Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Mancús

Índex Mancús

Mancús d'or de Ramon Berenguer I. Encunyat a Barcelona El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya.

15 les relacions: Aureus, Æthelred, senyor de Mèrcia, Comtat de Besalú, Dinar, Ermessenda de Carcassona, Història de Barcelona, Història de les monedes, Llibre Jutge, Mafalda de Pulla-Calàbria, Ramon Guillem (bisbe de Barcelona), Reial d'or de Mallorca, Sant Sadurní de Gallifa, Sant Tirs d'Oliola, Santa Maria de la Serra de Castellar, Targa.

Aureus

'''Aureus''' de Lugdúnum, 2 aC-4 dC. Laureus o auri fou una moneda romana d'or que va circular durant el període imperial.

Nou!!: Mancús і Aureus · Veure més »

Æthelred, senyor de Mèrcia

Æthelred, senyor de Mèrcia, va ser el governant successor del darrer rei de Mèrcia, Ceolwulf II.

Nou!!: Mancús і Æthelred, senyor de Mèrcia · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Mancús і Comtat de Besalú · Veure més »

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Nou!!: Mancús і Dinar · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Mancús і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Mancús і Història de Barcelona · Veure més »

Història de les monedes

Moneda de Lídia. D'electre. Del 600 aC aproximadament. Denari romà mostrant eines d'encunyar per martellejat. La imatge i la inscripció corresponen a la deessa Juno Moneta. La història de les monedes s'estén des de temps molt antics fins a l'actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l'economia en general.

Nou!!: Mancús і Història de les monedes · Veure més »

Llibre Jutge

El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).

Nou!!: Mancús і Llibre Jutge · Veure més »

Mafalda de Pulla-Calàbria

Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).

Nou!!: Mancús і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »

Ramon Guillem (bisbe de Barcelona)

Ramon Guillem (?-1115) fou bisbe de Barcelona de 1106 al 1115.

Nou!!: Mancús і Ramon Guillem (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Reial d'or de Mallorca

Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.

Nou!!: Mancús і Reial d'or de Mallorca · Veure més »

Sant Sadurní de Gallifa

Sant Sadurní de Gallifa és una ermita romànica al municipi de Gallifa, al Vallès Occidental.

Nou!!: Mancús і Sant Sadurní de Gallifa · Veure més »

Sant Tirs d'Oliola

Sant Tirs d'Oliola és l'església parroquial d'Oliola, al municipi homònim de la Noguera, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Mancús і Sant Tirs d'Oliola · Veure més »

Santa Maria de la Serra de Castellar

Santa Maria de la Serra de Castellar és una església del municipi d'Oliola (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Mancús і Santa Maria de la Serra de Castellar · Veure més »

Targa

Highlands exhibida en el Museu Nacional d'Escòcia Targa llenguadociana escocès armat amb targa (reconstrucció) La targa del pretendent al tron anglès i escocès, Charles Edward Stuart. Targa de fusta d'estil hongarès. Tirol, vers el 1500, amb els escuts heràldics que fan palès l'enllaç de les famílies https://www.heraldik-wiki.de/wiki/T%C3%A4nzl_(Adelsgeschlecht) Tänzl von Tratzberg i von Rindscheit. La inscripció és un apariat: ''Wie wol ich bin der vogel hass, // noch den (.

Nou!!: Mancús і Targa · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »