al riu Vólkhov prop del llac Làdoga.

Nou!!: Mar Càspia і Stàraia Làdoga · Veure més »

Stenka Razin

Stepan (Stenka) Timofeievitx Razin (rus:Степан (Стенька) Тимофеевич Разин; 1630 – 16 de juny de 1671) fou un líder cosac que liderà la revolta més important contra el tsar de Rússia en el.

Nou!!: Mar Càspia і Stenka Razin · Veure més »

Steven Borough

Steven Borough (Northam, Devon, 25 de setembre de 1525 – 12 de juliol de 1584) fou un navegant anglès del recordat per haver pres part en diverses expedicions britàniques als mars de l'Àrtic.

Nou!!: Mar Càspia і Steven Borough · Veure més »

Suecs

Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.

Nou!!: Mar Càspia і Suecs · Veure més »

Sufiyan Khan

Sufiyan Khan (Sofian Khan) fou kan de Khwarizm.

Nou!!: Mar Càspia і Sufiyan Khan · Veure més »

Sulayman ibn Kutalmix

Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.

Nou!!: Mar Càspia і Sulayman ibn Kutalmix · Veure més »

Sultanat de Salyan

El sultanat de Salyan fou un estat autònom de l'Azerbaidjan que va existir al.

Nou!!: Mar Càspia і Sultanat de Salyan · Veure més »

Sumqayit

Localització de Sumqayit, ressaltada en vermell, al mapa de l'Azerbaidjan. Sumqayit, el desembre de 2011. Sumqayit (en àzeri: Sumqayıt), és una de les onze ciutats autònomes de la República de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Mar Càspia і Sumqayit · Veure més »

Surà (riu)

Surà - Сура - és un riu de Rússia i afluent dret del Volga.

Nou!!: Mar Càspia і Surà (riu) · Veure més »

Sviatoslav I de Kíev

Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).

Nou!!: Mar Càspia і Sviatoslav I de Kíev · Veure més »

Syrrhaptes

Syrrhaptes és un dels dos gèneres d'ocells de la família dels pteròclids (Pteroclididae).

Nou!!: Mar Càspia і Syrrhaptes · Veure més »

T-62

El T-62 és un tanc soviètic/rus dissenyat a finals dels anys cinquanta i produït a partir de la dècada del seixanta.

Nou!!: Mar Càspia і T-62 · Veure més »

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Tabaristan · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Mar Càspia і Tabriz · Veure més »

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Nou!!: Mar Càspia і Tahírides del Khorasan · Veure més »

Talix

XX Els talix són un poble indígena iranià a la regió entre Azerbaidjan i l'Iran al sud-oest de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Talix · Veure més »

Tallareta del desert asiàtica

La tallareta del desert asiàtica, anteriorment anomenada tallareta pàl·lida (Curruca nana; syn: sylvia nana) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels sílvids (Sylviidae). De color gris-arenós, els adults fan uns 11 a 12 centímetres.

Nou!!: Mar Càspia і Tallareta del desert asiàtica · Veure més »

Tallarol de Ménétries

El tallarol de Ménétries Rev.

Nou!!: Mar Càspia і Tallarol de Ménétries · Veure més »

Talpa talyschensis

Talpa talyschensis és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels tàlpids.

Nou!!: Mar Càspia і Talpa talyschensis · Veure més »

Tamara de Geòrgia

Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.

Nou!!: Mar Càspia і Tamara de Geòrgia · Veure més »

Tapurs

Els tapurs o tapuris (en llatí tapuri o tapurii, en grec Τάπουροι o Τάπυροι) van ser un poble que habitava en una zona extensa i van desplaçar-se al llarg dels anys des d'Armènia fins al riu Oxus, a l'Àsia central.

Nou!!: Mar Càspia і Tapurs · Veure més »

Tàtars negres

Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle al.

Nou!!: Mar Càspia і Tàtars negres · Veure més »

Tèrek

El riu Tèrek (Те́рек, Térek; თერგი, Tergui, Терк, Terk; Теркa, Terka; Терек-сув, Terek-suv; Терк, Terk) és un dels principals rius del nord del Caucas.

Nou!!: Mar Càspia і Tèrek · Veure més »

Türkmenbaşy

El port de '''Türkmenbaşy''' Türkmenbaşy és una ciutat portuària del Turkmenistan, situada a la península homònima al costat del golf també homònim, a la costa de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Türkmenbaşy · Veure més »

Tbilissi

Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.

Nou!!: Mar Càspia і Tbilissi · Veure més »

Teglatfalassar III

Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.

Nou!!: Mar Càspia і Teglatfalassar III · Veure més »

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Mar Càspia і Teheran · Veure més »

Teixidor capnegre

El teixidor capnegre (Remiz macronyx) és un ocell de la família dels remízids (Remizidae).

Nou!!: Mar Càspia і Teixidor capnegre · Veure més »

Teoria del poblament primerenc

La teoria del poblament primerenc, o teoria pre-Clovis, és una sèrie d'estudis i troballes arqueològics, lingüístics i genètics, que qüestionen la clàssica teoria del poblament tardà del continent americà basada en la cultura Clovis, i han generat un intens debat internacional sobre el tema.

Nou!!: Mar Càspia і Teoria del poblament primerenc · Veure més »

Tepe Hisar

Tepe Hissar (Turó del castell, persa تپه حصار) és un jaciment arqueològic de l'Iran, al sud-est de la mar Càspia, prop de Damghan.

Nou!!: Mar Càspia і Tepe Hisar · Veure més »

Terres baixes de Lankaran

Les terres baixes de Lankaran (Lənkəran ovalığı) és una estreta banda de terra de baixa altitud de l'Azerbaidjan meridional al costat de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Terres baixes de Lankaran · Veure més »

Thor Heyerdahl

Thor Heyerdahl (Pronunciació en noruec:  (6 d'octubre de 1914; Larvik, Noruega - 18 d'abril de 2002; Colla Micheri, Itàlia) va ser un etnògraf i aventurer (explorador) noruec; amb una bona formació en zoologia, botànica i geografia i amb un especial interès per l'antropologia. Es va fer molt famós gràcies a la seva expedició amb la Kon-Tiki, nau amb la qual va navegar 8000 km, des de l'Amèrica del Sud fins a les illes Tuamotu. L'expedició volia demostrar que els antics habitants de l'Amèrica del Sud havien navegat a través de l'oceà Pacífic, arribant a les illes de la Polinèsia i creant contactes entre aquestes dues cultures tan distants geogràficament. Aquesta expedició formava part d'un model de difusió de desenvolupament cultural. Subseqüentment Heyerdahl va fer altres viatges dissenyats per demostrar la possibilitat de contactes entre cultures antigues àmpliament separades. Va ser nomenat estudiós/acadèmic pel govern Noruec el 1984. També va estudiar les piràmides de Güímar.

Nou!!: Mar Càspia і Thor Heyerdahl · Veure més »

Toixó

El teixó o toixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica.

Nou!!: Mar Càspia і Toixó · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: Mar Càspia і Toktamix · Veure més »

Torre de la Donzella

La torre de la Donzella, també coneguda com a Giz Galasi a la ciutat vella de Bakú a l'Azerbaidjan, és una antiga torre amb influències culturals que constaten la presència de zoroastrisme, sassànides, àrabs, perses, xirvans, otomans, i russos.

Nou!!: Mar Càspia і Torre de la Donzella · Veure més »

Tractat de Gulistan

El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi Rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.

Nou!!: Mar Càspia і Tractat de Gulistan · Veure més »

Transcàspia

Transcàspia miniatura Transcàspia fou el nom d'un govern militar rus a la zona de l'actual Turkmenistan.

Nou!!: Mar Càspia і Transcàspia · Veure més »

Transmissió del budisme per la Ruta de la Seda

dataarxiu.

Nou!!: Mar Càspia і Transmissió del budisme per la Ruta de la Seda · Veure més »

Tresor de l'Oxus

Peix buit d'or. És possible que fos un recipient per a oli o perfum, encara que té un ganxo sobre l'aleta per a penjar-lo; hi ha, doncs, la possibilitat que formés part d'un penjoll El tresor de l'Oxus és una col·lecció de 170 objectes de metal·lúrgia en argent i or que daten de la dinastia ''aquemènida'', casa reial que va governar l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC.

Nou!!: Mar Càspia і Tresor de l'Oxus · Veure més »

Truita comuna

La truita comuna (Salmo trutta) és una espècie de peix teleosti propi de rius cabalosos d'aigües fredes i ràpides.

Nou!!: Mar Càspia і Truita comuna · Veure més »

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Turkmenistan · Veure més »

Turquestan

El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.

Nou!!: Mar Càspia і Turquestan · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Mar Càspia і Turquia · Veure més »

Txormaghan

Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.

Nou!!: Mar Càspia і Txormaghan · Veure més »

Txuvàixia

La República de Txuvàixia (Txuvàixkaia Respúblika;, Çovaş Respupliki), o Txuvàixia (Txuvàixia;, Çovaş Yen), és un subjecte federal de Rússia (una república) situat a l'Europa de l'Est.

Nou!!: Mar Càspia і Txuvàixia · Veure més »

Udes

Els udes (llatí: Udae) foren un poble de la Sarmàcia asiàtica, a la vora de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Udes · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Mar Càspia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Uplistsikhe

Uplistsikhe (en georgià: უფლისციხე), literalment 'fortalesa del senyor'), és una antiga ciutat de coves excavades en la roca, un dels assentaments urbans més antics del territori de Geòrgia. Uplistsikhe està tallada en roques i situada a 12 km a l'est de la ciutat de Gori, al marge esquerre del riu Kura i a la regió de Xida Kartli, a 70 km a l'oest de Tbilissi. La ciutat, que va ser fundada a la fi del II mil·lenni aC o principis del I mil·lenni aC, va experimentar diversos alts i baixos i va ser finalment abandonada al; és, per tant, un jaciment arqueològic de múltiples capes, i és considerat com un dels monuments més importants de la cultura georgiana. La singularitat del monument resideix que, gràcies a la seva estructura, ha conservat les restes d'edificis arquitectònics i religiosos construïts al llarg de diversos mil·lennis.T. Саникидзе Uplistsikhe, Universitat Estatal de Cultura i Art de Tbilissi, E. Takaishvili, Tbilissi, 2005. Durant el seu apogeu, Uplistsikhe incloïa més de 700 coves i estructures rupestres, de les quals únicament 150 han sobreviscut.Plunkett R., Masters T. Geòrgia, Armenia & Azerbaijan, Lonely Planet Publications, Footscray, 2004,. La ciutat d'Uplistsikhe ha estat inclosa en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 24 d'octubre de 2007; també ha estat inscrita en la llista dels Monuments Culturals destacats de Geòrgia, el 3 d'octubre de 2007.

Nou!!: Mar Càspia і Uplistsikhe · Veure més »

Ural

L'Ural (Ура́л, Ural; Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.

Nou!!: Mar Càspia і Ural · Veure més »

Urmia

Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.

Nou!!: Mar Càspia і Urmia · Veure més »

Ursula Biemann

Ursula Biemann (Zúric, 8 de setembre de 1955) És una vídeoartista suissa.

Nou!!: Mar Càspia і Ursula Biemann · Veure més »

Usruixana

Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.

Nou!!: Mar Càspia і Usruixana · Veure més »

Ustandar

Ustandar era el títol del governador d'una província a la persa sassànida.

Nou!!: Mar Càspia і Ustandar · Veure més »

Vardanes I de Pàrtia

Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.

Nou!!: Mar Càspia і Vardanes I de Pàrtia · Veure més »

Varegs

Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles  i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.

Nou!!: Mar Càspia і Varegs · Veure més »

Vimba vimba

Vimba vimba és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes que es troba a Euràsia: conques de la Mar Bàltica, la Mar d'Azov, la Mar Negra i la mar Càspia, així com l'Europa Occidental (incloent-hi Escandinàvia).

Nou!!: Mar Càspia і Vimba vimba · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Mar Càspia і Vinya · Veure més »

Viticultura

raïm La viticultura (del llatí “vitis” vinya) és l'especialització de l'agronomia que es dedica a l'estudi i la producció de la vinya i el raïm.

Nou!!: Mar Càspia і Viticultura · Veure més »

Vitis vinifera

Vitis vinifera és una planta de la família Vitaceae originària de la zona del Caucas i l'Orient Pròxim i objecte de conreu des de les primeres civilitzacions.

Nou!!: Mar Càspia і Vitis vinifera · Veure més »

Volcans de fang de l'Azerbaidjan

Els volcans de fang de l'Azerbaidjan són emanacions de gas que formen un con i cràter de poca altura, del qual emana una argila hidratada que sol formar llacunes bombollants a la base.

Nou!!: Mar Càspia і Volcans de fang de l'Azerbaidjan · Veure més »

Volcà de fang

Un volcà de fang és una forma menor del relleu formada per un cràter i un con volcànic de poca alçada però bastant extens a causa de l'escàs pendent, i l'origen no està relacionat amb les veritables formacions volcàniques, tret d'alguna excepció, com succeeix a Wyoming (Estats Units), sinó que es deuen a emanacions de gas relacionades amb els jaciments petroliers.

Nou!!: Mar Càspia і Volcà de fang · Veure més »

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Nou!!: Mar Càspia і Volga · Veure més »

Wojtek

Wojtek en 1941 WojtekUn diminutiu del nom Wojciech (1942-1963) va ser un os bru adoptat pels soldats de la 22a Companyia de Subministraments d'Artilleria, Segon Cos polonès, de l'exèrcit polonès durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Mar Càspia і Wojtek · Veure més »

Wuixmaguir ibn Ziyar

Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.

Nou!!: Mar Càspia і Wuixmaguir ibn Ziyar · Veure més »

Xah Rud

Xah Rud (persa شاهرود, Shāhrūd, literalment el gran riu, el riu del rei) és un riu de l'Iran, afluent del Sefid Rud.

Nou!!: Mar Càspia і Xah Rud · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Mar Càspia і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xahrud

Comtat de Xahrud Xahrud (persa: شاهرود, Shāhrūd) o Imamrud és un municipi de l'Iran al Khorasan Occidental, província de Semnan, 6 km al sud de l'antiga Bistam i a uns 80 km al nord-est de Damghan.

Nou!!: Mar Càspia і Xahrud · Veure més »

Xamkhalat dels Kazi Kumuk

El Xamkhalat dels Kazi Kumuk fou l'organització política feudal dels kumuks, els laks i els darguin.

Nou!!: Mar Càspia і Xamkhalat dels Kazi Kumuk · Veure més »

Xatrac becllarg

Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007). Colònia de xatracs becllargs. El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears, és un ocell de la família dels estèrnids.

Nou!!: Mar Càspia і Xatrac becllarg · Veure més »

Xatrac gros

El xatrac gros (Hydroprogne caspia) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i única espècie del gènere Hydroprogne, si bé sovint és ubicat a Sterna.

Nou!!: Mar Càspia і Xatrac gros · Veure més »

Xeic Mansur

El Xeic Mansur, (Aldy, ~1747- Schiesselburg, 13 d'abril de 1794) fou un rebel txetxè que dirigí el seu poble contra Caterina II de Rússia.

Nou!!: Mar Càspia і Xeic Mansur · Veure més »

Xir Ghazi Khan

Xir Ghazi Khan fou kan de Khiva vers el 1715 al 1732.

Nou!!: Mar Càspia і Xir Ghazi Khan · Veure més »

Xirgazy Khan

Xirgazy Khan (Sergazy Khan) fou kan de l'Horda Petita Kazakh.

Nou!!: Mar Càspia і Xirgazy Khan · Veure més »

Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

Nou!!: Mar Càspia і Xirvan · Veure més »

Yaqub ibn al-Layth

Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.

Nou!!: Mar Càspia і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »

Yngvars saga víðförla

Yngvars saga víðförla és una saga llegendària que se suposa escrita per Oddr Snorrason al s. XII.

Nou!!: Mar Càspia і Yngvars saga víðförla · Veure més »

Zahir al-Din Maraixi

Sàyyid Zahir al-Din Maraixi ibn Nàssir al-Din (1412-1489) fou un general i historiador persa de la zona de la mar Càspia, membre de la família de sayyids marashi del Mazanderan del que van governar fins a l'annexió a l'estat safàvida el 1596.

Nou!!: Mar Càspia і Zahir al-Din Maraixi · Veure més »

Zanjan

Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.

Nou!!: Mar Càspia і Zanjan · Veure més »

Zazaqui

El zazaqui (en zazaqui: zazaki), també anomenat zazaki, kirmanjki, kirdki i dimli és una llengua indoeuropea parlada pels zazes, a l'Anatòlia oriental (Turquia).

Nou!!: Mar Càspia і Zazaqui · Veure més »

Zazes

Els zazes, a vegades també anomenats dimilis i, erròniament, alevis o kizilbaixis, són un poble iranià que viu a Turquia, a la part oriental d'Anatòlia (províncies d'Adıyaman, Aksaray, Batman, Bingöl, Diyarbakır, Elazığ, Erzurum, Erzincan, Kars, Malatya, Muş, Şanlıurfa, Sivas i Tunceli).

Nou!!: Mar Càspia і Zazes · Veure més »

209 aC

Sense descripció.

Nou!!: Mar Càspia і 209 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bahr al-Khazar, Caspi, Càspia, Mar Caspi, Mar hircani.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant