Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Adrormizd d'Armènia, Aixot Bagratuní de Taron, Aixot IV Bagratuní, Al-Mansur (abbàssida), Al-Mutawàkkil (abbàssida), Armènia bagràtida, Armènia Sofene, Artavasdos, Artavazd Kamsarakan, Arxak II d'Armènia, Arxakuní, Arxarunik, Arzanene, Bagratuní, Bagrevand, Baluní, Bardas, Bitlis, Carenitis, Dinastia macedònia, Djahap al-Qaisi, Emirat de Manazkert, Frahat d'Armènia, Hamazasp I Mamikonian, Hàssan ibn Qàhtaba, Història del Caucas, Imperi Sassànida, Ishaq ibn Múslim, Ishpabadh, Liparits-Orbeliani, Literatura armènia, Llàtzer de Pharpi, Llista de nakharark, Manazkert, Manuel Mamikonian, Marca Aràbiga, Mardastan, Mjej Gnuní, Muş, Muixel IV Mamikonian, Nakharar, Orbeliani, Ormazd II, Pahlavuní, Pharantzem, Província de Siunia, Reixtuní, Reixtunik, Saharuni, Sanasuni, ..., Sassun, Selkuniq, Sembat Bagratuní, Sembat III Bagratuní, Slkuni, Sparapet, Sper, Suren d'Armènia, Taron, Teoctista Florina, Tiridates IV d'Armènia, Vahan I Mamikonian, Varasdat d'Armènia, Vard Mamikonian, Vardan II Mamikonian, Vardan III Mamikonian, Vasak de Siunia, Vram-Shapuh d'Armènia, 772. Ampliar l'índex (19 més) »
Adrormizd d'Armènia
Adrormizd o també Adhur-Hormidz va ser marzban d'Armènia de l'any 452 al 465.
Nou!!: Mamikonian і Adrormizd d'Armènia · Veure més »
Aixot Bagratuní de Taron
Aixot Bagratuní de Taron (a vegades apareix com Aixot II i a vegades com Aixot III) va ser nakharar de Taron on va succeir al seu pare el patrici Sahak I Bagratuní abans del 770.
Nou!!: Mamikonian і Aixot Bagratuní de Taron · Veure més »
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Nou!!: Mamikonian і Aixot IV Bagratuní · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Mamikonian і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Nou!!: Mamikonian і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Nou!!: Mamikonian і Armènia bagràtida · Veure més »
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Nou!!: Mamikonian і Armènia Sofene · Veure més »
Artavasdos
Artavasdos (nom llatinitzat de l'armeni, Artavazd) fou emperador romà d'Orient, autoproclamat durant el regnat del seu cunyat Constantí V el juny del 741.
Nou!!: Mamikonian і Artavasdos · Veure més »
Artavazd Kamsarakan
Artavazd Kamsarakan (en armeni) o Artavase Kamsarakan fou un membre de la família Kamsarakan i, segons certes hipòtesis, un príncep d'Armènia de 726 a 732.
Nou!!: Mamikonian і Artavazd Kamsarakan · Veure més »
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Nou!!: Mamikonian і Arxak II d'Armènia · Veure més »
Arxakuní
Els Arxakuní (en armeni Արշակունիներ) van ser una família de nakharark d'Armènia que van governar per un temps un principat a l'Imperi Romà en l'antic regne d'Armènia Occidental a la zona de la Carenitis (Karin).
Nou!!: Mamikonian і Arxakuní · Veure més »
Arxarunik
Arxarunik (en armeni: Արշարունիք) era un districte de la província armènia de l'Airarat, que tenia al nord el Xirak, a l'oest el Vanand, el Havnuniq i el Gabelian; al sud el Bagrevand, i a l'est l'Aragadzotn i el Jakatq.
Nou!!: Mamikonian і Arxarunik · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Mamikonian і Arzanene · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Mamikonian і Bagratuní · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Mamikonian і Bagrevand · Veure més »
Baluní
miniatura Els Baluní (armeni Բալունի) o també Paluní van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb possessions al Balahovit (Balabitene) i Tsopq Sofene.
Nou!!: Mamikonian і Baluní · Veure més »
Bardas
Bardas, en grec medieval Βάρδας, mort el 21 d'abril de l'any 866, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient i ministre d'alt rang.
Nou!!: Mamikonian і Bardas · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Mamikonian і Bitlis · Veure més »
Carenitis
Carenitis (en llatí Caranitis o Carenitis, en grec antic Καρανῖτις o Καρηνῖτις) va ser una regió armènia de l'Àsia Menor oriental centrada a la ciutat de Karin, després anomenada Teodosiòpolis.
Nou!!: Mamikonian і Carenitis · Veure més »
Dinastia macedònia
Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia. La dinastia macedònia governà l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Mamikonian і Dinastia macedònia · Veure més »
Djahap al-Qaisi
Djahap al-Qaysí fou un cap tribal àrab establert a Armènia que es va apoderar de part de l'Arxarunik, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Muixel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, i va esdevenir nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).
Nou!!: Mamikonian і Djahap al-Qaisi · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Mamikonian і Emirat de Manazkert · Veure més »
Frahat d'Armènia
Frahat o també Hrahat va ser marzban d'Armènia de l'any 588 al 591.
Nou!!: Mamikonian і Frahat d'Armènia · Veure més »
Hamazasp I Mamikonian
Hamazasp I Mamikonian (en armeni Համազասպ Ա Մամիկոնյան; mort el 432) va ser un membre de la família Mamikonian que va exercir la funció de sparapet, és a dir, "comandant en cap de l'exèrcit d'Armènia", un títol militar hereditari, i gran conestable, al voltant de l'any 416 fins al 432.
Nou!!: Mamikonian і Hamazasp I Mamikonian · Veure més »
Hàssan ibn Qàhtaba
Al-Hàssan ibn Qàhtaba at-Taí fou ostikan d'Armènia vers el 770 o 771 fins al 773 o 774.
Nou!!: Mamikonian і Hàssan ibn Qàhtaba · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: Mamikonian і Història del Caucas · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Mamikonian і Imperi Sassànida · Veure més »
Ishaq ibn Múslim
Ishaq ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan (governador) d'Armènia del 744 fins vers el 750.
Nou!!: Mamikonian і Ishaq ibn Múslim · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Mamikonian і Ishpabadh · Veure més »
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Nou!!: Mamikonian і Liparits-Orbeliani · Veure més »
Literatura armènia
La literatura armènia és la literatura feta en armeni.
Nou!!: Mamikonian і Literatura armènia · Veure més »
Llàtzer de Pharpi
Llàtzer de Pharpi (Lazarus de Pharpi o de Parpetsi, en armeni Łazar Pʿarpec̣i/Ղազար Փարպեցի) (circa 442 - inicis del) va ser un religiós i historiador armeni molt lligat a la famíla dels Mamikonian.
Nou!!: Mamikonian і Llàtzer de Pharpi · Veure més »
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Nou!!: Mamikonian і Llista de nakharark · Veure més »
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Nou!!: Mamikonian і Manazkert · Veure més »
Manuel Mamikonian
Manuel Mamikonian (en armeni Մանվել Մամիկոնյան) va ser sparapet (comandant suprem de l'exèrcit) i regent d'Armènia de l'any 378 al 385.
Nou!!: Mamikonian і Manuel Mamikonian · Veure més »
Marca Aràbiga
La Marca Aràbiga fou una marca fronterera al sud del regne d'Armènia, a l'est de la Marca Siriana (Marca de Sofene o Armènia Sofene) i a l'oest de la Marca de Nova Siracene o Marca Mèdia.
Nou!!: Mamikonian і Marca Aràbiga · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: Mamikonian і Mardastan · Veure més »
Mjej Gnuní
Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.
Nou!!: Mamikonian і Mjej Gnuní · Veure més »
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Nou!!: Mamikonian і Muş · Veure més »
Muixel IV Mamikonian
Muixel IV Mamikonian fou cap de la família noble armènia dels Mamikonian.
Nou!!: Mamikonian і Muixel IV Mamikonian · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Mamikonian і Nakharar · Veure més »
Orbeliani
Els orbeliani (georgià ორბელიანი) foren una família (tavadi) aristocràtica de Geòrgia, que es va bifurcar de la família dels Barataixvili al i va originar unes quantes línies anomenades orbeliani, orbelishvili (ორბელიშვილი), qaplanishvili (ყაფლანიშვილი), i jambakur(ian)-orbeliani (ჯამბაკურ-ორბელიანი).
Nou!!: Mamikonian і Orbeliani · Veure més »
Ormazd II
Ormazd II fou un rei (xa) de l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Mamikonian і Ormazd II · Veure més »
Pahlavuní
Els Pahlavuní (en armeni Պահլավունի) van ser una família armènia de nakharark de segon ordre que tenien possessions al districte de Nig.
Nou!!: Mamikonian і Pahlavuní · Veure més »
Pharantzem
Pharantzem o també Parantzem i P'arhanjemFaust de Bizanci.
Nou!!: Mamikonian і Pharantzem · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Mamikonian і Província de Siunia · Veure més »
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Nou!!: Mamikonian і Reixtuní · Veure més »
Reixtunik
Reixtunik era el nom armeni de la regió al sud del Llac Van.
Nou!!: Mamikonian і Reixtunik · Veure més »
Saharuni
Els Saharuni (en armeni Սահարունի, en grec antic Σαρωνής) va ser una família de nakharark d'Armènia amb possessions hereditàries al Shirak, província d'Airarat, al cantó anomenat Saharuniq (tocant a Shirak), centrats a la ciutat de Mren.
Nou!!: Mamikonian і Saharuni · Veure més »
Sanasuni
Els Sanasuni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari al districte de Sassun a l'Altzniq.
Nou!!: Mamikonian і Sanasuni · Veure més »
Sassun
Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.
Nou!!: Mamikonian і Sassun · Veure més »
Selkuniq
Selkuniq fou una comarca del Taron, centrada a Olakan (fortalesa del Taron) governada pels Selkuni.
Nou!!: Mamikonian і Selkuniq · Veure més »
Sembat Bagratuní
Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.
Nou!!: Mamikonian і Sembat Bagratuní · Veure més »
Sembat III Bagratuní
Sembat III (IV) Bagratuní (en armeni Սմբատ Է Բագրատունի; mort el 775) va ser un patrici i Sparapet (general en cap) d'Armènia del 771 al 772.
Nou!!: Mamikonian і Sembat III Bagratuní · Veure més »
Slkuni
Els Slkuni o Slakuni van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a la comarca de Slkuniq, al Tauruberan.
Nou!!: Mamikonian і Slkuni · Veure més »
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Nou!!: Mamikonian і Sparapet · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Mamikonian і Sper · Veure més »
Suren d'Armènia
Suren o Djihr-Veschnasb Suren va ser marzban d'Armènia de l'any 564 al 572, quan va morir.
Nou!!: Mamikonian і Suren d'Armènia · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Mamikonian і Taron · Veure més »
Teoctista Florina
Teoctista Florina, en grec medieval Θεοκτίστη Φλώρινα, va ser la mare de l'emperadriu del, Teodora, consort de l'emperador Teòfil.
Nou!!: Mamikonian і Teoctista Florina · Veure més »
Tiridates IV d'Armènia
Tiridates IV (en armeni Տրդատ Դ) Hèli o el Gran (Trdat el Gran.
Nou!!: Mamikonian і Tiridates IV d'Armènia · Veure més »
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Nou!!: Mamikonian і Vahan I Mamikonian · Veure més »
Varasdat d'Armènia
Varasdat (en armeni Վարազդատ, en llatí Varasdates, en grec antic Βαρασδάτης) va ser un rei arsàcida d'Armènia de l'any 374 al 378.
Nou!!: Mamikonian і Varasdat d'Armènia · Veure més »
Vard Mamikonian
Vard Mamikonian, dit també Vard el patrici, (en armeni Վարդ Մամիկոնյան) va ser marzban d'Armènia per més de quatre anys, al darrere del seu germà gran Vahan II Mamikonian.
Nou!!: Mamikonian і Vard Mamikonian · Veure més »
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Nou!!: Mamikonian і Vardan II Mamikonian · Veure més »
Vardan III Mamikonian
Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.
Nou!!: Mamikonian і Vardan III Mamikonian · Veure més »
Vasak de Siunia
Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.
Nou!!: Mamikonian і Vasak de Siunia · Veure més »
Vram-Shapuh d'Armènia
Vram-Shapuh (en armeni Վռամշապուհ) va ser rei d'Armènia de l'any 392 al 414.
Nou!!: Mamikonian і Vram-Shapuh d'Armènia · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 772 · Veure més »
