Taula de continguts
336 les relacions: Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares, Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, Acadèmia General Militar, Acció Republicana, Acció Republicana de Mallorca, Acció Republicana Espanyola, Adolfo Salazar Castro, Agapito García Atadell, Agustín Gómez Morato, Agustín Millares Carlo, Agustín Viñuales Pardo, Alcalá de Henares, Alejandro Lerroux García, Aliança Republicana, Alta Comissaria d'Espanya al Marroc, Amós Salvador Sáenz y Carreras, Ambrosio Garbisu y Pérez, Anarquisme a Espanya, Anticlericalisme a Espanya, Antoni Maria Sbert i Massanet, Antonio Barbero Carnicero, Antonio Escobar Huertas, Antonio Huerta Villabona, Armada de la República Espanyola, Arquitectura naval, Arturo Menéndez López, Augusto Barcia Trelles, Ángel Pascual i Devesa, ¡Arriba Hazaña!, Bandera de la Segona República Espanyola, Bartolomé Barba Hernández, Batalló Britànic, Bombardeig d'Almeria (1937), Can Barris, Caps d'estat d'Espanya, Carles Martí i Feced, Carlos Esplá Rizo, Carlos Masquelet Lacaci, Carlos Sousa Álvarez de Toledo, Carlota O'Neill, Carmen Baroja, Casimiro Lana Sarrate, Castroforte del Baralla, Cándido Bolívar Pieltáin, Clara Campoamor, la dona oblidada, Claudio Sánchez-Albornoz, Coalició Republicano-Socialista, Colportor, Companys, procés a Catalunya, Comunero, ... Ampliar l'índex (286 més) »
Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares
La Acadèmia de l'Arma d'Enginyers és una institució de formació militar de l'exèrcit d'Espanya situada a Hoyo de Manzanares (Madrid).
Veure Manuel Azaña Díaz і Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares
Acadèmia de Cavalleria de Valladolid
LAcadèmia de l'Arma de Cavalleria de Valladolid es va instal·lar en 1852 a l'edifici que uns anys abans s'havia pretès utilitzar com a presidi.
Veure Manuel Azaña Díaz і Acadèmia de Cavalleria de Valladolid
Acadèmia General Militar
La Acadèmia General Militar és el centre de formació superior de l'Exèrcit de Terra espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Acadèmia General Militar
Acció Republicana
Acció Republicana (en castellà Acción Republicana) va ser una agrupació política de caràcter progressista i republicana fundada per Manuel Azaña el 1925 i que es constituí en partit polític el 1930.
Veure Manuel Azaña Díaz і Acció Republicana
Acció Republicana de Mallorca
Acció Republicana de Mallorca (ARM) va ser un partit polític republicà i mallorquinista creat el 1932 a Mallorca com a escissió del Partit Republicà Federal de Mallorca.
Veure Manuel Azaña Díaz і Acció Republicana de Mallorca
Acció Republicana Espanyola
Acció Republicana Espanyola va ser una organització de l'exili republicà espanyol presidida per Diego Martínez Barrio i que el seu primer manifest, titulat A tots els espanyols, es va fer públic a Mèxic el 14 d'abril de 1941, desè aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Acció Republicana Espanyola
Adolfo Salazar Castro
Adolfo Salazar Castro (Madrid, Espanya, 6 de març de 1890 - Ciutat de Mèxic, 1 d'octubre de 1958) fou un compositor, escriptor, crític musical, periodista, historiador i musicògraf espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Adolfo Salazar Castro
Agapito García Atadell
Agapito García Atadell (Viveiro, província de Lugo, 28 de maig de 1902 - Sevilla, 15 de juliol de 1937) va ser un tipògraf socialista gallec que va dirigir una txeca a Madrid durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Agapito García Atadell
Agustín Gómez Morato
Agustín Gómez Morato (1879 - València, 1 de febrer de 1952) va ser un militar valencià, que va ocupar diversos càrrecs militars durant el període de la Segona República.
Veure Manuel Azaña Díaz і Agustín Gómez Morato
Agustín Millares Carlo
Agustín Millares Carlo (Las Palmas de Gran Canaria, 10 d'agost de 1893 - 8 de febrer de 1980) va ser un paleògraf, bibliògraf i acadèmic canari.
Veure Manuel Azaña Díaz і Agustín Millares Carlo
Agustín Viñuales Pardo
Agustín Viñuales Pardo (Osca, 7 d'agost de 1881 – Madrid, 14 de novembre de 1959) va ser un economista i polític aragonès.
Veure Manuel Azaña Díaz і Agustín Viñuales Pardo
Alcalá de Henares
Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).
Veure Manuel Azaña Díaz і Alcalá de Henares
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Veure Manuel Azaña Díaz і Alejandro Lerroux García
Aliança Republicana
Aliança Republicana va ser una plataforma política espanyola que va agrupar a diversos partits i agrupacions de caràcter republicà durant la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Manuel Azaña Díaz і Aliança Republicana
Alta Comissaria d'Espanya al Marroc
L'Alta Comissaria d'Espanya al Marroc era el màxim òrgan de l'administració espanyola en el Protectorat espanyol al Marroc, l'existència del qual va ser de 1913 a 1956.
Veure Manuel Azaña Díaz і Alta Comissaria d'Espanya al Marroc
Amós Salvador Sáenz y Carreras
Amós Salvador Sáenz y Carreras (Logronyo, 1879 - Madrid, 1963) fou un arquitecte i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Amós Salvador Sáenz y Carreras
Ambrosio Garbisu y Pérez
Ambrosio Garbisu y Pérez (Bilbao, 1877 - Baiona, 1965) fou un polític republicà basc.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ambrosio Garbisu y Pérez
Anarquisme a Espanya
Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.
Veure Manuel Azaña Díaz і Anarquisme a Espanya
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Manuel Azaña Díaz і Anticlericalisme a Espanya
Antoni Maria Sbert i Massanet
Antoni Maria Sbert i Massanet (Palma, 29 de setembre de 1901 – Ciutat de Mèxic, 29 de gener de 1980) fou un polític francmaçó mallorquí establert a Catalunya.
Veure Manuel Azaña Díaz і Antoni Maria Sbert i Massanet
Antonio Barbero Carnicero
Antonio Barbero Carnicero (València, 1903 - Alacant, 26 d'abril de 1990) metge i cirurgià especialitzat en cor i pulmó que fou director de l'Antituberculós i Cardiològic d'Alacant fins a la seua jubilació en 1974 i cofundador de la Clínica privada «Sanatori Perpetuo Socorro» d'Alacant.
Veure Manuel Azaña Díaz і Antonio Barbero Carnicero
Antonio Escobar Huertas
Antonio Escobar Huerta (Ceuta, 14 de novembre de 1879 - Barcelona, 8 de febrer de 1940).
Veure Manuel Azaña Díaz і Antonio Escobar Huertas
Antonio Huerta Villabona
Antonio Huerta Villabona, conegut pel seu pseudònim D'Artagnan, (Sant Sebastià, 1899 – Ciutat de Mèxic, 17 d'abril de 1967) va ser un periodista i polític basc, un dels principals dirigents socialistes guipuscoans durant la II República Espanyola, membre de la Comissió Executiva i exiliat en Mèxic.
Veure Manuel Azaña Díaz і Antonio Huerta Villabona
Armada de la República Espanyola
colònies durant la República espanyola (1931-1939) Almería, febrer de 1937. El transport d'aeronaus ''Dédalo'' Vaixell de rescat de submarins ''Kanguro'' en segon terme i submarí espanyol ''C-3'' en primer terme a la base naval de Cartagena abans del enfonsament del submarí per un submarí alemany ''U-34'' Cruiser ''Emperador Carlos V'' que ja no era en servei actiu durant la República.
Veure Manuel Azaña Díaz і Armada de la República Espanyola
Arquitectura naval
Plànol d'un vaixell mostrant la forma del buc L'arquitectura naval és l'art de projectar i construir vaixells.
Veure Manuel Azaña Díaz і Arquitectura naval
Arturo Menéndez López
Arturo Menéndez López (1893 – 1936) va ser un militar espanyol que va destacar durant el període de la Segona República.
Veure Manuel Azaña Díaz і Arturo Menéndez López
Augusto Barcia Trelles
Augusto Barcia Trelles (A Veiga (Astúries), 5 de març de 1881 - Buenos Aires, 19 de juny de 1961) va ser un advocat, escriptor i polític republicà asturià.
Veure Manuel Azaña Díaz і Augusto Barcia Trelles
Ángel Pascual i Devesa
Ángel Pascual i Devesa (Finestrat, 1888 - Alacant, 1950) va ser un metge valencià del cos médic de la Beneficència municipal, president del Col·legi de Metges d'Alacant (1932-35) i, a més, polític republicà i francmaçó.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ángel Pascual i Devesa
¡Arriba Hazaña!
¡Arriba Hazaña! és una pel·lícula espanyola estrenada en 1978, dirigida per José María Gutiérrez Santos i que té com a protagonistes a Fernando Fernán Gómez, Héctor Alterio i José Sacristán.
Veure Manuel Azaña Díaz і ¡Arriba Hazaña!
Bandera de la Segona República Espanyola
La Bandera de la Segona República Espanyola, també coneguda amb el nom de bandera republicana, ensenya oficial d'Espanya en el període comprès entre 1931 i 1939, és una bandera tricolor horitzontal composta pels colors roig, groc i morat.
Veure Manuel Azaña Díaz і Bandera de la Segona República Espanyola
Bartolomé Barba Hernández
Bartolomé Barba Hernández (Madrid, 1895 - 5 de gener de 1967) fou un militar espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Bartolomé Barba Hernández
Batalló Britànic
El Batalló Britànic (també conegut per Batalló Saklatava en honor de Shapurji Saklatvala, cofundador del Partit Comunista de la Gran Bretanya i membre de la Cambra dels Comuns o també Batalló Clement Attlee) va ser una unitat militar formada per voluntaris britànics que va participar en la Guerra Civil espanyola en suport de la Segona República en el marc de la XV Brigada Internacional.
Veure Manuel Azaña Díaz і Batalló Britànic
Bombardeig d'Almeria (1937)
El Bombardeig d'Almeria va ser una acció militar ocorreguda el 31 de maig de 1937 a la ciutat andalusa d'aquest nom, en el context de la Guerra Civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Bombardeig d'Almeria (1937)
Can Barris
Can Barris és un gran casal del terme municipal de la Vajol, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
Veure Manuel Azaña Díaz і Can Barris
Caps d'estat d'Espanya
Els caps d'estat d'Espanya han sigut al llarg de la història d'Espanya o bé reis o bé caps d'estat de les Repúbliques d'Espanya.
Veure Manuel Azaña Díaz і Caps d'estat d'Espanya
Carles Martí i Feced
Carles Martí i Feced (Alzira, la Ribera Alta 1901 - Barcelona, 1982) fou un metge i polític valencià establert a Catalunya.
Veure Manuel Azaña Díaz і Carles Martí i Feced
Carlos Esplá Rizo
fou un polític i periodista valencià.
Veure Manuel Azaña Díaz і Carlos Esplá Rizo
Carlos Masquelet Lacaci
va ser un militar gallec destacat durant l'època II República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Carlos Masquelet Lacaci
Carlos Sousa Álvarez de Toledo
Carlos Sousa Álvarez de Toledo (València, 16 de novembre de 1862 - 1937) fou un militar i polític valencià, marquès de Sotelo.
Veure Manuel Azaña Díaz і Carlos Sousa Álvarez de Toledo
Carlota O'Neill
Carlota O'Neill de Lamo (Madrid, 27 de març de 1909-Caracas, 20 de juny de 2000) va ser una escriptora i periodista feminista espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Carlota O'Neill
Carmen Baroja
Carmen Baroja y Nessi (Pamplona, 10 de desembre de1883 – Madrid, 4 de juny de 1950) va ser una escriptora i etnòloga espanyola, germana dels també escriptors Pío i Ricardo Baroja, mare de l'antropòleg Julio Caro Baroja i del director de cinema i escriptor Pío Caro Baroja.
Veure Manuel Azaña Díaz і Carmen Baroja
Casimiro Lana Sarrate
Casimiro Lana Sarrate (Sariñena, 1892 - ?) va ser un enginyer químic i polític aragonès.
Veure Manuel Azaña Díaz і Casimiro Lana Sarrate
Castroforte del Baralla
Castroforte del Baralla és el nom d'una ciutat fictícia creada per Gonzalo Torrent Ballester on es desenvolupa la trama de la seva novel·la La saga/fuga de J.B., publicada el 1972, que aquest any va rebre el Premi de la Crítica i el Premi Ciutat de Barcelona.
Veure Manuel Azaña Díaz і Castroforte del Baralla
Cándido Bolívar Pieltáin
Cándido Luis Bolívar y Pieltáin (Madrid, 15 d'abril de 1897 - Mèxic D.F., 22 de novembre de 1976) va ser un docent, entomòleg, espeleòleg i polític espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Cándido Bolívar Pieltáin
Clara Campoamor, la dona oblidada
Clara Campoamor, la dona oblidada (originalment en castellà: Clara Campoamor, la mujer olvidada) és un telefilm biopic de 2011 dirigit per Laura Mañá, protagonitzat per Elvira Mínguez i coproduït per TVE i TV3.
Veure Manuel Azaña Díaz і Clara Campoamor, la dona oblidada
Claudio Sánchez-Albornoz
Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrid, 7 d'abril de 1893 – Àvila, 8 de juliol de 1984) fou un historiador i polític espanyol, arribant a ser ministre durant la Segona República i president del seu govern en l'exili després de la Guerra Civil espanyola entre 1962 i 1971.
Veure Manuel Azaña Díaz і Claudio Sánchez-Albornoz
Coalició Republicano-Socialista
La Coalició Republicano-Socialista o Coalició Republicana Federal-Socialista va ser l'entesa electoral dels partits d'esquerra de les Illes Balears per presentar-se a les eleccions generals espanyoles de juny de 1931, d'acord amb el plantejament que a nivell estatal va fer la Conjunció Republicano-Socialista.
Veure Manuel Azaña Díaz і Coalició Republicano-Socialista
Colportor
Un colpotor és algú que ven o distribueix llibres, especialment Bíblies i una altra literatura religiosa, anant casa per casa.
Veure Manuel Azaña Díaz і Colportor
Companys, procés a Catalunya
Companys, procés a Catalunya és una pel·lícula de drama històric estrenada el 23 de maig de 1979, dirigida per Josep Maria Forn i Costa i escrita per ell i Antoni Freixas.
Veure Manuel Azaña Díaz і Companys, procés a Catalunya
Comunero
Villalar. Comunero era qui, durant els anys 1520 i 1521, va participar en la Revolta de les Comunitats de Castella.
Veure Manuel Azaña Díaz і Comunero
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Veure Manuel Azaña Díaz і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
Consell Nacional de Defensa
El Consell Nacional de Defensa va ser un organisme que va assumir el paper de govern provisional en el que quedava de la República Espanyola després del cop militar protagonitzat pel coronel Casado contra el Govern de Negrín.
Veure Manuel Azaña Díaz і Consell Nacional de Defensa
Consuelo Álvarez Pool
Consuelo Álvarez Pool, coneguda amb el pseudònim de "Violeta" (Barcelona, 24 de juliol de 1867 - Madrid, 19 de gener de 1959), va ser una escriptora, periodista, política, sindicalista, sufragista i feminista espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Consuelo Álvarez Pool
Cop d'estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera.
Veure Manuel Azaña Díaz і Cop d'estat de Primo de Rivera
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Veure Manuel Azaña Díaz і Cop d'estat del 18 de juliol
Crema de convents de 1931 a Espanya
Ciutats on es van produir els successos Es coneix com a crema de convents de 1931 l'onada de violència, contra institucions de l'Església catòlica principalment, ocorreguda entre els dies 10 i 13 de maig de 1931 a l'estat espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Crema de convents de 1931 a Espanya
Crema de convents de 1934 a Espanya
La Crema de convents de 1934 fou una onada de violència contra institucions de l'Església Catòlica, principalment a Astúries i a la província de Palència, durant els fets de la revolució de 1934.
Veure Manuel Azaña Díaz і Crema de convents de 1934 a Espanya
Cunerisme
El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes.
Veure Manuel Azaña Díaz і Cunerisme
Dámaso Berenguer y Fusté
va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).
Veure Manuel Azaña Díaz і Dámaso Berenguer y Fusté
De Havilland DH.89 Dragon Rapide
El de Havilland D.H.89 Dragon Rapide va ser un transport lleuger de passatgers de curt abast dels anys 30.
Veure Manuel Azaña Díaz і De Havilland DH.89 Dragon Rapide
Derecha de Cataluña
Derecha de Cataluña fou un partit polític català fundat a Barcelona el 6 d'abril de 1933, durant la Segona República espanyola, amb l'objectiu d'agrupar els monàrquics catalans per restaurar la monarquia amb tots els mitjans al seu abast.
Veure Manuel Azaña Díaz і Derecha de Cataluña
Dictablanda del general Berenguer
General Dámaso Berenguer La "dictablanda" del general Berenguer és el nom amb què es coneix l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Dictablanda del general Berenguer
Diego Martínez Barrio
Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya, 25 de novembre de 1883 - París, França, 1 de gener de 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Diego Martínez Barrio
Direcció general d'Aeronàutica
La Direcció general d'Aeronàutica va ser un organisme estatal que va existir a Espanya durant els anys 1930, sota la jurisdicció del qual es trobaven tant l'aviació militar com l'aviació civil.
Veure Manuel Azaña Díaz і Direcció general d'Aeronàutica
Directori civil de Primo de Rivera
Membres del Directori Civil El Directori civil constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya.
Veure Manuel Azaña Díaz і Directori civil de Primo de Rivera
Disfemisme
Un disfemisme és una paraula o expressió deliberadament despectiva o insultant que es fa servir en lloc d'una altra de més natural o menys agressiva, de manera que és el contrari de l'eufemisme.
Veure Manuel Azaña Díaz і Disfemisme
Dolores Rivas Cherif
va ser l'esposa de Manuel Azaña, president del govern i president de la Segona República Espanyola, exiliada a Mèxic després de la mort del seu marit a França en 1940.
Veure Manuel Azaña Díaz і Dolores Rivas Cherif
Ebre, del bressol a la batalla
Ebre, del bressol a la batalla és una pel·lícula per televisió catalana dirigida per Roman Parrado i estrenada a TV3 l'any 2016.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ebre, del bressol a la batalla
Eduardo Barriobero y Herrán
Eduardo Barriobero y Herrán (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 1877 - Barcelona, 10 de febrer de 1939) va ser un polític republicà federal espanyol proper també a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Veure Manuel Azaña Díaz і Eduardo Barriobero y Herrán
Eduardo García López
Eduardo García López (1918-1981) va ser un polític espanyol, dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
Veure Manuel Azaña Díaz і Eduardo García López
El Luchador
El Luchador va ser un periòdic valencià d'ideologia republicana publicat a Alacant, entre 1913 i 1939.
Veure Manuel Azaña Díaz і El Luchador
Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola
Durant la Segona República va haver-hi quatre processos electorals de caràcter nacional: tres a Corts i un per a elecció de compromissaris per triar al President de la República. El 1930, Madrid era la capital d'Espanya.
Veure Manuel Azaña Díaz і Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010.
Veure Manuel Azaña Díaz і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Eleccions generals espanyoles de 1931
right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Eleccions generals espanyoles de 1931
Eleccions generals espanyoles de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.
Veure Manuel Azaña Díaz і Eleccions generals espanyoles de 1933
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Eleccions generals espanyoles de 1936
Eleccions municipals espanyoles de 1931
Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.
Veure Manuel Azaña Díaz і Eleccions municipals espanyoles de 1931
Elviro Ordiales Oroz
Elviro Ordiales Oroz (m. 22 d'agost de 1936) va ser un militar espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Elviro Ordiales Oroz
Enrique Díez Canedo
Enrique Díez Canedo (Badajoz, 7 de gener de 1879 - Mèxic, 7 de juny de 1944) va ser un poeta postmodernista, traductor i crític literari espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Enrique Díez Canedo
Enrique de Rivas Ibáñez
Enrique de Rivas Ibáñez (Madrid, 1931 - Ciutat de Mèxic, 3 de gener de 2021) fou un escriptor, poeta i assagista espanyol, pertanyent a l'anomenada "generació hispanomexicana".
Veure Manuel Azaña Díaz і Enrique de Rivas Ibáñez
Enrique Jonama Darnaculleta
Enrique Jonama Darnaculleta fou un empresari i polític català, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat durant els primers anys del franquisme Fou empleat de Sabadell i Henry sota les ordres de Demetrio Carceller Segura.
Veure Manuel Azaña Díaz і Enrique Jonama Darnaculleta
Ernestina de Champourcín
fou una poetessa espanyola de la Generació del 27.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ernestina de Champourcín
Ernesto Ercoreca Régil
Ernesto Ercoreca Régil (Bilbao, 9 de novembre de 1866 - 22 de desembre 1957) fou un polític basc.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ernesto Ercoreca Régil
Escola d'Estat Major
Emblema del Cos d'Estat Major a Espanya. Des del l'Exèrcit de Terra espanyol ha disposat de diverses escoles i acadèmies per a la formació d'oficials i tècnics d'Estat Major.
Veure Manuel Azaña Díaz і Escola d'Estat Major
Escola Pia de Terrassa
LEscola Pia (també coneguda com les Escoles Pies i, popularment, com els Escolapis o Can Colapi) és un centre d'ensenyament del centre de Terrassa, situat al carrer del Col·legi, l'edifici del qual és protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Manuel Azaña Díaz і Escola Pia de Terrassa
Escoles històriques de Barcelona
Aquí es presenten centres educatius històriques de Barcelona.
Veure Manuel Azaña Díaz і Escoles històriques de Barcelona
Església catòlica durant el nazisme
Els papes Pius XI (1922-39) i Pius XII (1939-58) van liderar l'Església catòlica romana durant de l'ascens i la caiguda de l'Alemanya nazi.
Veure Manuel Azaña Díaz і Església catòlica durant el nazisme
Espanya a la Primera Guerra Mundial
En aquest mapa s'observa l'allunyament d'Espanya dels principals camps de batalla, situats a la frontera francoalemanya, el nord d'Itàlia, Rússia i l'Imperi otomà. Espanya a la Primera Guerra Mundial es va mantenir neutral durant tot el conflicte, però aquest va tenir importants conseqüències econòmiques, socials i polítiques per al país, fins a tal punt que se solen situar en els anys de la guerra l'inici de la crisi del sistema de la Restauració, que en 1923 s'intentaria resoldre mitjançant el cop d'estat que va donar pas a la instauració de la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Manuel Azaña Díaz і Espanya a la Primera Guerra Mundial
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Veure Manuel Azaña Díaz і Espanyolisme
Esquerra Radical Socialista
Esquerra Radical Socialista (ERS) va ser un partit polític espanyol, nascut en 1932 fruit de l'escissió del sector més esquerrà del Partit Republicà Radical Socialista, encapçalada per Juan Botella Asensi.
Veure Manuel Azaña Díaz і Esquerra Radical Socialista
Esquerra Republicana Balear
Esquerra Republicana Balear (ERB), fou un partit polític fundat a Mallorca el 1934 d'ideologia republicana, progressista i mallorquinista.
Veure Manuel Azaña Díaz і Esquerra Republicana Balear
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Manuel Azaña Díaz і Esquerra Republicana de Catalunya
Estanislao Rico Ariza
Estanislao Rico Ariza, també conegut pel seu pseudònim Francisco de Paula Calderón (Barcelona, 13 de novembre de 1895 - Montcada i Reixac, 26 de novembre de 1936) fou un periodista, escriptor i sindicalista català d'ideologia carlina, membre i fundador dels Sindicats Lliures.
Veure Manuel Azaña Díaz і Estanislao Rico Ariza
Ethelvina-Ofelia Raga Selma
Ethelvina-Ofelia Raga Selma (Catarroja, 30 d'abril de 1911 - Madrid, 1 de gener de 2005) va ser una compositora, organista, directora d'orquestra i escriptora valenciana.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ethelvina-Ofelia Raga Selma
Eusebi Rodríguez Salas
Eusebi Rodríguez Salas (Tarragona, 1885 - 1952) fou un polític català, conegut per ser el comissari general de les forces de policia de Catalunya conseller d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya pel PSUC, que va tenir un paper central en l'inici dels fets de maig.
Veure Manuel Azaña Díaz і Eusebi Rodríguez Salas
Exèrcit de l'Ebre
L'Exèrcit de l'Ebre va ser una unitat militar de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Exèrcit de l'Ebre
Exili republicà espanyol
Lexili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol que durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 i la immediata postguerra es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya, i que van romandre a l'estranger fins que l'evolució de les circumstàncies internes del país els va permetre tornar gradualment, encara que van ser molts els que finalment es van integrar en les societats que els van donar refugi, contribuint al seu desenvolupament en alguns casos destacats.
Veure Manuel Azaña Díaz і Exili republicà espanyol
Faustí Ballvé i Pallisé
Faustí Ballvé i Pallisé (Sants, 21 d'octubre de 1887 - Mèxic, 31 d'octubre de 1958) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Veure Manuel Azaña Díaz і Faustí Ballvé i Pallisé
Fernando Casado Veiga
Fernando Casado Veiga (La Corunya, 23 de maig de 1890 - Madrid, 25 de maig de 1972) va ser un militar artiller i general espanyol que va participar en la guerra del Marroc i en la Guerra Civil en defensa de la legalitat republicana.
Veure Manuel Azaña Díaz і Fernando Casado Veiga
Fernando de los Ríos Urruti
Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, província de Màlaga, 8 de desembre de 1879 - Nova York, 31 de maig de 1949) fou un polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Fernando de los Ríos Urruti
Fernando Valera Aparicio
Fernando Valera Aparicio (Madroñera, 20 de febrer de 1899 - París, 13 de febrer de 1982) va ser un polític i escriptor espanyol, nebot de l'escriptor Juan Valera y Alcalá Galiano.
Veure Manuel Azaña Díaz і Fernando Valera Aparicio
Fets de Casas Viejas
Els fets de Casas Viejas fou un episodi catalitzador de la caiguda del govern de Manuel Azaña, encara que posteriorment tornaria a ocupar la presidència del govern el 1936.
Veure Manuel Azaña Díaz і Fets de Casas Viejas
Fets de Maig
Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.
Veure Manuel Azaña Díaz і Fets de Maig
Fidel Dávila Arrondo
Fidel Dávila i Arrondo Gil i Arija, primer marquès de Dávila (Barcelona, 24 d'abril de 1878 – Madrid, 22 de març de 1962), va ser un militar català durant la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la dictadura franquista.
Veure Manuel Azaña Díaz і Fidel Dávila Arrondo
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Veure Manuel Azaña Díaz і Figueres
Foners (Palma)
El barri de Foners situat al districte de Llevant, s'originà en el marc del primer cinturó del Pla Calvet, aprovat el 1901 que urbanitzà el territori immediatament fora del recinte de les murades.
Veure Manuel Azaña Díaz і Foners (Palma)
François Dabouzi
François Dabouzi (Reiners, 27 de març del 1907 - Perpinyà, 19 de juliol del 1987) va ser hostaler i (breument) batlle de les Illes (Vallespir), que durant la Segona Guerra Mundial fou membre actiu de la Resistència francesa.
Veure Manuel Azaña Díaz і François Dabouzi
Francesc Carreras Reura
Francesc Carreras Reura (Maó, 5 de juny de 1896 - Madrid, 12 d'octubre de 1951) fou un polític republicà menorquí, diputat a Corts i governador civil durant la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Francesc Carreras Reura
Francesc Casas i Sala
fou un advocat i polític català.
Veure Manuel Azaña Díaz і Francesc Casas i Sala
Francisco Aguilera y Egea
va ser un militar i polític espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Francisco Aguilera y Egea
Francisco Barnés Salinas
Francisco José Barnés Salinas (Sevilla, 1877 - Ciutat de Mèxic, 1947) va ser un catedràtic i polític andalús, fill del pensador krausista Francisco José Barnés y Tomás i germà de Domingo Barnés Salinas.
Veure Manuel Azaña Díaz і Francisco Barnés Salinas
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Manuel Azaña Díaz і Francisco Franco Bahamonde
Francisco Javier Planas de Tovar
Francisco Javier Planas de Tovar (Puerto Príncipe, 7 d'agost - Madrid, 9 de setembre de 1964) fou un militar espanyol,governador civil de les províncies de Saragossa i València durant la dictadura franquista.
Veure Manuel Azaña Díaz і Francisco Javier Planas de Tovar
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Veure Manuel Azaña Díaz і Francisco Largo Caballero
Francisco Máñez Sánchez
Francisco Máñez Sánchez (Xest, 1888 — Xest, 1969) va ser un pagès, conegut com Sargantana, propietari de petites terres i esperantista.
Veure Manuel Azaña Díaz і Francisco Máñez Sánchez
Francisco Méndez Aspe
Francisco Méndez Aspe (Madrid, 1901 - ?, ?) va ser un economista i polític espanyol, membre d'Izquierda Republicana, ministre d'Hisenda i Economia de la República Espanyola durant el segon govern de Negrín, a qui seguí en l'exili (5 d'abril de 1938 - 17 d'agost de 1945).
Veure Manuel Azaña Díaz і Francisco Méndez Aspe
Francisco Valdés Casas
Francisco Valdés Casas (Talavera de la Reina, 23 de juliol de 1899 - ?) fou un polític espanyol, governador civil d'Alacant i Lleó durant la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Francisco Valdés Casas
Franco, ese hombre
Franco, ese hombre, és un documental commemoratiu sobre la figura de Francisco Franco dirigit el 1964 pel director de cinema espanyol José Luis Sáenz de Heredia.
Veure Manuel Azaña Díaz і Franco, ese hombre
Franklin Albricias Goetz
Franklin Albricias Goetz (Alacant, 1892 - Pully, 1972) fou un polític republicà i mestre a l'Escola evangelista d'Alacant que va ser president de la Diputació d'Alacant.
Veure Manuel Azaña Díaz і Franklin Albricias Goetz
Frederica Montseny, la dona que parla
Frederica Montseny, la dona que parla és una pel·lícula de drama històric dirigida per Laura Mañá i estrenada l'any 2021.
Veure Manuel Azaña Díaz і Frederica Montseny, la dona que parla
Gabriel Franco López
Gabriel Franco López (Astorga, 14 d'octubre de 1897 - Madrid, 21 de gener de 1972) va ser un economista i polític espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Gabriel Franco López
Galleguisme
nacionalista gallega. El galleguisme (en gallec galeguismo) és una ideologia política de tipus nacionalista que té com a objectiu la defensa de Galícia mitjançant la creació d'institucions pròpies.
Veure Manuel Azaña Díaz і Galleguisme
George Borrow
George Henry Borrow (East Dereham, Norfolk, 5 de juliol del 1803 - Oulton, 26 de juliol del 1881), fou un escriptor anglès que deixà nombroses novel·les i llibres de viatge basats en les seves experiències personals per diversos països de l'Europa del.
Veure Manuel Azaña Díaz і George Borrow
Govern d'Euzkadi
Govern d'Euzkadi fou el nom que va adoptar el govern autònom basc format el 7 d'octubre de 1936 en plena guerra civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Govern d'Euzkadi
Govern de Catalunya 1932-1933
En el període 1932-1933, després d'aprovar-se l'estatut de 1932, ja que l'Estatut de Núria no va ser aprovat i va ser modificat, tenint bases similars però amb molts retalls, i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutària.
Veure Manuel Azaña Díaz і Govern de Catalunya 1932-1933
Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.
Veure Manuel Azaña Díaz і Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Governs de la Segona República Espanyola
Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.
Veure Manuel Azaña Díaz і Governs de la Segona República Espanyola
Gracia y Justicia
Contraportada de Kin en el darrer número de ''Gracia y Justicia'' (15.01.1936): L'avi aconsella al net no cometi l'error que ell va cometre el 12 d'abril de 1931. Gracia y Justicia va ser una revista d'humor polític, d'aparició setmanal, publicada en Madrid durant la Segona República Espanyola, amb domicili en l'avinguda de Pi i Margall, 9.
Veure Manuel Azaña Díaz і Gracia y Justicia
Grup d'Acció Republicana
El Grup d'Acció Republicana —inicialment denominat Grup d'Acció Política i conegut també simplement com a Acció Republicana— va ser una agrupació política espanyola sorgida cap a 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Manuel Azaña Díaz і Grup d'Acció Republicana
Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental
El Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental (abreujat com GERO) va ser una formació militar de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental
Guàrdia d'Assalt
El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.
Veure Manuel Azaña Díaz і Guàrdia d'Assalt
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Manuel Azaña Díaz і Guerra Civil espanyola
Guerra Civil espanyola a Catalunya
Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.
Veure Manuel Azaña Díaz і Guerra Civil espanyola a Catalunya
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Història d'Espanya
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Manuel Azaña Díaz і Història de Catalunya
Història de Galícia
Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.
Veure Manuel Azaña Díaz і Història de Galícia
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Manuel Azaña Díaz і Història de Mallorca
Història del nacionalisme basc
Història del nacionalisme basc fa referència a l'evolució del nacionalisme basc des dels seus orígens fins a l'actualitat.
Veure Manuel Azaña Díaz і Història del nacionalisme basc
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Veure Manuel Azaña Díaz і Història del País Basc
Història del republicanisme espanyol
Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Història del republicanisme espanyol
Història dels gitanos
Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.
Veure Manuel Azaña Díaz і Història dels gitanos
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Manuel Azaña Díaz і Hodonímia de Barcelona
Honorato de Castro Bonel
Honorato Castro Bonel (Borja, 22 de desembre de 1885 - Mèxic, 1962) va ser un físic, matemàtic, acadèmic i polític republicà aragonès.
Veure Manuel Azaña Díaz і Honorato de Castro Bonel
Horacio Echevarrieta Maruri
Horacio Echevarrieta Maruri (1870 - 1963), va ser un empresari, industrial i polític espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Horacio Echevarrieta Maruri
Incident de Carabanchel
Com a Incident de Carabanchel es coneix als fets esdevinguts el 27 de juny de 1932 al campament de Carabanchel (Madrid) proper a la capital, on en aquell temps estaven situades les Acadèmies militars.
Veure Manuel Azaña Díaz і Incident de Carabanchel
Indalecio Prieto Tuero
Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 30 d'abril de 1883 - Mèxic, 11 de febrer de 1962) va ser un polític socialista espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Indalecio Prieto Tuero
Institut de Reforma Agrària
LInstitut de Reforma Agrària (IRA) va ser un òrgan nascut el 1932 durant la Segona República Espanyola, encarregat de dur a terme l'aplicació de la Llei de Reforma Agrària d'Espanya.
Veure Manuel Azaña Díaz і Institut de Reforma Agrària
Izquierda Republicana
Lleó. Izquierda Republicana (IR) és un partit polític espanyol, fundat l'abril del 1934 amb la unió d'Acción Republicana de Manuel Azaña, el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i l'ORGA de Santiago Casares Quiroga.
Veure Manuel Azaña Díaz і Izquierda Republicana
Jaume Balius i Mir
Jaume Balius i Mir (Barcelona, 1904 - Ieras, Provença-Alps-Costa Blava, 13 de desembre de 1980) fou un periodista i escriptor anarquista català.
Veure Manuel Azaña Díaz і Jaume Balius i Mir
Jaume Carner i Romeu
Jaume Carner i Romeu (el Vendrell, el Baix Penedès, 22 de febrer de 1867 — Barcelona, 27 de setembre 1934) fou un advocat i polític català, avi de Joan Reventós i Carner.
Veure Manuel Azaña Díaz і Jaume Carner i Romeu
Jinetes de Alcalá
Els Jinetes de Alcalá foren un grup vint-i-nou oficials de l'arma de Cavalleria que, el 19 de juliol de 1936 estant presos al castell de sant Carles de Palma, Mallorca, es rebel·laren contra el govern de la Segona República i tengueren un important paper en l'èxit del cop d'estat i en la posterior repressió a la majoria de municipis de l'illa.
Veure Manuel Azaña Díaz і Jinetes de Alcalá
Joan Baptista Peset i Aleixandre
Joan Baptista Peset i Aleixandre (Godella, 1886 - Paterna, 24 de maig de 1941) fou un metge, científic i polític valencià.
Veure Manuel Azaña Díaz і Joan Baptista Peset i Aleixandre
Joan Casanovas i Maristany
Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.
Veure Manuel Azaña Díaz і Joan Casanovas i Maristany
Joan Casso
Joan Casso, o Jean Cassou (Deusto, Bilbao, País Basc, 9 de juliol de 1897 - París, França, 16 de gener de 1986) fou un escriptor, poeta, narrador, assagista, traductor, historiador, crític literari i crític d'art francès nascut al País Basc.
Veure Manuel Azaña Díaz і Joan Casso
Joan de Batlle i Ribas
Joan de Batlle i Ribas (Sant Feliu de Llobregat, 1883 - Castellbisbal, 1936) fou un advocat i polític català.
Veure Manuel Azaña Díaz і Joan de Batlle i Ribas
Joan Lluhí i Vallescà
Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Joan Lluhí i Vallescà
Joan Mas Verd
Joan Mas i Verd "Collet" (Montuïri 28 de desembre de 1899 - Palma 3 de setembre 1936) va ser un polític mallorquí que fou batle de Montuïri durant la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Joan Mas Verd
Joaquín de Alba Santizo
fou un pintor, dibuixant i caricaturista polític que va publicar la seva obra sota el pseudònim de Kin a Espanya i el cognom D'Alba als Estats Units.
Veure Manuel Azaña Díaz і Joaquín de Alba Santizo
Jordi Dauder i Guardiola
Jordi Dauder i Guardiola (Badalona, 5 de març de 1938 − Madrid, 15 de setembre de 2011) fou un actor, escriptor i poeta català.
Veure Manuel Azaña Díaz і Jordi Dauder i Guardiola
José Aranguren Roldán
José Aranguren Roldán (Ferrol, 1875 † Barcelona, 21 d'abril de 1939) General de la Guàrdia Civil, afusellat per mantenir-se fidel a la República.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Aranguren Roldán
José Díaz Fernández
José Díaz Fernández (Aldea del Obispo, província de Salamanca, 1898 - Tolosa de Llenguadoc, 18 de febrer de 1941) va ser un escriptor espanyol que va exercir el periodisme i va participar activament en política, enfrontant-se a la Dictadura de Primo de Rivera i a favor de la República.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Díaz Fernández
José Díaz Ramos
José Díaz Ramos (Sevilla, 1895 - Tiflis, Geòrgia, 1942) va ser un polític comunista espanyol, secretari general del PCE i membre de la direcció del Komintern.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Díaz Ramos
José Franchy y Roca
José Franchy y Roca (Las Palmas de Gran Canària, 24 d'abril de 1871 - Ciutat de Mèxic, Mèxic 8 de novembre de 1944) fou un polític canari, destacat líder del republicanisme federal.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Franchy y Roca
José Giral Pereira
José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Giral Pereira
José Ignacio Mantecón Navasal
José Ignacio Mantecón Navasal (Saragossa, 1902 - Mèxic D.F., 1982) va ser un polític espanyol, nomenat Governador general del territori republicà d'Aragó en el context de la Guerra Civil Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Ignacio Mantecón Navasal
José Luis Gómez García
és un actor i director teatral espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Luis Gómez García
José Manuel González de la Cuesta
José Manuel González de la Cuesta es un escriptor espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Manuel González de la Cuesta
José María Marco Tobarra
José María Marco Tobarra (Madrid, 14 de octubre de 1955) és un intel·lectual, professor i columnista espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і José María Marco Tobarra
José Miaja Menant
va ser un militar espanyol i persona clau (cap de la Junta de Defensa de Madrid) en la defensa de Madrid entre novembre i desembre de 1936, durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Miaja Menant
José Noja Ortega
''Abraçada'', de José Noja, al barri del Pont Major de Girona José Noja Ortega (Aracena, 7 de gener de 1938 - Madrid, 5 de juliol de 2023), més conegut en el món artístic com Pepe Noja, fou un pintor, escultor i pilot espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Noja Ortega
José Palanco Romero
José Palanco Romero (Talavera de la Reina, província de Toledo, 1889 - Granada 16 d'agost de 1936) fou un catedràtic d'Història a la Universitat de Granada, alcalde de Granada i parlamentari per Izquierda Republicana.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Palanco Romero
José Perelló Torrens
José Perelló Torrens (Tormos, Marina Alta, País Valencià, 1885-1955) va ser un polític valencià d'ideologia republicana d'esquerres, alcalde de Tormos durant els anys trenta.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Perelló Torrens
José Sanjurjo Sacanell
José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і José Sanjurjo Sacanell
José-Antonio Novais Tomé
José-Antonio Novais Tomé (Madrid, 30 d'abril de 1925 - El Puerto de Santa María, 25 de març de 1993) fou un periodista espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і José-Antonio Novais Tomé
Josep Antoni Trabal i Sans
Josep Antoni Trabal i Sans (Barcelona, 2 de setembre de 1896 http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1995/10/31/pagina-35/1323526/pdf.html- Puigcerdà, 30 de juny de 1980) fou un metge, polític, i dirigent esportiu català.
Veure Manuel Azaña Díaz і Josep Antoni Trabal i Sans
Josep Irla i Bosch
Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.
Veure Manuel Azaña Díaz і Josep Irla i Bosch
Josep Víctor Gay i Frías
Josep Víctor Gay i Frías és un periodista gironí, membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya, exdirector del Diari de Girona i col·laborador de Revista de Girona des del 1967, guanyà el Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils 2005 per Manuel Azaña que estàs en el cel.
Veure Manuel Azaña Díaz і Josep Víctor Gay i Frías
Juan Bonet Bonell
Juan Bonet Bonell (València, 10 d'abril de 1890 - ciutat de Mèxic, juny de 1970) fou un professor i polític valencià, governador civil de Castelló durant la guerra civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Juan Bonet Bonell
Juan Hernández Saravia
Juan Hernández Saravia.
Veure Manuel Azaña Díaz і Juan Hernández Saravia
Juan José Rocha i García
Juan José Rocha García (Cartagena (Regió de Múrcia), 1877 - Barcelona, 1938) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Juan José Rocha i García
Juan María Aguilar Calvo
Juan María Aguilar Calvo (Carmona, 10 de març de 1891 - Panamà, 11 d'agost de 1948) va ser un jurista, historiador catedràtic i polític republicà andalús.
Veure Manuel Azaña Díaz і Juan María Aguilar Calvo
Juan Marichal
Juan Marichal (Santa Cruz de Tenerife, 2 de febrer de 1922 – Cuernavaca, Mèxic, 8 d'agost de 2010) va ser un assagista, crític literari i historiador de les idees espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Juan Marichal
Juan Negrín López
Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.
Veure Manuel Azaña Díaz і Juan Negrín López
Juan Ramón Jiménez
Juan Ramón Jiménez Mantecón (Moguer, Huelva, 23 de desembre de 1881 - San Juan, Puerto Rico, 29 de maig de 1958) fou un poeta i professor universitari espanyol en llengua castellana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1956 pel conjunt de la seva obra.
Veure Manuel Azaña Díaz і Juan Ramón Jiménez
Juan Valera y Alcalá Galiano
Juan Valera y Alcalá Galiano (Cabra, província de Còrdova, 18 d'octubre de 1824 - Madrid, 18 d'abril de 1905) fou un diplomàtic, polític i escriptor conegut sobretot per la seva novel·la Pepita Jiménez, exemple del realisme literari espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Juan Valera y Alcalá Galiano
Juana de la Cruz Vázquez
Juana Vázquez Gutiérrez, en religió Juana de la Cruz (Azaña, actual Numancia de la Sagra, Toledo, 3 de maig de 1481 - Santa María de la Cruz, Cubas de la Sagra, Madrid, 3 de maig de 1534) fou una monja franciscana, gran predicadora.
Veure Manuel Azaña Díaz і Juana de la Cruz Vázquez
Jugadores de Pilota (Alegria)
Fotografia premiada amb la medalla d'argent en la categoria de socis novells al XII concurs anual de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i exposada al IV Saló Internacional d'Art Fotogràfic de Barcelona (1936).
Veure Manuel Azaña Díaz і Jugadores de Pilota (Alegria)
Julia Álvarez Resano
Julia Álvarez Resano (Villafranca, Navarra, 10 d'agost de 1903 - Mèxic, 19 de maig de 1948) va ser mestra, advocada i política socialista navarresa, primera governadora civil espanyola, exiliada del franquisme.
Veure Manuel Azaña Díaz і Julia Álvarez Resano
Julián Besteiro Fernández
Julián Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un líder històric del socialisme espanyol durant la dècada dels anys trenta.
Veure Manuel Azaña Díaz і Julián Besteiro Fernández
Julio Mangada Rosenörn
Julio Mangada Rosenörn (Sancti Spíritus, Cuba, 30 de juny de 1877 - Mèxic, 14 d'abril de 1946) va ser un destacat militar durant la República i la Guerra Civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Julio Mangada Rosenörn
Justino de Azcárate y Flórez
Justino de Azcárate y Flórez (Madrid, 29 de juny de 1903 - Caracas, 17 de maig de 1989) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Justino de Azcárate y Flórez
L'or de Moscou
Façana nord de la seu del Banc d'Espanya en el carrer d'Alcalá de Madrid. Les reserves d'or que es custodiaven a l'edifici fins a 1936 van ser enviades a la Unió Soviètica durant la Guerra Civil espanyola. L'or de Moscou és el terme encunyat durant la Guerra Civil espanyola per a referir-se a l'operació de trasllat, per part del govern de la II República, de 510 tones d'or, un 72,6% de les reserves d'or del Banc d'Espanya, de la seu central d'aquest, a Madrid, fins a la Unió Soviètica pocs mesos després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і L'or de Moscou
La Ceda
La Ceda fou un setmanari, portaveu del partit Acció Popular Catalana a la província de Tarragona.
Veure Manuel Azaña Díaz і La Ceda
La hora de los valientes
La hora de los valientes és una pel·lícula espanyola dirigida en 1998 per Antonio Mercero i protagonitzada per Gabino Diego i Leonor Watling.
Veure Manuel Azaña Díaz і La hora de los valientes
La noche de los tiempos
La noche de los tiempos és una novel·la de l'escriptor espanyol Antonio Muñoz Molina publicada en 2009.
Veure Manuel Azaña Díaz і La noche de los tiempos
La Vajol
La Vajol és un municipi emplaçat a l'extrem nord de la comarca de l'Alt Empordà, en un replà granític, i limita amb els municipis de les Illes, al Vallespir, i els alt-empordanesos Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys.
Veure Manuel Azaña Díaz і La Vajol
Laura Nieto Oliver
Laura Nieto Oliver (Vélez-Rubio, Almeria, 16 d'abril de 1907 - Madrid, 15 d'abril de 1989) fou una cantant lírica andalusa, una de les més reconegudes a Espanya durant la primera meitat del.
Veure Manuel Azaña Díaz і Laura Nieto Oliver
Lázaro Cárdenas del Río
Lázaro Cárdenas del Río (Jiquilpan, Michoacán, 21 de maig de 1895 - Ciutat de Mèxic, 19 d'octubre de 1970) fou president constitucional de Mèxic entre l'1 de desembre de 1934 i el 30 de novembre de 1940.
Veure Manuel Azaña Díaz і Lázaro Cárdenas del Río
León Sánchez Cuesta
León Sánchez Cuesta (Oviedo, Astúries, 1892 – Madrid, 1978) fou un llibreter asturià.
Veure Manuel Azaña Díaz і León Sánchez Cuesta
Leopoldo Menéndez López
Ledopoldo Menéndez López (Orduña, Biscaia, 30 d'abril de 1891 - Mèxic D.F., 1960) va ser un militar basc del cos de infanteria que va participar en la Guerra Civil Espanyola en defensa de la legalitat republicana.
Veure Manuel Azaña Díaz і Leopoldo Menéndez López
Llei Azaña
Llei Azaña és el nom amb què es coneix popularment la Reforma militar de l'Exèrcit Español de 1931 iniciada pocs dies després de proclamés la Segona República Espanyola, i que va ser escomesa pel llavors Ministre de la Guerra, Manuel Azaña.
Veure Manuel Azaña Díaz і Llei Azaña
Llei d'Ordre Públic de 1933
La Llei d'Ordre Públic de 1933 va ser la llei aprovada per les Corts de la Segona República Espanyola el 28 de juliol de 1933 que va substituir a la Llei de Defensa de la República, norma d'excepció que havia regulat l'ordre públic durant el primer bienni republicà (1931-1933).
Veure Manuel Azaña Díaz і Llei d'Ordre Públic de 1933
Llei de Defensa de la República
La Llei de Defensa de la República va ser una llei aprovada el 21 d'octubre de 1931 per les Corts Constituents de la Segona República Espanyola per dotar al Govern Provisional de la Segona República Espanyola d'un instrument d'excepció al marge dels tribunals de justícia per actuar contra els qui cometessin actes d'agressió contra la República.
Veure Manuel Azaña Díaz і Llei de Defensa de la República
Lleva del Biberó
Record de la XXII trobada anual a Lleida de la Lleva del Biberó. Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó) fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la guerra civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Lleva del Biberó
Lliga Espanyola dels Drets de l'Home
La Lliga Espanyola per a la Defensa dels Drets de l'Home i del Ciutadà es constituí a Madrid el 23 de novembre de 1913 amb l'objectiu d'estendre i afirmar els drets individuals inherents a la personalitat humana.
Veure Manuel Azaña Díaz і Lliga Espanyola dels Drets de l'Home
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Veure Manuel Azaña Díaz і Llista de batles de Campos
Llista de batlles de València
L'Alcalde de València és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de València.
Veure Manuel Azaña Díaz і Llista de batlles de València
Llista de ministres de Defensa d'Espanya
Aquesta és la llista de ministres de Defensa d'Espanya des del regnat de Carles IV d'Espanya fins a l'actualitat.
Veure Manuel Azaña Díaz і Llista de ministres de Defensa d'Espanya
Llista de personatges del Polònia
La sèrie de televisió Polònia ha fet imitacions de molts personatges durant la seva història, que va començar en 2006.
Veure Manuel Azaña Díaz і Llista de personatges del Polònia
Llista de presidents d'Espanya
Aquesta és la llista dels Presidents del Consell de Ministres (1823 - 1874) i dels Presidents del Govern (d'ençà 1874) d'Espanya.
Veure Manuel Azaña Díaz і Llista de presidents d'Espanya
Lluís Bagaria i Bou
Circa 1910. Lluís Bagaria i Bou (Barcelona, 29 d'agost de 1882 - L'Havana, Cuba, 26 de juny de 1940) fou un dels principals caricaturistes de la península durant la primera meitat del.
Veure Manuel Azaña Díaz і Lluís Bagaria i Bou
Lluís Carreras i Mas
Lluís Carreras i Mas (Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de març de 1955), conegut també com a Dr.
Veure Manuel Azaña Díaz і Lluís Carreras i Mas
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Veure Manuel Azaña Díaz і Lluís Companys i Jover
Lluís de Zulueta i Escolano
Lluís de Zulueta i Escolano (Barcelona, 8 d'abril de 1878 - ciutat de Nova York, 2 d'agost de 1964) fou un pedagog i polític català.
Veure Manuel Azaña Díaz і Lluís de Zulueta i Escolano
Lluís Nicolau i d'Olwer
Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.
Veure Manuel Azaña Díaz і Lluís Nicolau i d'Olwer
Luis Bello Trompeta
Luis Bello Trompeta (Alba de Tormes, 6 de desembre de 1872 - Madrid, 6 de novembre de 1935) va ser un escriptor, periodista i pedagog espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Luis Bello Trompeta
Luis Montiel Balanzat
Luis Montiel Balanzat (Madrid, 11 de setembre de 1884 - 16 de juliol de 1976) polític, periodista i empresari espanyol, d'origen gallec.
Veure Manuel Azaña Díaz і Luis Montiel Balanzat
Luis Rodríguez Figueroa
Luis Rodríguez Figueroa (Puerto de la Cruz, Tenerife, 1875 - al mar, octubre de 1936) va ser un escriptor i polític canari.
Veure Manuel Azaña Díaz і Luis Rodríguez Figueroa
Magda Donato
Magda Donato (6 de febrer de 1898, Madrid - 3 de novembre de 1966, Ciutat de Mèxic) va ser una periodista, dramaturga, narradora i actriu espanyola, respectada àmpliament pel món periodístic, teatral i políitic del seu temps, que va haver d'exiliar-se a Mèxic després de la Guerra Civil Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Magda Donato
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Manuel Azaña Díaz і Mallorca
Manuel Andrés Casaus
Manuel Andrés Casaus (Elizondo, Navarra, 1892? - Sant Sebastià, Guipúscoa, 10 de setembre de 1934) va ser un periodista i polític navarrès del període de la Segona República.
Veure Manuel Azaña Díaz і Manuel Andrés Casaus
Manuel Cassola Fernández
va ser un militar i polític espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Manuel Cassola Fernández
Manuel Ciges Aparicio
va ser un escriptor, periodista i traductor valencià, afusellat pels revoltats poc després de començada la Guerra Civil.
Veure Manuel Azaña Díaz і Manuel Ciges Aparicio
Manuel Marraco Ramón
Manuel Marraco Ramón (Saragossa, 16 de juny de 1870 - 29 de setembre de 1956) fou un empresari i polític aragonès.
Veure Manuel Azaña Díaz і Manuel Marraco Ramón
Manuel Morón
Manuel Morón (Cadis, 9 de juny de 1956) és un actor espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Manuel Morón
Manuel Portela Valladares
Manuel Portela Valladares (Pontevedra, 31 de gener de 1867 - Bandòu, 29 d'abril de 1952) va ser un polític espanyol d'ideologia liberal centrista Va ser ministre durant el regnat d'Alfons XIII i va arribar a ser president del govern durant la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Manuel Portela Valladares
Manuel Uribarri Barutell
també anomenat Manuel Uribarry fou un oficial de la Guàrdia Civil valencià, notable per la seva intervenció en la Guerra Civil en el camp republicà.
Veure Manuel Azaña Díaz і Manuel Uribarri Barutell
María Casares
María Victoria Casares Pérez, María Casares (La Corunya, Galícia, 21 de novembre de 1922 - Alloue, França, 22 de novembre de 1996), va ser una actriu espanyola de teatre i cinema que va triomfar a França, on s'havia exiliat.
Veure Manuel Azaña Díaz і María Casares
Marcel·lí Domingo i Sanjuan
Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.
Veure Manuel Azaña Díaz і Marcel·lí Domingo i Sanjuan
Margarida Xirgu i Subirà
Margarida Xirgu i Subirà, o Margarita Xirgu i Subirà per la partida de naixement (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888 - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu catalanouruguaiana.
Veure Manuel Azaña Díaz і Margarida Xirgu i Subirà
Maria Marí Guasch
Maria Marí Guasch (Sant Llorenç de Balàfia, març de 1909 - Eivissa, octubre de 2001) fou una militant republicana i víctima de la repressió franquista.
Veure Manuel Azaña Díaz і Maria Marí Guasch
Mariano Fructuoso Ansó Zungarren
Mariano Fructuoso Ansó Zunzarren (Pamplona, 1889 - Biarritz, 29 d'agost de 1981) va ser un advocat i polític republicà navarrès.
Veure Manuel Azaña Díaz і Mariano Fructuoso Ansó Zungarren
Mariano Ruiz-Funes García
Mariano Ruiz-Funes García (Múrcia, 24 de febrer de 1889 - Mèxic, 1953) va ser un jurista i polític espanyol, membre d'Izquierda Republicana.
Veure Manuel Azaña Díaz і Mariano Ruiz-Funes García
Matadepera
Matadepera (pronunciat) és un municipi de Catalunya situat al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Veure Manuel Azaña Díaz і Matadepera
Matança de la Presó Model de Madrid
La matança de la presó Model de Madrid va ser un succés luctuós que va tenir lloc al començament de la Guerra Civil Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Matança de la Presó Model de Madrid
Matilde Cantos Fernández
Matilde Cantos Fernández (Granada, 20 de setembre de 1898 – Fuente Vaqueros, Granada, 24 de novembre de 1987) va ser una política socialista andalusa que va desenvolupar la seva activitat pública fonamentalment en el període de la Segona República Espanyola i durant la seva etapa de l'exili en Mèxic.
Veure Manuel Azaña Díaz і Matilde Cantos Fernández
Mauricio Carlavilla
Mauricio Carlavilla (Valparaíso de Arriba, 1896 - Madrid, 1982), també conegut pel pseudònim Mauricio Karl, va ser un policia, escriptor i editor espanyol, de pensament anticomunista, antimaçó i antisemita.
Veure Manuel Azaña Díaz і Mauricio Carlavilla
Max Aub Mohrenwitz
Max Aub Mohrenwitz (París, 2 de juny de 1903 - Ciutat de Mèxic, 22 de juliol de 1972) fou un escriptor valencià en llengua castellana d'origen francoalemany.
Veure Manuel Azaña Díaz і Max Aub Mohrenwitz
Melcior Rosselló Simonet
Melcior Rosselló Simonet (Santa Maria del Camí, 1916- Palma, 2010), fou un mestre i pedagog mallorquí.
Veure Manuel Azaña Díaz і Melcior Rosselló Simonet
Melquiades Álvarez González-Posada
Melquiades Álvarez González-Posada, (Gijón, 17 de maig de 1864 - Madrid, 22 d'agost de 1936) va ser un polític i jurista espanyol que en els seus inicis es va adscriure al republicanisme de Nicolás Salmerón, per formar en 1912 el Partido Reformista, en el que va militar part de la classe intel·lectual espanyola del moment, com Manuel Azaña i José Ortega y Gasset.
Veure Manuel Azaña Díaz і Melquiades Álvarez González-Posada
Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra)
En les Memòries (1954), Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau evoca els orígens de les seves famílies paterna i materna (primera part), i després (en quatre parts més) relata la seva vida d'infantesa i joventut, fins als vint-i-cinc anys.
Veure Manuel Azaña Díaz і Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra)
Mey Rahola de Falgàs
Mey Rahola de Falgàs (Lleó, Castella i Lleó, 25 de març de 1897 - Vaucresson, Illa de França, França, 17 d'agost de 1959) fou una fotògrafa catalana.
Veure Manuel Azaña Díaz і Mey Rahola de Falgàs
Miguel Boyer Salvador
Miguel Boyer Salvador (Sant Joan Lohitzune, 5 de febrer de 1939 - Madrid, 29 de setembre de 2014) fou un polític i economista espanyol, ministre d'Economia i Hisenda en el primer govern de Felipe González.
Veure Manuel Azaña Díaz і Miguel Boyer Salvador
Miguel Buiza Fernández-Palacios
Miguel Buiza Fernández-Palacios (Sevilla, 25 de gener de 1898-Marsella, 23 de juny de 1963) va ser un militar i marí espanyol que durant la Guerra Civil va prestar els seus serveis en el bàndol republicà.
Veure Manuel Azaña Díaz і Miguel Buiza Fernández-Palacios
Miguel Campins Aura
Miguel Campins Aura (Alcoi, Alcoià, 18 de març de 1880 - Sevilla, 16 d'agost de 1936) va ser un militar africanista valencià de l'Arma d'Infanteria i autor d'un llibre inèdit sobre l'Acadèmia Militar de Saragossa.
Veure Manuel Azaña Díaz і Miguel Campins Aura
Miguel Maura Gamazo
Miguel Maura Gamazo (Madrid, 13 de desembre de 1887 — Saragossa, 3 de juny de 1971) va ser un polític espanyol, fill del polític monàrquic Antoni Maura i Montaner.
Veure Manuel Azaña Díaz і Miguel Maura Gamazo
Mina Canta
La Mina Canta o d'en Negrín des de la carretera La Vajol-Maçanet de CabrenysLa mina Canta, també coneguda com a mina d'en Negrín, està situada al terme municipal de la Vajol (Alt Empordà) i és coneguda per haver-s'hi construït el 1937, durant la Guerra d'Espanya, sobre un dels seus accessos, un edifici de formigó armat i una cambra cuirassada que va ser utilitzat com a dipòsit temporal dels fons de la Caja de Reparaciones i de part del patrimoni artístic evacuat de Madrid.
Veure Manuel Azaña Díaz і Mina Canta
Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Façana del Ministeri d'Agricultura a Madrid El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació és un dels departaments ministerials en què es divideix el govern d'Espanya.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Ministeri de Guerra d'Espanya
Seu a Madrid del Ministeri de la Guerra en 1880. El Ministeri de la Guerra (o de Guerra) va ser un departament governamental encarregat dels assumptes militars de terra que va estar vigent en Espanya entre 1851 i 1939.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ministeri de Guerra d'Espanya
Miquel Mateu i Pla
fou un financer, empresari i polític català, fill de Damià Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel.
Veure Manuel Azaña Díaz і Miquel Mateu i Pla
Miquel Villalonga Pons
Miquel Villalonga Pons.(Palma, 1899-Bunyola, 1946) Escriptor i militar.
Veure Manuel Azaña Díaz і Miquel Villalonga Pons
Morir en España
Morir en España és una pel·lícula documental espanyola del 1965 dirigida per Mariano Ozores amb un guió dels notoris franquistes José María Sánchez-Silva y García-Morales i Rafael García Serrano.
Veure Manuel Azaña Díaz і Morir en España
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Veure Manuel Azaña Díaz і Moviment obrer
Nacionalisme gallec
''Estreleira'', bandera nacionalista gallega. El nacionalisme gallec és un corrent eminentment social, amb dimensions cultural i política, que proposa el reconeixement de Galícia com nació.
Veure Manuel Azaña Díaz і Nacionalisme gallec
Núria Llimona i Raymat
va ser una pintora catalana.
Veure Manuel Azaña Díaz і Núria Llimona i Raymat
Nicasio Garbayo Ayala
Nicasio Garbayo Ayala va ser un metge i polític republicà de Navarra (Espanya).
Veure Manuel Azaña Díaz і Nicasio Garbayo Ayala
Niceto Alcalá-Zamora
fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
Veure Manuel Azaña Díaz і Niceto Alcalá-Zamora
Numancia de la Sagra
Numancia de la Sagra és un municipi de la província de Toledo, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.
Veure Manuel Azaña Díaz і Numancia de la Sagra
Ofensiva de Catalunya
Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ofensiva de Catalunya
Orencio Labrador Maza
Orencio Labrador Maza (El Puente del Arzobispo, 26 de maig de 1902 – Veneçuela, 1958) va ser un polític, sindicalista i militar espanyol, membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i de la Unió General de Treballadors (UGT).
Veure Manuel Azaña Díaz і Orencio Labrador Maza
Organització Republicana Gallega Autònoma
Resultat de les eleccions generals espanyoles de 1931 (24 de juny de 1931). ORGA, en blau fosc, va obtenir 14 escons. L'Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA) fou un partit polític gallec, de caràcter republicà i autonomista que es fundà a la tardor de 1929 a La Corunya per Santiago Casares Quiroga i Antón Villar Ponte amb la participació de les Irmandades da Fala locals.
Veure Manuel Azaña Díaz і Organització Republicana Gallega Autònoma
Osvaldo Capaz Montes
Fernando Oswaldo Capaz Montes (Puerto Príncipe, Cuba, 17 de març de 1894 – Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un militar espanyol, conegut per pertànyer al grup dels anomenats "africanistes".
Veure Manuel Azaña Díaz і Osvaldo Capaz Montes
Pablo de Azcárate y Flórez
Pablo de Azcárate y Flórez (Madrid, 1890 - Ginebra, 1971) va ser un polític, jurista, diplomàtic i historiador espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Pablo de Azcárate y Flórez
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
Veure Manuel Azaña Díaz і Pacte de Sant Sebastià
Palau de Cristall del Retiro
El Palau de Cristall del Retiro és una estructura de metall i cristall situat als Jardins del Retiro de Madrid (Espanya).
Veure Manuel Azaña Díaz і Palau de Cristall del Retiro
Palau Reial de Madrid
El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau més gran d'Europa.
Veure Manuel Azaña Díaz і Palau Reial de Madrid
Parany (sèrie de televisió)
Parany és una minisèrie dirigida per Juan Luís Iborra i guió de Rodolf Sirera per a la televisió À Punt amb ProFiccio TV i estrenada el 2 de desembre de 2019.
Veure Manuel Azaña Díaz і Parany (sèrie de televisió)
Partido Reformista
El Partido Reformista va ser un partit polític espanyol d'ideals republicans, laicistes i anticaciquils, fundat el 1912 per Melquiades Álvarez, després d'un memorable discurs pronunciat a l'Hotel Palace de Madrid.
Veure Manuel Azaña Díaz і Partido Reformista
Partit Català d'Acció Republicana
Partit Català d'Acció Republicana (PCAR) fou el nom adoptat per la secció catalana del partit Acción Republicana, fundat per Manuel Azaña el 1925.
Veure Manuel Azaña Díaz і Partit Català d'Acció Republicana
Partit Republicà Conservador
El Partit Republicà Conservador (PRC) va ser un partit polític creat en Espanya al gener de 1932 per Miguel Maura després de la ruptura de la Dreta Liberal Republicana, desapareixent a l'inici de la Guerra Civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Partit Republicà Conservador
Partit Republicà d'Esquerra
El Partit Republicà d'Esquerra és un partit polític català.
Veure Manuel Azaña Díaz і Partit Republicà d'Esquerra
Partit Republicà Federal de Mallorca
El Partit Republicà Federal de Mallorca va ser una formació política republicana de Mallorca apareguda el 1868 i que sota diverses formes arribà fins a 1936.
Veure Manuel Azaña Díaz і Partit Republicà Federal de Mallorca
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Veure Manuel Azaña Díaz і Partit Republicà Radical
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Manuel Azaña Díaz і Partit Socialista Obrer Espanyol
Pascual Carrión y Carrión
Pascual Carrión y Carrión (Saix, Alt Vinalopó, 3 de novembre de 1891 - València, 15 de setembre de 1976) va ser un enginyer agrònom valencià que va destacar a principis del segle XX per ser un dels més actius promotors de la Llei de Reforma Agrària de la Segona República, integrant la Comissió Tècnica encarregada d'elaborar l'avantprojecte.
Veure Manuel Azaña Díaz і Pascual Carrión y Carrión
Paulí Massip i Roca
Paulí Massip i Roca (La Granadella, Garrigues, 11 de maig de 1899 − Cholula, estat de Puebla, Mèxic, 21 de setembre de 1963), narrador, autor dramàtic i guionista cinematogràfic català, considerat membre de la Generació del 27.
Veure Manuel Azaña Díaz і Paulí Massip i Roca
Pedro Rico López
Pedro Rico López (Madrid, 1888 - Ais de Provença, 1957) va ser un advocat i polític republicà espanyol, alcalde de Madrid en dues ocasions (1931-1934 i 1936).
Veure Manuel Azaña Díaz і Pedro Rico López
Pedro Sainz Rodríguez
Pedro Sainz Rodríguez (Madrid, 1897 – 14 de desembre 1986), escriptor, filòleg, bibliògraf, editor i polític espanyol, conseller polític de Joan de Borbó i Battenberg i un dels principals artífexs del nomenament de Joan Carles I com a successor de Franco, i de la Segona Restauració.
Veure Manuel Azaña Díaz і Pedro Sainz Rodríguez
Pedro Urraca Rendueles
Pedro Urraca Rendueles (Valladolid, 22 de gener de 1904 - Madrid, 14 de setembre de 1989) fou un policia espanyol i personatge de paper fonamental en l'aparell repressor del franquisme a l'exterior.
Veure Manuel Azaña Díaz і Pedro Urraca Rendueles
Plaça del Duc de Medinaceli
La Plaça del Duc de Medinaceli, o simplement de Medinaceli, està situada al Barri Gòtic de Barcelona, ocupant part dels terrenys de l'antic Convent de Sant Francesc del, enderrocat el 1837.
Veure Manuel Azaña Díaz і Plaça del Duc de Medinaceli
Política (periòdic)
Política va ser un periòdic espanyol publicat en Madrid que fou l'òrgan primer oficiós i després oficial d'Izquierda Republicana, fundat per Manuel Azaña i Marcel·lí Domingo.
Veure Manuel Azaña Díaz і Política (periòdic)
Premis Gaudí de 2009
La primera edició dels Premis Gaudí es va celebrar als Estudis de TV3 de Sant Joan Despí el 19 de gener de 2009.
Veure Manuel Azaña Díaz і Premis Gaudí de 2009
Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Escut de la Segona República Espanyola El Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola presidit per Niceto Alcalá Zamora de la Dreta Liberal Republicana es va constituir el 14 d'abril de 1931, fins a la crisi del 14 d'octubre de 1931.
Veure Manuel Azaña Díaz і Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Proclamació de la Segona República Espanyola
Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).
Veure Manuel Azaña Díaz і Proclamació de la Segona República Espanyola
Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931
Segell de correus commemoratiu de l'obertura de les Corts Constituents, el 14 de juliol de 1931, en el qual apareix el colom de la pau sobre l'edifici del Palau del Congrés i una al·legoria de la República representada per una dona tocada amb el capell frigi La qüestió religiosa en la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església Catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni i del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931
Radio Sevilla
Radio Sevilla és una emissora de ràdio de la ciutat de Sevilla (Andalusia).
Veure Manuel Azaña Díaz і Radio Sevilla
Rafael Altamira i Crevea
Rafael Altamira i Crevea (Alacant, 10 de febrer de 1866 - Mèxic DF, 1 de juny de 1951) va ser un humanista, historiador americanista, pedagog, jurista, crític literari i escriptor valencià.
Veure Manuel Azaña Díaz і Rafael Altamira i Crevea
Ramón Carande Thovar
Ramón Carande Thovar (Palència, Castella i Lleó, 4 de maig de 1887 – Almendral, Extremadura 1 de setembre de 1986) va ser un historiador i economista espanyol, considerat com a autoritat en la història econòmica espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ramón Carande Thovar
Ramón María Aldasoro y Galarza
Ramón María Aldasoro y Galarza (Tolosa, 10 de març de 1897 - Cuba, 2 de febrer de 1952) fou un polític basc.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ramón María Aldasoro y Galarza
Ramón María Tenreiro Rodríguez
Ramón María Tenreiro Rodríguez (La Corunya, 1879 - Berna, 1939) fou un escriptor i polític gallec, germà de l'arquitecte Antonio Tenreiro Rodríguez.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ramón María Tenreiro Rodríguez
Ramón Pérez de Ayala
Ramón Pérez de Ayala y Fernández del Portal (Oviedo; 9 d'agost de 1880 – Madrid; 5 d'agost de 1962) va ser un escriptor, polític i diplomàtic espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ramón Pérez de Ayala
Real Sociedad Deportiva Alcalá
La Real Sociedad Deportiva Alcalá és un club de futbol de la ciutat d'Alcalá de Henares, a la Comunitat de Madrid.
Veure Manuel Azaña Díaz і Real Sociedad Deportiva Alcalá
Regiment Castilla
El Regiment d'Infanteria Castilla núm.
Veure Manuel Azaña Díaz і Regiment Castilla
Regions Militars d'Espanya
Les Regions Militars van ser una subdivisió administrativa de tipus militar que van existir a Espanya des del fins a finals del.
Veure Manuel Azaña Díaz і Regions Militars d'Espanya
República parlamentària
Estats amb sistema presidencial amb govern vinculat al parlament. Una república parlamentària és una república que funciona sota un sistema de govern parlamentari on el poder executiu (el govern) obté la seva legitimitat i és responsable davant la legislatura (el parlament).
Veure Manuel Azaña Díaz і República parlamentària
Republicanisme espanyol
Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.
Veure Manuel Azaña Díaz і Republicanisme espanyol
Ricardo Burillo Stholle
Ricardo Burillo Stholle (1891-1940) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil espanyola defensant a la II República Espanyola, exercint importants llocs de caràcter policial i militar.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ricardo Burillo Stholle
Ricardo Corro Moncho
Ricardo Corro Moncho (Sevilla, 1899 - 21 d'octubre o 21 de novembre de 1936) va ser un advocat i polític republicà andalús, assassinat pels revoltats durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Ricardo Corro Moncho
Roc Pallarès i Rossell
Roc Pallerés i Rossell fou un polític andorrà.
Veure Manuel Azaña Díaz і Roc Pallarès i Rossell
Roca del Corb (Vallès Occidental)
La Roca del Corb és un turó de 878 m que es troba al termener entre els municipis de Matadepera i Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental.
Veure Manuel Azaña Díaz і Roca del Corb (Vallès Occidental)
Salvador de Madariaga
Salvador de Madariaga y Rojo (La Corunya, Galícia 1886 - Locarno, Suïssa 1978), fou un diplomàtic, escriptor, historiador, pacifista i professor universitari espanyol, que ocupà diversos càrrecs polítics a la Societat de Nacions i durant la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Salvador de Madariaga
Santiago Carrillo Solares
Santiago Carrillo Solares (Gijón, Astúries, 18 de gener de 1915 - Madrid, 18 de setembre de 2012) va ser un polític espanyol.
Veure Manuel Azaña Díaz і Santiago Carrillo Solares
Santiago Casares Quiroga
fou un polític gallec de caràcter republicà que es va encarregar de gestionar diversos ministeris durant els governs presidits per Manuel Azaña.
Veure Manuel Azaña Díaz і Santiago Casares Quiroga
Santiago Martín Báguenas
Santiago Martín Báguenas (¿? - Madrid, 22 o 23 d'agost de 1936) va ser un agent de policia espanyol que va exercir importants llocs durant el regnat d'Alfons XIII i, posteriorment, durant la Segona República.
Veure Manuel Azaña Díaz і Santiago Martín Báguenas
Santiago Pi i Sunyer
Santiago Pi i Sunyer (Barcelona, Barcelonès, 1893 - 1981) fou un metge i polític català, fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d'August Pi i Sunyer i Maria Pi i Sunyer.
Veure Manuel Azaña Díaz і Santiago Pi i Sunyer
Santiago Rusiñol i Prats
va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.
Veure Manuel Azaña Díaz і Santiago Rusiñol i Prats
Segle XX a Catalunya
El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.
Veure Manuel Azaña Díaz і Segle XX a Catalunya
Segon Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Escut de la Segona República Espanyola El Segon Govern Provisional de la Segona República Espanyola, també conegut com l'el "Primer Govern Reformista" del bienni social-azañista va estar presidit per Manuel Azaña Díaz i es va constituir el 14 d'octubre de 1931.
Veure Manuel Azaña Díaz і Segon Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Segon Govern Reformista de la Segona República Espanyola
Escut de la Segona República Espanyola El Segon Govern Reformista de la Segona República Espanyola del bienni social-azañista va estar presidit per Manuel Azaña Díaz i es va constituir el 16 de desembre de 1931.
Veure Manuel Azaña Díaz і Segon Govern Reformista de la Segona República Espanyola
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Manuel Azaña Díaz і Segona República Espanyola
Segona República Espanyola en guerra
Bandera de la Segona República Espanyola. Evolució de la zona republicana al llarg de la guerra La Segona República Espanyola en guerra és la història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i que constitueix l'últim període de la seva història.
Veure Manuel Azaña Díaz і Segona República Espanyola en guerra
Servei d'Informació i Policia Militar
El Servei d'Informació i Policia Militar (SIPM) va ser l'agència d'intel·ligència que va existir en la zona revoltada durant la Guerra Civil espanyola i durant els primers temps de la Dictadura franquista.
Veure Manuel Azaña Díaz і Servei d'Informació i Policia Militar
Simbologia del franquisme
Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria.
Veure Manuel Azaña Díaz і Simbologia del franquisme
Teatre Goya (Barcelona)
El Teatre Goya és una sala d'espectacles de Barcelona, ubicada a l'edifici del Centre Aragonès.
Veure Manuel Azaña Díaz і Teatre Goya (Barcelona)
Tercer Govern Reformista de la Segona República Espanyola
Escut de la Segona República Espanyola El Tercer Govern Reformista de la Segona República Espanyola del bienni social-azañista va estar presidit per Manuel Azaña Díaz i es va constituir el 12 de juny de 1933.
Veure Manuel Azaña Díaz і Tercer Govern Reformista de la Segona República Espanyola
Tomàs Ferrer i Sust
Tomàs Ferrer i Sust, àlies el Mico (el Masnou, Maresme, 29 de març de 1902 - Buenos Aires, Argentina, 27 d'agost de 1969) fou un polític català, alcalde del Masnou els anys trenta del durant la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Tomàs Ferrer i Sust
Torre Salvans (Matadepera)
La Torre Salvans és una obra historicista de Matadepera (Vallès Occidental) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Manuel Azaña Díaz і Torre Salvans (Matadepera)
Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció
Els Tribunals d'Espionatge i Alta Traïció foren uns tribunals creats durant la Guerra Civil Espanyola pel Govern de la República, segons un decret del ministeri de Justícia, datat de València el vint-i-dos de juliol de 1937 i signat per Manuel Azaña i pel ministre de Justícia Manuel de Irujo y Ollo.
Veure Manuel Azaña Díaz і Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció
Tribunal de Garanties Constitucionals
Escut oficial durant la Segona República Espanyola. El Tribunal de Garanties Constitucionals va ser un òrgan constitucional espanyol, antecedent de l'actual Tribunal Constitucional d'Espanya, existent durant la Segona República Espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Tribunal de Garanties Constitucionals
Unió Republicana (1934)
La Unió Republicana o Partido de Unión Republicana fou un partit polític espanyol sorgit després de la fusió, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demòcrata de Diego Martínez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Joan Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Félix Gordón Ordás.
Veure Manuel Azaña Díaz і Unió Republicana (1934)
Universitat Complutense de Madrid
La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.
Veure Manuel Azaña Díaz і Universitat Complutense de Madrid
Universitat de Saragossa
La Universitat de Saragossa (oficialment Universidad de Zaragoza) és un centre d'educació superior públic aragonès, repartit geogràficament entre els campus de Saragossa, Osca, Jaca, Terol i La Almunia de Doña Godina, tots ells a Aragó.
Veure Manuel Azaña Díaz і Universitat de Saragossa
Universitat popular
La universitat popular és una organització o institució educativa i cultural creada per grups, associacions i organitzacions socials per promoure l'educació popular de sabers teòrics i pràctics adreçada a tota la població, especialment a sectors populars –treballadors (proletariat), pagesos, emigrants, dones– que no tenen accés a l'educació.
Veure Manuel Azaña Díaz і Universitat popular
Urraca, caçador de rojos
Urraca, caçador de rojos és una pel·lícula documental de 2022 dirigida per Pedro de Echave i Felip Solé, produïda per Quindrop Produccions Audiovisuals i Sègula Films, en coproducció amb Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola i IB3 Televisió, així com el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.
Veure Manuel Azaña Díaz і Urraca, caçador de rojos
V Cos d'Exèrcit (bàndol republicà)
El V Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola en defensa de la Segona República.
Veure Manuel Azaña Díaz і V Cos d'Exèrcit (bàndol republicà)
Vaga revolucionària d'octubre de 1934
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República.
Veure Manuel Azaña Díaz і Vaga revolucionària d'octubre de 1934
Víctimes de la Guerra Civil espanyola
Localització geogràfica de les fosses o llocs d'enterrament de la Guerra Civil espanyola de les quals es disposa informació. Símbols segons l'actuació realitzada sobre cadascuna d'elles. Verd: Fossa encara no intervinguda. Blanc: Fossa encara no oposada.
Veure Manuel Azaña Díaz і Víctimes de la Guerra Civil espanyola
Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra
Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.
Veure Manuel Azaña Díaz і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra
Vencereu, però no convencereu
''Retrat d'Unamuno'', de Joaquín Sorolla (ca. 1912, oli sobre tela, 1430 × 1050 mm, Museu de Belles Arts de Bilbao) «Vencereu, però no convencereu» (en castellà en l'original, «Venceréis, pero no convenceréis») és una cita de Miguel de Unamuno, escriptor i filòsof espanyol de la Generació del 98, proclamada el 12 d'octubre de 1936 al paranimf de la Universitat de Salamanca durant una cerimònia de la llavors anomenada Festa de la Raça, aniversari del descobriment d'Amèrica, en el marc de la Guerra Civil espanyola.
Veure Manuel Azaña Díaz і Vencereu, però no convencereu
Vet
La paraula vet (o veto) procedeix del llatí i significa literalment prohibeixo.
Veure Manuel Azaña Díaz і Vet
Virgilio Leret Ruiz
Vigilio Leret Ruiz (Pamplona, 23 d'agost de 1902 - melilla, 18 de juliol de 1936) va ser un militar, aviador, enginyer i inventor espanyol, que es va mantenir lleial a la República després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, i fou possiblement el primer oficial executat pels revoltats en aquesta guerra.
Veure Manuel Azaña Díaz і Virgilio Leret Ruiz
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Manuel Azaña Díaz і 10 de gener
1880
;Països Catalans.
Veure Manuel Azaña Díaz і 1880
1940
;Països Catalans.
Veure Manuel Azaña Díaz і 1940
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Veure Manuel Azaña Díaz і 28 de desembre
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Azaña Díaz і 3 de novembre
També conegut com Azaña, Manuel Azaña, Manuel Azaña y Díaz.
, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Consell Nacional de Defensa, Consuelo Álvarez Pool, Cop d'estat de Primo de Rivera, Cop d'estat del 18 de juliol, Crema de convents de 1931 a Espanya, Crema de convents de 1934 a Espanya, Cunerisme, Dámaso Berenguer y Fusté, De Havilland DH.89 Dragon Rapide, Derecha de Cataluña, Dictablanda del general Berenguer, Diego Martínez Barrio, Direcció general d'Aeronàutica, Directori civil de Primo de Rivera, Disfemisme, Dolores Rivas Cherif, Ebre, del bressol a la batalla, Eduardo Barriobero y Herrán, Eduardo García López, El Luchador, Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Elviro Ordiales Oroz, Enrique Díez Canedo, Enrique de Rivas Ibáñez, Enrique Jonama Darnaculleta, Ernestina de Champourcín, Ernesto Ercoreca Régil, Escola d'Estat Major, Escola Pia de Terrassa, Escoles històriques de Barcelona, Església catòlica durant el nazisme, Espanya a la Primera Guerra Mundial, Espanyolisme, Esquerra Radical Socialista, Esquerra Republicana Balear, Esquerra Republicana de Catalunya, Estanislao Rico Ariza, Ethelvina-Ofelia Raga Selma, Eusebi Rodríguez Salas, Exèrcit de l'Ebre, Exili republicà espanyol, Faustí Ballvé i Pallisé, Fernando Casado Veiga, Fernando de los Ríos Urruti, Fernando Valera Aparicio, Fets de Casas Viejas, Fets de Maig, Fidel Dávila Arrondo, Figueres, Foners (Palma), François Dabouzi, Francesc Carreras Reura, Francesc Casas i Sala, Francisco Aguilera y Egea, Francisco Barnés Salinas, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Javier Planas de Tovar, Francisco Largo Caballero, Francisco Máñez Sánchez, Francisco Méndez Aspe, Francisco Valdés Casas, Franco, ese hombre, Franklin Albricias Goetz, Frederica Montseny, la dona que parla, Gabriel Franco López, Galleguisme, George Borrow, Govern d'Euzkadi, Govern de Catalunya 1932-1933, Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Governs de la Segona República Espanyola, Gracia y Justicia, Grup d'Acció Republicana, Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental, Guàrdia d'Assalt, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història de Galícia, Història de Mallorca, Història del nacionalisme basc, Història del País Basc, Història del republicanisme espanyol, Història dels gitanos, Hodonímia de Barcelona, Honorato de Castro Bonel, Horacio Echevarrieta Maruri, Incident de Carabanchel, Indalecio Prieto Tuero, Institut de Reforma Agrària, Izquierda Republicana, Jaume Balius i Mir, Jaume Carner i Romeu, Jinetes de Alcalá, Joan Baptista Peset i Aleixandre, Joan Casanovas i Maristany, Joan Casso, Joan de Batlle i Ribas, Joan Lluhí i Vallescà, Joan Mas Verd, Joaquín de Alba Santizo, Jordi Dauder i Guardiola, José Aranguren Roldán, José Díaz Fernández, José Díaz Ramos, José Franchy y Roca, José Giral Pereira, José Ignacio Mantecón Navasal, José Luis Gómez García, José Manuel González de la Cuesta, José María Marco Tobarra, José Miaja Menant, José Noja Ortega, José Palanco Romero, José Perelló Torrens, José Sanjurjo Sacanell, José-Antonio Novais Tomé, Josep Antoni Trabal i Sans, Josep Irla i Bosch, Josep Víctor Gay i Frías, Juan Bonet Bonell, Juan Hernández Saravia, Juan José Rocha i García, Juan María Aguilar Calvo, Juan Marichal, Juan Negrín López, Juan Ramón Jiménez, Juan Valera y Alcalá Galiano, Juana de la Cruz Vázquez, Jugadores de Pilota (Alegria), Julia Álvarez Resano, Julián Besteiro Fernández, Julio Mangada Rosenörn, Justino de Azcárate y Flórez, L'or de Moscou, La Ceda, La hora de los valientes, La noche de los tiempos, La Vajol, Laura Nieto Oliver, Lázaro Cárdenas del Río, León Sánchez Cuesta, Leopoldo Menéndez López, Llei Azaña, Llei d'Ordre Públic de 1933, Llei de Defensa de la República, Lleva del Biberó, Lliga Espanyola dels Drets de l'Home, Llista de batles de Campos, Llista de batlles de València, Llista de ministres de Defensa d'Espanya, Llista de personatges del Polònia, Llista de presidents d'Espanya, Lluís Bagaria i Bou, Lluís Carreras i Mas, Lluís Companys i Jover, Lluís de Zulueta i Escolano, Lluís Nicolau i d'Olwer, Luis Bello Trompeta, Luis Montiel Balanzat, Luis Rodríguez Figueroa, Magda Donato, Mallorca, Manuel Andrés Casaus, Manuel Cassola Fernández, Manuel Ciges Aparicio, Manuel Marraco Ramón, Manuel Morón, Manuel Portela Valladares, Manuel Uribarri Barutell, María Casares, Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Margarida Xirgu i Subirà, Maria Marí Guasch, Mariano Fructuoso Ansó Zungarren, Mariano Ruiz-Funes García, Matadepera, Matança de la Presó Model de Madrid, Matilde Cantos Fernández, Mauricio Carlavilla, Max Aub Mohrenwitz, Melcior Rosselló Simonet, Melquiades Álvarez González-Posada, Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra), Mey Rahola de Falgàs, Miguel Boyer Salvador, Miguel Buiza Fernández-Palacios, Miguel Campins Aura, Miguel Maura Gamazo, Mina Canta, Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Ministeri de Guerra d'Espanya, Miquel Mateu i Pla, Miquel Villalonga Pons, Morir en España, Moviment obrer, Nacionalisme gallec, Núria Llimona i Raymat, Nicasio Garbayo Ayala, Niceto Alcalá-Zamora, Numancia de la Sagra, Ofensiva de Catalunya, Orencio Labrador Maza, Organització Republicana Gallega Autònoma, Osvaldo Capaz Montes, Pablo de Azcárate y Flórez, Pacte de Sant Sebastià, Palau de Cristall del Retiro, Palau Reial de Madrid, Parany (sèrie de televisió), Partido Reformista, Partit Català d'Acció Republicana, Partit Republicà Conservador, Partit Republicà d'Esquerra, Partit Republicà Federal de Mallorca, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pascual Carrión y Carrión, Paulí Massip i Roca, Pedro Rico López, Pedro Sainz Rodríguez, Pedro Urraca Rendueles, Plaça del Duc de Medinaceli, Política (periòdic), Premis Gaudí de 2009, Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Proclamació de la Segona República Espanyola, Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931, Radio Sevilla, Rafael Altamira i Crevea, Ramón Carande Thovar, Ramón María Aldasoro y Galarza, Ramón María Tenreiro Rodríguez, Ramón Pérez de Ayala, Real Sociedad Deportiva Alcalá, Regiment Castilla, Regions Militars d'Espanya, República parlamentària, Republicanisme espanyol, Ricardo Burillo Stholle, Ricardo Corro Moncho, Roc Pallarès i Rossell, Roca del Corb (Vallès Occidental), Salvador de Madariaga, Santiago Carrillo Solares, Santiago Casares Quiroga, Santiago Martín Báguenas, Santiago Pi i Sunyer, Santiago Rusiñol i Prats, Segle XX a Catalunya, Segon Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Segon Govern Reformista de la Segona República Espanyola, Segona República Espanyola, Segona República Espanyola en guerra, Servei d'Informació i Policia Militar, Simbologia del franquisme, Teatre Goya (Barcelona), Tercer Govern Reformista de la Segona República Espanyola, Tomàs Ferrer i Sust, Torre Salvans (Matadepera), Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció, Tribunal de Garanties Constitucionals, Unió Republicana (1934), Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Saragossa, Universitat popular, Urraca, caçador de rojos, V Cos d'Exèrcit (bàndol republicà), Vaga revolucionària d'octubre de 1934, Víctimes de la Guerra Civil espanyola, Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra, Vencereu, però no convencereu, Vet, Virgilio Leret Ruiz, 10 de gener, 1880, 1940, 28 de desembre, 3 de novembre.