Comunicació

569 les relacions: A fortiori, Abducció, Abraham ben Isaac de Narbona, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Abu-l-Barakat, Abu-s-Salt ad-Daní, Acadèmia, Acadèmia platònica, Adam Smith, Adiàfora, Adolf Lindenbaum, Advocat del diable, Al-Farabí, Alan Turing, Albert de Saxònia (filòsof), Alchemy, Aleksandr Zinóviev (filòsof), Alexander Bain, Alexander Mikhailov, Alexander Pfänder, Alexandre Herculano, Alfred Foster, Alfred North Whitehead, Alfred Tarski, Algorisme informàtic, Alonzo Church, Amfibologia, Anarcoprimitivisme, Anàlisi sintàctica, André Tacquet, Andreu Piquer i Arrufat, Andrzej Mostowski, Andy Clark, Anna Wierzbicka, Antinòmia, Antipatró de disseny, Antoni Andreu, Antoni Canals, Antoni Josep Cavanilles i Palop, Antonin Artaud, Antonio del Val Ripoll, Apel·lació al ridícul, Apofàntica, Aporia, Aprenentatge automàtic, Argumentació, Aristòtil, Arnold Geulincx, Arquitectura neoclàssica, Arquitectura tècnica, ..., Ars Praedicandi Populo, Ars Rhetorica, Art, Arts liberals, Assaig sobre l'enteniment humà, Asterisme (símbol), Athir-ad-Din al-Abharí, Atomisme lògic, Augustus De Morgan, Avantatge del primer moviment en escacs, Avicenna, Axioma, Azriel de Girona, Ángel González Álvarez, Ètica, Òrganon, Ésser humà, Baba Mardoukh Rohanee, Baró de Münchhausen, Barbara Cassin, Benedetto Croce, Benet Perera, Bernard Bosanquet, Bertrand Russell, Biblioteca de Pèrgam, Bit, Boris Trakhtenbrot, Bronisław Knaster, Cahiers d'Art, Calculus ratiocinator, Canvi (filosofia), Carl von Clausewitz, Carlos Ulises Moulines Castellví, Carol Karp, Caspar Barlaeus, Categories (Aristòtil), Causalitat, Càlcul lògic, Cercle amb un punt al centre, Cervell, Characteristica universalis, Charles Donnelly, Charles Sanders Peirce, Charles William Morris, Christine Ladd-Franklin, Ciència, Ciència formal, Ciència medieval, Ciències de la religió, Cinc vies, Cinemàtica, Circuit neuronal, Classificació dels virus, Cognitivisme, Col·legi de Navarra, Competència matemàtica, Concepte, Concordança, Condició matemàtica, Condició necessària i suficient, Conductisme social, Coneixement, Coneixement a priori, Congrés Internacional de Matemàtics de 1900, Conjunció lògica, Connectiva lògica, Consciència (psicologia), Conseqüència, Constant lògica, Constantin Noica, Contingència, Contra principia negantem non est disputandum, Contraexemple, Contrafactual, Convencionalisme, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Coordinació (gramàtica), Correlatius en esperanto, Corrents de l'islam, Correspondència Curry-Howard, Cosme Damià Hortolà, Cosme Mestre, Cosme Parpal i Marquès, Criptografia, Cronologia de la intel·ligència artificial, Cultura occidental, Dalmau Moner, Declaració (lògica), Definició, Demostració, Deus ex machina, Diagnosi, Diagnosi diferencial, Dialèctica, Diccionario de filosofía, Diego Mas i Mas, Diferència simètrica, Discurs del mètode, Disjunció, Distinció entre ús i menció, Dogmàtica jurídica, Domingo de Soto, Domini de discurs, Dones i matemàtiques, Economia institucional, Edgar Morin, Efecte del fals consens, El que la tortuga va dir a Aquil·les, Empatia de les persones autistes, Enginyeria Informàtica, Epicur, Equivalència lògica, Ernest Addison Moody, Ernst Schröder, Ernst Specker, Erudició, Escacs, Escola d'Ulm, Escola de filosofia de Barcelona, Escola Nova, Esquema de la psicoanàlisi, Essència, Estètica, Estoïcisme, Euclides da Cunha, Euclides de Mègara, Eulalia Pérez Sedeño, Eustachy Żyliński, Existència, Existència de Déu, Experiment Filadèlfia, Fa (concepte), Fal·làcia, Fal·libilisme, Faula, Fènies, Física digital, Filòsof, Fil·lis i Aristòtil, Filip Ćustić, Filosofia, Filosofia alemanya, Filosofia budista, Filosofia de la llengua, Filosofia de les matemàtiques, Filosofia del segle XIX, Filosofia medieval, Filosofia occidental, Fletxa (símbol), Forma lògica, Francesc Alcayde Vilar, Francesc d'Assís Masferrer i Arquimbau, Francesc Fabra i Soldevila, Francesc Mirabent i Vilaplana, Francisca de Osorio Guzmán, Francisco Fernández y González, Frase, Friedrich Schleiermacher, Garden – A World Model, Gaspar Lax, Gènere (filosofia), Gödel, Escher, Bach, Generalització, Georg Trakl, George Boole, George Bruce Halsted, Gerhard Gentzen, Gil de Roma, Gilbert de Poitiers, Giovanni Battista Venturi, Gongsun Long, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Great Books of the Western World, Guess who?, Guillem d'Occam, Guillermo Martínez, Gustav Mie, Gyula Kőnig, H. H. Price, Haskell Curry, Heinrich Scholz, Helena Rasiowa, Hermann Weyl, Hexàgon cognitiu, Hipòtesi, Història de l'estètica, Història de la botànica, Història de la filosofia, Història de la IA, Història de la lingüística, Història de les matemàtiques, Història del càlcul, Homo universalis, Hugh MacColl, Humanitats, I am a strange loop, Ibn Amira al-Makhzumí, Ibn Khaldun, Ibn Taymiyya, Ibn Tumlús, Ignasi de Loiola, Imam Xamil, Immanuel Kant, Individu, Inductivisme, Inferència, Inferència transductiva, Infinit, Informàtic teòric, Innovamat, Intel·ligència, Intel·ligència artificial, Intel·ligència artificial simbòlica, Interpretació (lògica), Intuïcionisme, Inversió lògica, Isagogè, Jainisme, Jair Bolsonaro, Jan de Stobnica, Jaume Serra i Húnter, Jònic de Sardes, Józef Maria Bocheński, Jean Buridan, Jean Cavaillès, Jean Piaget, Joachim Jungius, Joan Andreu Estrany, Joan de Casanova, Joan Escot Eriúgena, Joan Salaia, Joaquim Forn i Roget, Joc abstracte, Joc de tauler, Jodi Dean, John Cook Wilson, John Locke, John Mair, John Perry, John Venn, Jordi Acropolita, José Ortega y Gasset, Josep Bastardas i Vilalta, Josep Daurella i Rull, Josep Ferrater i Mora, Josep Maria Terricabras i Nogueras, Joseph Diez Gergonne, Joseph Priestley, Juan Creus y Manso, Juan Martínez Silíceo, Julian Nida-Rümelin, Karl Popper, Kenneth Appel, King's Quest, Klaus Heinrich, Kurt Gödel, La Incoherència de la Incoherència, Lògica (desambiguació), Lògica algebraica, Lògica aristotèlica, Lògica binària, Lògica clàssica, Lògica combinacional, Lògica combinatòria, Lògica de primer ordre, Lògica difusa, Lògica empírica, Lògica filosòfica, Lògica formal, Lògica informal, Lògica matemàtica, Lògica paraconsistent, Lògica tradicional, Les set Arts Liberals, Lewis Carroll, Lingüística computacional, Literatura grega antiga, Llatí, Lleis de De Morgan, Llengua oral, Llengua planificada, Llenguatge, Llenguatge d'especificació, Llenguatge de programació Logo, Llenguatge enumerable recursivament, Llenguatge formal, Llenguatge lliure de context, Llenguatge recursiu, Llenguatge regular, Llenguatge sensible al context, Llibre de la Certesa, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Llista d'especialitats 11 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de disciplines científiques, Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de filòsofs de la Grècia clàssica, LLP, Logocentrisme, London School of Economics, Lorenzo López, Louis Couturat, Luca Pacioli, Luciano Floridi, Ludwig Wittgenstein, Luitzen Egbertus Jan Brouwer, Macrobiòtica, Madrassa, Manuel Polo y Peyrolón, Marcel·lí Carreras i Ibáñez, Mario Bunge, Mario Pieri, Mario Savio, Marsili d'Inghen, Martin Davis, Martin Knutzen, Mastermind, Matemàtic, Matemàtica discreta, Matemàtica pura, Matemàtiques, Matriu lògica genèrica, Max Scheler, Mètode científic, Mètode d'extrapolació, Mètode d'interpolació, Mètode dels loci, Món possible, Medicina de l'antiga Grècia, Meditacions metafísiques, Memòria (psicologia), Mentida, Metallenguatge, MIDI, Model conceptual, Model d'ensenyança, Model V, Modus ponendo ponens, Modus tollendo ponens, Modus tollendo tollens, Mondo, Montserrat Bordes Solanas, Moses Schönfinkel, Mozi, Museu d'Aguascalientes, Mutazilisme, Myers Briggs Type Indicator, Narració, Negació, Negació lògica, Nicolaas de Bruijn, Nicolaus Bernoulli I, Nikolai Vassíliev, Nombre natural, Nomenclatura de la UNESCO, Norma no escrita, Nostradamus, Notació polonesa, Notpron, Novaparla (Orwell), Novum Organum, Nyaya, Operació matemàtica, Oració simple, Orígenes, Panpsiquisme, Papies (lexicògraf), Paradoxa, Paradoxa d'Epimènides, Paradoxa de Skolem, Paradoxa del cocodril, Pedro Cevallos Guerra, Pedro Ciruelo, Pensament, Pensament de l'Índia, Pensament lateral, Pere Abelard, Pere d'Arenys, Pere Font i Puig, Pere Joan Nunyes, Petit teorema de Fermat, Petrus Ramus, Pier Paolo Vergerio (el Vell), Pintura (l'ampolla de vi), Poetes metafísics, Polisèmia, Porfiri, Portada/article juliol 29, Positivisme, Primer principi, Principi d'identitat, Principi de no contradicció, Principi del tercer exclòs, Probabilitat bayesiana, Problema de la demarcació, Problema matemàtic, Problemes de gènere, Programació d'ordinadors, Programació neurolingüística, Proposició (lògica), Quadrívium, Quantificador (lògica), Quantificador universal, Qusta ibn Luqa, Raó, Ramón de Campoamor y Campoosorio, Ramon Llull, Raonament, Raonament analític, Raonament deductiu, Raphael Robinson, Rózsa Péter, Realitat, Reductio ad Hitlerum, Referència circular, Regla d'inferència, Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, Richard Kilvington, Richard Montague, Richard Simon, Robert Adam, Robert Kilwardby, Romanticisme, Rudolf Carnap, Ruth Barcan Marcus, Salem Bouhageb, Samkhya, Santiago Ramón y Cajal, Saul Aaron Kripke, Saunders Mac Lane, Sòcrates, Secundum quid, Senyal digital, Serguei Adian, Seriació, Seymour Papert, Sherira Gaon, Si i només si, Signe (matemàtiques), Sil·logisme hipotètic, Silvestre II, Sistema binari, Sistema de control, Sistema formal, Skeptic's Dictionary, Sociònica, Solaris (novel·la), Solidesa, Srinivasa Ramanujan, Stanisław Gołąb, Stanisław Leśniewski, Stéphane Lupasco, Studia humanitatis, Subjecte (filosofia), Sudoku, Suhrawardí, Suma de lògica, Surak, Susan Haack, Taha Abdurrahaman, Tasca de selecció de Wason, Taula de símbols matemàtics, Taula de veritat, Tautologia (lògica), Teorema, Teoria, Teoria de models, Teoria sobre relacions internacionals, Teràpia cognitivoconductual, Teràpia racional emotiva conductual, Terme, Theodor Adorno, Thomas Cranmer, Thomas Hobbes, Tim Maudlin, Tipus de dada, Tipus de dades booleanes, Tomàs Bret i Boada, Tomàs Maluenda, Tomáš Garrigue Masaryk, Traducció automàtica interlingüe, Transcendència, Trívium, Treball col·laboratiu a l'aula, Trilema, Trilema de Münchhausen, Trivial (matemàtica), Trobador, Trop (filosofia), Tsvetan Radoslàvov, Unicode, Universitat, Universitat medieval, V, Valeria de Paiva, Valor veritable, Vasubandhu, Veritat, Victimisme, Videojoc de trencaclosques, Volcher Coiter, Vulcanià, Wanda Szmielew, Władysław Tatarkiewicz, Whataboutism, Wilhelm Windelband, William Boone, William Stirling Hamilton, Xaltai-Boltai, Xarxa semàntica, Zenó de Cítion, Zou Yan, Ǝ, 1848, 19 de febrer, 1921, 2 d'agost, 20 d'agost, 2012. Ampliar l'índex (519 més) » « Shrink índex

A fortiori

A fortiori és una locució adverbial llatina, abreujada de l'original A fortiori ratione, que significa ‘amb major motiu’.

Nou!!: Lògica і A fortiori · Veure més »

Abducció

* Lògica: Raonament abductiu, sil·logisme o mètode de raonament que, partint dels fets empírics basats en l'experiència, genera hipòtesis sobre conclusions, sent aquestes només probables.

Nou!!: Lògica і Abducció · Veure més »

Abraham ben Isaac de Narbona

Abraham ben Isaac de Narbona (1110-1158) va ser un rabí provençal, també conegut com a RABAD II, i va ser l'autor d'una obra legal anomenada Ha-Eshkol. Abraham ben Isaac probablement va néixer a Montpeller.

Nou!!: Lògica і Abraham ben Isaac de Narbona · Veure més »

Abu-Hàmid al-Ghazalí

Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.

Nou!!: Lògica і Abu-Hàmid al-Ghazalí · Veure més »

Abu-l-Barakat

Abu-l-Barakat Hibat-Al·lah ibn Malkà al-Baghdadí al-Baladí, més conegut simplement com a Abu-l-Barakat, com a Àwhad az-Zaman (‘l'Únic del seu Temps') o com a al-Baladí (Balad, prop de Mossul, 1077 - Bagdad vers el 1164) fou un filòsof i metge d'origen jueu convertit a l'islam.

Nou!!: Lògica і Abu-l-Barakat · Veure més »

Abu-s-Salt ad-Daní

Abu-s-Salt Umayya ibn Abd-al-Aziz ibn Abi-s-Salt al-Andalussí ad-Daní, conegut com a Abu-s-Salt Umayya o Abu-s-Salt ad-Daní o de Dénia (Dénia, 1067 - Mahdia, 23 d'octubre de 1134), fou un filòsof andalusí, un dels primers a desenvolupar el saber filosòfic a l'Àndalus.

Nou!!: Lògica і Abu-s-Salt ad-Daní · Veure més »

Acadèmia

Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).

Nou!!: Lògica і Acadèmia · Veure més »

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Nou!!: Lògica і Acadèmia platònica · Veure més »

Adam Smith

Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.

Nou!!: Lògica і Adam Smith · Veure més »

Adiàfora

Adiàfora (plural d'adiàfor, en grec clàssic ἀδιάφορα, la negació de διάφορα, diferència, en el sentit de "no diferenciable", "indiferent") és el conjunt de realitats que queden fora del camp de l'ètica, les que no poden ser jutjades en si mateixes com a bones o dolentes, a diferència de la virtut (agathá) o el vici (kaká).

Nou!!: Lògica і Adiàfora · Veure més »

Adolf Lindenbaum

va ser un matemàtic polonès.

Nou!!: Lògica і Adolf Lindenbaum · Veure més »

Advocat del diable

Ladvocat del diable era una figura clau en els processos de canonització de l'església catòlica.

Nou!!: Lògica і Advocat del diable · Veure més »

Al-Farabí

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.

Nou!!: Lògica і Al-Farabí · Veure més »

Alan Turing

Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.

Nou!!: Lògica і Alan Turing · Veure més »

Albert de Saxònia (filòsof)

Albert de Saxònia (en llatí: Albertus de Saxonia) (cap a 1320 – 8 de juliol de 1390) va ser un filòsof alemany conegut per les seves contribucions en la lògica i la física.

Nou!!: Lògica і Albert de Saxònia (filòsof) · Veure més »

Alchemy

Alchemy és un videojoc de trencaclosques publicat per PopCap Games.

Nou!!: Lògica і Alchemy · Veure més »

Aleksandr Zinóviev (filòsof)

, nom complet amb patronímic Aleksandr Aleksàndrovitx Zinóviev, Алекса́ндр Алекса́ндрович Зино́вьев, AFI /ɐlʲɪkˈsandr ɐlʲɪkˈsandrəvʲɪtɕ zʲɪˈnovʲjɪf/fou un filòsof, escriptor, sociòleg i periodista rus.

Nou!!: Lògica і Aleksandr Zinóviev (filòsof) · Veure més »

Alexander Bain

va ser un filòsof i educador escocès en l'escola britànica de l'Empirisme i una figura prominent i innovadora en els camps de la Psicologia, la Lingüística, la Lògica, la Filosofia moral i la reforma educativa.

Nou!!: Lògica і Alexander Bain · Veure més »

Alexander Mikhailov

Alexsandr Ivanovich Mikhailov (6 de desembre de 1905 - 6 de febrer de 1988) va ser un enginyer, gestor d'informació i documentalista teòric soviètic.

Nou!!: Lògica і Alexander Mikhailov · Veure més »

Alexander Pfänder

Alexander Pfänder (Iserlohn, Rin del Nord-Westfàlia, 7 de febrer de 1870 - Múnic, 18 de març de 1941) fou un filòsof alemany.

Nou!!: Lògica і Alexander Pfänder · Veure més »

Alexandre Herculano

Alexandre Herculano de Carvalho e Araújo fou un escriptor, historiador, periodista i poeta portugués de l'època del Romanticisme.

Nou!!: Lògica і Alexandre Herculano · Veure més »

Alfred Foster

va ser un matemàtic estatunidenc.

Nou!!: Lògica і Alfred Foster · Veure més »

Alfred North Whitehead

va ser un matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Lògica і Alfred North Whitehead · Veure més »

Alfred Tarski

va ser un filòsof polonès especialitzat en lògica i un matemàtic destacat.

Nou!!: Lògica і Alfred Tarski · Veure més »

Algorisme informàtic

Exemple d'un cas d'un algorisme informàtic. Un algorisme informàtic (o, alternativament, algoritme) és un procés seqüencial d'instruccions finites amb l'objectiu de prendre una decisió o bé trobar la solució a un problema específic.

Nou!!: Lògica і Algorisme informàtic · Veure més »

Alonzo Church

fou un matemàtic americà i lògic que va fer importants contribucions a la lògica matemàtica i als fonaments la informàtica teòrica.

Nou!!: Lògica і Alonzo Church · Veure més »

Amfibologia

Lamfibologia (del grec, compost per ἀμϕίβολία (amfibolia).

Nou!!: Lògica і Amfibologia · Veure més »

Anarcoprimitivisme

Bandera representativa de l'anarcoprimitivisme. L'anarquisme primitivista o anarcoprimitivisme és una tendència de l'anarquisme que critica els orígens i progrés de la civilització i que alhora forma part de l'ecologisme radical.

Nou!!: Lògica і Anarcoprimitivisme · Veure més »

Anàlisi sintàctica

L'anàlisi sintàctica és el procediment mitjançant el qual es determina l'estructura, els components i les funcions dins d'una oració, així com el paper que hi té cada paraula.

Nou!!: Lògica і Anàlisi sintàctica · Veure més »

André Tacquet

André Tacquet o Andreas Tacquet va ser un matemàtic anversès del conegut pels llibres de text que va editar.

Nou!!: Lògica і André Tacquet · Veure més »

Andreu Piquer i Arrufat

va ser un metge, filòsof i lògic il·lustrat.

Nou!!: Lògica і Andreu Piquer i Arrufat · Veure més »

Andrzej Mostowski

va ser un matemàtic polonès.

Nou!!: Lògica і Andrzej Mostowski · Veure més »

Andy Clark

Andy Clark, FBA, (nascut el 1957) és un britànic filòsof que és professor de filosofia cognitiva a la Universitat de Sussex.

Nou!!: Lògica і Andy Clark · Veure més »

Anna Wierzbicka

Anna Wierzbicka (Varsòvia, 10 de març de 1938) és una lingüista especialitzada en semàntica i lingüística comparada.

Nou!!: Lògica і Anna Wierzbicka · Veure més »

Antinòmia

Antinòmia (del grec ἀντί anti-, contra, i νόμος nomos, llei; antinomia, contradicció en la llei) és un terme emprat en la lògica i l'epistemologia que, en sentit lax, significa paradoxa o contradicció irresoluble.

Nou!!: Lògica і Antinòmia · Veure més »

Antipatró de disseny

Un antipatró de disseny és un patró de disseny que invariablement condueix a una mala solució per a un problema.

Nou!!: Lògica і Antipatró de disseny · Veure més »

Antoni Andreu

Antoni Andreu, el doctor dulcifluus i Doctor dulcissimus et fundatissimus, fou un teòleg franciscà.

Nou!!: Lògica і Antoni Andreu · Veure més »

Antoni Canals

Antoni Canals (Regne de València, c. 1352 – Regne de València, c. 1419) fou un frare dominicà, orador i escriptor.

Nou!!: Lògica і Antoni Canals · Veure més »

Antoni Josep Cavanilles i Palop

Estàtua de Cavanilles al Reial Jardí Botànic de Madrid feta per l'esculptor José Pagnucci y Zumel Antoni Josep CavanillesSegons el i seguint un criteri etimològic, el cognom Cavanilles s'hauria d'escriure Cabanilles, que ve de cabana, i existeix com a llinatge amb les variants Cabanilles, Cabanelles i Cabanyelles.

Nou!!: Lògica і Antoni Josep Cavanilles i Palop · Veure més »

Antonin Artaud

Antoine Marie Joseph Artaud, més conegut com a Antonin Artaud, (Marsella, 4 de setembre del 1896 - Ivry-sur-Seine, 4 de març del 1948) fou autor d'una vasta obra escrita que explora la majoria dels gèneres literaris, utilitzant-los com a camins cap a un art absolut.

Nou!!: Lògica і Antonin Artaud · Veure més »

Antonio del Val Ripoll

Antonio del Val Ripoll (Elda, 13 de gener de 1839 - Zamora, 7 de març de 1886) fou un filòsof i polític valencià, cosí d'Emilio Castelar.

Nou!!: Lògica і Antonio del Val Ripoll · Veure més »

Apel·lació al ridícul

En lògica, lapel·lació al ridícul és una fal·làcia en la qual es presenten els arguments de l'oponent de manera tal que semblen ridículs o irrisoris.

Nou!!: Lògica і Apel·lació al ridícul · Veure més »

Apofàntica

Lapofàntica (del grec αποφαντικα, «dir respecte quelcom») és la secció de la lògica referida als judicis. En tal sentit es diu que una proposició atributiva és apofàntica quan en aquesta s'hi afirma o s'hi nega alguna cosa.

Nou!!: Lògica і Apofàntica · Veure més »

Aporia

Una aporia és una situació argumental en què s'arriba a un atzucac, com el d'afirmar i negar alhora el mateix enunciat.

Nou!!: Lògica і Aporia · Veure més »

Aprenentatge automàtic

Laprenentatge automàtic ("machine learning" en anglès) és un camp de la intel·ligència artificial que està dedicat al disseny, l'anàlisi i el desenvolupament d'algorismes i tècniques que permeten que les màquines evolucionin.

Nou!!: Lògica і Aprenentatge automàtic · Veure més »

Argumentació

Una argumentació és un conjunt ordenat de premisses relacionades a través de la lògica i regles d'inferència i procedimentals per a assolir i defendre conclusions o una tesi.

Nou!!: Lògica і Argumentació · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Lògica і Aristòtil · Veure més »

Arnold Geulincx

Arnold Geulincx (Anvers, 31 de gener de 1624 − Leiden, novembre de 1669) va ser un filòsof i lògic racionalista.

Nou!!: Lògica і Arnold Geulincx · Veure més »

Arquitectura neoclàssica

Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.

Nou!!: Lògica і Arquitectura neoclàssica · Veure més »

Arquitectura tècnica

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, on s'imparteix el grau en Arquitectura Tècnica i Edificació. L'arquitectura tècnica és la disciplina tecnològica encarregada de la construcció dels edificis.

Nou!!: Lògica і Arquitectura tècnica · Veure més »

Ars Praedicandi Populo

LArs praedicandi populo («Manual de predicació al poble») és una obra literària escrita per Francesc Eiximenis en llatí abans de 1379.

Nou!!: Lògica і Ars Praedicandi Populo · Veure més »

Ars Rhetorica

Ars Rhetorica d'Aristòtil és un tractat grec antic sobre l'art de la persuasió, que data del.

Nou!!: Lògica і Ars Rhetorica · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Lògica і Art · Veure més »

Arts liberals

XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.

Nou!!: Lògica і Arts liberals · Veure més »

Assaig sobre l'enteniment humà

Assaig sobre l'enteniment humà és el títol de l'obra més important del filòsof John Locke i un dels textos claus de l'empirisme.

Nou!!: Lògica і Assaig sobre l'enteniment humà · Veure més »

Asterisme (símbol)

Un asterisme és un signe tipogràfic que s'escriu "⁂", format per tres asteriscs que formen un triangle.

Nou!!: Lògica і Asterisme (símbol) · Veure més »

Athir-ad-Din al-Abharí

Athir-ad-Din Mufàddal ibn Úmar al-Abharí o, més senzillament, Athir-ad-Din al-Abharí —en àrab أثير الدين الأبهري, Aṯīr ad-Dīn al-Abharī— (potser a Mossul, vers 1200 - Shabestar, Pèrsia, vers 1264) va ser un filòsof, astrònom/astròleg i matemàtic persa.

Nou!!: Lògica і Athir-ad-Din al-Abharí · Veure més »

Atomisme lògic

Bertrand Russell un dels principals exponents de l'atomisme lògic. Latomisme lògic és una creença filosòfica que es va originar a començaments del segle XX amb el desenvolupament de la filosofia analítica.

Nou!!: Lògica і Atomisme lògic · Veure més »

Augustus De Morgan

fou un matemàtic i lògic britànic.

Nou!!: Lògica і Augustus De Morgan · Veure més »

Avantatge del primer moviment en escacs

taules amb el millor joc possible. Lavantatge del primer moviment en escacs es refereix a l'avantatge inherent del jugador (de blanques) que fa el primer moviment de la partida.

Nou!!: Lògica і Avantatge del primer moviment en escacs · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Nou!!: Lògica і Avicenna · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Lògica і Axioma · Veure més »

Azriel de Girona

Azriel de Girona (segle XII) fou un jueu gironí, cabalista i filòsof.

Nou!!: Lògica і Azriel de Girona · Veure més »

Ángel González Álvarez

Ángel González Álvarez (Magaz de Cepeda, Lleó, 11 d'agost de 1916 – Madrid, 29 de juny de 1991) va ser un filòsof espanyol i professor de metafísica que va desenvolupar la seva activitat a l'Argentina i Espanya.

Nou!!: Lògica і Ángel González Álvarez · Veure més »

Ètica

New York, 1 de maig del 1909. Exemple d'ètica aplicada. L'ètica, des que sorgix, s'interessa en la repartició de les riqueses. L'ètica o filosofia de la moral, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte.

Nou!!: Lògica і Ètica · Veure més »

Òrganon

Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.

Nou!!: Lògica і Òrganon · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Lògica і Ésser humà · Veure més »

Baba Mardoukh Rohanee

Baba Mardoukh Rohanee —— (1923, Kashtar, Kamyaran - 17 de gener de 1989) fou un erudit musulmà kurd, nascut a la capital de província de Kurdistan, a l'oest de l'Iran.

Nou!!: Lògica і Baba Mardoukh Rohanee · Veure més »

Baró de Münchhausen

Hieronymus Carl Friedrich von Münchhausen (Bodenwerder (Baixa Saxònia), 11 de maig de 1720 - Bodenwerder, 22 de febrer de 1797) fou un noble i narrador de contes fantàstics alemany.

Nou!!: Lògica і Baró de Münchhausen · Veure més »

Barbara Cassin

Barbara Cassin (24 d'octubre de 1947, Boulogne-Billancourt, departament dels Alts del Sena), és una filòloga, hel·lenista i filòsofa francesa, especialista en els filòsofs grecs i en la retòrica de la modernitat.

Nou!!: Lògica і Barbara Cassin · Veure més »

Benedetto Croce

Benedetto Croce (Pescasseroli, 25 de febrer del 1866 – 20 de novembre del 1952), escriptor, filòsof i polític italià.

Nou!!: Lògica і Benedetto Croce · Veure més »

Benet Perera

Benet Perera (Russafa, l'Horta de València, ca. 1535 - Roma, 6 de març de 1610), sovint citat com Pereira o Perer o, en llatí, Pererius, fou un jesuïta, lingüista, filòsof, exegeta i teòleg neoescolàstic valencià.

Nou!!: Lògica і Benet Perera · Veure més »

Bernard Bosanquet

Bernard Bosanquet (Rock Hall, Northumberland, 14 de juny de 1848 − Londres, 8 de febrer de 1923), va ser un filòsof i teòric polític anglès, que va influir en matèria de polítiques socials al pas del al al Regne Unit.

Nou!!: Lògica і Bernard Bosanquet · Veure més »

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Lògica і Bertrand Russell · Veure més »

Biblioteca de Pèrgam

Pujol de l'antiga Pèrgam sobre el que es va construir la biblioteca (1991) Mapa del temple d'Atenea (1885) a les quatre habitacions per sobre de la Stoa al nord hi havia la biblioteca La Biblioteca de Pèrgam va ser una de les més grans biblioteques de l'Antiguitat la segona en importància després de la d'Alexandria.

Nou!!: Lògica і Biblioteca de Pèrgam · Veure més »

Bit

Un bit —simbolitzat habitualment com a b, de l'anglès, binary digit, "dígit binari"— és la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica i en teoria de la informació.

Nou!!: Lògica і Bit · Veure més »

Boris Trakhtenbrot

, també anomenat Boaz Trakhtenbrot, va ser un matemàtic soviètic emigrat a Israel.

Nou!!: Lògica і Boris Trakhtenbrot · Veure més »

Bronisław Knaster

va ser un matemàtic polonès.

Nou!!: Lògica і Bronisław Knaster · Veure més »

Cahiers d'Art

Cahiers d'Art fou una revista artística i literària francesa fundada l'any 1926 per Christian Zervos.

Nou!!: Lògica і Cahiers d'Art · Veure més »

Calculus ratiocinator

El Calculus ratiocinator és un marc teòric de càlcul lògic universal, un concepte descrit en l'obra de Gottfried Leibniz, generalment emparellat amb la seva característica universalis, un llenguatge conceptual universal.

Nou!!: Lògica і Calculus ratiocinator · Veure més »

Canvi (filosofia)

El canvi és l'alteració d'un ésser o de la realitat, la modificació dels seus atributs.

Nou!!: Lògica і Canvi (filosofia) · Veure més »

Carl von Clausewitz

fou un general de divisió prussià, reformador de l'exèrcit, científic militar i ètic.

Nou!!: Lògica і Carl von Clausewitz · Veure més »

Carlos Ulises Moulines Castellví

Carlos Ulises Moulines (Caracas, 1946) és un filòsof especialitzat en lògica i filosofia de la ciència.

Nou!!: Lògica і Carlos Ulises Moulines Castellví · Veure més »

Carol Karp

va ser una matemàtica estatunidenca.

Nou!!: Lògica і Carol Karp · Veure més »

Caspar Barlaeus

Caspar Barlaeus (Anvers, 12 de febrer de 1584 - Amsterdam, 14 de gener de 1648) fou un teòleg, humanista, poeta, historiador neerlandès.

Nou!!: Lògica і Caspar Barlaeus · Veure més »

Categories (Aristòtil)

Categories és una de les obres de lOrganon d'Aristòtil i tracta sobre els elements d'una proposició lògica.

Nou!!: Lògica і Categories (Aristòtil) · Veure més »

Causalitat

El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.

Nou!!: Lògica і Causalitat · Veure més »

Càlcul lògic

El càlcul lògic o derivació lògica és un algorisme que permet còmoda i fàcilment inferir o deduir un enunciat veritable a partir d'un altre o altres que es tenen com a vàlidament veritables.

Nou!!: Lògica і Càlcul lògic · Veure més »

Cercle amb un punt al centre

El cercle amb un punt al centre o circumpunt (Circumpunt) és un símbol amb diversos significats.

Nou!!: Lògica і Cercle amb un punt al centre · Veure més »

Cervell

Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.

Nou!!: Lògica і Cervell · Veure més »

Characteristica universalis

El terme llatí characteristica universalis, interpretat habitualment com a característica universal, o caràcter universal, és un llenguatge universal i formal ideat pel filòsof alemany Gottfried Leibniz, capaç d'expressar conceptes matemàtics, científics i metafísics.

Nou!!: Lògica і Characteristica universalis · Veure més »

Charles Donnelly

Charles (Charlie) Donnelly (Killybrackey, prop de Dungannon, Comtat de Tyrone, 10 de juliol del 1914 - Turó d'El Pingarrón, vall del Jarama, prop de Madrid, 27 de febrer del 1937) fou un poeta i activista polític irlandès mort a la Batalla del Jarama com a membre de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lògica і Charles Donnelly · Veure més »

Charles Sanders Peirce

Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.

Nou!!: Lògica і Charles Sanders Peirce · Veure més »

Charles William Morris

Charles William Morris (Denver, Colorado, 23 de maig de 1901 - Gainsville, Florida, 15 de gener de 1979) va ser un filòsof i semiòtic nord-americà.

Nou!!: Lògica і Charles William Morris · Veure més »

Christine Ladd-Franklin

Christine Ladd-Franklin, nascuda Christine (o Kitty) Ladd, (Windsor, Connecticut, 1 de desembre de 1847- Nova York, 5 de març de 1930) va ser una matemàtica, lògica i científica estatunidenca, primera dona a rebre un doctorat en matemàtiques i lògica, i pionera de la teoria de la visió del color.

Nou!!: Lògica і Christine Ladd-Franklin · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Lògica і Ciència · Veure més »

Ciència formal

Una ciència formal és una disciplina teòrica l'objecte de la qual no té contingut empíric, sinó que desenvolupa i estudia sistemes formals.

Nou!!: Lògica і Ciència formal · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Lògica і Ciència medieval · Veure més »

Ciències de la religió

Diversos símbols de religions Les ciències de la religió o estudis religiosos es refereixen a l'estudi científic, neutral i multidisciplinari de les religions; abastant els seus mites, ritus, valors, actituds, comportaments, doctrines, creences i institucions.

Nou!!: Lògica і Ciències de la religió · Veure més »

Cinc vies

Les cinc vies (quinque viae) és el nom que rep un seguit d'arguments per demostrar l'existència de Déu que van ser formulats per Tomàs d'Aquino a la seva Summa Teològica basant-se en la lògica i en la definició tradicional de Déu en la teologia cristiana, aplicant suposicions a partir d'observacions empíriques.

Nou!!: Lògica і Cinc vies · Veure més »

Cinemàtica

El mot cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, és l'estudi relatiu al moviment.

Nou!!: Lògica і Cinemàtica · Veure més »

Circuit neuronal

Anatomia d'una neurona multipolar Un circuit neuronal és una població de neurones interconnectades per sinapsis per dur a terme una funció específica quan s'activa.

Nou!!: Lògica і Circuit neuronal · Veure més »

Classificació dels virus

Esquema de la classificació de Baltimore amb les "vies" que utilitza cada grup de virus per a sintetitzar l'ARNm. La classificació dels virus consisteix a situar i ordenar taxonòmicament els virus.

Nou!!: Lògica і Classificació dels virus · Veure més »

Cognitivisme

El cognitivisme és un corrent filosòfic i psicològic que intenta reproduir el funcionament de la ment i aplicar els seus estats a la descripció del món, al mateix temps que nega l'escepticisme.

Nou!!: Lògica і Cognitivisme · Veure més »

Col·legi de Navarra

Acta fundacional del Col·legi de Navarra de París, promulgada a Vincennes el 25 de març de 1305 per Joana I, reina de França i de Navarra, esposa de Felip IV el Bell. Archives nationales: AE/II/308a ET AE/II/308b Façana del col·legi vers 1440 El Col·legi de Navarra va ser fundat el 1304 a París gràcies a Joana I de Navarra, esposa de Felip IV de França, qui va llegar la seva mansió de la Rue Saint-André-des-Arts per establir-hi una escola destinada a rebre estudiants francesos i navarresos.

Nou!!: Lògica і Col·legi de Navarra · Veure més »

Competència matemàtica

La competència matemàtica és una de les competències bàsiques de l'educació formal i com a tal ha d'estar treballada des de totes les assignatures del currículum educatiu segons la Llei Orgànica d'Educació de l'Estat Espanyol.

Nou!!: Lògica і Competència matemàtica · Veure més »

Concepte

Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.

Nou!!: Lògica і Concepte · Veure més »

Concordança

La concordança o concordància és la concòrdia, harmonia, acord i conformitat entre dues o més coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, valors, parers o sentiments.

Nou!!: Lògica і Concordança · Veure més »

Condició matemàtica

Una condició, en lògica matemàtica, és una relació que mantenen dues proposicions o estat de les coses, o entre una i part o tot el seu medi, entorn o frontera.

Nou!!: Lògica і Condició matemàtica · Veure més »

Condició necessària i suficient

A l'entorn de la lògica, ser Condició necessària i suficient descriu la relació que mantenen dues proposicions o estat de les coses, si una és condicionant de l'altra.

Nou!!: Lògica і Condició necessària i suficient · Veure més »

Conductisme social

Mentre que el conductisme psicològic es caracteritza per emprar el vincle E-R (estímul-resposta) per a la descripció del capteniment individual, el conductisme social l'empra amb el concepte d'actitud.

Nou!!: Lògica і Conductisme social · Veure més »

Coneixement

El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.

Nou!!: Lògica і Coneixement · Veure més »

Coneixement a priori

El coneixement a priori és el coneixement que no prové de l'experiència, sinó que la precedeix i hi predisposa.

Nou!!: Lògica і Coneixement a priori · Veure més »

Congrés Internacional de Matemàtics de 1900

El Congrés Internacional de Matemàtics de 1900 va ser el segon Congrés Internacional de Matemàtics celebrat a París, França, del 6 d'agost al 12 d'agost de 1900.

Nou!!: Lògica і Congrés Internacional de Matemàtics de 1900 · Veure més »

Conjunció lògica

AND En matemàtiques, una conjunció lògica és un operador lògic que resulta veritable si els dos operadors són veritables.

Nou!!: Lògica і Conjunció lògica · Veure més »

Connectiva lògica

En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.

Nou!!: Lògica і Connectiva lògica · Veure més »

Consciència (psicologia)

Dibuix del punt de vista d'una persona conscient segons Ernst Mach.La consciència és un estat de la ment que permet prendre decisions de manera racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo.

Nou!!: Lògica і Consciència (psicologia) · Veure més »

Conseqüència

La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.

Nou!!: Lògica і Conseqüència · Veure més »

Constant lògica

A lògica, una constant lògica és una expressió que la presència i posició determina la forma lògica d'una proposició, Vegeu la introducció de i per extensió la validesa o invalidesa dels arguments.

Nou!!: Lògica і Constant lògica · Veure més »

Constantin Noica

Constantin Noica Constantin Noica (pronunciat en romanès: ; 12 de juliol de 1909 – 4 de desembre de 1987) va ser un filòsof, assagista i poeta romanès.

Nou!!: Lògica і Constantin Noica · Veure més »

Contingència

La contingència en filosofia indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica.

Nou!!: Lògica і Contingència · Veure més »

Contra principia negantem non est disputandum

Contra principia negantem non est disputandum (llatí, alternativament Contra principia negantem disputari non potest i Contra principia negantem disputari nequit; literalment, "contra qui nega els principis, no hi pot haver debat") és un principi de lògica i de dret: per debatre raonablement sobre un desacord, hi ha d'haver un acord sobre els principis o fets pels quals es pot jutjar els arguments.

Nou!!: Lògica і Contra principia negantem non est disputandum · Veure més »

Contraexemple

En lògica, especialment en les seves aplicacions a matemàtiques i filosofia, un contraexemple és una excepció a una regla general proposada, és a dir, un cas específic de la falsedat d'una quantificació universal (un "per a tot").

Nou!!: Lògica і Contraexemple · Veure més »

Contrafactual

En lògica, més particularment en lògica modal i en altres disciplines (història, lingüística, física, economia, cosmologia, etc.) s'anomena contrafactual a tot esdeveniment o a tota situació que no ha succeït en l'univers actualment observable per l'ésser humà, però que s'especula que podria haver succeït si s'haguessin donat determinades circumstàncies.

Nou!!: Lògica і Contrafactual · Veure més »

Convencionalisme

El convencionalisme és l'actitud que implica considerar que certs usos i costums, principis, valors o normes que regeixen el comportament social o fins i tot personal, estan basats en acords implícits o explícits de la societat més que en la realitat externa.

Nou!!: Lògica і Convencionalisme · Veure més »

Convent de Santa Caterina (Barcelona)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

Nou!!: Lògica і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »

Coordinació (gramàtica)

La coordinació, també anomenada parataxi, en lingüística, consisteix a unir dos elements que estan al mateix nivell sintàctic.

Nou!!: Lògica і Coordinació (gramàtica) · Veure més »

Correlatius en esperanto

En esperanto hi ha un grup de paraules, conegudes com a tabel-vortoj ("paraules de la taula" o vocabulari de paraules correlatives), que té una estructura lògica interna, de manera que les seves formes segueixen una analogia com la relació que hi ha entre paraules d'un mateix tipus, com aquestes.

Nou!!: Lògica і Correlatius en esperanto · Veure més »

Corrents de l'islam

Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.

Nou!!: Lògica і Corrents de l'islam · Veure més »

Correspondència Curry-Howard

Coq. ''nat_ind'' significa inducció matemàtica, ''eq_ind'' per a la substitució dels iguals i ''f_equal'' per haver pres la mateixa funció en ambdós costats de la igualtat. Teoremes anteriors es fa referència al fet que mostra ''m''.

Nou!!: Lògica і Correspondència Curry-Howard · Veure més »

Cosme Damià Hortolà

Cosme Damià Hortolà (Perpinyà, 1493 - Vilabertran, 3 de febrer de 1568) fou un destacat teòleg i hebraista, assistent al Concili de Trento, que exercí els càrrecs d'abat de Vilabertran - al bisbat de Girona - i rector de l'Estudi General de Barcelona.

Nou!!: Lògica і Cosme Damià Hortolà · Veure més »

Cosme Mestre

Cosme Mestre va néixer a finals del segle XV o principis del.

Nou!!: Lògica і Cosme Mestre · Veure més »

Cosme Parpal i Marquès

Cosme Parpal i Marquès (Maó, 8 de març de 1878 - Barcelona, 7 de març de 1923) fou un historiador i professor universitari menorquí, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: Lògica і Cosme Parpal i Marquès · Veure més »

Criptografia

Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.

Nou!!: Lògica і Criptografia · Veure més »

Cronologia de la intel·ligència artificial

Esquematització del prompting en IA Aquesta és una cronologia de la intel·ligència artificial, de vegades anomenada alternativament intel·ligència sintètica, amb la seva evolució al llarg dels segles.

Nou!!: Lògica і Cronologia de la intel·ligència artificial · Veure més »

Cultura occidental

Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.

Nou!!: Lògica і Cultura occidental · Veure més »

Dalmau Moner

El beat Dalmau Moner (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1291 - Girona, 1341), conegut popularment com a Sant Dalmau, fou un eremita i frare dominic al convent de Girona.

Nou!!: Lògica і Dalmau Moner · Veure més »

Declaració (lògica)

En lògica, una declaració és (a) una oració declarativa significativa que pot ser vertadera o falsa, o (b) el que és afirmat o fet per l'ús d'una oració declarativa.

Nou!!: Lògica і Declaració (lògica) · Veure més »

Definició

Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.

Nou!!: Lògica і Definició · Veure més »

Demostració

Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.

Nou!!: Lògica і Demostració · Veure més »

Deus ex machina

Medea'' d'Eurípides (2009, Siracusa, Itàlia) Deus ex machina és una expressió llatina que significa «déu sorgit de la màquina», traducció de l'expressió lingüística grega «απó μηχανῆς θεóς» (apó mekhanés theós).

Nou!!: Lògica і Deus ex machina · Veure més »

Diagnosi

El metge, de Samuel Luke Fildes (1891) La diagnosi o diagnòstic és el conjunt de pràctiques adreçades a determinar d'una situació.

Nou!!: Lògica і Diagnosi · Veure més »

Diagnosi diferencial

En Medicina, el diagnòstic diferencial és el procediment pel qual s'identifica una determinada malaltia, entitat nosològica, síndrome o qualsevol condició de salut-malaltia mitjançant l'exclusió d'altres possibles causes que presentin un quadre clínic semblant al que el pacient pateix.

Nou!!: Lògica і Diagnosi diferencial · Veure més »

Dialèctica

La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Nou!!: Lògica і Dialèctica · Veure més »

Diccionario de filosofía

Josep Ferrater i Mora El Diccionario de filosofía és un obra escrita per Josep Ferrater i Mora, publicada l'any 1941 a Mèxic.

Nou!!: Lògica і Diccionario de filosofía · Veure més »

Diego Mas i Mas

fou un filòsof metafísic valencià.

Nou!!: Lògica і Diego Mas i Mas · Veure més »

Diferència simètrica

En la matemàtica, s'anomena diferència simètrica de dos conjunts el conjunt format pels elements que estan en cadascun dels dos conjunts, però no en ambdós alhora.

Nou!!: Lògica і Diferència simètrica · Veure més »

Discurs del mètode

El Discurs del Mètode és la principal obra del filòsof René Descartes i es considera una obra fonamental de la filosofia occidental amb implicacions al desenvolupament de la filosofia i de la ciència.

Nou!!: Lògica і Discurs del mètode · Veure més »

Disjunció

Diagrama de Venn de~A \lor B En lògica i matemàtiques una disjunció o disjunció lògica és un connector lògic que consisteix a presentar dues alternatives en una mateixa proposició o frase, i per tant dona com a resultat verdader si una de les dues alternatives és verdadera.

Nou!!: Lògica і Disjunció · Veure més »

Distinció entre ús i menció

En filosofia, lògica i gramàtica, la distinció entre ús i menció és la distinció entre utilitzar una paraula (o frase) i esmentar.

Nou!!: Lògica і Distinció entre ús i menció · Veure més »

Dogmàtica jurídica

La dogmàtica jurídica és una disciplina pertanyent al Dret, el mètode de la qual es basa en l'elaboració de complexos sistemes de caràcter formal, compostos per dogmes jurídics o tipus.

Nou!!: Lògica і Dogmàtica jurídica · Veure més »

Domingo de Soto

''De iustitia et iure'', 1568. Domingo de Soto (Segòvia, 1494 — Salamanca, 1560) va ser un teòleg castellà de l'orde dominicà.

Nou!!: Lògica і Domingo de Soto · Veure més »

Domini de discurs

En lògica, el domini del discurs, també anomenat univers del discurs o simplement domini, és el conjunt de coses de què es parla en un determinat context.

Nou!!: Lògica і Domini de discurs · Veure més »

Dones i matemàtiques

Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.

Nou!!: Lògica і Dones i matemàtiques · Veure més »

Economia institucional

S'anomena economia institucional o escola institucionalista (nord)americana l'aproximació als estudis econòmics que se centra en la comprensió del paper del procés evolutiu i el paper de les institucions socials en la formació del comportament econòmic.

Nou!!: Lògica і Economia institucional · Veure més »

Edgar Morin

Edgar Morin, pseudònim d'Edgar Nahoum (París, 8 de juliol de 1921), és un filòsof francès, un dels principals precursors del pensament complex.

Nou!!: Lògica і Edgar Morin · Veure més »

Efecte del fals consens

extremistes de diferent signe jutgen que les seves reivindicacions, valors i creences són compartits per més gent que la que realment els comparteix, a conseqüència de l''''efecte de fals consens''' En psicologia, lefecte del fals consens és un biaix cognitiu pel qual moltes persones tendeixen a sobreestimar el grau d'acord que altres individus tenen amb ells.

Nou!!: Lògica і Efecte del fals consens · Veure més »

El que la tortuga va dir a Aquil·les

El que la tortuga va dir a Aquil·les (en anglès: What the Tortoise Said to Achilles) és un dialeg escrit per Lewis Carroll el 1895 per a la revista filosòfica Mind.

Nou!!: Lògica і El que la tortuga va dir a Aquil·les · Veure més »

Empatia de les persones autistes

L'empatia de les persones autistes és un tema complex, estudiat en recerca sobre el trastorn de l'espectre autista (TEA).

Nou!!: Lògica і Empatia de les persones autistes · Veure més »

Enginyeria Informàtica

placa electrònica Lenginyeria informàtica és la branca de lenginyeria que consisteix en l'aplicació dels fonaments de les ciències computacionals, l'electrònica i l'enginyeria del programari per al desenvolupament de solucions integrals en la computació i en les comunicacions capaces de processar informació de manera automàtica.

Nou!!: Lògica і Enginyeria Informàtica · Veure més »

Epicur

Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.

Nou!!: Lògica і Epicur · Veure més »

Equivalència lògica

En lògica i matemàtiques, enunciats p i q es diu que són lògicament equivalents si són demostrables entre si sota un conjunt d’axiomes, o tenen el mateix valor de veritat en tots els models.

Nou!!: Lògica і Equivalència lògica · Veure més »

Ernest Addison Moody

Ernest Addison Moody (1903-1975) fou un filòsof especialitzat en filosofia medieval.

Nou!!: Lògica і Ernest Addison Moody · Veure més »

Ernst Schröder

Friedrich Wilhelm Karl Ernst Schröder o, simplement, Ernst Schröder (1841-1902) va ser un matemàtic i lògic alemany.

Nou!!: Lògica і Ernst Schröder · Veure més »

Ernst Specker

va ser un matemàtic suís.

Nou!!: Lògica і Ernst Specker · Veure més »

Erudició

Un investigador erudit L'erudició és el coneixement profund basat en la instrucció i la documentació, especialment en diversos àmbits de la història i la literatura.

Nou!!: Lògica і Erudició · Veure més »

Escacs

Sense descripció.

Nou!!: Lògica і Escacs · Veure més »

Escola d'Ulm

LEscola d'Ulm, originalment i en alemany Hochschule für Gestaltung, HfG, va ser una escola universitària de disseny establerta a Ulm, Alemanya, fundada el 1953 sota la direcció de l'escultor i arquitecte Max Bill, el dissenyador i escultor Otl Aicher i l'activista política i cultural Inge Aicher–Scholl.

Nou!!: Lògica і Escola d'Ulm · Veure més »

Escola de filosofia de Barcelona

Escola de Filosofia de Barcelona és un grup de filòsofs catalans, vinculats a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona i que escriuen indistintament en català o en castellà.

Nou!!: Lògica і Escola de filosofia de Barcelona · Veure més »

Escola Nova

L'Escola Nova és un moviment pedagògic que sorgeix a finals del, que pretén promoure un canvi en la manera d'ensenyar impulsant un aprenentatge actiu, en contrast amb el de l'Escola Tradicional, així com renovant els seus principis.

Nou!!: Lògica і Escola Nova · Veure més »

Esquema de la psicoanàlisi

Esquema de la psicoanàlisi és una obra pòstuma i inacabada de Sigmund Freud, escrita el 1938 i publicada en alemany el 1940 amb el títol Abriss der Psychoanalyse en Internationale Zeitschrift für Psychoanalyse-Imago (volum 25, núm. 1, pàgines 7-67).

Nou!!: Lògica і Esquema de la psicoanàlisi · Veure més »

Essència

L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.

Nou!!: Lògica і Essència · Veure més »

Estètica

L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.

Nou!!: Lògica і Estètica · Veure més »

Estoïcisme

Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Nou!!: Lògica і Estoïcisme · Veure més »

Euclides da Cunha

Euclides Rodrigues Pimenta da Cunha (Cantagalo, 20 de gener de 1866 – Rio de Janeiro, 15 d'agost de 1909) va ser un escriptor i periodista brasiler.

Nou!!: Lògica і Euclides da Cunha · Veure més »

Euclides de Mègara

Euclides de Mègara (Εὐκλείδης) fou un filòsof grec nadiu de Mègara.

Nou!!: Lògica і Euclides de Mègara · Veure més »

Eulalia Pérez Sedeño

Eulalia Pérez Sedeño (Marroc, 1954), és una filòsofa especialista en Ciència, Tecnologia i Gènere i Professora d'Investigació al Departament de Ciència, Tecnologia i Societat de l'Institut de Filosofia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Nou!!: Lògica і Eulalia Pérez Sedeño · Veure més »

Eustachy Żyliński

va ser un matemàtic polonès.

Nou!!: Lògica і Eustachy Żyliński · Veure més »

Existència

El quantificador existencial ∃ s'utilitza sovint en lògica per expressar l'existència. L'existència és l'estat de ser real o participar en la realitat.

Nou!!: Lògica і Existència · Veure més »

Existència de Déu

''Déu arquitecte'', segle XIII Lexistència de Déu ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de científics, filòsofs, teòlegs, entre altres.

Nou!!: Lògica і Existència de Déu · Veure més »

Experiment Filadèlfia

USS_Eldridge_(DE-173) vers el 1944 LExperiment Filadèlfia (en anglès Philadelphia Experiment) és el nom amb què es coneix un suposat experiment secret dut a terme per la marina nord-americana a les drassanes navals de Filadèlfia, a l'estat de Pennsilvània, cap al 28 d'octubre del 1943.

Nou!!: Lògica і Experiment Filadèlfia · Veure més »

Fa (concepte)

Fa és un concepte en filosofia xinesa que abasta ètica, lògica, i llei.

Nou!!: Lògica і Fa (concepte) · Veure més »

Fal·làcia

Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.

Nou!!: Lògica і Fal·làcia · Veure més »

Fal·libilisme

El fal·libilisme és una doctrina lògica que afirma la possibilitat que una proposició qualsevol puga ser negada, canviant el seu valor de debò, i a partir d'aquesta poder obtenir una nova discriminació precisa sobre el món conegut.

Nou!!: Lògica і Fal·libilisme · Veure més »

Faula

antropomòrfic cuidant les oques, Egipte, prop del 1120 A..C. Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen.

Nou!!: Lògica і Faula · Veure més »

Fènies

Fànies o Fènies (en llatí Phanias o Phaenias, en grec antic Φανίας, Φαινίας), les dues formes del nom les dona Suides, fou un filòsof peripatètic nascut a Eresos a Lesbos, deixeble d'Aristòtil i contemporani i amic de Teofrast.

Nou!!: Lògica і Fènies · Veure més »

Física digital

En física i cosmologia, la física digital (també denominada ontologia digital o filosofia digital) és una col·lecció de perspectives teòriques basades en la premissa que l'univers és fonamentalment descriptible per informació.

Nou!!: Lògica і Física digital · Veure més »

Filòsof

Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.

Nou!!: Lògica і Filòsof · Veure més »

Fil·lis i Aristòtil

Fil·lis i Aristòtil és un conte moral medieval d'origen asiàtic sobre el triomf d'una dona seductora, Fil·lis, sobre el major intel·lecte masculí conegut, el filòsof grec Aristòtil, que més endavant es va convertir en un text cristià per avisar els homes de la malícia i perversitat de les dones.

Nou!!: Lògica і Fil·lis i Aristòtil · Veure més »

Filip Ćustić

Filip Ćustić Braut (pronunciació croata: ; Santa Cruz de Tenerife, 31 de març de 1993) és un artista multidisciplinar hispanocroat que viu a Madrid, Espanya.

Nou!!: Lògica і Filip Ćustić · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Lògica і Filosofia · Veure més »

Filosofia alemanya

Arthur Schopenhauer va ser un filòsof alemany La filosofia alemanya, que pot incloure tant la filosofia en llengua alemanya com la filosofia feta pels alemanys, ha estat extremadament diversa i fonamental tant en les tradicions analítiques com continentals de la filosofia durant segles, des de Gottfried Wilhelm Leibniz fins a Immanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Arthur Schopenhauer, Karl Marx, Friedrich Nietzsche, Martin Heidegger i Ludwig Wittgenstein als filòsofs contemporanis.

Nou!!: Lògica і Filosofia alemanya · Veure més »

Filosofia budista

La universitat i el monestir budistes de Nalanda van ser un important centre d’aprenentatge a l’Índia des del segle V aC fins al segle XII.Barua, Jyoti. Ancient Buddhist Universities in Indian Sub-Continent. Fulton Books, Inc., 2016. La filosofia budista fa referència a les investigacions filosòfiques i sistemes de coneixement que es van desenvolupar entre diverses escoles budistes de l'Índia després de la mort de Buda (parinirvana) i que es van estendre per tot Àsia.

Nou!!: Lògica і Filosofia budista · Veure més »

Filosofia de la llengua

La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.

Nou!!: Lògica і Filosofia de la llengua · Veure més »

Filosofia de les matemàtiques

La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.

Nou!!: Lògica і Filosofia de les matemàtiques · Veure més »

Filosofia del segle XIX

La filosofia del segle XIX agrupa tots els pensadors i corrents filosòfics del i està marcada per la pugna entre la raó sorgida de la Il·lustració precedent i l'auge de l'individu o la passió de moviments com el Romanticisme.

Nou!!: Lògica і Filosofia del segle XIX · Veure més »

Filosofia medieval

S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.

Nou!!: Lògica і Filosofia medieval · Veure més »

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Nou!!: Lògica і Filosofia occidental · Veure més »

Fletxa (símbol)

Una fletxa Una fletxa o sageta és un símbol format per una línia i dos vèrtexs que apunten cap a una direcció, és un dibuix esquematitzat de la sageta que serveix com a arma.

Nou!!: Lògica і Fletxa (símbol) · Veure més »

Forma lògica

La forma lògica d'una proposició és la representació del seu contingut i sintaxi usant les eines de la lògica, en particular el simbolisme del càlcul proposicional i el càlcul de predicats.

Nou!!: Lògica і Forma lògica · Veure més »

Francesc Alcayde Vilar

Francesc Alcayde Vilar (València, 30 de juny de 1889 - València, 1973) va ser un filòsof valencià.

Nou!!: Lògica і Francesc Alcayde Vilar · Veure més »

Francesc d'Assís Masferrer i Arquimbau

Francesc d'Assís Masferrer i Arquimbau (Vic, Osona, 1847 - Lleida, Segrià, 1901) va ser un filòsof català, i un dels impulsors de l'Esbart de Vic.

Nou!!: Lògica і Francesc d'Assís Masferrer i Arquimbau · Veure més »

Francesc Fabra i Soldevila

Francesc Fabra i Soldevila (Llívia, Baixa Cerdanya, 23 d'abril de 1778 - Madrid, 11 de gener de 1839) va ser un metge, antropòleg i filòsof.

Nou!!: Lògica і Francesc Fabra i Soldevila · Veure més »

Francesc Mirabent i Vilaplana

Francesc Mirabent i Vilaplana, de nom complet Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana (Barcelona, 21 de novembre de 1888 - Barcelona, 5 de maig de 1952) va ser un filòsof, professor, periodista i escriptor català.

Nou!!: Lògica і Francesc Mirabent i Vilaplana · Veure més »

Francisca de Osorio Guzmán

Francisca de Osorio Guzmán (Madrid) va ser una escriptora espanyola.

Nou!!: Lògica і Francisca de Osorio Guzmán · Veure més »

Francisco Fernández y González

Francisco Fernández y González (Albacete; 26 de setembre de 1833 - Madrid, 30 de juny de 1917) és un escriptor, filòleg, arabista, orientalista i historiador espanyol.

Nou!!: Lògica і Francisco Fernández y González · Veure més »

Frase

La frase o oració és una construcció sintàctica integrada per més d'una unitat gramatical.

Nou!!: Lògica і Frase · Veure més »

Friedrich Schleiermacher

Friedrich Schleiermacher (Breslau, Silèsia, Prússia, 21 de novembre de 1768 - 12 de febrer de 1834) va ser un filòsof de la Il·lustració que va destacar en l'àmbit de la teologia protestant.

Nou!!: Lògica і Friedrich Schleiermacher · Veure més »

Garden – A World Model

Garden – A World Model és una obra d'art de Öyvind Fahlström que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Nou!!: Lògica і Garden – A World Model · Veure més »

Gaspar Lax

Gaspar Lax va ser un filósof i matemàtic aragonès del.

Nou!!: Lògica і Gaspar Lax · Veure més »

Gènere (filosofia)

El gènere segons la lògica d'Aristòtil és una de les maneres de dividir els objectes i éssers, en gèneres i espècies, essent el gènere el que aglutinava les característiques comunes de les coses classificades.

Nou!!: Lògica і Gènere (filosofia) · Veure més »

Gödel, Escher, Bach

Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid (sovint abreujat GEB) és un llibre de Douglas Hofstadter, guanyador del Premi Pulitzer, publicat el 1979 per l'editorial Basic Books.

Nou!!: Lògica і Gödel, Escher, Bach · Veure més »

Generalització

Generalització és un element fonamental de la lògica i el raonament humà.

Nou!!: Lògica і Generalització · Veure més »

Georg Trakl

Georg Trakl (3 de febrer del 1887 - 3 de novembre del 1914) fou un poeta austríac, una de les figures més representatives de l'expressionisme i les avantguardes literàries, i un dels seus iniciadors a Àustria i Alemanya.

Nou!!: Lògica і Georg Trakl · Veure més »

George Boole

George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864), va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.

Nou!!: Lògica і George Boole · Veure més »

George Bruce Halsted

va ser un matemàtic estatunidenc especialitzat en geometria no euclidiana.

Nou!!: Lògica і George Bruce Halsted · Veure més »

Gerhard Gentzen

fou un matemàtic i lògic alemany.

Nou!!: Lògica і Gerhard Gentzen · Veure més »

Gil de Roma

Gil de Roma, Egidi de Roma, Egidi Romà o Egidio Colonna (llatí: Ægidius Romanus (1243-1316) va ser un escriptor, filòsof i teòleg eremita agustí, considerat com el fundador de la primitiva escola agustiniana i especialitzat en lògica. Va ser alumne de Tomàs d'Aquino. Va ser arquebisbe de Bourges. Va ser el primer agustí a ingressar al claustre de la Universitat de París.

Nou!!: Lògica і Gil de Roma · Veure més »

Gilbert de Poitiers

Gilbert de Poitiers (Poitiers, 1070 - 4 de setembre de 1154) va ser un lògic i teòleg escolàstic conegut també com a Gilbert de la Porrée.

Nou!!: Lògica і Gilbert de Poitiers · Veure més »

Giovanni Battista Venturi

Giovanni Battista Venturi (1746 - 1822) fou un físic italià.

Nou!!: Lògica і Giovanni Battista Venturi · Veure més »

Gongsun Long

Gongsun Long (en xinès 公孫龍 o 公孙龙; pinyin Gōngsūn Lóng; Wade-Giles Kung-sun Lung) fou un filòsof xinès del nord que visqué aproximadament entre els anys 320 aC i 250 aC i que pertanyia a l'escola dels noms.

Nou!!: Lògica і Gongsun Long · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Lògica і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.

Nou!!: Lògica і Gottlob Frege · Veure més »

Great Books of the Western World

Els Great Books of the Western World són una col·lecció de llibres que formen el cànon del pensament i la literatura occidental.

Nou!!: Lògica і Great Books of the Western World · Veure més »

Guess who?

El Guess who? (qui és?) és un joc de taula infantil per a dos jugadors creat per Ora i Theo Coster i fabricat Milton Bradley i, després que MB fos adquirit per Hasbro, per aquesta darrera firma.

Nou!!: Lògica і Guess who? · Veure més »

Guillem d'Occam

fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.

Nou!!: Lògica і Guillem d'Occam · Veure més »

Guillermo Martínez

Guillermo Martínez (Bahía Blanca, Buenos Aires, 29 de juliol de 1962) és un escriptor i matemàtic argentí.

Nou!!: Lògica і Guillermo Martínez · Veure més »

Gustav Mie

Gustav Adolf Feodor Wilhelm Ludwig Mie (Rostock, 29 de setembre de 1869 – Freiburg im Breisgau, 13 de febrer de 1957) va ser un físic alemany.

Nou!!: Lògica і Gustav Mie · Veure més »

Gyula Kőnig

(o Julius König, tal com signava ell mateix els seus escrits en alemany) va ser un matemàtic hongarès, conegut per haver fet una demostració que refutava la hipòtesi del continu, però que es va demostrar falsa poc més tard.

Nou!!: Lògica і Gyula Kőnig · Veure més »

H. H. Price

Henry Habberley Price (Neath, Glamorganshire, 17 maig 1899 − 26 novembre 1984) va ser un filòsof gal·lès, conegut pel seu treball sobre la percepció.

Nou!!: Lògica і H. H. Price · Veure més »

Haskell Curry

va ser un matemàtic i lògic estatunidenc.

Nou!!: Lògica і Haskell Curry · Veure més »

Heinrich Scholz

va ser un filòsof, teòleg i lògic alemany.

Nou!!: Lògica і Heinrich Scholz · Veure més »

Helena Rasiowa

va ser una matemàtica polonesa, que va treballar en fonaments de la matemàtica i en lògica algebraica.

Nou!!: Lògica і Helena Rasiowa · Veure més »

Hermann Weyl

va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.

Nou!!: Lògica і Hermann Weyl · Veure més »

Hexàgon cognitiu

El 1970 la Fundació Alfred P. Sloan promogué recerques orientades a definir quines ciències estaven incloses en les ciències cognitives.

Nou!!: Lògica і Hexàgon cognitiu · Veure més »

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.

Nou!!: Lògica і Hipòtesi · Veure més »

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Nou!!: Lògica і Història de l'estètica · Veure més »

Història de la botànica

Bust de Teofrast, considerat el ''pare de la botànica'' La història de la botànica és l'exposició i narració de les idees, investigacions i obres relacionades amb la descripció, classificació, funcionament, distribució i relacions dels organismes pertanyents als regnes Fungi, Chromista i Plantae durant els diferents períodes històrics.

Nou!!: Lògica і Història de la botànica · Veure més »

Història de la filosofia

La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.

Nou!!: Lògica і Història de la filosofia · Veure més »

Història de la IA

Es considera que La història de la intel·ligència artificial com a disciplina acadèmica s'inicia amb l'esdeveniment fundacional de la Dartmouth Conference l'estiu de 1956 al Dartmouth College de Hanover (New Hampshire), en un taller de sis setmanes titulat Dartmouth Summer Research Project on Artificial Intelligence, organitzat per John McCarthy.

Nou!!: Lògica і Història de la IA · Veure més »

Història de la lingüística

La història de la lingüística és l'evolució del pensament sobre el llenguatge i sovint es barreja amb altres disciplines com la filosofia del llenguatge, la semiòtica o amb la gramàtica de cada època.

Nou!!: Lògica і Història de la lingüística · Veure més »

Història de les matemàtiques

La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.

Nou!!: Lògica і Història de les matemàtiques · Veure més »

Història del càlcul

El càlcul, conegut als inicis de la seva història com a càlcul infinitesimal, és una disciplina matemàtica centrada en límits, continuïtat, derivades, integrals i sèries infinites.

Nou!!: Lògica і Història del càlcul · Veure més »

Homo universalis

Leonardo da Vinci, considerat l'arquetip de l'"humà renaixentista", és un dels ''homo universalis'' més reconegutsUn homo universalis (expressió llatina que es podria traduir com a 'humà d'esperit universal') o també polímata (del grec πολυμαθής, polymathēs, 'que coneix, comprèn o sap molt') és un individu que destaca en diverses branques del saber.

Nou!!: Lògica і Homo universalis · Veure més »

Hugh MacColl

Hugh MacColl (1837-1909) va ser un matemàtic i lògic escocès, que pot ser considerat el precursor de la lògica modal.

Nou!!: Lògica і Hugh MacColl · Veure més »

Humanitats

Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.

Nou!!: Lògica і Humanitats · Veure més »

I am a strange loop

I am a strange loop (Sóc un bucle estrany) és un llibre publicat el 2007 per Douglas Hofstadter, examinant en profunditat el concepte de bucle estrany desenvolupat originalment el 1979 al seu llibre Gödel, Escher, Bach.

Nou!!: Lògica і I am a strange loop · Veure més »

Ibn Amira al-Makhzumí

Abu-l-Mutàrrif Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Amira al-Makhzumí, més conegut senzillament pel seu sobrenom o pseudònim (xuhra) com a Ibn Amira o com a Ibn Amira al-Makhzumí (Alzira, finals de 1186 - Tunis, 26 de novembre de 1260), fou un historiador, poeta i jurista andalusí d'època almohade.

Nou!!: Lògica і Ibn Amira al-Makhzumí · Veure més »

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Nou!!: Lògica і Ibn Khaldun · Veure més »

Ibn Taymiyya

Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.

Nou!!: Lògica і Ibn Taymiyya · Veure més »

Ibn Tumlús

Yússuf ibn Àhmad, que emprà les kunyes Abu-l-Hajjaj i Abu-Ishaq, però que és conegut sobretot com Ibn Tumlús (Alzira, 1164?-Alzira, 1223), fou un erudit valencià que s'interessà per la medicina, la filosofia, la gramàtica i la poesia.

Nou!!: Lògica і Ibn Tumlús · Veure més »

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Nou!!: Lògica і Ignasi de Loiola · Veure més »

Imam Xamil

Limam Xamil (ШейхШамил, Xeic Xamil; Şeyh Şamil; Имам Шамиль; àrab الشيخ شامل, ax-xayẖ Xāmil) fou un destacat líder polític i religiós dels pobles musulmans del nord del Caucas, als quals comandà contra els russos en la Guerra del Caucas.

Nou!!: Lògica і Imam Xamil · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Lògica і Immanuel Kant · Veure més »

Individu

L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.

Nou!!: Lògica і Individu · Veure més »

Inductivisme

L'inductivisme és un mètode científic que treu conclusions generals d'alguna cosa particular.

Nou!!: Lògica і Inductivisme · Veure més »

Inferència

La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.

Nou!!: Lògica і Inferència · Veure més »

Inferència transductiva

En la lògica, la inferència estadística i l'aprenentatge supervisat, la transducció o la inferència transductiva és raonar des de casos observats i específics (entrenament) fins a casos específics (de prova).

Nou!!: Lògica і Inferència transductiva · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Lògica і Infinit · Veure més »

Informàtic teòric

Estàtua d'Alan Turing, un dels informàtics teòrics mes reconeguts en la historia de les Ciències de la computació. Un informàtic teòric és una persona amb coneixements adquirits en ciències de la computació, i que s'ha especialitzat en l'estudi dels fonaments teòrics de la informació i la computació, per a la seva posterior aplicació en el desenvolupament de sistemes d'informació.

Nou!!: Lògica і Informàtic teòric · Veure més »

Innovamat

Innovamat és una empresa catalana que desenvolupa i distribueix programari informàtic i activitats docents per a l'ensenyament de les matemàtiques a l'educació primària.

Nou!!: Lògica і Innovamat · Veure més »

Intel·ligència

Corba del quocient intel·lectual La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat de donar un sentit encertat a una sentència.

Nou!!: Lògica і Intel·ligència · Veure més »

Intel·ligència artificial

Un assistent personal intel·ligent, una de les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial popularitzada en la dècada del 2010. La intel·ligència artificial (abreujat IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Nou!!: Lògica і Intel·ligència artificial · Veure més »

Intel·ligència artificial simbòlica

La intel·ligència artificial simbòlica, també anomenada GOFAI (les sigles de Good Old-Fashioned AI) es refereix a la intel·ligència artificial més primitiva, clàssica i simbòlica.

Nou!!: Lògica і Intel·ligència artificial simbòlica · Veure més »

Interpretació (lògica)

En lògica, una interpretació és una assignació de significats a les fórmules ben formades d'un llenguatge formal.

Nou!!: Lògica і Interpretació (lògica) · Veure més »

Intuïcionisme

Lintuïcionisme és una escola de la lògica matemàtica que estableix que les matemàtiques tenen prioritat sobre la lògica; els objectes matemàtics són construïts i operats mentalment pel matemàtic i és impossible definir les propietats dels objectes matemàtics establint simplement un conjunt d'axiomes.

Nou!!: Lògica і Intuïcionisme · Veure més »

Inversió lògica

La inversió lògica és una de les operacions que la lògica clàssica admetia com a operació lògica vàlida.

Nou!!: Lògica і Inversió lògica · Veure més »

Isagogè

La Isagogè (en grec Εἰσαγωγή), títol complet Introducció a les Categories d'Aristòtil (en grec Εἰσαγωγὴ εἰς τὰς Ἀριστοτέλους κατηγορίας), és un text escrit pel filòsof neoplatònic Porfiri i traduït del grec al llatí per Boeci, esdevingué el manual estàndard sobre lògica durant almenys un mil·lenni després de la mort de l'Estagirita.

Nou!!: Lògica і Isagogè · Veure més »

Jainisme

símbol del jainisme El jainisme és una religió índia.

Nou!!: Lògica і Jainisme · Veure més »

Jair Bolsonaro

és un militar retirat i polític brasiler, actualment afiliat al Partit Liberal (PL).

Nou!!: Lògica і Jair Bolsonaro · Veure més »

Jan de Stobnica

Mapa d'Amèrica publicat per Jan de Stobnica Jan de Stobnica (1470 Stobnica - 1530) - geògraf, filòsof i naturalista polonès, professor de la Universitat Jagellónica, i rector de l'Acadèmia Lubranski.

Nou!!: Lògica і Jan de Stobnica · Veure més »

Jaume Serra i Húnter

Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages, 8 de gener de 1878 - Cuernavaca, Mèxic, 7 de desembre de 1943) fou un filòsof, polític català i rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Lògica і Jaume Serra i Húnter · Veure més »

Jònic de Sardes

Jònic de Sardes (en llatí Ionicus, en grec antic Ἰωνικός) era un metge de Sardes a Lídia, fill d'un metge que havia adquirit un cert prestigi.

Nou!!: Lògica і Jònic de Sardes · Veure més »

Józef Maria Bocheński

Józef Maria Bocheński (30 d'agost de 1902, Czuszow, Tsarat de Polònia - † 8 de febrer de 1995, Friburg, Suïssa) fou un frare dominic, destacat filòsof dedicat a la lògica.

Nou!!: Lògica і Józef Maria Bocheński · Veure més »

Jean Buridan

Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † París, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.

Nou!!: Lògica і Jean Buridan · Veure més »

Jean Cavaillès

Jean Cavaillès (Saint-Maixent-l'École, Deux-Sèvres, 15 de maig de 1903 - Arràs, 17 de febrer de 1944) va ser un matemàtic i filòsof de les matemàtiques francès. També va ser un heroi de la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i cofundador de la xarxa sud d'alliberament.

Nou!!: Lògica і Jean Cavaillès · Veure més »

Jean Piaget

Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Nou!!: Lògica і Jean Piaget · Veure més »

Joachim Jungius

Joachim Jungius el cognom està llatinitzat de Jung o Junge, (Lübeck, 22 d'octubre de 1587 - 23 de setembre de 1657) va ser un científic alemany, matemàtic, lògic i filòsof de la natura.

Nou!!: Lògica і Joachim Jungius · Veure més »

Joan Andreu Estrany

Joan Andreu Estrany (València, ? - València, 1530) va ser un sacerdot, teòleg i humanista valencià.

Nou!!: Lògica і Joan Andreu Estrany · Veure més »

Joan de Casanova

Joan de Casanova (Barcelona, 1387 - Florència, 1436) fou un cardenal i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Lògica і Joan de Casanova · Veure més »

Joan Escot Eriúgena

Escot Eriúgena Joan Escot Eriúgena (Johannes Scottus Eriugena; Irlanda, aprox. 810 — Irlanda, 877), també conegut com a Joan l'Escot o simplement Escot Eriúgena, fou un teòleg, filòsof neoplatònic i poeta irlandès.

Nou!!: Lògica і Joan Escot Eriúgena · Veure més »

Joan Salaia

Lastra funerària del doctor Joan de Salaia, Museu de Belles Arts de València. Joan Llorenç de Salaia (València, ca. 1490 - València, 5 de desembre de 1558) fou un filòsof, físic, matemàtic, cosmòleg i teòleg valencià, pertanyent a l'escola nominalista inspirada per John Mair, que des de París mantingué una forta influència en el pensament europeu en els primers decennis del.

Nou!!: Lògica і Joan Salaia · Veure més »

Joaquim Forn i Roget

Joaquim Forn i Roget (Arenys de Mar, 1813 - Roma, 1870) va ser un acadèmic i teòleg.

Nou!!: Lògica і Joaquim Forn i Roget · Veure més »

Joc abstracte

Un joc abstracte és un tipus de joc de tauler on la sort té un paper mínim enfront de la lògica o l'estratègia i on els components del joc no tenen relació amb la vida real de forma necessària (són simplement "fitxes", per exemple) a diferència dels jocs temàtics.

Nou!!: Lògica і Joc abstracte · Veure més »

Joc de tauler

Senet provinent de la tomba d'Amenhotep III, exhibit al ''Brooklyn Museum''. Joc de tauler trobat al Palau de Cnossos (1600-1500 aC) Els jocs de tauler són jocs de taula que es juguen sobre un tauler de joc i en els quals s'utilitza algun tipus de fitxa.

Nou!!: Lògica і Joc de tauler · Veure més »

Jodi Dean

Jodi Dean (9 d'abril de 1962) és una teòrica política estatunidenca i professora del departament de Ciències Polítiques dels Hobart and William Smith Colleges de l'estat de Nova York.

Nou!!: Lògica і Jodi Dean · Veure més »

John Cook Wilson

John Cook Wilson (Nottingham, 6 de juny de 1849 − 1915) va ser un filòsof anglès.

Nou!!: Lògica і John Cook Wilson · Veure més »

John Locke

fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: Lògica і John Locke · Veure més »

John Mair

John Mair o John Major (en llatí: Joannes Maioris i, a vegades, també anomenat Haddingtonus Scotus; Gleghornie, East Lothian, Escòcia, 1469 - Saint Andrews, Escòcia, 1550) va ser un filósof i matemàtic escocès.

Nou!!: Lògica і John Mair · Veure més »

John Perry

John R. Perry (Lincoln, 16 de gener de 1943) és professor emèrit de filosofia Henry Waldgrave Stuart a la Universitat de Stanford i professor emèrit distingit de filosofia a la Universitat de Califòrnia, Riverside.

Nou!!: Lògica і John Perry · Veure més »

John Venn

Diagrama de Venn En un finestral del Col·legi de Gonville i Gaius, commemorant el seu creador John Venn FRS (Kingston upon Hull, 4 d'agost de 1834 - Cambridge, 4 d'abril de 1923) va ser un matemàtic i lògic britànic.

Nou!!: Lògica і John Venn · Veure més »

Jordi Acropolita

Jordi Acropolita (en llatí Georgius Acropolita, en grec) (Constantinoble, 1220 - desembre del 1282) fou el fill del gran logoteta romà d'Orient Constantí Acropolita i va pertànyer a una família noble romana d'Orient que va tenir estreta relació amb la família imperial dels Ducas.

Nou!!: Lògica і Jordi Acropolita · Veure més »

José Ortega y Gasset

fou un filòsof espanyol.

Nou!!: Lògica і José Ortega y Gasset · Veure més »

Josep Bastardas i Vilalta

Josep Bastardas i Vilalta (Manresa, el Bages, 1933- Vic 2015) és canonge de la catedral de Vic (1990), professor i rector.

Nou!!: Lògica і Josep Bastardas i Vilalta · Veure més »

Josep Daurella i Rull

Josep Daurella i Rull (Barcelona, 25 d'abril de 1864 - 10 de setembre de 1927) fou a partir de 1902 catedràtic de Lògica Fundamental a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Lògica і Josep Daurella i Rull · Veure més »

Josep Ferrater i Mora

Josep Ferrater Mora (Barcelona, 30 d'octubre de 1912 - Barcelona, 30 de gener de 1991) fou un filòsof i assagista català.

Nou!!: Lògica і Josep Ferrater i Mora · Veure més »

Josep Maria Terricabras i Nogueras

Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946) és un filòsof, catedràtic i polític català i eurodiputat per ERC.

Nou!!: Lògica і Josep Maria Terricabras i Nogueras · Veure més »

Joseph Diez Gergonne

Joseph Diez Gergonne (Nancy, 19 de juny de 1771 – Montpeller, 4 de maig de 1859) fou un matemàtic i lògic francès, especialitzat en geometria.

Nou!!: Lògica і Joseph Diez Gergonne · Veure més »

Joseph Priestley

Joseph Priestley (nascut a Birstall, West Yorkshire, Anglaterra, el 13 de març de 1733 i traspassat el 6 de febrer de 1804 a Northumberland, Pennsilvània, EUA), fou un teòleg, religiós, filòsof, educador i destacat químic anglès.

Nou!!: Lògica і Joseph Priestley · Veure més »

Juan Creus y Manso

Juan Creus y Manso (Guadalajara; 1 de març de 1828-Granada; 1 de juny de 1897) va ser un metge cirurgià espanyol, pioner en diversos camps de la cirurgia i la traumatologia.

Nou!!: Lògica і Juan Creus y Manso · Veure més »

Juan Martínez Silíceo

Juan Martínez Silíceo o Guijarro (Villagarcía de la Torre, 1477 - Toledo, 31 de maig de 1557), cardenal, matemàtic i lògic, arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Lògica і Juan Martínez Silíceo · Veure més »

Julian Nida-Rümelin

Julian Nida-Rümelin (Múnic, 28 de novembre de 1954) és un pensador i filòsof alemany. Segons el rànquing anual de la revista de política i cultura alemanya Cicero, el 2007 i 2008, fou el tercer filòsof més influent d'Alemanya.

Nou!!: Lògica і Julian Nida-Rümelin · Veure més »

Karl Popper

Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.

Nou!!: Lògica і Karl Popper · Veure més »

Kenneth Appel

va ser un matemàtic estatunidenc.

Nou!!: Lògica і Kenneth Appel · Veure més »

King's Quest

King's Quest és una sèrie d'aventures gràfiques dissenyades per Roberta Williams i publicades per la companyia americana Sierra On-Line.

Nou!!: Lògica і King's Quest · Veure més »

Klaus Heinrich

Klaus Heinrich (Berlín, 23 de setembre de 1927 - 23 de novembre de 2020) va ser un filòsof i professor emèrit de la Universitat lliure de Berlín, de la qual va ser un dels membres fundadors.

Nou!!: Lògica і Klaus Heinrich · Veure més »

Kurt Gödel

fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.

Nou!!: Lògica і Kurt Gödel · Veure més »

La Incoherència de la Incoherència

La Incoherència de la Incoherència (en àrab Tahafut al-Tahafut, en llatí Destructio destructionis) és l'obra més coneguda del filòsof Averrois.

Nou!!: Lògica і La Incoherència de la Incoherència · Veure més »

Lògica (desambiguació)

* Lògica, estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Lògica і Lògica (desambiguació) · Veure més »

Lògica algebraica

Dins la lògica matemàtica, la lògica algebraica és el raonament obtingut mitjançant la manipulació d'equacions amb variables lliures.

Nou!!: Lògica і Lògica algebraica · Veure més »

Lògica aristotèlica

Aristòtil segons un manuscrit de la seva ''Historia naturalis'' (1457) La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia, 384 aC - Calcis, Eubea, Grècia, 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies.

Nou!!: Lògica і Lògica aristotèlica · Veure més »

Lògica binària

La lògica binària estableix relacions lògiques entre dos valors possibles, associats als conceptes de "vertader" i "fals" o "1" i "0".

Nou!!: Lògica і Lògica binària · Veure més »

Lògica clàssica

La lògica clàssica o lògica estàndard és la classe de lògica intensament estudiada i més àmpliament utilitzada.

Nou!!: Lògica і Lògica clàssica · Veure més »

Lògica combinacional

En teoria d'autòmats, lògica combinacional (també anomenada lògica independent del temps)  o lògica combinatòria ) és un tipus de lògica digital que s’implementa mitjançant circuits booleans, on la sortida és només una funció pura de l'entrada actual. Això contrasta amb la lògica seqüencial, en què la sortida no només depèn de l'entrada actual, sinó també de la història de l'entrada. En altres paraules, la lògica seqüencial té memòria mentre que la lògica combinacional no. És tot sistema digital en què les seves sortides són funció exclusiva del valor de les seves entrades en un moment donat, sense que intervinguin en cap cas estats anteriors de les entrades o de les sortides. Les funcions són booleanes (or, and, nan, xor), en què cada funció es pot representar en una taula de la veritat. Per tant, no tenen memòria ni realimentació.

Nou!!: Lògica і Lògica combinacional · Veure més »

Lògica combinatòria

La lògica combinatòria és la lògica última i com a tal pot ser un model simplificat del còmput, usat en la teoria de computabilitat (l'estudi de què pot ser computat) i la teoria de la prova (l'estudi de què es pot provar matemàticament).

Nou!!: Lògica і Lògica combinatòria · Veure més »

Lògica de primer ordre

La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.

Nou!!: Lògica і Lògica de primer ordre · Veure més »

Lògica difusa

La lògica difusa, lògica heurística, lògica borrosa (en anglès fuzzy) es basa, com a posició diferencial, en allò relatiu respecte al que s'ha observat.

Nou!!: Lògica і Lògica difusa · Veure més »

Lògica empírica

La lògica empírica és la base del raonament empíric i per tant del mètode empíric.

Nou!!: Lògica і Lògica empírica · Veure més »

Lògica filosòfica

La lògica filosòfica fa referència a aquelles àrees de la filosofia en què s'han utilitzat mètodes de lògica amb el propòsit de resoldre o avançar en la discussió de problemes filosòfics.

Nou!!: Lògica і Lògica filosòfica · Veure més »

Lògica formal

La lògica formal és la part de la lògica que, a diferència de la lògica informal, es dedica a l'estudi de la inferència mitjançant la construcció de llenguatges formals, sistemes deductius i semàntiques formals.

Nou!!: Lògica і Lògica formal · Veure més »

Lògica informal

La lògica informal, o lògica no formal, és l'estudi dels arguments, tal com es presenten en la vida diària, en oposició a l'estudi dels arguments en una forma tècnica o artificial, que correspon a la lògica formal.

Nou!!: Lògica і Lògica informal · Veure més »

Lògica matemàtica

La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.

Nou!!: Lògica і Lògica matemàtica · Veure més »

Lògica paraconsistent

Una lògica paraconsistent és un sistema lògic que intenta tractar les contradiccions en una forma discriminada.

Nou!!: Lògica і Lògica paraconsistent · Veure més »

Lògica tradicional

En filosofia, la lògica tradicional, també coneguda com a lògica sil·logística o lògica aristotèlica, és un nom fluix per a una aproximació a la lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al.

Nou!!: Lògica і Lògica tradicional · Veure més »

Les set Arts Liberals

Les set Arts Liberals és una pintura (tremp sobre fusta amb acabats d'or) de 50 × 159 cm realitzat per Giovanni di Ser Giovanni cap a 1460, el qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Lògica і Les set Arts Liberals · Veure més »

Lewis Carroll

és el pseudònim amb què és conegut en la història de la literatura Charles Lutwidge Dodgson, sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor anglès, conegut sobretot per la seua obra Alícia en terra de meravelles.

Nou!!: Lògica і Lewis Carroll · Veure més »

Lingüística computacional

La lingüística computacional és un camp multidisciplinari de la lingüística i la informàtica que utilitza la informàtica per estudiar i tractar el llenguatge humà.

Nou!!: Lògica і Lingüística computacional · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: Lògica і Literatura grega antiga · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Lògica і Llatí · Veure més »

Lleis de De Morgan

Representació gràfica de les lleis de De Morgan Les lleis de De Morgan són una part de la lògica proposicional i analítica, i va ser creada per Augustus De Morgan (Madurai, 1806 - Londres, 1871).

Nou!!: Lògica і Lleis de De Morgan · Veure més »

Llengua oral

Dones comunicant-se oralment, per mitjà de la parla. La llengua oral o comunicació oral és la transmissió oral d'un idioma, sense suport de l'escriptura.

Nou!!: Lògica і Llengua oral · Veure més »

Llengua planificada

autor.

Nou!!: Lògica і Llengua planificada · Veure més »

Llenguatge

Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.

Nou!!: Lògica і Llenguatge · Veure més »

Llenguatge d'especificació

En informàtica, un llenguatge d'especificació o llenguatge de descripció és un llenguatge formal o semi-formal la funció del qual és construir un model del sistema que es vol crear.

Nou!!: Lògica і Llenguatge d'especificació · Veure més »

Llenguatge de programació Logo

LOGO fou el llenguatge de programació desenvolupat per Seymour Papert, Cynthia Solomon i Wally Feurzeig el 1967 a Cambridge, Massachusetts amb l'objectiu d'obtenir una eina de resolució de problemes.

Nou!!: Lògica і Llenguatge de programació Logo · Veure més »

Llenguatge enumerable recursivament

En matemàtiques, lògica i complexitat computacional un llenguatge formal és un llenguatge enumerable recursivament (o també parcialment decidible o Turing-computable) si és un subconjunt enumerable recursivament del conjunt de totes les paraules amb l'alfabet del llenguatge.

Nou!!: Lògica і Llenguatge enumerable recursivament · Veure més »

Llenguatge formal

teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.

Nou!!: Lògica і Llenguatge formal · Veure més »

Llenguatge lliure de context

En matemàtiques, lògica i complexitat computacional un llenguatge formal és un llenguatge lliure de context si es pot generar amb una gramàtica lliure de context. El conjunt de tots els llenguatges lliures de context és idèntic al conjunt de llenguatges acceptats per un autòmat amb pila, cosa que fa aquests llenguatges adequats per analitzar sintàcticament (parser).

Nou!!: Lògica і Llenguatge lliure de context · Veure més »

Llenguatge recursiu

En matemàtiques, lògica i complexitat computacional un llenguatge formal és un llenguatge recursiu és un subconjunt recursiu del conjunt de totes les seqüències finites possibles de l'alfabet del llenguatge.

Nou!!: Lògica і Llenguatge recursiu · Veure més »

Llenguatge regular

En matemàtiques, lògica i complexitat computacional un llenguatge formal és un llenguatge regular si es pot expressar usant expressions regulars.

Nou!!: Lògica і Llenguatge regular · Veure més »

Llenguatge sensible al context

En matemàtiques, lògica i complexitat computacional un llenguatge formal és un llenguatge sensible al context si està definit per una gramàtica sensible al context.

Nou!!: Lògica і Llenguatge sensible al context · Veure més »

Llibre de la Certesa

El Llibre de la Certesa (en àrab i persa: كتاب ايقان, Kitáb-i-Íqán) que va ser traduït del persa al francès cap al 1904 pel primer baha'i francès Hippolyte Dreyfus, és una de les primeres obres de Bahá'u'lláh (1817-1892), fundador de la fe bahá'í, i la seva tasca teològica, que de vegades s'ha considerat com l'acabament del Bayán.

Nou!!: Lògica і Llibre de la Certesa · Veure més »

Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.

Nou!!: Lògica і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »

Llista d'especialitats 11 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 11 (Lògica) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Nou!!: Lògica і Llista d'especialitats 11 de la Nomenclatura de la UNESCO · Veure més »

Llista de disciplines científiques

Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.

Nou!!: Lògica і Llista de disciplines científiques · Veure més »

Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista dels codis de quatre dígits per a les disciplines dels camps de la ciència i la tecnologia de la nomenclatura de la UNESCO: Categoria:Ciència Categoria:Nomenclatura de la UNESCO Categoria:Tecnologia.

Nou!!: Lògica і Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO · Veure més »

Llista de filòsofs de la Grècia clàssica

A continuació es presenta una llista dels filòsofs més destacats de l'antiga Grècia.

Nou!!: Lògica і Llista de filòsofs de la Grècia clàssica · Veure més »

LLP

* Liberale Landspartei, partit polític històric del nacionalisme alsacià.

Nou!!: Lògica і LLP · Veure més »

Logocentrisme

El logocentrisme és la tendència d'un discurs, relat o narrativa a tancar-se dins de la seva pròpia lògica, i de la persona o grup que l'enuncia, i a considerar-se a ell mateix com a model de referència.

Nou!!: Lògica і Logocentrisme · Veure més »

London School of Economics

La London School of Economics and Political Science (informalment la London School of Economics o LSE, Escola d'Economia de Londres) és una universitat pública especialitzada en ciències socials ubicada a Londres.

Nou!!: Lògica і London School of Economics · Veure més »

Lorenzo López

Lorenzo López (Alacant, 10 d'agost de 1680 - Alacant, maig de 1758) fou un cronista, jesuïta i professor valencià.

Nou!!: Lògica і Lorenzo López · Veure més »

Louis Couturat

va ser un filòsof, lògic, lingüista i matemàtic francès.

Nou!!: Lògica і Louis Couturat · Veure més »

Luca Pacioli

Luca Pacioli o fra Luca Bartolomeo Pacioli —també Paciolo, Paccioli o Paciolus— (Borgo Sansepolcro c. 1445- Sansepolcro 1514 o 1517) fou un cèlebre franciscà i -especialment- matemàtic italià, un dels pioners del càlcul de probabilitats i realitzador de grans aportacions a la comptabilitat.

Nou!!: Lògica і Luca Pacioli · Veure més »

Luciano Floridi

Luciano Floridi, nascut el 16 de novembre 1964 a Roma (Itàlia), és un filòsof i un lògic.

Nou!!: Lògica і Luciano Floridi · Veure més »

Ludwig Wittgenstein

fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

Nou!!: Lògica і Ludwig Wittgenstein · Veure més »

Luitzen Egbertus Jan Brouwer

va ser un matemàtic neerlandès.

Nou!!: Lògica і Luitzen Egbertus Jan Brouwer · Veure més »

Macrobiòtica

La macrobiòtica (del grec μακρός, "gran" i βίος, "vida") és un ensenyament creat pel pensador japonès Georges Ohsawa (1893-1966) i difós a continuació per diversos dels seus estudiants.

Nou!!: Lògica і Macrobiòtica · Veure més »

Madrassa

Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.

Nou!!: Lògica і Madrassa · Veure més »

Manuel Polo y Peyrolón

Manuel Polo y Peyrolón (Cañete, 11 de juliol de 1846 – València, abril de 1918) va ser un escriptor i parlamentari espanyol de tendències catòlica, carlina i ultraconservadora.

Nou!!: Lògica і Manuel Polo y Peyrolón · Veure més »

Marcel·lí Carreras i Ibáñez

Marcel·lí Carreras i Ibáñez (Santa Maria del Camí (Veciana), província de Barcelona, 1882 - Barcelona, 1 de juliol de 1970) va ser un canonge i ardiaca de la catedral de Vic català.

Nou!!: Lògica і Marcel·lí Carreras i Ibáñez · Veure més »

Mario Bunge

Mario Augusto Bunge (Buenos Aires, 21 de setembre de 1919 - Mont-real, 24 de febrer de 2020) fou un físic, filòsof de la ciència i humanista argentí; defensor del realisme científic i de la filosofia.

Nou!!: Lògica і Mario Bunge · Veure més »

Mario Pieri

va ser un matemàtic italià, recordat pels seus treballs en fonaments de la matemàtica.

Nou!!: Lògica і Mario Pieri · Veure més »

Mario Savio

Mario Savio (Nova York, 8 de desembre de 1942 – Sebastopol, 6 de novembre de 1996) fou un activista americà i membre clau del Free Speech Movement de Berkeley.

Nou!!: Lògica і Mario Savio · Veure més »

Marsili d'Inghen

Marsili d'Inghen (c.1340–1396) fou un filòsof escolàstic holandès cèlebre pels seus escrits sobre lògica.

Nou!!: Lògica і Marsili d'Inghen · Veure més »

Martin Davis

va ser un matemàtic estatunidenc.

Nou!!: Lògica і Martin Davis · Veure més »

Martin Knutzen

Martin Knutzen (1713 - 1751) va ser un filòsof alemany, deixeble d'Alexander Baumgarten i mestre de Johann Georg Hamann i Immanuel Kant, a qui va introduir a la física de Newton.

Nou!!: Lògica і Martin Knutzen · Veure més »

Mastermind

El Mastermind és un joc de tauler del tipus joc abstracte, on s'usa la capacitat de deducció per esbrinar un codi format per colors.

Nou!!: Lògica і Mastermind · Veure més »

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Nou!!: Lògica і Matemàtic · Veure més »

Matemàtica discreta

Grafs com aquest són estudiats per la matemàtica discreta. Matemàtica discreta és la part de la matemàtica encarregada de l'estudi d'estructures fonamentalment discretes en lloc de contínues, s'entén que allò que no és continu (conjunts finits o numerables) és discret.

Nou!!: Lògica і Matemàtica discreta · Veure més »

Matemàtica pura

consulta.

Nou!!: Lògica і Matemàtica pura · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Lògica і Matemàtiques · Veure més »

Matriu lògica genèrica

miniatura La matriu lògica genèrica (generic array logic) o GAL és una innovació de la matriu lògica programable.

Nou!!: Lògica і Matriu lògica genèrica · Veure més »

Max Scheler

Max Scheler (Múnic, Baviera, 22 d'agost del 1874 - Frankfurt del Main, 19 de maig 1928) fou un filòsof social i religiós alemany.

Nou!!: Lògica і Max Scheler · Veure més »

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

Nou!!: Lògica і Mètode científic · Veure més »

Mètode d'extrapolació

Exemple d'aplicació del '''''mètode d'extrapolació ''''' ''quantitativa'' sobre la continuació d'una funció. El mètode d'extrapolació és un mètode científic lògic que consisteix a suposar que el curs dels esdeveniments continuarà en el futur, convertint-se en les regles que s'utilitzaran per a arribar a una nova conclusió.

Nou!!: Lògica і Mètode d'extrapolació · Veure més »

Mètode d'interpolació

Exemple d'aplicació del mètode d'interpolació sobre la creació d'una recta. El mètode d'interpolació és un mètode científic lògic que consisteix a determinar cadascuna de les variables en les formes en les quals que es poden reproduir i com afecten al resultat.

Nou!!: Lògica і Mètode d'interpolació · Veure més »

Mètode dels loci

Ciceró va tractar sobre el mètode dels loci al seu ''De Oratore''. El mètode dels loci, també anomenat palau de la memòria, és un mètode mnemotècnic que s'utilitza per entrenar la memòria humana.

Nou!!: Lògica і Mètode dels loci · Veure més »

Món possible

En lògica i filosofia, la noció de món possible s'utilitza per interpretar afirmacions modals com «és possible que plogui» o «és necessari que 1 + 2.

Nou!!: Lògica і Món possible · Veure més »

Medicina de l'antiga Grècia

480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.

Nou!!: Lògica і Medicina de l'antiga Grècia · Veure més »

Meditacions metafísiques

Les Meditacions Metafísiques és un dels llibres fonamentals del pensament de Descartes, filòsof i científic del preocupat pel mètode de la ciència i publicat l'any 1641.

Nou!!: Lògica і Meditacions metafísiques · Veure més »

Memòria (psicologia)

La memòria és la facultat de l'organisme de recuperar informació prèviament emmagatzemada a partir de les dades de l'experiència, la capacitat de tenir records a partir de la sinapsi de les neurones.

Nou!!: Lògica і Memòria (psicologia) · Veure més »

Mentida

La mentida (al País Valencià, també mentira) o engany és la intenció comunicativa amb què l'emissor pretén comunicar com a cert quelcom que considera fals a algú altre.

Nou!!: Lògica і Mentida · Veure més »

Metallenguatge

Dins l'entorn de la lògica i filosofia del llenguatge, un metallenguatge és un llenguatge que s'usa per parlar sobre un altre llenguatge.

Nou!!: Lògica і Metallenguatge · Veure més »

MIDI

MIDI, acrònim de Musical Instrument Digital Interface (interfície digital d'instruments musicals) és un estàndard tècnic de comunicació entre equips musicals electrònics utilitzat en informàtica musical que permet l'intercanvi d'informació entre diversos equips musicals connectats i també entre aquests i un ordinador personal.

Nou!!: Lògica і MIDI · Veure més »

Model conceptual

En el sentit més general, un model és tot allò que s'utilitza de qualsevol manera, per representar qualsevol altra cosa.

Nou!!: Lògica і Model conceptual · Veure més »

Model d'ensenyança

Els models d'ensenyança són les diverses maneres que hi ha d'educar.

Nou!!: Lògica і Model d'ensenyança · Veure més »

Model V

Esquema del Model en V per al desenvolupament de productes comercials El Mètode en V o Model V defineix un procediment uniforme per al desenvolupament informàtic de productes per a les TIC i una extensió del model cascada.

Nou!!: Lògica і Model V · Veure més »

Modus ponendo ponens

En lògica, el modus ponendo ponens (en llatí, literalment manera que posa tot posant, en el sentit de manera que afirmant afirma), també anomenat modus ponens i generalment abreujat MPP o MP, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus ponens podria ser: Una altra manera de presentar el modus ponens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de següent: En l'axiomatització de la lògica proposicional proposada per Jan Łukasiewicz, el modus ponens és l'única regla d'inferència primitiva.

Nou!!: Lògica і Modus ponendo ponens · Veure més »

Modus tollendo ponens

En lògica, el sil·logisme disjuntiu, històricament conegut com a modus tollendo ponens (en llatí, 'manera que negant afirma') o MTP, és una forma vàlida d'argument: Per exemple, un raonament que segueix la forma del sil·logisme disjuntiu podria ser: Una altra manera de presentar el sil·logisme disjuntiu és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de seqüent: A lògica proposicional la seva representació seria la següent: \supset q.

Nou!!: Lògica і Modus tollendo ponens · Veure més »

Modus tollendo tollens

En lògica, el modus tollendo tollens (en llatí, 'mode que negant nega'), també anomenat modus tollens i generalment abreujat com a MTT o MT, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus tollens podria ser: Una altra manera de presentar el modus tollens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de seqüents.

Nou!!: Lògica і Modus tollendo tollens · Veure més »

Mondo

Un mondo (問答, xinès: wèndá) és una col·lecció de diàlegs curts entre un alumne i un rōshi (un mestre del budisme zen).

Nou!!: Lògica і Mondo · Veure més »

Montserrat Bordes Solanas

Montserrat Bordes Solanas (Barcelona, 12 de desembre de 1965 - 23 de juliol del 2010) era una filòsofa, escriptora i professora universitària especialitzada en el camp de la filosofia analítica i, sobre tot, en el de l'ontologia analítica; a més, realizà estudis sobre les fal·làcies i la lògica.

Nou!!: Lògica і Montserrat Bordes Solanas · Veure més »

Moses Schönfinkel

Moissei Eliévitx Xeinfinkel, Моисей Эльевич Шейнфинкель, patronímics opcionals Ильич Ílitx i Исаевич Issàievitx, conegut habitualment amb la versió en alemany del seu nom, Moses Schönfinkel, (4 setembre 1889 Iekaterinoslav (en l'actualitat Dniprò, Ucraïna) - 1942 Moscou), fou un lògic i matemàtic rus d'origen jueu, conegut pel descobriment de la lògica combinatòria.

Nou!!: Lògica і Moses Schönfinkel · Veure més »

Mozi

Mozi (en xinès: 墨子, pinyin: Mòzǐ, Wade-Giles: Mo Tzu, llatinitzat com a Micius, 'mestre Mo'), de nom veritable Mo Di (墨翟) (vers el 480 aC - vers el 381 aC), va ser un pensador xinès en l'origen de l'escola anomenada ''moisme'' i un dels principals exponents del pensament anticonfucià, pensament exposat en l'obra Escrits del mestre Mo (o Mozi) i que defensava l'aplicació d'un utilitarisme social radical.

Nou!!: Lògica і Mozi · Veure més »

Museu d'Aguascalientes

El Museu d'Aguascalientes és el museu de l'Estat d'Aguascalientes que acull l'obra d'artistes nacionals.

Nou!!: Lògica і Museu d'Aguascalientes · Veure més »

Mutazilisme

El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.

Nou!!: Lògica і Mutazilisme · Veure més »

Myers Briggs Type Indicator

El Myers Briggs Type Indicator (literalment en català, indicador de tipus de Myers Briggs), conegut per l'acrònim MBTI, és una teoria psicomètrica que indica quines són les preferències psicològiques de les persones, com perceben el món que les envolta i com prenen decisions.

Nou!!: Lògica і Myers Briggs Type Indicator · Veure més »

Narració

Es denomina narració a la manera d'explicar una seqüència o una sèrie d'accions, realitzades per uns personatges, en un lloc determinat al llarg d'un interval de temps determinat, és a dir, es refereix lingüísticament o visualment a una successió de fets.

Nou!!: Lògica і Narració · Veure més »

Negació

La negació és un mecanisme gramatical i de la lògica que indica la no realització o existència de l'element que acompanya.

Nou!!: Lògica і Negació · Veure més »

Negació lògica

En lògica i matemàtica, la negació, també anomenada complement lògic, és una operació sobre proposicions, valors de veritat, o en general, valors semàntics.

Nou!!: Lògica і Negació lògica · Veure més »

Nicolaas de Bruijn

, conegut com Dick per amics i familiars, va ser un matemàtic neerlandès.

Nou!!: Lògica і Nicolaas de Bruijn · Veure més »

Nicolaus Bernoulli I

Nicolaus Bernoulli I va ser un matemàtic suís del que va ser un dels iniciadors de la teoria de la probabilitat.

Nou!!: Lògica і Nicolaus Bernoulli I · Veure més »

Nikolai Vassíliev

Nikolai Aleksàndrovitx Vassíliev - Николай Александрович Васильев - (11 de juliol de 1880, Kazan - † 31 de desembre de 1940) fou un lògic, filòsof, sociòleg i poeta rus simbolista, precursor de la lògica paraconsistent i de la lògica polivalent.

Nou!!: Lògica і Nikolai Vassíliev · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Lògica і Nombre natural · Veure més »

Nomenclatura de la UNESCO

La Nomenclatura de la UNESCO és una classificació i codificació normalitzada dels camps de la ciència i de la tecnologia.

Nou!!: Lògica і Nomenclatura de la UNESCO · Veure més »

Norma no escrita

Una norma no escrita és una restricció de conducta o al comportament imposada en una societat o a una organització, sense que aquesta sigui descrita oralment ni aparegui enlloc per escrit.

Nou!!: Lògica і Norma no escrita · Veure més »

Nostradamus

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.

Nou!!: Lògica і Nostradamus · Veure més »

Notació polonesa

Notació polonesa o notació prefix és una forma de notació per a lògica, aritmètica i àlgebra.

Nou!!: Lògica і Notació polonesa · Veure més »

Notpron

Notpron (també conegut com not pr0n) és un trencaclosques en línia llançat el juliol del 2004 per David Münnich, de Saarbrücken, Alemanya.

Nou!!: Lògica і Notpron · Veure més »

Novaparla (Orwell)

La novaparla (Newspeak en anglès) és una llengua fictícia que apareix a la famosa novel·la de George Orwell 1984.

Nou!!: Lògica і Novaparla (Orwell) · Veure més »

Novum Organum

Novum Organum és el títol de l'obra més important de Francis Bacon, publicada el 1620.

Nou!!: Lògica і Novum Organum · Veure més »

Nyaya

Nyayà (en devanagari न्याय, nyāya, "regla", "mètode") és una de les sis dàrsanes o doctrines ortodoxes (àstika) hinduistes.

Nou!!: Lògica і Nyaya · Veure més »

Operació matemàtica

En el seu significat més simple en matemàtiques i lògica, una operació és una acció o procediment que produeix un valor nou a partir d'un o més valors d'entrada.

Nou!!: Lògica і Operació matemàtica · Veure més »

Oració simple

Una oració simple és aquella oració que té un sol verb, a diferència de la composta.

Nou!!: Lògica і Oració simple · Veure més »

Orígenes

Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.

Nou!!: Lògica і Orígenes · Veure més »

Panpsiquisme

Absolut, d'alguna manera un precursor del panpsiquisme modern En filosofia de la ment, el panpsiquisme és l'opinió que la ment o un aspecte semblant a la ment és una característica fonamental i ubiqua de la realitat.

Nou!!: Lògica і Panpsiquisme · Veure més »

Papies (lexicògraf)

Papies (o Papias) (fl. 1040s–1060s) fou un lexicògraf llatí d'Itàlia.

Nou!!: Lògica і Papies (lexicògraf) · Veure més »

Paradoxa

Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.

Nou!!: Lògica і Paradoxa · Veure més »

Paradoxa d'Epimènides

La Paradoxa d'Epimènides és una paradoxa, relacionada amb la filosofia i la lògica.

Nou!!: Lògica і Paradoxa d'Epimènides · Veure més »

Paradoxa de Skolem

La paradoxa de Skolem és una paradoxa que apareix a teoria de conjunts i lògica com a conseqüència paradoxal del teorema de Löwenheim-Skolem.

Nou!!: Lògica і Paradoxa de Skolem · Veure més »

Paradoxa del cocodril

La paradoxa del cocodril, també coneguda com el dilema del cocodril, és una paradoxa lògica de la mateixa família de la paradoxa del mentider.

Nou!!: Lògica і Paradoxa del cocodril · Veure més »

Pedro Cevallos Guerra

Pedro Ceballos (o Cevallos) Guerra o Pedro de Ceballos Guerra de la Vega (San Felices de Buelna, Cantàbria, 1 d'agost de 1759 - Sevilla, 29 de maig de 1838) va ser un estadista espanyol de principis del.

Nou!!: Lògica і Pedro Cevallos Guerra · Veure més »

Pedro Ciruelo

Pedro Sánchez Ciruelo, o simplement Pedro Ciruelo, conegut en llatí com Petrus Ceruelus Darocensis (Daroca, 1468/1470 — Salamanca, 5 de novembre de 1548, va ser un filòsof, teòleg i matemàtic aragonès. Els seus coneixements científics i la seva metòdica exposició d'aquests permeten considerar a Ciruelo com una figura representativa del moviment renaixentista anomenat «humanisme científic».Albares Albares 1996: p. 205. Constitueix la síntesi de l'erudit hispà de la primera meitat del.Martín Abad 1999: p. 218.

Nou!!: Lògica і Pedro Ciruelo · Veure més »

Pensament

Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.

Nou!!: Lògica і Pensament · Veure més »

Pensament de l'Índia

La noció de pensament de l'Índia fa referència a les diverses escoles (en sànscrit: dàrxanes) i doctrines filosòfiques i espirituals (dharma) originàries del subcontinent indi, com l'hinduisme, el budisme, el jainisme, etc.

Nou!!: Lògica і Pensament de l'Índia · Veure més »

Pensament lateral

El terme pensament lateral va ser proposat pel psicòleg maltès Edward de Bono per representar tots aquells camins alternatius que no estem acostumats a utilitzar.

Nou!!: Lògica і Pensament lateral · Veure més »

Pere Abelard

Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.

Nou!!: Lògica і Pere Abelard · Veure més »

Pere d'Arenys

Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419) fou un teòleg dominicà català.

Nou!!: Lògica і Pere d'Arenys · Veure més »

Pere Font i Puig

Pere Font i Puig (Barcelona, 24 de desembre de 1888 - 25 de maig de 1959) fou un filòsof, psicòleg i pedagog català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: Lògica і Pere Font i Puig · Veure més »

Pere Joan Nunyes

Pere Joan Nunyes, conegut per les seves obres com Petro Ioanne Nunnesio valentino (València, 1522/1529 — València, 12 de març de 1602), fou un humanista valencià que destacà com a filòsof, filòleg i rètor, però sobretot, com a pedagog.

Nou!!: Lògica і Pere Joan Nunyes · Veure més »

Petit teorema de Fermat

Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.

Nou!!: Lògica і Petit teorema de Fermat · Veure més »

Petrus Ramus

Petrus Ramus o Pierre de la Ramée va ser un filòsof i matemàtic francès, del, assassinat en la massacre de Sant Bartomeu.

Nou!!: Lògica і Petrus Ramus · Veure més »

Pier Paolo Vergerio (el Vell)

Pier Paolo Vergerio el Vell (Capodistria, 23 de juliol de 1370 - Budapest, 8 de juliol de 1444 o 1445) fou un humanista, estadista i advocat de dret canònic.

Nou!!: Lògica і Pier Paolo Vergerio (el Vell) · Veure més »

Pintura (l'ampolla de vi)

Pintura (l'ampolla de vi) és un quadre realitzat per Joan Miró el 1924 que actualment forma part de la col·lecció permanent de la Fundació Joan Miró de Barcelona,.

Nou!!: Lògica і Pintura (l'ampolla de vi) · Veure més »

Poetes metafísics

Dr. Samuel Johnson, creador de la denominació «Poetes metafísics». Els poetes metafísics eren un grup poètic de la literatura anglesa del.

Nou!!: Lògica і Poetes metafísics · Veure més »

Polisèmia

Una paraula és polisèmica quan té més d'un significat.

Nou!!: Lògica і Polisèmia · Veure més »

Porfiri

Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.

Nou!!: Lògica і Porfiri · Veure més »

Portada/article juliol 29

Categoria:Articles del dia de juliol de la portada 600k.

Nou!!: Lògica і Portada/article juliol 29 · Veure més »

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Nou!!: Lògica і Positivisme · Veure més »

Primer principi

Un primer principi és un principi bàsic, una proposició fonamental que per això no admet demostració a partir de principis més bàsics, o no necessita demostració pel fet de ser autoevident.

Nou!!: Lògica і Primer principi · Veure més »

Principi d'identitat

El principi d'identitat és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual tota entitat és idèntica a si mateixa.

Nou!!: Lògica і Principi d'identitat · Veure més »

Principi de no contradicció

El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.

Nou!!: Lògica і Principi de no contradicció · Veure més »

Principi del tercer exclòs

El principi del tercer exclòs o nefast, proposat i formalitzat per Aristòtil, enunciat en llatí principium tertium exclusum (o també conegut com a tertium non datur o una tercera (cosa) no es dona), és un principi clàssic de la filosofia i de la lògica segons el qual la disjunció d'una proposició i la seva negació és sempre vertadera.

Nou!!: Lògica і Principi del tercer exclòs · Veure més »

Probabilitat bayesiana

El anomenat Concepte de Probabilitat Bayesià (angl. Bayesianism) del matemàtic anglès Thomas Bayes, interpreta la probabilitat com a grau de convicció personal.

Nou!!: Lògica і Probabilitat bayesiana · Veure més »

Problema de la demarcació

Diagrama frenològic del s. XIX. La frenologia és una pseudociència que en el passat es considerava una ciència En filosofia de la ciència, el problema de la demarcació intenta definir els límits que han de configurar el concepte «ciència».

Nou!!: Lògica і Problema de la demarcació · Veure més »

Problema matemàtic

Un problema matemàtic és un problema de naturalesa matemàtica.

Nou!!: Lògica і Problema matemàtic · Veure més »

Problemes de gènere

Problemes de gènere (en anglès: Gender trouble. Feminism and the subversion of identity) és un llibre publicat el 1990 per la filòsofa Judith Butler que es considera un dels texts fundacionals de la teoria queer i del feminisme postmodern i postestructuralista.

Nou!!: Lògica і Problemes de gènere · Veure més »

Programació d'ordinadors

La programació d'ordinadors o programació informàtica (sovint abreujat programació o codificació) és el procés d'escriure, provar, depurar/solucionar problemes, i mantenir el codi font de programes.

Nou!!: Lògica і Programació d'ordinadors · Veure més »

Programació neurolingüística

Fases de la PNL La programació neurolingüística (coneguda també per les seues sigles, PNL) és un conjunt pseudocientífic de tècniques de comunicació o de manipulació del comportament per al creixement personal.

Nou!!: Lògica і Programació neurolingüística · Veure més »

Proposició (lògica)

Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.

Nou!!: Lògica і Proposició (lògica) · Veure més »

Quadrívium

El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.

Nou!!: Lògica і Quadrívium · Veure més »

Quantificador (lògica)

A lògica i teoria de conjunts, un quantificador s'utilitza per indicar quants elements d'un conjunt donat compleixen amb certa propietat.

Nou!!: Lògica і Quantificador (lògica) · Veure més »

Quantificador universal

En lògica matemàtica, es fa servir el símbol \forall, anomenat quantificador universal, anteposat a una variable per dir que "per a tot" element d'un cert conjunt es compleix la proposició donada a continuació.

Nou!!: Lògica і Quantificador universal · Veure més »

Qusta ibn Luqa

Qusta ibn Luqa, també conegut com a Costa ben Luca o Constabulus (Baalbek, Califat Abbàssida, 820 – Armènia, 912) va ser un metge, filòsof, astrònom, matemàtic i traductor cristià melquita sirià durant l'edat d'or de l'islam.

Nou!!: Lògica і Qusta ibn Luqa · Veure més »

Raó

La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Lògica і Raó · Veure més »

Ramón de Campoamor y Campoosorio

Ramón de Campoamor y Campoosorio (Navia, Astúries, 24 de setembre de 1817 - Madrid, 11 de febrer de 1901) va ser un poeta romàntic asturià.

Nou!!: Lògica і Ramón de Campoamor y Campoosorio · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Lògica і Ramon Llull · Veure més »

Raonament

El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.

Nou!!: Lògica і Raonament · Veure més »

Raonament analític

El raonament analític és la capacitat de separar un problema o afer en diferents components per resoldre'l de manera més senzilla, així com la facilitat per efectuar deduccions, extreure inferències i usar la raó en situacions abstractes o quotidianes.

Nou!!: Lògica і Raonament analític · Veure més »

Raonament deductiu

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.

Nou!!: Lògica і Raonament deductiu · Veure més »

Raphael Robinson

va ser un matemàtic estatunidenc.

Nou!!: Lògica і Raphael Robinson · Veure més »

Rózsa Péter

, nascuda Rózsa Politzer (abans dhongaritzar el seu cognom alemany), va ser una matemàtica hongaresa i la principal contribuïdora al desenvolupament de la teoria de funcions especials recursives.

Nou!!: Lògica і Rózsa Péter · Veure més »

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Nou!!: Lògica і Realitat · Veure més »

Reductio ad Hitlerum

Reductio ad Hitlerum, també argumentum ad Hitlerum o reductio/argumentum ad Nazium és un neollatinisme que significaria "reducció a Hitler" (o "reducció als nazis").

Nou!!: Lògica і Reductio ad Hitlerum · Veure més »

Referència circular

Referència circular (en vermell)Una referència circular consta d'una sèrie de referències on l’últim objecte fa referència al primer, donant lloc a un bucle tancat.

Nou!!: Lògica і Referència circular · Veure més »

Regla d'inferència

En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.

Nou!!: Lògica і Regla d'inferència · Veure més »

Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona

El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona fou una antiga institució educativa, substituïda per la Facultat de Medicina de Barcelona.

Nou!!: Lògica і Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona · Veure més »

Richard Kilvington

Richard Kilvington (* ca. 1305 - † 1361) fou un filòsof escolàstic anglès, magister artium i doctor en teologia de la Universitat d'Oxford.

Nou!!: Lògica і Richard Kilvington · Veure més »

Richard Montague

Richard Merritt Montague (20 de setembre de 1930 – 7 de març de 1971) fou un matemàtic i filòsof estatunidenc.

Nou!!: Lògica і Richard Montague · Veure més »

Richard Simon

Entrada principal del Col·legi de Borbon (Rouen). Portada de la ''Història crítica de l'Antic Testament'', editada als Països Baixos el 1685. Richard Simon (13 de maig de 1638, Dieppe - 11 d'abril de 1712, ibíd.) fou un sacerdot francès, iniciador de l'exegesi bíblica moderna a l'Església Catòlica.

Nou!!: Lògica і Richard Simon · Veure més »

Robert Adam

Robert Adam FRSE FRS FSA (Escòcia) FSA FRSA (3 de juliol de 1728 - 3 de març de 1792) va ser un arquitecte escocès, dissenyador d'interiors i també de mobles.

Nou!!: Lògica і Robert Adam · Veure més »

Robert Kilwardby

Robert Kilwardby OP (c. 1215, Leicestershire o Yorkshire - 11 de setembre de 1279, Viterbo, Itàlia) fou un frare dominic anglès, filòsof, teòleg i arquebisbe i cardenal de Canterbury.

Nou!!: Lògica і Robert Kilwardby · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Lògica і Romanticisme · Veure més »

Rudolf Carnap

Placa a la casa natal de Rudolf Carnap, a Wuppertal Rudolf Carnap (Ronsdorf, Wuppertal, 18 de maig del 1891 - Santa Monica, Califòrnia, 14 de setembre del 1970) va ser un influent filòsof nascut a Alemanya que va desenvolupar la seva activitat acadèmica a Europa fins al 1935 i, a partir d'aquesta data, als Estats Units, ja que va fugir dels nazis, a causa de les seves idees polítiques.

Nou!!: Lògica і Rudolf Carnap · Veure més »

Ruth Barcan Marcus

Ruth Barcan Marcus (2 d'agost de 1921 a Nova York - 19 de febrer de 2012 a New Haven) és una filòsofa i lògica americana, més particularment coneguda pels seus descobriments en lògica modal, com la Fórmula Barcan.

Nou!!: Lògica і Ruth Barcan Marcus · Veure més »

Salem Bouhageb

Salem Bouhageb (Bembla, 1827 - La Marsa, 14 de juliol de 1924) fou un jurista i reformador tunisià.

Nou!!: Lògica і Salem Bouhageb · Veure més »

Samkhya

Samkhya ('enumeració' en sànscrit) és considerada la més antiga de les sis dàrxanes o doctrines clàssiques (segles II-VI dC) de l'hinduisme que comprèn moltes altres escoles.

Nou!!: Lògica і Samkhya · Veure més »

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.

Nou!!: Lògica і Santiago Ramón y Cajal · Veure més »

Saul Aaron Kripke

va ser un filòsof i lògic estatunidenc, a banda de professor emèrit de la Universitat de Princeton.

Nou!!: Lògica і Saul Aaron Kripke · Veure més »

Saunders Mac Lane

va ser un matemàtic estatunidenc.

Nou!!: Lògica і Saunders Mac Lane · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Nou!!: Lògica і Sòcrates · Veure més »

Secundum quid

En lògica, Secundum quid o generalització precipitada, és una fal·làcia que es comet en inferir una conclusió general a partir d'una evidència insuficient.

Nou!!: Lògica і Secundum quid · Veure més »

Senyal digital

El senyal digital és un tipus de senyal generat per alguna mena de fenomen electromagnètic, en el qual cada signe que codifica el contingut del senyal pot ser analitzat en termes d'algunes magnituds que representen valors discrets, en lloc de valors dins d'un cert rang.

Nou!!: Lògica і Senyal digital · Veure més »

Serguei Adian

va ser un matemàtic soviètic d'origen armeni.

Nou!!: Lògica і Serguei Adian · Veure més »

Seriació

La seriació és una operació lògica que a partir d'un sistema de referència permet establir relacions entre els elements d'un conjunt i ordenar-los segons les seves diferències formant una seqüència determinada.

Nou!!: Lògica і Seriació · Veure més »

Seymour Papert

Seymour Papert (1928, Pretòria - 2016, Maine) fou un matemàtic coinventor del llenguatge de programació Logo, juntament amb Cynthia Solomon i Wally Feurzeig José María López, revista Hipertextual, 2 de febrer de 2019 el 1968.

Nou!!: Lògica і Seymour Papert · Veure més »

Sherira Gaon

El Rabí Sherira Gaon (en hebreu: רב שרירא גאון) va viure al voltant dels anys 906-1006, va ser un rabí i un prominent filòsof jueu.

Nou!!: Lògica і Sherira Gaon · Veure més »

Si i només si

Símbols lògicsper a representarsii.

Nou!!: Lògica і Si i només si · Veure més »

Signe (matemàtiques)

El signe és el que defineix la propietat de ser, en principi un nombre, a les matemàtiques, positiu o negatiu.

Nou!!: Lògica і Signe (matemàtiques) · Veure més »

Sil·logisme hipotètic

En lògica s'anomena sil·logisme hipotètic aquell tipus de sil·logisme o més aviat regla d'inferència que en la seva expressió planteja un cas hipotètic, per la qual cosa pot tenir termes vàlids o no.

Nou!!: Lògica і Sil·logisme hipotètic · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Lògica і Silvestre II · Veure més »

Sistema binari

El sistema binari és un sistema de numeració en el qual tots els nombres es representen utilitzant com a base dues xifres: zero i un (0 i 1).

Nou!!: Lògica і Sistema binari · Veure més »

Sistema de control

Diagrama de blocs d'un controlador PID Un sistema de control és un dispositiu o conjunt de dispositius que serveixen per dirigir, comandar o regular el comportament d'altres dispositius o sistemes.

Nou!!: Lògica і Sistema de control · Veure més »

Sistema formal

Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.

Nou!!: Lògica і Sistema formal · Veure més »

Skeptic's Dictionary

Skeptic's Dictionary és un recull d'assaigs escrits per Robert Todd Carroll, antic professor de filosofia al Sacramento City College de Sacramento, a Califòrnia, publicats en un llibre imprès que aparegué el 2003 amb el títol The Skeptic's Dictionary: A Collection of Strange Beliefs, Amusing Deceptions, and Dangerous Delusions, John Wiley & Sons, i al web que Caroll va engegar el 1994.

Nou!!: Lògica і Skeptic's Dictionary · Veure més »

Sociònica

La sociònica és la teoria de la personalitat que barreja les teories psicològiques de Carl Gustav Jung, Sigmund Freud, els treballs d'Antoni Kępiński i les aportacions sobre proves de personalitat nord-americans.

Nou!!: Lògica і Sociònica · Veure més »

Solaris (novel·la)

Solaris és el nom d'una novel·la de ciència-ficció de Stanisław Lem l'argument de la qual transcorre en un planeta de nom homònim, publicada a Varsòvia (Polònia) en 1961.

Nou!!: Lògica і Solaris (novel·la) · Veure més »

Solidesa

En lògica, la solidesa és la propietat que tenen els arguments quan són vàlids i les seves premisses són totes vertaderes.

Nou!!: Lògica і Solidesa · Veure més »

Srinivasa Ramanujan

va ser un matemàtic indi, que, amb molt poca formació reglada en matemàtiques pures, va fer contribucions substancials a l'anàlisi matemàtica, la teoria de nombres, les sèries infinites i les fraccions contínues.

Nou!!: Lògica і Srinivasa Ramanujan · Veure més »

Stanisław Gołąb

va ser un matemàtic polonès.

Nou!!: Lògica і Stanisław Gołąb · Veure més »

Stanisław Leśniewski

va ser un matemàtic i lògic polonès, que va desenvolupar un sistema lògic poc ortodox que, malgrat el seu poc èxit, va influir en les corrents contemporànies de la lògica.

Nou!!: Lògica і Stanisław Leśniewski · Veure més »

Stéphane Lupasco

Stéphane Lupasco (nascut Ştefan Lupaşcu; 11 d'agost de 1900 - 7 d'octubre de 1988) va ser un filòsof romanès que va desenvolupar la lògica no aristotèlica.

Nou!!: Lògica і Stéphane Lupasco · Veure més »

Studia humanitatis

Studia humanitatis ('estudis humanístics', literalment 'estudis de la humanitat') o studia humaniora ha estat el terme llatí per designar la totalitat del programa educatiu humanístic des del Renaixement.

Nou!!: Lògica і Studia humanitatis · Veure més »

Subjecte (filosofia)

El subjecte en filosofia és l'entitat oposada a l'objecte i que es defineix per la consciència i individualitat.

Nou!!: Lògica і Subjecte (filosofia) · Veure més »

Sudoku

Un trencla-closques del ''Sudoku'' (pitgeu sobre la imatge per a conèixer la solució) Sudoku (japonès: 数独 sūdoku; en traducció directa al català: Xifra soltera), sovint escrit també Su Doku, és un trencaclosques de combinatòria basat en la lògica.

Nou!!: Lògica і Sudoku · Veure més »

Suhrawardí

Abu-l-Futuh Xihab-ad-Din Yahya ibn Hàbaix ibn Amírak as-Suhrawardí (Suhraward, a prop de Zanjan, Iran, 1155 - Alep, Síria, 1191), més conegut simplement per as-Suhrawardí o Suhrawardí, va ser un filòsof persa medieval, fundador de l'anomenada Escola de la Il·luminació sufí o «teosofia oriental,» moviment influït pel zoroastrisme i el platonisme.

Nou!!: Lògica і Suhrawardí · Veure més »

Suma de lògica

La Summa Logicae o Suma de Lògica és un llibre de text de lògica escrit per Guillem d'Occam.

Nou!!: Lògica і Suma de lògica · Veure més »

Surak

Surak és un personatge de l'univers de fictici de Star Trek.

Nou!!: Lògica і Surak · Veure més »

Susan Haack

Susan Haack (Anglaterra, 1945) és una professora de filosofia i dret a la Universitat de Miami als Estats Units.

Nou!!: Lògica і Susan Haack · Veure més »

Taha Abdurrahaman

Taha Abdurrahaman (El Jadid, Marroc, 1944) és considerat un dels filòsofs més importants dins el món islàmic.

Nou!!: Lògica і Taha Abdurrahaman · Veure més »

Tasca de selecció de Wason

Cartes per la Tasca Creat el 1966 per Peter Cathcart Wason, la Tasca de selecció de Wason és un trencaclosques lògic que és formalment equivalent a la següent pregunta: Tant una resposta que identifica una carta que no cal invertir com una resposta que no identifica una carta a invertir són incorrectes.

Nou!!: Lògica і Tasca de selecció de Wason · Veure més »

Taula de símbols matemàtics

Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions.

Nou!!: Lògica і Taula de símbols matemàtics · Veure més »

Taula de veritat

La taula de valors de veritat, també coneguda com a taula de veritat, és una eina desenvolupada per Charles Peirce en la dècada del 1880, sent no obstant això més popular el format que Ludwig Wittgenstein va desenvolupar en el seu Tractatus logico-philosophicus, publicat en 1921.

Nou!!: Lògica і Taula de veritat · Veure més »

Tautologia (lògica)

La tautologia (del grec: ταυτολογία) és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.

Nou!!: Lògica і Tautologia (lògica) · Veure més »

Teorema

editor.

Nou!!: Lògica і Teorema · Veure més »

Teoria

Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.

Nou!!: Lògica і Teoria · Veure més »

Teoria de models

La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.

Nou!!: Lògica і Teoria de models · Veure més »

Teoria sobre relacions internacionals

La teoria sobre relacions internacionals intenta aplicar un únic model teòric o paradigma a les relacions entre diversos estats.

Nou!!: Lògica і Teoria sobre relacions internacionals · Veure més »

Teràpia cognitivoconductual

La teràpia cognitivoconductual (TCC) (en anglès, Cognitive behavioral therapy, CBT) és una intervenció psicosocial que pretén millorar la salut mental.

Nou!!: Lògica і Teràpia cognitivoconductual · Veure més »

Teràpia racional emotiva conductual

La teràpia racional emotiva conductual (TREC) és una psicoteràpia en progressió de la teràpia racional i la teràpia racionalemotiva creades i ampliades pel psicòleg nord-americà Albert Ellis des de l'any 1955 fins a la seua mort el 2007.

Nou!!: Lògica і Teràpia racional emotiva conductual · Veure més »

Terme

* Lingüística.

Nou!!: Lògica і Terme · Veure més »

Theodor Adorno

Theodor Wiesengrund Adorno (Frankfurt, Hesse-Nassau, Prússia, Imperi Alemany, 11 de setembre del 1903 - Visp, Valais, Suïssa, 6 d'agost del 1969) fou un filòsof, musicòleg i sociòleg alemany, així com un dels representants més importants de la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt i de la filosofia marxista.

Nou!!: Lògica і Theodor Adorno · Veure més »

Thomas Cranmer

Thomas Cranmer (2 de juliol de 1489, Aslacton, Nottinghamshire - Oxford, 21 de març de 1556) va ser un representant destacat de la reforma anglicana.

Nou!!: Lògica і Thomas Cranmer · Veure més »

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.

Nou!!: Lògica і Thomas Hobbes · Veure més »

Tim Maudlin

Tim Maudlin (nascut Tim William Eric Maudlin, el 23 d'abril de 1958, a Washington DC) és un filòsof nord-americà expert en filosofia de la ciència, que ha estudiat principalment els fonaments de la física, la metafísica i la lògica.

Nou!!: Lògica і Tim Maudlin · Veure més »

Tipus de dada

Tipus de dada és un atribut d'una part de les dades que indica a l'ordinador (i/o al programador) quelcom sobre la classe de dades sobre els que es va a processar.

Nou!!: Lògica і Tipus de dada · Veure més »

Tipus de dades booleanes

George Boole, creador de l'algoritme de les dades booleanes. Els operadors booleans són paraules o símbols que permeten connectar de forma lògica conceptes o grups de termes per així ampliar, limitar o definir les teves cerques ràpidament.

Nou!!: Lògica і Tipus de dades booleanes · Veure més »

Tomàs Bret i Boada

Tomàs Bret i Boada (Castellterçol, 1819-1870) fou un matemàtic i clergue.

Nou!!: Lògica і Tomàs Bret i Boada · Veure més »

Tomàs Maluenda

Tomàs Maluenda, ''De Antichristo libri undecim'' (Roma, 1604) Tomàs Maluenda (Xàtiva, maig de 1566 - València, 7 de maig de 1628) fou un historiador, filòsof, teòleg i exegeta valencià.

Nou!!: Lògica і Tomàs Maluenda · Veure més »

Tomáš Garrigue Masaryk

Tomáš Garrigue Masaryk (Hodonín, Moràvia, 7 de març de 1850 - 14 de setembre de 1937) fou el fundador de la República de Txecoslovàquia.

Nou!!: Lògica і Tomáš Garrigue Masaryk · Veure més »

Traducció automàtica interlingüe

Figura 1. Demostració de les llengües que s'utilitzen en el procés de traducció mitjançant un llenguatge ''pont''. La traducció automàtica interlingüe és un dels enfocaments clàssics de la traducció automàtica.

Nou!!: Lògica і Traducció automàtica interlingüe · Veure més »

Transcendència

Transcendència al context filosòfic o religiós és la qualitat d'allò que es troba enllà del limit de l'univers físic o del món.

Nou!!: Lògica і Transcendència · Veure més »

Trívium

El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).

Nou!!: Lògica і Trívium · Veure més »

Treball col·laboratiu a l'aula

El treball cooperatiu a l'aula és la capacitat dels alumnes per aprendre a treballar cooperativament amb els altres i la clau per construir i mantenir matrimonis, famílies, carreres i amistats estables.

Nou!!: Lògica і Treball col·laboratiu a l'aula · Veure més »

Trilema

Un trilema és l'elecció entre tres opcions que són (o semblen ser) contradictòries entre elles o que aparentment condueixen a diferents resultats.

Nou!!: Lògica і Trilema · Veure més »

Trilema de Münchhausen

El Baró de Münchhausen es treu a si mateix del pantà estirant-se pels cabells (il·lustració d'Oskar Herrfurth) El trilema de Münchhausen és un terme filosòfic que designa la impossibilitat de provar cap veritat fins i tot en els camps de la lògica i la matemàtica.

Nou!!: Lògica і Trilema de Münchhausen · Veure més »

Trivial (matemàtica)

En matemàtica, el terme trivial es fa servir freqüentment per als objectes (per exemple, cossos o espais topològics) que tenen una estructura molt simple.

Nou!!: Lògica і Trivial (matemàtica) · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: Lògica і Trobador · Veure més »

Trop (filosofia)

Trops són els arguments lògics donats pels filòsofs escèptics en contra de la possibilitat d'obtenir coneixements certs.

Nou!!: Lògica і Trop (filosofia) · Veure més »

Tsvetan Radoslàvov

, nom complet Tsvetan Radoslàvov Hadjidènkov, Цветан Радославов Хаджиденков, fou un mestre i psicòleg búlgar, i l'autor de l'actual himne nacional de Bulgària, Mila Ròdino.

Nou!!: Lògica і Tsvetan Radoslàvov · Veure més »

Unicode

logo d'Unicode. Unicode és un estàndard internacional de codificació de caràcters, per a suports informàtics.

Nou!!: Lògica і Unicode · Veure més »

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Nou!!: Lògica і Universitat · Veure més »

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Lògica і Universitat medieval · Veure més »

V

La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.

Nou!!: Lògica і V · Veure més »

Valeria de Paiva

és una matemàtica brasilera, lògica, i científica informàtica.

Nou!!: Lògica і Valeria de Paiva · Veure més »

Valor veritable

En lògica, un valor veritable és un valor que indica en quina mesura una declaració és veritat.

Nou!!: Lògica і Valor veritable · Veure més »

Vasubandhu

Vasubandhu (sànscrit: वसुबन्धु; xinès tradicional: 世親; pinyin: Shìqīn; tibetà: དབྱིག་གཉེན་) va ser un influent monjo budista i erudit de Gandhara, que va viure al segle IV o. Va ser un destacat professor budista i una de les figures més importants en el desenvolupament del budisme Mahyana a l'Índia.

Nou!!: Lògica і Vasubandhu · Veure més »

Veritat

El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.

Nou!!: Lògica і Veritat · Veure més »

Victimisme

El victimisme és la tendència a considerar o fer-se passar per víctima.

Nou!!: Lògica і Victimisme · Veure més »

Videojoc de trencaclosques

Imatge de GNOMEtris El videojoc de trencaclosques és un gènere de videojoc on s'usa la lògica i la rapidesa de reflexos per resoldre trencaclosques o puzzles.

Nou!!: Lògica і Videojoc de trencaclosques · Veure més »

Volcher Coiter

Volcher Coiter (o Coyter o Koyter), nascut l'any 1534 a Groningen i mort el 2 de juny de 1576 a França, va ser metge i naturalista dels PaÏsos Baixos.

Nou!!: Lògica і Volcher Coiter · Veure més »

Vulcanià

Els vulcanians són una espècie humanoide pertanyent a l'univers fictici de Star Trek, originaris del planeta Vulcà (situat a 16,5 anys llum de la Terra) i coneguts pel seu estil de vida fundat en la raó i la lògica.

Nou!!: Lògica і Vulcanià · Veure més »

Wanda Szmielew

, de soltera Wanda Montlak, va ser una lògica matemàtica polonesa, coneguda per ser la primera persona a demostrar la decidibilitat de la teoria de primer ordre de grups abelians.

Nou!!: Lògica і Wanda Szmielew · Veure més »

Władysław Tatarkiewicz

Władysław Tatarkiewicz (Varsòvia, 3 d'abril de 1886 - 4 d'abril de 1980) va ser un filòsof polonès, historiador de filosofia, historiador de l'art i autor de treballs d'ètica, però sobretot és internacionalment reconegut pels seus treballs sobre història i fonaments de l'estètica.

Nou!!: Lògica і Władysław Tatarkiewicz · Veure més »

Whataboutism

Whataboutism ('I-què-ens-en-dieu-de-isme') és un nom alternatiu en anglès per a la fal·làcia lògica tu quoque, que fou popularitzat per The Economist en referència al seu ús per la Unió Soviètica (URSS) en les seves relacions amb l'Oest durant la guerra freda.

Nou!!: Lògica і Whataboutism · Veure més »

Wilhelm Windelband

Wilhelm Windelband (Potsdam, 11 de maig, 1848 - Heidelberg, 22 d'octubre de 1915) fou un filòsof alemany.

Nou!!: Lògica і Wilhelm Windelband · Veure més »

William Boone

, conegut simplement com Bill Boone, va ser un matemàtic estatunidenc.

Nou!!: Lògica і William Boone · Veure més »

William Stirling Hamilton

William Stirling Hamilton (Glasgow, 8 de març de 1788 - Edimburg, 6 de maig de 1856) va ser un filòsof escocès.

Nou!!: Lògica і William Stirling Hamilton · Veure més »

Xaltai-Boltai

Xaltai Boltai (Шалтай-Болтай), també coneguda com a Anonimni Internatsional («Internacional Anònima»), és una comunitat d'internautes contraris a les polítiques del Kremlin que filtren correus electrònics i missatges SMS de polítics i funcionaris russos.

Nou!!: Lògica і Xaltai-Boltai · Veure més »

Xarxa semàntica

Exemple de xarxa semàntica. La xarxa semàntica és una forma de representació de les relacions semàntiques entre conceptes en una xarxa.

Nou!!: Lògica і Xarxa semàntica · Veure més »

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).

Nou!!: Lògica і Zenó de Cítion · Veure més »

Zou Yan

En una onomàstica xinesa Zou es el cognom i Yan el prenom.

Nou!!: Lògica і Zou Yan · Veure més »

Ǝ

La E invertida (Ǝ ǝ) és una lletra addicional de l'alfabet llatí usada en els idiomes africans l'escriptura dels quals està basada en l'alfabet pan-nigerià o l'alfabet africà de referència.

Nou!!: Lògica і Ǝ · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1848 · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lògica і 19 de febrer · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1921 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lògica і 2 d'agost · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lògica і 20 d'agost · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Lògica і 2012 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Concepte lògic, Lògic.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant