Taula de continguts
15 les relacions: Aureus, Æthelred, senyor de Mèrcia, Comtat de Besalú, Dinar, Ermessenda de Carcassona, Història de Barcelona, Història de les monedes, Llibre Jutge, Mafalda de Pulla-Calàbria, Ramon Guillem (bisbe de Barcelona), Reial d'or de Mallorca, Sant Sadurní de Gallifa, Sant Tirs d'Oliola, Santa Maria de la Serra de Castellar, Targa.
Aureus
'''Aureus''' de Lugdúnum, 2 aC-4 dC. Laureus o auri fou una moneda romana d'or que va circular durant el període imperial.
Veure Mancús і Aureus
Æthelred, senyor de Mèrcia
Æthelred, senyor de Mèrcia, va ser el governant successor del darrer rei de Mèrcia, Ceolwulf II.
Veure Mancús і Æthelred, senyor de Mèrcia
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Mancús і Comtat de Besalú
Dinar
de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.
Veure Mancús і Dinar
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure Mancús і Ermessenda de Carcassona
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Mancús і Història de Barcelona
Història de les monedes
Moneda de Lídia. D'electre. Del 600 aC aproximadament. Denari romà mostrant eines d'encunyar per martellejat. La imatge i la inscripció corresponen a la deessa Juno Moneta. La història de les monedes s'estén des de temps molt antics fins a l'actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l'economia en general.
Veure Mancús і Història de les monedes
Llibre Jutge
El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).
Veure Mancús і Llibre Jutge
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Veure Mancús і Mafalda de Pulla-Calàbria
Ramon Guillem (bisbe de Barcelona)
Ramon Guillem (?-1115) fou bisbe de Barcelona de 1106 al 1115.
Veure Mancús і Ramon Guillem (bisbe de Barcelona)
Reial d'or de Mallorca
Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.
Veure Mancús і Reial d'or de Mallorca
Sant Sadurní de Gallifa
Sant Sadurní de Gallifa és una ermita romànica al municipi de Gallifa, al Vallès Occidental.
Veure Mancús і Sant Sadurní de Gallifa
Sant Tirs d'Oliola
Sant Tirs d'Oliola és l'església parroquial d'Oliola, al municipi homònim de la Noguera, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Mancús і Sant Tirs d'Oliola
Santa Maria de la Serra de Castellar
Santa Maria de la Serra de Castellar és una església del municipi d'Oliola (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Mancús і Santa Maria de la Serra de Castellar
Targa
Highlands exhibida en el Museu Nacional d'Escòcia Targa llenguadociana escocès armat amb targa (reconstrucció) La targa del pretendent al tron anglès i escocès, Charles Edward Stuart. Targa de fusta d'estil hongarès. Tirol, vers el 1500, amb els escuts heràldics que fan palès l'enllaç de les famílies https://www.heraldik-wiki.de/wiki/T%C3%A4nzl_(Adelsgeschlecht) Tänzl von Tratzberg i von Rindscheit.
Veure Mancús і Targa