Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Amfiteatre, Aquitans, August, Aush, Ausques, Banhèras de Luishon, Basílica, Calç, Caldari, Capçalera, Catedral de Sant Bertran de Comenge, Cònvenes, Ciutat d'Autun, Claudi Ptolemeu, Comenge, Culte imperial (antiga Roma), Cultura gal·loromana, Dun (topònim), Edat mitjana, Estrabó, Fòrum, Flavi Josep, Frigidari, Garona, Gàl·lia, Gneu Pompeu Magne, Gregori de Tours, Herodes Antipes, ISBN, ISSN, Itinerari d'Antoní, Jeroni d'Estridó, Lug, Lutècia, Macellum, Marc Perpenna Ventó, Montmaurin (Alta Garona), Oppidum, Pierre Lavedan, Quint Cecili Metel Pius, Quint Sertori, Sant Bertran de Comenge, Segle I, Segle II, Segle V, Sidoni Apol·linar, Teatre romà, Tectòsages, Tepidari, Termes romanes, ..., Tolosa de Llenguadoc, Valentina (Alta Garona), Vall d'Aran, Vathcrabèra, 1913, 1970. Ampliar l'índex (6 més) »
Amfiteatre
El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Amfiteatre · Veure més »
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Aquitans · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і August · Veure més »
Aush
Aush (en occità Aush, en francès Auch) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Aush · Veure més »
Ausques
Els ausques (en llatí Ausci, en grec antic Αὔσκιοι) van ser una de les principals tribus aquitanes.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Ausques · Veure més »
Banhèras de Luishon
Banhèras de Luishon o Lushon (nom occità) (en francès: Bagnères-de-Luchon, Luchon) és un municipi occità del Luixonès, a la Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Banhèras de Luishon · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Basílica · Veure més »
Calç
Calç La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva, però també els seus derivats.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Calç · Veure més »
Caldari
Caldari de les Termes de Cluny, a París A l'antiga Roma, el caldari (en llatí caldarium o calidarium, de caldus o calidus, 'calent') és la part de les termes on es poden prendre els banys calents.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Caldari · Veure més »
Capçalera
Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Capçalera · Veure més »
Catedral de Sant Bertran de Comenge
Tomba de Sant Bertran L'orgue El claustre La Catedral de Sant Bertran de Comenge (ː) és una antiga catedral catòlica romana situada a Sant Bertran de Comenge, Alta Garona, al sud-oest de França.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Catedral de Sant Bertran de Comenge · Veure més »
Cònvenes
Els cònvenes (en Convĕnae; en Κονουέναι) van ser un poble aquità que habitava a la part nord dels Pirineus occidentals.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Cònvenes · Veure més »
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Ciutat d'Autun · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Comenge · Veure més »
Culte imperial (antiga Roma)
A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »
Cultura gal·loromana
Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Cultura gal·loromana · Veure més »
Dun (topònim)
Dunamase, al centre d'Irlanda (del gaèlic ''Dún Másc'', "Fortalesa d'en Másc") Dun és un topònim o un element de topònim habitual a les zones de població o d'antiga població cèltica.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Dun (topònim) · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Edat mitjana · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Estrabó · Veure més »
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Fòrum · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Flavi Josep · Veure més »
Frigidari
vil·la del Casale (Sicília) s A l'antiga Roma, el frigidari (en llatí frigidarium, de frigidus, 'fred') és la part de les termes on es poden prendre els banys d'aigua freda.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Frigidari · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Garona · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Gàl·lia · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Gregori de Tours · Veure més »
Herodes Antipes
Jesús de Natzaret davant Herodes Antipes. Retaule major del monestir de Sixena. Herodes Antipes (també conegut com a Herodes el Tetrarca) (Judea, 20 aC - Sant Bertran de Comenge, 39).
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Herodes Antipes · Veure més »
ISBN
Un codi ISBN-10, a dalt, i el corresponent codi de barres ISBN-13, a baix. El número internacional normalitzat per a llibres (de l'anglès International Standard Book Number, acrònim ISBN, pronunciat de vegades com «is-bin»), és un identificador únic per a publicacions escrites monogràfiques, previst per a ús comercial.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і ISBN · Veure més »
ISSN
LISSN (International Standard Serial Number) és un codi internacional d'identificació de revistes, diaris, etc.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і ISSN · Veure més »
Itinerari d'Antoní
vies romanes d'Hispània que recull l''''Itinerari d'Antoní''' LItinerari d'Antoní o Itinerari d'Antoní August Caracal·la, (en llatí Itinerarium Antonini) és un dels més famosos «itineraris» romans i, malgrat el seu nom, no sembla que tingui relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, conegut com a Caracal·la, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va començar a crear l'itinerari en qüestió, que patí nombroses modificacions al llarg dels segles i (per la qual cosa també és conegut com els Itineraris d'Antoní).
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Itinerari d'Antoní · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Lug
Lug o Lugh és un déu de la mitologia celta, molt present a la mitologia irlandesa i documentat també en nombroses fonts provinents de territoris de cultura celta, actual o històrica.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Lug · Veure més »
Lutècia
Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Lutècia · Veure més »
Macellum
Un macellum (plural: macella) és un mercat cobert a l'antiga Roma; en aquest es venien, principalment, provisions (especialment fruita i verdrua).
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Macellum · Veure més »
Marc Perpenna Ventó
Hispània Citerior Marc Perpenna Ventó (en Marcus Perpenna Vento) va ser un polític i militar romà del segle I aC.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Marc Perpenna Ventó · Veure més »
Montmaurin (Alta Garona)
Montmaurin és un municipi francès del departament de l'Alta Garona i la regió d'Occitània.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Montmaurin (Alta Garona) · Veure més »
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Oppidum · Veure més »
Pierre Lavedan
Pierre Lavedan (Boulogne-sur-Seine, 29 de maig de 1885 - Malakoff, 31 de març de 1982) fou un historiador i historiador de l'urbanisme francès.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Pierre Lavedan · Veure més »
Quint Cecili Metel Pius
Moneda amb l'efígie de '''Quint Cecili Metel Pius''' (amb la inscripció "QMCP"). Quint Cecili Metel Pius (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus).
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Quint Cecili Metel Pius · Veure més »
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Quint Sertori · Veure més »
Sant Bertran de Comenge
Sant Bertran de Comenge és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a Occitània.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Sant Bertran de Comenge · Veure més »
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Segle I · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Segle II · Veure més »
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Segle V · Veure més »
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Sidoni Apol·linar · Veure més »
Teatre romà
Pompeu Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Teatre romà · Veure més »
Tectòsages
Els tectòsages o volques tectòsages (en llatí: Volcae Tectosages, en grec antic Οὐόλκαι Τεκτοσάγες) van ser una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Tectòsages · Veure més »
Tepidari
atlants A l'antiga Roma, el tepidari (del llatí tepidarium, de tepidus, «tebi») és la part de les termes on es poden prendre els banys tebis.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Tepidari · Veure més »
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Termes romanes · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Valentina (Alta Garona)
Valentina (en francès, Valentine) és un municipi francès situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Valentina (Alta Garona) · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Vall d'Aran · Veure més »
Vathcrabèra
Vathcrabèra (francès Valcabrère)és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і Vathcrabèra · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і 1913 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Lugdúnum dels Cònvenes і 1970 · Veure més »
