Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Malatya

Índex Malatya

Malatya — Melid en llengua hittita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

190 les relacions: Abas I d'Armènia, Abd al-Latif al-Baghdadí, Abd Allah al-Battal, Acaci de Melitene, Adana, Adıyaman, Aixot el Gran, Aixot III Olormadz, Al-Abbàs ibn Muhàmmad, Al-Hadath, Al-Múqtadir (abbàssida), Al-Mustaín (abbàssida), Al-Thughur, Amir Ghazi, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Ankara, Anzitene, Aq Qoyunlu, Arabissos, Arapkir, Argisti II, Armènia Sofene, Armeni, Art hittita, As-Saffah, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Assurnasirpal II, Atabeg, Ayn al-Din Gümüshtegin, Ínal al-Ajrud, İsmet İnönü, Öküz Kara Mehmed Paixà, Çankırı, Bagrat I Bagratuni, Baiazet I, Banu Sulaym, Bar Hebraeus, Barquq, Basili II de Bizanci, Batalla de Miriocèfal, Batalla de Raban, Biyikli Mehmet Paixà, Capadòcia, Capadòcia (província romana), Ciutats de l'antic Orient Mitjà, Comana de Capadòcia, Commagena, Comtat d'Edessa, Constantí I d'Armènia Menor, Constantí Meliteniota, ..., Constantí V, Danixmend Ghazi, Danixmendita, Daranaliq, David III d'Ibèria, Dhu l-Kadr, Dhu l-Nun, Dialectes de la llengua armènia, Districtes de Turquia, Divriği, Economia de l'Imperi Bizantí, Emine Sevgi Özdamar, Ermeni Süleyman Paixà, Esra Şencebe, Expedit de Melitene, Frahat d'Armènia, Gagik I d'Ani, Galeri, Gazi Ekrem Hüsrev Paixà, Göreme, Ghars al-Din Khalil, Història dels kurds, Hittites, Hrant Dink, Ilgın, Jahangir ben Ali, Justinià (general), Kalawdhiya, Kara Yazidji, Katak, Kauri, Kaykaus II, Kaykhusraw II, Kaykubad I, Kaykubad II, Khanirabbat, Khaté, Kilidj Arslan IV, Kilij Arslan I, Kilij Arslan II, Kingdoms, Koca Sinan Paixà, Kummukh, Laodicea Combusta, Legió XII Fulminata, Literatura kurda, Llista de ciutats de Turquia, Llista de clubs de futbol, Lykandos, Malatya, Malatyaspor Kulübü, Malik Muhammad, Mamikonian, Maraix, Mardastan, Mardj Dabik, Martiriòpolis, Màlik-Xah ibn Kilij Arslan, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Mòrfia de Melitene, Mehmet Ali Ağca, Mehmet Topal, Mejej Gnuni, Meleci d'Antioquia, Meleci de Mopsuètia, Mengücekoğulları, Menua I, Miquel el Sirià, Mont Nemrut, Mopsuèstia, Muntanyes de Nur, Murat Suyu, Muriane, Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir, Necdet Özel, Nur al-Dawla Balak, Nur-ad-Din Mahmud, Ortúkides, Osroene, Paulí (pare de Maurici), Paulicianisme, Pere II d'Argos, Persecució de Dioclecià, Pethor, Pilipos de Siunia, Polieucte de Melitene, Pont Karamagara, Principat de Bidlis, Província de Malatya, Províncies de Turquia, Purukkuzu, Qàït-bay, Qànsawh al-Ghawrí, Quaranta Màrtirs de Sebaste, Quarta Guerra Mitridàtica, Regió d'Anatòlia Oriental, Regne d'Armènia Menor, Regne de Kars, Romà Lecapè, Salih ibn Ali ibn Abd Allah, Salmanassar III, Samòsata, Saravene, Sarduri II, Satala, Sümeyye Özcan, Selim I, Sembat Bagratuni, Sembat II Tiezerakal, Setge de Nicea (1097), Sivas, Sofene, Soldanat Seljúcida de Rūm, Sper, Taiq, Tars (Turquia), Teòfil (emperador), Teglatfalassar I, Teodor de Melitene, Thema, Tiberi II, Tigranes II d'Armènia, Tigranocerta, Tilbeşar, Timurtaşoğulları, Tiridates I d'Armènia, Trebisonda, Tumeixki, Turgut Özal, Uqàylides, Ushnu, Vardan III Mamikonian, Vaspurakan, Xams-ad-Dawla Sulayman, Yaghibasan, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, Yeni Malatyaspor, Zazaqui, 3 de març, 575. Ampliar l'índex (140 més) »

Abas I d'Armènia

Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.

Nou!!: Malatya і Abas I d'Armènia · Veure més »

Abd al-Latif al-Baghdadí

Abd-al-Latif al-Baghdadí, també conegut pel seu làqab com a Ibn al-Labbad (en àrab موفق الدين أبو محمد عبد اللطيف بن يوسف بن محمد بن علي بن أبي سعد ابن اللباد, Muwawwaq ad-Dīn Abū Muḥammad ʿAbd al-Laṭīf b. Yūsuf b. Muḥammad b. ʿAlī ibn Abī Saʿd ibn al-Labbād) (Bagdad 1162/1163-1231/1232) fou un erudit, egiptòleg, historiador i metge àrab de Bagdad.

Nou!!: Malatya і Abd al-Latif al-Baghdadí · Veure més »

Abd Allah al-Battal

Abd Allah al-Battal (mort 740) fou un famós ghazi (lluitador per l'expansió de l'islam).

Nou!!: Malatya і Abd Allah al-Battal · Veure més »

Acaci de Melitene

Acaci de Melitene (Acacius) fou bisbe de la ciutat de Melitene el 431.

Nou!!: Malatya і Acaci de Melitene · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Malatya і Adana · Veure més »

Adıyaman

Districtes de la província Adıyaman (Zazaqui: Semsur) (al costat de l'antiga Perre o Pordonnium, després Hisn Mansur en turc Hüsnümansur) és una ciutat del sud-oest de Turquia, capital de la província d’Adıyaman.

Nou!!: Malatya і Adıyaman · Veure més »

Aixot el Gran

Aixot el Gran o Aixot Medz Աշոտ Ա Մեծ fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.

Nou!!: Malatya і Aixot el Gran · Veure més »

Aixot III Olormadz

Ashot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած) fou rei d'Armènia del 953 al 977.

Nou!!: Malatya і Aixot III Olormadz · Veure més »

Al-Abbàs ibn Muhàmmad

Al-Abbàs ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah, més conegut simplement com a al-Abbàs ibn Muhàmmad (? - 802), fou un general abbàssida germà dels califes Abu-l-Abbàs as-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur.

Nou!!: Malatya і Al-Abbàs ibn Muhàmmad · Veure més »

Al-Hadath

Al-Ḥadath al-Ḥamrā' (en àrab Al-Ḥadath la vermella) fou una antiga població al territori dels Awasim al peu de les muntanyes del Taure, propera a tres llacs i al curs superior del riu Ak Su afluent del Djayhan.

Nou!!: Malatya і Al-Hadath · Veure més »

Al-Múqtadir (abbàssida)

Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir —en àrab أبو الفضل جعفر المقتدر بالله, Abū l-Faḍl Jaʿfar al-Muqtadir bi-Llāh— (895 - 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931).

Nou!!: Malatya і Al-Múqtadir (abbàssida) · Veure més »

Al-Mustaín (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mustaín bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mustaín —en àrab أبو العباس أحمد المستعين بالله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Mustaʿīn bi-Llāh— (836-866), fou califa abbàssida de Bagdad (862-866).

Nou!!: Malatya і Al-Mustaín (abbàssida) · Veure més »

Al-Thughur

Al-Thughur -en singular al-Thaghr, literalment "bretxa" o "obertura"- són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.

Nou!!: Malatya і Al-Thughur · Veure més »

Amir Ghazi

Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danishmendita.

Nou!!: Malatya і Amir Ghazi · Veure més »

An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun

Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad (en àrab الملك الناصر محمد بن قلاوون, al-Malik an-Nāṣir Muḥammad ibn Qalāwūn), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).

Nou!!: Malatya і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Malatya і Ankara · Veure més »

Anzitene

Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est.

Nou!!: Malatya і Anzitene · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Malatya і Aq Qoyunlu · Veure més »

Arabissos

Arabissos (Arabissus) fou una antiga ciutat de Capadòcia.

Nou!!: Malatya і Arabissos · Veure més »

Arapkir

Arapkir (també Arapgir o Arabgir, abans Arabkir, en armeni: Արաբկիր, Arabker, coneguda sota els bizantins com Arabraces) és una ciutat de Turquia, capital de districte de Arapkir i de la província de Malatya.

Nou!!: Malatya і Arapkir · Veure més »

Argisti II

Argisti II fou rei d'Urartu del 713 aC al 680 aC.

Nou!!: Malatya і Argisti II · Veure més »

Armènia Sofene

Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).

Nou!!: Malatya і Armènia Sofene · Veure més »

Armeni

L'armeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Malatya і Armeni · Veure més »

Art hittita

Relleus amb lleons a les portes d'Hattusa L'art hittita fou l'art vinculat al poble hittita.

Nou!!: Malatya і Art hittita · Veure més »

As-Saffah

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —en àrab أبو العباس عبد الله السفاح, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh as-Saffāḥ— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).

Nou!!: Malatya і As-Saffah · Veure més »

Úmar ibn Abd-al-Aziz

Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II —en àrab عمر بن عبد العزيز, ʿUmar ibn ʿAbd al-ʿAzīz— (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).

Nou!!: Malatya і Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »

Assurnasirpal II

Assíria sota Assurnasirpal II Assurnasirpal II (? - 859 aC) fou un rei d'Assíria que va regnar entre els anys 884 i 859 aC.

Nou!!: Malatya і Assurnasirpal II · Veure més »

Atabeg

Atabeg (també atabek o Atabak) fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Malatya і Atabeg · Veure més »

Ayn al-Din Gümüshtegin

Ayn al-Din Gümüshtegin (Gumushtegin o Gumushtekin) fou el primer emir danishmendita de Elbistan (1142-1143) i Malatya (després de 1143).

Nou!!: Malatya і Ayn al-Din Gümüshtegin · Veure més »

Ínal al-Ajrud

Al-Màlik al-Àixraf Sayf-ad-Din Abu-n-Nasr Ínal (o Àynal) al-Ajrud al-Alaí adh-Dhahirí an-Nassirí, més conegut simplement com al-Àixraf Ínal o com Ínal al-Ajrud —en àrab الملك الأشرف سيف الدين أبو النصر إينال (أينال) الأجرود العلائي الظاهري الناصري, al-Malik al-Axraf Sayf ad-Dīn Abū n-Naṣr Īnāl (o Aynāl) al-Ajrūd al-ʿAlāʾī aẓ-Ẓāhirī an- Nāṣirī— (1380 - 26 de febrer de 1461), soldà mameluc del Caire de la dinastia burjita (1453 - 1460).

Nou!!: Malatya і Ínal al-Ajrud · Veure més »

İsmet İnönü

Mustafa İsmet İnönü (pronunciació AFI isˈmet ˈinøny 24 de setembre de 1884 - 25 de desembre de 1973), anomenat Milli Şef (el Cap nacional) entre 1938-1950, fou un militar i polític turc.

Nou!!: Malatya і İsmet İnönü · Veure més »

Öküz Kara Mehmed Paixà

Damad Öküz Kara Mehmed Pasha (Istanbul, 1557-1620) fou dues vegades gran visir otomà (1614-1616 i 1619).

Nou!!: Malatya і Öküz Kara Mehmed Paixà · Veure més »

Çankırı

Çankırı (turc) és una ciutat de Turquia, (antiga Gangra) a la confluència del Tatlıçay i l'Acıçay (afluent del Kizil Irmak), a 730 metres sobre el nivell de la mar.

Nou!!: Malatya і Çankırı · Veure més »

Bagrat I Bagratuni

Bagrat o Bagarat I Bagratuni (? - Samarra, v. 860) fou príncep d'Armènia, successor del seu pare Ashot I Msaker.

Nou!!: Malatya і Bagrat I Bagratuni · Veure més »

Baiazet I

Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'imperi Otomà entre 1389 i 1402.

Nou!!: Malatya і Baiazet I · Veure més »

Banu Sulaym

Els Sulaym o Banu Sulaym (en àrab بنو سليم, Banū Sulaym) foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.

Nou!!: Malatya і Banu Sulaym · Veure més »

Bar Hebraeus

Bar Hebraeus (Malatya, 1226 - Maragha, 30 de juliol de 1286) fou un religiós, escriptor i historiador siríac.

Nou!!: Malatya і Bar Hebraeus · Veure més »

Barquq

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq —en àrab الملك الظاهر سيف الدين برقوق بن أنس اليبغاوى, al-Malik aẓ-Ẓāhir Sayf ad-Dīn Barqūq ibn Anas al-Yibuḡāwī— (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399) fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).

Nou!!: Malatya і Barquq · Veure més »

Basili II de Bizanci

Basili II de Bizanci (958 - 13 de desembre del 1025) fou emperador bizantí (963-1025).

Nou!!: Malatya і Basili II de Bizanci · Veure més »

Batalla de Miriocèfal

La batalla de Miriocèfal o de Myriokephalon, també coneguda com a Myriocephalum, va tenir lloc entre l'Imperi Bizantí i els turcs seljúcides a Frígia, el 17 de setembre de 1176.

Nou!!: Malatya і Batalla de Miriocèfal · Veure més »

Batalla de Raban

La Batalla de Raban va ser un enfrontament armat que es va produir la tardor del 958, a prop de la fortalesa de Raban (al nord de Síria) entre l'exèrcit bizantí, comandat pel general Joan Zimisces (defensant els territoris de Constantí VII), i les forces de Sayf-ad-Dawla, cap de l'Emirat Hamdànida d'Alep.

Nou!!: Malatya і Batalla de Raban · Veure més »

Biyikli Mehmet Paixà

Biyikli Mehmet Paixà (Bigotis Mehmet Paixà, en turc modern Bıyıklı Mehmet Paşa) fou un general otomà del, mort el 1521.

Nou!!: Malatya і Biyikli Mehmet Paixà · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Malatya і Capadòcia · Veure més »

Capadòcia (província romana)

Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'imperi romà, i després província bizantina fins al segle XI.

Nou!!: Malatya і Capadòcia (província romana) · Veure més »

Ciutats de l'antic Orient Mitjà

Aquesta és una llista de les principals ciutats que van existir a l'Orient Mitjà.

Nou!!: Malatya і Ciutats de l'antic Orient Mitjà · Veure més »

Comana de Capadòcia

Comana de Capadòcia o Chryse (la Daurada) per distingir-la de Comana del Pont fou una ciutat de Cataònia, un districte de Capadòcia a l'Antitaure en una vall fonda a la vora del riu Saros (actual riu Seyhan).

Nou!!: Malatya і Comana de Capadòcia · Veure més »

Commagena

Antiochos I de Kommagene, en el Museu de Gaziantep La Commagena fou una regió situada al sud-oest d'Armènia i nord de Síria, a la zona al sud de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Malatya і Commagena · Veure més »

Comtat d'Edessa

L'Orient pròxim el 1135, amb els estats croats en tons verds. El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 com a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: Malatya і Comtat d'Edessa · Veure més »

Constantí I d'Armènia Menor

Constantí I —Gosdantin I en armeni: Կոստանդին Ա— (vers 1060- 24 de gener de 1102) fou príncep d'Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana.

Nou!!: Malatya і Constantí I d'Armènia Menor · Veure més »

Constantí Meliteniota

Constantí Meliteniota fou un ardiaca bizantí originari de Melitene, que va viure vers el 1276, que fou partidari i defensor de la unió de les esglésies llatina i grega.

Nou!!: Malatya і Constantí Meliteniota · Veure més »

Constantí V

Constantí V, fou emperador bizantí del 741 al 775.

Nou!!: Malatya і Constantí V · Veure més »

Danixmend Ghazi

Danishmend (Amir Danishmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir "savi" o "instruït" (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Àsia Menor en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danishmendita (o dels danishmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek (rei) dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danishmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danishmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilea (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beys d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amasya, Neocesaera (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danishmend va fer presoner a Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene que era assetjada pels danishmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancyra (Ankara) i la van entregar a Bizanci, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danishmend a Amasya amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danishmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, bizantins i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i el va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.

Nou!!: Malatya і Danixmend Ghazi · Veure més »

Danixmendita

La dinastia Danixmendita (o Danismèndida) o dels danixmèndies (danixmendites) fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beylik o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar a l'Àsia Menor al final del i fins al segle XII.

Nou!!: Malatya і Danixmendita · Veure més »

Daranaliq

Daranaliq (o Daranali) fou una regió de l'oest d'Armènia a la vall de l'Eufrates en la primera part del seu recorregut abans de girar al sud en direcció a Melitene.

Nou!!: Malatya і Daranaliq · Veure més »

David III d'Ibèria

David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati)  o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.

Nou!!: Malatya і David III d'Ibèria · Veure més »

Dhu l-Kadr

Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr (en àrab ذو القدر, Ḏū l-Qadr; en turc Dulkadırlılar) fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.

Nou!!: Malatya і Dhu l-Kadr · Veure més »

Dhu l-Nun

Dhu l-Nun fou emir danishmendita de Kayseri, fill i successor en aquesta ciutat i el seu entorn del seu pare Malik Muhammad el 1142.

Nou!!: Malatya і Dhu l-Nun · Veure més »

Dialectes de la llengua armènia

La classificació dels dialectes de la llengua armènia es basa en el llibre Classification des dialectes arméniens (Classificació del dialectes armenis) de 1909 pel lingüista armeni Hrachia Adjarian, publicat a París.

Nou!!: Malatya і Dialectes de la llengua armènia · Veure més »

Districtes de Turquia

Les Províncies de Turquia (81) es divideixen en 957 districtes (ilceler; sing. ilce).

Nou!!: Malatya і Districtes de Turquia · Veure més »

Divriği

Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.

Nou!!: Malatya і Divriği · Veure més »

Economia de l'Imperi Bizantí

La seda constituïa un dels pilars de l'economia bizantina, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. L'economia bizantina va agafar ràpidament un gran impuls després de la fundació de Constantinoble l'any 330, la qual va esdevenir ràpidament la clau de volta del comerç a la Mediterrània al segle VI.

Nou!!: Malatya і Economia de l'Imperi Bizantí · Veure més »

Emine Sevgi Özdamar

Emine Sevgi Özdamar (Malatya, Turquia, 10 d'agost de 1946) és una escriptora, actriu i directora de teatre turcoalemanya.

Nou!!: Malatya і Emine Sevgi Özdamar · Veure més »

Ermeni Süleyman Paixà

Ermeni Süleyman Paşa o Malatyalı Süleyman Paixà (Malatya, 1607 - 28 de febrer de 1687) fou un gran visir otomà (1685 - 1687).

Nou!!: Malatya і Ermeni Süleyman Paixà · Veure més »

Esra Şencebe

Esra Şencebe amb la samarreta del ''Ekiz Yumurta Foçaspor'' Esra Şencebe (Malatya, 21 de desembre de 1981) és una jugadora de bàsquet turca.

Nou!!: Malatya і Esra Şencebe · Veure més »

Expedit de Melitene

Sant Expedit, d'acord amb la tradició, va ésser soldat romà convertit al cristianisme i mort màrtir a la ciutat de Melitene, a l'antiga Armènia, a l'actual Turquia.

Nou!!: Malatya і Expedit de Melitene · Veure més »

Frahat d'Armènia

Frahat (Hrahat) fou marzban d'Armènia del 588 al 591.

Nou!!: Malatya і Frahat d'Armènia · Veure més »

Gagik I d'Ani

Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.

Nou!!: Malatya і Gagik I d'Ani · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en llatí) fou emperador romà del 305 al 311 i nominat cèsar el 293.

Nou!!: Malatya і Galeri · Veure més »

Gazi Ekrem Hüsrev Paixà

Gazi Ekrem Hüsrev Paixà (transcripció antiga otomana Khosrew Pasha) (+1632) fou un gran visir otomà, d'origen bosnià.

Nou!!: Malatya і Gazi Ekrem Hüsrev Paixà · Veure més »

Göreme

Göreme és un districte i municipi de la Província de Nevşehir, Turquia, a 10 km de la ciutat de Nevşehir.

Nou!!: Malatya і Göreme · Veure més »

Ghars al-Din Khalil

Ghars al-Din Khalil fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr.

Nou!!: Malatya і Ghars al-Din Khalil · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Malatya і Història dels kurds · Veure més »

Hittites

Els hittites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Malatya і Hittites · Veure més »

Hrant Dink

Pancarta en record de Hrant Dink Milers de turcs amb pancartes "Tots som Hrant, tots som armenis" al funeral de Dink. Hrant Dink (Malatya, 15 de setembre de 1954 - Istanbul, 19 de gener de 2007) fou un periodista turc d'origen armeni.

Nou!!: Malatya і Hrant Dink · Veure més »

Ilgın

Ilgın és una ciutat de Turquia a la província de Konya, capital del districte d'Ilgın.

Nou!!: Malatya і Ilgın · Veure més »

Jahangir ben Ali

Jahangir ben Ali o Jihangir ben Ali Bey (Djihangir ibn Ali Beg) fou un príncep Aq Qoyunlu del segle XV, fill d'Ali Bey ben Osman Bey.

Nou!!: Malatya і Jahangir ben Ali · Veure més »

Justinià (general)

Justinià (Justinianus) (vers 530-després del 580) fou el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu la genealogia a Justinià I), i fou un destacat general bizantí.

Nou!!: Malatya і Justinià (general) · Veure més »

Kalawdhiya

Qalàwdhiya fou una antiga ciutat i fortalesa de Turquia possiblement la Claudiòpolis de Plini, de situació desconeguda però al sud de Melitene i les gorges de l'Eufrates, entre les muntanyes orientals del Taure i el Khanzit (Kharpert).

Nou!!: Malatya і Kalawdhiya · Veure més »

Kara Yazidji

Kara Yazidji (vers 1540-1602) fou un cap dels rebels djelalis (o djalalis) a l'Imperi Otomà.

Nou!!: Malatya і Kara Yazidji · Veure més »

Katak

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Katak o Kaska fou el territori tribal dels kashka que restaven a algun lloc de Cilícia que podria estar al nord o nord-oest de Malatya.

Nou!!: Malatya і Katak · Veure més »

Kauri

Kauri fou el nom que els urartians donaren a la regió de Gaurek, entre Kharpurt i Malatya, a la Sofena, a l'est de Xupa.

Nou!!: Malatya і Kauri · Veure més »

Kaykaus II

Izz-ad-Din Kaykawus II ibn Kaykhusraw (en àrabpiersa: عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, ʿIzz ad-Dīn Kaykāwus ibn Kayḫusraw; en turc: Izzeddin Keykavus) fou sultà seljúcida de Rüm del 1246 al 1256 i del 1257 al 1261.

Nou!!: Malatya і Kaykaus II · Veure més »

Kaykhusraw II

Giyath al-Din Kaykhusraw II (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن كيقباد, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Kayqubād; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou sultà seljucida de Rüm (1237 al 1246) fill i successor d'Ala al-Din Kaykubad I. Va succeir al seu pare el 1237.

Nou!!: Malatya і Kaykhusraw II · Veure més »

Kaykubad I

Ala al-Din Kaykubad I fou sultà seljúcida de Rum, el més prestigiós de la dinastia.

Nou!!: Malatya і Kaykubad I · Veure més »

Kaykubad II

Ala al-Dunya wa l-Din Kay Kubad (àrab i persa علا الدين كيقبادان بن كيخسرو, 'Alā al-Dīn Kayqubād ibn Kaykhusraw o علاء الدنيا والدين كيقباذ (2) بن كيخسرو ʿalāʾ ad-dunyā wa ad-dīn kay qubāḏ ken kay ḫusrū; turc: Alaeddin Keykubad; Ala al-Dunya wa l-Din vol dir noblesa del poder i de la religió generalment només Ala al-Din "noblesa de la religió") fou sultà seljúcida de Rüm, governant des de Malatya, entre 1249 i 1257 quan va morir assassinat.

Nou!!: Malatya і Kaykubad II · Veure més »

Khanirabbat

Janirabbat, Khanirabat o Hanirabbat és un país que apareix esmentat almenys dues vegades en les inscripcions assíries.

Nou!!: Malatya і Khanirabbat · Veure més »

Khaté

Khaté o Khatini fou un regne que apareix amb relació a Urartu i que se suposa estava situat a la regió de l'Eufrates a l'est de Malatya.

Nou!!: Malatya і Khaté · Veure més »

Kilidj Arslan IV

Rukn al-Duniya wa l-Din Al-Sultan al-Azim Kilidj Arslan IV ibn Kay Khusraw o Kılıç Arslan IV (l'Espasa Lleó) fou un sultà seljúcida de Rüm o Konya.

Nou!!: Malatya і Kilidj Arslan IV · Veure més »

Kilij Arslan I

Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman/Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rüm.

Nou!!: Malatya і Kilij Arslan I · Veure més »

Kilij Arslan II

Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Massud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà seljúcida Rum amb capital a Konya.

Nou!!: Malatya і Kilij Arslan II · Veure més »

Kingdoms

Medieval II: Total War: Kingdoms és l'expansió del joc per PC del 2006, Medieval II: Total War.

Nou!!: Malatya і Kingdoms · Veure més »

Koca Sinan Paixà

Koca Sinan Paixà Kahremanliu conegut com a Sinan Paixà (Topoyan, província de Lüre, Albània, vers 1520 - 3 d'abril de 1596) fou un gran visir otomà que va exercir aquest càrrec per cinc cops entre 1580 i 1596.

Nou!!: Malatya і Koca Sinan Paixà · Veure més »

Kummukh

estats neohitites al segle VIII aC Kummukh (també pot aparèixer com a Kummuh, Kummukhi, Kummuy) fou un antic regne a la regió de Commagena.

Nou!!: Malatya і Kummukh · Veure més »

Laodicea Combusta

Laodicea Combusta (Λαοδίκεια κατακεκαυμένη o κεκανμένη Laodicea Katakékaumène) fou una ciutat selèucida a l'Àsia Menor al nord-oest dIconium a la via que portava cap a Melitene, en un territori a cavall entre Licaònia i Psídia (Claudi Ptolemeu l'esmenta com a ciutat de Galàcia).

Nou!!: Malatya і Laodicea Combusta · Veure més »

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del segle V. L'emblema de la legió era un llamp (Fulmen).

Nou!!: Malatya і Legió XII Fulminata · Veure més »

Literatura kurda

Literatura kurda és la literatura feta en kurd.

Nou!!: Malatya і Literatura kurda · Veure més »

Llista de ciutats de Turquia

Aquesta és una llista de les ciutats de Turquia de més de 10.000 habitants.

Nou!!: Malatya і Llista de ciutats de Turquia · Veure més »

Llista de clubs de futbol

Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.

Nou!!: Malatya і Llista de clubs de futbol · Veure més »

Lykandos

Lykandos fou un thema de l'imperi Bizantí, a la part sud-est de la Capadòcia, a l'est de Cesarea de Capadòcia i fins a Melitene, creat al segle IX i al qual es van agregar els territoris de l'emirat de Melitene i el dels paulicians de Tefricia ocupats el 863.

Nou!!: Malatya і Lykandos · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hittita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Malatya і Malatya · Veure més »

Malatyaspor Kulübü

El Malatyaspor Kulübü és un club de futbol turc de la ciutat de Malatya.

Nou!!: Malatya і Malatyaspor Kulübü · Veure més »

Malik Muhammad

Malik Muhammad Ghazi fou el tercer sobirà danishmendita, el primer que va portar oficialment el títol de malik (rei).

Nou!!: Malatya і Malik Muhammad · Veure més »

Mamikonian

Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian fou una antiga família de nakhararq (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Bznuniq, Taron, Bidlis, Sasun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).

Nou!!: Malatya і Mamikonian · Veure més »

Maraix

Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.

Nou!!: Malatya і Maraix · Veure més »

Mardastan

Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins al Vaspurakan almenys fins al 923.

Nou!!: Malatya і Mardastan · Veure més »

Mardj Dabik

Mardj Dabik és una plana de Síria, prop de Dabik, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.

Nou!!: Malatya і Mardj Dabik · Veure més »

Martiriòpolis

Martiriòpolis (llatí Martyropolis, grec Marturopolis, armeni Nepret (o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus (Batman Su, armeni Kalirt, àrab Šitma que vol dir "sed de sang"). Antigament estava poblada per armenis barrejats amb una població local més antiga, uraurtiana o assíria. S'ha emes d'hipòtesis que la ciutat fou la capital de Tigranes II d'Armènia el gran, Tigranocerta, la situació de la qual no ha pogut ser determinada. Succesius tractats la van deixar dins el territori en poder de Roma (Dioclecià el 297, Jovià el 363, Tractat d'Acilisine 387). Fou refundada vers finals del segle IV pel bisbe Mar Marutha que va reunir allí les despulles dels màrtirs que va trobar a Armènia, Pèrsia i Síria i des de llavors va fer sovint funcions de capital de l'Armènia romana. Com que Marutha va tenir permís del rei de Pèrsia la seva fundació caldria datar-la abans del 387, ja que després no hagués calgut el seu permís en haver-se establert la pau. Mar Marutha va desenvolupar l'activitat religiosa entre el 383 i el 420. Des de llavors es va dir Martiriòpolis o Martiròpolis Els perses van atacar l'Armènia bizantina especialment Teodosiòpolis (armeni Karin, modern Erzurum) i Martiriòpolis, el 502. Al 527 fou posada sota dependència del dux o strategos de Teodosiòpolis. El 536 fou integrada en la nova província d'Armènia Quarta, essent rebatejada Justinianòpolis, que va ser la capital; la província incluia Sofene o Sofanene, Anzitene, Balabitene, Astianene, i tota o part de la Khorzene. Es varen instal·lar un comte bizantí (a Melitene) i dos dux: un a Justinianòpolis i un Kitarison (a l'Astianene). Per ordre de Justinià la ciutat fou fortificada. Durant la Guerra bizantino-sassànida de 572-591, poc mesos després de la seva derrota a la batalla de Martiriòpolis de 588 els perses van ocupar Martiriòpolis el 589, i els bizantins van construir enfront de la ciutat de Maurikiòpolis, i els bizantins la van recuperar el 591 com a part dels territoris entregats per Cosroes II per posar-lo al tron de Pèrsia. Dominada pels àrabs a partir del segle VII (639), fou anomenada Mayyafariquin. Correspon a l'actual Silvan, a Turquia.

Nou!!: Malatya і Martiriòpolis · Veure més »

Màlik-Xah ibn Kilij Arslan

Màlik-Xah ibn Kilij Arslan (en persa ملكشاه, en turc Melikşah; també anomenat Xahan-xah, eb persa شاهنشاه, literalment 'rei de reis') fou sultà seljúcida de Rüm del 1110 al 1116.

Nou!!: Malatya і Màlik-Xah ibn Kilij Arslan · Veure més »

Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan

Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.

Nou!!: Malatya і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Mòrfia de Melitene

Mòrfia de Melitene, o Morphia, Moraphia (m. 1 d'octubre de 1126 o 1127) va ser la regna consort de Balduí II, noble croat, comtessa d'Edessa i reina  de Jerusalem.

Nou!!: Malatya і Mòrfia de Melitene · Veure més »

Mehmet Ali Ağca

Mehmet Ali Ağca (Malatya, 9 de gener de 1958), de nacionalitat turca, va ser l'autor material d'un atemptat contra el papa Joan Pau II, ocorregut el 13 de maig de 1981 a la Plaça de Sant Pere de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Malatya і Mehmet Ali Ağca · Veure més »

Mehmet Topal

Mehmet Topal (nascut en Malatya, Turquia, el 3 de març de 1986) és un futbolista turc que juga com migcampista en el Fenerbahçe Spor Kulübü.

Nou!!: Malatya і Mehmet Topal · Veure més »

Mejej Gnuni

Mejej Gnuni fou marzban (regió administrativa) d'Armènia de vers el 518 fins al 548.

Nou!!: Malatya і Mejej Gnuni · Veure més »

Meleci d'Antioquia

Meleci d'Antioquia - Meletius, Melétios - (Melitene, Capadòcia, s. IV - Constantinoble, 381) fou un eclesiàstic grec del segle IV que és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Malatya і Meleci d'Antioquia · Veure més »

Meleci de Mopsuètia

Meleci de Mopsuètia (Meletius, Melétios) fou un religiós grec seguidor incondicional de Nestori.

Nou!!: Malatya і Meleci de Mopsuètia · Veure més »

Mengücekoğulları

La gran mesquita de Divriği Els mengücekoğulları o mengüceqoğulları (de vegades mengücèquides, mengudjèkides, mangudjàkides, mengudjèquides, mandudjàquides, mengujèquides o mangujàquides) foren una dinastia de turcmans d'Anatòlia a la part oriental entorn d'Erzincan i de Divriği (1118-1252).

Nou!!: Malatya і Mengücekoğulları · Veure més »

Menua I

Menua I fou rei d'Urartu del 805 aC al 785 aC.

Nou!!: Malatya і Menua I · Veure més »

Miquel el Sirià

Miquel el Sirià, en llatí Michael Syrus, anomenat també Miquel el Gran (Melitene, 1126 - 1199) va ser patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca de 1166 a la seva mort el 1199.

Nou!!: Malatya і Miquel el Sirià · Veure més »

Mont Nemrut

El mont Nemrut —en turc Nemrut Dağı; en armeni Նեմրութ (լեռ); en kurd Çiyayê Nemrûdê— és una muntanya de 2.134 metres (7,001 peus) d'altitud del sud-oest de Turquia, destacable per una sèrie de grans estàtues erigides al seu cim al voltant del que se suposa que és una tomba reial del primer segle aC.

Nou!!: Malatya і Mont Nemrut · Veure més »

Mopsuèstia

Mopsuèstia (Mopsuestia, Μόψου ἑστία o Μοψουεστία, en siríac Masista, en armeni Msis, en turc otomà Missis) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

Nou!!: Malatya і Mopsuèstia · Veure més »

Muntanyes de Nur

Les muntanyes Nur (en turc: Nur Dağları; antigament en grec: Ἀμανός "Amanos", Ἀμανόν o en llatí: Amanus) fou una serra part de les muntanyes del Taure que formaven la frontera sud de Cataònia i anava des de Tars (Cilícia) al nord del golf d'Issos, l'actual badia d'Iskenderun, fins a la Cataònia, i arribaven fins a Melitene, on el riu Eufrates les tallava.

Nou!!: Malatya і Muntanyes de Nur · Veure més »

Murat Suyu

El riu Murat (en turc Murat Suyu, Murat Irmağı o Murat Nehri) és un riu del nord d'Anatòlia a Turquia, afluent de l'Eufrates.

Nou!!: Malatya і Murat Suyu · Veure més »

Muriane

Muriane (Μουριανή) fou un dels quatre districtes de Cataònia a la Capadòcia, a l'oest de la Laviniasene i al sud-oest de Melitene.

Nou!!: Malatya і Muriane · Veure més »

Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir

Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir fou emir d'Alep del 1008 al 1015.

Nou!!: Malatya і Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir · Veure més »

Necdet Özel

Necdet Özel (nascut a Ankara, 1950) és el 28è Cap de l'Estat Major General de la República de Turquia.

Nou!!: Malatya і Necdet Özel · Veure més »

Nur al-Dawla Balak

Nur al-Dawla Balak ibn Bahram ibn Ortuk fou un dels emirs ortúquides i destacat militar.

Nou!!: Malatya і Nur al-Dawla Balak · Veure més »

Nur-ad-Din Mahmud

Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur (en àrab أبو القاسم نور الدين محمود بن عماد الدين زنكي بن آق سنقر, Abū l-Qāsim Maḥmūd Nūr ad-Dīn b. ʿImād ad-Dīn Zangī b. Āq Sunqur), més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.

Nou!!: Malatya і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »

Ortúkides

Els Ortúkides o dinastia Ortúkida (Artúkides, Urtúkides, Ortòkides, Artúquides, Urtúquides i Ortòquides -amb el seu singular- són altres variants de la transcripció del nom, la primera de les quals és la que segueix estrictament la transcripció de l'àrab) fou una dinastia turca que va governar al Diyar Bakr del final del al començament del segle XV.

Nou!!: Malatya і Ortúkides · Veure més »

Osroene

Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una prvíncia d'Osroene.

Nou!!: Malatya і Osroene · Veure més »

Paulí (pare de Maurici)

Paulí fou el pare de l'emperador bizantí Maurici.

Nou!!: Malatya і Paulí (pare de Maurici) · Veure més »

Paulicianisme

El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samosata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.

Nou!!: Malatya і Paulicianisme · Veure més »

Pere II d'Argos

Pere II d'Argos (Petrus, Pétros) fou bisbe d'Argos.

Nou!!: Malatya і Pere II d'Argos · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Malatya і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Pethor

Pethor (Pe'-thor, Phathoura, Bathoura) fou una ciutat de l'Eufrates, esmentada a la Bíblia, Numeros 22 com "la residència de Balaam", el profeta no israelita cridat per Balak durant l'exode dels israelites (vers 1405 aC).

Nou!!: Malatya і Pethor · Veure més »

Pilipos de Siunia

Pilipos o Felip de Siunia, membre de la casa reial de Siunia (però no príncep regnant), fou marzban d'Armènia del 574 al 576.

Nou!!: Malatya і Pilipos de Siunia · Veure més »

Polieucte de Melitene

Polieucte de Melitene (mort el 10 de gener de 259) va ésser un soldat romà, mort màrtir a Melitene (Armènia) i venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Malatya і Polieucte de Melitene · Veure més »

Pont Karamagara

El pont Karamagara (en turc: Karamağara Köprüsü), va ser un bizantí o pont romà a l'antiga regió de Capadòcia a l'est de Turquia, i possiblement el més antic pont conegut d'arc apuntat.

Nou!!: Malatya і Pont Karamagara · Veure més »

Principat de Bidlis

El principat de Bidlis fou un petit estat autònom kurd que va existir fins a la meitat del segle XIX centrat a Bidlis, format per la tribu Ruzagi o Rözagi la qual al seu torn era una federació de 25 clans que es van reunir un dia (ruzi) al poble de Tab a la comarca de Khoyt, a l'oest de Bidlis.

Nou!!: Malatya і Principat de Bidlis · Veure més »

Província de Malatya

La província de Malatya és una província de Turquia.

Nou!!: Malatya і Província de Malatya · Veure més »

Províncies de Turquia

Turquia es divideix en 81 províncies, anomenades ıl en turc (plural ıller).

Nou!!: Malatya і Províncies de Turquia · Veure més »

Purukkuzu

Purukkuzu, Purukuzzi Purukhumzi o Puruluniz fou un territori de Mesopotàmia de situació incerta al costat d'Alzi o segurament entre Alzi i Kummukh, i per tant al nord d'Amedi (Diyarbekir) entre l'Eufrates i el Tigris superior.

Nou!!: Malatya і Purukkuzu · Veure més »

Qàït-bay

Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay —en àrab الملك الأشرف سيف الدين قائتباي (قايتباي) المحمودي الظاهري, al-Malik al-Axraf Sayf ad-Dīn Qāʾit-bāy (o Qāyt-bāy) al-Maḥmūdī aẓ-Ẓāhirī— fou soldà mameluc del Caire burjita o circassià (1468-1495).

Nou!!: Malatya і Qàït-bay · Veure més »

Qànsawh al-Ghawrí

Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí —en àrab الملك الأشرف قانصوه الغوري, al-Malik al-Axraf Qānṣawh al-Ḡawrī— (1439-1516) fou soldà mameluc del Caire de la dinastia burjita (1501-1516).

Nou!!: Malatya і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »

Quaranta Màrtirs de Sebaste

Els Quaranta màrtirs de Sebaste o Quaranta Sants foren un grup de soldats romans, morts com a màrtirs a Sebaste l'any 320.

Nou!!: Malatya і Quaranta Màrtirs de Sebaste · Veure més »

Quarta Guerra Mitridàtica

La quarta guerra mitridàtica fou un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont.

Nou!!: Malatya і Quarta Guerra Mitridàtica · Veure més »

Regió d'Anatòlia Oriental

La Regió d'Anatolia Oriental (turc Doğu Anadolu Bölgesi) és una de set subdivisions no administratives de Turquia i inclou les seves províncies orientals.

Nou!!: Malatya і Regió d'Anatòlia Oriental · Veure més »

Regne d'Armènia Menor

El Regne de la Petita Armènia, Armènia Menor o Regne Armeni de Cilícia es va fundar a Cilícia a partir del 1064 i va tenir un paper destacat a les croades.

Nou!!: Malatya і Regne d'Armènia Menor · Veure més »

Regne de Kars

El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Ashot III Olormadz al seu germà Mushel el 961.

Nou!!: Malatya і Regne de Kars · Veure més »

Romà Lecapè

Romà Lecapè (en grec) o Romà I de Bizanci fou un general que, aprofitant el matrimoni de la seva filla amb l'hereu de la corona bizantina es va proclamar coemperador de Constantí VII el 919 i, per la minoria d'edat del seu gendre el va apartar del poder.

Nou!!: Malatya і Romà Lecapè · Veure més »

Salih ibn Ali ibn Abd Allah

Sàlih ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs (? - Síria, 769) fou un membre de la família abbàssida abans que aquesta pugés al poder.

Nou!!: Malatya і Salih ibn Ali ibn Abd Allah · Veure més »

Salmanassar III

Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.

Nou!!: Malatya і Salmanassar III · Veure més »

Samòsata

Samòsata (armeni Շամշատ, Šamšat, grec Σαμόσατα, Samósata) fou una ciutat a la riba de l'Eufrates, capital de Commagena.

Nou!!: Malatya і Samòsata · Veure més »

Saravene

Saravene (també Ravene i Avarene) fou una estratègia de la regió de Capadòcia, a la part sud-est del país, a la frontera amb la Commagena.

Nou!!: Malatya і Saravene · Veure més »

Sarduri II

Sarduri II fou rei d'Urartu del 753 aC al 735 aC.

Nou!!: Malatya і Sarduri II · Veure més »

Satala

Satala fou una ciutat de la regió de Capadòcia, situada a mig camí entre Domana i Suïssa.

Nou!!: Malatya і Satala · Veure més »

Sümeyye Özcan

Sümeyye Özcan (Malatya, Turquia, 15 de gener de 1992) és una esportista paralímpica turca.

Nou!!: Malatya і Sümeyye Özcan · Veure més »

Selim I

Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'imperi Otomà de 1512 a 1520.

Nou!!: Malatya і Selim I · Veure més »

Sembat Bagratuni

Sembat Bagratuni fou marzban d'Hircània del 597 al 598 i d'Armènia des de vers el 600 al 613.

Nou!!: Malatya і Sembat Bagratuni · Veure més »

Sembat II Tiezerakal

Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.

Nou!!: Malatya і Sembat II Tiezerakal · Veure més »

Setge de Nicea (1097)

El Setge de Nicea va tenir lloc entre el 14 de maig i el 19 de juny de l'any 1097, durant la Primera Croada.

Nou!!: Malatya і Setge de Nicea (1097) · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebastia, de vegades Sebastea o Sebasteia, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Malatya і Sivas · Veure més »

Sofene

Sofene fou una regió d’Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.

Nou!!: Malatya і Sofene · Veure més »

Soldanat Seljúcida de Rūm

El Soldanat Seljúcida de Rūm (en turc Anadolu Selçuklu Devleti) fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Malatya і Soldanat Seljúcida de Rūm · Veure més »

Sper

Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.

Nou!!: Malatya і Sper · Veure més »

Taiq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'imperi Romà i després bizantí.

Nou!!: Malatya і Taiq · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (Tarsus en turc, en llatí Tarsus; en grec Tarsos Ταρσός; en hittita; Tarsa) de vegades anomenada Tarsi, Tersus, Tersos, Tharsus o Tharsos és un districte a la ciutat i Província de Mersin, Turquia.

Nou!!: Malatya і Tars (Turquia) · Veure més »

Teòfil (emperador)

Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador bizantí del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.

Nou!!: Malatya і Teòfil (emperador) · Veure més »

Teglatfalassar I

Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.

Nou!!: Malatya і Teglatfalassar I · Veure més »

Teodor de Melitene

Teodor de Melitene (Theodorus Meliteniota) fou un eclesiàstic bizantí nadiu de Melitene que va exercir els oficis de gran sacel·lari i cap de mestres a la gran església de Constantinoble vers el final del segle XII.

Nou!!: Malatya і Teodor de Melitene · Veure més »

Thema

El tema o thema eren les províncies bizantines que van existir entre el segle VIII i l'XI.

Nou!!: Malatya і Thema · Veure més »

Tiberi II

Tiberi II (en llatí: Tiberius II) (vers 530-582) fou emperador bizantí.

Nou!!: Malatya і Tiberi II · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran, (vers el 140 aC - 55 aC) fou rei d'Armènia del 95 aC fins al 55 aC.

Nou!!: Malatya і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Tigranocerta

Tigranocerta (Տիգրանակերտ) fou una ciutat d'Armènia, capital del regne, que fou construïda per Tigranes II d'Armènia el gran vers el 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.

Nou!!: Malatya і Tigranocerta · Veure més »

Tilbeşar

La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab: Tall Bāšir تل باشر) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.

Nou!!: Malatya і Tilbeşar · Veure més »

Timurtaşoğulları

Els timurtaşoğulları foren una dinastia de guerrers turcs al servei de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Malatya і Timurtaşoğulları · Veure més »

Tiridates I d'Armènia

Tiridates I fou rei d'Armènia del 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos vers el 54 i una més llarga del 58 al 62.

Nou!!: Malatya і Tiridates I d'Armènia · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon; en grec: Τραπεζούντα; en àrab Tarabzun) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trabzon.

Nou!!: Malatya і Trebisonda · Veure més »

Tumeixki

Tumeichki fou el nom que els urartians donaren a una regió que podria ser Tomisa, al tomb que fa l'Eufrates a l'est de Malatya.

Nou!!: Malatya і Tumeixki · Veure més »

Turgut Özal

Halil Turgut Özal (pronunciació AFI tuɾˈɡut øˈzaɫ; 13 d'octubre, 1927 17 d'abril de 1993) fou Primer Ministre de Turquia (1983-1989) i President de Turquia (1989-1993).

Nou!!: Malatya і Turgut Özal · Veure més »

Uqàylides

La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Nou!!: Malatya і Uqàylides · Veure més »

Ushnu

Ushnu (moderna Oshnavieh, persa: اشنويه; kurd:'اشنۆ'شنۆ'شنه‌; també apareix transcrit el nom com Oshnavīyeh, Ashnooyeh, Oshnovīeh, Oshnovīyeh i Ushnūīyeh, però és més coneguda pel seu nom històric d'Ushnū que donava nom a tota la comarca, també transcrit com Ishnuh i Ushnuya) és una ciutat de l'Iran a la província (ustan) de l'Azerbaidjan Occidental.

Nou!!: Malatya і Ushnu · Veure més »

Vardan III Mamikonian

Vardan III Mamikonian fou cap de la rebel·lio nacional armenia del 571.

Nou!!: Malatya і Vardan III Mamikonian · Veure més »

Vaspurakan

Vaspurakan fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Ardzruni.

Nou!!: Malatya і Vaspurakan · Veure més »

Xams-ad-Dawla Sulayman

Xams-ad-Dawla Sulayman fou emir ortúkida de Mayyafarikin, fill d'Ilghazi I i el seu successor a aquesta ciutat i districte.

Nou!!: Malatya і Xams-ad-Dawla Sulayman · Veure més »

Yaghibasan

Malik Yaghibasan fou malik danishmendita de Sivas.

Nou!!: Malatya і Yaghibasan · Veure més »

Yazid ibn Ussayd as-Sulamí

Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí —en àrab يزيد بن أسيد السلمي, Yazīd ibn Usayd (o Asīd) as-Sulamī— fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.

Nou!!: Malatya і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí · Veure més »

Yeni Malatyaspor

El Yeni Malatyaspor és un club de futbol turc de la ciutat de Malatya.

Nou!!: Malatya і Yeni Malatyaspor · Veure més »

Zazaqui

àrees mixtes col-end El zazaqui (en zazaqui: zazaish), també anomenada Zaza, Kirmanjki, Kirdki i Dimli és una llengua indoeuropea parlada pels zazes, a Anatòlia oriental (Turquia).

Nou!!: Malatya і Zazaqui · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Malatya і 3 de març · Veure més »

575

Sense descripció.

Nou!!: Malatya і 575 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Melitalqi, Melitene.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »