Taula de continguts
27 les relacions: Anticlericalisme a Espanya, Antonio Remón Zarco del Valle y Huet, Argentona, Batalla de la Panadella, Batalla de Montesquiu, Batalla de Prats de Lluçanès, Batalla del Bruc (1836), Bernat Torroja i Ortega, Bullanga de 1835, Capità general d'Aragó, Capità general de Catalunya, Cayetano Cardero de la Vega, José Maria de Aguilar, Josep Antoni Barraquer i Roviralta, Josep Galceran i Escrigàs, Josep Maria Montemayor, Llista de ministres de Defensa d'Espanya, Lluís Barraquer i Roviralta, Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Pere Nolasc de Bassa i Girona, Periódico extraordinario de Reus, Pronunciament, Quadre General Llauder, Ramon Berenguer IV, Salvador Clariana i Pinyol, Universitat de Cervera.
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Anticlericalisme a Espanya
Antonio Remón Zarco del Valle y Huet
va ser un militar, enginyer i escriptor espanyol.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Antonio Remón Zarco del Valle y Huet
Argentona
Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Argentona
Batalla de la Panadella
La batalla de la Panadella de 1837 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Batalla de la Panadella
Batalla de Montesquiu
La Batalla de Montesquiu fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Batalla de Montesquiu
Batalla de Prats de Lluçanès
La Batalla de Prats de Lluçanès del 10 de setembre de 1836 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Batalla de Prats de Lluçanès
Batalla del Bruc (1836)
La batalla del Bruc de 1836 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Batalla del Bruc (1836)
Bernat Torroja i Ortega
Bernat Torroja i Ortega (Reus, 1817 - 1908) fou un polític i advocat català.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Bernat Torroja i Ortega
Bullanga de 1835
Les bullangues de 1835 foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins durant la guerra civil, a què s'afegí la crisi econòmica del comerç i la indústria i les conseqüències de l'epidèmia de còlera de 1834 a Catalunya.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Bullanga de 1835
Capità general d'Aragó
El capità general d'Aragó fou un càrrec creat en lloc del Virrei d'Aragó a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne d'Aragó i la resta de la Corona d'Aragó.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Capità general d'Aragó
Capità general de Catalunya
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Capità general de Catalunya
Cayetano Cardero de la Vega
Cayetano Cardero de la Vega (Isla de León, 29 de gener de 1799 - Madrid, 30 de juliol de 1862) fou un militar espanyol.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Cayetano Cardero de la Vega
José Maria de Aguilar
José María de Aguilar va ser un jutge i polític català nascut a Lleida al.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і José Maria de Aguilar
Josep Antoni Barraquer i Roviralta
segons consta en el Registre Civil de Barcelona, la seva data de naixement és el 29/01/1851 Josep Antoni Barraquer i Roviralta (Barcelona, 28 d'agost de 1852 - 2 d'abril de 1924) fou un metge oftalmòleg català, germà de l'historiador religiós Gaietà Barraquer i Roviralta i del neuròleg Lluís Barraquer i Roviralta.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Josep Antoni Barraquer i Roviralta
Josep Galceran i Escrigàs
Josep Galceran i Escrigàs (Prats de Lluçanès, 1794 - 8 o 9 de setembre de 1836) fou un militar català.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Josep Galceran i Escrigàs
Josep Maria Montemayor
Josep Maria Montemayor (Segles XVIII-XIX) va ser un advocat català i alcalde de Reus D'origen barceloní, va arribar a Reus després de la mort de Ferran VII i la proclamació d'Isabel II, enviat pel govern de Madrid amb els càrrecs d'Alcalde Major, Jutge de vara, Subdelegat de Policia i Comandant de la Milícia.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Josep Maria Montemayor
Llista de ministres de Defensa d'Espanya
Aquesta és la llista de ministres de Defensa d'Espanya des del regnat de Carles IV d'Espanya fins a l'actualitat.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Llista de ministres de Defensa d'Espanya
Lluís Barraquer i Roviralta
Lluís Barraquer i Roviralta (Barcelona, 1855 – Sant Climent de Llobregat, 13 d'octubre de 1928) fou un metge neuròleg català, germà de l'historiador religiós Gaietà Barraquer i Roviralta i de l'oftalmòleg Josep Antoni Barraquer i Roviralta.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Lluís Barraquer i Roviralta
Lluís Maria de Llauder i de Dalmases
Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (Madrid, 8 de maig de 1837 - Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un periodista i polític català, besnebot de Manuel de Llauder i de Camín, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Lluís Maria de Llauder i de Dalmases
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Pere Nolasc de Bassa i Girona
Pere Nolasc de Bassa i Girona (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 11 de febrer de 1783 - Barcelona, 5 d'agost de 1835) va ser un militar català.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Pere Nolasc de Bassa i Girona
Periódico extraordinario de Reus
El Periódico extraordinario de Reus va ser una publicació sortida a Reus el 1813 durant la Guerra del francès.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Periódico extraordinario de Reus
Pronunciament
Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Pronunciament
Quadre General Llauder
El quadre del General Llauder, és un quadre pintat a l’any 1829 pel famós José de Madrazo En el quadre apareix el General Llauder, que va ser un general que va lluitar defensant Espanya de la invasió de Napoleó en el.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Quadre General Llauder
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Ramon Berenguer IV
Salvador Clariana i Pinyol
Salvador Clariana i Pinyol (Reus, 18 de desembre de 1799 – 1875) va ser un músic i mestre de capella català.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Salvador Clariana i Pinyol
Universitat de Cervera
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.
Veure Manuel de Llauder i de Camín і Universitat de Cervera
També conegut com Llauder i de Camín, Manuel de.