Taula de continguts
20 les relacions: As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, Batalla de la Berre, Bisbat de Magalona, Canal del Roine a Seta, Carles Martell, Catedral de Magalona, Llista de topònims terminats en -ona, Llista de valís d'Arbuna, Magalona, Mauguòu, Miló de Narbona, Montpeller, Rasès, Septimània, Setge d'Arbuna (737), Setge de Narbona (719), Teodulf d'Orleans, Vescomtat de Narbona, Vilanòva de Magalona, 737.
As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní
As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (m. Tolosa de Llenguadoc, 721) fou valí de l'Àndalus (719-721).
Veure Magalona (entitat de població) і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní
Batalla de la Berre
La batalla de la Berre fou un enfrontament militar prop del rierol de la BerreEn català, com els altres rius de la zona la Bolzana, la Garona, la Rougeanne, la Désix, la Tet i cinc dels seus afluents.
Veure Magalona (entitat de població) і Batalla de la Berre
Bisbat de Magalona
El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion.
Veure Magalona (entitat de població) і Bisbat de Magalona
Canal del Roine a Seta
El Canal del Roine a Seta és un canal hidràulic de França que uneix l'estany de Thau, a l'altura de Seta al riu Roine a Bellcaire.
Veure Magalona (entitat de població) і Canal del Roine a Seta
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Veure Magalona (entitat de població) і Carles Martell
Catedral de Magalona
La catedral de Magalona o Saint-Pierre-et-Saint-Paul és una catedral construïda entre els segles XII i XIII a la població de Magalona al terme municipal de Vilanòva de Magalona, al departament francès de l'Erau a la regió francesa d'Occitània.
Veure Magalona (entitat de població) і Catedral de Magalona
Llista de topònims terminats en -ona
La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona.
Veure Magalona (entitat de població) і Llista de topònims terminats en -ona
Llista de valís d'Arbuna
Llista de valís d'Arbuna (720-759) des del setge de Narbona de 719 al setge d'Arbuna de 759.
Veure Magalona (entitat de població) і Llista de valís d'Arbuna
Magalona
* Magalona (entitat de població), antiga ciutat visigoda avui inclosa administrativament al terme municipal de Vilanòva de Magalona (Erau).
Veure Magalona (entitat de població) і Magalona
Mauguòu
Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).
Veure Magalona (entitat de població) і Mauguòu
Miló de Narbona
Miló fou comte de Narbona, documentat el 782.
Veure Magalona (entitat de població) і Miló de Narbona
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Magalona (entitat de població) і Montpeller
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Veure Magalona (entitat de població) і Rasès
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Magalona (entitat de població) і Septimània
Setge d'Arbuna (737)
El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.
Veure Magalona (entitat de població) і Setge d'Arbuna (737)
Setge de Narbona (719)
El setge de Narbona del 719 va ser un intent de conquerir la ciutat per part de l'exèrcit de As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní.
Veure Magalona (entitat de població) і Setge de Narbona (719)
Teodulf d'Orleans
Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.
Veure Magalona (entitat de població) і Teodulf d'Orleans
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Veure Magalona (entitat de població) і Vescomtat de Narbona
Vilanòva de Magalona
Vilanòva de Magalona (en francès Villeneuve-lès-Maguelone) és un comú occità del Llenguadoc, que administrativament pertany al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Veure Magalona (entitat de població) і Vilanòva de Magalona
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.