Taula de continguts
29 les relacions: Argument del lliure albir, Constant lògica, Dana Scott, Demostració ontològica de Gödel, Forma normal negativa, Hugh MacColl, Lògica, Lògica (desambiguació), Lògica algebraica, Lògica de primer ordre, Lògica deòntica, Lògica doxàstica, Lògica epistèmica, Lògica filosòfica, Lògica matemàtica, Lògica polivalent, Lògica proposicional, Lògica temporal, Llista d'especialitats 11 de la Nomenclatura de la UNESCO, LTL, Martin Hugo Löb, Món possible, Regla d'inferència, Ruth Barcan Marcus, Teorema, 19 de febrer, 1921, 2 d'agost, 2012.
Argument del lliure albir
Si déu creà el joc, les seues regles i els jugadors, com pot ser lliure qualsevol jugador? Largument del lliure albir, també anomenat paradoxa del lliure albir i fatalisme teològic, afirma que l'omnisciència i el lliure albir són incompatibles i que qualsevol concepció de déu que incloga totes dues propietats és, per això, contradictòria.
Veure Lògica modal і Argument del lliure albir
Constant lògica
A lògica, una constant lògica és una expressió que la presència i posició determina la forma lògica d'una proposició, Vegeu la introducció de i per extensió la validesa o invalidesa dels arguments.
Veure Lògica modal і Constant lògica
Dana Scott
Dana Stewart Scott (nascut l'11 d'octubre de 1932) és professor emèrit de la càtedra Hillman d'informàtica, filosofia i lògica matemàtica de la Carnegie Mellon; ara està retirat i viu a Berkeley (Califòrnia).
Veure Lògica modal і Dana Scott
Demostració ontològica de Gödel
La demostració ontològica de Gödel és una formalització del principi d'Anselm de Canterbury: el seu argument ontològic per l'existència de Déu pel matemàtic Kurt Gödel.
Veure Lògica modal і Demostració ontològica de Gödel
Forma normal negativa
En lògica matemàtica, una fórmula és en forma normal negativa si l'operador negació (\lnot) només està aplicat a variables, i els únics altres operadors booleans permesos són la conjunció (\land) i la disjunció (\lor). La forma normal negativa no és una forma canònica: per exemple a \land (b\lor \lnot c) i (a \land b) \lor (a \land \lnot c) són equivalents, i totes dues estan en forma normal negativa.
Veure Lògica modal і Forma normal negativa
Hugh MacColl
Hugh MacColl (1837-1909) va ser un matemàtic i lògic escocès, que pot ser considerat el precursor de la lògica modal.
Veure Lògica modal і Hugh MacColl
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Lògica modal і Lògica
Lògica (desambiguació)
* Lògica, estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Lògica modal і Lògica (desambiguació)
Lògica algebraica
Dins la lògica matemàtica, la lògica algebraica és el raonament obtingut mitjançant la manipulació d'equacions amb variables lliures.
Veure Lògica modal і Lògica algebraica
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Veure Lògica modal і Lògica de primer ordre
Lògica deòntica
Giotto di Bondone (1267-1337), Capella Scrovegni a Padova, Itàlia La lògica deòntica és un tipus de lògica modal utilitzada per analitzar formalment les normes o les proposicions que tracten sobre les normes.
Veure Lògica modal і Lògica deòntica
Lògica doxàstica
La lògica doxàstica (del grec antic δόξα, doxa, "creença") és una lògica modal que s'ocupa del raonament sobre les creences.
Veure Lògica modal і Lògica doxàstica
Lògica epistèmica
La lògica epistèmica és un camp de la lògica modal que s'ocupa del raonament sobre el coneixement.
Veure Lògica modal і Lògica epistèmica
Lògica filosòfica
La lògica filosòfica fa referència a aquelles àrees de la filosofia en què s'han utilitzat mètodes de lògica amb el propòsit de resoldre o avançar en la discussió de problemes filosòfics.
Veure Lògica modal і Lògica filosòfica
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Veure Lògica modal і Lògica matemàtica
Lògica polivalent
Una lògica polivalent és un sistema lògic que rebutja el principi del tercer exclòs de les lògiques bivalents i admet més valors de veritat que els tradicionals veritable i fals.
Veure Lògica modal і Lògica polivalent
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Veure Lògica modal і Lògica proposicional
Lògica temporal
La lògica temporal és un tipus de lògica modal usada per a descriure un sistema de regles i simbolismes per a la representació i el raonament sobre proposicions en les quals té presència el factor temps.
Veure Lògica modal і Lògica temporal
Llista d'especialitats 11 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista d'especialitats del camp 11 (Lògica) de la Nomenclatura de la UNESCO.
Veure Lògica modal і Llista d'especialitats 11 de la Nomenclatura de la UNESCO
LTL
* Lògica temporal lineal, extensió de la lògica modal temporal.
Veure Lògica modal і LTL
Martin Hugo Löb
va ser un matemàtic alemany.
Veure Lògica modal і Martin Hugo Löb
Món possible
En lògica i filosofia, la noció de món possible s'utilitza per interpretar afirmacions modals com «és possible que plogui» o «és necessari que 1 + 2.
Veure Lògica modal і Món possible
Regla d'inferència
En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.
Veure Lògica modal і Regla d'inferència
Ruth Barcan Marcus
Ruth Barcan Marcus (2 d'agost de 1921 a Nova York - 19 de febrer de 2012 a New Haven) és una filòsofa i lògica americana, més particularment coneguda pels seus descobriments en lògica modal, com la Fórmula Barcan.
Veure Lògica modal і Ruth Barcan Marcus
Teorema
editor.
Veure Lògica modal і Teorema
19 de febrer
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Lògica modal і 19 de febrer
1921
Països Catalans.
Veure Lògica modal і 1921
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Veure Lògica modal і 2 d'agost
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure Lògica modal і 2012