Accés més ràpid que el navegador!
167 les relacions: Adana, Agnès d'Antioquia, Agnès de Courtenay, Agnès de França i de Xampanya, Alícia d'Antioquia, Aleix Comnè (fill d'Andrònic I), Aleix Comnè (protosebast), Aleix I de Trebisonda, Aleix II Comnè, Aleix III Àngel, Aleramici, Amalric I de Jerusalem, Anazarb, Andrònic Camàter, Andrònic Ducas Àngel, Andrònic I Comnè, Anna Comnena Angelina, Aydın, Üsküdar, Àguila pòntica, Balduí d'Ibelin, Balduí III de Jerusalem, Balian d'Ibelin, Batalla d'al-Buqaia, Batalla de Dorilèon (1147), Batalla de Miriocèfal, Batalla del Mont Cadme, Béla III d'Hongria, Berta de Sulzbach, Bertran de Sant Gèli, Bohemond III d'Antioquia, Bonifaci I de Montferrat, Cavalls de Sant Marc, Ciril de Constantinoble, Coma (plaça forta), Companyia (exèrcit romà d'Orient), Conrad de Montferrat, Conrad III d'Alemanya, Constança d'Antioquia, Constantí Àngel, Constantí Harmenòpul, Constantí Manassès, Cosme I, Dalmàcia (tema), Danixmendites, Dèspota, Demetri II de Geòrgia, Dhu l-Nun, Dinastia Comnè, Dubrovnik, ..., Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Edremit, Eimeric de Llemotges, Emperadrius romanes, Engelbert III d'Ístria, Enric II de Babenberg, Esteve III d'Hongria, Esteve Nemanja, Eudòxia Comnena, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gàlata, Géza II d'Hongria, Guillem de Tir, Guillem I de Sicília, Guillem V de Montferrat, Hagioteodorita, Història d'Eslovàquia, Història d'Hongria, Història d'Itàlia, Història de Corfú, Història de Croàcia, Història de Sèrbia, Holmos (Frígia), Hug d'Ibelin, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Romà d'Orient, Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè, Irene d'Hongria, Isaac Aaron, Isaac Comnè de Xipre, Isaac II Àngel, Isabel de Jerusalem, Isaccea, Joan Cantacuzè, Joan Cinnamos, Joan Comnè (fill d'Andrònic I), Joan Ducas Comnè, Joan Focas, Joan II Comnè, Joan Tzelepes Comnè, Joan Tzetzes, Jordi Branes, Jordi I de Còrcira, Jordi Paleòleg (sebast), Kaykhusraw I, Kilij Arslan II, L'ocell de foc (Emili Teixidor), Ladislau II d'Hongria, Laodicea del Licos, Lleó Estipiota, Llista d'emperadors romans d'Orient, Manuel Cantacuzè (segle XII), Manuel Comnè, Manuel Comnè (fill d'Andrònic I), Manuel I, Maria Comnena, Maria Comnena (filla de Manuel I), Maria Comnena, reina d'Hongria, Maria Comnena, reina de Jerusalem, Maria d'Antioquia, Marquesat de Montferrat, Miquel Anquíal, Miquel Curcues, Miquel el Sirià, Miquel I Àngel-Comnè, Miquel Paleòleg, Monedes romanes d'Orient, Mopsuèstia, Neòfit I, Nerses IV Schnorhali, Niš, Nicetes Coniata, Nicolau Hagioteodoret, Niksar, Notitiae Episcopatuum, Nur-ad-Din Mahmud, Patrologia Graeca, Pelagònia, Profecia ΑΙΜΑ, Protosebast, Qutb-ad-Din Mawdud, Ramla, Ramon de Poitiers, Ramon II de Trípoli, Ramon III de Trípoli, Regne Armeni de Cilícia, Regne d'Hongria, Regne de Jerusalem, Reinald de Châtillon, Renyer de Montferrat (1162-1183), Rumelikavağı, Sebast, Sebastocràtor, Segona Croada, Setge d'Edessa, Setge de Damasc (1148), Sistema telegràfic romà d'Orient, Sivas, Soldanat de Rum, Tars (Turquia), Títols de l'Imperi Romà d'Orient, Teòdot II, Tema (circumscripció administrativa), Tema de les Fortaleses Noves, Tema de Xipre, Tema dels Cibirreotes, Teodor Balsamó, Teodor Pròdrom (monjo), Teodora Comnena (filla d'Aleix I), Teodora Comnena, duquessa d'Àustria, Teodora Comnena, princesa d'Antioquia, Teodosi Borradiotes, Toros II, Tractat de Devol, Vardariotes, Vladislau II, Yaghibasan. Ampliar l'índex (117 més) »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Manuel I Comnè і Adana · Veure més »
Agnès d'Antioquia
Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Manuel I Comnè і Agnès d'Antioquia · Veure més »
Agnès de Courtenay
Agnès de Courtenay (h. 1136 – h. 1184) era filla de Joscelí II d'Edessa i Beatriu d'Armènia, i fou mare del rei Balduí IV de Jerusalem i de la reina Sibil·la de Jerusalem.
Nou!!: Manuel I Comnè і Agnès de Courtenay · Veure més »
Agnès de França i de Xampanya
Agnès de França (1171 - 1240), princesa de França i emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient (1180-1183 i 1183-1185).
Nou!!: Manuel I Comnè і Agnès de França i de Xampanya · Veure més »
Alícia d'Antioquia
Alícia d'Antioquia o de Jerusalem (Edessa, v.1110 - Latakia, després de 1136) va ser princesa d'Antioquia per les seves noces amb el príncep Bohemond II d'Antioquia.
Nou!!: Manuel I Comnè і Alícia d'Antioquia · Veure més »
Aleix Comnè (fill d'Andrònic I)
Aleix Comnè, en grec medieval Αλέξιος Κομνηνός, nascut aproximadament el 1170 i mort el 1199, va ser un fill natural d'Andrònic I Comnè, emperador romà d'Orient de l'any 1183 al 1185, i de la seva parenta i amant Teodora Comnena, reina de Jerusalem.
Nou!!: Manuel I Comnè і Aleix Comnè (fill d'Andrònic I) · Veure més »
Aleix Comnè (protosebast)
Aleix Comnè, en grec medieval Ἀλέξιος Κομνηνός, (1135-1183), va ser un aristòcrata i cortesà de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Aleix Comnè (protosebast) · Veure més »
Aleix I de Trebisonda
, dit el Gran, fou emperador de Trebisonda (1204 -1222).
Nou!!: Manuel I Comnè і Aleix I de Trebisonda · Veure més »
Aleix II Comnè
Aleix II Comnè (en grec: Ἄλεξις o Ἀλέξιος Κομνηνός, en llatí: Alexius II Comnenus) (1167-1183), fou emperador romà d'Orient del 1180 al 1183.
Nou!!: Manuel I Comnè і Aleix II Comnè · Veure més »
Aleix III Àngel
Aleix III Àngel (grec: Ἀλέξιος Ἄγγελος, Aléxios Ànguelos) (nascut cap al 1153 i mort el 1211) fou emperador romà d'Orient entre el 1195 i el 1203.
Nou!!: Manuel I Comnè і Aleix III Àngel · Veure més »
Aleramici
El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.
Nou!!: Manuel I Comnè і Aleramici · Veure més »
Amalric I de Jerusalem
Amalric I de Jerusalem (1136 - 11 de juliol de 1174) va ser rei del regne llatí de Jerusalem des de 1162 fins a la seva mort.
Nou!!: Manuel I Comnè і Amalric I de Jerusalem · Veure més »
Anazarb
La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.
Nou!!: Manuel I Comnè і Anazarb · Veure més »
Andrònic Camàter
Andrònic Ducas Camàter, en grec medieval Ἰωάννης Δούκας Καματηρός, en llatí Andronicus Camaterus) fou un noble i alt funcionari romà d'Orient, parent de l'emperador Manuel I Comnè (1143-1180). Va portar el títol de sebast i fou prefecte de la ciutat de Constantinoble i prefecte de la guàrdia imperial (praefectus vigilum).
Nou!!: Manuel I Comnè і Andrònic Camàter · Veure més »
Andrònic Ducas Àngel
Andrònic Ducas Àngel, en grec medieval Ἀνδρόνικος Δούκας Ἄγγελος, nascut a Constantinoble cap a l'any 1130 i mort el 1185, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill de l'almirall Constantí Àngel i de Teodora Comnena, filla d'Aleix I Comnè i d'Irene Ducena.
Nou!!: Manuel I Comnè і Andrònic Ducas Àngel · Veure més »
Andrònic I Comnè
Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Andrònic I Comnè (en grec: Ἀνδρονίκος Κομνηνός, en llatí) (vers 1118-1185) fou emperador romà d'Orient del 1183 al 1185.
Nou!!: Manuel I Comnè і Andrònic I Comnè · Veure més »
Anna Comnena Angelina
Anna Comnena Angelina, en grec medieval Αννα Κομνηνα Ἄγγελινα, nascuda cap al 1175 i morta el 1212, va ser emperadriu consort de l'Imperi de Nicea pel seu casament amb Teodor I Làscaris.
Nou!!: Manuel I Comnè і Anna Comnena Angelina · Veure més »
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Nou!!: Manuel I Comnè і Aydın · Veure més »
Üsküdar
Üsküdar és un districte d'Istanbul, Turquia, situat a la part anatòlia de la ciutat.
Nou!!: Manuel I Comnè і Üsküdar · Veure més »
Àguila pòntica
Disseny tradicional d'àguila pòntica L'àguila pòntica és el símbol ètnic principal dels grecs pòntics, també anomenats grecs del Pont.
Nou!!: Manuel I Comnè і Àguila pòntica · Veure més »
Balduí d'Ibelin
Balduí d'Ibelin, també dit Balduí II de Ramla, fou un important senyor del Regne de Jerusalem, fill segon de Barisan d'Ibelin.
Nou!!: Manuel I Comnè і Balduí d'Ibelin · Veure més »
Balduí III de Jerusalem
Coronació de Balduí III Balduí III (1130 – 10 de febrer de 1162) va ser rei de Jerusalem de 1143 a 1162.
Nou!!: Manuel I Comnè і Balduí III de Jerusalem · Veure més »
Balian d'Ibelin
Balian d'Ibelin (1143 – 1193), anomenat pels sarraïns Shaear Wahid (el Pelut), fou un noble del Regne de Jerusalem que participà en les croades del.
Nou!!: Manuel I Comnè і Balian d'Ibelin · Veure més »
Batalla d'al-Buqaia
La batalla d'al-Buqaia (també escrit Al-Buqai'a al-Hosn) fou un episodi de les croades l'any 1163, en què s'enfrontaren un grup combinat de diversos exèrcits cristians contra les tropes de Nur-ad-Din Mahmud, l'emir d'Alep i Damasc, que penetraven en el nord del Regne de Jerusalem per disputar la possessió d'aquelles terres.
Nou!!: Manuel I Comnè і Batalla d'al-Buqaia · Veure més »
Batalla de Dorilèon (1147)
La batalla de Dorilèon de l'any 1147, fou un episodi de la Segona Croada.
Nou!!: Manuel I Comnè і Batalla de Dorilèon (1147) · Veure més »
Batalla de Miriocèfal
La batalla de Miriocèfal va tenir lloc entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides a Frígia, el 17 de setembre de 1176.
Nou!!: Manuel I Comnè і Batalla de Miriocèfal · Veure més »
Batalla del Mont Cadme
La batalla del Mont Cadme fou un enfrontament armat esdevingut a prop de Laodicea del Licos el 6 de gener del 1148, entre l'exèrcit croat comandat per Lluís VII de França i l'exèrcit seljúcida, que acabà en derrota dels cristians i suposà la fi de la Segona Croada.
Nou!!: Manuel I Comnè і Batalla del Mont Cadme · Veure més »
Béla III d'Hongria
Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.
Nou!!: Manuel I Comnè і Béla III d'Hongria · Veure més »
Berta de Sulzbach
Berta de Sulzbach (que va adoptar el nom grec dIrene) fou una emperadriu romana d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Berta de Sulzbach · Veure més »
Bertran de Sant Gèli
Bertran de Saint-Gilles (Bertran de Tolosa o Bertran I de Tolosa o de Sant Gèli), (vers 1065 -† 1112) fou comte de Tolosa, comte de Rouergue i Sant Gèli, comte d'Albi, Carcí i Nimes, marquès i duc de Gòtia i Septimània o Narbona (on de fet governaven els vescomtes) i comte i marquès de Provença del 1096 al 1108 com a Bertran II.
Nou!!: Manuel I Comnè і Bertran de Sant Gèli · Veure més »
Bohemond III d'Antioquia
Bohemond III d'Antioquia (1144–1201), també conegut com el Tartamut, fou príncep d' Antioquia del 1163 a la seva mort.
Nou!!: Manuel I Comnè і Bohemond III d'Antioquia · Veure més »
Bonifaci I de Montferrat
Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica. Va ser nomenat el cabdill de la Quarta Croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judit de Babenberg i nasqué després que el seu pare retornés de la segona croada. Els seus germans grans foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascaló, i Conrad I de Montferrat, qui arribà a ser rei consort de Jerusalem.
Nou!!: Manuel I Comnè і Bonifaci I de Montferrat · Veure més »
Cavalls de Sant Marc
Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.
Nou!!: Manuel I Comnè і Cavalls de Sant Marc · Veure més »
Ciril de Constantinoble
Ciril de Constantinoble (Constantinoble, ca. 1126 - Mont Carmel, ca. 1235) és una figura llegendària, suposat frare carmelità i un dels primers superiors generals de l'Orde del Carmel.
Nou!!: Manuel I Comnè і Ciril de Constantinoble · Veure més »
Coma (plaça forta)
Coma (grec: Χῶμα, Khoma) fou una plaça forta romana d'Orient a les portes de l'Anatòlia central que tingué un paper important en el conflicte amb els turcs seljúcides a finals del i durant el.
Nou!!: Manuel I Comnè і Coma (plaça forta) · Veure més »
Companyia (exèrcit romà d'Orient)
La Companyia (en grec medieval ἑταιρεία, heteria) era un cos de la guàrdia imperial de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Companyia (exèrcit romà d'Orient) · Veure més »
Conrad de Montferrat
Conrad de Montferrat, Conrad I de Jerusalem (mitjans dècada del 1140 - 28 d'abril de 1192), va ser un dels participants més importants de la tercera croada.
Nou!!: Manuel I Comnè і Conrad de Montferrat · Veure més »
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Nou!!: Manuel I Comnè і Conrad III d'Alemanya · Veure més »
Constança d'Antioquia
Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.
Nou!!: Manuel I Comnè і Constança d'Antioquia · Veure més »
Constantí Àngel
Constantí Àngel, en grec medieval Κωνσταντίνος Άγγελος, mort l'any 1166, va ser un noble i almirall de l'Imperi Romà d'Orient sota l'emperador Manuel I Comnè.
Nou!!: Manuel I Comnè і Constantí Àngel · Veure més »
Constantí Harmenòpul
Constantí Harmenòpul (en llatí Constantinus Harmenopulus) fou un funcionari i jurista romà d'Orient, que tenia el càrrec de nomofílac i era jutge a Tessalònica.
Nou!!: Manuel I Comnè і Constantí Harmenòpul · Veure més »
Constantí Manassès
Constantí Manassès (en llatí Constantinus Manasses, en grec Κωνσταντῖνος ὁ Μανάσση) fou un historiador romà d'Orient del, que va viure sota l'emperador Manuel I Comnè (r. 1143-1180).
Nou!!: Manuel I Comnè і Constantí Manassès · Veure més »
Cosme I
Cosme I o Cosme de Jerusalem — Κοσμάς Α΄ Ιεροσολυμίτης— (? - després de 1081) va ser Patriarca de Constantinoble del 2 d'agost de 1075 al 8 de maig de 1081.
Nou!!: Manuel I Comnè і Cosme I · Veure més »
Dalmàcia (tema)
El tema de Dalmàcia, en grec medieval θέμα Δαλματίας/Δελματίας, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situat a la costa de la Mar Adriàtica, que en bona part corresponia a la província romana homònima, centrada al voltant de les principals ciutats de Spalaton (actual Split, a Croàcia) i Ragusa (actual Dubrovnik, a Croàcia).
Nou!!: Manuel I Comnè і Dalmàcia (tema) · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Manuel I Comnè і Danixmendites · Veure més »
Dèspota
Dèspota (en grec: δεσπότης, despotis, femení: δέσποινα, déspina, en búlgar i serbi деспот, despot, femení: деспотица, despotina) és un títol romà d'Orient que també s'atorgava a l'Imperi Llatí, Imperi Búlgar, Imperi Serbi, i Imperi de Trebisonda.
Nou!!: Manuel I Comnè і Dèspota · Veure més »
Demetri II de Geòrgia
Representació de Demetri II de Geòrgia. Demetri II anomenat Tavdadebuli (el Devot), fou rei de Geòrgia del 1270 al 1289.
Nou!!: Manuel I Comnè і Demetri II de Geòrgia · Veure més »
Dhu l-Nun
Dhu l-Nun fou emir danishmendita de Kayseri, fill i successor en aquesta ciutat i el seu entorn del seu pare Malik Muhammad el 1142.
Nou!!: Manuel I Comnè і Dhu l-Nun · Veure més »
Dinastia Comnè
Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.
Nou!!: Manuel I Comnè і Dinastia Comnè · Veure més »
Dubrovnik
Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.
Nou!!: Manuel I Comnè і Dubrovnik · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Manuel I Comnè і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Edremit
Edremit (en turc; Αδραμύττιο «Adramítio») és una ciutat de Turquia a la província de Balıkesir, cap del districte d'Edremit.
Nou!!: Manuel I Comnè і Edremit · Veure més »
Eimeric de Llemotges
Eimeric de Llemotges (escrit Aimericus en textos llatins, Aimerikos en grec i Hemri en armeni), fou un clergue catòlic d'origen francès, el quart patriarca llatí d'Antioquia de vers el 1140 fins a la seva mort.
Nou!!: Manuel I Comnè і Eimeric de Llemotges · Veure més »
Emperadrius romanes
Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.
Nou!!: Manuel I Comnè і Emperadrius romanes · Veure més »
Engelbert III d'Ístria
Engelbert III d'Ístria i II de Carniola (mort el 6 d'octubre de 1173), fou un marcgravi de la casa francona renana de Sponheim; va ser marcgrave d'Istria i de Carniola del 1124 al 1173.
Nou!!: Manuel I Comnè і Engelbert III d'Ístria · Veure més »
Enric II de Babenberg
Estàtua d'Enric ''Jasomirgott'' a Viena Enric II de Babenberg dit Jasomirgott (1107 – 13 de gener de 1177) fou comte palatí del Rin (1140-1141), duc de Baviera (Enric XI de Baviera 1143-1156) i marcgravi (Enric II d'Àustria 1141-1156) i després duc d'Àustria (Enric II d'Àustria 1156-1177) de la casa de Babenberg.
Nou!!: Manuel I Comnè і Enric II de Babenberg · Veure més »
Esteve III d'Hongria
Esteve III d'Hongria (Buda, 1147 - Gran, 1172) va ser rei d'Hongria de la dinastia Árpád.
Nou!!: Manuel I Comnè і Esteve III d'Hongria · Veure més »
Esteve Nemanja
Esteve Nemanja (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113,Veselinović A, Ljušić R.Srpske dinastije.
Nou!!: Manuel I Comnè і Esteve Nemanja · Veure més »
Eudòxia Comnena
Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Eudòxia Comnena · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Manuel I Comnè і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gàlata
XIX per activar el creixement urbà cap al nord. Gàlata era un barri enfront de Constantinoble (actual Istanbul, Turquia), situat a la riba nord del Corn d'Or, l'entrada del qual el separa del centre històric de la península de l'antiga Constantinoble.
Nou!!: Manuel I Comnè і Gàlata · Veure més »
Géza II d'Hongria
Géza II d'Hongria (en hongarès: II. Géza) (Tolna, 1130 - 31 de maig de 1162) va ser rei d'Hongria de 1141 fins a la seva mort.
Nou!!: Manuel I Comnè і Géza II d'Hongria · Veure més »
Guillem de Tir
Guillem de Tir (h. 1130 - 1185) va ser arquebisbe de Tir i historiador de les Croades i de l'edat mitjana.
Nou!!: Manuel I Comnè і Guillem de Tir · Veure més »
Guillem I de Sicília
Tomba de Guillem I de Sicília. Guillem I de Sicília (1131 - 7 de maig de 1166), rei de Sicília, fill del rei Roger II de Sicília i d'Elvira de Castella, net d'Alfons VI de Lleó.
Nou!!: Manuel I Comnè і Guillem I de Sicília · Veure més »
Guillem V de Montferrat
Guillem V de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1136 al 1191.
Nou!!: Manuel I Comnè і Guillem V de Montferrat · Veure més »
Hagioteodorita
Hagioteodorita (Hagiotheodorita) fou un escriptor romà d'Orient comentarista de la Basilica, una obra jurídica de Lleó VI el Filòsof que incorpora un gran nombre de lleis i constitucions (codis) anteriors.
Nou!!: Manuel I Comnè і Hagioteodorita · Veure més »
Història d'Eslovàquia
(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.
Nou!!: Manuel I Comnè і Història d'Eslovàquia · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: Manuel I Comnè і Història d'Hongria · Veure més »
Història d'Itàlia
La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.
Nou!!: Manuel I Comnè і Història d'Itàlia · Veure més »
Història de Corfú
L'illa de Corfú ha estat habitada des del paleolític.
Nou!!: Manuel I Comnè і Història de Corfú · Veure més »
Història de Croàcia
La història de Croàcia comença al principi del període neolític.
Nou!!: Manuel I Comnè і Història de Croàcia · Veure més »
Història de Sèrbia
La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.
Nou!!: Manuel I Comnè і Història de Sèrbia · Veure més »
Holmos (Frígia)
Holmos (en llatí Holmi, en grec antic Ὅλμοι) era una ciutat de Frígia a la via entre Apamea i Iconi a l'entrada del pas del Taure.
Nou!!: Manuel I Comnè і Holmos (Frígia) · Veure més »
Hug d'Ibelin
Hug d'Ibelin (c. 1130-1133 – 1169/1171) fou un important senyor del Regne de Jerusalem, fill de Barisan d'Ibelin, que participà en l'expedició militar a Egipte del rei Amalric.
Nou!!: Manuel I Comnè і Hug d'Ibelin · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Manuel I Comnè і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Manuel I Comnè і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè
La història de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Manuel I Comnè і Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè · Veure més »
Irene d'Hongria
Prisca d'Hongria (després va prendre el nom dIrene o Eirene) (Esztergom, Hongria, 1088 – 13 d'agost del 1134) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Irene d'Hongria · Veure més »
Isaac Aaron
Isaac Aaron (Corint) va ser un aristòcrata i intèrpret grec a la cort romana d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Isaac Aaron · Veure més »
Isaac Comnè de Xipre
Isaac Comnè (v.1155 – 1195/1196) fou autoproclamat governant de Xipre des del 1184 i va declarar aquesta illa independent, que fins al moment era una província de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Isaac Comnè de Xipre · Veure més »
Isaac II Àngel
Isaac II Àngel (en grec:, en llatí), fou emperador romà d'Orient del 1185 al 1195 i entre 1203 i 1204 associat amb Aleix IV Àngel, entre ambdós períodes fou deposat pel seu germà Aleix III Àngel, que el va fer cegar i empresonar.
Nou!!: Manuel I Comnè і Isaac II Àngel · Veure més »
Isabel de Jerusalem
Isabel I de Jerusalem (Nablus, 1172 - Acre, 1205) fou una reina de Jerusalem de 1192 a 1205.
Nou!!: Manuel I Comnè і Isabel de Jerusalem · Veure més »
Isaccea
Isaccea (en turc İshakçı o Isakça) és una ciutat del comtat de Tulcea a Dobrudja a la riba dreta del Danubi.
Nou!!: Manuel I Comnè і Isaccea · Veure més »
Joan Cantacuzè
Joan Cantacuzè fou fill o net de l'almirall Cantacuzè.
Nou!!: Manuel I Comnè і Joan Cantacuzè · Veure més »
Joan Cinnamos
Joan Cinnamos o Cinnamos o Joannes Cinnamus o Cinamus （en grec Kínamos, Ἰωάννης Κίνναμος, o Κ?ναμος), també esmentat com Sinnamus (Σίνναμος), fou un dels més destacats historiadors romans d'Orient i el principal de la seva època a Europa. Va viure al i era un dels grammatici o notarii de l'emperador Manuel I Comnè (1143-1180). Les funcions dels notaris imperials, manats per un protonotari, eren gairebé les d'un secretari privat que tractava tant els afers privats com els estatals. Tenien una influència considerable en l'administració de l'Imperi. Cinnamos va estar al servei de Manuel I des de molt jove, probablement des de l'any en què l'emperador va pujar al tron, i el va acompanyar a totes les nombroses guerres que van tenir lloc a Àsia i a Europa.
Nou!!: Manuel I Comnè і Joan Cinnamos · Veure més »
Joan Comnè (fill d'Andrònic I)
Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνός, nascut el mes d'agost o setembre de 1159 i mort el setembre de 1185, va ser el segon fill d'Andrònic I Comnè, emperador romà d'Orient de 1183 a 1185.
Nou!!: Manuel I Comnè і Joan Comnè (fill d'Andrònic I) · Veure més »
Joan Ducas Comnè
Joan Ducas Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Δούκας Κομνηνός, nascut el 1128 i mort al setembre del 1176, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill d'Andrònic Comnè, i net de l'emperador Joan II Comnè.
Nou!!: Manuel I Comnè і Joan Ducas Comnè · Veure més »
Joan Focas
Joan Focas (en llatí Joannes Focas, en grec) fou un monjo cretenc fill de Mateu que va viure al monestir de Patmos.
Nou!!: Manuel I Comnè і Joan Focas · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: Manuel I Comnè і Joan II Comnè · Veure més »
Joan Tzelepes Comnè
Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνὸς, anomenat Tzelepes (Τζελέπης), del turc Çelebi, paraula que s'aplicava als homes cultes i als prínceps, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill del sebastocràtor Isaac Comnè i net de l'emperador Aleix I Comnè.
Nou!!: Manuel I Comnè і Joan Tzelepes Comnè · Veure més »
Joan Tzetzes
Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del, nadiu de Constantinoble.
Nou!!: Manuel I Comnè і Joan Tzetzes · Veure més »
Jordi Branes
Jordi Branes (en llatí Georgius Branas, en grec antic Γεώργιος Βρανᾶς) va ser un oficial militar romà d'Orient que juntament amb el seu germà Demetri Branes va participar de forma destacada en l'expedició que va enviar l'emperador Manuel I Comnè contra els hongaresos l'any 1165.
Nou!!: Manuel I Comnè і Jordi Branes · Veure més »
Jordi I de Còrcira
Jordi I de Còrcira va ser un bisbe grec de l'illa de Còrcira o Corfú, que tenia el favor de l'emperador Manuel I Comnè.
Nou!!: Manuel I Comnè і Jordi I de Còrcira · Veure més »
Jordi Paleòleg (sebast)
Jordi Paleòleg (Georgius Palaeologus) fou un funcionari Imperi Romà d'Orient de la família dels Paleòleg, que tenia el títol de sebast.
Nou!!: Manuel I Comnè і Jordi Paleòleg (sebast) · Veure més »
Kaykhusraw I
Giyath-ad-Din Kaykhusraw I fou sultà de Rum del 1192 al 1197 i del 1205 al 1211.
Nou!!: Manuel I Comnè і Kaykhusraw I · Veure més »
Kilij Arslan II
Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.
Nou!!: Manuel I Comnè і Kilij Arslan II · Veure més »
L'ocell de foc (Emili Teixidor)
L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.
Nou!!: Manuel I Comnè і L'ocell de foc (Emili Teixidor) · Veure més »
Ladislau II d'Hongria
Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de l'Imperi Romà d'Orient Manuel I Comnè, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.
Nou!!: Manuel I Comnè і Ladislau II d'Hongria · Veure més »
Laodicea del Licos
Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.
Nou!!: Manuel I Comnè і Laodicea del Licos · Veure més »
Lleó Estipiota
Lleó Estipiota o Lleó Estipa (en llatí Leo o Leon Stypiota o Styppa, en grec Λεών Στυππῆς o Στυπῆς) va ser patriarca de Constantinoble al (1134-1143).
Nou!!: Manuel I Comnè і Lleó Estipiota · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Manuel Cantacuzè (segle XII)
Manuel Cantacuzè fou un noble romà d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Manuel Cantacuzè (segle XII) · Veure més »
Manuel Comnè
* Manuel I Comnè (1118 – 1180), emperador romà d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Manuel Comnè · Veure més »
Manuel Comnè (fill d'Andrònic I)
Manuel Comnè, en grec medieval Μανουήλ Κομνηνός, nascut cap al 1145 i mort el 1185, era un noble de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Manuel Comnè (fill d'Andrònic I) · Veure més »
Manuel I
* Manuel I de Portugal, rei de Portugal.
Nou!!: Manuel I Comnè і Manuel I · Veure més »
Maria Comnena
* Maria Comnena, germana de l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè.
Nou!!: Manuel I Comnè і Maria Comnena · Veure més »
Maria Comnena (filla de Manuel I)
Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. va ser una aristòcrata romana d'Orient, reina d'Hongria i Tessalònica, filla de l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè i Berta de Sulzbach.
Nou!!: Manuel I Comnè і Maria Comnena (filla de Manuel I) · Veure més »
Maria Comnena, reina d'Hongria
Maria Comnena (ca. 1144-1190) fou reina d'Hongria i Croàcia des del 1163 fins al 1165.
Nou!!: Manuel I Comnè і Maria Comnena, reina d'Hongria · Veure més »
Maria Comnena, reina de Jerusalem
Maria Comnena (1154-c.1217) era filla de Joan Ducas Comnè, dux de Xipre i de Maria Taronita, una descendent d'antics reis armenis.
Nou!!: Manuel I Comnè і Maria Comnena, reina de Jerusalem · Veure més »
Maria d'Antioquia
Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Maria d'Antioquia · Veure més »
Marquesat de Montferrat
XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Manuel I Comnè і Marquesat de Montferrat · Veure més »
Miquel Anquíal
Miquel Anquíal (en llatí Anchialus, en grec antic Ἀγχίαλος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1170 al 1177 i màxim opositor a la unió de les esglésies grega i romana.
Nou!!: Manuel I Comnè і Miquel Anquíal · Veure més »
Miquel Curcues
Miquel Curcues (en grec medieval Μιχαήλ Β΄ Κουρκούας) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1143 al 1146.
Nou!!: Manuel I Comnè і Miquel Curcues · Veure més »
Miquel el Sirià
Miquel el Sirià, anomenat també Miquel el Gran (Melitene, 1126 - 1199) va ser patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca de 1166 a la seva mort el 1199.
Nou!!: Manuel I Comnè і Miquel el Sirià · Veure més »
Miquel I Àngel-Comnè
Miquel I Àngel-Comnè 1170-1215 (en realitat Miquel I Àngel-Comnè Ducas) també conegut com a Miquel I Ducas fou el primer governant del nou estat que en temps del seu fill es coneixeria amb el nom de Despotat de l'Epir, una regió que anteriorment formava part de l'Imperi Romà d'Orient i que, després de la conquesta de Constantinoble pels croats s'esperava que seria una regió governada per la República de Venècia.
Nou!!: Manuel I Comnè і Miquel I Àngel-Comnè · Veure més »
Miquel Paleòleg
Miquel Paleòleg, en grec medieval Μιχαήλ Παλαιολόγος, fou un funcionari i militar de l'Imperi Romà d'Orient de la família dels Paleòleg, que tenia el títol de sebast.
Nou!!: Manuel I Comnè і Miquel Paleòleg · Veure més »
Monedes romanes d'Orient
La moneda bizantina fa referència al sistema monetari utilitzat a l'Imperi Romà d'Orient o Imperi Romà d'Orient després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, format principalment per dos tipus de monedes, el sòlid d'or i una varietat d'altres de bronze.
Nou!!: Manuel I Comnè і Monedes romanes d'Orient · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Manuel I Comnè і Mopsuèstia · Veure més »
Neòfit I
Neòfit I (en grec medieval Νεόφυτος Α') va ser patriarca de Constantinoble l'any 1153.
Nou!!: Manuel I Comnè і Neòfit I · Veure més »
Nerses IV Schnorhali
Nerses IV Schornali (Rumqala vers 1100-1173) fou patriarca de l'església armènia de 1166 al 1173.
Nou!!: Manuel I Comnè і Nerses IV Schnorhali · Veure més »
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Nou!!: Manuel I Comnè і Niš · Veure més »
Nicetes Coniata
Nicetes Coniata o Nicetes Acominat (Nicetas Choniates o Nicetas Acominatus, (en grec medieval Νικήτας Ἀκομινάτος) va ser un historiador romà d'Orient nadiu de Cones (Χωναί o Χῶναι, Khone, l'antiga Colosses) a Frígia, que va néixer cap a la meitat del. Era descendent d'una família noble. Va ser governador de Filipòpolis, nomenat el 1189 per l'emperador Isaac II Àngel (1185-1195) quan els búlgars estaven revoltats i l'emperador Frederic I del Sacre Imperi s'acostava aquell any amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes. També va ser logoteta, (equivalent a ministre o secretari d'estat), praefectus sacri cubiculi (o encarregat de la cambra reial), i va tenir altres càrrecs d'importància. Va portar el títol de senador. Era a Constantinoble l'any 1204 quan va ser ocupada pels llatins en la Quarta Croada i en va fer una esplèndida narració sens dubte molt fidel. Van cremar el seu palau en la lluita, però va poder escapar després de moltes aventures perilloses, amb la seva família cap a Nicea amb l'ajut d'un mercader venecià. A Nicea va viure a la cort de l'emperador Teodor I Làscaris i va seguir escrivint el gran treball històric que portava el seu nom. Va morir a Nicea probablement després del 1216. S'ha buscat la seva tomba sense resultats. La seva obra bàsica es titula Història, corol·lari de deu obres d'un o més llibres cadascuna (21 en total) que narren les biografies i els fets dels emperadors entre 1118 i 1206: Joan II Comnè (1118-1143), en un sol llibre. Manuel I Comnè (1143-1180), en set llibres. Aleix II Comnè (1180-1183), en un sol llibre. Andrònic I Comnè (1183-1185) en dos llibres. Isaac II Àngel (1185-1195), en tres llibres. Aleix IV Àngel (1195-1203), en tres llibres. Isaac II Àngel i el seu fill Aleix (1203-1204), en un sol llibre. Aleix V Murzufle (1204), en un sol llibre. Segueix un llibre que porta per títol Urbs Capta, o els esdeveniments durant i immediatament després de la presa de Constantinoble l'any 1204, en un sol llibre, i finalitza l'obra amb Balduí I de Constantinoble (1204-1206) primer emperador llatí, en un sol llibre. També va escriure un Θησαυρὸς ὀρθοδοξίας (Thissavrós Orthodoxias) en 27 llibres i algunes produccions menors. El seu germà gran Miquel Coniata va escriure Μονοδία sobre la vida de Nicetes, en vers bombàstic.
Nou!!: Manuel I Comnè і Nicetes Coniata · Veure més »
Nicolau Hagioteodoret
Nicolau Hagioteodoret (Nicolaus, Hagiotheodoretus, Nikólaos) fou un bisbe grec del.
Nou!!: Manuel I Comnè і Nicolau Hagioteodoret · Veure més »
Niksar
Niksar és un poble de Turquia i districte de la província de Tokat a la riba dreta del riu Kelkit.
Nou!!: Manuel I Comnè і Niksar · Veure més »
Notitiae Episcopatuum
Notitiae Episcopatuum (singular en llatí: Notitia Episcopatuum) és el nom donat als documents oficials que van proporcionar, als territoris de l'Imperi Romà d'Orient, llistes de seus metropolitanes, seus arquebisbals autocèfales i diòcesis sufragànies dividides per província eclesiàstica.
Nou!!: Manuel I Comnè і Notitiae Episcopatuum · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Manuel I Comnè і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Patrologia Graeca
La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).
Nou!!: Manuel I Comnè і Patrologia Graeca · Veure més »
Pelagònia
Pelagònia (en grec antic Πελαγονíα, en llatí Pelagonia) era la ciutat principal dels pelagons (Πελαγόνες), d'arrel epirota, i capital del districte quart de Macedònia, prop de la frontera amb Il·líria.
Nou!!: Manuel I Comnè і Pelagònia · Veure més »
Profecia ΑΙΜΑ
La profecia AIMA, en grec medieval Αἷμα, una paraula que significa 'sang', era, com diu l'historiador romà d'Orient Nicetes Coniata, una resposta profètica al problema de la successió dins de la dinastia Comnè a l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Profecia ΑΙΜΑ · Veure més »
Protosebast
El protosebast (grec: πρωτοσέβαστος, protosébastos) va ser un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient creat per l'emperador Aleix I Comnè.
Nou!!: Manuel I Comnè і Protosebast · Veure més »
Qutb-ad-Din Mawdud
Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: Manuel I Comnè і Qutb-ad-Din Mawdud · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Manuel I Comnè і Ramla · Veure més »
Ramon de Poitiers
Ramon fou derrotat i mort en la batalla d'Inab. Recuperació del cos de Ramon després de la batalla d'Inab. Ramon de Poitiers, conegut com a Ramon d'Antioquia (Poitiers, 1099 o 1115 - Antioquia, 29 de juny de 1149) va ser un aristòcrata medieval francès membre de la casa de Poitiers —fill menor de Guillem IX, duc d'Aquitània i la seva esposa Felipa, comtessa de Tolosa—, que pel seu matrimoni amb Constança d'Antioquia va arribar a ser príncep d'Antioquia (a l'Àsia Menor) de 1136 a 1149.
Nou!!: Manuel I Comnè і Ramon de Poitiers · Veure més »
Ramon II de Trípoli
Ramon II de Trípoli (v. 1120 † 1152) fou un comte de Trípoli de 1137 a 1152 fill de Ponç, comte de Trípoli, i de Cecília de França.
Nou!!: Manuel I Comnè і Ramon II de Trípoli · Veure més »
Ramon III de Trípoli
Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des del 1152, príncep de Galilea i Tiberíades iure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des del 1171, dues vegades regent del Regne de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).
Nou!!: Manuel I Comnè і Ramon III de Trípoli · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Manuel I Comnè і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Manuel I Comnè і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Manuel I Comnè і Regne de Jerusalem · Veure més »
Reinald de Châtillon
Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.
Nou!!: Manuel I Comnè і Reinald de Châtillon · Veure més »
Renyer de Montferrat (1162-1183)
Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Renyer de Montferrat o Rainier de Montferrat (1162 – Constantinoble, 1183), era fill del marquès de Montferrat Guillem V i de Judit de Babenberg, i fou nomenat cèsar pel seu sogre l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè.
Nou!!: Manuel I Comnè і Renyer de Montferrat (1162-1183) · Veure més »
Rumelikavağı
Rumelikavağı és una mahalle del districte de Sarıyer, a Istanbul (Turquia).
Nou!!: Manuel I Comnè і Rumelikavağı · Veure més »
Sebast
Sebast, en grec medieval σεβαστός (sevastós, 'venerable'), en plural σεβαστοί (sevastí), va ser un títol honorífic, traducció grega del llatí Augustus, utilitzat alguna vegada pels emperadors romans d'Orient.
Nou!!: Manuel I Comnè і Sebast · Veure més »
Sebastocràtor
El sebastocràtor (del grec, sebastokràtor) va ser un títol establert per l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, al i que també van portar membres de la reialesa d'estats fronterers a l'Imperi Romà d'Orient: l'Imperi Búlgar i l'Imperi Serbi.
Nou!!: Manuel I Comnè і Sebastocràtor · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Manuel I Comnè і Segona Croada · Veure més »
Setge d'Edessa
El setge d'Edessa va tenir lloc del 28 de novembre al 24 de desembre del 1144, i tingué com a resultat la caiguda de la capital del comtat d'Edessa a mans d'Imad al-Din Zengi I, l'atabeg de Mossul i d'Alep.
Nou!!: Manuel I Comnè і Setge d'Edessa · Veure més »
Setge de Damasc (1148)
El setge de Damasc va tenir lloc entre el 24 i el 29 de juliol de 1148 durant la Segona Croada.
Nou!!: Manuel I Comnè і Setge de Damasc (1148) · Veure més »
Sistema telegràfic romà d'Orient
Ruta de la línia de balises principal entre Constantinoble i Lúlon a les portes de Cilicia Al, durant les guerres àrab-bizantines, l'Imperi Romà d'Orient va utilitzar un sistema d'alimares per transmetre missatges des de la frontera amb el Califat Abbàssida a través d'Anatòlia fins a la capital bizantina de Constantinoble.
Nou!!: Manuel I Comnè і Sistema telegràfic romà d'Orient · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Manuel I Comnè і Sivas · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Manuel I Comnè і Soldanat de Rum · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Manuel I Comnè і Tars (Turquia) · Veure més »
Títols de l'Imperi Romà d'Orient
Basili II amb vestidura de triomf, que exemplifica la Corona Imperial per àngels. Els títols de l'Imperi Romà d'Orient eren molts d'ells merament honorífics, perquè teòricament l'únic governant era l'emperador.
Nou!!: Manuel I Comnè і Títols de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Teòdot II
Teòdot II, de vegades Teodosi (en grec medieval Θεόδοτος o Θεοδόσιος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1151 al 1153.
Nou!!: Manuel I Comnè і Teòdot II · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Manuel I Comnè і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Tema de les Fortaleses Noves
Les Fortaleses Noves o Neokastra (en grec medieval Νεόκαστρα, 'Fortaleses Noves', o θέμα Νεοκάστρων, i en llatí Neocastri o Neocastron) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que va existir entre els segles i al nord-oest d'Anatòlia (a l'actual Turquia).
Nou!!: Manuel I Comnè і Tema de les Fortaleses Noves · Veure més »
Tema de Xipre
El tema de Xipre va ser un tema o província civil i militar que comprenia l'illa de Xipre després de ser reconquerida per la Marina romana d'Orient el 965.
Nou!!: Manuel I Comnè і Tema de Xipre · Veure més »
Tema dels Cibirreotes
El tema dels Cibirreotes (en grec: θέμα Κιβυρραιωτῶν; thema Kibyrrhaiōtōn), era un tema de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la costa meridional de l'Àsia Menor entre principis del i finals del.
Nou!!: Manuel I Comnè і Tema dels Cibirreotes · Veure més »
Teodor Balsamó
Teodor Balsamó (en llatí Theodorus Balsamo) va ser un canonista grec nascut a Constantinoble.
Nou!!: Manuel I Comnè і Teodor Balsamó · Veure més »
Teodor Pròdrom (monjo)
Teodor Pròdrom (en llatí Theodorus Prodromus, en grec Θεόδωρος.), de vegades anomenat Theodorus Ptochoprodromus fou un monjo i escriptor romà d'Orient de la primera meitat del.
Nou!!: Manuel I Comnè і Teodor Pròdrom (monjo) · Veure més »
Teodora Comnena (filla d'Aleix I)
Teodora Comnena, en grec medieval Θεοδώρα Κομνηνὴ, nascuda el 15 de gener de l'any 1096, va ser una noble de l'Imperi Romà d'Orient, la quarta filla de l'emperador Aleix I Comnè i d'Irene Ducena.
Nou!!: Manuel I Comnè і Teodora Comnena (filla d'Aleix I) · Veure més »
Teodora Comnena, duquessa d'Àustria
Teodora Comnena, en grec medieval Θεοδώρα ἡ Κομνηνή, morta el 2 de gener de 1184, era filla del príncep Andrònic Comnè, fill de l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè i de la seva esposa Irene.
Nou!!: Manuel I Comnè і Teodora Comnena, duquessa d'Àustria · Veure més »
Teodora Comnena, princesa d'Antioquia
Teodora Comnena fou una princesa d'Antioquia en la segona meitat del pel seu matrimoni amb el príncep Bohemond III d'Antioquia.
Nou!!: Manuel I Comnè і Teodora Comnena, princesa d'Antioquia · Veure més »
Teodosi Borradiotes
Teodosi I Borradiotes (en grec medieval Θεοδόσιος Α΄ Βορραδιώτης) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1179 al 1183.
Nou!!: Manuel I Comnè і Teodosi Borradiotes · Veure més »
Toros II
Toros II (armeni: Թորոս Բ) (mort el 1169) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Manuel I Comnè і Toros II · Veure més »
Tractat de Devol
El Tractat de Devol (en grec: συνθήκη της Δεαβόλεως) va ser un acord signat el 1108 entre Bohemond I d'Antioquia i l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Manuel I Comnè і Tractat de Devol · Veure més »
Vardariotes
Els Vardariotes (en grec medieval Βαρδαριῶται "Bardariōtai"), eren un grup ètnic i territorial (probablement d'origen magiar) que van proporcionar, cap al final de l'Imperi Romà d'Orient, un regiment de guàrdies del Palau, als segles i. No es coneix l'origen exacte ni la naturalesa dels vardariotes.
Nou!!: Manuel I Comnè і Vardariotes · Veure més »
Vladislau II
Vladislav II o Vladislav I (c.1110 – 18 gener del 1174) fou des del 1140 duc de Bohèmia i des del 1158, el segon rei de Bohèmia.
Nou!!: Manuel I Comnè і Vladislau II · Veure més »
Yaghibasan
Malik Yaghibasan fou malik danishmendita de Sivas.
Nou!!: Manuel I Comnè і Yaghibasan · Veure més »
