Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Allepús, Antoni Despuig i Dameto, Aragó, Aragonès de la Vall de l'Ebre, Bordó (Aragó), Cantavella, Canyada de Benatanduz, Castellà aragonès, Castellot (Aragó), Català a l'Aragó, Comarques de Catalunya, Comarques de l'Aragó, Cuencas Mineras, Cuevas de Cañart, Els Ports, Església de la Mare de Déu de les Neus (Miravete de la Sierra), Festa de l'Onso de la Mata, Fortanet, Gastronomia d'Aragó, Gastronomia dels Ports, Història d'Espanya, L'Anglesola, La Cuba, Llista de monuments del Maestrat aragonés, Luco de Bordón, Maestrat, Mancomunitat Turística del Maestrat, Massís de Penyagolosa, Mirambell, Miravet (Aragó), Molinos (Terol), Mont Agut (Terol), Mosquerola, Peñarroya (cim), Pitarc, Província de Terol, Retaule ceràmic de la Verge del Tremedal a Picassent, Riu Bergantes, Santuari Virgen de la Estrella, Serra de Gúdar, Tercera Guerra Carlina, Tronxó, Vaca Serrana de Terol, Vila-roia, Villarluengo, 1836, 1837, 24 d'octubre, 4 d'agost.
Allepús
Allepús (en xurro, Allipuz; en castellà i oficialment, Allepuz) és un municipi de la província de Terol, emplaçat a la comarca del Maestrat aragonès.
Nou!!: Maestrat aragonès і Allepús · Veure més »
Antoni Despuig i Dameto
Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s'havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi feu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Arícia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el feu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet.
Nou!!: Maestrat aragonès і Antoni Despuig i Dameto · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Maestrat aragonès і Aragó · Veure més »
Aragonès de la Vall de l'Ebre
L'Aragonès de la Vall de l'Ebre és un dialecte de l'aragonès que es parlava a la Depressió de l'Ebre d'Aragó fins que en els segles XVI i XVII principalment es va produir un procés de substitució lingüística per part del castellà, quedant lèxic residual en l'actual castellà d'Aragó que ho ha substituït.
Nou!!: Maestrat aragonès і Aragonès de la Vall de l'Ebre · Veure més »
Bordó (Aragó)
Bordó (en castellà i oficialment Bordón) és un municipi de l'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca del Maestrat.
Nou!!: Maestrat aragonès і Bordó (Aragó) · Veure més »
Cantavella
Cantavella (en castellà i oficialment, Cantavieja) és un municipi de la província de Terol, de la comunitat autònoma d'Aragó, concretament de la comarca del Maestrat aragonès, de la qual és capital.
Nou!!: Maestrat aragonès і Cantavella · Veure més »
Canyada de Benatanduz
La Canyada de Benatanduz és un municipi a la comarca del Maestrat aragonès (província de Terol).
Nou!!: Maestrat aragonès і Canyada de Benatanduz · Veure més »
Castellà aragonès
El Castellà aragonès (Castellà d'Aragó o Baturro) és la varietat lingüística parlada i pròpia de la major part d'Aragó.
Nou!!: Maestrat aragonès і Castellà aragonès · Veure més »
Castellot (Aragó)
Castellot (en castellà i oficialment Castellote, en aragonès Castellot) és un municipi aragonès, situat a la comarca del Maestrat aragonès a la província de Terol, que té una extensió de 233,19 km².
Nou!!: Maestrat aragonès і Castellot (Aragó) · Veure més »
Català a l'Aragó
A la Franja de Ponent s'utilitza la llengua catalana en el bloc lingüístic del català occidental.
Nou!!: Maestrat aragonès і Català a l'Aragó · Veure més »
Comarques de Catalunya
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.
Nou!!: Maestrat aragonès і Comarques de Catalunya · Veure més »
Comarques de l'Aragó
Aquestes són les comarques de l'Aragó amb les seves dades més rellevants.
Nou!!: Maestrat aragonès і Comarques de l'Aragó · Veure més »
Cuencas Mineras
Les Cuencas Mineras és una de les comarques de l'Aragó de la província de Terol.
Nou!!: Maestrat aragonès і Cuencas Mineras · Veure més »
Cuevas de Cañart
Cuevas de Cañart és una localitat espanyola pertanyent al municipi de Castellote, en el Maestrat, província de Terol, Aragó.
Nou!!: Maestrat aragonès і Cuevas de Cañart · Veure més »
Els Ports
Els Ports és una comarca valenciana del nord muntanyenca, amb capital a Morella; de paratges espectaculars molt muntanyencs, nombrosos jaciments arqueològics i paleontològics, i gastronomia diversa.
Nou!!: Maestrat aragonès і Els Ports · Veure més »
Església de la Mare de Déu de les Neus (Miravete de la Sierra)
L'Església de la Mare de Déu de les Neus (Maestrat aragonés, Aragó) és una església gòtico-renaixentista del, exactament de 1574, construïda totalment amb carreu perfectament esquadrat i que consta de dos volums clarament diferenciats: el cos de l'església i la torre.
Nou!!: Maestrat aragonès і Església de la Mare de Déu de les Neus (Miravete de la Sierra) · Veure més »
Festa de l'Onso de la Mata
La festa de lOnso és una celebració festiva tradicional realitzada al poble de la Mata (comarca dels Ports, nord del País Valencià) en que es representa la caçera d'un os que ha baixat al poble a fer mal.
Nou!!: Maestrat aragonès і Festa de l'Onso de la Mata · Veure més »
Fortanet
Fortanet (en castellà i oficialment, Fortanete) és un municipi d'Aragó situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca del Maestrat (Aragó).
Nou!!: Maestrat aragonès і Fortanet · Veure més »
Gastronomia d'Aragó
La cuina d'Aragó és una cuina d'interior, continental.
Nou!!: Maestrat aragonès і Gastronomia d'Aragó · Veure més »
Gastronomia dels Ports
La cuina dels Ports tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia d'aquesta comarca.
Nou!!: Maestrat aragonès і Gastronomia dels Ports · Veure més »
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Nou!!: Maestrat aragonès і Història d'Espanya · Veure més »
L'Anglesola
L'Anglesola (en xurro, La Ilesuela; en castellà i oficialment, La Iglesuela del Cid) és un municipi de l'Aragó situat a la comarca del Maestrat aragonès.
Nou!!: Maestrat aragonès і L'Anglesola · Veure més »
La Cuba
La Cuba és un municipi de la província de Terol, es troba a la comarca del Maestrat aragonès.
Nou!!: Maestrat aragonès і La Cuba · Veure més »
Llista de monuments del Maestrat aragonés
Llista de monuments del Maestrat aragonés inclosos en el registre de béns arquitectònics del patrimoni cultural aragonès per la comarca aragonesa del Maestrat.
Nou!!: Maestrat aragonès і Llista de monuments del Maestrat aragonés · Veure més »
Luco de Bordón
Luco de Bordón és una població al municipi de Castellote, al Maestrat aragonès.
Nou!!: Maestrat aragonès і Luco de Bordón · Veure més »
Maestrat
Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.
Nou!!: Maestrat aragonès і Maestrat · Veure més »
Mancomunitat Turística del Maestrat
La Mancomunitat Turística del Maestrat fou una mancomunitat de municipis que incorporava les comarques valencianes de l'Alt Maestrat, els Ports i el Baix Maestrat, i les comarques aragoneses de Gúdar-Javalambre, Maestrat aragonès, Matarranya i Conques Mineres.
Nou!!: Maestrat aragonès і Mancomunitat Turística del Maestrat · Veure més »
Massís de Penyagolosa
El massís o serra de Penyagolosa és una alineació muntanyosa situada entre les comarques valencianes de l'Alt Maestrat, l'Alcalatén i l'Alt Millars.
Nou!!: Maestrat aragonès і Massís de Penyagolosa · Veure més »
Mirambell
Mirambell (en castellà i oficialment, Mirambel) és un municipi de l'Aragó que es troba a la comarca del Maestrat aragonès.
Nou!!: Maestrat aragonès і Mirambell · Veure més »
Miravet (Aragó)
Miravet (en castellà i oficialment, Miravete de la Sierra) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca del Maestrat.
Nou!!: Maestrat aragonès і Miravet (Aragó) · Veure més »
Molinos (Terol)
Molinos és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca del Maestrat aragonès.
Nou!!: Maestrat aragonès і Molinos (Terol) · Veure més »
Mont Agut (Terol)
Mont Agut o Monteagudo del Castillo és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.
Nou!!: Maestrat aragonès і Mont Agut (Terol) · Veure més »
Mosquerola
Mosquerola (en xurro, Mosquerhuela; en castellà i oficialment, Mosqueruela) és un municipi de l'Aragó, de la comarca de Gúdar-Javalambre.
Nou!!: Maestrat aragonès і Mosquerola · Veure més »
Peñarroya (cim)
El Peñarroya és una muntanya del Sistema Ibèric situada a Alcalà de la Selva, a la província de Terol.
Nou!!: Maestrat aragonès і Peñarroya (cim) · Veure més »
Pitarc
Pitarc (en xurro, Pitarc; en castellà i oficialment, Pitarque) és un municipi de la província de Terol, es troba a la comarca del Maestrat aragonés.
Nou!!: Maestrat aragonès і Pitarc · Veure més »
Província de Terol
Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.
Nou!!: Maestrat aragonès і Província de Terol · Veure més »
Retaule ceràmic de la Verge del Tremedal a Picassent
El retaule ceràmic de la Verge del Tremedal, situat al carrer del Campanar 11 a Picassent, és un retaule devocional catalogat dins l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià com bé de rellevància local amb número 30 dels del municipi.
Nou!!: Maestrat aragonès і Retaule ceràmic de la Verge del Tremedal a Picassent · Veure més »
Riu Bergantes
El Bergantes naix als Ports de Morella de la confluència d'altres tres (Calders, Cantavella i el riu de Morella) als peus de la Roca de Mig Dia, al Forcall.
Nou!!: Maestrat aragonès і Riu Bergantes · Veure més »
Santuari Virgen de la Estrella
El Santuari de la Verge de la Estrella es troba dins del municipi de Mosquerola, molt a prop dels municipis de Vilafranca i de Vistabella del Maestrat enmig de la Serra de Gúdar, entre les comarques del Maestrat aragonès, de Gúdar-Javalambre, de l'Alt Maestrat i de l'Alcalatén.
Nou!!: Maestrat aragonès і Santuari Virgen de la Estrella · Veure més »
Serra de Gúdar
La serra de Gúdar és una serralada situada als estreps orientals del Sistema Ibèric.
Nou!!: Maestrat aragonès і Serra de Gúdar · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Maestrat aragonès і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Tronxó
Tronxó (en castellà i oficialment, Tronchón) és un municipi de l'Aragó, província de Terol, a la comarca del Maestrat aragonès.
Nou!!: Maestrat aragonès і Tronxó · Veure més »
Vaca Serrana de Terol
La vaca Serrana de Terol és una raça vacuna pròpia del sud d'Aragó.
Nou!!: Maestrat aragonès і Vaca Serrana de Terol · Veure més »
Vila-roia
Vila-roia (en xurro, Villarroya; en castellà i oficialment, Villarroya de los Pinares) és un municipi de la província de Terol, es troba a la comarca del Maestrat aragonès.
Nou!!: Maestrat aragonès і Vila-roia · Veure més »
Villarluengo
Villarluengo és un poble situat al cor del Maestrat aragonès, a la província de Terol, enclavat al cim d'un esperó rocós al costat d'un profund barranc.
Nou!!: Maestrat aragonès і Villarluengo · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Maestrat aragonès і 1836 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Maestrat aragonès і 1837 · Veure més »
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maestrat aragonès і 24 d'octubre · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maestrat aragonès і 4 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Maestrat (Aragó), Maestrat Aragonès, Maestrat aragonés, Maestrat turolenc, Maestrazgo.
