Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Ahnentafel, Alfons el Cast, Berengar de Narbona, Berenguer Ramon I de Provença, Castell de Maldà, Castell de Sentmenat, Catedral de Girona, Diccionari Biogràfic de Dones, Feudalisme a Catalunya, Gòtia, Guillem Morell (escultor), Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Mafalda, Maldà, Marquesa d'Urgell, Pere el Catòlic, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sikelgaita, Tapís de la Creació, 1108.
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Ahnentafel · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Alfons el Cast · Veure més »
Berengar de Narbona
Berengar o Berenguer de Narbona († 7 d'abril de 1162) fou arquebisbe de Narbona (20 de juliol de 1156 - 7 d'abril de 1162) fill del vescomte Eimeric I de Narbona (1105-1134) i de Mafalda de Pulla (fill de Robert Guiscard, duc de la Pulla) i germà uterí de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Berengar de Narbona · Veure més »
Berenguer Ramon I de Provença
Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Berenguer Ramon I de Provença · Veure més »
Castell de Maldà
El Castell de Maldà és un edifici de Maldà (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Castell de Maldà · Veure més »
Castell de Sentmenat
Castell de Sentmenat és un castell del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Castell de Sentmenat · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Catedral de Girona · Veure més »
Diccionari Biogràfic de Dones
El Diccionari Biogràfic de Dones (DBD), és un projecte per crear un diccionari sobre dones de la zona de parla catalana.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Diccionari Biogràfic de Dones · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Gòtia · Veure més »
Guillem Morell (escultor)
Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Guillem Morell (escultor) · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »
Mafalda
* Antroponímia.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Mafalda · Veure més »
Maldà
Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Maldà · Veure més »
Marquesa d'Urgell
Marquesa d'Urgell (s.XII - > 1209) fou una dama de la noblesa catalana de la Baixa edat mitjana.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Marquesa d'Urgell · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Pere el Catòlic · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »
Sikelgaita
Sikelgaita (1040 – 16 d'abril del 1090) fou una princesa llombarda, filla de Guaimar IV, príncep de Salern, i segona muller de Robert Guiscard, duc de la Pulla.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Sikelgaita · Veure més »
Tapís de la Creació
El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і Tapís de la Creació · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Mafalda de Pulla-Calàbria і 1108 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mafalda d'Hauteville, Mafalda de Pulla, Mahalta d'Hauteville, Mahalta de Pulla, Mahalta de Pulla-Calàbria.
